Passa al contingut principal

Any 1991

 

Collage RMiB

ECOLOGISTES

La Coordinadora per la Defensa del Bosc acordà la seua dissolució en una reunió feta al Centre Cultural Al Marge, el 13 d’abril. En la darrera trobada que celebraren el mes de gener a Bétera assistiren representants dels grups: Xoriguer de la Vila-joiosa, la Carrasca d’Alcoi, l’Alguer de Santa Pola, Margalló d’Elx, la Colla Ecologista d’Alacant, Amics de Tabarca, Coscoll de Gandia, l’Assemblea Comarcal Ecologista de l’Horta, Acció Ecologista AGRÓ, el Grup Ecologista de Cullera, el GER de Castelló, la Colla Ecologista de Castelló, l’Associació Naturalista d’Aiora la Valle, Roncadell o APNAL de Vinaròs. En eixe moment hi havia al voltant de quaranta grups ecologistes al País Valencià. Intentaren convertir-se en la Federació Ecologista del País Valencià que tinguera, entre altres, una comissió del bosc.



Triaren com seu la Casa Verda, seu d'AE-Agró i feren poc més, donades les reticències a la pèrdua d’independència defensada per la Carrasca d’Alcoi davant la insistència dels més grans que s’uniren tots com pretenia Acció Ecologista AGRÓ (AE-Agró), dirigida en eixe moment per William Colom Montero. La federació naixia morta tot i que es mantingué una certa unitat d’acció un parell d’anys, però al final Acció Ecologista AGRÓ se’n va eixir, mentre bona part de la resta de grups intentaren mantenir una coordinació conjunta. Tingueren temps per a publicar un butlletí anomenat MATERIALS ECOLOGISTES, entre 1991 i 1992.

El grup Amics de Tabarca s’acabava de crear, principalment per a impulsar la protecció de la reserva marina de l’Illa Plana, tenien social al Campello.

Aquest exercici al comandament de la Colla Ecologista de Castelló estaven Miguel Ángel Gómez, Paco González, Ramon Prades, Francisco J. Sánchez i Jose Antonio Casañ i Ferrer. Arribaren a un acord amb l’ajuntament de Castelló per a protegir una franja de les platges d’El Mercantil i la de Benicàssim, per afavorir la reproducció del corriol camanegre.

Per a evitar la construcció per part del Consell Metropolità de l’Horta d’una incineradora de residus al voltant de Quart, Aldaia i el barri del Crist, des de 1989 funcionava una Coordinadora. El 6 d’octubre convocaren una manifestació al barri del Crist que caminà fins a l’ajuntament de Quart de Poblet, per a protestar contra el projecte de cremar els residus sòlids que volia fer FERVASA a Aldaia. També pretenien fer una altra incineradora a la Depuradora de Pinedo per a cremar el fangs residuals.

Els residus eren un greu problema de dalt a baix del país, des de 1989 estava en funcionament una planta de residus a Guadassuar que rebia fem la Ribera, la Costera, la Canal de Navarrés i la Safor, però aquest any els veïns protestaren perquè empudegava tot el poble.

Els ecologistes de les comarques del sud intentaren modificar el projecte de l’Autopista Alacant-Cartagena que van presentar a informació pública l’estiu de 1990. Reclamaven que es tinguera en compte l’opinió de científics reputats, com el catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant, Alfredo Morales, que apostava per mantenir el trànsit per la A-7 i construir ramals directes cap a les principals localitats per minimitzar l’impacte d’una altra autopista. No va servir de res, es van perdre molts conreus soterrats baix d’una nova autopista de peatge que sols es feia servir quan arribaven els turistes, la resta de l’any no circulava per ella quasi ningú.



 

NATURALISTES

El GER de Castelló, un dels grups més actius, va denunciar la mortalitat de més de 20.000 peixos en la rambla de la Viuda, al riu Millars. També que es feien tales il·legals d’oliveres i sureres centenàries a Tales i Artesa. Continuaren insistint en l’atemptat ecològic que significava la dessecació de la marjal de Peníscola. Es reuniren amb la resta de grups de les comarques del nord per a preparar d’informes per a sol·licitar la declaració del parc natural del Penyagolosa, tot i que encara hauria d’esperar fins a l’any 2006 perquè es decretarà la protecció de 1.094,45 hectàrees d’aquest paratge emblemàtic. Aquest any es destacaren aquests components: Amparo Adrián, Martín Surruca, Vicent Font, José V. Marti, Miguel Agueras, Oscar Tena, Sergi Marza, Joaquin Mollar, Fernando Ramia, Leopoldo Pérez, Xavier Arenós, Josep Bort, Lluis Bort, Sergio Monfort, Benjamin Pérez, Miguel E. Villar, Pere Sorribes, Víctor Javier Hernández i Miguel Tirado.

La branca valenciana del GER s’esgotava com a grup, tot i que encara treballaven: Santos Perales, José Miguel Reyes Álvarez, Maria Antonia Serna Fité, Pedro A. Del Baño, Juan i Francisco Dossantos, Francisco J. Galindo i els germans Toni i Manu Polo. Intentaren muntar tres canyets per a nodrir als voltors de les comarques interiors de València, però sense èxit per culpa dels entrebancs administratius. La Colla Ecologista la Carrasca d’Alcoi tingué més sort i més constància, tot i que encara trigaren prou temps fer un canyet a la Font Roja.



Morien alguns grups i de les cendres apareixien nous grups, encetà camí el Grup Ornitològic Llebeig-Albufera. El formaven Antonio Cabrera, Antonio Polo, Francisco J. Galindo, Fran Lucha, Gabi Llorens, Joaquín Lluch, Manu Polo, Pedro A. Del Baño, Silvia Saldaña i Vicente Chirivella.



El 22 de setembre els Grups l’Alguer de Santa Pola i el Grup Falco d’Alacant amb suport de la CODA tallaren l’N-332, Alacant-Cartagena al seu pas per les Salines de Santa Pola per a protestar contra la gran mortalitat d’ocells que provocava el trànsit rodat que circulava a gran velocitat, quan travessava aquest valuós espai natural. Demanaren que es limitarà la velocitat a 60 km/hora, que ficaren bandes sonores i passos subterranis per a la fauna. Segons un seguiment realitzat pel grup Falco, en aquest punt morien entre 3.000 i 4.000 aus cada any, la qual cosa convertia aquest indret en el punt negre més important de les carreteres de tot l’estat.



Segons un altre estudi del grup valencià Roncadell, una altra carretera provocava molta mortalitat a casa nostra, era i encara hui continua sent-ho, es tracta de la carretera que travessa la Devesa del Saler. Anunciaren un ambiciós projecte, demanaren dades per a fer un Atles Piscícola Ibèric. En aquest grup destacaven membres com Javier Caletrio, Vicente Sancho, Miguel Ángel Monsalve, José Reyes, Toni Alcocer, David Almenar, Javier Adillo i Victor Ciscar.




Tot i que les primeres reunions les havien fet a finals de l’any anterior, el mes d’abril es va constituir a la facultat de Farmàcia de la Universitat de València, la Societat Micològica Valenciana. Tingueren seu al Jardí Botànic del cap i casal. Els fundadors foren: Ricardo Aparici Izquierdo, Ricardo Folgado Bisbal, Rafael Mahiques Santandreu, Fernando García Alonso, Antonio Conca Ferrús, Enrique Falcó Monferrer, Juan Teodoro Corbín Llorente, Vicente Renau Castellet, Alfredo Burguete Genovés i Luis Gimeno Soler.



Un altre grup que es va fundar fou la Societat Espanyola per a la Conservació i Estudi dels Mamífers (SECEM). La seua Junta Directiva va acollir noms importants en l’estudi i defensa de la natura com Miguel Delibes de Castro (Valladolid, 1947). Des de 1997 Publiquen el butlletí Galemys, l’any 2011 evolucionaren al format de publicació científica.


Collage RMiB

 

PACIFISTES I OBJECTORS

El 15 de gener el Sindicat d’Estudiants convocà manifestacions a les principals ciutats de l’estat per a protestar contra la guerra que estava a punt d’esclatar, aconseguiren mobilitzar mig milió de ciutadans. Després del gran desgast de vuit anys de la primera Guerra del Golf defensant els interessos occidentals, enfront dels iranians, el líder iraquià Sadam Huseín Abdulmayid al Tikriti (Tikrit, 1937-2006) volgué refer-se econòmicament envaint el xicotet país veí, Kuwait, per apoderar-se dels seus pous petroliers. Els iraquians pensaren que als nord-americans no els importaria gens ni mica un xicotet estat petrolier, però els occidentals no podien tolerar jocs amb un producte tan estratègic com el petroli. Després de concentrar un gran exèrcit els Estats Units i Gran Bretanya començaren la guerra per a expulsar als iraquians, el 17 de gener.

El diumenge 20 de gener es convocaren per tot l’estat manifestacions pacifistes en contra de la guerra que comptaren amb molta participació, més cent mil ciutadans es concentraren a la Porta del Sol.

L’estat espanyol no trigà res a donar suport als aliats i això provocà la deserció d’insubmisos sobrevinguts, com el mariner català José Antonio Escalada que estava destinat al vaixell de l’Armada Espanyola Infanta Elena, que tenia previst anar de servici al Golf Pèrsic. El govern afirmà que les naus espanyoles sols anaven per donar suport a la flota dels aliats, sense missions de combat.

Per a intentar dificultar l’atac de les tropes occidentals, el 25 de gener Iraq començà a bombejar el cru dels pous kuwaitians al Golf Pèrsic. Vessà una quantitat equivalent a 11 milions de barrils de cru, l’endemà eixa gran taca que flotava al golf Pèrsic es va botar foc formant un gran incendi.

Eixa bogeria causà un dels pitjors desastres ecològics de la història en crear una marea negra gegant que mesurava cent quilòmetres de llargària per vint d’amplària. Els atemptats ecològics no s’acabaren, en la primavera abans d’haver d’abandonar el territori kuwaitià, els iraquians botaren foc uns 600 pous de petroli que provocaren un monstruós fumeral negre que contaminà l’atmosfera.


Collage RMiB


El mes de febrer els jutges militars condemnaren a quatre mesos de presó al primer objector de consciència sobrevingut. L’ofensiva judicial per evitar el rebuig dels soldats a la guerra no s’aturà, a Albacete condemnaren a sis insubmisos a dos anys de presó. D’altra banda, uns altres jutges militars deixaren en llibertat a 106 insubmisos que es presentaren voluntàriament davant del consell de guerra.

La guerra agreujà encara més la poca disponibilitat de soldats, en abril els militars es queixaven que com el servei social substitutori no funcionava i no suposava cap obligació per als joves, molts es decidien a objectar abans que anar a fer la mili.

El PSOE tenia por al debat sobre la mili en mig d’una guerra i proposà un ajornament del debat sobre el servei militar, per a evitar que el perjudicarà en les eleccions municipals. El 26 de maig se celebraren els comicis i els socialistes van perdre l’ajuntament de València i el de Castelló de la Plana, a més del d’altres grans ciutats de l’estat que passaren a mans de la dreta, en aquest cas gràcies a un pacte entre el PP i d’Unió Valenciana.

Per a intentar compensar el desgast dels antimilitaristes, en premsa aparegueren promeses com que farien una mili a la carta a partir de 1992. El mes de juny anunciaren que el reclutes de 1992 tindrien una rebaixa, sols farien nou mesos de mili, en comptes dels dotze mesos anteriors.

Com cada volta tenien més difícil omplir les casernes de soldats, l’exèrcit anuncià en juliol que els reclutes amb miopia o els peus plans no s’alliberarien de fer la mili o que els que anaren destinats a Ceuta o Melilla cobrarien un plus. D’altra banda, els militars demanaven obrir la possibilitat de tornar a cridar a joves que hagueren acabat la mili per a fer maniobres, perquè es quedaven sols!

La manca de notícies estivals provocava espai en la premsa estatal per a fer publicitat de la Prestació Social Substitutòria (PSS) i el medi ambient, com aquest fragment de la portada d’El País, del 7 d’agost.


Collage RMiB

 

CRÒNICA DE 1991

A casa nostra aquest va ser un altre any negre d’incendis forestals, a Iàtova i Bunyol el 28 de juliol es va produir un gran foc provocat per un llamp, va ser el més gran de tot l’estat aquest any, que cremà un total de 17.415 hectàrees. L’endemà es va declarar un altre focus a la Serra de Martés que semblava ser fou provocat. El dimecres següent es va observar com al nord del terme de Bunyol llançaven unes bengales que encetaven un altre focus.

Al País Valencià es van cremar de 44.426 hectàrees en 869 incendis, va ser l’any que s’han comptabilitzat més incendis des de 1990 fins a 2019. Repartits per províncies sumaren 1.986,3 hectàrees cremades a Castelló, a Alacant 6.222,2 i a València 36.217,8. 

A Castelló els focs més destructius foren el de les Coves de Vinromà que afectà 600 hectàrees i a Cabanes es cremaren 500 ha. A Alacant els focs més grans es declararen a Alcalalí que afectà 1.200 ha, a l’Orxa 1.055 ha, 686 a Bolulla i 500 ha a Callosa d’en Sarrià. A València es calcinaren 4,950 hectàrees a Aiora, 3.070 a Llutxent, 3.550 a Xiva, 2.301 a Énguera, 1.077 a Tavernes de la Valldigna, 930 a la Iessa, 900 a Vilallonga i 571 a Ròtova.

A la marjal de Pego-Oliva van provocar diversos focs entre els mesos de febrer i març, també es cremà el Prat de Cabanes-Torreblanca.

El 18 de maig botaren foc a la Mata del Fang, un dels espais més valuosos del parc natural de l’Albufera, on es cremaren 50.000 dels 175.000 m² que té la reserva integral. El foc i el fum mataren al voltant de 6.000 exemplars, molts d’ells d’espècies protegides, en afectar més 1.500 nius que estaven ocupats pels pollets. No acabaven les malifetes a l’Albufera, uns dies abans de l’incendi un vessament industrial matava milers de peixos.

El 19 de febrer es posava en marxa la Universitat Jaume I de Castelló.


Collage RMiB


L’entrada dels conservadors en l’ajuntament de València implicà una transformació de la ciutat, les reivindicacions de millores com el jardí del Túria o un Saler per al Poble deixaren pas a l’impuls dels negocis. Es canvià el focus per a convertir-la en una en vila mercadera i neoliberal. Un eixample del deteriorament social el tenim en l’esclat reivindicatiu en les Casetes Roses, un grup d’habitatges abandonat i marginal, que va vorer accelerà la seua degradació. L’origen d’aquest barri marginal es remunta a la Riuà de les Txaboles de 1949 que enfonsà les barraques dels més veïns humils. El ministeri Intentà solucionar-ho amb un pla per a construir 5.000 habitatges per reallotjar als afectats, entre elles estaven les Casetes Roses del barri de la Malva-rosa. En 1955 assignaren les primeres cases a cinc famílies de guàrdies civils, a quatre de policies armades, a cinc bombers mentre que la resta les van donar a obrers de la indústria. En octubre de 1957 repartiren les restants entre els damnificats de la Riuà. Aquest barri s’acabà en 1959, però per a fer-ho empraren materials de pèssima qualitat, els habitatges eren tan dolents que quan els propietaris podien estalviar quelcom se n’anaven lluny del barri. Com no trobaven compradors es van quedar buides i en poc temps les ocuparen els nous desheretats. Aquest any 1991 es convocaren manifestacions per a reclamar la rehabilitació del barri, però no trobaren cap ressò per part de les autoritats. Aquest suburbi s’havia convertit en el principal centre de venda de droga de la ciutat. El 25 de setembre començaren les protestes que culminaren el 7 d’octubre quan hi hagué durs enfrontaments entre 3.000 veïns que protestaven contra la venda de droga a la Malva-rosa i els antiavalots enviats pel delegat del govern: Francisco Granados Calero (Manzanares, 1936-2005).

El mes de juliol l’Agència Valenciana de Medi Ambient es va convertir en la primera Conselleria de Medi Ambient. L’ecòleg Miquel Gil Corell va ser anomenat president dels Parcs Naturals valencians, en una entrevista al butlletí de la Casa Verda, reconeixia la manca de pressupost per protegir més espais i la dificultat per a enfrontar-se amb els grups de pressió com eren els caçadors.

El mes d’agost la Generalitat feia públic el projecte de reordenació del port de Dénia i això generà un conflicte entre els diferents agents socials de la ciutat de la Marina Alta. El mes de setembre la ciutadania arreplegà més de 3.500 signatures en contra, i un any després, el mes de març de 1992, sorgia la Coordinadora per a la Defensa del Port. Organitzaren manifestacions oposant-se a les obres que ja havien començat. Davant la forta contestació, el mes de juny l’Ajuntament de Dénia sol·licità el canvi d’ubicació del moll pesquer. El mes de setembre de 1993 la Confraria de Pescadors va acceptar la solució que li proposà la Conselleria i abandonaren la seua ubicació en el dic nord. Entrat l’any 1994 l’Administració començà les obres de la plataforma del nou moll pesquer i les d’ordenació de la zona del Raset. Les obres acabaren amb el conegut com a “l’espill del port”, s’encetava una profunda transformació del recinte portuari que començà a créixer.



El 6 d’octubre el Centre Excursionista de València (CEV) obtingué un dels seus principals èxits esportius, FranciscoCoque” Pérez i Rafa Vidaurre van fer cim a l’Everest, foren els primers valencians a aconseguir-ho.


Museu Paleontològic de València

Aquest any tancava portes el Museu Paleontològic ubicat a l’antic magatzem de cereals, construït al voltant del 1.300, l’Almodí de València. Es va obrir en 1908 per acollir l’excepcional col·lecció donada per Josep Rodrigo Botet (Manises, 1842-1915). Aquest intel·lectual valencià tingué una joventut intensa que li dugué a participar en la guerra, formant part del bàndol carlista. Una volta derrotat l’exèrcit carlí, l’empresonaren i després hagué d’exiliar-se, emigrà a Argentina on es va convertir en un important enginyer. Després anà a Brasil on va fer una gran fortuna, una bona part de la qual la va invertir comprant  la col·lecció de fòssils que havia reunit el seu amic, el naturalista català Enrique de Carles. En ella destacaven els mamífers del quaternari sud-americans, però també hi havia exemplars de la resta de grups faunístics. En tornar a València en 1889 donà la seua col·lecció a l’ajuntament i amb ella es va fer el museu. En tancar l’exposició de l’Almodí, els fons passaren al museu de Ciències Naturals, als Jardins del Reial de València.

Xàtiva va adquirir el seu castell per deu milions de pessetes i encetà la restauració d’aquest Monument Històric Artístic, amb l’objectiu d’afavorir el turisme a la capital de la Costera.



Es va fundar l’Associació de Veïns el Llombo d’Ontinyent, l’any següent publicaren el primer número del seu butlletí.

Començaren les obres de canalització del darrer tram del barranc de Carraixet, des d’Almàssera-Tavernes Blanques fins a la desembocadura en Alboraia. Costà 4.000 milions de pessetes fer el tram entre el sifó de la séquia de Rascanya i la desembocadura al costat de l’ermita dels peixets. Tancaren el llit del barranc amb una estructura de formigó i escullera permeable de 65 metres d’amplària que finalitzaren en 1996. Per aprofitar les vores del barranc hi hagué un projecte per fer el II Cinturó de Ronda, pretenien construir dues carreteres de deu metres d’amplària per a suportar el trànsit de dos carrils per sentit, a més d’un voral de 3 metres.




Les associacions de veïns d’Olocau i Marines Vell organitzaren concentracions el 5 i el 6 d’octubre per a protestar contra el projecte de fer una pedrera prop de les localitats, en mig de la serra Calderona. A més d’aquest intent d’agressió i dels freqüents incendis que patia, sofria la construcció o l’ampliació de pistes forestals que degradaven encara més la castigada coberta vegetal.

El fiscal en cap de l’Audiència Provincial va arxivar les denúncies d’AE-AGRÓ per la dessecació de la marjal d’Albuixec que va fer la CAMPSA, en l’estiu de 1989 i que significaren la mort de milers peixos autòctons protegits, com eren el fartet i el samaruc.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Tot i que la Unió Europea havia prohibit l’ús del clenbuterol per a engreixar els ramats dedicats a la producció de carn en 1981, segons una enquesta veterinària publicada aquest any, afirmava que bona part dels ramaders reconeixien que havien engreixat els seus ramats amb hormones il·legals. El clenbuterol és esteroide que pertany al tipus de medicaments anomenats com a fàrmacs β-agonistes, que provoquen un augment de la massa muscular en facilitar l’acumulació d’aigua en els músculs, la qual cosa implica un significatiu augment del pes del bestiar. Aquestes substàncies en acumular-se als teixits dels consumidors, poden provocar-los intoxicacions alimentàries serioses, que sovint, afecten el fetge i al cor.

El mes de març es va fer públic que el ministeri d’indústria multà amb 70 milions de pessetes als responsables de la nuclear de Vandellòs I pel greu accident d’octubre de 1989, els acusà de greu irresponsabilitat. El Medi Ambient assolia rang Secretaria d’Estat dins de l’estructura administrativa espanyola, també es va fer la Secretaria d’Estat per a les  Polítiques de l’Aigua i el Medi Ambient.

L’1 de juny finalitzava el termini per a presentar mig milió de signatures perquè el parlament espanyol impulsarà una iniciativa legislativa popular (ILP) que obligarà l’abandó de l’energia nuclear. Gràcies als entrebancs que hi posaren les autoritats, encapçalats per la Junta Electoral Central no pogueren aconseguir el repte de recollir-les totes, sols validaren 459.213, mancaren 40.000 signatures.

Els ecologistes del País Valencià obtingueren 57.732 signatures, sols quedarem darrere de Catalunya que aportà 82.000 i Madrid 74.237, en quart lloc, Euskadi obtingué 57.400. A finals de mes començava la guerra de Iugoslàvia, els seus pobles volgueren separar-se i els serbis, la nacionalitat dominant, tractaren d’impedir-ho, s’enfrontaren amb la resta de pobles, croats, eslovens, bosnians, començava una guerra civil al cor d’Europa.

La Pasteurel·losi septicèmica dels cérvols (Cervus elaphus) és una malaltia provocada per un bacteri que viu a l’aparell respiratori dels remugants, generalment no té cap repercussió, però es torna letal quan hi ha fortes diferències tèrmiques entre les temperatures diürnes i les nocturnes. Per això els brots més agressius s’activen als mesos estivals en les zones continentals. Aquesta infecció causa una sobtada davallada de les defenses que va acompanyada d’una forta pujada de calentura que sovint provoca la mort.

Els animals afectats solen anar a morir prop de l’aigua per a intentar refrescar-se i això facilita el contagi d’altres individus. El mes d’agost d’aquest any es va detectar un brot epidèmic que provocà la mort de vora seixanta cèrvids als Monts Universals, d’Albarrasí. Una altra soca matà 400 cérvols a Cadis en 2007 i una altra en 2010 afectà cent exemplars a les províncies de Lleó i Zamora.



El 4 d’octubre es va signar a Madrid el Protocol Ambiental sobre el Tractat Antàrtic, tot i que no entraria en vigor fins a gener de 1998. Aquest acord implica la prohibició de les explotacions mineres a tot el continent antàrtic, a més obligava fer avaluació ambiental de qualsevol activitat. Es va crear un Comité per al seguiment de la protecció, fins aleshores 37 països han signat aquest pacte que garanteix la protecció del quint continent.



L’11 de desembre, després de moltes hores de negociacions, s’arribava a un acord, va néixer la Unió Europea en la cimera de Maastricht.


Collage RMiB


El 26 de desembre dimitia Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov (Privólnoie, Rússia, 1931) i es desfeia la Unió Soviètica (URSS). Una volta arribat al poder del Politburó en 1985 va intentar reformes, que accelerà després del desastre de Txernòbil de 1986. Retirà les tropes d’Afganistan, impulsà cimeres amb el president Ronald Reagan (Tampico, 1911-2004) per a limitar les armes nuclears i posar fi a la guerra freda. En l’àmbit intern implantà la política de la glàsnost ("obertura") donant major llibertat d'expressió. Amb la perestroika ("reestructuració") intentà descentralitzar l’organització de l’estat per a millorar l'eficiència. Després d’un fallit intent de colp d’estat per part dels Comunistes, arribava al poder Borís Nikolàievitx Ieltsin (Butka, 1931-2007). Es desfeia l’URSS i s’independitzaven repúbliques com Letònia, Lituània, Estonià, Bielorússia, Geòrgia o Ucraïna, mentre començava la primera guerra de Txetxènia.


Collage RMiB


La SIDA continuava expandint-se entre la població, fins al mes de novembre s’havien contagiat 4.000 ciutadans a l’estat espanyol. Destacats personatges públics internacionals feren públic que estaven infectats com el jugador de Basket nord-americà Earvin "Magic" Johnson Jr. (Lansing, 1959), mentre moria el cantant del grup Queen, Farrokh Bulsara “Freddie Mercury” (Stone Town, 1946-1991).

El ministre d’interior socialista presentà al parlament l’avantprojecte conegut com la Llei Corcuera que autoritzava registres domiciliaris sense ordre judicial, en presumptes casos de narcotràfic. La llei s’aprovà l’any següent, però “la patada en la porta” l’acabà anul·lant el Tribunal Suprem. Tot mentre avançaven les investigacions judicials dels GAL i es feia públic l’enfrontament dintre del PSOE, entre l’aparell del partit encapçalat per un despatxat del govern Alfonso Guerra González (Sevilla, 1940) i el president del govern, Felipe González Márquez (Dos Hermanas, 1942). Els escàndols es multiplicaven, es feia públic que el PSOE devia més 11.000 milions als bancs i que s’havia finançat il·legalment, en destapar-se els casos Filesa i Time Export. A més es va conéixer un frau milionari en factures de l’IVA mentre començaven a vendre’s els primers telèfons mòbils que sols podien pagar els grans empresaris.

 


PUBLICACIONS

Una fita important de l'ornitologia valenciana va ser la publicació del "Atlas de las Aves Nidificantes de la Comunidad Valenciana" de V. Urios, J. V. Escobar, R. Pardo i J. A. Gómez.

Es va publicar “Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1990” coordinat per J.I. Dies i B. Dies. Recollia cites de 265 espècies aconseguides per 93 col·laboradors, entre els grups que aportaren dades estaven APNAL, Grup Au d’Anellament, Grup Gala Anillamiento del Limonero Alicantino, el GER de València i el de Castelló, Roncadell i el Laboratori Ornitològic Valencià.

 

Fonts:

Pasteurel·losi septicèmica:

https://elpais.com/diario/1991/08/22/sociedad/682812007_850215.html

https://www.abc.es/espana/castilla-leon/altas-temperaturas-provocan-pasteurelosis-201008170000_noticia.html

Bibliografia de Rodrigo Botet:

https://dbe.rah.es/biografias/9091/jose-rodrigo-botet

Associació Veïnal del Pombo d’Ontinyent:

http://avllombo.blogspot.com/p/lassociacio.html

Revista Quercus, any 1991, números 59,

Butlletins de la Casa Verda, números 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69 i 70.

https://issuu.com/faximil/docs/1990-bcv-063

 

BANDA SONORA RECOMANADA:



Comentaris