La lluita ciutadana per a la defensa de la Devesa del Saler , un espai natural de propietat municipal, que volgueren privatitzar i urbanitzar les autoritats franquistes, és tal volta la primera gran reivindicació de l’activisme ecologista per a la defensa ambiental, sens dubte fou un fenomen novell no sòls a l’estat espanyol , també a escala europea . Sega de l'arròs La Devesa del saler i el llac de l'Albufera de València històricament foren vedats de caça reials que comprà el Cap i Casal en 1911. Tot i que el procés de compra de les 3.144 hectàrees per 1.072.980,41 pessetes no finalitzà fins juny de 1927. L'objectiu era preservar el llac i la Devesa de la imparable expansió del conreu de l'arròs. Els llauradors, cabàs a cabàs, havien aterrat gran part del llac per convertir-lo en cultius. Era un espai estimat pels veïns que sempre havien utilitzat aquest indret prop de la ciutat com lloc d'esbarjo, per agafar espàrrecs, per fer berenars, menjar-se