Els partits verds valencians són menuts i complicats, al llarg dels anys hem tingut bon grapat de grups polítics vestits amb etiqueta verda. Mai es deu generalitzar, però bona part dels seus militants més destacats han demostrat una gran inquietud, canviant sovint de partit o creant uns altres nous, aparentment amb l’objectiu d’obtenir o mantenir un escó remunerat. També és ben cert que els verds autèntics han patit l’assetjament dels partits tradicionals i dels poders fàctics que els han manipulat, utilitzat o han copiat els seus programes electorals. Per tant, és prou complicat intentar fer un resum cronològic sense equivocar-se ni fer omissions, però ho intentarem!
 |
| Verds de Villena |
1986
Al caliu del referèndum de l’OTAN
en 1986 es va fundar el grup Los Verdes
de Villena. Es van federar amb Los Verdes, força estatal verda que impulsaren
en 1983 els verds alemanys de Die Grünen. El seu butlletí informatiu s’anomenà
EL SALTAMONTES.
En les eleccions Generals presentaren candidatures a les circumscripcions
valencianes els següents partits, teòricament verds: Los Verdes i Vértice Español
Reivindicación Desarrollo Ecológico. Els seus impulsors eren un grup de
persones sense cap activitat ecologista coneguda, crearen aquest partit en
1982, a Madrid.
Abelardo Lloret López
candidat de Los Verdes d’Alacant va protagonitzar un polèmic
espai de propaganda electoral a la televisió regional, Aitana. Volgué copiar a Orson
Welles tot i que substituint l'atac dels marcians per un accident nuclear.
A l'espai publicitari electoral de cinc minuts durada que els pertocava començà
dient: "Poden passar coses com aquesta que anem a escenificar!". Després
continuà l’emissió com era habitual en aquest tipus d’espai, però de sobte el
ponent assenyalà alarmat que s'interrompia l'emissió. Aleshores aparegué en
pantalla un altre locutor que anuncià que s'havia produït un greu accident a la
nuclear de "Chernofrentes".
Molta gent va creure que s’havia produït un accident nuclear a Cofrents i les cridades telefòniques
bloquejaren el Centre Regional de TVE
i les centraletes dels tres governs civils.
1987
Els Verds del País Valencià (EVPV)
es presentaren a les eleccions a les Corts
Valencianes i obtingueren 22.000 vots. El Coordinador general va ser José Merlo que havia militat en Acció Ecologista AGRÓ, li acompanyaren Mari Carmen Roig i Pedro Domínguez Gento que venia del GEL. A poc a poc van atraure més veterans ecologistes com Carles Arnal Ibàñez (Vila-real, 1957), Francesc
Hernàndez i Dobón, Sal·lus Herrero i
Gomar exmilitant d’AE-AGRÓ, Sílvia i Eva González Hernando, Miguel
Ángel Ferris, Carles Porcel i José
Juan Sanchis. Entre la seua escassa militància abundaven les personalitats massa
“peculiars” i amb cap lligam en l’Ecologisme,
mentre algunes de les figures més destacades tenien personalitats massa
fortes, sovint qualificades de manipuladores pels seus mateixos companys, com
fou el cas de Clara Rebolledo. Entre
els que entraren a formar part estava David
Hammerstein Mintz (Los Ángeles, 1955), un trotskista que després milità en Esquerra Unida i Mara Cabrejas Hernansanz que havia militat en AE-AGRÓ. Sal·lus Herrero i
Gomar i Mara Cabrejas van ser expulsats d’AE-AGRÓ per acceptar un acord extrajudicial en el juí contra la Central Tèrmica d’Andorra, sense demanar
el vistiplau del seu grup, que havien invertit molts diners i esforços en la
lluita contra la pluja àcida a la
comarca dels Ports.
Carles Arnal
En les eleccions municipals Los
Verdes de Villena tragueren un
regidor, va ser Francisco Navarro
Maestre, un mecànic de tractors de vint-i-sis anys que obtingué el suport
de 830 votants.
Els dies 20, 21 i 22 de març Los
Verdes de l’estat celebraren el seu II Congrés a Benicàssim, les germanes de Castelló:
Sara i Clara Rebolledo foren les
amfitriones i organitzadores del congrés.
1988
En 1988 hi hagué una crisi en Los
Verdes i s’escindiren un grup de militants que formaren Los Verdes Ecopacifistas, obriren seu
al carrer Micer Mascó de València. A
hores d’ara són el partit “verd” més veterà, tenen una ideologia confusa que
pretén ser alhora verda i pacifista, amb un fort caire animalista, però es
declaren de centre moderat! Defensen peculiars postulats com el secessionisme
del valencià respecte del català. Com pretenien tindre implantació estatal, tingueren
molta cura de registrar el símbol del gira-sol i el nom de Verds per a evitar l’ús per altres.
El seu cap visible és l’advocat Alejandro
Escribano Sanmartin, amb
estretes relacions amb coneguts promotors immobiliaris. El van triar alcalde
d’un poble abandonat, Torrecilla del
Condado, a Guadalajara. Comptaven
amb altres dos presidents; Abelardo Lloret
López que expulsaren dels Verds
d’Alacant i també tenia vincles en empreses urbanístiques, a més de Lucrecia Tomás García. Com a vicepresident
triaren a l’empresari immobiliari Pedro
Aparicio Adriaensens i el secretari va ser Antonio Tapia Cañamero. L’advocada Carolina Clara Punset Bannel (Washington DC, 1971) es va presentar
a les primàries per encapçalar la formació, però en perdre abandonà el partit i
anys després encapçalà la candidatura de Ciudadanos
a les Corts, tot i que acabà al grup
mixt en abandonar als centristes. Més avant el secretari fou Francisco Orts Fuster (Alacant, †2012)
que havia sigut regidor de Silla amb
Esquerra Unida i deixà la coalició
per anar als Verds de País Valencià.
1989
En les eleccions Generals presentaren candidatures a les circumscripcions
valencianes els següents partits verds: Los
Verdes Ecologistas, Los verdes-Lista
Verde: Movimiento Verde, Partido Humanista i Vértice Español Reivindicación Desarrollo
Ecológico.
1991
Els Verds del País Valencià (EVPV)
obtingueren en les eleccions a les
Corts 35.375 vots, foren la sexta força amb un 1,7% dels vots emesos. També
es presentaren Els Verds d’Alacant-Unió
Verda que aconseguiren 5.569 vots, foren la setena força més votada amb un
0,3% dels sufragis emesos.
En les municipals Los Verdes de Villena tragueren un regidor, el
metge Francisco Javier “Patxi” Esquembre
Menor (Villena, 1962).
1993
En les eleccions generals estatals per les circumscripcions valencianes es
presentaren aquests partits verds: Los
Ecologistas, Los Verdes/Els Verds, Partido de la Ley Natural i Partido
Humanista. A Alacant es va
presentar el partit Los Verdes del País
Alicantino (PVPA) que
obtingueren 1.375 vots. El partit l’havien creat en 1990, la seua llista
l’encapçalaren Miguel Angel Díaz Seguido
i Eva Trinidad Gómez López.
Jordi Bigas
1995
Els Verds del País Valencià (EVPV)
es presentaren a les eleccions al Parlament
Valencià amb Esquerra Unida (EU), la
llista l’encapçalava Albert Taberner i
Ferrer (Aldaia, 1950). Foren la tercera força amb 273.030 vots, un 11,66%,
això els valgué per traure 10 diputats, però cap d’ells era verd. El Partit Humanista es presentà sota el
nom de Plataforma Humanista, obtingueren
773 vots, un 0,03%. El primer verd en llistes devia haver sigut Jordi Bigas i Balcells (Barcelona, 1954),
però per desconfiances d’EU trigaren
a Carles Arnal. Gràcies al ressò de
la campanya, tot i que no tragueren cap diputat van atraure molts militants ecologistes.
1996
En les eleccions generals a terres valencianes presentaren candidatures
verdes: Els Verds del País Valencià
i el Partido Humanista.
 |
| David Hammerstein |
1999
El diputat Joan Francesc Peris García (València, 1957), del Partit Democràtic de la Nova Esquerra, obtingué
un escó en concórrer col·ligat amb el PSPV.
Quan el seu partit va decidir integrar-se dins del PSOE, ell va preferir anar-se'n i crear Esquerra Verda-Iniciativa pel País Valencià (EV-iPV).
A l’hora de pactar les coalicions electorals per a les autonòmiques, Els Verds del País Valencià (EVPV) tingueren un greu enfrontament. El
Coordinador fins aleshores José Merlo
volia un pacte amb Esquerra Unida País
Valencià (EUPV), mentre uns altres preferien anar amb el BLOC. Per un sols vot de diferència
guanyà l’opció de fer el pacte amb el BLOC,
postura que defensaven David Hammerstein i Mara Cabrejas, per tant, prengueren el
control del partit amb el suport de militants recents que venien d’Esquerra Unida. El Bloc Nacionalista Valencià més Els Verds obtingueren 102.700 vots, un
4,6%, per tant, es quedaren a un pas de tindre representació parlamentària, els
feia falta un 5%.
També es presentaren Los Verdes
Ecologistas Pacifistas (LVE) (Els
Verds Ecopacifistes) que sols tingueren 4.176 vots. El Partido Humanista es quedà amb 2.253 vots.
En les municipals Els Verds de
Villena aconseguiren 1.836 vots (10,73%) i dos regidors, mentre que el PP
aconseguia la majoria absoluta.
2000
A les eleccions generals d’aquest any presentaren candidatures ecologistes
a les circumscripcions del País Valencià:
el Bloc Nacionalista Valencià - Els
Verds - Valencians Pel Canvi, Los
Verdes-Ecopacifistas i el Partido
Humanista. A més s’afegia un nou actor amb pretensions verdes, el Partido De La Ley Natural, fundat en
1992. Es definien com a cristians, naturalistes i ambientalistes, en ell hi
havia persones interessades en el ioga i les medicines naturals. Va sorgir d’un
grup de meditació transcendental creat a França que intentà estendre’s per
molts països occidentals, sense molt èxit.
 |
| Joan Francesc Peris |
2001
El diputat Joan Francesc Peris deixà
el Partit Democràtic de la Nova Esquerra
perquè decidiren integrar-se dins del PSOE
i formà Esquerra Verda - Iniciativa pel País Valencià.
2003
Aquest any hi hagué eleccions municipals i a Corts Valencianes. Dins d’Els Verds del País Valencià hi havia dues postures respecte de quina coalició electoral triar, realitzaren unes primàries obertes que guanyà Carles Arnal enfront de David Hammerstein. Els partidaris repetir coalició amb Esquerra Unida - L'Entesa del País Valencià (EUPV) comptaren amb suport dels militants històrics i simpatitzants inscrits per a poder participar. Entre els militants destacats que donaren suport a Arnal estaven José Merlo, un militant històric de la CNT com Miguel Angel Ferris, Carles Olmedo, Pedro González, Giuseppe Grezzi (Vico Equense, 1973), María Roig, Silvia i Eva González Hernando, Carles Porcel i José Juan Sanchis.
La coalició electoral Esquerra Unida - L'Entesa del País Valencià
(EUPV) obtingueren 154.494 vots, un 6,45%, tragueren acta de diputat: Joan Ribó i Canut (Manresa, 1947), Alfred
Alfons Botella i Vicent (Alcoi, 1951), Ramón Cardona Pla (Vallibona, 1958),
Joan Antoni Oltra Soler (Elx, 1954) i
Dolors Pérez i Martí (Sueca, 1951)
per part d’EUPV, a més del verd Carles Arnal.
Esquerra Verda-Iniciativa
per País Valencià (EV-iPV) de Joan Francesc Peris anaren col·ligats amb el BLOC. Tragueren 114.122 vots,
un 4,77%, per tant, no obtingueren cap representació parlamentària. Els Verds de Villena recolzaren aquesta
entesa. El Partit Humanista sols
tingué 2.747 vots, un 0,11%.
En les municipals Izquierda Verde –
Bloc d’Oriola obtingueren 1.749 vots que significaren un regidor i Els Verds - Entesa de Dénia tingueren un regidor gràcies a
909 vots.
2004
En les eleccions generals a terres valencianes es van presentar les
següents candidatures ecologistes; Bloc
Nacionalista Valencià - Esquerra Verda, Los Verdes - Ecopacifistas i el Partido Humanista.
Els Verds del País Valencià estaven en un moment dolç gràcies a tindre
un parlamentari verd a les Corts, però
en l'àmbit intern els perdedors no perdonaven que Arnal els guanyarà les primàries i encetaren moviments per a
prendre el control del partit. El primer moviment va ser l’elecció del secretari,
triaren Armand Calatayud de Paterna, partidari d’Hammerstein. Després, a poc a poc aconseguiren
expulsar de la direcció als membres que havien donat suport a Arnal. Una volta tingueren el control total del partit acordaren un pacte
amb el PSOE pel qual Hammerstein es presentaria com a
independent, en lloc d’eixida, a les europees de juny, escó que finalment obtingué.
Una volta Hammerstein tenia el sucós
escó a Europa, com no volia cap
control del seu partit, abandonà EVPV per
a crear un nou partit a la seua mida, Los
Verdes Europeos (LVE). Referint-se als seus excompanys d’EVPV afirmà: “La dirección de Els Verds del PV está tomada por momias políticas,
experimentadas y quemadas en la izquierda caduca y nacionalista”. En el Parlament Europeu s’integrà al grup Los Verdes / Alianza Libre Europea que s’havia
format el 22 de febrer a Roma,
mitjançant la unió de 32 partits ecologistes procedents de 29 països.
Els Verds País Valencià (EVPV)
encapçalats per un orfe Armand Calatayud hagueren d’acollir Joan Francesc Peris que va dissoldre Esquerra Verda, durant una curta estona
estigueren sota l’ombra d’Iniciativa per
Catalunya-Verds.
Donada la desfeta d’EVPV, Arnal abandonà el partit i continuà el
seu treball dins del grup de l’Entesa
al parlament valencià com a independent,
tingué a Giuseppe Grezzi com assessor
al grup parlamentari. Junt amb Julià
Álvaro Prat (Sant Andreu de
Llavaneres, 1962) encapçalaren la formació d’un nou partit: Els Verds - Esquerra Ecologista del País
Valencià (EV-EEPV) junt amb Esquerra
Alternativa de Bunyol i les restes de militants orfes d’Esquerra Verda. Entre els militants verds històrics que s’uniren
estaven Luis Falcó d’Alacant, Carles Olmedo, José Merlo, Silvia
i Eva González Hernando, Miguel Ángel Ferris, Carles Poncel i José Juan Sanchis.
2006
Rosa Santrich, assessora de l’eurodiputat Hammerstein va denunciar-lo per
assetjament laboral. Sembla que Mara
Cabrejas, la parella de l’eurodiputat Hammerstein,
es va mostrar en públic molt agressiva contra ella i impulsà el seu
acomiadament. Toni Roderic, coportaveu
d’Els Verds del País Valencià donà
suport públic a Santrich.
Els Verds - Esquerra
Ecologista intentaren mitjançar entre les direccions d'Esquerra Unida (EU) i del Bloc
que superaren «les dificultats» per arribar a un pacte per a les eleccions
municipals i autonòmiques de 2007, es van oferir a ajudar a «llimar asprors».
2007
Per a presentar-se a les eleccions a Corts
d’aquest any es creà amb moltes preses la Coalició
Compromís Pel País Valencià. Esquerra Unida encapçalada per Gloria Marcos i Martí (València, 1950) fins a l’última hora preferien concórrer
en solitari, però la pressió popular els va obligar a acceptar participar en l’entesa
de Compromís pel País Valencià. En
aquesta coalició hi participaren Els
Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià (EV-EE PV), el Bloc Nacionalista Valencià (BLOC), Iniciativa
del Poble Valencià (IdPV) i els Verds
del País Valencià (EVPV) que ara comandaven Joan Francesc Peris i Armand
Calatayud. El matrimoni electoral va ser un èxit, obtingueren 195.116 vots
(8,14%) això els atorgà set escons, cinc foren per a EUPV i dos per al BLOC.
Alhora de triar portaveu del grup parlamentari es va fer palès el greu trencament
intern d’EUPV. Joan Ribó, Monica Oltra Jarque
(Neuss, 1969) i Mireia Mollà i Herrera (Torrellano, 1982) s’uniren
amb Enric Morera i Català (Oliva, 1964) i a Josep Maria Panyella i Alcàcer
(Torreblanca, 1952) del BLOC per
a triar a Oltra com a portaveu, en detriment de Gloria Marcos. La reacció va ser immediata i els expulsaren d’Esquerra Unida. La resposta fou que Ribó, els apartats d’EU i bona part dels membres del corrent
Esquerra i País, formaren Iniciativa pel Poble Valencià.
A les eleccions municipals els Verds
obtingueren tres regidors a Oriola i
dos a Torrevella. Els Verds de Villena, integrats en el
partit de Hammerstein, Los Verdes Europeos (LVE), obtingueren
dos regidors. Els Verds Ecopacifistes
es presentaren amb Unió Valenciana. Els Verds d’Ontinyent obriren una
assemblea local en 2003, es presentaren a les eleccions municipals i obtingueren un 2%
dels vots, per la qual cosa no tingueren cap representació.
A València es va fundar el Partit Gaia, es definien com
ecologistes, laics i llibertaris, també eren animalistes convençuts.
L’Oficina Antifrau del Parlament
Europeu va acusar de malversació de cabals públics a David Hammerstein, després d’una investigació, en trobar indicis de
delicte, envià l’informe a la Fiscalia
General espanyola perquè actuarà.
2008
A les eleccions estatals es presentaren les següents candidatures a casa
nostra: Bloc-Iniciativa-Verds, Els Verds
- Los Verdes, Los Verdes - Grupo Verde, PACMA i el Partido Humanista.
El PACMA tragué 44.795 vots, un 0,18%.
Los Verdes - Grupo Verde va ser el
resultat de la unió d’un nou grup, Els
Verds del Mediterrani, fundat el mes de gener per Francisco “Paco” Orts Fuster
(Alacant, †2012) i del Partido Gaia. La llista l’encapçalà la
traductora belga Kristien Lesage
(Courtrai, 1970), política i activista ecologista belga, resident a
Mislata. També hi estaven Esteban Cabal Riera
(Madrid, 1958) i José Lluís Freijo i Lizan (Mataró, 1963),
van obtenir 30.840 vots, un 0,12%.
Els Verds Esquerra Ecologista del
País Valencià anaren al costat del BLOC,
tingueren suport de Los Verdes de
Villena, des d’eixe moment han recolzat les candidatures de Compromís en els processos electorals de
país i a l’estat. Aquesta opció tragué 29.760 vots, un 0,12%. Els humanistes
tingueren 9.056 vots, un 0,04%. Els
Verds - Los Verdes comptaren amb 7.824 vots, un 0,03%.
2009
En 2009 es va fundar Unitat dels
Nacionalistes Valencians - Verds,
amb seu a Gandia.
2010
La Coalició Compromís amb els
partits; Bloc Nacionalista Valencià
(BLOC), Iniciativa del Poble
Valencià (IdPV) i els Verds del País
Valencià (EVPV) obtingueren 175.087 vots, és a dir un 7% de les paperetes,
la qual cosa es va traduir en sis diputats, un d’ells fou l’ecologista Juan Ignacio Ponce Guardiola (València,
1965) d’EVPV.
Es consolidava el darrer intent de crear un únic partit verd, EQUO, per això sol·licitaren la
dissolució de la resta de partits verds que quedaven actius. Bona part acceptaren,
sols quedà un grup sota la marca Els Verds
del País Valencià.
 |
| Esquembre dels Verds de Villena |
2011
El 13 de febrer aparegué assassinat al seu domicili al centre de València, l’advocat Vicente Marco Reyes (†2011). Era un
militant destacat de Los Verdes Ecopacifistas
que anava a encapçalar la llista per Madrid,
era molt pròxim al president del partit, Alejandro
Escribano.
El mes de juny es va legalitzar EQUO,
s’integraren dins bona part dels principals partits valencians verds
com els Verds del País Valencià, Els Verds - Esquerra Ecologista del País
Valencià, Los Verdes de Villena,
Els Verds de Novelda, Iniciativa
Verds, Iniciativa del Poble Valencià, els Verds de Paterna i Ciudadanos por Altea
que estaven encapçalats per la versàtil Carolina Punset.
En les eleccions generals, a casa nostra es presentaren aquestes
candidatures ecologistes; Bloc-Iniciativa-Verds-Equo-Coalició
Compromís; Izquierda Unida - Los Verdes: La Izquierda Plural; PACMA; Partido Humanista.
Es va formar una candidatura anomenada Esquerra
Unida del País Valencià - Els Verds: L'Esquerra Plural (EUPV-EV) encapçalada
per Ricardo Sixto Iglesias (València, 1967) d’EU.
A més d’Esquerra Unida estaven Verds i Ecopacifistes que tenien com a caps
del partit a Toni Roderic i Joan Francesc Peris.
En les eleccions de país Els Verds
Esquerra Ecologista (EV-EE), anaren en les llistes de Compromís. La coalició va obtenir 175.087 vots (7% de les
paperetes) que es van traduir en 6 diputats i el verd Juan Ponce va ser un d’ells.
Es presentà la coalició Verds i
Ecopacifistes que estava formada pels següents: Els Verds del País Valencià, Els Verds Ecopacifistes i Los Verdes -Grupo Verde. Obtingueren 31.897 vots,
un 1,33%. Aquest grup tenia com cap de llista a Pura Peris García (València, 1964), professora de dret i germana de
Joan Francesc Peris. Optà a
encapçalar les llistes Carolina Punset,
llavors era portaveu d'Els Verds
Ecopacifistes, anys després encapçalà a Ciutadans a les Corts
Valencianes.
El PACMA presentà candidatures a
Alacant amb el cap de llista José Luis Sánchez Sánchez i a Castelló amb Jose Ramon Puig Herraiz, obtingueren 9.306 vots, un 0,39%. El Partit Humanista presentà per València a Josefa Robles Garrido i per Alacant
a Adrián Clemente Bertome, aconseguiren
2.566 vots, un 0,11%.
 |
| Montserrate Guillén |
En les municipals Els Verds del País
Valencià obtingueren l’alcaldia d’Oriola,
amb el seu cap de llista, el mestre Montserrate
Guillén Sáez (Oriola, 1957). Per a trencar la tradicional majoria absoluta
del PP que durava vint-i-cinc anys i
la corrupció que protagonitzaren, s’uniren els sis regidors del PSPV, els quatre del Centro Liberal Renovador i els tres
regidors d’Els Verds, finalment
decidiren fer alcalde a Montserrate.
Els Verds d’Ontinyent anaren col·ligats dins d’una federació de
partits i com a resultat van traure al primer regidor ecologista.
Los Verdes de Villena foren la segona llista més votada i obtingueren
cinc regidors. Mitjançant un acord amb els quatre regidors del PSPV i els dos de Villena Centro Democrático, el metge Patxi Esquembre es convertia en alcalde de la capital de l’Alt Vinalopó.
Verds i Ecopacifistes també presentaren algunes candidatures
amb independents a les eleccions municipals.
2012
Aquest any traspassà Paco Orts,
secretari general de Los Verdes
Ecopacifistas. Aquest peculiar partit no desaprofità l’oportunitat de
cridar l’atenció i per a substituir-lo, l’assemblea trià a Petra, una lleona de l’Atles
(Panthera leo leo). Es va convertir en el primer ésser no humà triat com a secretaria general d’un partit
polític a Espanya.
2014
Esquerra Ecologista-Verds es van fusionar amb EQUO, junts formaren Verds Equo del País Valencià, continuaren dins de la Coalició Compromís. El fundador i exdiputat Carles Arnal es va apartar de la primera línia política i agafaren protagonisme nous dirigents com Julià Álvaro, Fernando Rodrigo, Vicent García, Rubén Tello, Natxo Serra, Vicent Torres, Meritxell Mulas, Paula Espinosa, Enric Roncero i Josep Ruiz. Mentre en la XIII Assemblea d’Els Verds triaven a Joan Francesc Peris com a president.
 |
| Els Verds de Villena, foto en el bloc Villena Cuéntame |
2015
A les eleccions municipals Patxi Esquembre d’Els Verds de Villena obtingué majoria absoluta amb 11 regidors i tornà a revalidar l’alcaldia de la capital de l’Alt Vinalopó.
José Manuel Dolón García que es va presentar amb els Verds del País Valencià i aconseguí
l’alcaldia de Torrevella, gràcies a un
acord d’investidura amb el PSOE, Sueña Torrevieja, Alternativa Popular de
Torrevieja, Izquierda Unida i Ciudadanos, trencaven vint-i-vuit anys de
governs del PP.
En les eleccions a Corts Valencianes
els Verds - Alternativa Ecologista
es presentaren per Castelló. De cap
de llista anà Maria Gorett Copoboru,
obtingueren 1.142 vots, un 0,05%.
El PACMA va presentar com cap de
llista per Alacant a Susana Lucas, per Castelló a Judith Aranzazu
Escuder i per València a Ana María Espinosa, obtingueren un
total de 19.559 vots, un 0,42%.
Els Verds del País Valencià anaren amb l’agrupació Acord Ciutadà, amb Esquerra Unida, Esquerra Republicana del País Valencià i
Alternativa Socialista. EVPV feren unes primàries obertes on es presentaren
Pura Peris, Ramón Adell de Vinaròs i Carmen Morate de Torrevella.
Guanyà Pura, professora de la
Facultat de Dret de la Universitat de
València. Aquest grup es va quedar en portes d’arribar al 5% dels vots, amb
106.917 sols arribaren al 4,38%, per tant, no obtingueren representació
parlamentària.
A les tres demarcacions es va presentar la coalició electoral Junts, que estava formada per Ciutadans de Centre Democràtic (CCD),
Demòcrates Valencians (DV) i els sempre peculiars Els Verds Ecopacifistes (LVE). El cap de llista per Alacant va ser Alejandro José Escribano Sanmartín dels ecopacifistes, la resta
pertanyien als altres partits.
Els Verds-Equo
PV anaven en coalició amb Compromís,
obtingueren 452.654 vots (11,33%). La coalició tragué 19 diputats molt prop
dels 23 que aconseguí el PSPV. Dos dels
diputats de Compromís foren els
verds Juan Ponce i Cristina Rodríguez Armigen (Alacant, 1977).
Després d’intenses negociacions formaren el que s’anomenà Govern del Botànic, presidit per “Ximo Puig” Joaquín Francisco Puig Ferrer (Morella, 1959) per part
del PSPV i amb la vicepresidenta Mónica Oltra de Compromís.
EQUO a casa nostra anà inclòs en les llistes de
la coalició Podemos-En Comú-Compromís-En
Marea, però no tragueren cap escó en les nostres circumscripcions. En la
resta de l’estat aconseguiren tres diputats: Juan Antonio López Uralde Garmendia (Sant Sebastià, 1963), Rosa
Martínez Rodríguez (León, 1975) i Jorge
Luis Bail (Huesca, 1984).
2016
Davant la impossibilitat de pactar cap govern es tornaren a repetir les
eleccions Generals. A casa nostra es presentaren aquestes opcions: Compromís-Podemos-EUPV: A la Valenciana
(2,74%); PACMA (1,19%); Recortes Cero-Grupo Verde (0,22%).
La lleona Petra, secretària
general de Los Verdes Ecopacifistas des
de 2012, va morir de metàstasis l’endemà del Congrés, per la qual cosa hagueren
de canviar-la i triaren Francisco Marco
Juan.
Els ecopacifistes presentaren el
mes de juliol una Iniciativa Legislativa
Popular (ILP) al parlament de
l’estat, demanaven una llei sobre Dació
en Pagament, per cancel·lar els deutes davant de l’impagament d’una hipoteca,
quan es desnonarà als deutors. Sorprenentment, era una còpia literal de la preparada
per la Plataforma d'Afectats per la
Hipoteca (PAH). Quan el registre del Congrés rebutjà la ILP de la PAH perquè era pràcticament igual a la dels Ecopacifistes, es formà un escàndol, per culpa de les pressions Alejandro Escribano Sanmartín retirà la
seua ILP. Va ser una fosca jugada
mestra dels poders fàctics que, mitjançant la col·laboració dels Ecopacifistes, aconseguiren evitar la
presentació d’una ILP que demandava
tota la societat. Arran la crisi de 2008, els periòdics i noticiaris televisius
presentaven cada dia notícies de desnonaments de famílies senceres, que a més
de quedar-se al carrer continuaven devent la hipoteca als bancs. La PAH acusà els Ecopacifistes de ser un submarí del PSOE, del PP i dels bancs, afirmaven que Escribano tenia interessos
immobiliaris, perquè dirigia dues promotores: Vega de la Selva i Sibana.
 |
| Juilà Álvaro |
No va durar molt la pau dins de Verds-Equo,
expulsaren del partit a vuit dirigents històrics, entre ells Miguel Angel Ferris Gil, Silvia Gonzàlez, Jose Juan Sanchís, Teresa
Galindo i Carles Poncel López. Els
afectats responsabilitzaren de la seua expulsió al portaveu del partit Julià Álvaro, a Josep Ruiz i a Enric Roncero.
Tot apunta que les discrepàncies començaren quan hagueren de repartir-se els
càrrecs en formar-se el primer govern del Botànic.
2018
El lobby taurí “Fundación del Toro de
Lidia” va denunciar a l’alcalde dels Verds
de Villena per prevaricació en negar-se a cedir la plaça de bous, de
propietat municipal, per a fer festejos taurins. En tornar el PSOE a l’alcaldia tornaren a cedir la
plaça de bous als taurins.
Francisco Navarro Maestre, que va ser el primer regidor Verd de Villena en 1987, es va donar de baixa del partit per discrepàncies
amb el líder Patxi Esquembre, l’acusà
de no respectar els estatuts que sols permetien ocupar càrrecs públics vuit
anys.
 |
| Juan García dels Ecopacifistes i regidor de Benidorm |
L'Assemblea General d'Afiliats de Los
Verdes - Ecopacifistas (Centro Moderado) es va fer a Benidorm, elegiren per unanimitat com a president del partit a Juan García García i reelegiren com a secretari
general a Francisco Marco Juan i com
a vicepresident a Alejandro Escribano
Sanmartín.
 |
| Elena Cebrián Calvo |
Les picabaralles dels verds provocaren un terratrémol que va sacsejar la conselleria de Medi Ambient, quan van
destituir al polític verd Julià Álvaro.
Des d’un primer moment tingué fortes les discrepàncies amb la consellera Elena Cebrián Calvo (València, 1970). Ell
havia sigut el que designaren els Verds per
a ser conseller, però per qüestions de paritat de gènere, en l’últim moment
l’hagueren de substituir per una desconeguda independent, com Cebrián. Tot mentre el coportaveu de Verds-Equo País Valencià es quedava
relegat al segon escaló, com a secretari
Medi Ambient i Canvi Climàtic. També ajudaren al seu acomiadament les pressions
empresarials que paralitzaren el seu projecte estrela, una llei que obligava a
la reutilització dels envasos de begudes de la cadena alimentaria.
 |
| Juan Ponce |
En les eleccions a Corts Valencianes
de la X legislatura els Verds-EQUO del
País Valencià anaren amb Compromís
i obtingueren 439.459 vots (16,45%), revalidaren els escons de Ponce i Cristina Rodríguez. El PACMA
tragué 37.972 vots, un 1,42%. Els Verds
Ecopacifistes es presentaren amb Avant,
els votaren 8.436 ciutadans, un 0,32%. Per Castelló
presentaren un dels dirigents històrics, Antoni Tapia Cañamero.
En les eleccions Generals del mes d’abril, per les circumscripcions
valencianes es presentaren aquestes candidatures verdes; Avant Adelante Los Verdes, PACMA (1,25%) i Recortes Cero - Grupo Verde. Es tornaren a repetir les eleccions en
novembre, perquè no arribaren a cap acord d'investidura, es presentaren les
mateixes formacions. EQUO anà amb Más País.
A les eleccions municipals de València
es presentaren junts el partit Avant
que es definien de centre-esquerres i els veterans de Los Verdes Ecopacifistas que presumien de centre moderat. Els tres
primers llocs de la llista foren l’empresari Francisco Vicente Cano Sanchis, Antonio Miranda Bonet executiu de Naturgy i l’advocada Mercedes Boix
Mas.
Els Verds de Villena en les
municipals baixaren a sis regidors i perderen l’alcaldia, “Patxi” Esquembre va encapçalar la llista dels Verds d’Europa al parlament de Brussel·les.
José Manuel Dolón també va perdre
l’alcaldia de Torrevella, s’acabaven les alcaldies verdes.
Fonts
Alejandro Escribano Sanmartín;
David Hammerstein:
http://esquisanglorio.blogspot.com/2006/04/hammerstein-nuestro-que-ests-en-los.html
https://elpais.com/diario/2007/09/14/espana/1189720816_850215.html
Assassinat de Vicente Marco Reyes
https://www.publico.es/espana/asesinado-valencia-cabeza-lista-madrid.html
Patxi Esquembre:
https://www.eldiario.es/politica/vuelta-ruedo-abandonado-espana_1_8263017.html
Estefanía Joaquín (1986) “Un espacio electoral provoca alarma de catástrofé
nuclear en Valencia”.
https://elpais.com/diario/1986/06/06/espana/518392810_850215.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada