Collage RMiB A mesura que el canvi climàtic antropogènic continue, els riscos per a la biodiversitat augmentaran amb el pas del temps. Projeccions indiquen que la biodiversitat del planeta està a punt de col·lapsar. Els ecosistemes pateixen múltiples agressions, molts deixaran de funcionar de clop i desapareixeran. El darrer gran canvi del clima va ocórrer fa uns catorze mil anys quan el trenta, per cert, de la superfície terrestre va perdre la capa de gel que l'havia cobert durant el darrer període glacial, que havia durat cent mil anys. El canvi no va ser sobtat, hi hagué un període de transició que es va estendre durant uns 3.300 anys. Des d’aleshores, el planeta havia mantingut unes característiques climàtiques prou estables fins a la revolució industrial , el triomf del capitalisme i l’explosió demogràfica de la nostra espècie. Ara caminem acceleradament cap a la sisena extinció massiva, resultat dels canvis provocats per l'activitat humana. Estem al final de l’

  “ Com es veu que aquesta gent que escriu sobre els temps de la dictadura del segle passat no l'ha viscut. I la por, la paüra i l'angoixa, la fam i la misèria de llavors?  La inquietud, les injustícies impotents d'aquell temps, el mal viure dels que patim. On queden reflectits? La fredor dels historiadors fa pensar que la història, tota la història, no va ser així ”. Comentari del quadre "L’abraçada", Joan Genovés i Candel (València, 1930-2020) NATURALISTES Els primers anelladors valencians A poc a poc s'estenia l’ ornitologia , l’anellador valencià J. Cubells va recuperar a Puçol un Agró roig (Ardea purpurea) anellat per Salvador Maluquer i Maluquer (Barcelona, 1926) a l’illa de Buda , al Delta d’Ebre . El murcià M. González va recuperar un verderol (Chloris chloris) anellat per l’alcoià Miguel Juan Payà Barceló (Alcoi, †2020) el mateix any. Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) fou el primer ornitòleg que publicà una ressenya de les aus d'