Els embassaments del Fondo d’Elx i Crevillent , al Baix Vinalopó , tenen una capacitat d’emmagatzemament de deu hectòmetres cúbics d’aigua i són propietat de la Comunitat General de Regants de Llevant des de 1918. Estan situats damunt del que va ser l’Albufera d’Elx, que va existir fins al segle XVIII, moment en qual la van drenar per a posar-la en conreu. Com aquesta albufera tenia aigües salades, en 1923 decidiren fer l’embassament de Llevant de 450 ha i en 1942 ampliaren la capacitat amb el de Ponent , amb 650 h més. Amb eixos dos pantans i altres basses més menudes emmagatzemaren les aigües dolces procedents de la desembocadura del riu Segura. Per a dur l’aigua hagueren d’elevar-la i l’enviaren cap al Fondo pel canal central. Amb aquestes aigües de millor qualitat, a més de regar els conreus, aprofitaren per a rentar la sal dels camps que havien guanyat a l’aiguamoll original, augmentant la productivitat d’aquestes terres. Els estanys d’Elx-Crevillent es van convertir en u

  Arxiu RMiB ECOLOGISTES En setembre va tindre lloc l’assemblea de constitució del grup  Acció Ecologista,  dins convergiren   activistes que havien participat en els comités antinuclears junt amb membres històrics d’ AVIAT que es fusionaren amb els Comités Antinuclears de barri. Procedien de comarques com  l'Horta,  de  la Ribera  o de  l’Associació Ecologista del Camp de Morvedre .  Entre altres hi estaven Maties Riera, Joan Antoni Llinares i Gómez (Alzira, 1953), Enric Amer Blanch o Víctor Navarro Matheu (1953) que en 2016 el van anomenar president de la junta rectora del Parc Natural de l’Albufera de València, de la qual dimití en 2019 per discrepàncies amb les polítiques conservacionistes de la Generalitat. Uns altres presidents foren Jordi Bigas i Balcells (Barcelona, 1954), Rafael Pardo Gutiérrez, Jorge Mateos Pérez o William Colom Montero . Entre molts més militants, destaquen Yolanda Monroig Sebastián, Amparo i Quique Meseguer Carrascosa, Cristina Domingo i Pérez