Richard D. Ryder, 1971
En 1970 el psicòleg britànic Richard D. Ryder (Corfe Castle, 1940) va proposar una interpretació de la nostra tradició etnocèntrica, l'Especisme, en la seua obra "Animals, Men and Morals" (1971). Referit a l’exclusiu protagonisme de la nostra espècie com a creació a imatge d’un deu, llavors sols es podien reclamar drets per a la nostra espècie, la resta de criatures estaven “creades” per al nostre ús.
En un principi es va centrar en la denúncia de l'ús d'animals en l'experimentació científica, però aviat evolucionà quan s’adonà que el concepte d'espècie sols amagava una discriminació, en realitat eren perjudicis que tenim davant les aparences físiques de la resta d’éssers vius. Va suggerir que devíem evolucionar cap a una igualtat de drets entre totes les espècies, un Antiespecisme.
L'Especisme Antropocèntric considera que els animals són propietat dels humans, per tant, creu ètic disposar de la resta de la biodiversitat al nostre antull, legitima tota mena de maltractaments, fins i tot la mort d'animals per diversió, com la cacera. Ryder creu que això no és ètic, perquè pertànyer a una espècie o altra, és com ser d'una raça o d'altra, o d'un sexe determinat, no són característiques significatives, sols són qualificatives.
Peter Albert David Singer, 1975
El filòsof utilitarista australià Peter Albert David Singer (Melbourne, 1946) publicà en 1975 "Animal Liberation", amb el qual popularitzà el concepte d'Especisme. Afirmava que l'únic que és èticament correcte és el que siga el millor per a una majoria, sense diferenciar entre si eixa majoria són animals humans o unes altres espècies. Defensava que els animals tenen capacitat per sofrir, puix èticament l’home havia de respectar-los.
L'Especisme va impulsar el naixement del Moviment d'Alliberament Animal, els seus defensors són popularment coneguts com "els Animalistes". S'oposen a l'ús d'animals per a la investigació, com aliment, per a l'entreteniment i rebutgen qualsevol ús dels seus productes, com el cuir, la llana o la pelleteria.
El Moviment d'Alliberament Animal es basa a negar cap diferència ètica entre els humans i la resta dels animals, llavors és una denúncia de l'Antropocentrisme. Els seus partidaris asseguren que els animals tenen capacitat de patiment i tenen els mateixos drets que tenim nosaltres. Rebutgen la tortura i el sotmetiment, el seu ús com aliment, com eina d'experimentació científica, com a subministradors de recursos materials o com entreteniment.
Tom Regan, 1983
Tom Regan en l'obra "The Case for Animal Rights" (1983) va reconéixer que els animals tenien dret a la defensa de la seua vida, al benestar i a la llibertat.
Gary Lawrence Francione, 1989
En 1989 l’advocat i filòsof nord-americà Gary Lawrence Francione (1954) va ser el primer a parlar dels drets dels animals en una escola de dret. Es va centrar en tres qüestions: l'estatus de propietat dels animals, les diferències entre els drets dels animals i el benestar animal, i una teoria dels drets dels animals basada només en la sensibilitat, més que en qualsevol altra característica cognitiva.
S’enfrontà als Animalistes Utilitaristes que en funció de la complexitat de l’ésser li adjudiquen drets diferencials. Eixa diferenciació sols era coartada per a permetre l’explotació animal. Per a Lawrence el Benestar Animal era un concepte que duia implícit considerar-los com a éssers inferiors moralment, necessitats de protecció, llavors eren inferiors en drets.
En l’obra “Animal, Property, and the Law” (1995) argumentà que les lleis de protecció animals sols eren una justificació per sotmetre’ls com una propietat més, sense respectar-los. El premi Nobel Isaac Bashevis Singer (Leoncin, 1902-1991) afirmava que “respecte als animals, tots som nazis”. Lawrence simplificava el problema afirmant que els animals no eren propietat humana, aleshores devíem deixar-los lliures i respectar-los com fem amb qualsevol propietat aliena.
Donaldson i Kymlicka, 2011
Sue Donaldson (Ottawa, 1962) i Will Kymlicka (Londres, 1962) publicaren “Zoopolis: A Political Theory of Animal Rights” (2011). En l’obra defensaven la necessitat d’un nou model de relació amb els animals basada en la igualtat moral, l’autonomia i la prosperitat.
Corine Pelluchon, 2017
Corine Pelluchon (Barbezieux-Saint-Hilaire, 1967) especialitzada en Bioètica publicà el “Manifest Animalista” (2017). En ell proposa una transició cap a una nova “Era dels Éssers Vius”, una època d’equilibri respectuós entre la nostra espècie, la natura i la resta d’animals, que soterre definitivament l’Antropocentrisme.
Famílies Animalistes
Els Animalistes Utilitaristes se centren a aconseguir el reconeixement social dels Drets dels Animals, són els més moderats. Diuen que els animals per se no tenen drets, però com tenen capacitat de sofriment mereixen respecte.
Els Animalistes Antiespecistes, també coneguts com els Anarquistes Vegans, refusen radicalment tot ús dels animals i dels seus productes derivats, de qualsevol animal, consideren que tenen els mateixos drets que la nostra espècie.
Els Proteccionistes o Naturalistes supediten els individus a l’ecosistema, centren la seua atenció a prevenir l’extinció de les espècies salvatges i en protegir la biodiversitat. No tenen en especial consideració pels animals domesticats, llevat d’evitar-los el maltractament, per tant, no tenen cap inconvenient en consumir-los. La major part practiquen el Benestarisme, un corrent de pensament animalista que considera que es pot utilitzar als animals, però sense causar-los sofriments innecessaris.
Una de les famílies animalistes més activa dels animalistes són els Antitaurins que centren els seus esforços en l'abolició de la Tauromàquia. Consideren que aquestes tradicions sols són demostracions de la masculinitat, de l’heteropatriarcat tradicional, que reforcen el prestigi social obtingut gràcies a la demostració del valor d’enfrontar-se a un poderós animal totèmic.
Els Animalistes no trigaren molt a enfrontar-se amb la resta del Moviment Ecologista. Ells acusen els Ecologistes que sols s'ocupen dels hàbitats i de les espècies, oblidant als individus. Per als Animalistes l'important són eixos individus, a diferència dels Ecologistes que poden acceptar l'eliminació de certs individus quan alteren un hàbitat o l’equilibri de la resta d’espècies. Des d’un primer moment s’han trobat amb el menyspreu de la resta d’Ecologistes i Naturalistes que els acusen de preocupar-se sols pels gats i els gossos, de centrar-se en la defensa dels drets dels animals de companyia, oblidant la resta del món salvatge. Fins i tot, els ridiculitzen amb qualificatius com "Mascotistes" o "Pelutxistes". Tal volta el punt de fricció més evident entre les dues sensibilitats siga el tractament de les Espècies Invasores, davant de les quals Naturalistes i Ecologistes no dubten a erradicar-les, mentre els Animalistes es neguen a matar qualsevol ésser viu.
Animalistes al País Valencià
1970
Als anys setanta es va formar l’Associació Valenciana Protectora d’Animals i Plantes, deu ser el grup animalista degà, a casa nostra.
1976
1986
A la Casa Verda de València començà a reunir-se el grup ADDA Associació per la Defensa dels Animals. Anaren a la primera trobada antitaurina estatal que es va organitzar a Saragossa el mes d’abril. Pot ser que foren un dels primers grups animalistes en un sentit ample perquè lluitaven contra les corregudes i els bous al carrer, també denunciaven els mètodes cruels dels escorxadors, la vivisecció i tota festa amb patiment per als animals.
1987
1993
1994
Es va promulgar la primera normativa valenciana sobre la Protecció dels Animals de Companyia, la Llei 4/1994, de 8 de juliol, però sols afectava els animals domèstics.
1996
1997
Carcaixent treballen un refugi, gràcies a la cessió d’un espai per part de l’ajuntament.
1998
La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC) es va crear aquest any, reunint quaranta-set organitzacions.
2000
2002
El mes de març Francisco Vásquez Neira periodista xilé i Leonora Esquivel Frías filòsofa mexicana especialitzada en Ètica Ambiental obriren un portal hispanoamericà pels drets dels animals i promoció del vegetarianisme.
L’any següent legalitzaren l’associació AnimaNaturalis per a contribuir a construir una societat menys cruel amb els animals, a casa nostra Carmen Moll és un dels seus caps assenyalats.
L’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA), està presidida per José Enrique Zaldívar Laguía amb l’ajut de Virginia Iniesta Orozco i Lina Sáez d’Antoni, es va formar a les illes canàries.
A Xiva es va crear Fauna i Flora S.O.S. per acollir animals domèstics abandonats.
2003
El Codi Penal va distingir entre el delicte de danys a les coses i el delicte de danys als animals, instaurant la figura del delicte de maltractament animal.
El PACMA el fundaren a Euskadi el mes de febrer, primer s’anomenaren Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal. Defensen tres eixos, els drets animals, la justícia social i el medi ambient. Gràcies a un actiu treball en xarxes socials s'han convertit en un important grup de pressió, cada volta més influent. Entre altres ha estat dirigit per Silvia Barquero. Alguns dels seus portaveus han sigut Ana Espinosa, Lorena Gabaldón, Eva Benet, Manel Macià i Debby Parris.
2004
El PACMA va decidir presentar-se a les eleccions al parlament.
Libera! Associació Animalista es va crear a Barcelona, hui estan implantats en diversos països i se centren en l’elaboració de propostes legals per protegir als animals.
Algemesí té el dubtós honor de ser el poble del País Valencià que més bous mata en les seues festes, cada any torturen 40 bous. Sols els guanya la fira de bous de març de València. Aquest any començaren les reivindicacions antitaurines, en poc temps obtingueren molt suport per part dels veïns i crearen el Col·lectiu Folgança Antitaurina pels Drets dels Animals. Els seus portaveus són Jesús Frare i García i Rosa Tormos, un altre dels seus líders és Rafel Hermógenes.
2006
Vingué el Papa a la ciutat de València i va ser molt destacada la protesta que encetà Carles Pinazo Calatrava, exsacerdot que setmanes abans de l’arribada del pontífex desplegava pancartes a la boca del metro del carrer Xàtiva on exposava trenta-vuit raons per a no esperar a Benedicte XVI. Entre altres reivindicacions destacaven les denúncies antitaurines. Assenyalava que l’Evangeli demanava respecte i amor per a les persones, per als animals i pel planeta.
Se’n va fundar el grup internacional Igualtat Animal sota l’eslògan “Canviant el món per als Animals”, hui estan implantats en vuit països.
2007
A València fundaren el Partit Gaia, es definien com ecologistes, laics i llibertaris, també eren animalistes convençuts.
La Generalitat Valenciana va dictar el Decret 83/2007 de 15 de juny que va modificar bona part dels articles del decret de 158/1996.
El municipi de Paterna aprovà l’ordenança municipal per a la protecció dels animals. Decidiren fer una consulta popular per vorer el que pensaven els veïns sobre els bous al carrer. El referèndum es va convocar en 2009 i votaren un total de 8.305 veïns, un 15% del cens de la localitat. Es manifestaren a favor dels bous 2.554 vots i en votaren en contra 5.569 veïns, llavors l’alcalde anuncià que no tornarien a autoritzar mai més espectacles de bous al carrer.
Es va fundar a València la Plataforma Iniciativa Animalista amb activistes que havien començat en Folgança Libera! Denunciaven que “Hi ha moltes organitzacions de defensa dels drets dels animals i contra l’Especisme, però es deixa vorer cert sectarisme entre elles, de manera que no col·laboren i tampoc quan una convoca a un acte participen la resta. D’aquesta manera, la lluita de cadascuna de les organitzacions està desconnectada del treball i la lluita de la resta, donant la imatge de grups minoritaris i dispersos. Els seus missatges, puix no poden arribar a la gent en general.” La seua presidenta va ser Encarna Canet i un dels seus portaveus fou Antoni Infante.
L’ANPBA-Associació Nacional per a la Protecció i el Benestar dels Animals que estava encapçalada per Marta Murria i de l’Associació SITAR de Paterna representats per Rosa Villora.
Associació Contra la Tortura i el Maltractament Animal (ACTYMA) és un grup arrelat a les terres del sud de Catalunya, està encapçalada per Lluís Altés.
A Alzira es va legalitzar la Societat Protectora d’Animals Potetes.
A València treballaven pel benestar dels animals domèstics l’Associació en Defensa i Ajuda d’Animals Abandonats (ADAANA).
La Plataforma per a la Defensa i els Drets dels Animals d'Alacant convocava el seu primer acte reivindicatiu “per unes Fogueres sense sang”.
A Gandia es manifestaren 400 persones convocades en contra del projecte de reimplantar les corregudes de bous al terme, després de 24 sense cap espectacle.
2009
A Madrid es va crear l’associació “Mis Amigas las Palomas” (MALP) per a rescatar als coloms.
L’Associació d’Amics dels Animals de Benicàssim (ADABE) aquest any organitzaren una jornada animalista per a protestar contra la tauromàquia, estava encapçalada per Francis Conesa.
La Societat Protectora d’Animals Sant Antoni Abad (SPASAV) mantenen un refugi per als gossos abandonats a Picassent.
A Godella l’Associació Protectora Canina i Felina (FELCAN) intenten muntar un refugi, en un solar que ja han pogut comprar.
Es va fundar L’Associació Contra el Maltractament Animal Tolerància Zero (ACMAT-ZERO) amb Lola Frutos i Sara Téllez com a caps visibles, tot i que deixaren de publicar en xarxes socials en 2019.
A Alacant es va formar Alacant Animalista, estigueren actius en xarxes socials fins a 2013.
La Generalitat va modificar la llei 4/1994, de 8 de juliol mitjançant la llei de 23 de desembre de 2009.
2010
ASK Societat Protectora d’Animals i Medi Ambient Safor (SPAMA) tenen un refugi a Gandia i treballen per acollir i cercar llars per als animals acollits.
Al Politècnic de València treballava l’Associació Plataforma UPV Pro-Animals (PUPA), encapçalada per Miriam Oliver i Asun estaven molt centrades a atendre els gats.
L’Associació de Respecte i Convivència d’Animals Domèstics i Salvatges de València (ARCADYS) estigué activa fins a 2018.
Aquest any estava activa la Societat Protectora Arc de Sant Martí d’Albuixec.
Animales Sagunto SOS són una associació ubicada a la capital del Camp de Morvedre que té com a fi la recollida d'animals abandonats per a aconseguir-los una nova llar.
2011
Es va crear la Plataforma pels Drets Animals Carles Pinazo, en honor al religiós animalista secularitzat en 1967, Carles Pinazo Calatrava (†2010), una de les seues portaveus és Rosa Tormo.
Estava actiu un Col·lectiu Animalista de la Universitat de València i a la UPV la Plataforma Proanimals Pupa.
A Riba-roja de Túria funcionava el grup Adopta-Salva una Vida.
La Societat Protectora d’Animals de Xàtiva (SPAX) mantenen un refugi per als gossos abandonats, a la capital de la Costera.
A Alcoi es va crear la Federació per a la Protecció i Defensa dels Animals a la Comunitat Valenciana (FEDENVA) també s’anuncien com Federació d’Associacions Animalistes.
La Societat Valenciana Protectora d’Animals i Plantes (SVPAP) tenen un refugi a Sant Antoni de Benaixeve.
2012
La fundació Compassió Animal la crearen Alberto Terrer i Laura Llacer, mantenen un refugi per animals de granja rebutjats i defensen el veganisme.
L’Associació de Professionals per a la Defensa dels Animals (PRODA), el seu objectiu és conscienciar, sensibilitzar i formar a la població en general en el respecte cap als éssers vius, humans i no humans.
2013
Es va fundar la Plataforma Animalista de Villena. Amb membres Respecte i Tolerància Animal (RYTA) de la mateixa localitat de l’Alt Vinalopó.
A Alcoi treballava un grup d’Iniciativa Animalista.
A Castelló de la Plana fundaren el grup “Huellas Callejeras” per a salvar animals abandonats als carrers i buscar-los una llar.
2014
La Plataforma Bous Embolats Abolició denúncia que a les comarques del nord del País Valencià és on més bous es torturen amb boles de foc a les banyes d’aterrits bous.
LACUA és una Societat Protectora d’Animals d’Alzira.
La Societat Protectora
Modepran-Paterna mantenen un refugi a Benimàmet.
2015
Javier Navarro Albal va formar la Fundación Alma Animal, amb domicili en la Gineta, Albacete. A Saragossa es va formar el grup Serás Su Voz una organització estatal vegana i animalista que en 2016 intentaren obrir una seu a València, sense èxit.
Silvia Ortega Lorente, Carla Sainz-Pardo, Rosa Mas González, Toñi Bravo, Ana Ramírez Miralles, Esther Martínez Borja i Lena Alvarado membres del partit PACMA, encapçalaren manifestacions antitaurines a la plaça de bous de València i a Dénia contra els Bous a la Mar.
Aquest any començà en xarxes socials l’Associació Defensa Animal Torrent (ADAT). Pretenen acabar amb el sectarisme que impregna molts d’aquests grups que els impedeix col·laborar amb altres organitzacions. El seu àmbit de treball són els Països Catalans i el català la seua llengua.
El grup Difusions Exòtiques d’Alacant (DEA) començaren a treballar per a acollir i protegir els animals exòtics abandonats.
També encetaven camí Peluts de la Marina per a rescatar mascotes.
A la Vila-real es va formar el grup Gats de Barri, per a millorar la vida de gats abandonats, acollir-los, dur-los al veterinari, esterilitzar-los i buscant-los llar.
2016
Començà a treballar la Plataforma Animalista de Mislata.
A Madrid Óscar del Castillo va fundar Gladiadores por la Paz, es va llançar a la plaça de bous de las Ventas, per a desallotjar-lo el van colpejar i ferir. Del Castillo començà les protestes antitaurines en 2014 en llaçar-se a l’arena de la plaça de bous de Collado Villalba.
També es va crear València Antitaurina. La biòloga animalista Rosa Más González fundà a Castelló el santuari d’animals “Llar Antiespecista Miguel Quintana” per acollir animals rebutjats per la indústria.
Eixe any també obriren pàgines a les xarxes socials l’Associació Antiespecifista Contra el Maltractament d’Elx (AACME).
Començà el Projecte Animalista la Pobla (PAP), a la Pobla de Vallbona.
Es va formar Repulsa Internacional Contra el Maltractament Animal (RICMA) entre les vuitanta organitzacions adherides sols hi ha una del País Valencià, ResCat & Dog, València fundada l’any 2015 per a rescatar gats i gossos.
Al barri de Patraix de València es va formar el grup Colònies Felines Favara de Patraix també coneguts com a Patraix Gats.
Es van presentar quasi 25.000 signatures al Centre de la UNESCO de València demanant unes “Falles si, però sense tortura”.
A Alacant començà a publicar en xarxes socials el grup Mufasa Associació Animalista.
Es va crear el grup Ànima Peluda d’Almoradí. A Tavernes de la Valldigna treballava el grup Associació Animalista Tavernes. A Manises es va crear el grup Pla Felí de Manises (PAM) per a cuidar de les colònies de gats.
A la Vila-real es va formar el grup Gats de Barri, per a millorar la vida de gats abandonats, acollir-los, dur-los al veterinari, esterilitzar-los i buscant-los llar.
Peluts de l’Horta Nord es va formar a Almàssera per a organitzar les colònies de gats i censar-los, donar-los l'aliment apropiat, medicar-los i esterilitzar a les femelles.
2017
A Massanassa tres xiques crearen l’Associació Orelletes Felices per acollir i cuidar animals domèstics.
Començaren a treballar el grup antiespecifista València Animal Save.
Per a promoure l’adopció de gats de carrer es va crear a València el grup VIAN Vida animal.
Començà a treballar
el grup Feministes Antiespecistes.
Es va fundar la societat Pro Gat Benicàssim per a cuidar dels gatets de la localitat.
Animalistes de Torrevella començaren a treballar pel benestar de les mascotes de la seua ciutat.
L’Associació Animalista Els Poets de Pedreguer vol protegir els animals abandonats de la seua vila.
2018
Es va crear Feministes per l'Alliberament
Animal.
El grup d’Amigues dels Animals del barri de l’Alquerieta d’Alzira, per treballar per solucionar la greu problemàtica d’abandó d’animals en aquest barri marginal de la vila de la Ribera Alta.
Al cap i casal començà el grup Cercle Animalista Valencià, formar per activistes de Podemos per a ajudar a unes altres associacions o protectores a pagar alimentació, veterinaris dels animals acollits.
Es va crear l’Associació Animalista d’Alzira (ASADAL) per a poder fer un refugi per animals abandonats.
2019
A la Safor començaren a treballar pel benestar dels animals abandonats del seu poble el grup TOT PER ELLS Animalistes de Xeraco.
El grup Dénia Animal Save protagonitzaren protestes per protestar contra l’espectacle dels bous a la mar.
A Orpesa començà camí el grup La Morada Animalista d’Orpesa per a treballar les colònies felines.
La Coordinadora Animalista de la Comunitat Valenciana la van crear per aturar el sacrifici de mascotes abandonades. Preparen al·legacions per a l’avantprojecte de llei de protecció dels animals.
Gats Sense Sostre, ubicats a Moncofa, es va crear per a protegir, cuidar, alimentar, esterilitzar i ajudar als animals de carrer.
A Albocàsser es va formar Quatre Gats per a defensar, protegir i controlar els gats de carrer, això com de qualsevol animal abandonat.
2020
El grup Més Que Gats treballava a València amb les colònies felines de la ciutat.
Es va formar el grup Padrines Animalistes de Castelló (MACS) per
a rescatar animals de les gosseres.
Ben segur que aquest és un recull incomplet dels animalistes del País Valencià. Quasi cada poble té un grup d’amants dels animals centrat en la cura de les mascotes. Aquests grups evolucionen molt de pressa, fan plataformes, s’ajunten per a esdeveniments o campanyes concrets o es desfan en torbar suport. Cada volta hi ha més ciutadans que estan desencantats amb la societat que els envolta i centren els seus esforços a protegir als animals més propers.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada