Passa al contingut principal

Any 1987

 

Collage RMiB

ECOLOGISTES

El divendres 16 de gener un grup d’ecologistes es tancaren dalt del Micalet, a València, per a protestar per les obres de construcció de l’embassament de Riaño. Penjaren una gran pancarta amb el lema “Salvem Riaño” i estigueren tancats dins fins al dissabte a la vesprada.

El 8 de març es va convocar una manifestació al Passeig Ribalta de Castelló per a exigir solucions a la contaminació dels boscos al Maestrat. Encarregaren anàlisis i comprovaren que l’aire estava contaminació per SO₂, mesuraren fins a 250 micrograms per metre cúbic quan la legislació tenia establert el límit de fins a 120 micrograms. Va ser evident que la responsable era la propera Central Tèrmica d’Andorra, propietat d’Endesa que emetia 600.000 tones de SO₂ cada any, i els vents dominants enviaven els fums de sofre cap als boscos.

En la Setmana Santa es va celebrar la IV Assemblea de la Coordinadora Assembleària del Moviment Ecologista (CAME), al monestir de Veruela, Aragó. Assistiren 200 representants de 70 col·lectius, amb una participació tan nombrosa les reunions acabaren en discussions estèrils, no obstant això, aconseguiren establir un programa de mínims respecte de l’energia i estigueren d’acord en donar total suport a la campanya contra l’embassament de Riaño. Aquesta infraestructura hidràulica s’havia començat a construir en 1963, en 1972 estava pràcticament acabada, però paralitzaren les obres. En 1983 la Junta de Castella i Lleó reclamà la finalització per a posar en rec 20.000 hectàrees, això condemnava a la inundació a les localitats de Riaño, Burón, Boca de Huérgano, Vagacerneja, Escaro, Salio, La Puerta, Pedrosa del Rey i Huelde, es van perdre les millors pastures i ramats de LleóEn juliol es produïren enfrontaments entre la Guàrdia Civil i els veïns i activistes que intentaven impedir les demolicions d’habitatges a Riaño, per a construir els fonaments d’un viaducte damunt mateix del poble que acabaria negat sota les aigües de l’embassament. Tres veïns resultaren ferits i els antiavalots detingueren a l’alcalde, Huberto Alonso, i a nou manifestants més per resistència a l’autoritat. De resultes de les tensions i els enfrontaments per a intentar salvar el seu poble, el dia 12 es va suïcidar Simón Pardo del Molino, un veí de 54 anys. En conéixer la pròxima demolició de la seua llar es va disparar amb una escopeta de caça. Aquesta desgràcia provocà nous enfrontaments amb els nombrosos antiavalots presents.


Butlletí la Casa Verda


Els dies 24 i 25 de juny, amb l’ànim de “Rellançar el Moviment Ecologista”, després de conviure en la Casa Verda, Acció Ecologista i el Grup d’Estudi i Defensa de la Natura AGRÓ celebraren assemblees per aprovar la seua fusió. Es van inscriure al Registre d’Associacions el 15 d’octubre sota el nom d’Acció Ecologista AGRÓ. Entre els munyidors d’aquesta unió estigueren: Toni Montesinos, William Colón, Juanjo i Satur Villanueva, M. Amparo i Quique Meseguer, Xavier Pujol, Jandro de la Cueva, Dolors Enrique i  Carles Arnal. L’impuls va ser instantani i en primavera obriren una nova seu a Alzira per a servir de bressol als ecologistes i naturalistes de la Ribera Alta, aquesta delegació estigué encapçalada per Tino Blasco.

Poc després s’afegiren a AE-Agró l’Associació Ecologista del Camp de Morvedre. Tingueren un any intens, entre moltes més accions protagonitzaren un sabotatge ecològic per a protestar contra la gestió que es feia de la marjal dels Moros, la buidaven d’aigua i la deixaven assecar. Per a reclamar la seua protecció, obriren les comportes de la séquia mare i la tornaren a inundar, salvant moltes espècies.




A la Casa Verda es va presentar un altre grup, l’Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA). Van ser el primer grup de caràcter animalista, fundat en 1976 a Barcelona, una de les seues primeres tasques va ser arreplegar signatures per a demanar que es legislarà contra la violència exercida contra els animals.

A Alacant organitzaren mobilitzacions per aconseguir la protecció del penyal d’Ifac a Calp. Gràcies al suport de la població de la Marina Alta paralitzaren la construcció d’un hotel al penyal. La Generalitat aprofità per a expropiar els terrenys per 110 milions de pessetes, i el va declarar el parc natural. Un altre espai singular de la Marina Alta va ser protegit, declararen el parc natural del Montgó sobre una extensió de 2.117,68 ha, dels termes de Dénia i Xàbia.

La Coordinadora Ecopacifista de la Marina, AGRÓ i el Col·lectiu Blau al Cel de Dénia intentaren aturar el projecte d’una gran urbanització al Puig de la Llorença i les Morres del Poble Nou de Benitatxell. No tingueren èxit i acabaren construint la urbanització de Cumbres del Sol. Al poble governava el PP, però tingué tota la col·laboració per part del conseller d’Obres Públiques i Urbanisme, Rafael Blasco aleshores del PSOE. Fins i tot autoritzaren el desficaci d’utilitzar dinamita per obrir pas entre els penya-segats cap a una cala salvatge,  perquè des de les urbanitzacions pogueren baixar al mar.




Declararen el parc natural de la Font Roja d’Alcoi, sens dubte la Colla Ecologista La Carrasca foren els principals responsables de la seua protecció i arribaren a participar en la seua gestió. Mantingueren una de les campanyes reivindicatives més allargassada, "Salvem el tren", encara hui continuen exigint el manteniment i la millora de la línia de ferrocarril Alcoi-Xàtiva-València. Entre els seus membres van destacar: Tirs Llorens Berenguer, Júlia Moltó Llinares, Carles M. Mansanet Terol, el botànic Lluís Serra Laliga, Pep Nebot i Cerdá i Ximo Cardenal. Aquest grup veterà van ser fundador de la confederació d’Ecologistes en Acció, en 1998. Una de les reivindicacions que més ressò tingué va ser l’Objecció fiscal, l’any 2015. Tirs i Júlia destinaren el percentatge de l’IRPF dedicat al ministeri de defensa a una ONG. Hisenda els va girar una declaració paral·lela i una multa, però després d’una llarga contesa judicial el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de València els va donar la raó i anul·là la sanció.

El 6 de novembre es va presentar l’Assemblea Comarcal Ecologista, aquest grup va ser fruit de la unió de membres assenyalats del Col·lectiu Ecologista Rosella, de la Colla Bici-Ecologista “Més Lluny” i del Grup Ecologista Llibertari. Tenien en comú el desig de practicar un ecologisme radical, davant del desànim general que arrelà entre molts ecologistes després de la pèrdua del Referèndum de l’OTAN i l’obertura de la nuclear de Cofrents. No estaven gens d’acord amb alguns companys que començaren a col·laborar amb organismes oficials o directament entraren a treballar en ells.




El Grup Ecologista Xoriguer de la Vila-joiosa organitzà el mes de novembre la I Setmana de l’Ecologia. En les xarrades estigué molt present la problemàtica del litoral, en concret el cas de Tabarca i parlaren de la protecció de les aus insectívores. Comptaren amb la participació del Grup Coscoll de Gandia i el Col·lectiu de Reciclatge “el Cuc” de Picanya.




 

NATURALISTES

El mes de gener al centre d’Europa patiren una forta onada de fred que provocà la fugida de moltes aus que es refugiaren al País Valencià. Les planes litorals i les marjals es va omplir amb milers de judies (Vanellus vanellus). Els caçadors es dedicaren a matar en grans quantitats a uns pobres ocells debilitats per les dures condicions climàtiques.

La Coordinadora per a la Defensa del Bosc es va reunir a Xàtiva el mes d’abril, hi assistiren vint grups. Molts d’ells feien campanyes de repoblacions populars i campanyes per a denunciar l’ús d’arbres de Nadal. Tots donaren suport a la denúncia de la pluja àcida al Maestrat. Demanaren a l’administració la protecció de la serra Mariola, el Racó d’Ademús i el circ de la Safor, a Gandia. La trobada de tardor la feren a l’alberg de la Canaleta d’Ador, els amfitrions foren el Grup Coscoll, entre altres qüestions feren un repàs dels incendis forestals.

La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) va fer un canvi d’orientació, d’una etapa més científica evolucionaren cap a una vessant més conservacionista, les agressions a les aus i als hàbitats que les acollien ho demanava.

Acabant el segle XX no era pas freqüent descobrir la presència d’una nova espècie d’au. Aquest any es va detectar per primera volta a l’estat brufolet dels boscos alpins als Pirineus, el mussol pirinenc (Aegolius funereus). També es va confirmar per primera volta a l’estat, la reproducció d’una au marina més pròpia del tròpic, a Lanzarote descobriren una parella de cues de jonc bec-roig (Phaethon aethereus).




A València es va fundar el grup RONCADELL, tot i que no pogueren legalitzar-lo fins a l'any següent. Es convertiren en una de les principals escoles de naturalistes a casa nostra. En un primer moment centraren els seus treballs en l'Albufera de València, però volta consolidats publicaren quatre volums de la revista Dugastella, entre l'any 2000 i 2007. Eren uns articles amb molta qualitat científica que, a més, tractaren diferents branques de les ciències naturals: herpetologia, quiròpters, botànica, mamífers i ornitologia. El Comité editor el formaren David Almenar, José Luis Amat, Antonio J. Castelló, Francisco Cervera, Ana García, Miguel Angel Monsalve, Teresa Queralt, Vicente Sancho i Óscar Zamora, entre els membres més joves de Roncadell cal ressenyar a Javier Barona, Javier Caletrío, Javier Adillo, José Reyes Álvarez, David Almenar, Víctor Ciscar i Toni Alcocer que ben prompte destacaren ampliant els coneixements sobre la natura de les nostres terres.


AE-Agró al palau de la Generalitat, 1987


El 20 d’octubre membres d’Acció Ecologista Agró denunciaren que caçadors mataven aus protegides a l’Albufera, sense que hi hagués cap control per part de les autoritats. Per atraure l’atenció dels mitjans de comunicació es presentaren al Palau de la Generalitat amb vuit cadàvers, cinc agrons blaus (Ardea cinerea) i 2 esplugabous (Bubulcus ibis), que arreplegaren en un curt passeig per 3 hectàrees. Ambdues espècies són molt diferents i no es poden confondre amb els ànecs cinegètics. Els va rebre el subsecretari de la Presidència, Joaquim Francesc Puig i Ferrer, Ximo Puig (Morella, 1959).

El mes de novembre es van fer les segones jornades sobre zones humides de la Federació d’Amics de la Terra (FAT), a Bétera. Per part valenciana estigué Acció Ecologista AGRÓ.


IX Jornades Ornitològiques a Madrid


El mes de desembre organitzaren les IX Jornades Ornitològiques Espanyoles, a la facultat de Biologia, de la Universitat Complutense de Madrid, on anaren bona part dels ornitòlegs de l’estat.


Bernhard Grzimek


Aquest any moria el zoòleg i conservacionista Bernhard Grzimek (Nysa, 1909-1987), va ser un escriptor prolífic, va dirigir documentals i el zoològic de Frankfurt, entre 1945 i 1974. El seu principal èxit fou aconseguir la protecció del parc nacional del Serengueti, a Tanzània.

 

EXCURSIONISTES

El mes d’octubre el Grup Fontinient, que després serien el Centre Excursionista d’Ontinyent,  organitzaren l’XI Aplec Excursionista dels Països Catalans, amb una gran acampada a la serra Mariola. La seua acurada organització va permetre muntar 273 tendes de campanya per acollir a 880 excursionistes. Representaven a trenta-cinc centres excursionistes i a 63 entitats provinents de vint-i-vuit comarques de tots els països. En l’acte de cloenda signaren un manifest demanant a la Generalitat la protecció de la serra Mariola. En Salvador Balcells i Vilà (l'Espluga de Francolí, 1946) va fer una xerrada sobre l’ecologisme i l’excursionisme, fou un dels pioners que uniren la llibertat nacional i l’ecologia, dos vessants de la mateixa lluita.



 

PACIFISTES I OBJECTORS

El Tribunal Constitucional va rebutjar un recurs presentat pel Defensor del Poble contra la Llei d’Objecció de Consciència. Aquest any hi havia més de 22.000 objectors esperant l’elaboració del reglament per a poder fer la Prestació Social Substitutòria (PSS). Com era habitual en el sorteig dels quints hi hagueren protestes dels objectors, reprimides amb fermesa pels antiavalots.


 

CRÒNICA DE 1987

El dia 22 de setembre aparegué al jaciment arqueològic de Cabeçó Lucero, Guardamar del Segura, una nova dama ibèrica. La Dama de Guardamar era una escultura fragmentada, molt semblant a la Dama d’Elx. Una acurada restauració va descobrir una dama més arcaica que les conegudes fins aleshores, la van datar cap al 300 aC.

El 16 d’octubre l’exercit dinamità amb 75 kg de Goma-2 un hotel il·legal de quatre plantes, a mig fer al Penyal d’Ifac. Les obres començaren en 1959 i es van paralitzar en 1961, quan un dels socis, Cristóbal Martínez Bordiu, Marques de Villaverde i gendre del Caudillo, va fer fallida. L’altre soci era el propietari del penyal, José Mas. La Generalitat aprofità i comprà el penyal per 100 milions de pessetes, l’any 1986. En 1987 declararen el parc natural més menut d’Europa, amb sols 45 hectàrees.


Precipitació acumulada gota freda nov.-1987


El 4 de novembre el riu Xúquer es tornava a desbordar a Gavarda i Alberic. A la Ribera Alta i Baixa es repetiren els desastres de 1982. Es va negar el 70% de Carcaixent, quedaren greument afectats els termes d’Algemesí, Riola, Fortaleny, Albalat, Sollana i Beneixida. L’autopista A-7 va fer de dic de contenció agreujant les conseqüències de les inundacions a les dues comarques. A la Safor, a Beniopa, la Font d’en Carròs i a Oliva caigueren 720 litres per metre quadrat en vint-i-quatre hores. A Gandia hagueren d’evacuar als pacients de l’Hospital Francesc de Borja. A la Vall d’Albaida, La Pobla del Duc tingué el record de pluja acumulada, que s’ha mantingut trenta anys després d’arreplegar 867 mm. A l’Alacantí resultà molt afectat, especialment el barri de la Santa Faç d’Alacant. A la Vega Baixa, molts veïns d’Oriola hagueren de pujar a les teulades per a fugir de l’aigua, es va inundar en desbordar-se el Segura, a Dolores evacuaren un miler de veïns. Es van tallar moltes carreteres a la Marina Alta que incomunicaren Dénia, Xàbia i Gata de Gorgos. En la Marina Baixa resultà molt afectada la Vila Joiosa. Al Baix Vinalopó les aigües tallaren totes les carreteres d’accés a Elx, a Crevillent, hagueren de rescatar a 200 persones en llanxes.

La Generalitat donà suport a un projecte per a construir un gran Centre Mundial Scout a la serra d’Irta. El projecte pretenia ocupar 120 hectàrees d’aquesta serralada litoral, entre els termes de Peníscola i Alcalà de Xivert, també tenien previst fer un port esportiu. Els ecologistes alçaren la veu de la destrossa que provocaria aquest desgavell sobre un espai verge. Per ben poc es tornà a lliurar!

Tot i que la ciutat de Xàtiva tenia un Pla General d’Ordenació Urbana que tenia declarades com a no urbanitzables per ser zones de protecció ecològica i paisatgística. Ecologistes de la Costera denunciaren a l’ajuntament que estaven abancalant els voltants de l’ermita de Santa Anna, a més sense llicència d’obres. La resposta de la corporació va ser requalificar els terrenys, llevar-los la protecció i continuar amb les transformacions de bosc per terrasses on plantar tarongers.


Desmuntant parallamps radioactius
 

Els parallamps radioactius

A l’Espanya instal·laren al voltant de 40.000 parallamps radioactius a edificis públics, com escoles, hospitals o esglésies per a substituir els parallamps tradicionals. Es va dir que eren més efectius atraient els llamps gràcies a unes làmines d'americi que tenien al capçal. El funcionament es basava en el fet que el component radioactiu produïa la ionització de l'aire que els envolta, això afavoreix una millor conductivitat elèctrica, facilitant l’atracció i  conductivitat de la descàrrega elèctrica d'un llamp que poguera caure prop.

Per culpa de la irradiació que provocaven en l’entorn es va decidir llevar-los, el Ministeri d'Indústria ordenà la seua retirada, i donà un termini de dos anys per fer-ho. L’empresa autoritzada per a fer el desmuntatge dels parallamps al País Valencià va ser LAINSA. Una volta recuperats devien fer-se càrrec de forma provisional dels equipaments desmuntats i triaren Quart de Poblet per a ubicar el seu magatzem, tot i que no tenien llicència d’activitat.


Parallamps radioactiu


La ferma oposició dels veïns de Quart de Poblet espentaren i obligaren al seu alcalde del PSOE a rebutjar el magatzem. Després intentaren fer-lo a Requena, però l’oposició del Grup Ecologista de Requena espentaren a un altre batle del PSOE perquè no donarà llicencia a la instal·lació. Finalment, ho intentaren amb Domenyo i la Serrania s’alçà en peu de guerra en mig d’una forta contestació.

L’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) creada en 1984, devia encarregar-se de la seua custòdia definitiva, junt amb la resta dels residus nuclears, però encara no havien finalitzat el cementeri nuclear d’El Cabril, a Còrdova. Es va conéixer que en ple centre de Madrid, a la seu de l’antiga Junta d’Energia Nuclear (JEN), tenien un reactor nuclear menut per a proves i més de 132 tones de residus radioactius emmagatzemats, esperant que ENRESA acabarà les obres.

Tres treballadors de l’Hospital General i de la Fe de València, van rebre sobredosis de Radi-226 provinent dels equips de rajos X, que també podien ser perillosos per als pacients.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

La Comunitat Europea va declarar aquest exercici com l’Any Europeu del Medi Ambient. Assignaren 69 milions de pessetes a l’estat que utilitzaren en el projecte Pavelló Blau, que amb el temps es convertiria en les actuals banderes blaves de les platges i en una campanya publicitària per a promoure el reciclatge. 

El mes de gener l’estat anunciava una reforma del Servei Militarla mili”, per a evitar que els soldats cridats a files no feren tasques alienes a les militars, com fer de cambrer, xofer, o personal de servicis diversos al servici dels oficials. Això va ser quelcom massa habitual anys abans, quan bona part dels soldats de quintes es convertien en mà d’obra gratuïta per al comandament de l’exèrcit. 

L'1 de març una reunió d'experts de l'ONU va confirmar que damunt de l'Antàrtida s'estava obrint un gran forat en la capa d'ozó. Això va ser una més de les molts senyals d’alarma que provocaren que el mes següent, la Comissió de l’ONU per al Medi Ambient publicarà l’informe “El Nostre Futur Comú”, més conegut com l’informe Brundtlandt que defensava la necessitat de celebrar una assemblea general dedicada exclusivament al Medi Ambient.

Oficialment, es van declarar com amenaçades Las Tablas de Daimiel, a causa dels incendis i l’excés d’explotació dels aqüífers.



Els socialistes van anunciar l’adhesió al Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears (TNP) a la volta que convocaven eleccions municipals i europees per al 10 d’abril. Mitjançant l’Instrument de 13 de desembre de 1987 l’estat espanyol s’adheria al TNP que havien fet a Londres, Moscou i Washington l'1 de juliol de 1968. En 1984 la Coordinadora Estatal Antinuclear CEAN encetà una campana exigint la signatura del tractat. El govern del PSOE intentà vendre’l com una contrapartida per mantenir-nos dins de l’OTAN, en realitat era una exigència dels nord-americans. Aquest va ser un any amb molta conflictivitat laboral i els socialistes estaven enfrontats amb el seu sindicat UGT. Els va entrar por de perdre les eleccions i es dedicaren a donar molts titulars de premsa, intentant continuar amb la farsa de la reducció de les bases militars nord-americanes a Espanya. Asseguraven mantenir negociacions per a tancar la base aèria de Torrejón, la que tenien més prop de Madrid, tot mentre els nord-americans es burlaren oferint retirar un esquadró d’avions de Madrid per a dur-lo a la base de Morón.


Ramiro Pinto


El 10 de juny es van fer les primeres eleccions al Parlament Europeu en l’estat. Es presentaren dues candidatures verdes, LOS VERDES que estigué encapçalada per Ramiro Pinto Cañón (Madrid, 1961), un activista que es va destacar en la lluita contra l’embassament de Riaño. Foren els verds més votats, tragueren 107.625 sufragis. Els altres foren la CONFEDERACION DE LOS VERDES que estigué liderada per Santiago Vilanova i Tané (Olot, 1947), periodista i fundador d'Alternativa Verda, obtingueren 65.574 vots. Si s’hagueren presentat junts, tampoc hagueren aconseguit cap escó.

L’energia nuclear també produïa greus accidents en instal·lacions que no eren centrals nuclears ni instal·lacions militars. El 13 de setembre va haver-hi un seriós incident radiològic a Goiânia, Brasil. Uns lladres entraren a un hospital abandonat i s’endugueren una font radioactiva mèdica en desús. En obrir-la i manipular-la provocaren la mort de 5 persones i afectaren 249 més, per excés d’exposició a la radiació.


Arxiu RMiB


Al Mar del Nord aparegueren dofins morts, embarrancats a les costes. En analitzar els cadàvers s’adonaren que estaven enverinats per un còctel de més de mil substàncies diferents. La que més els afectava va ser la PCB (Bifenils policlorats) i els pesticides. Es demostrava que aquests composts aromàtics organoclorats sintètics eren un potent verí, a més de ser molt persistent en la natura. En ingerir-los i acumular-se als organismes alteren la resistència immunològica i els animals es veuen afectats per virasi, es debiliten i moren. La intoxicació dels mamífers marins continuà fins a 1988, en total aparegueren més de 700 dofins i 15.000 foques mortes. 

No acabaven els problemes dels dofins amb la contaminació per PCB, aquest any a la costa atlàntica dels Estats Units aparegueren dofins morts a les costes. El causant va ser un morbillivirus, un gènere de virus d'ARN de la família Paramyxoviridae, que pertanyia a l'ordre Mononegavirales.

Aquests brots infecciosos provocaren nombrosos encallaments de cetacis morts, es calcula que delmaren el 50% de les poblacions de dofí mular (Tursiops truncatus), a l'Atlàntic. La malaltia els afectà els pulmons i el servei. S'han descrit tres clades principals de morbillivirus, el que afectava els dofins fou el Dolphin morbillivirus (DMV), però també es van descobrir uns altres que afectaren les marsopes i a les balenes pilots.

En 2007 i en 2017 dues soques de morbillivirus s’estengueren pel Mediterrani, provocant la troballa de dos-cents dofins ratllats (Stenella coeruleoalba) morts, la primera onada i cinquanta més en el segon. (3)

També s’han detectat altres varietats d’infeccions per DMV a la mediterrània que provocaren la mort de cetacis com el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el zífid comú (Ziphius cavirostris), el catxalot (Physeter macrocephalus) i de nou als dofins mulars.

Segons dades oficials de 1986, les centrals nuclears espanyoles mantenien emmagatzemats 31.929 bidons de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, a més de 7.141 d’alta activitat. Van obrir el magatzem d’El Cabril, a Còrdova, però calia finalitzar-lo i no acabaren fins a 1988, tot i que les centrals de Sorita i Garoña ja tenien els seus dipòsits provisionals plens. Es consideren residus radioactius els materials o deixalles, que no tenen previst cap altre ús, que contenen o estan contaminats amb radionúclids, en concentracions o nivells d'activitat superiors als establerts per la legislació, previ informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN)

ENRESA tenia actiu el Projecte IPES per a fer un altre cementeri nuclear excavat en roca granítica, al terme d’Aldeadàvila, a la comarca de los Arribes del Duero. Per a denunciar-ho la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN) trià aquesta localitat per a fer la reunió de tardor de, els dies 10 i 11 d’octubre. Entre els principals punts que tractaren destacà la problemàtica dels parallamps radioactius, acordaren realitzar campanyes conjuntes. Afortunadament, el consell de ministres del 16 d’octubre va renunciar a fer l’IPES per la manca de finançament europeu.




El mes de maig el govern assegurava que mantenia en peu la intenció de comprar 16.579,6 hectàrees de la finca de Cabañeros, a Ciutat Reial, per a fer un polígon de tir per a l’exèrcit de l’aire. Anaven a pagar per la finca 800 milions de pessetes als seus propietaris, la família Aznar. Aquest espai acollia la segona colònia més nombrosa del món de voltor negre (Aegypius monachus), amb 54 parelles. Per a intentar aturar el camp de tir, el govern autònom encapçalat per José Bono Martínez (Salobre, 1950) encetà els tràmits per a declarar la zona parc natural, el mes de juny. El 30 de novembre el govern anunciava que descartava fer aquí el camp de Tir, però en no res ficaren el punt de mira dels míssils en la propera finca d’Anchuras, una devesa amb valors versemblants. 

El 5 de desembre el vaixell panameny Cason va donar l’alarma perquè tenien un incendi a la bodega de proa. Moriren vint-i-tres membres de la tripulació en llançar-se al mar per a fugir dels gasos tòxics, l’embarcació carregava amb 1.000 tones de productes químics tòxics. Salvament Marítim sols pogué salvar vuit mariners de l’aigua.

El mar espentà la nau cap a Punta Castelo on embarrancà, mentre continuava cremant-se, provocant explosions i núvols pudents. Per precaució les autoritats ordenaren l’evacuació de 20.000 veïns de Fisterra, Cee i Corcubión. Una volta sufocat el foc carregaren en camions els bidons que s’havien salvat. El ressò de les evacuacions i l’amenaça de núvols tòxics provocaren la psicosi en les localitats per on devia transitar el comboi. A Galicia va haver-hi una revolta generalitzada, alçaren barricades i tallaren camins, a pesar de la repressió de les forces de seguretat. Decidiren dur la càrrega al moll de San Cibrao, l’embarcaren i finalment tornà al port d’origen, Amberes. (1)




Una investigació periodística que es basa en les restes del derelicte i en les imatges gravades en vídeo dels treballs de recuperació de la càrrega, afirma que el destí de la nau devia ser un país àrab del golf pèrsic, perquè duien materials utilitzats en plataformes petrolieres. A més hi havia materials radioactius perquè part dels treballs de recuperació de la càrrega els realitzaren operaris amb vestits antiradiació i detectors de radioactivitat. Recorden que en eixes dates estaven desmantellant part del reactor de Lemóniz i en les imatges es veu equip pesat que sembla ser el nucli d’un reactor nuclear del mateix model. Algunes versions apunten que l’accident l’hauria provocat el Mossad israelià per a evitar que parts importants d’una central nuclear arribaren a països àrabs. (2)


Collage RMiB


El mes de setembre es va diagnosticar un brot de Pesta Equina Africana (PEA) a un safari de Madrid, propietat de l’aristòcrata Carlos Falcó i Fernández de Còrdova (Sevilla, 1937-2020). Es creu que l’origen foren sis zebres procedents de Namíbia, arribades el mes de juny. Moriren o hagueren de sacrificar un total de 146 èquids i vacunaren 38.000 animals. El 16 de desembre arribava a Alacant un cavall procedent de Guadalajara per a participar en una prova hípica. Quan anaven a baixar els animals el trobaren mort i sospitaren que podia estar contagiat, hagueren de deixar en quarantena a la resta d’animals que l’acompanyaven. Aquesta malaltia provocada per un virus d’ADN es transmet mitjançant la picadura de mosquits. Afecta porcs i èquids, els provoca febre i hemorràgies i algunes soques són altament letals. 



 
PUBLICACIONS

L'economista i estadístic José Manuel Naredo Pérez (Madrid, 1942), en el llibre "La economía en evolución. Historia y perspectivas de las categorías básicas del pensamiento económico" (1987) Editorial Siglo XXI, va fer un repàs analític de la història del pensament econòmic convencional. Va demostrar que aquesta ciència no havia considerat factors, com els psicològics, històrics o ideològics, evidentment, tots ells condicionen decisivament l'economia. Aquestes omissions serien la principal causa del deteriorament ambiental i social provocat pel capitalisme. Alhora va fer una interpretació “verda” de la crítica de Marx al capitalisme, proposant un nou plantejament eco integrador, una mena de suma de l'ecologia i l'economia.  




Carles M. Mansanet Terol publicà “INCENDIOS FORESTALES EN ALICANTE : estudio de la evolución de la vegetación quemada.” (1987), de l’Editorial Caixa d’Estalvis Provincial. ISBN: 8486314453.

Gràcies a una iniciativa del Vicerectorat de la Universitat Politècnica de València, en estiu d’aquest any es va publicar “Islas Columbretes. Contribució al estudio de su medio natural.” Tingué una tirada de mil exemplars que s’esgotaren ràpidament i hagueren de reimprimir-la en 1991. Es tracta d’un recull de diferents estudis cinetífics entre els quals destaca “Introducción al estudio ornitológico de las Islas Columbretes” de Lluís Pechuán Albiñana. Aquesta publicació pretenia ressaltar els valors naturals d’aquest indret per a impulsar la seua protecció.


Fonts

(1)   https://www.elespanol.com/quincemil/articulos/cultura/el-naufragio-del-cason-cuando-el-infierno-se-desato-en-galicia

(2) https://www.adiantegalicia.es/reportaxes/2020/12/22/el-cason-naufragio-provocado-y-material-nuclear.html

(3) MIRA, F., RUBIO-GUERRI, C., PURPARI, G. et al. (2019) “Circulation of a novel strain of dolphin morbillivirus (DMV) in stranded cetaceans in the Mediterranean Sea”. Sci Rep 9, 9792 (2019). https://doi.org/10.1038/s41598-019-46096-w


BANDA SONORA RECOMANADA:



 


 



Comentaris