Any 2002

 

Collage RMiB

 

“Una crisi triga més a arribar del que penses, quan ho fa succeeix més de pressa del que esperes”.

Llei de Rudiger Dornbusch (Krefeld, 1942-2002)

 

ECOLOGISTES

Formació del Col·lectiu Per l’Horta

Per l’Horta nasqué per agrupar tots els interessos de la ciutadania preocupada per la defensa i protecció de l’horta, entesa com un espai agrícola i cultural que havia contribuït a formar l’ànima ciutadana de les planes costaneres valencianes. Al seu caliu s’acostaren tots els que estimaven aquest paisatge, el seu patrimoni agrícola, hídric, cultural o històric. Aquesta associació fou l’hereu de molts esforços anteriors com foren la Plataforma per un Cinturó d’Horta o la posterior Iniciativa Legislativa Popular per a protegir l’Horta. Muntaren el seu casal a Ca Revolta, entre molts més membres destacaren Josep Gavaldà un llaurador pioner de la producció ecològica, Jordi Belver, Vicent Martí (València, 1953) o Antonio Montiel Márquez (Jaén, 1958).

 

Collage RMiB

Col·lectiu Vall de Vernissa

A Castellonet de la Conquesta es va fundar el Col·lectiu Vall de Vernissa, una associació per a impulsar la defensa, conservació i divulgació del patrimoni cultural, històric, documental, mediambiental i social d’aquesta àrea geogràfica formada per les poblacions d’Alfauir, Ròtova, Castellonet de la Conquesta, Almiserà i Llocnou de Sant Jeroni, inclosa en la Safor. Editen la revista La Falzia, gestionen un ecomuseu i organitzen les Jornades Josep Camarena per a impulsar el debat i la difusió dels estudis sobre el seu entorn.

 

Collage RMiB

Col·lectius ecologistes a la Safor

Aquest any bullien els grups ecologistes a la Safor, com a mínim estaven actius el Grup d’Estudis Mediambientals de la Safor, el Col·lectiu Baladre i l’Associació Cultural Bresca de Vilallonga, el Grup Ecologista Samaruc-Ecologistes en Acció, l’Associació Cultural Correllops, els pacifistes del Moviment per la Pau, el Desarmament i la llibertat, l’Associació Cultural la Goleta de Xeraco, el Centre Excursionista de Ròtova, la Fundació Casal Jaume I, l’Associació Cultural Casa Clara, els Joves per l’Ecologia, el Grup Excursionista Mondúver, la Colla de Dimonis Fem Fredat, l’Ateneu Llibertari de Tavernes, la Plataforma Kontra l’Alta Tensió, el Col·lectiu Agró-Valldigna Sostenible i COEVA que s’integraren en Acció Ecologista Agró.

 

La Carrasca Ecologistes en Acció

Els alcoians presentaren al·legacions contra la concessió d'aigües subterrànies a l'empresa Luxender, la concessió a Moltó Reig a Cocentaina i les aprovades a Xixona perquè totes aquestes extraccions afectaven els recursos hídrics per al manteniment del parc natural del Carrascal de la Font Roja. Denunciaren problemes d'estabilitat geològica on havien construït el polígon Santiago Payà, el sense sentit de l'asfaltatge de la via Verda Alcoi-Alacant. Encapçalaren l'oposició ciutadana contra la destrucció del jardí de la Rosaleda d’Alcoi per fer un pàrquing, l'obertura de noves pistes forestals a la serra d'Aitana o el projecte de muntar un radar al cim de la serra dels Plans. S’oposaren a l’obertura de noves pistes a la Serrella de Benasau, d’una pedrera a Torre de les Maçanes o a la urbanització de Serelles en la capital de l’Alcoià. Denunciaren davant el Síndic de Greuges la manca d'estudi d'impacte ambiental per a les obres de canalització del riu Riquer.

 

Collage RMiB

Amics de Palanques (ADP)

Aquesta associació de Castelló de caràcter ecologista i reivindicatiu es va formar per a cercar millores imaginatives als problemes socioambientals actuals. Participaren en projectes de regeneració forestal i han impulsat iniciatives singulars com va ser la promoció de FONTIVENT, una màquina per a obtenir aigua del vent sense necessitar cap font energètica.

 

ADENE

El 28 de març van elevar un escrit al President de la Generalitat sol·licitant la creació del Parc Natural del Massís del Caroig i la Mola de Cortes. Aquestes muntanyes s’estenen per 90.000 hectàrees en les comarques de la Canal de Navarrés, la Vall d’Aiora i la Foia de Bunyol. Aquests relleus que envolten la Mola estan situats enmig de la província de València són una mena d’esponja que xucla les pluges i càrrega bona part dels aqüífers. ADENE no deixà a banda les seues tasques habituals com el voluntariat en la prevenció d’incendis. Treballaren de valent per a recuperar el traçat del GR-7 al seu pas per la Serra d’Énguera i també estigueren molt atents i participaren en totes les iniciatives en contra del transvasament del Xúquer al Vinalopó. Aquest exercici al capdavant del grup estava José María Simón.

 

Acció Ecologista AGRÓ

El veterà grup ecologista valencià publicà el número 100 del seu butlletí, la Casa Verda. Aprofitant l’anunci de la trobada RAMSAR al cap i casal, l’1 de febrer organitzaren una xarrada d’Enric Amer Blanc sobre els aiguamolls valencians. Es va crear l’Associació Muntanyeta dels Sants a Sueca que poc després de néixer es van federar AE-Agró. El mes de maig el Tribunal Suprem espanyol confirmava la sentència de 1997 que anul·lava la concessió de llicències per part de la Generalitat per a la pràctica de la caça mitjançant el mètode del Parany, gràcies a reclamació que va obrir Acció Ecologista AGRÓ en 1994 per què la concessió de permisos administratius per fer una activitat prohibida era quelcom contrari a la llei.

 

Colla Ecologista l’Àlber-EA

La Colla de Quart de Poblet mamprengueren una campanya per a recuperar el llit del riu Túria al seu pas pel municipi. Assenyalaren que per a recuperar la seua biodiversitat calia evitar el vessament d’aigües residuals del gran polígon industrial veí, el de la Font del Pitxer de Paterna. L’Àlber suggeriren al consistori que una volta sanejades les aigües calia afrontar la revegetació i, posteriorment es devia sol·licitar la declaració de paratge natural municipal.

 

L’Algar Net i Viu

En novembre de 2001 es va formar l’Associació l’Algar net i viu a Altea per aturar el projecte d’urbanitzar un dels darrers racons plens de biodiversitat al mig de la Marina Alta. Les fonts donen pas un xicotet riu de només 25 km de llargària que està ple d’horts i bosc de ribera on es refugien moltes espècies valuoses. Aquest indret es un lloc de descans que aprofiten moltes aus migratòries, a més d’atresorar un ric patrimoni històric i agrícola. Sota el nom de “Los Puentes del Algar” els promotors de la mercantil Altea Futura, Construcciones Ballester i l’alcalde d’Altea pretenien urbanitzar més de 2 milions de metres quadrats a les vores del riu Algar per a construir 5.260 habitatges turístics, hotels de luxe i un camp de golf, amb capacitat d’acollir fins a 21.000 persones. Els edils del PP i del PSOE, aprovaren aquesta reordenació urbanística de l’Algar quan ja s’havia declarat aquest rierol com a Zona Humida Protegida per acord de la Generalitat del 10 de setembre de 2002. La Declaració d’Impacte Ambiental es va publicar el 3 de desembre de 2004 i la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant aprovà aquesta actuació el 31 de gener de 2006. El Bloc i propietaris del sòl presentaren un recurs i l’any 2009 el Tribunal Superior de Justícia va anul·lar el PAI perquè no s’havien complit les condicions de la Declaració d’Impacte Ambiental respecte del Pla Especial El Áramo que devia declarar-se sòl protegit. En 2013 el Tribunal Suprem confirmà l’anul·lació de l’actuació urbanística i obligà al consistori d’Altea a tornar els 7,7 milions d’euros de fiança que havia dipositat l’agent urbanitzador.

 

Collage RMiB

Greenpeace contra la tala il·legal dels boscos tropicals

La matinada del 8 de març el vaixell Rainbow Warrior de Greenpeace s’acostà a l’embarcació liberiana Meltemi i tres activistes l’abordaren, s’encadenaren als troncs i aconseguiren immobilitzar la nau davant mateix del port de Sagunt, durant tres dies. El 10 de març s’acostaren patrulleres de la Guàrdia Civil, detingueren als activistes i escoltaren el navili fins al port. Amb aquesta acció els ecologistes volgueren denunciar l’ús de fusta estreta il·legalment dels boscos tropicals. En 2004 els tribunals desestimaren la denúncia contra els ecologistes per prescripció dels fets. Gràcies a aquesta campanya, el 6 de maig de 2003 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va renovar les sancions i afegí la prohibició a totes les exportacions de fusta d’aquest estat de l’Àfrica Occidental.

Es considera com a fusta no legal l’obtinguda d’arbres tallats on no es respecten les normes, es fa al marge de les concessions oficials i no de forma no sostenible impossibilitant la recuperació de les zones explotades. En 2000 el Panell d’Experts de les Nacions Unides sobre l’Explotació Il·legal dels Recursos Naturals de la República Democràtica del Congo va definir com a “fusta de guerra” la provinent d’arbres tropicals de zones selvàtiques en conflicte, en les quals els beneficis de l’explotació de fusta s’empraven en el finançament de conflictes armats. Açò era quelcom freqüent en països com Llibèria o la República Democràtica del Congo.

En 2001 l’estat espanyol havia importat un total de 372.471 tones de fusta tropical serrada per un valor de 213.064.000 €, respecte de la fusta obtinguda de frondoses d’àrees temperades arribaren un total de 404.158 tones amb un valor de 234.001.000 €. Les coníferes representaren un total de 344.677 tones per un valor de 344.677.000 €. Respecte als troncs sencers sense serrar com aquests que venien a Sagunt. L’estat importà 125.822 tones de fusta tropical, per un valor de 47.599.000 €.

 

 

NATURALISTES

Societat Valenciana d'Història Natural

El 2 de febrer naturalistes valencians de diferents comarques de tot el territori es reuniren per a impulsar la creació d’una Institució Valenciana d'Història Natural. El 2 de març es van retrobar al Penyagolosa per a formalitzar el funcionament i els llaços amb la Institució Catalana d'Història Natural i la Societat Balear d'Història Natural. El 9 de març van presentar el grup al Congrés de Medi Ambient i Municipalisme que es va celebrar a Palma. El 12 de novembre, al Saló de Graus de la Universitat d’Alacant es presentaren organitzant una conferència a càrrec d’Alfons Ramos sobre les Àrees Marines Protegides al Mediterrani Ibèric, tot i que substituint el nom d’Institució pel de Societat. Cal assenyalar que a principis del segle XX hi hagué una secció valenciana de la Reial Societat Espanyola d’Història Natural.

 

Collage RMiB

Cens d’Aus Marines Hivernants i el Pride of Bilbao.

Es va fer el primer Cens d’Aus Marines Hivernants a la Comunitat Valenciana gràcies a l’impuls del Grup Ibèric d’Aus Marines (GIAM) de SEO/BirdLife. El GIAM el formaren un grup d’ornitòlegs en 1982 apassionats per les aus marines i aquest any va publicar el seu primer butlletí, aleshores el coordinador era el gallec Antonio Sandoval Rey. Aquest impuls per l’estudi de les aus marines impulsà la Societat Ornitològica Lanius de Bilbao en col·laboració amb la companyia naviliera P&O a organitzar eixides aprofitant el vaixell de passatgers "Pride of Bilbao" que feia un recorregut setmanal entre Santurtzi i Portsmouth. Aquest gran vaixell cobria un itinerari molt propici per a l’observació d’ocells i mamífers marins que aprofitaren molts ornitòlegs de tot l’estat, l’impulsor d’aquesta activitat fou l’ornitòleg i mariner de Santurtzi Gorka Ocio. 

Roncadell

Aquest grup valencià donada la serietat dels seus treballs es va professionalitzar i realitzà diversos  estudis per a Conselleria. Aquest any feren un sobre l’electrocució de les aus a la Serra Calderona, un altre sobre les zones d’alimentació del rat penar de ferradura mediterrani (Rinolophus euryale). La seua col·laboració amb l’administració no va impedir que continuaren amb les tasques de defensa de la natura, presentaren al·legacions al Pla Rector d’Ús de l’Albufera i publicaren notes sobre l’activitat cinegètica al parc. Es van adherir a les plataformes contra el Pla Hidrològic Nacional i participaren en la gran manifestació que es va convocar el 24 de novembre a València sota el lema de “Marjals, deltes, rius: Vius!”. 

Colla Naturalista l’Espígol

Aquest any es va presentar la Colla Naturalista l’Espígol de Borriol, a la Plana Alta. Es definiren com una associació ecologista-naturalista-ambientalista que encara hui continuen actius.

 

L’Anuari Ornitològic de Castelló

Començà l’elaboració d’un anuari ornitològic de la província de Castelló en línia. L’aplicació per a aconseguir-lo la desenvolupà Juan Luis Bort Cubero i son germà Josep, ambdós membres fundadors del GER-EA, tingueren una ferma col·laboració dels grups APNAL, Colla Ecologista de Castelló, GER de Vila-real, Grup Ecologista de Vilafranca GEV, GECEN i Grup Au d’Anellament. Entre els germans Bort dissenyaren una potent eina informàtica que permetia la pujada de dades en línia que temps després s’aprofità per a fer els anuaris ornitològics de tot el País Valencià. 

Activitats del GER

Continuaren amb les tasques habituals de seguiment d’aus carronyaires i realitzaren el documental “El buitre leonado”. Feren seguiment de la temporada de reproducció dels grans rapinyaires a les comarques del nord. Feren seguiment de la migració i dels rapinyaires hivernants. Mantingueren el control dels paranys i enfilats actius, participaren el cens d’aus reproductores i en els seguiments d’aus marines i publicaren un extens informe. 

Collage RMiB

GER: Informe sobre el Parany

Publicaren un complet informe de l’activitat dels paranys a les comarques de Castelló amb un intens treball de camp en 15 municipis. Aquest any la Generalitat tenia concedides 3.198 llicències, 2.002 a Castelló, 603 a València i 67 a Alacant, en virtut del Decret 135/2000. El GER analitzà 289 paranys en catorze dies del mes d’octubre. Trobaren que 226 paranys estaven preparats amb les creueres amb varetes impregnades en visc en horari prohibit. Comprovaren que quan se n’anaven del parany els caçadors es deixaven les varetes muntades tot i que sols tenien autorització per a muntar el pegament entre les 18.30 hores i les 10 del matí de l’endemà. Van concloure que un 95,62% dels amagatalls paranyers investigats incomplien les normes del decret 135/2000 de la Generalitat. Una altra irregularitat que comprovaren fou que en moltes instal·lacions continuaven gastant reclams de cants i mussols de plàstic per atraure els tords. Tot i la prohibició, en alguns bars es continuaven servint tapes de pardalets a localitats com Onda i la Barona, a la Vall d’Alba. 

Grup d’Anellament GALA

El Grup d’Anellament de la Llimera Alacantina (GALA) encapçalat per Pedro Gómez va començar a treballar al riu Vinalopó, al seu pas per Asp. Instal·laren una estació d’anellament que estigué activa tot l’any i també treballaven al Fondo d’Elx. Aquest any anellaren un total de 9.838 ocells que pertanyien a 102 espècies diferents.

 

Grup d’Anellament d’Elx

Es va fundar el Grup d’Anellament d’Elx (GADE) entre els primers membres estava Ignacio García Peiró i posteriorment estigué encapçalat Rubén Limiñana. El seu principal àmbit de treball fou el Fondo d’Elx, aquest exercici anellaren un total de 848 ocells que pertanyien a 47 espècies.

 

Resum de la resta de grups d’anellament valencians

El Grup Au anella 10.005 ocells que pertanyien a 99 espècies, el Grup l’Albufera marcà 7.702 ocells de 119 espècies, el Grup Llebeig capturà 1.653 aus de 43 espècies, el Grup Marjal del Moro agafà 1.052 aus de 43 espècies i el Laboratori d’Ornitologia de València va anellar 92 ocells de 7 espècies. 

Plataforma Serra de Xiva

A la Foia de Bunyol es va organitzar una Plataforma per a la protecció i conservació de la Serra de Xiva, per a promoure el seu estudi i conservació.  Entre altres estigué encapçalat per Julio Rodrigo Martínez, Emilio Morales. Des de l’any 2005 publiquen un butlletí, han sufragat un estudi de la fauna present a la serra per a reivindicar els seus valors naturals que finalitzà l’any 2008. Gràcies a això en 2010 aconseguiren la declaració de la serra com a paratge natural municipal. Per a millorar-la han mamprés treballs de recuperació de fonts i murs de pedra seca, organitzaren una exposició sobre les garroferes centenàries del terme com l’exemplar de “Balsa Viñedo”. Cada any organitzen excursions pels millors racons del terme per a donar a conéixer els seus valors naturals al veïnat. Organitzen campanyes de reforestació en les quals prioritzen  les espècies autòctones com el roure valencià (Quercus faginea) o el teix (Taxus baccata) i organitzen activitats mediambientals dirigides a la xicalla de la població.

 

AHSA

L’Associació d’Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant van denunciar que l’administració no respectava els perímetres de protecció dels parcs naturals perquè a Elx tenien previst construir mil habitatges damunt de 300.000 m², al costat mateix de les Salines de Santa Pola i uns altres 5.000 ocupant 600.000 m² del perímetre de la Llacuna de la Mata. Feren pública la mortalitat massiva de peixos al Fondo en la primera quinzena d’octubre a conseqüència de dolenta qualitat de les aigües. Presentaren al·legacions contra el projecte del consistori d’Elx d’urbanitzar setanta hectàrees als Arenals del Sol, que amenaçaven el Clot de Galvany i les dunes del Carabassí. S’oposaren a la requalificació de sòl a l’Altet, als voltants del Fondet de la Seineta. Denunciaren davant el SEPRONA les obres de construcció del complex turístic MR-9, a Pinet, al voltant de les Salines de Santa Pola que amenaçaven espècies d’aus aquàtiques en mig de l’època de reproducció, amb la qual cosa incomplien les ordenances del PGOU d’Elx. Demanaren a Europa que no concedirà fons europeus al projecte d’espais marins valencians perquè per al mateix temps la Generalitat estava construint l’emissari submarí de Santa Pola que amb els seus vessaments contaminaria les aigües de l’illa de Tabarca, afectant tota la biodiversitat que acollien. Els ecologistes del Baix Vinalopó lamentaren la decisió de la Generalitat de no construir la depuradora de les aigües que entren al Fondo d’Elx que havien anunciat l’any 2000, després de fer-se públic les grans mortalitats de peixos que afectaren el parc els anys 1997 i 1999. S’oposaren a la modificació del PGOU d’Alacant que pretenia desclassificar 590.000 m² de sòl no urbanitzables que estaven pegats al Saladar d’Aigua Amarga, la qual cosa implicava la reducció d’aquest aiguamoll en un 30%. En aquest moment lideraven el grup Miguel Ángel Pavón García com a president, Sergio Arroyo Morcillo vicepresident i els acompanyaven en la junta Antonio Jacobo Ramos Sánchez, María Luisa Cortés Fernández, Margarita Chazarra Moll, José María Hernández Izquierdo i Óscar Aldeguer Peral.

 

SEO/BirdLife

SEO/BirdLife s’havia convertit en el grup naturalista més gran de l’estat amb 7.173 socis i amb un pressupost per aquest exercici de 3.759.787 pessetes. La Delegació valenciana col·laborà amb la Generalitat en un projecte finançat amb fons europeus LIFE per a criar en captivitat i reintroduir la fotja banyuda (Fulica cristata) als aiguamolls valencians, en concret organitzaren una campanya de sensibilització en la qual participaren 5.500 escolars valencians i triaren aquesta espècie com a ocell de l’any, a més redactaren el pla d’acció per a la seua gestió. Aquest programa de cria i reintroducció començà en 1999 i finalitzà en 2003, el seu objectiu era recuperar l’àrea de distribució històrica d’aquesta au aquàtica a casa nostra. En el termini que estigué actiu aquest pla alliberaren un total 1027 exemplars, però a conseqüència del gran paregut d’aquesta aquàtica amb la fotja comuna (Fulica atra) la pràctica totalitat d’exemplars amollats morien en les temporades de caça. Sols s’ha mantingut una xicoteta població reproductora al Fondo. També feren campanyes de conservació en contra del parany i de l’ús de la munició plom als aiguamolls. El Grup SEO Alacant organitzà xarrades al carrer Llauradors 14 de la capital de l’Alacantí. 

Societat Valenciana d’Ornitologia

Els ornitòlegs valencians renovaren la seua junta directiva en la qual entraren Toni Polo Aparisi, Pedro A. del Baño Moreno, Ferran Miralles Ballester i Francisco Javier Armero Iranzo (Requena). Continuaren organitzant xarrades, cursos i mantenien obert un fòrum de correus electrònic per a tindre una comunicació entre tots els seus membres i simpatitzants. Van organitzar el tercer cens d’aus aquàtiques dels aiguamolls de l’interior.

 

PACIFISTES I OBJECTORS

Adeu a la Mili

En gener de 2002 entra en vigor la llei que suspenia el servei militar obligatori i poques setmanes després alliberaren els insubmisos i els desertors que restaven tancats en la presó militar. El Consell de Ministres de l’estat espanyol acordà el 4 d’abril prorrogar la cessió de les bases militars de Rota i Morón als Estats Units fins a l’any 2010, mitjançant un nou tractat que signà el secretari d’Estat Colin Luther Powell (Nova York 1937-2021).

 

MOC

La xarxa estatal del Moviment d'Objecció de Consciència va celebrar el seu tercer congrés al llarg de diverses trobades per a definir la seua nova identitat davant els canvis del servei militar obligatori. De resultes feren una nova declaració ideològica i canviaren el nom de la xarxa per a convertir-se en Alternativa Antimilitarista-MOC. Publicaren un llibre recull dels últims trenta anys de la desobediència civil antimilitarista a l'estat espanyol: “En legítima desobediència”. 

Collage RMiB

Bétera: caserna de l’OTAN

Di-nou anys després que els tancs de Bétera de la Divisió Maestrat 3 ocuparen la ciutat de València per a donar suport al colp d’estat del 23-F, el Ministeri de Defensa va proposar que la Caserna General de la Força de Maniobra espanyola de Bétera es convertirà en un dels tres centres de comandament d’alta disponibilitat de la nova estructura de l'OTAN. Això implicava  tindre capacitat per a desplegar a qualsevol indret del món un mínim de tres llocs de comandament: un principal, un altre retardat i un tàctic que pogueren actuar simultàniament. En eixos moments a Bétera tenia destinats 600 soldats. Llavors els pacifistes encetaren la “Campanya ciutadana contra la designació de la base de l'OTAN”. Com a primera resposta publicaren material satíric sota el lema “Guerra Mítica” després, el 20 de novembre organitzaren una marxa a peu des de l’albereda de Bétera cap a la caserna "Jaume I" que secundaren 2.000 pacifistes. Una volta aplegaren a les portes de l’acantonament, vuit membres de la Plataforma Anti-OTAN, s’encadenaren i bloquejaren els accessos, mentre desplegaven pancartes amb els lemes: "STOP OTAN" i "PAREM LES GUERRES". Aquesta protesta es feia coincidint en el temps amb la celebració de la cimera de l’OTAN a Praga i amb les maniobres Hawk II a Saragossa en les quals s’anava a decidir l’assignació del quarter que es convertiria en base de la força de reacció ràpida de l'aliança militar de l'OTAN. El ministre de defensa Federico Finalment, a finals de novembre de 2002 es confirmava que Bétera havia sigut una de les escollides per l’Organització Atlàntica, mentre el ministre Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde (Cartagena, 1952) va declarar que aquesta assignació anava a costar a l’estat 180,3 milions d’euros. En juliol de 2005 es va convertir en el comandament de la Força Ràpida de l’OTAN (NRF). L’any 2007 es va transformar en una unitat amb capacitat per a muntar en qualsevol lloc del planeta una Caserna General amb llocs de comandament i suport per a les tropes de l’OTAN.

 

Desnonament del CSO Males Puces

Després de dos anys i mig de recorregut, el 14 d'octubre després d'una setmana de tensions entre els activistes que patiren l’assetjament d’ultradretans d’Espanya 2000 que pretenien fer-los fora, l'edifici fou desallotjat per la policia. Per poder fer-los fora les forces policials dugueren vuit furgonetes plenes d’antiavalots, agents de paisà, uns altres en motos i, fins i tot, un helicòpter. Mentre es produïen les actuacions policials, membres de l'empresa Levantina de Seguridad, propietat de l’advocat José Luis Roberto Navarro (València, 1953) i també líder del partit d’extrema dreta, ajudaren la policia en el desnonament, tot mentre amenaçaven i bloquejaven el pas als ciutadans que intentaven donar suport als activistes del CSO. De resultes del desnonament van empresonar quatre okupes als quals acusaren de desordres, del trencament de mobiliari urbà i de pertànyer a associació terrorista i sols els alliberaren després de tindre’ls cinc mesos detinguts. Aquest mateix edifici el tornaren a ocupar després de l’incendi de Pepica Pilona, en 2006 i continuà obert fins al desnonament definitiu de gener de 2007.

CSO del Baix de Dones del Cabanyal

En novembre, al Baix de Dones del Cabanyal organitzaren un CSO autogestionat i exclusiu per a dones. Va ser bressol de moltes iniciatives com uns tallers d’autodefensa feminista, ginecologia, electricitat o teatre, obriren una biblioteca i un arxiu feminista. Foren el punt de trobada de l’assemblea de la revista “Mujeres Preokupando”. En 2004 van perdre impuls i obriren portes als xics, tot seguit es transformaren en el CSO Samaruc.

 

CRÒNICA DE 2002

Collage RMiB

La Punta

Els veïns de l’associació La Unificadora de la Punta van dur als tribunals la lluita per la defensa del barri de la Punta davant el projecte de fer una Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), tot i que no aconseguiren l’ordre de paralització cautelar les obres de destrucció, llavors impulsaren l’ocupació de deu alqueries de les 200 que ja havien expropiat. Per a evitar més ocupacions que dificultaren la presa de possessió del barri dictaren les primeres ordres d’enderrocament de les alqueries i l’ensorrament els horts, fins a 2003 aconseguiren afonar 200 alqueries. Enfront d’aquesta agressió quaranta-set organitzacions decidiren formar la plataforma Salvem l’Horta de la Punta. Tot i la urgència de preparar les al·legacions en els minsos vint dies de termini que atorgà l’administració aconseguiren presentar 15.000. Denunciaren en premsa que les empreses de contenidors ja havien destruït 700.000 m² d'horta tradicional en ocupar molts camps que envoltaven el Cabanyal. El 15 de juliol organitzaren unes jornades en defensa de la Punta a les quals assistiren Enric Navarro, Pep Pérez, Josep Vicent Marqués, Joan Pellicer, Rafa Xambó, gent de Revolta, de les universitats valencianes, de l’associació de veïnes de la Punta, grups ecologistes, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, sindicats d’estudiants. Cap a les 12 del matí, mentre finalitzava una lliçó de botànica a càrrec de Joan Pellicer van intervenir els antiavalots per a detindre una jove que s’havia pujat damunt d’una excavadora i apallissaren als activistes que intentaren evitar-ho. Com passa massa sovint, quan anys després els tribunals donaren la raó al veïnat, ja no quedava res en peu, tot s’havia convertit en un erm tancat al costat del port.

 

Collage RMiB

Planta de residus Quart de Poblet-Aldaia

L’Ajuntament d’Aldaia amb el suport de grups ecologistes demanaren empara al Parlament Europeu per aturar els impactes que provocava la planta de residus orgànics de la Companyia Valenciana de Fertilitzants (FERVASA) que pertanyia al grup de la Societat d’Agricultors de la Vega, que s’inaugurà en 1967. En 2001 les instal·lacions tractaven 450.000 tones de fem que dos anys més tard es convertiren en 650.000 tones i per a nodrir l’abocador cada dia havien de passar 240 camions de fem. La pudor omplia a la localitat quasi permanentment, segons bufarà el vent també afectava Alaquàs, Quart o Xirivella, en certs moments es tornava en insuportable fins a un radi a 8 km al seu voltant. Donada la dolenta qualitat de les instal·lacions es produïen fuites de líquids lixiviats generats per la fermentació dels fems, part dels quals podrien acabar anant a l’Albufera de València en cas d’una forta tempesta que omplirà el barranc del Poio. Com no havien previst un tancament apropiat quan bufava el vent s’enduia volant molts residus, escampant-los per tot arreu. A més, aquesta gegantina concentració de merda provocava periòdiques invasions de rates pel contorn. L’any 2004 Quart de Poblet obtingué sentència favorable ratificant l’ordre de tancament per manca de llicència de l’ampliació de les instal·lacions, tot i que van permetre que continuaren les activitats de la resta de la planta donat l’interés general. Mentrestant el consistori d’Aldaia encapçalat per Empar Navarro i Pròsper, el 9 de juliol dictà ordre de tancament de la instal·lació per manca de llicència d’activitat. Davant la passivitat per part de FERVASA calgué convocar protestes en les quals participaren 15.000 ciutadans. Després d’encreuaments de denúncies i multes en les quals també participà Quart de Poblet, en març de 2007 una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de València va ratificar l’ordre de tancament definitiu de la part de les instal·lacions que estava dins d’Aldaia, un total de 2.520 m² on tenien havien fet la porta d’accés dels camions, el pesatge i l’oficina de control. Després de canvis en els organismes encarregats dels residus metropolitans, l’Entitat Metropolitana de Residus (EMTRE) encetà obres en la part de Quart de Poblet per a reconvertir les instal·lacions. En gener de 2011 inauguraren la Planta de Tractament Mecànic Biològic (TMB) de residus municipals “Els Fornells”. Aquesta instal·lació té capacitat de processament de 400.000 tones/any de residus en massa, tot un, resta, orgànica selectiva, poda i jardineria a més de deixalles sanitàries de tipus I i II. Generen 205.000 t/any de compostatge obtingut a partir de la fracció orgànica.

 

Inici de les obres de l’AVE Madrid-Conca-València

El 2 d’octubre començaven les obres de l’AVE Madrid-Conca-València, la cerimònia d’inauguració la feren a Picassent on comptà amb la presència del president del govern José María Alfredo Aznar López (Madrid, 1953) i del president de la Generalitat, José Luis Olivas Martínez (Motilla del Palancar, 1952). Pocs dies després, en senyal de protesta uns ecologistes furtaren la simbòlica travessa commemorativa que havien col·locat en l’acte.

 

Collage RMiB

Abocador de la Teixonera

L’abocador de propietat privada de la Teixonera, ubicat al terme de Xàtiva tot i que pegat a un quilòmetre de la Llosa de Ranes, romania obert des de 1978 i es va omplir a finals dels anys noranta. Des del primer dia els veïns de la Llosa havien de suportar el trànsit dels camions de residus pel mig del seu poble. En 1997 quan es van assabentar que aquest femer no comptava amb llicència d’activitat perquè sols tenia permís d’obertura, es mobilitzaren i tallaren l’accés a les instal·lacions. En eixe moment la gestió del femer era responsabilitat del Consell Metropolità de l’Horta que duia al voltant de 300 tones diàries substituint a l’acabat de tancar de Basseta Blanca de Riba-roja de Túria. El 8 de juliol de 1998 es reuniren a Xàtiva 3.000 ciutadans en una manifestació per a exigir el seu tancament definitiu. Mitjançant l’Acord d’1 de juliol de 2002, la Generalitat aprovà la declaració d’interés comunitari per a legalitzar aquest femer de residus sòlids. Llavors els municipis que patien aquesta instal·lació sol·licitaren el seu tancament definitiu mitjançant un recurs davant Conselleria, però el magatzem de brossa continuà actiu. Finalment, l’any 2012 l’Ajuntament de Xàtiva atorgà llicència d’obres per als treballs per al seu tancament definitiu. Tot i estar clausurat, en 2016 el SEPRONA va denunciar que encara continuaven accedint al recinte camions cisterna per a buidar líquids lixiviats que acabaven al llit del barranc del Saladar. En 2017 els jutjats obriren diligències per aquests vessaments i el consistori de Xàtiva tornà a ordenar el seu tancament.

 

Collage RMiB

Reunió del Conveni Ramsar a València

El museu de les Ciències de la ciutat de València va acollir la vuitena Conferència de les Parts del Conveni de Ramsar que tingué com a lema “Aigua, vida i cultura”. Entre el 18 i el 26 de novembre es van reunir delegacions de 134 països per analitzar per cada país l’estat de conservació dels aiguamolls adscrits. El ministre de Medi Ambient Jaume Matas i Palou (Palma, 1956) no es va presentar en l’acte d’obertura per por de rebre un esbronc generalitzat a conseqüència del Pla Hidrològic Nacional (PHN) que s’acabava d’aprovar mitjançant la Llei 10/2001, de 5 de juliol, simulant la pèrdua del seu vol. Intervingué Rita Barberà Nolla (València, 1948-2016) que demanà la inclusió de l’Albufera com a patrimoni de la humanitat i el president José Luis Olivas assenyalà la importància de l’ús tradicional de les aigües, tot i que no menejà un dit per afegir cap nou espai valencià en aquest conveni. Theo Oberhuber d’Ecologistes en Acció va destacar el continu fracàs en fer complir les resolucions d’aquest tractat i demana que es tinguera en compte l’opinió de les poblacions indígenes. El Conveni de Ramsar es va adoptar en febrer de 1971 a la ciutat iraniana que dona nom al tractat i comptava amb 115 països adscrits que es comprometien a garantir la conservació d’un total de 1.205 zones humides que sumaven una superfície de 170.000 hectàrees. L’estat espanyol es va adherir el 4 de març de 1982 i aquest 2002 tenia adherits quaranta-nou aiguamolls que sumaven una superfície de 158.216 hectàrees. Com a trobada alternativa Ecologistes en Acció, Amigos de la Tierra, WWF/Adena i SEO/BirdLife organitzaren una conferència sobre l’estat de conservació dels aiguamolls al Palau de Congressos del Cap i Casal. 

Collage RMiB

Una Estratègia Valenciana de Gestió de l'Aigua?

La Generalitat va presentar a consulta pública el II Pla Director de Sanejament d’Aigües (2002-2008) amb l’objectiu d’assolir la reutilització de fins al 60% de les aigües residuals, en eixe moment sols s’aprofitaven  un 40%. Aquest pla pretenia impulsar la protecció de la qualitat de les aigües, l'optimització i l’ús sostenible del recurs. Per a la millora de la qualitat assenyalava la necessitat d’implantar plans de sanejament i de control d'abocaments construint col·lectors en tots els municipis valencians. Pretenia introduir a totes les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) el tractament primari que consisteix a remenjar i oxigenar les aigües amb una separació de la matèria orgànica en suspensió, afegint el tractament secundari, amb el qual mitjançant l’ús de microorganismes s’elimina la matèria orgànica dissolta. També volia afegir el tractament terciari en totes les depuradores en les quals els seus efluents pogueren afectar zones sensibles, consisteix en diferents processos per a eliminar els contaminants químics en suspensió. Reconeixia que calia implantar una valorització dels fangs per a utilitzar-los com a fertilitzants. Respecte de l'optimització del recurs hidràulic ordenava l’elaboració de plans de modernització de regadius. També es contemplava la possibilitat d’implantar projectes de dessalació en aquelles zones en les quals el cost i l'impacte de les plantes ho permeteren. Malauradament, encara hui està en tràmit la redacció de l’Estratègia Valenciana de l’Aigua, en 2024 continua vigent la Llei 2/1992 de sanejament d’aigües residuals del País Valencià que es va modificar amb la Llei 10/2012.

 

Arxiu RMiB

Protecció d’espais naturals

Sent conseller de Medi Ambient Fernando Modrego Caballero (Sant Sebastià, 1957), mitjançant el Decret 3/2002 de 8 de gener, es va declarar el Parc Natural de la Serra de Mariola DOGV núm. 4167, de 14-01-2002) amb una superfície de 17.257 ha que ocupava part dels termes municipals d’Agres, Alcoi, Alfafara Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro de l’Alcoi. També estava catalogat com a Lloc d’Interés Comunitari (LIC), llavors pertanyia a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Al Baix Maestrat, mitjançant el Decret 108/2002, de 16 de juliol, es va declarar el Parc Natural de la Serra d’Irta per a protegir 7.743 hectàrees, inclosa la una Reserva Natural Marina. Amb el Decret 10/2002, de 15 de gener, es va declarar el Parc Natural de la Serra Calderona per protegir 18.019 hectàrees que s’estenia per la serralada que separa les províncies de Castelló i València. La Marjal dels Moros es va incloure dins del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, la qual cosa va suposar que aquest espai es declarés com a Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial. També isqué endavant el PORN del parc natural del Montgó amb el Decret 180/2002, de 5 de novembre. La Conselleria de Medi Ambient va prohibir la caça en la recentment declarada Estació Biològica del Clot de Galvany, a Elx.

 

RMiB

Incendis

A casa nostra es van declarar un total de 321 incendis que per províncies foren, 101 a Alacant que afectaren un total de 775,21 Ha, 76 a Castelló amb 229,62 Ha i 144 a València que calcinaren un total de 197,22 Ha. Llavors la superfície total que es va cremar al País Valencià fou de 1.202,05 Ha. Per sort no tinguérem cap gran incendi, els que cremen més de 500 Ha. Respecte als sinistres de més 200 Ha tinguérem un el 2 de novembre a Benifallim que el va provocar una línia elèctrica i afectà 210 Ha. En canvi, tinguérem un any negre respecte de les víctimes a conseqüència dels accidents, el 14 de juny un avió Air Tractor AT-802 es va estavellar després de soltar una càrrega d’aigua al terme de Barxeta, provocant la mort dels dos tripulants, per si no fos prou, el 15 d’agost va morir el pilot d’un avió contra incendis a Vistabella del Maestrat.

 

Collage RMiB

Legislació valenciana

Quan només quedava un any de legislatura, el 9 de juliol Eduardo Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956) renunciava a la presidència de la Generalitat per a convertir-se en ministre de Treball i Assumptes Socials en el nou govern de José María Aznar. Llavors el Partit Popular anomenà com a Molt Honorable a José Luis Olivas Martínez, que fins aleshores era vicepresident primer. En eixe mateix moment feren públic que el pròxim candidat a la Presidència seria Francisco Camps Ortiz (València, 1962) que llavors era Delegat del Govern a la Comunitat Valenciana. Mitjançant l’Acord de 10 de setembre de 2002, el Govern Valencià aprovà el Catàleg de Zones Humides Valencià [2002/A9833] i s’aprovà la Llei 7/2002, de 3 de desembre, per a regular la contaminació acústica. En ella es considerava que més de 65 decibels diürns eren considerats com a nocius i contaminants, aquest valor es reduïa a la nit quan es traspassava el límit de 55 decibels. En la Llei 10/2002 de 12 de desembre es va aprovar la norma per a protegir la columbicultura i els coloms esportius, una pràctica tradicional que havien introduït els àrabs en el segle octau. Un altre decret amb implicacions mediambientals fou el 135/2002, de 27 d’agost, mitjançant el qual s’aprovava el pla d’eliminació dels compostos orgànics policlorats (PCB) que es gastaven com a lubricants, després que es demostrarà que eren molt cancerígens. Eren tan roïns per la gran emissió de dioxines que la seua destrucció sols es podia fer mitjançant la incineració en plantes específiques.

 

Peníscola i l’urbanisme trampós

La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià obligà a enderrocar dos edificis comercials alçats en primera línia, just davant de la Urbanització Peníscola Platja, compliment que es va ajornar fins a una altra sentència de 2007. Eixos anys molts municipis jugaven amb la legislació per a vendre propietats en primera línia de la platja i després tornar a requalificar el que tenien per davant per a tornar a vendre d’eixa primera línia davant la mar.

 

Collage RMiB

Marina d’Or i Torre de la Sal, amenaça al Prat de Cabanes

El Grup GECEN demanà al consistori de Cabanes que aturarà els plans de requalificació del sòl al voltant de Torre de la Sal, al nord del Prat per a convertir-lo en urbanitzable. L’any 2006 l’ajuntament aprovà el PAI per a construir 500 habitatges que pretenien acollir fins a 20.000 habitants. Aquest desgavell trobà massa entrebancs, part del seu sòl era considerat com a inundable, aparegueren restes arqueològiques, s’alçaren vint contenciosos administratius i ADIF sol·licità la seua paralització per què part de la urbanització afectava la infraestructura ferroviària. L’Agent Urbanitzador feu fallida, però malauradament, aquest PAI aconseguí finalitzar-se a mitges, des d’aleshores els veïns que formalitzaren la seua associació en 2013 han patit una contínua manca de servicis i una lluita amb la corporació perquè els facilite els serveis mínims d’infraestructures.

Mentrestant al sud de l’aiguamoll creixa un gegant cartó i formigó. Diverses empreses immobiliàries presentaren a Orpesa el projecte d’urbanitzar 6.000 habitatges turístics al sud del Prat de Cabanes, en el que poc després es convertiria en Marina d’Or. En eixe moment la Conselleria de Medi Ambient tenia protegit el Prat amb les figures de Zona ZEPA i l’espai estava inclòs com a aiguamoll dins del Conveni Ramsar, tot i encara mancava el pla rector d’ús i gestió del parc, que dormia als calaixos en estat de tràmit administratiu, per això als promotors els corria pressa que aprovaren les modificacions adients per a autoritzar el projecte urbanístic.

L’empresari que guanyà la partida fou Jesús Ger. Aquest emprenedor ja feia prou temps que havia començat el seu imperi immobiliari, en 1983 la seua constructora Loger alçà un hotelet a Orpesa, en un lloc on les platges eren sols una estreta franja de cudols entre el mar i els canyars costaners. En 1997 inaugurà el primer hotel on el que després seria conegut com a Marina d’Or. El seu somni era crear una ciutat de vacances, on anara el poble senzill tot i que estava ben prop d’urbanitzacions de luxe com eren “Les Platgetes”, on aleshores estiuejava José María Aznar. Una volta es va guanyar els favors dels principals responsables de l’Ajuntament d’Orpesa  aconseguí garantir-se els drets immobiliaris de 18 milions de metres quadrats que devien cedir-li mitjançant el corresponent PAI. Com les qualitats de les construccions i de l’entorn eren deficients necessità construir engany publicitari que començà amb la venda de la idea de fer una ciutat del joc, versemblant a Las Vegas, tot i que a la Plana Alta. En 2003 va obrir un sui generis “balneari científic”, una mena de piscina d’aigua de mar massa calda, amb tobogans, gandules i jacuzzis pudents amb capacitat d’enganyar 7.000 persones al dia. Eixe any ja tenia oberts quatre hotels de cartó pedra, com si d’una falla es tractarà, que podien acollir fins a 3.500 turistes cada nit. Al voltant no paraven d’alçar-se lletjos edificis, amb molt poca amplària als carrers per aprofitar al màxim el metre quadrat i aconseguir clavar 10.000 apartaments. El miratge anà de categoria i en 2005 l’empresa guanyava 63 milions d’euros nets, que en 2006 es multiplicaren convertint-se en 450 milions. Com calia continuar nodrint l’exèrcit de turistes desinformats disposats a pagar elevats preus per viure en un rusc al costat de la pitjor platja del País Valencià, encetaren campanyes publicitàries intensives en televisió. Van contractar figures mediàtiques com Anne Igartiburu Verdes (Elorrio, 1969) per a vendre el seu model de vacacions per al poble. Fins i tot obriren una oficina de vendes a París amb la presència de Gérard Depardieu (Châteauroux, 1948), Daryl Hannan (Chicago, 1960) o Ana Obregón (Madrid, 1955), esdeveniment que repetiren al Marroc i a la Xina. En 2012 recuperà del calaix la idea de fer una ciutat del joc i anuncià la candidatura de Marina d’Or a convertir-se en seu d’Eurovegas. Entre els projectes que anunciaven figurava la construcció de tres camps de golf, estanys amb 2 quilòmetres de platja, pistes d’esquí artificials, un gran aquari, un parc aquàtic, restaurants, pubs i discoteques. En resum, pretenia ser la “millor” cuitat de vacances.

Tot aquest compte de la lletera turística començà a enfonsar-se en 2007. Eixe any començaren les fallides i els acomiadaments de l’exèrcit de treballadors que hi havia al servei de Llanera Immobiliària, que marcà l’inici de l’esclafit de moltes empreses de la construcció de dalt a baix del nostre país. Aviat s’estengueren els dubtes sobre la solvència de Marina d’Or que començà a reduir vendes i beneficis. En 2008 hagué de tancar part de les seues oficines de venda i acomiadà 1.000 treballadors. Amb l’esclafit de la crisi, els deutes de Marina d’Or canviaren els beneficis per pèrdues de fins a 540 milions d’euros, en paral·lel els finestrals dels edificis s’ompliren de rètols amb “És Ven” i els bancs començaren a quedar-se en propietat centenars d’apartaments pels impagaments de les hipoteques. En 2014 isqué el Concurs de Creditors de la filial encarregada de la venda de les promocions immobiliàries, tot i que es van salvar els hotels i el balneari que encara semblaven ser rendibles gràcies als iaios de l’IMSERSO, la resta d’edificis d’apartaments es convertiren en gegants de formigó buits que a poc a poc anaven podrint-se. Entre els creditors de la Marina estaven la SAREB i la CAM, entitat que ja estava en fallida i que hagué de comprar el banc Sabadell. Ambdós bancs acumulaven pendents de cobrament per valor 98 milions d’euros, cosa que també afectà la Caixa. Que els seus creditors foren grans bancs implicava que les pèrdues les hauria d’assumir l’estat espanyol, o siga la ciutadania.

 

Obres de la variant de Castelló al Grau

Es va posar la primera pedra per a la construcció de l’autovia d’11 quilòmetres que connecta la variant de Castelló cap al Grau, amb un pressupost de 74.526.857 €. També s’aprova el Pla Director d’Infraestructures del port mitjançant el qual crearen la dàrsena sud, que afegí més de 2 milions de metres quadrats, amb una inversió inicial prevista al voltant dels 40 milions d’euros.

 

Collage RMiB

Vessaments de llot negre per la planta de Compostatge de Calles

El 6 de gener es va comprovar com una pasta de fang viscosa s’estenia al llarg d’un kilòmetre pel llit del barranc de Saletes, a Calles. Aquest vessament eixia de la planta de Compostatge de llots que tenia EGEVASA. Aquesta instal·lació ocupava 40.000 m² i tenia una capacitat de tractament de 30.000 tones anuals va costar 1.100 milions de pessetes. El més greu d’aquesta contaminació és que afectava quatre fonts i d’una d’elles s’abastia el subministrament d’aigua de boca de la localitat, a més aquest barranc anava a parar a l’embassament de Loriguilla, del qual es subministrava l’aigua de consum i de rec de moltes localitats de l’àrea metropolitana de València.

 

Collage RMiB

El control d’Aigües de València i el finançament del PPCV

La Societat Aigües de València (AVSA), tingué un enfrontament entre els seus principals accionistes, d’una banda, estaven els espanyols encapçalats per un nouvingut com era el president del Consell d’Administració Vicente Boluda Fos (València, 1955), el BSCH amb el 21%, Bancaixa i el seu apèndix el Banc de València amb el 6% i les constructores LUBASA i FACSA. D’altra banda, estava l’accionista majoritari, el Grup francés Bouygues amb un 43% del capital. Estava a punt de véncer l’antiga concessió que datava de 1904 i anava a anunciar-se la nova per al servei de subministrament d’aigua potable al Cap i Casal per a uns altres cinquanta anys. Aprofitant aquest moment crític per a l’empresa, Zaplana pretenia que els francesos invertiren en diversos mitjans de comunicació afins al Partit Popular en Alacant i de pas ajudaren al finançament del grup polític. Els francesos no volien pagar “peatges” polítics i es va produir un ball d’aliances i posteriors traïcions dins del consell d’administració. Boluda acabà en el bàndol dels bancs i tots junts guanyaren la partida als gals. La baralla finalitzà amb l’expulsió de dos directius i la pèrdua de control per part de la companyia francesa, aquests molt enfadats denunciaren fosques maniobres dels accionistes espanyols que els exigien invertir entre 9 i 10 milions d’euros en mitjans de comunicació aleshores en fortes pèrdues, com era l’alacantí grup Tabarka que havia comprat “El Periodico” d’Alacant, a més devien ajudar el finançament del PP.

 

RMiB

Projectes del Port de València i l’Oceanogràfic

La Generalitat va fer públic el projecte d’obrir dos túnels per a accedir al port, un pel nord des d’Alboraia i un altre des d’un ZAL que encara estava fent la digestió del barri de la Punta. El 12 de desembre es va inaugurar l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Ciències de València.

 

Enderrocament del passeig marítim del Saler

Trenta anys després de la seua construcció, el mes de setembre l’Ajuntament del cap i casal enceta les obres d’ensorrament dels 2.200 metres del passeig marítim de la platja del Saler, entre el Parador Nacional i la Gola de El Pujol. També començaren els treballs per a regenerar les mallades, unes llacunes dins del cordó dunar. Aquestes actuacions comptaren amb finançament dels Fons Europeus LIFE.

 

Creació d’un banc d’ADN d’animals amenaçats

La Generalitat aprofità les instal·lacions del Centre de Protecció i Estudi del Medi Natural (CPEMN) del Saler per a crear un banc d’ADN de fauna silvestre en perill d’extinció.

 

Collage RMiB

Destrucció i "recuperació" de la “Rosaleda” d’Alcoi

El roserar, popularment conegut com la “Rosaleda” era un emblemàtic jardí d’Alcoi, al mig del barri de l’Eixample. Aquest any governant la capital de l’Alcoià el Partit Popular i amb la vara de comandament en mans de Miguel Ignacio Peralta Viñes (Alcoi, 1962) volgueren esborrar-lo per a construir un garatge subterrani. Tot el veïnat i la totalitat del teixit associatiu van seguir el lideratge de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció i formaren el moviment “Salvem la Rosaleda”. Arreplegaren més de 6.000 signatures demanant que aturaren aquesta actuació de nul·la rendibilitat social. Sorprenentment o no, al concurs públic sols es va presentar una empresa per a la construcció del projecte, entre els seus principals accionistes figurava un dels personatges més foscos de la corrupció en les comarques del sud, Enrique Ortiz Selfa (Grañén, 1960) que també guanyà la rehabilitació del Teatre Calderón d’Alcoi que hagué de patir desmesurats sobrecostos. Només analitzar els plecs del projecte els veïns s’adonaren que l’arquitecte que el signava roserar era cunyat de l’alcalde. Aquesta sols era una de les moltes irregularitats del projecte. En 2005 el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) declarà il·legal aquest projecte quan ja l’havien executat, la sentència obligava a reposar el jardí. Malgrat això el consistori va recórrer al Suprem i en 2007 tornaren a rebre la mateixa sentència, les obres eren il·legals i calia refer el jardí perdut. Gastant l’estratègia del caragol, s’amagaren dins la closca, optaren per la inacció i no feren res per a complir el veredicte. En 2023 el Suprem tornà a exigir el compliment de la sentència i va advertir que imposaria fortes multes acumulatives en cas de continuar sense fer res, per fi, en 2024 començaren les obres de reposició del jardí tot i que mantenint el pàrquing subterrani. El resultat del nou jardinet fou com la bufa la gamba! 

Collage RMiB

Tota aquesta lluita transcorria mentre tornava a detectar-se un altre brot de legionel·la a Alcoi, Cocentaina i Sogorb.

 

L’especulació immobiliària a tota màquina a Alacant i Benidorm!

Segons dades estadístiques estatals, en el primer semestre d’aquest any Alacant era la província amb més habitatges en construcció amb 34.048, seguida per Màlaga. La resta de grans viles es quedaven prou lluny, Madrid tenia 29.511 i Barcelona 17.400. Mentrestant Benidorm tenia disponibles 37.000 llits als seus hotels més 159.000 apartaments turístics. Des de 1997 el preu de l’habitatge havia pujat un 66% que era molt més que el que en el mateix període havia pujat l’IPC, un 18%. La bombolla urbanística anava creixent a tota màquina! 

Arxiu RMiB

Ampliació del port de Tabarca

La Direcció General de Ports i Costes de la Conselleria d’Obres Públiques iniciaren els treballs d’ampliació del port de l’illa de Tabarca amb l’excusa de fer reparacions en els espigons que havien sigut per la gran tempesta marítima de tardor de 2001. Aquestes obres anaven a duplicar la superfície dels molls i les esculleres, a més contemplaven un dragat del fons del port per a augmentar el seu calat a 2 metres. Ecologistes en Acció d’Alacant denunciaren que aquestes obres perjudicarien seriosament la praderia de Posidònia oceànica, espècie que estava protegida per la llei, a més aquestes actuacions no comptaven amb el necessari estudi d’impacte ambiental, obligatori quan s’amplia més d’un 5% qualsevol port, segons la legislació. 

Collage RMiB

L’embassament d’Azorín

El 17 de setembre es va conéixer que el Ministeri de Foment volia construir un embassament de 1.300 hectàrees al terme de Monòver, al paratge del Fondo i el Pla del Manyà, per fer una de les basses de gestió de cabdals del transvasament de l’Ebre cap al sud. Aquesta infraestructura anava a inundar llogarets on vivien 300 ciutadans, negant nombroses vinyes de monestrell, obligant la modificació de camins i carretes dels termes com Novelda i el Pinós. Es va crear l’associació “No al Pantà” que organitzà protestes i tractorades, per sort aquest desgavell quedà oblidat en un calaix una volta es va desestimar el transvasament de l’Ebre donada la ferma oposició ciutadana. Anys després el paratge del Fondo tingué de nou l’amenaça dels especuladors que volgueren un PAI amb 14.000 habitatges, “els Mayorazgos”, en eixos mateixos terrenys on es pretenia construir l'embassament, tot i que la crisi ho va impedir. En 2023 l’amenaça tornà en forma de plantes fotovoltaiques, el projecte actual pretén instal·lar 676.786 panells fotovoltaics en 729 hectàrees. Hi ha indrets maleïts per l’especulació al llarg dels anys! Una altra bassa reguladora del transvasament de l’Ebre anava a fer-se a Toris, localitat de la Ribera Alta que també es va oposar fermament a suportar aquesta infraestructura.

 

Collage RMiB

La Vega Baixa i el riu Segura

El 14 d’abril es va manifestar 5.000 ciutadans a Oriola per a exigir solucions a la contaminació i salinització de les aigües del riu Segura, així com als continus abocaments de residus urbans i industrials, al robatori d’aigua i a la contínua expansió de cultius il·legals que transformaven sòl forestal.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Collage RMiB

L’Euro i l’illa Perejil

L’1 de gener de 2002 entrava en les nostres vides l’euro mentre déiem adeu a les pessetes. Entraren en circulació set bitllets i vuit monedes que eren compartides amb Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Italià, Luxemburg i Portugal. Els bitllets eren tots iguals, però les monedes tenien una cara comuna per a tota la Unió i l’altra era pròpia de cada estat. Per a permetre l’adaptació de la ciutadania es mantingué la circulació d’ambdues monedes fins al 28 de febrer de 2002. Aquest canvi de moneda s’aprofità per a fer una pujada generalitzada dels preus i empobrir més la població. 

Collage RMiB

Una altra fita curiosa d’aquest any fou que el 12 de juliol gendarmes marroquins envaïren l’illot del Perejil, dies després l’exèrcit espanyol els va desallotjar.

 

L’eix ferroviari Mediterrani-Madrileny

El Govern de José María Aznar, de la mà de la seua comissaria de Transports, Ignacia de Loyola de Palacio y del Valle de Lersundi (Madrid, 1950-2006) van presentar a Europa la proposta de construcció d’un eix ferroviari mediterrani perquè rebera finançament europeu. El més sorprenent fou que un teòric eix Mediterrani, al costat d’aquest mar sols anava entre Barcelona, fins a la frontera francesa. Més bé es tractava d’un eix madrileny que marginava el nostre país i bona part de la resta de façana mediterrània, per afavorir el control madrileny de l’economia i evitar l’emergència d’altres focus que pogueren fer-li la competència. En 2010 un informe del Tribunal de Comptes de la UE criticà que el Govern d'Aznar no tinguera en compte les dades reials de transport i de trànsit de mercaderies de l’estat cap al nord d’Europa en aquests inicis del segle XXI, tot que el mal ja estava fet. Aquesta decisió va significar l’endarreriment econòmic del País Valencià que hagué que donar eixida a totes les seues exportacions amb camions per una saturada autopista A7, que damunt era de peatge encarint més les nostres exportacions. Semblava clar que continuàvem pagant la desfeta d’Almansa, canviar el Regne de València per les contínues ofrenes de noves glòries a Espanya-Madrid. 

Collage RMiB

Catàstrofe del Prestige

El dimecres 13 de novembre a les 15:15 hores es va rebre una crida d’emergència d’un petrolier que es trobava a 50 km de Fisterra, poc després encallava en la “Costa da Morte”, es tractava del petrolier grec Prestige que tenia bandera de les Illes Bahames i que navegava carregat amb 77.000 tones de cru. L’endemà les autoritats marítimes navals l’obligaren la nau allunyar-se de les costes mentre s’arrossegava vessant una taca de fuel que arribava als 9 km. La decisió imprudent d’endur-se el petrolier lluny de les costes la van prendre els polítics que pressionaren als tècnics que defensaven que duent el vaixell a una badia o port limitarien l’extensió de la marea negra. Aquesta decisió provocà que el vaixell acabarà escampant entre 27.000 i 35.000 tones de fuel en mar oberta. El delegat del Govern Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río (Ferrol, 1955) quan informava de l’incident a la premsa va declarar que “probablement el fuel no tocaria la costa galega”. El divendres 15 de novembre l’Armada espanyola escoltava al petrolier que anava espentat per uns remolcadors, mentre surava com un animal ferit amb una bretxa de 40 metres al mig del casc per la qual no parava d’eixir petroli. Una taca de cru d’unes 3.000 tones estava a punt d’arribar a la Costa da Morte i el llavors president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, 1922-2012) va declarar que ja havia passat el perill de patir una marea negra, després desaparegué per anar a caçar a Doñana, com tenia previst.

El dissabte 16 de novembre el ministre d'Agricultura Pesca i Alimentació Miguel Arias Cañete (Madrid, 1950) declarava: “Afortunadament, la ràpida intervenció de les autoritats espanyoles allunyant el vaixell de les costes, fa que no tinga’m por a una catàstrofe ecològica, com ha succeït en unes altres ocasions, ni preveiem grans problemes en les aigües espanyoles ni per als recursos pesquers”. El diumenge 17 de novembre la marea va arribar a les costes afectant 190 km del litoral gallec. Eixe mateix dia el delegat del Govern va assegurar en premsa que “no es pot parlar de marea negra, sols són unes taques negres i disperses”. El dilluns 18 de novembre el petrolier es va partir en dos, la qual cosa provocà un vessament encara més gran, la taca arribà en no res a Corrubedo. En eixos moments el ministre Cañete continuava afirmant a qui li preguntarà que no es tractava d’una marea negra. Finalment, el dimarts 19 de novembre, a 260 km mar endins, enfront de les illes Cies el vaixell es va enfonsar mentre els forts vents i l’onatge espentaven 10.000 tones més de cru cap al litoral gallec.

Collage RMiB

El dia 20 les imatges dels satèl·lits mostraven que ja hi havia 300 de costa afectats per la marea negra, tot mentre el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas defensava que com el vaixell no vessava molta quantitat cru, llavors la millor opció fou allunyar-lo mar endins. El dia 21 es va comprovar que tot i que la nau s’havia enfonsat encara continuava surant petroli,  el delegat del Govern va assegurar que no sabien quanta benzina s’havia estés, quelcom totalment fals perquè feia dies que tenien totes les dades de la càrrega del petrolier. El 23 de novembre començà a aplegar una allau de voluntaris, es calcula que foren al voltant de 10.000 ciutadans i molts d’ells eren valencians. Aquest exèrcit desinteressat participà en les tasques de neteja i salvament d’aus, en un principi sense cap suport per part de les autoritats de mitjos materials per a la neteja ni de protecció personal. Eixe mateix dia Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel·la, 1955) continuava dient que no es podia parlar de marea negra, sols d’una situació complexa per la quantitat de taques localitzades. El dia 24 es va prohibir la pesca a tota Galícia, llavors es va conéixer que els cap de setmana, els dies 16 i 17, Fraga havia estat caçant en companyia del ministre de Foment Francisco Álvarez-Cascos Fernández (Madrid, 1947) a Doñana. El 25 de novembre la marea negra arribà al litoral asturià i l’endemà el ministre Cañete continuava mentint assegurant à que l'abocament afectava a una extensió molt important, però de cap manera es podia parlar de marea negra. El 28 de novembre arribaren set vaixells procedents de centre Europa per a estendre una barrera flotant per a evitar que el petroli entrarà dins la Ria d’Arousa.

Les organitzacions ecologistes formaren la Plataforma Nunca Mais i l’1 de desembre convocaren una gran manifestació a Santiago de Compostel·la que tingué el suport de 200.000 ciutadans. Per tot l’estat es produïren més concentracions de protesta, a Vigo eixiren als carrers 130.000 ciutadans, 300.000 a Barcelona i 600.000 a Madrid. Mariano Rajoy amb el seu llenguatge caòtic i encobridor declarà el 5 de desembre va informar de les imatges que tragueren amb càmeres submarines del Prestige. Digué que “l'estructura (del vaixell) es troba deformada. Hi ha planxes doblegades cap a dins. Es pensa que el fuel està encara refredant-se, eixien uns xicotets filets de petroli, que s'han vist, hi ha en concret quatre reguers que s'han solidificat amb aspecte de plastilina en estirament vertical. Han d’eixir d'alguna de les esquerdes. Estan els tècnics estudiant què significa això”. Entre les propostes que es van anunciar per a combatre la contaminació, van considerar la possibilitat d’extraure el cru que quedava dins del petrolier enfonsat, que pensaven podria arribar a les 500 t. El 13 de desembre es va detectar una gran taca flotant de la grandària de l’illa de Menorca. L’endemà, per fi, el president Aznar es va dignar d’acostar-se a Galícia en un viatge sorpresa, tot i que no visità cap de les zones afectades. El 24 de desembre el ministre de Defensa Federico Trillo va fer declaracions assegurant que les platges de la Costa da Morte estaven totes netes i esplendoroses. Pocs dies després, el 30 de desembre la marea negra afectà les costes atlàntiques franceses.

Quatre mesos després les xifres de la magnitud de la catàstrofe continuaven creixent, es comptabilitzaren un total de 3.000 km de costes contaminades que anaven des del nord de Portugal, passant per tota la costa gallega, part de la cantàbrica i basca, finalitzant amb la del sud de França. Es creu que en total es van vessar 64.000 tones de fueloil pesant de tipus 2, el que s’obté dels residus de la destil·lació dels petrolis crus. Per la seua alta concentració de sofre d’un 2,58% sols es pot gastar per a la combustió industrial, a les centrals tèrmiques, als forns o cimenteres, també per a la propulsió de grans vaixells amb  motors dièsel lents, però de gran potència. Tot i que l’administració col·loca 14 km de barreres flotants per a evitar l’arribada del petroli a les costes afectades hagueren fet falta fins a 100 km. El “txapapote” va contaminar més de 650 platges i 84 zones de penya-segats costaners, s’arreplegaren 110.000 tones de residus de tota mena de materials embrutats d’oli negre molt espés.

Segons estimes de SEO/BridLife la marea negra afectà més de 30.000 ocells marins, dels quals moriren la major part. També aparegueren varats 80 cetacis, a més de tortugues marines, foques i llúdries. Una altra de les conseqüències negatives de l’accident fou que la contaminació va acabar amb les poques parelles reproductores de somorgollaire comú (Uria aalge) que hi quedaven a tot l’estat. Les darreres tres parelles criaren aquest mateix any a Malpica de Bergantiños i després del vessament del Prestige van desaparéixer definitivament com a reproductors.

Dos mesos més tard s’havien gastat més de 1.000 milions d’euros en combatre les conseqüències de l’accident, mentrestant el Fons de Compensacions per la Contaminació d’Hidrocarburs sols pagà 180 milions que es repartiren entre Espanya i França. Sis mesos després de l’accident, tot i que havien rentat el 70% de les platges, encara continuaven arribant marees negres de diferents magnituds a les costes de Galícia. Més 2.000 ciutadans que col·laboraren en les tasques de neteja hagueren de ser atesos pels metges per diverses afeccions sanitàries derivades del contacte amb el petroli.

Els pescadors gallecs estigueren quatre mesos sense poder eixir a pescar, es calculà que es van veure afectades econòmicament més de 100.000 famílies. Tres anys després de l’enfonsament els pescadors denunciaren que havien perdut el 35% dels seus ingressos, i que l’espècie més afectada fou el polp que va patir una minva d’entre el 45 i el 69%. Sols l’any 2002 es calcula que les pèrdues per al sector pesquer i marisquer gallec passaren dels 100 milions d’euros. El govern anuncià la creació del Pla Galicia per a injectar diners, tot i que en compte d’invertir-los en la recuperació dels ecosistemes, una bona part anà l’ampliació de ports, la construcció d’autovies o al traçat del tren d’alta velocitat Madrid A Corunya. Una de les poques conseqüències positives d’aquest accident fou que impulsà noves lleis europees, com la prohibició al trànsit de petroliers monocasc per aigües del Vell Continent.

 

Arxiu RMiB

Cens del linx ibèric, l’espècie fregava l’extinció!

En el darrer cens a Espanya i Portugal del linx ibèric (Lynx pardinus) que va concloure que aquest any va quedar demostrat que sols quedaven 160 linxs de més d'un any distribuïts en una àrea de 2.200 km². Ocupaven sis quadrícules de 10x10 km² a Doñana, 5 a Serra Morena i una a Montes de Toledo. Sols confirmaren la reproducció en dues poblacions, a Doñana ho feren 8 femelles i a Serra Morena Oriental ho feren entre 18 i 23 femelles. Es va calcular que quedaven 94 gats de més d’un any a Doñana i 68 a Serra Morena. Eixes dades confirmaven que el felí estava molt prop de l’extinció definitiva, entre altres raons perquè només quedaven dos nuclis de població aïllats entre si, amb menys de 50 individus adults cadascun. Tot i que aquesta espècia quedà protegida de l’activitat cinegètica mitjançant el Decret 2573/1973 que va prohibir la seua caça, captura i comerç, l’espècie començà una ràpida davallada de les seues poblacions que dugué en 1990 a considerar-la en perill crític d’extinció, a més obtingué el dubtós títol de ser considerat el felí més amenaçat del món.

Per a revertir aquesta situació es va obtenir finançament europeu mitjançant els projectes LIFE. Les autoritats encetaren un programa de cria en captivitat amb l’aprovació del Pla d’Acció per a la cria del Linx, en febrer de 2001. Mitjançant el Programa de Conservació Ex-situ s’assignaren dos centres reproductors, un a Matalascañas inaugurat en 1992 que tingué molts problemes d’operativitat i el Zoo Botànic de Jerez que va centralitzar la coordinació de la cria en captivitat des d’aquest mateix 2002 i tingué els primers èxits amb el naixement dels gatets Esperanza en 2001, Aura i Saliega en 2002 i Cromo en 2003. En 2004 en el II Congrés Internacional del Linx que feren a Córdoba es va conéixer que a Serra Morena quedaven entre 20 i 22 territoris reproductors i a Doñana entre 6 i 8, llavors la població total no arribava als cent exemplars. Donats els èxits en la cria, l’any 2005 al zoo de Jerez construïren una àrea de cria específica. Se’n van condicionar els centres de l’Acebuche i la Aliseda. En 2007 es va obrir el centre de l’Olivilla que tingué el seu primer naixement en 2009 i eixe mateix any es va inaugurar el centre de cria de Silves, a Portugal.

A partir de 2010 començaren amb la reintroducció en la natura dels cadells nascuts en captivitat, gràcies a això es va aconseguir l’estabilització de les poblacions dels dos nuclis de població que restaven i es van crear dos nous nuclis de població un a Guadamellato en 2009 i un altre a Guarrizas en 2010. A partir de 2014 s’amollaren exemplars a Portugal, Extremadura i Castella la Manxa. A partir de 2018 mitjançant el LIFE LYNXCONNECT es pretén connectar tots els nuclis de població per a garantir l’intercanvi genètic. A més es van reintroduir linxs a Múrcia. En 2019 es van aconseguir imatges d’un linx al terme de Villena, per primera volta des de la seua desaparició a principis de la dècada de 1980, el gat salvatge tornava a casa nostra. Poc després el mateix mascle jove es tornà a detectar al terme d’Ontinyent. En agost de 2024 es va repetir la presència d’un altre mascle, Troncho, al terme Aiora. Segons dades del MITECO, en 2022 la població linxs ibèrics en llibertat a la península Ibèrica havien augmentat fins a 1.668 individus, amb el quart projecte LIFE de la Comissió Europea per al període 2020-2025 es volen consolidar i ampliar poblacions de linx en noves zones.

 

Santuari de Cetacis a Canàries

El govern canari va declarar un santuari per als cetacis en les aigües que separen les illes de Tenerife i la Gomera. En eixe moment, en aquell indret ja hi havia més de 20 vaixells autoritzats per a l’observació de mamífers marins que duien més de 800.000 turistes cada any.

 

Arxiu RMiB

Polèmica per la reintroducció de l’àguila imperial a la Janda

Per a compensar les greus afeccions mediambientals que significà la construcció de l’autovia A-381 de Jerez cap a Los Barrios es van assignar diners per a sufragar la reintroducció de l’àguila imperial (Aquila adalberti) i de l’àguila pescadora a Cadis. Una de les decisions més criticades fou que per a fer-ho elegiren una finca de caça privada on feia poc havien mort espècies protegides per l’electrocució de fins a 256 ocells, entre altres moriren àguiles imperials. A més en eixa zona encara continuaven gastant-se els esquers enverinats. El projecte per a fer “hacking” amb els rapinyaires és un mètode que consisteix a extraure pollets menuts nascuts de parelles en llibertat per a criar-los en gàbies, en els espais on s’han de reintroduir quan hagen crescut. El mes de juliol es van alliberar els primers quatre pollets en la Janda, per primera volta s’aplicava aquesta tècnica amb l’àguila imperial ibèrica. Però, el mes de setembre es trobaren els cossos de dues de les àguiles imperials mortes, de les que havien amollat, una per causa natural i l’altra per electrocució. En 2006 el CSIC feia una nota de premsa anunciant que gràcies a la reintroducció encapçalada per Ferrer, per primera havia criat una parella d’imperials a la Janda. Aviat Ecologistes en Acció asseguraren que això no era veritat. No existia cap niu ni cap parella, el mascle que s’havia reintroduït en realitat estava molt lluny, a la Serra Nord de Sevilla, mentre la teòrica femella d’eixa parella inexistent havia mort eixe mateix any enverinada prop de Puerto Real. Els ecologistes asseguraren que dels 22 exemplars amollats en aquest projecte sols quedaven vius tres, onze havien mort enverinats, electrocutats o a conseqüència dels tirs de caçadors, de la resta no se sabia res. Aquestes dades demostraren que és inútil introduir animals en la natura si no es corregeixen les causes que provocaren la seua desaparició. També quedà ras i clar que hi ha certes persones, pseudocientífics, que per a garantir-se finançament públic poden manipular la realitat. 

 

Legislació estatal i europea

La llei 16/2002 d’1 de juliol es va promulgar per a previndre i controlar la contaminació. Aquesta norma complia el manament de la Directiva 96/61/CE que obligava els estats a donar per escrit les autoritzacions per a implantació d’activitats industrials contaminants.

El BOE del 26 de març publicà la Llei Orgànica 1/2002 de 22 de març, la coneguda com la Llei d’associacions que substituïa l’anterior de 1964. En eixe moment a tot l’estat hi havia al voltant de 240.000 associacions, entre elles moltes ecologistes i naturalistes.

El Tractat de Constitució de la Comunitat Europea (CE) 24/12/2002 (C 325/35) contemplava en l’article 191 com a objectiu “la conservació, protecció i millora de la qualitat del medi ambient”. En apartat 2 afix que “La política de la Comunitat en l'àmbit del medi ambient es basarà en els principis de cautela i d'acció preventiva, en el principi de correcció dels atemptats al medi ambient, preferentment en la font mateixa, i en el principi de qui contamina paga”.

El ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va publicar l'Orde APA/1127/2002, de 13 de maig, mitjançant la qual s'establien mesures per a reduir la mortalitat incidental dels ocells marins en les pesqueres de palangre de superfície.

 

Collage RMiB

FSC: la fusta ecològica

El 20 de març les organitzacions WWF/Adena, SEO/BirdLife, Ecologistes en Acció i Greenpeace presentaren una campanya defensant la implantació de la certificació forestal FSC (Forest Stewardship Council) per a mitjançant un segell de qualitat, garantir que la fusta s’havia obtingut amb una gestió ecològica dels boscos que era compatible el manteniment de la biodiversitat dels boscos afectats.

 

La sarna dels conills

La sarna dels conills és una malaltia zoonòtica de la pell, és a dir, que pot ser transmesa als humans, que provoquen uns àcars.  A simple vista es detecten anomalies en la pell i en el pel que cou als afectats, es rasquen i es provoquen ferides cutànies. Quan la malaltia s’estén els animals deixen d’alimentar-se, pateixen anèmia i solen morir. Es creu que l’origen de la malaltia en els conills salvatges degué originar-se en repoblacions fetes amb animals infectats criats en captivitat, sense cap control sanitari. Els primers casos es van detectar a Tarragona aquest ,ateix any 2002. Malauradament, no és coneix cap tractament per la qual cosa és molt important evitar canviar de zones animals que puguen estar infectats.

 

Collage RMiB

L’Eix del Mal!

El 29 de gener de 2002 el president dels Estats Units, George Walker Bush (New Haven, 1946) va declarar que l'Iraq, l'Iran i Corea del Nord eren règims que donaven suport al terrorisme i els va qualificar de ser l’Eix del Mal.

 

Collage RMiB

Fòrum de Porto Alegre versus Fòrum Econòmic Mundial

Del 25 al 30 de gener es reuniren 5.000 representants dels grups antiglobalització en el segon Fòrum Social Mundial a Porto Alegre per a definir la seua estratègia després dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units. Sota l’eslògan de “l’Assemblea de la Humanitat” “Lluites dels pobles, alternatives dels pobles” treballaren per a intentar canviar les tendències d’una economia al servei dels diners per a intentar la seua transformació cap a una economia al servei de la ciutadania. Aquesta trobada es va fer en paral·lel al Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum) de Nova York, aquesta cimera també és coneguda com el Fòrum de Davos en la qual es reuneixen els màxims poders econòmics del món. La novetat de Porto Alegre fou la presència de polítics centristes, membres del Partit Socialista Francés, socialdemòcrates brasilers i molts mitjans de comunicació europeus. En les conclusions es va fer pales que s’acostaven guerres imperialistes que, en paral·lel provocarien a una recessió econòmica generalitzada. L’imperialisme pretenia polaritzar el món col·locant als dissidents en la mateixa trinxera que els terroristes, llavors sols es podien mantenir els opositors a la globalització moderant els seus missatges. D’altra banda, els activistes van constatar que els moviments alternatius més radicals, els que protagonitzaven accions directes i molt més cridaneres eren més efectius que les grans ONG internacionals que devien moderar els seus missatges. 

Collage RMiB

En març es va celebrar la Cimera de la Unió Europa a Barcelona en la qual acordaren la liberalització del mercat elèctric europeu per afavorir el negoci de les empreses i empitjorar la cartera dels consumidors. El 16 de març els carres s’ompliren de 300.000 manifestant que reclamaven una altra globalització.

 

Un ecologista assassinà al líder de la ultradreta holandesa

No ajudà a aturar l’hostilitat del sistema contra l’ecologisme europeu que el 6 de maig, enmig de la campanya electoral holandesa, Simon Petrus "Pim" Fortuyn (Driehuis 1948-2002) assassinà prop d’Amsterdam a Wilhelmus, el líder de la ultradreta. El responsable de l’atemptat fou l’ecologista Volkert van der Graaf (Middelburg. 1969) que en el juí declarà que l’havia fet per a defensar als immigrants, perquè trobava moltes semblances entre Pim i Hitler. A conseqüència d’aquests fets estigué tancat en presó fins a 2014.

 

Collage RMiB

Una única candidatura verda europea i els verds alemanys al govern

El 19 de maig 32 partits ecologistes de 29 països europeus anunciaren que presentarien una candidatura única per a les eleccions al Parlament Europeu de 2004. En arribar la campanya es presentaren com el Partit Verd Europeu “European Greens”. En les eleccions alemanyes del 22 de setembre l’Aliança 90-els Verds fora la tercera força amb un 8,6 dels vots que es transformaren en 55 escons, la qual cosa va permetre al socialdemòcrata Gerhard Fritz Kurt Schröder (Mossenberg-Wöhren, 1944) governar amb el suport dels ecologistes que encapçalava Joschka Fischer (Gerabronn, 1948).

 

Collage RMiB

Cimera de Johannesburg i VI Congrés Nacional del Medi Ambient

Deu any després de la Cimera de Rio era evident que a tot el món hi havia un augment de la pobresa mentre creixia la fissura que separava als rics dels pobres, aquests problemes eren els principals entrebancs per aconseguir el desenvolupament sostenible. Per això a finals d’agost començà la cimera de Johannesburg. Un altre dels seus objectius era impulsar el compromís per un desenvolupament sostenible. Van concloure que encara hi havia dos grans problemes a solucionar, el creixent del deteriorament del medi ambient perquè agreujava la globalització a conseqüència que els beneficis i els costos de la globalització no es distribuïen de manera parella, això impedia als països en desenvolupament afrontar el reptes del desenvolupament sostenible. El president nord-americà George Bush no es dignà a assistir a la reunió de Sud-àfrica i els seus representats es dedicaren a boicotejar qualsevol intent de fer avanços en els plans d’acció socioambientals. El boicot era tan evident que el mateix cap de la delegació afirmava sense vergonya que els EUA eren els campions mundials del desenvolupament sostenible. Això provocà que quan intervingué Colin Luther Powell (Nova York, 1937-2021) en el plenari va rebre un bonegó generalitzat. Les autoritats sud-africanes tampoc contribuïen molt a donar veu a les organitzacions no governamentals, no dubtaren a formar un cordó de 8 km de soldats armats amb metralletes per a bloquejar una manifestació pacífica. En resum, aquesta trobada tingué molta teatralitat benintencionada tot i que manco resultats. A l’estat espanyol es va organitzar el VI Congrés Nacional del Medi Ambient que va concloure que calia aconseguir la implicació de les diferents administracions públiques i de les empreses per a aconseguir models de desenvolupament sostenible.

 

Enfrontaments en la reunió del G7 i l’FMI

En la reunió del G-7 i l’FMI a Washington, en el mes de setembre, es van produir enfrontaments entre els activistes antiglobalització i els antiavalots en la plaça de la Llibertat que provocaren la detenció de 500 manifestants. En altres parts de la ciutat detingueren uns altres 290 manifestants. 

Collage RMiB

Conferència CITES a Xile

La reunió de la Conferència CITES es va celebrar del 3 al 15 de novembre a Xile, en ella acordaren incloure l’apèndix II, per a les espècies amb poblacions minvants que requerien la imposició de restriccions a la seua comercialització. Entre elles estaven animals com el tauró balena, els elefants, els cavalls de mar o la caoba. 

Pujada del nivell del mar

Segons va fer públic un informe de la NASA, el nivell del mar va pujar 10 cm en el període de 1993 fins a 2002, a conseqüència de l’escalfament global.

  

PUBLICACIONS

El Grup SEO-Alacant publicà “Las Aves en Alicante, 2000. Anuario Ornitológico” de A. J. Ramos, A. Zaragozí, E. Gomis, G. López, P. Cantó, L. F. Sarmiento i L. Sogorb.

Es va publicar l’Atles dels Mamífers Terrestres d’Espanya, de L. Javier Palomo i Julio Gisbert, Editors.

William McDonough (Tokio, 1951) i Michael Braungart (Schwäbisch Gmünd, 1958) van publicar el llibre “Cradle to Cradle: Remaking the Way We Make Things” (Del bressol al bressol. Redefinint com fem les coses). En ell proposen redissenyar els processos de fabricació per a fer-los respectuosos amb la natura, assenyalant la importància dels residus i els seus costos, incidint molt en la reutilització dels materials. Van encunyar el concepte de “biomimesis”, quelcom sinònim de biomimètica o biomimetisme, definit com el procés d'observar, entendre i aplicar solucions als problemes humans basades en la naturalesa, aplicant principis biològics o impulsant l’ús de biomaterials.

  

Fonts i referències:

Abocador de la Teixonera:

https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_1997_07_0684_0026_0028.pdf

https://portaldexativa.es/jutjat-demana-lexpedient-la-clausura-labocador-la-teixonera/

ADENE:

https://adene.es/nosotros/grupo-el-medio/propuesta-parque-natural-macizo-del-caroig

https://adene.es/wp-content/uploads/2014/07/13-boletin.pdf

Àguila imperial a la Janda

https://www.ecologistasenaccion.org/4492/el-fraude-de-la-exitosa-reintroduccion-del-aguila-imperial-en-la-janda/

Aigües de València i el PP:

https://www.cnmv.es/webservices/verdocumento/ver?e=cb9Zo2djtRYTHE%2BwpU3jKyJs3cK80xVpwaYndxidzOsOt0h97PRqpgpiEhvAbqfG

https://www.elmundo.es/sudinero/99/SD185/SD185-02.html

https://cincodias.elpais.com/cincodias/2002/12/24/empresas/1040740780_850215.html

https://www.abc.es/economia/abci-zaplana-intermedio-aguas-valencia-y-bouygues-para-crear-grupo-comunicacion-afin-intereses-200212160300-150085_noticia.html#vtm_funnel=exito-login-gis&vtm_tipoProceso=gis&vtm_procesoFinalizado=si&vtm_proceso=login-gis&vtm_tipoRegistroLogin=login-gis

Aldaia i FERVASA:

https://fundaciohortasud.org/descarregues/historic-papers-2000-2005.pdf

https://elpais.com/diario/2002/06/06/cvalenciana/1023391094_850215.html

https://www.levante-emv.com/valencia/2007/03/25/batalla-basura-13599439.html

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2007/03/16/alcaldesa-aldaia-cerrara-planta-residuos-13601323.html

https://myonu.com/NoticiasVer.asp?ident=6356

https://www.mediterranea.org/cae/fervasa.htm

Amics de Palanques:

https://amicsdepalanques.wordpress.com/?fbclid=IwAR0sh6N_hOA3u7CWXJ9-TMePJe7Q3mn3FmIUzcrDSjcMKc89BWmeY4KJbUo

Anellament científic, resum de 2002:

https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_REPN%2FECO_2003_17_207_288.pdf

Bétera, caserna de l’OTAN:

https://www.elperiodicodearagon.com/aragon/2002/11/27/betera-convierte-cuartel-alta-disponibilidad-48353141.html

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2005/07/01/cuartel-militar-betera-asume-mando-13868442.html

https://www.antimilitaristasmadrid.org/moc-carabanchel/acciones_antimilitaristas/contraotan%20nov02/acciones_contracumbre_otan.htm

CITES Xile:

https://ccc-chile.org/2002/11/15/finaliza-la-xii-conferencia-de-las-partes-de-la-cites/

https://cites.org/sites/default/files/esp/news/pr/2002/cop12_presskit.pdf?gtranslate=zh-CN

Col·lectiu Vall de Vernissa:

https://valldevernissa.wordpress.com/

Colla Ecologista l’Àlber-EA i el llit del Túria a Quart de Poblet:

https://fundaciohortasud.org/descarregues/historic-papers-2000-2005.pdf

CSO Dones del Cabanyal:

https://directa.cat/trenta-cinc-anys-de-resistencia-anonima/

El Ecologista:

https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/ee_34?utm_medium=referral&utm_source=www.ecologistasenaccion.org

https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/ee_32?utm_medium=referral&utm_source=www.ecologistasenaccion.org

https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/el_ecologista_30_458ce2fcfd69b8?utm_medium=referral&utm_source=www.ecologistasenaccion.org

Embassament d’Azorin, Monòver:

https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/ee_33?utm_medium=referral&utm_source=www.ecologistasenaccion.org

https://www.monover.com/a-la-tercera-sera-la-vencida/

EMTRE Planta dels Fornells:

https://emtre.es/va/entitat/installacions-hornillos

https://www.levante-emv.com/valencia/2007/03/25/batalla-basura-13599439.html

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2007/03/16/alcaldesa-aldaia-cerrara-planta-residuos-13601323.html

Fòrum de Porto Alegre:

https://monthlyreview.org/2002/04/01/porto-alegre-2002-a-tale-of-two-forums/

Greenpeace, FSC: la fusta ecològica:

Quercus 195, maig de 2002.pag. 13.

https://elpais.com/diario/2002/03/11/cvalenciana/1015877892_850215.html

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/bosques/la-huella-del-consumo-espa-ol-2.pdf

https://mail.infomadera.net/uploads/articulos/archivo_4382_12473.pdf

https://www.elmundo.es/elmundo/2001/09/24/ciencia/1001324694.html

https://elpais.com/diario/2002/03/09/cvalenciana/1015705077_850215.html

https://www.elmundo.es/elmundo/2002/03/08/ciencia/1015585964.html

https://www.libertaddigital.com/sociedad/2002-03-08/activistas-de-greenpeace-se-encadenan-a-los-troncos-que-transporta-un-buque-liberiano-63060/

https://infomadera.net/uploads/articulos/archivo_4400_12463.pdf

GER, Informe Parany i activitats:

https://internatura.org/estudios/informes/parany2002/parany_2002.html

https://internatura.org/grupos/ger/Actividades-GER-1982-2013.pdf

Guerra Mítica:

https://elpais.com/diario/2002/11/18/cvalenciana/1037650677_850215.html

https://www.antimilitaristasmadrid.org/moc-carabanchel/acciones_antimilitaristas/contraotan%20nov02/acciones_contracumbre_otan.htm#VALENCIA

Informe incendis 2002

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/incendios-forestales/incendios_forestales_espania_2002_tcm30-132574.pdf

La Punta:

https://laccent.cat/arranca-la-zal-del-port-de-valencia-sobre-la-devastada-horta-de-la-punta/

L’Algar, Altea

https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2013/05/altea-el-supremo-anula-el-proyecto-del.html

https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2010/05/altea-el-tsj-anula-un-pai-con-6000.html

https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2009/05/altea-el-tsj-anula-los-puentes-del.html

La Carrasca d’Alcoi:

https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/resum-02.htm

La Casa Verda:

https://issuu.com/faximil/docs/2002-bcv-102

https://issuu.com/faximil/docs/2002-bcv-101

https://issuu.com/faximil/docs/2002-bcv-100

La Punta:

Levante EMV 28/9/2002 P 38.

https://www.levante-emv.com/opinion/2020/05/15/punta/2011671.html

Marina d’Or i el Prat de Cabanes:

https://www.revistavanityfair.es/poder/articulos/la-historia-de-marina-dor-un-imperio-de-ladrillo-hortera-con-pies-de-barro/34267

https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2014/05/los-espanoles-pagaremos-el-concurso-de.html

MOC:

https://mocvalencia.org/historia-del-colectivo/

Peníscola i l’Urbanisme:

https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2014/03/peniscola-ya-fue-obligada-demoler-los.html

Per l’Horta:

https://perlhorta.info/

Plataforma Serra de Xiva:

https://www.plataformasierrachiva.org.es/

Projecte LIFE LYNXCONNECT

https://lifelynxconnect.eu/proyecto/

http://www.iberlince.eu/index.php/esp/proyecto-esp/antecedentes-esp

http://www.iberlince.eu/images/docs/7_Reglamentacion/Estrategia_Lince_Iberico_revisada_julio_081.pdf

https://valenciasecreta.com/lince-iberico-comunitat-valenciana/

https://periodicontinyent.com/es/tachan-un-ejemplar-joven-de-lince-ib%C3%A9rico-en-ontinyent/

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda80.pdf

Port de Castelló i variant:

https://www.portcastello.com/puerto-ciudad/historia-del-puerto/

file:///E:/00%20hist%20ecol/2002/dcart.pdf

Prestige:

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/prestige-cr-nica-de-una-marea.pdf

http://www.le-cedre.fr/fr/prestige/z_produit.htm

http://www.cetmar.org/documentacion/100ask/portada.asp

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda82.pdf

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda81.pdf

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda80.pdf

Projecte del Port de València, Levante EMV 28/9/2002 pàg. 16

Ramsar a València, COP8:

https://enb.iisd.org/ramsar/cop8/18novsp.html

https://www.revistaambienta.es/content/dam/revistaambienta/files-1/Revista-Ambienta/AMBIENTA/17/Ambienta_2002_17_a2.pdf

https://s3.us-west-2.amazonaws.com/enb.iisd.org/archive/download/pdf/enb1718e.pdf?X-Amz-Content-Sha256=UNSIGNED-PAYLOAD&X-Amz-Algorithm=AWS4-HMAC-SHA256&X-Amz-Credential=AKIA6QW3YWTJ6YORWEEL%2F20240814%2Fus-west-2%2Fs3%2Faws4_request&X-Amz-Date=20240814T160132Z&X-Amz-SignedHeaders=host&X-Amz-Expires=60&X-Amz-Signature=a24dd2ba4f7c851c0a4f569b8c99027e2d64bc7de8415cc49abdab706099fb1a

https://www.ecologistasenaccion.org/15811/conclusiones-conferencia-mundial-de-ong-y-comunidades-locales-sobre-humedales/

Roncadell

https://roncadell.jimdofree.com/activitats/informes/

Rosaleda d’Alcoi:

https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/rosaleda.html#20010710

https://www.ecologistasenaccion.org/312280/restauracio-de-la-zona-verda-de-la-rosaleda-qui-pagara-el-cost-de-la-prepotencia/

https://www.alcoi.org/ca/portal/noticias/noticia_0749.html

Sarna dels conills:

http://agricultura.gencat.cat/web/.content/06-medi-natural/caca/enllacos-documents/Notes-informatives/NOTA-INFORMATIVA-SOBRE-LA-DETECCION-DE-LA-SARNA-EN-CONEJO-EN-CATALUNA_29.03.2021_CASTELLA.pdf

Societat Valenciana d'Història Natural

https://elpais.com/diario/2002/11/18/cvalenciana/1037650694_850215.html

https://www.researchgate.net/publication/303364348_La_seccion_de_Valencia_de_la_Real_Sociedad_Espanola_de_Historia_Natural_1913-1936

Tabarca:

https://issuu.com/ecologistasenaccion/docs/el_ecologista_30_458ce2fcfd69b8?utm_medium=referral&utm_source=www.ecologistasenaccion.org

Torre de la Sal:

https://urbanismopatasarriba.blogspot.com/2008/09/adif-paraliza-el-pai-torre-la-sal-por.html

 

Música i pel·lícules recomanades:

El otro lado de la cama (2002) Emilio Martínez-Lázaro