 |
| Collage RMiB |
ECOLOGISTES
La Coordinadora per la Defensa del Bosc acordà la seua dissolució en
una reunió feta al Centre Cultural Al Marge, el 13 d’abril.
En la darrera trobada que celebraren el mes de gener a Bétera assistiren representants dels grups: Xoriguer de la Vila-joiosa,
la Carrasca d’Alcoi, l’Alguer de Santa
Pola, Margalló d’Elx, la Colla Ecologista d’Alacant, Amics de Tabarca, Coscoll
de Gandia, l’Assemblea Comarcal Ecologista de l’Horta, Acció Ecologista AGRÓ,
el Grup Ecologista de Cullera, el GER de Castelló, la Colla Ecologista de
Castelló, l’Associació Naturalista d’Aiora la Valle, Roncadell o APNAL de Vinaròs. En eixe moment hi
havia al voltant de quaranta grups ecologistes al País Valencià. Intentaren convertir-se en la Federació Ecologista del País Valencià que tinguera, entre altres, una comissió del bosc.
Triaren com seu la Casa Verda, seu d'AE-Agró i feren poc més, donades les reticències a la pèrdua d’independència defensada per la Carrasca d’Alcoi davant la insistència dels més grans que s’uniren tots com pretenia Acció Ecologista AGRÓ (AE-Agró), dirigida en eixe moment per William Colom Montero. La federació naixia morta tot i que es mantingué una certa unitat d’acció un parell d’anys, però al final Acció Ecologista AGRÓ se’n va eixir, mentre bona part de la resta de grups intentaren mantenir una coordinació conjunta. Tingueren temps per a publicar un butlletí anomenat MATERIALS ECOLOGISTES, entre 1991 i 1992.
El grup Amics de Tabarca s’acabava de crear, principalment per a impulsar la
protecció de la reserva marina de l’Illa
Plana, tenien social al Campello.
Aquest exercici al comandament de
la Colla Ecologista de Castelló estaven
Miguel Ángel Gómez, Paco González, Ramon
Prades, Francisco J. Sánchez i Jose
Antonio Casañ i Ferrer. Arribaren a un acord amb l’ajuntament de Castelló per a protegir una franja de
les platges d’El Mercantil i la de Benicàssim, per afavorir la reproducció
del corriol camanegre.
Per a evitar la construcció per
part del Consell Metropolità de l’Horta d’una
incineradora de residus al voltant de Quart,
Aldaia i el barri del Crist, des
de 1989 funcionava una Coordinadora.
El 6 d’octubre convocaren una manifestació al barri del Crist que caminà fins a l’ajuntament de Quart de Poblet, per a protestar contra
el projecte de cremar els residus sòlids que volia fer FERVASA a Aldaia. També pretenien fer una altra incineradora
a la Depuradora de Pinedo per a
cremar el fangs residuals.
Els residus eren un greu problema
de dalt a baix del país, des de 1989 estava en funcionament una planta de
residus a Guadassuar que rebia fem la Ribera, la Costera, la Canal de Navarrés
i la Safor, però aquest any els
veïns protestaren perquè empudegava tot el poble.
Els ecologistes de les comarques del sud intentaren modificar el
projecte de l’Autopista Alacant-Cartagena
que van presentar a informació pública l’estiu de 1990. Reclamaven que es
tinguera en compte l’opinió de científics reputats, com el catedràtic d’Anàlisi
Geogràfica Regional de la Universitat
d’Alacant, Alfredo Morales, que apostava per mantenir el trànsit per la A-7 i construir ramals directes cap a
les principals localitats per minimitzar l’impacte d’una altra autopista. No va
servir de res, es van perdre molts conreus soterrats baix d’una nova autopista
de peatge que sols es feia servir quan arribaven els turistes, la resta de
l’any no circulava per ella quasi ningú.
NATURALISTES
El GER de Castelló, un dels
grups més actius, va denunciar la mortalitat de més de 20.000 peixos en la rambla de la Viuda, al riu Millars. També que es feien tales il·legals d’oliveres i sureres
centenàries a Tales i Artesa. Continuaren insistint en
l’atemptat ecològic que significava la dessecació de la marjal de Peníscola. Es reuniren amb la resta de grups de les
comarques del nord per a preparar d’informes per a sol·licitar la declaració
del parc natural del Penyagolosa, tot
i que encara hauria d’esperar fins a l’any 2006 perquè es decretarà la
protecció de 1.094,45 hectàrees d’aquest paratge emblemàtic. Aquest any es
destacaren aquests components: Amparo
Adrián, Martín Surruca, Vicent Font, José V. Marti, Miguel Agueras, Oscar Tena,
Sergi Marza, Joaquin Mollar, Fernando Ramia, Leopoldo Pérez, Xavier Arenós, Josep
Bort, Lluis Bort, Sergio Monfort, Benjamin Pérez, Miguel E. Villar, Pere
Sorribes, Víctor Javier Hernández i Miguel
Tirado.
La branca valenciana del GER s’esgotava com a grup, tot i que
encara treballaven: Santos Perales, José Miguel Reyes Álvarez, Maria Antonia
Serna Fité, Pedro A. Del Baño, Juan i Francisco
Dossantos, Francisco J. Galindo i
els germans Toni i Manu Polo. Intentaren muntar tres
canyets per a nodrir als voltors de
les comarques interiors de València,
però sense èxit per culpa dels entrebancs administratius. La Colla Ecologista la Carrasca d’Alcoi
tingué més sort i més constància, tot i que encara trigaren prou temps fer un
canyet a la Font Roja.
Morien alguns grups i de les cendres apareixien nous grups, encetà camí el Grup Ornitològic Llebeig-Albufera. El formaven Antonio Cabrera, Antonio Polo, Francisco J. Galindo, Fran Lucha, Gabi Llorens, Joaquín Lluch, Manu Polo, Pedro A. Del Baño, Silvia Saldaña i Vicente Chirivella.
El 22 de setembre els Grups l’Alguer de Santa Pola i el Grup Falco d’Alacant amb suport de la CODA tallaren l’N-332, Alacant-Cartagena al seu pas per les Salines de Santa Pola per a protestar contra la gran mortalitat d’ocells que provocava el trànsit rodat que circulava a gran velocitat, quan travessava aquest valuós espai natural. Demanaren que es limitarà la velocitat a 60 km/hora, que ficaren bandes sonores i passos subterranis per a la fauna. Segons un seguiment realitzat pel grup Falco, en aquest punt morien entre 3.000 i 4.000 aus cada any, la qual cosa convertia aquest indret en el punt negre més important de les carreteres de tot l’estat.
Segons un altre estudi del grup valencià Roncadell, una altra carretera provocava molta mortalitat a casa nostra, era i encara hui continua sent-ho, es tracta de la carretera que travessa la Devesa del Saler. Anunciaren un ambiciós projecte, demanaren dades per a fer un Atles Piscícola Ibèric. En aquest grup destacaven membres com Javier Caletrio, Vicente Sancho, Miguel Ángel Monsalve, José Reyes, Toni Alcocer, David Almenar, Javier Adillo i Victor Ciscar.
Tot i que les primeres reunions les
havien fet a finals de l’any anterior, el mes d’abril es va constituir a la
facultat de Farmàcia de la Universitat de València, la Societat Micològica Valenciana. Tingueren
seu al Jardí Botànic del cap i
casal. Els fundadors foren: Ricardo
Aparici Izquierdo, Ricardo Folgado Bisbal, Rafael Mahiques Santandreu, Fernando
García Alonso, Antonio Conca Ferrús, Enrique Falcó Monferrer, Juan Teodoro
Corbín Llorente, Vicente Renau Castellet, Alfredo Burguete Genovés i Luis Gimeno Soler.
Un altre grup que es va fundar fou la Societat Espanyola per a la Conservació i Estudi dels Mamífers (SECEM). La seua Junta Directiva va acollir noms importants en l’estudi i defensa de la natura com Miguel Delibes de Castro (Valladolid, 1947). Des de 1997 Publiquen el butlletí Galemys, l’any 2011 evolucionaren al format de publicació científica.
 |
| Collage RMiB |
PACIFISTES I OBJECTORS
El 15 de gener el Sindicat d’Estudiants convocà
manifestacions a les principals ciutats de l’estat per a protestar contra la
guerra que estava a punt d’esclatar, aconseguiren mobilitzar mig milió de
ciutadans. Després del gran desgast de vuit anys de la primera Guerra del Golf defensant els
interessos occidentals, enfront dels iranians, el líder iraquià Sadam Huseín Abdulmayid al Tikriti (Tikrit,
1937-2006) volgué refer-se econòmicament envaint el xicotet país veí, Kuwait, per apoderar-se dels seus pous petroliers.
Els iraquians pensaren que als nord-americans no els importaria gens ni mica un
xicotet estat petrolier, però els occidentals no podien tolerar jocs amb un
producte tan estratègic com el petroli. Després de concentrar un gran exèrcit els
Estats Units i Gran Bretanya començaren la guerra per a expulsar als iraquians, el
17 de gener.
El diumenge 20 de gener es
convocaren per tot l’estat manifestacions pacifistes en contra de la guerra que
comptaren amb molta participació, més cent mil ciutadans es concentraren a la Porta del Sol.
L’estat espanyol no trigà res a
donar suport als aliats i això provocà la deserció d’insubmisos sobrevinguts,
com el mariner català José Antonio
Escalada que estava destinat al vaixell de l’Armada Espanyola Infanta Elena, que tenia previst anar de
servici al Golf Pèrsic. El govern
afirmà que les naus espanyoles sols anaven per donar suport a la flota dels
aliats, sense missions de combat.
Per a intentar dificultar l’atac
de les tropes occidentals, el 25 de gener Iraq
començà a bombejar el cru dels pous kuwaitians
al Golf Pèrsic. Vessà una quantitat
equivalent a 11 milions de barrils de cru, l’endemà eixa gran taca que flotava al
golf Pèrsic es va botar foc formant un
gran incendi.
Eixa bogeria causà un dels
pitjors desastres ecològics de la
història en crear una marea negra gegant que mesurava cent quilòmetres de
llargària per vint d’amplària. Els atemptats ecològics no s’acabaren, en la primavera
abans d’haver d’abandonar el territori kuwaitià, els iraquians botaren foc uns
600 pous de petroli que provocaren un monstruós fumeral negre que contaminà
l’atmosfera.
 |
| Collage RMiB |
El mes de febrer els jutges
militars condemnaren a quatre mesos de presó al primer objector de consciència sobrevingut. L’ofensiva judicial per evitar
el rebuig dels soldats a la guerra no s’aturà, a Albacete condemnaren a sis insubmisos a dos anys de presó. D’altra
banda, uns altres jutges militars deixaren en llibertat a 106 insubmisos que es
presentaren voluntàriament davant del consell de guerra.
La guerra agreujà encara més la poca
disponibilitat de soldats, en abril els militars es queixaven que com el servei
social substitutori no funcionava i no suposava cap obligació per als joves,
molts es decidien a objectar abans que anar a fer la mili.
El PSOE tenia por al debat sobre la mili en mig d’una guerra i proposà
un ajornament del debat sobre el servei militar, per a evitar que el
perjudicarà en les eleccions municipals. El 26 de maig se celebraren els
comicis i els socialistes van perdre l’ajuntament de València i el de Castelló de
la Plana, a més del d’altres grans ciutats de l’estat que passaren a mans
de la dreta, en aquest cas gràcies a un pacte entre el PP i d’Unió Valenciana.
Per a intentar compensar el
desgast dels antimilitaristes, en premsa aparegueren promeses com que farien
una mili a la carta a partir de 1992. El mes de juny anunciaren que el reclutes
de 1992 tindrien una rebaixa, sols farien nou mesos de mili, en comptes dels
dotze mesos anteriors.
Com cada volta tenien més difícil
omplir les casernes de soldats, l’exèrcit anuncià en juliol que els reclutes amb
miopia o els peus plans no s’alliberarien de fer la mili o que els que anaren
destinats a Ceuta o Melilla cobrarien un plus. D’altra
banda, els militars demanaven obrir la possibilitat de tornar a cridar a joves
que hagueren acabat la mili per a fer maniobres, perquè es quedaven sols!
La manca de notícies estivals
provocava espai en la premsa estatal per a fer publicitat de la Prestació
Social Substitutòria (PSS) i el medi ambient, com aquest fragment de la portada
d’El País, del 7 d’agost.
 |
| Collage RMiB |
A casa nostra aquest va ser un altre any negre d’incendis forestals, a Iàtova i Bunyol el 28 de juliol es va produir un gran foc provocat per un llamp, va ser el més gran de tot l’estat aquest any, que cremà un total de 17.415 hectàrees. Un any després Acció Ecologista AGRÓ publicà un complet informe que tragué les següents conclusions: hi hagué un retard de vàries hores perquè arribaren les brigades forestals; desconeixien les vies de penetració; estaven descoordinades; es demostrà la ineficàcia dels tallafocs; mancava formació al personal que participà en l’extinció (Lacasaverda butlletí, núm. 74, 1992).
L’endemà es va declarar un altre focus a la Serra de Martés que
semblava ser fou provocat. El dimecres següent es va observar com al nord del
terme de Bunyol llançaven unes bengales que encetaven un altre focus.
Al País Valencià es van cremar de 44.426 hectàrees en 869 incendis, va
ser l’any que s’han comptabilitzat més incendis des de 1990 fins a 2019. Repartits
per províncies sumaren 1.986,3 hectàrees cremades a Castelló, a Alacant
6.222,2 i a València 36.217,8.
A Castelló els focs més destructius foren el de les Coves de Vinromà que afectà 600 hectàrees
i a Cabanes es cremaren 500 ha. A Alacant els focs més grans es declararen a Alcalalí que afectà
1.200 ha, a l’Orxa 1.055 ha, 686 a Bolulla i 500 ha a Callosa
d’en Sarrià. A València es
calcinaren 4,950 hectàrees a Aiora, 3.070 a Llutxent, 3.550 a Xiva,
2.301 a Énguera, 1.077 a Tavernes de la Valldigna, 930 a la Iessa,
900 a Vilallonga i 571 a Ròtova.
A la marjal de Pego-Oliva
van provocar diversos focs entre els mesos de febrer i març, també es
cremà el Prat de Cabanes-Torreblanca.
El 18 de maig botaren foc a la Mata del Fang, un dels espais més valuosos del parc natural de l’Albufera, on es cremaren 50.000 dels 175.000 m² que té la reserva integral. El foc i el fum mataren al voltant de 6.000 exemplars, molts d’ells d’espècies protegides, en afectar més 1.500 nius que estaven ocupats pels pollets. No acabaven les malifetes a l’Albufera, uns dies abans de l’incendi un vessament industrial matava milers de peixos.
El 19 de
febrer es posava en marxa la Universitat
Jaume I de Castelló. El 15 de maig, la Generalitat
Valenciana i Bancaixa, amb suport de la Secretaria d’Estat d’Universitats
i de la Comissió Europea, van constituir la Fundació Centre d’Estudis
Ambientals del Mediterrani (CEAM). L’objectiu de l’institut era obtenir més informació
de les singularitats de la Conca Mediterrània respecte dels valors d’ozó
troposfèric i els seus efectes als cultius, la taxa de deposició de nitrats
atmosfèrica, la poca fiabilitat de les prediccions meteorològiques i els
futurs impactes del canvi climàtic en la zona. Sota la direcció del Dr. Millán
Millán Muñoz (Granada, 1941), els científics i laboratoris foren decisius a
l'hora de determinar l'origen de la pluja àcida als Ports. Participaren
en l'elaboració del Protocol de Kyoto. Transferiren coneixements sobre la
gestió forestal. Van fer estudis de la qualitat de l'aire, han
desenvolupat metodologies per a l'avaluació de riscos d'inundacions
i onades de calor. La seua tasca va ser reconeguda en 1998 quan el
govern espanyol els va reconéixer com a centre de referència per als estudis de
la qualitat de l'aire.
 |
| Collage RMiB |
L’entrada dels conservadors en l’ajuntament de València implicà una transformació de la ciutat, les reivindicacions de millores com el jardí del Túria o un Saler per al Poble deixaren pas a l’impuls dels negocis. Es canvià el focus per a convertir-la en una en vila mercadera i neoliberal. Un eixample del deteriorament social el tenim en l’esclat reivindicatiu en les Casetes Roses, un grup d’habitatges abandonat i marginal, que va vorer accelerà la seua degradació. L’origen d’aquest barri marginal es remunta a la Riuà de les Txaboles de 1949 que enfonsà les barraques dels més veïns humils. El ministeri Intentà solucionar-ho amb un pla per a construir 5.000 habitatges per reallotjar als afectats, entre elles estaven les Casetes Roses del barri de la Malva-rosa. En 1955 assignaren les primeres cases a cinc famílies de guàrdies civils, a quatre de policies armades, a cinc bombers mentre que la resta les van donar a obrers de la indústria. En octubre de 1957 repartiren les restants entre els damnificats de la Riuà. Aquest barri s’acabà en 1959, però per a fer-ho empraren materials de pèssima qualitat, els habitatges eren tan dolents que quan els propietaris podien estalviar quelcom se n’anaven lluny del barri. Com no trobaven compradors es van quedar buides i en poc temps les ocuparen els nous desheretats. Aquest any 1991 es convocaren manifestacions per a reclamar la rehabilitació del barri, però no trobaren cap ressò per part de les autoritats. Aquest suburbi s’havia convertit en el principal centre de venda de droga de la ciutat. El 25 de setembre començaren les protestes que culminaren el 7 d’octubre quan hi hagué durs enfrontaments entre 3.000 veïns que protestaven contra la venda de droga a la Malva-rosa i els antiavalots enviats pel delegat del govern: Francisco Granados Calero (Manzanares, 1936-2005).
 |
| Acord PP i UV per a governar la ciutat de València |
El mes de juliol l’Agència Valenciana de Medi
Ambient es va convertir en la primera Conselleria de Medi Ambient. L’ecòleg
Miquel Gil Corell va ser anomenat president dels Parcs Naturals
valencians, en una entrevista al butlletí de la Casa Verda, reconeixia
la manca de pressupost per protegir més espais i la dificultat per a
enfrontar-se amb els grups de pressió com eren els caçadors.
El mes d’agost la Generalitat feia públic el projecte de reordenació
del port de Dénia i això generà un
conflicte entre els diferents agents socials de la ciutat de la Marina Alta. El mes de setembre la
ciutadania arreplegà més de 3.500 signatures en contra, i un any després, el
mes de març de 1992, sorgia la Coordinadora
per a la Defensa del Port. Organitzaren manifestacions oposant-se a les
obres que ja havien començat. Davant la forta contestació, el mes de juny l’Ajuntament de Dénia sol·licità el
canvi d’ubicació del moll pesquer. El mes de setembre de 1993 la Confraria de Pescadors va acceptar la
solució que li proposà la Conselleria
i abandonaren la seua ubicació en el dic nord. Entrat l’any 1994
l’Administració començà les obres de la plataforma del nou moll pesquer i les d’ordenació
de la zona del Raset. Les obres
acabaren amb el conegut com a “l’espill
del port”, s’encetava una profunda transformació del recinte portuari que
començà a créixer.
El 6 d’octubre el Centre Excursionista de València (CEV) obtingué un dels seus principals èxits esportius, Francisco “Coque” Pérez i Rafa Vidaurre van fer cim a l’Everest, foren els primers valencians a aconseguir-ho.
 |
| Museu Paleontològic de València |
Aquest any tancava portes el Museu Paleontològic ubicat a l’antic magatzem de cereals, construït al voltant del 1.300, l’Almodí de València. Es va obrir en 1908 per acollir l’excepcional col·lecció donada per Josep Rodrigo Botet (Manises, 1842-1915). Aquest intel·lectual valencià tingué una joventut intensa que li dugué a participar en la guerra, formant part del bàndol carlista. Una volta derrotat l’exèrcit carlí, l’empresonaren i després hagué d’exiliar-se, emigrà a Argentina on es va convertir en un important enginyer. Després anà a Brasil on va fer una gran fortuna, una bona part de la qual la va invertir comprant la col·lecció de fòssils que havia reunit el seu amic, el naturalista català Enrique de Carles. En ella destacaven els mamífers del quaternari sud-americans, però també hi havia exemplars de la resta de grups faunístics. En tornar a València en 1889 donà la seua col·lecció a l’ajuntament i amb ella es va fer el museu. En tancar l’exposició de l’Almodí, els fons passaren al museu de Ciències Naturals, als Jardins del Reial de València.
Xàtiva va adquirir el seu castell per deu milions de pessetes i
encetà la restauració d’aquest Monument
Històric Artístic, amb l’objectiu d’afavorir el turisme a la capital de la Costera.
Es va fundar l’Associació de Veïns el Llombo d’Ontinyent, l’any següent publicaren el primer número del seu butlletí.
Començaren les obres de
canalització del darrer tram del barranc
de Carraixet, des d’Almàssera-Tavernes Blanques fins a la
desembocadura en Alboraia. Costà 4.000
milions de pessetes fer el tram entre el sifó de la séquia de Rascanya i la desembocadura al costat de l’ermita dels peixets. Tancaren el llit
del barranc amb una estructura de formigó i escullera permeable de 65 metres
d’amplària que finalitzaren en 1996. Per aprofitar les vores del barranc hi
hagué un projecte per fer el II Cinturó
de Ronda, pretenien construir dues carreteres de deu metres d’amplària per
a suportar el trànsit de dos carrils per sentit, a més d’un voral de 3 metres.
Les associacions de veïns d’Olocau i Marines Vell organitzaren concentracions el 5 i el 6 d’octubre per
a protestar contra el projecte de fer una pedrera prop de les localitats, en
mig de la serra Calderona. A més
d’aquest intent d’agressió i dels freqüents incendis que patia, sofria la
construcció o l’ampliació de pistes forestals que degradaven encara més la castigada
coberta vegetal.
El fiscal en cap de l’Audiència Provincial va arxivar les denúncies d’AE-AGRÓ per la dessecació de la
marjal d’Albuixec que va fer la CAMPSA,
en l’estiu de 1989 i que significaren la mort de milers peixos autòctons
protegits, com eren el fartet i el samaruc.
CRÒNICA
ESTATAL I INTERNACIONAL
Tot i que la Unió Europea havia prohibit l’ús del clenbuterol per a engreixar els ramats dedicats a la producció de
carn en 1981, segons una enquesta veterinària publicada aquest any, afirmava
que bona part dels ramaders reconeixien que havien engreixat els seus ramats
amb hormones il·legals. El clenbuterol
és esteroide que pertany al tipus de medicaments anomenats com a fàrmacs
β-agonistes, que provoquen un augment de la massa muscular en facilitar l’acumulació
d’aigua en els músculs, la qual cosa implica un significatiu augment del pes
del bestiar. Aquestes substàncies en acumular-se als teixits dels consumidors,
poden provocar-los intoxicacions alimentàries serioses, que sovint, afecten el
fetge i al cor.
El mes de març es va fer públic
que el ministeri d’indústria multà amb 70 milions de pessetes als responsables
de la nuclear de Vandellòs I pel
greu accident d’octubre de 1989, els acusà de greu irresponsabilitat. El Medi Ambient assolia rang Secretaria d’Estat dins de l’estructura
administrativa espanyola, també es va fer la
Secretaria d’Estat per a les Polítiques
de l’Aigua i el Medi Ambient.
L’1 de juny finalitzava el
termini per a presentar mig milió de signatures perquè el parlament espanyol
impulsarà una iniciativa legislativa popular (ILP) que obligarà l’abandó de l’energia nuclear. Gràcies als
entrebancs que hi posaren les autoritats, encapçalats per la Junta Electoral Central no pogueren
aconseguir el repte de recollir-les totes, sols validaren 459.213, mancaren
40.000 signatures.
Els ecologistes del País Valencià obtingueren 57.732
signatures, sols quedarem darrere de Catalunya
que aportà 82.000 i Madrid 74.237, en quart lloc, Euskadi obtingué 57.400. A finals de
mes començava la guerra de Iugoslàvia,
els seus pobles volgueren separar-se i els serbis,
la nacionalitat dominant, tractaren d’impedir-ho, s’enfrontaren amb la resta de
pobles, croats, eslovens, bosnians, començava
una guerra civil al cor d’Europa.
La Pasteurel·losi septicèmica dels cérvols (Cervus elaphus) és una malaltia provocada per un bacteri
que viu a l’aparell respiratori dels remugants, generalment no té cap
repercussió, però es torna letal quan hi ha fortes diferències tèrmiques entre
les temperatures diürnes i les nocturnes. Per això els brots més agressius s’activen
als mesos estivals en les zones continentals. Aquesta infecció causa una sobtada
davallada de les defenses que va acompanyada d’una forta pujada de calentura
que sovint provoca la mort.
Els animals afectats solen anar a
morir prop de l’aigua per a intentar refrescar-se i això facilita el contagi
d’altres individus. El mes d’agost d’aquest any es va detectar un brot epidèmic
que provocà la mort de vora seixanta cèrvids als Monts Universals, d’Albarrasí.
Una altra soca matà 400 cérvols a Cadis
en 2007 i una altra en 2010 afectà cent exemplars a les províncies de Lleó i Zamora.
El 4 d’octubre es va signar a Madrid el Protocol Ambiental sobre el Tractat Antàrtic, tot i que no entraria en vigor fins a gener de 1998. Aquest acord implica la prohibició de les explotacions mineres a tot el continent antàrtic, a més obligava fer avaluació ambiental de qualsevol activitat. Es va crear un Comité per al seguiment de la protecció, fins aleshores 37 països han signat aquest pacte que garanteix la protecció del quint continent.
Es va formar Comité Intergovernamental de Negociació
per a la Convenció Marc sobre el Canvi
Climàtic (CIN/CMCC) que s’havia de reunir entre febrer de 1991 i maig de
1992 amb la finalitat de preparar la Cimera
de la Terra de Rio de Janeiro.
L’11 de desembre,
després de moltes hores de negociacions, s’arribava a un acord, va néixer la Unió
Europea en la cimera de Maastricht.
 |
| Collage RMiB |
El 26 de desembre dimitia
Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov (Privólnoie, Rússia, 1931) i es desfeia la
Unió Soviètica (URSS). Una volta arribat al poder del Politburó en
1985 va intentar reformes, que accelerà després del desastre de Txernòbil
de 1986. Retirà les tropes d’Afganistan, impulsà cimeres amb el
president Ronald Reagan (Tampico, 1911-2004) per a limitar les
armes nuclears i posar fi a la guerra freda. En l’àmbit intern implantà la
política de la glàsnost
("obertura") donant major llibertat d'expressió. Amb la perestroika
("reestructuració") intentà descentralitzar l’organització de l’estat
per a millorar l'eficiència. Després d’un fallit intent de colp d’estat per
part dels Comunistes, arribava al poder Borís Nikolàievitx Ieltsin
(Butka, 1931-2007). Es desfeia l’URSS i s’independitzaven
repúbliques com Letònia, Lituània, Estonià, Bielorússia, Geòrgia o Ucraïna,
mentre començava la primera guerra de Txetxènia.
 |
| Collage RMiB |
La SIDA
continuava expandint-se entre la població, fins al mes de novembre s’havien
contagiat 4.000 ciutadans a l’estat espanyol. Destacats personatges públics
internacionals feren públic que estaven infectats com el jugador de Basket
nord-americà Earvin "Magic" Johnson Jr. (Lansing, 1959), mentre
moria el cantant del grup Queen, Farrokh Bulsara “Freddie Mercury”
(Stone Town, 1946-1991).
El ministre d’interior socialista
presentà al parlament l’avantprojecte conegut com la Llei Corcuera que autoritzava registres domiciliaris sense ordre
judicial, en presumptes casos de narcotràfic. La llei s’aprovà l’any següent,
però “la patada en la porta” l’acabà
anul·lant el Tribunal Suprem. Tot mentre avançaven les investigacions judicials
dels GAL i es feia públic
l’enfrontament dintre del PSOE, entre l’aparell del partit encapçalat
per un despatxat del govern Alfonso Guerra González (Sevilla, 1940) i el
president del govern, Felipe González Márquez (Dos Hermanas, 1942). Els
escàndols es multiplicaven, es feia públic que el PSOE devia més 11.000
milions als bancs i que s’havia finançat il·legalment, en destapar-se els casos
Filesa i Time Export. A més es va conéixer un frau milionari en factures de
l’IVA mentre començaven a vendre’s els primers telèfons mòbils que sols podien
pagar els grans empresaris.
PUBLICACIONS
Una fita important de
l'ornitologia valenciana va ser la publicació del "Atlas de las Aves Nidificantes de la Comunidad Valenciana" de V. Urios, J. V. Escobar, R. Pardo i J. A.
Gómez.
Es va publicar “Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana
1990” coordinat per J.I. Dies i B. Dies. Recollia cites de 265 espècies
aconseguides per 93 col·laboradors, entre els grups que aportaren dades estaven
APNAL, Grup Au d’Anellament, Grup Gala Anillamiento del Limonero Alicantino,
el GER de València i el de Castelló,
Roncadell i el Laboratori Ornitològic Valencià.
Fonts:
Pasteurel·losi septicèmica:
https://elpais.com/diario/1991/08/22/sociedad/682812007_850215.html
Bibliografia de Rodrigo Botet:
https://dbe.rah.es/biografias/9091/jose-rodrigo-botet
Associació Veïnal del Pombo
d’Ontinyent:
http://avllombo.blogspot.com/p/lassociacio.html
Revista Quercus, any 1991, números 59,
Butlletins de la Casa Verda,
números 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69 i 70.
https://issuu.com/faximil/docs/1990-bcv-063
BANDA
SONORA RECOMANADA:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada