Collage RMiB La marjal de Pego-Oliva era una altra de les albuferes de les planures litorals valencianes. Es va formar pel rebliment natural amb els sediments arrossegats pels rius Bullent (o Vedat) situat al nord i el Molinell (o Racons) al sud. Els seus solatges ompliren la depressió delimitada per una restinga dunar a vora mar, en una plana a cavall entre la Safor i la Marina Alta, envoltada per les serres de Mostalla, Migdia i Segària. Eixos anys una marjal era considerada un terreny erm ple de mosquits que eixugant-lo es podia convertir en terres fèrtils. Donada la fragmentació de les propietats, en 1966 els llauradors de Pego van demanar una concentració parcel·lària que aprovà l’Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA), per a després poder transformar-les assecant la marjal. Com el franquisme tenia els seus propis temps, calgué esperar fins a 1970 perquè aquesta actuació obtinguera la declaració d’utilitat pública. Tot i que no fou fins a 1978 quan comença