En 1970 el psicòleg britànic Richard
D. Ryder (Corfe Castle, 1940) va proposar el corrent pensament conegut com
l'Especisme que sols reconeix els
drets a la nostra espècie. En un principi
denuncià l'ús d'animals en l'experimentació científica, però evolucionà quan s’adonà
que el concepte d'espècie sols amaga una discriminació, són els perjudicis que
tenim enfront de les aparences físiques de la resta d’animals. Va suggerir que
devíem evolucionar cap a una igualtat de drets entre totes les espècies, un Antiespecisme.
Aquests pensaments van impulsar el naixement del Moviment d'Alliberament Animal. L'Animalisme es basa a negar cap diferència ètica entre els humans i
la resta dels animals, per tant és una denúncia de l'Antropocentrisme. Els seus partidaris asseguren que els animals tenen
capacitat de patiment i per tant tenen
els mateixos drets que tenim nosaltres. Rebutgen la tortura i el sotmetiment, el
seu ús com aliment, com eina d'experimentació científica, com a subministradors
de recursos materials o com entreteniment.
Peter Albert David Singer
(Melbourne, 1946) és un
filòsof utilitarista que en el seu llibre Animal
Liberation (1975) defensava que els animals tenen capacitat per sofrir, per
tant èticament, l’home havia de respectar-los. Va popularitzar el terme d’especisme.
Tom Regan en l'obra "The Case for Animal Rights" (1983) va dir que els animals tenien
dret a la defensa de la seua vida, al benestar i a la llibertat.
En 1989 l’advocat i filòsof nord-americà Gary Lawrence Francione
(1954) va ser el primer a parlar dels drets dels animals en una escola de
dret. Es va centrar en tres qüestions: l'estatus de propietat dels animals, les
diferències entre els drets dels animals i el benestar animal, i una teoria
dels drets dels animals basada només en la sensibilitat, més que en qualsevol
altra característica cognitiva.
S’enfrontà als Animalistes
Utilitaristes que en funció de la complexitat de l’ésser li adjudiquen drets
diferencials. Eixa diferenciació sols era coartada per a permetre l’explotació animal. Per a Lawrence el Benestar Animal era un concepte que duia implícit considerar-los com
a éssers inferiors moralment, necessitats de protecció i per tant inferiors en
drets.
En l’obra “Animal, Property, and the
Law” (1995) argumentà que les
lleis de protecció animals sols eren una justificació per sotmetre’ls com una
propietat més, sense respectar-los. El premi Nobel Isaac Bashevis Singer
(Leoncin, 1902-1991) afirmava que “respecte
als animals, tots som nazis”. Lawrence
simplificava el problema afirmant que els animals no eren propietat humana,
per tant devíem deixar-los lliures i respectar-los com fem amb qualsevol
propietat aliena.
Sue Donaldson (Ottawa, 1962) i Will
Kymlicka (Londres, 1962) publicaren “Zoopolis:
A Political Theory of Animal Rights” (2011). En l’obra defensen la
necessitat d’un nou model de relació amb els animals basada en la igualtat
moral, l’autonomia i la prosperitat.
Corine Pelluchon (Barbezieux-Saint-Hilaire,
1967) especialitzada en Bioètica publicà
el “Manifest Animalista” (2017). En
ell proposa una transició cap a una nova “Era
dels Éssers Vius”, una època d’equilibri respectuós entre la nostra
espècie, la natura i la resta d’animals, que soterre definitivament l’Antropocentrisme.
Famílies Animalistes
Els Animalistes Utilitaristes se
centren a aconseguir el reconeixement social dels Drets dels Animals, són els més moderats. Diuen que els animals per
se no tenen drets, però com tenen capacitat de sofriment mereixen respecte.
Els Animalistes Antiespecistes,
també coneguts com els Anarquistes
Vegans, refusen radicalment tot ús dels animals i dels seus productes
derivats, de qualsevol animal, consideren que tenen els mateixos drets que la
nostra espècie.
Els Proteccionistes o Naturalistes supediten els individus a
l’ecosistema, centren la seua
atenció a prevenir l’extinció de les espècies
salvatges i en protegir la biodiversitat.
No tenen en especial consideració pels animals domesticats, llevat d’evitar-los
el maltractament, per tant no tenen cap inconvenient en consumir-los. La major
part practiquen el Benestarisme, un
corrent de pensament animalista que considera
que es pot utilitzar als animals, però sense causar-los sofriments innecessaris.
Una de les famílies animalistes més activa dels animalistes són els Antitaurins
que centren els seus esforços en
l'abolició de la Tauromàquia. Consideren
que aquestes tradicions sols són demostracions de la masculinitat, de
l’heteropatriarcat tradicional, que reforcen el prestigi social obtingut
gràcies a la demostració del valor d’enfrontar-se a un poderós animal totèmic.
Els Animalistes no trigaren molt
a enfrontar-se amb la resta del Moviment
Ecologista. Ells acusen els Ecologistes
que sols s'ocupen dels hàbitats i de les espècies, oblidant als individus.
Per als Animalistes l'important són
eixos individus, a diferència dels Ecologistes
que poden acceptar l'eliminació de certs individus quan alteren un hàbitat
o l’equilibri de la resta d’espècies.
Els Animalistes es trobaren amb
el menyspreu de la resta d’Ecologistes i
Naturalistes que els acusen de preocupar-se
sols pels gats i els gossos, de centrar-se
en la defensa dels drets dels animals de companyia, oblidant la resta del
món salvatge i els ridiculitzen amb qualificatius com "Mascotistes" o "Pelutxistes". Tal volta el punt de
fricció més evident entre les dues sensibilitats siga el tractament de les Espècies Invasores, Naturalistes i Ecologistes no dubten en erradicar-les,
mentre els Animalistes es neguen a
matar qualsevol ésser viu.
Animalistes al País Valencià
1970
Als anys setanta es va formar l’Associació
Valenciana Protectora d’Animals i Plantes, deu ser el grup animalista degà,
a casa nostra.
1976
1986
A la Casa Verda començà a
reunir-se el grup, ADDA Associació per
la Defensa dels Animals. Anaren a la primera trobada antitaurina estatal que es va organitzar a Saragossa el mes d’abril. Pot ser que foren un dels primers grups animalistes en un sentit ample
perquè lluitaven contra les corregudes i els bous al carrer, també denunciaven els
mètodes cruels dels escorxadors, la vivisecció i tota festa amb patiment per
als animals.
1987
1993
1994
Es va promulgar la primera normativa valenciana sobre la Protecció dels Animals de Companyia, la Llei 4/1994, de 8 de
juliol, però sols afectava els animals domèstics.
1996
La llei 4/1994 de Protecció dels Animals
de Companyia va tindre una actualització per a fer-la més comprensible amb
el Decret 158/1996 de 13 d’agost.
1997
La Societat Protectora d’Animals de
La Ribera (RIBERCAN) de Carcaixent
treballen un refugi gràcies la cessió d’un espai per part de l’ajuntament.
1998
La Plataforma La Tortura No És
Cultura (LTNEC) es va
crear aquest any i reuneix 47 organitzacions.
2000
2002
El mes de març Francisco Vásquez Neira periodista xilé i Leonora Esquivel Frías filòsofa mexicana especialitzada en Ètica Ambiental obriren un portal hispanoamericà pels drets dels animals i promoció del vegetarianisme.
L’any següent legalitzaren l’associació AnimaNaturalis per a contribuir a
construir una societat menys cruel amb els animals, a casa nostra Carmen Moll és un dels seus caps
assenyalats.
L’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA), està presidida per José Enrique Zaldívar Laguía amb l’ajut de Virginia Iniesta Orozco i Lina Sáez d’Antoni, es va formar a les illes canàries.
2003
El Codi Penal va distingir entre el delicte de danys a les coses i el
delicte de danys als animals, instaurant la figura del delicte de maltractament
animal.
El PACMA el fundaren a Euskadi el mes de febrer, primer
s’anomenaren Partit Antitaurí Contra el
Maltractament Animal. Defensen tres eixos, els drets animals, la justícia
social i el medi ambient. Gràcies a un actiu treball en xarxes socials s'han
convertit en un important grup de pressió, cada volta més influent. Entre
altres ha estat dirigit per Silvia
Barquero. Alguns dels seus portaveus han sigut Ana Espinosa, Lorena Gabaldón, Eva Benet, Manel Macià i Debby Parris.
2004
El PACMA va decidir presentar-se
a les eleccions al parlament.
Libera! Associació
Animalista es va crear a Barcelona, hui estan implantats en
diversos països i se centren en l’elaboració de propostes legals per protegir
als animals.
2005
2006
Aquest any vingué el Papa a la ciutat de València, va ser molt destacada la
protesta que encetà Carles Pinazo Calatrava,
exsacerdot que setmanes abans de l’arribada del pontífex desplegava
pancartes a la boca del metro del carrer
Xàtiva on exposava trenta-vuit raons per a no esperar a Benedicte XVI. Entre unes altres reivindicacions
destacaven les denúncies antitaurines. Assenyalava que l’Evangeli demanava
respecte i amor per a les persones, per als animals i pel planeta.
Se’n va fundar el grup internacional Igualtat
Animal sota l’eslògan “Canviant el món
per als Animals”, hui estan implantats en vuit països.
2007
A València fundaren el Partit Gaia, es definien com
ecologistes, laics i llibertaris, també eren animalistes convençuts.
La Generalitat Valenciana va
dictar el Decret 83/2007 de 15 de juny que va modificar bona part dels articles
del decret de 158/1996.
El municipi de Paterna aprovà
l’ordenança municipal per a la protecció dels animals. Decidiren fer una
consulta popular per vorer el que pensaven els veïns sobre els bous al carrer. El
referèndum es va convocar en 2009 i votaren un total de 8.305 veïns, un 15% del
cens de la localitat. Es manifestaren a favor dels bous 2.554 vots i en contra votaren
5.569, per tant l’alcalde anuncià que no tornarien a autoritzar mai més espectacles
de bous al carrer.
2008
L’ANPBA-Associació Nacional per a la Protecció i el Benestar dels Animals que estava encapçalada per Marta Murria i de l’Associació SITAR de Paterna representats per Rosa Villora.
Associació Contra la Tortura
i el Maltractament Animal (ACTYMA) és un grup arrelat a les terres del sud de Catalunya, està encapçala per Lluís
Altés.
A Alzira es va legalitzar la Societat Protectora d’Animals Potetes.
A València treballaven pel
benestar dels animals domèstics l’Associació
en Defensa i Ajuda d’Animals Abandonats
(ADAANA).
La Plataforma per a la Defensa i els
Drets dels Animals d'Alacant convocava el seu primer acte reivindicatiu “per
unes Fogueres sense sang”.
A Gandia es manifestaren 400
persones convocades en contra del projecte de reimplantar les corregudes de
bous al terme, després de 24 sense cap espectacle.
2009
A Madrid es va crear
l’associació Mis Amigas las Palomas
(MALP) per a rescatar als coloms.
L’Associació d’Amics dels Animals de Benicàssim (ADABE)
aquest any organitzaren una jornada animalista per a protestar contra la tauromàquia, estava encapçalada per Francis Conesa.
La Societat Protectora d’Animals Sant Antoni Abad (SPASAV) mantenen un refugi per als gossos abandonats a Picassent.
A Godella l’Associació Protectora Canina i Felina (FELCAN) intenten muntar un
refugi, en un solar que ja han pogut comprar.
Es va fundar L’Associació Contra el Maltractament
Animal Tolerància Zero (ACMAT-ZERO) amb Lola Frutos i Sara Téllez
com a caps visibles, tot i que deixaren de publicar en xarxes socials en 2019.
La Generalitat va modificar la
llei 4/1994, de 8 de juliol mitjançant la llei de 23 de desembre de 2009.
2010
ASK Societat Protectora d’Animals
i Medi Ambient Safor (SPAMA) tenen un refugi a Gandia i
treballen per acollir i cercar llars per als animals acollits.
Al Politècnic de València
treballava l’Associació Plataforma UPV
Pro-Animals (PUPA), encapçalada per Miriam
Oliver i Asun estaven molt
centrades a atendre als gats.
L’Associació de Respecte i Convivència
d’Animals Domèstics i Salvatges de València (ARCADYS) estigué activa fins a
2018.
Aquest any estava activa la Societat Protectora Arc de Sant Martí d’Albuixec.
Animales Sagunto SOS són una associació ubicada a la capital
del Camp de Morvedre que té com a fi
la recollida d'animals abandonats per a aconseguir-los una nova llar.
2011
Es va crear la Plataforma pels Drets
Animals Carles Pinazo, en honor al religiós animalista secularitzat en 1967,
Carles Pinazo Calatrava (†2010), una de les seues portaveus és Rosa Tormo.
Estava actiu un Col·lectiu Animalista de la Universitat de València i a l’UPV la Plataforma Pro-animals Pupa.
A Riba-Roja de Túria funcionava
el grup Adopta-Salva una Vida.
La Societat Protectora d’Animals de
Xàtiva (SPAX) mantenen un refugi
per als gossos abandonats, a la capital de la
Costera.
La Societat Valenciana Protectora d’Animals
i Plantes (SVPAP) tenen un refugi a Sant
Antoni de Benaixeve.
2012
La Fundació Nova Compassió Animal la crearen Alberto Terrer i Laura Llacer, mantenen un refugi per animals de granja rebutjats i defensen el veganisme.
L’Associació de Professionals per a la Defensa dels Animals (PRODA), el seu objectiu és conscienciar, sensibilitzar i formar a la població en general en el respecte cap als éssers vius, humans i no humans.
2013
Es va fundar la Plataforma Animalista de Villena. Amb membres Respecte i Tolerància Animal (RYTA) de la mateixa localitat de l’Alt Vinalopó.
A Alcoi treballava un grup d’Iniciativa Animalista.
A Castelló de la Plana fundaren
el grup Huellas Callejeras per a
salvar animals abandonats als carrers i buscar-los una llar.
2014
La Plataforma Bous Embolats Abolició denúncia que a les comarques del nord del País Valencià és on més bous es torturen amb boles de foc a les banyes d’aterrits bous.
LACUA és una Societat Protectora d’Animals d’Alzira.
La Societat Protectora
Modepran-Paterna mantenen un refugi a Benimàmet.
2015
Javier Navarro Albal va formar la Fundación Alma Animal,
amb domicili en la Gineta, Albacete.
A Saragossa es va formar el grup Serás
Su Voz una organització estatal vegana i animalista que en 2016
intentaren obrir una seu a València,
sense èxit.
Silvia Ortega Lorente, Carla
Sainz-Pardo, Rosa Mas González, Toñi Bravo, Ana Ramírez Miralles, Esther
Martínez Borja i Lena Alvarado membres del partit PACMA, encapçalaren manifestacions
antitaurines a la plaça de bous de València
i a Dénia contra els Bous a la Mar.
El grup Difusions Exòtiques d’Alacant (DEA) començaren a treballar per a acollir i protegir els animals exòtics abandonats.
També encetaven camí Peluts de la Marina per a rescatar mascotes
2016
Començà a treballar la Plataforma Animalista de Mislata.
A Madrid Óscar del Castillo va fundar Gladiadores por la Paz, es va llançar a la plaça de bous de las Ventas, per a desallotjar-lo el van colpejar i ferir. Del Castillo començà les protestes antitaurines en 2014 en llaçar-se a l’arena de la plaça de bous de Collado Villalba.
També es va crear València Antitaurina. La biòloga animalista Rosa Más González fundà a Castelló el santuari d’animals “Llar Antiespecista Miguel Quintana” per acollir animals rebutjats per la indústria.
Començà el Projecte Animalista la Pobla (PAP), a la Pobla de Vallbona.
Es va formar Repulsa Internacional Contra el Maltractament Animal (RICMA) entre les vuitanta organitzacions adherides sols hi ha una del País Valencià, ResCat & Dog, València fundada l’any 2015 per a rescatar gats i gossos.
Al barri de Patraix de València es va formar el grup Colònies Felines Favara de Patraix també
coneguts com a Patraix Gats.
Es van presentar quasi 25.000 signatures al Centre de la UNESCO de València demanant unes “Falles si, però
sense tortura”.
A Alacant començà a publicar en
xarxes socials el grup Mufasa Associació
Animalista.
Es va crear el grup Ànima Peluda
d’Almoradí. A Tavernes de la Valldigna treballava el grup Associació Animalista Tavernes. A Manises es va crear el grup Pla
Felí de Manises (PAM) per a
cuidar de les colònies de gats.
A la Vila-real es va formar el grup Gats de Barri, per a millorar la vida de gats abandonats, acollir-los, dur-los al veterinari, esterilitzar-los i buscant-los llar.
Peluts de l’Horta Nord es va formar a Almàssera per a organitzar les colònies de gats i censar-los,
donar-los l'aliment apropiat, medicar-los i esterilitzar a les femelles.
2017
A Massanassa tres xiques crearen l’Associació Orelletes Felices per acollir i cuidar animals domèstics.
Començaren a treballar el grup antiespecifista València Animal Save.
Per a promoure l’adopció de gats de carrer es va crear a València el grup VIAN Vida animal.
Començà a treballar
el grup Feministes Antiespecistes.
Es va fundar la societat Pro Gat Benicàssim per a cuidar dels gatets de la localitat.
Animalistes de Torrevella començaren a treballar pel benestar de les mascotes de la seua ciutat.
L’Associació
Animalista Els Poet de Pedreguer vol protegir els animals
abandonats de la seua vila.
2018
Es va crear Feministes per l'Alliberament
Animal.
El grup d’Amigues dels Animals del
barri de l’Alquerieta d’Alzira,
per treballar per solucionar la greu problemàtica d’abandó d’animals en aquest
barri marginal de la vila de la Ribera
Alta.
Al cap i casal començà el grup Cercle Animalista Valencià, formar per activistes de Podemos per a ajudar a unes altres associacions o protectores a pagar alimentació, veterinaris dels animals acollits.
Es va crear l’Associació Animalista d’Alzira (ASADAL) per a poder fer un refugi per animals abandonats.
2019
A la Safor començaren a
treballar pel benestar dels animals abandonats del seu poble el grup TOT PER ELLS Animalistes de Xeraco.
El grup Dénia Animal Save protagonitzaren protestes per protestar contra l’espectacle
dels bous a la mar.
A Orpesa començà camí el grup La Morada Animalista d’Orpesa per a
treballar les colònies felines.
La Coordinadora Animalista de la
Comunitat Valenciana la van crear per aturar el sacrifici de mascotes
abandonades. Preparen al·legacions per a l’avantprojecte de llei de protecció
dels animals.
Gats Sense Sostre, ubicats a Moncofa, es va crear per a protegir, cuidar, alimentar,
esterilitzar i ajudar als animals de carrer.
A Albocàsser es va formar Quatre Gats per a defensar, protegir i
controlar els gats de carrer, això com de qualsevol animal abandonat.
2020
El grup Més Que Gats treballava a València amb les colònies felines de la ciutat.
Es va formar el grup Padrines Animalistes de Castelló (MACS) per
a rescatar animals de les gosseres.
Ben segur que aquest és un recull incomplet dels animalistes del País Valencià. Quasi cada poble té un
grup d’amants dels animals centrat en la cura de les mascotes. Aquests grups
evolucionen molt de pressa, fan plataformes, s’ajunten per a esdeveniments o
campanyes concrets o es desfan en torbar suport. Cada volta hi ha més ciutadans
que estan desencantats amb la societat que els envolta i centren els seus
esforços a protegir als animals més propers.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada