Any 1950

Collage RMiB

NATURALISTES

La Societat de Ciències Naturals Aranzadi s’havia creat el 1947 per a estudiar la biodiversitat, l’antropologia i la història d’Euskadi. Un dels seus impulsors fou el naturalista català Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004). En agost de 1946 amb altres naturalistes catalans viatjaren al refugi d’Igaratza per a fer treball de camp, abans contactaren amb el grup d’Amics d’Aralar on estaven els fundadors bascs: Jesús Elósegui Irazusta (Tolosa, 1907-1979) i Manuel Laborde Werlinden (Tolosa, 1989-1993).

Colomeres d'Etxalar, Nafarroa (2015). Arxiu RMiB

Alfredo Noval Junquera (Villaviciosa, 1929-2001) va ser un dels impulsors de l’Aranzadi, en 1949 encapçalà la creació de la secció d’ornitologia. L’any següent amb l’objectiu d’estudiar el pas migratori d’aus compraren todons (Columba palumbus) i xixelles (Columba oenas) que  capturaven vius els caçadors dels colomars d’Etxalar, als Pirineus navarresos. Després de marcar-los amb anelles les amollaren. En el període de 1949 a 1952 anellaren un total de 632 aus.

Jesús Elósegui, foto d’Aranzadi Zientzia Elkartea

Cal remuntar-se fins a 1777 per datar la primera recuperació d’un ocell anellat a Europa quan un notari de l'Empordà certificà la captura en una llacuna comarcal d'un ànec que duia una anella d’Irlanda. El primer anellament d'aus a l'estat espanyol hagué d’esperar fins a l'any 1930, quan es marcaren 53 cigonyes blanques (Ciconia ciconia) amb anelles hongareses.

EL PAÍS VALENCIÀ EN 1950

Benidorm en 1950

Començava el turisme a Benidorm, aquest any acolliren 2.000 turistes, mentre que en 1952 pujaren a 7.000 estiuejants.

Segons les estadístiques estatals de producció de taronja, eixe any hi havia una superfície de 78.000 Ha amb cítrics. Els 29.676.000 arbres produïen 8.751.345 Quintars mètrics i aquesta producció suposà un valor 1.100 milions de pessetes. S'exportaren un total de 4.211.753 Quintars mètrics per un valor de 143.186.826 pessetes/or. El País Valencià produïa el 59,5% del total.

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

SEAT 1400

Es va fundar la Sociedad Española de Automóviles de Turismo (SEAT). En 1953 van vendre el seu primer cotxe, un SEAT 1400, en 1957 tragueren al mercat el SEAT 600, tal volta el seu model més popular. A finals de 1959 hi havia circulant més 50.000 cotxes d’aquesta marca. 

Es va assecar el que quedava moll de les llacunes de la Nava de Campos, a Palència. La maquinària pesant de la Confederació Hidrogràfica del Duero eixugà les darreres 2.200 hectàrees que quedaven inundades. L'Institut Nacional de Colonització va entregar les terres guanyades a camperols de pobles negats sota els embassaments de Porna o Riaño. Amb aquest desgavell s'encadenaven tres atemptats ecològics: la pèrdua de pobles i cultius tradicionals negades pels embassaments; s'assecava una gran llacuna natural; a les dolentes terres guanyades sols es podia conrear alfals amb el qual s’alimenten ramats estabulats en macro granges molt contaminants, que a més produeixen una llet que no pot competir en preu amb les produccions del nord d'Europa.

Jacques-Yves Cousteau

El francés Jacques-Yves Cousteau va comprar el vaixell Calypso amb el qual va recórrer quasi tots els mars del món, filmant pel·lícules i documentals. S’envoltà dels millors col·laboradors i va desenvolupar noves tècniques d’immersió, entre moltes més dissenyaren l’escafandre autònom. El seu millor llegat va ser que aconseguí obrir els ulls del món davant la importància dels oceans i del fons del mar, va ser un divulgador que per primera volta mostrava a les televisions una immensa biodiversitat desconeguda. Això ajudà a obtenir l'extensió de la moratòria del protocol al Tractat Antàrtic sobre Protecció del Medi Ambient de Madrid en 1991, per assolir-ho s’hagué d’entrevistar amb polítics i caps d’estat per a convéncer-los que signaren l’extensió de protecció de l'Antàrtida fins a 2048.

Es va declarar la Guerra de Corea que enfrontà a Corea del Nord que comptava amb suport xinés i soviètic contra la Corea del Sud que tenia el favor dels Estats Units. Aquest va ser un altre dels episodis del període conegut com la Guerra Freda que significà l'enfrontaren dels blocs dominants, el capitalista i el comunista. Aquest conflicte que començà en acabar la II Guerra Mundial en 1945, només signar la rendició d'alemanys i japonesos, i després de formar-se l'aliança militar occidental l'OTAN. L’enfrontament finalitzà l'any 1953 amb un empat tècnic que deixà les fronteres entre les dues corees al paral·lel 38. 

Collage RMiB

El 10 de novembre a Quebec, Canadà, un avió nord-americà B-50 va llançar una bomba nuclear Mark 4 sobre el riu Sant Llorenç. La va deixar caure en detectar problemes al motor de l’avió, els tripulants la van programar perquè detonarà als 760 m d’altitud, el protocol de seguretat així els exigia. L'explosió va sacsejar els residents de la zona i dispersà prop de 45 kg d'urani radioactiu (U-238), eren els que s’utilitzaven en el sistema de manipulació de l'arma. Per sort el nucli de plutoni, que és el component clau per a una reacció nuclear, no el tenien instal·lat. L’incident es va ocultar totalment a l’opinió pública.

Atomic energy lab, la joguina més perillosa del món

L'atleta i empresari nord-americà, Alfred Carlton Gilbert (Salem, 1884-1961), va comercialitzar als Estats Units el kit de laboratori "Gilbert O-238 Atomic Energy Lab". La seua caixa duia un electroscopi; un comptador Geiger per a mesurar la radioactivitat; un espintariscopi per a observar desintegracions nuclears; i una cambra de boira per a detectar partícules amb radiació ionitzant. Per si no n'hi havia prou, duia quatre minerals radioactius que permetien observar reaccions nuclears i químiques: Pb-210, Ru-106, Zn-65 i Po-210. Malgrat el baix nivell de radiació que tenien, aquest kit de laboratori es va considerar com una de les joguines més perilloses. Tot i això, no va ser el perill el que provocà el seu fracàs de vendes, va ser l'alt preu que tenia perquè costava 49,50 dòlars, llavors l'equivalent a 600 €, per això sols es va comercialitzar entre 1950 i 1951. Els seus equips eren tan avançats que fins i tot la Universitat de Colúmbia comprà quatre kits per a fer estudis amb ells.

La Nucia, la Marina Baixa, al voltant de 1950. Arxiu Municipal d’Alacant, Col·lecció Francisco Sánchez.

La platja de Benimar, Natzaret en 1950, anys abans de ser engolida pel port de València

BANDA SONORA RECOMANADA:

PEL·LÍCULA RECOMANADA: