Collage RMiB EL PORT DE VLC: UN OGRE FAMOLENC Comencem repassant la història del port de València . A les platges més pròximes de la ciutat, al nord del  riu Túria , hi havia rudimentàries instal·lacions per a descarregar els vaixells que, per la seua grandària, no podien remuntar el  riu   Túria fins a les muralles de la ciutat. Els rudimentaris pantalans de fusta que alçaven a la platja no duraven gaire a causa de les avingudes del riu o per les tempestes, a més la platja creixia contínuament i ensorrava els pantalans, impedint l’aproximació de barques amb més calat.  Estudis geogràfics com els del professor Juan Piqueras Haba (Campo Arcís, 1946) demostren que el Port de València és un desgavell, perquè no és un port natural. Es pretén aprofitar una costa arenosa, amb poca fondària i sense cap protecció per a resguardar els vaixells, davant dels marejols. Per a protegir les embarcacions calia fer grans espigons que alteraren la dinàmica dels corrents. Una platja plena de b

  1971, Collage RMiB “ No faces de la teua ignorància un argument ” Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) EXCURSIONISME . Alguns joves que vivien als barris obrers de les ciutats, creixien allunyats de la natura perquè les seues famílies no tenien poble o no podien anar. Diverses institucions intentaren acostar-los a la natura per motius educatius, per això als anys setanta es van generalitzar els grups excursionistes. Aquest fet l’aprofitaren certes organitzacions dependents del règim franquista per a intentar adoctrinar el jovent, tant religioses com polítiques. Molts xiquets i adolescents trobaren en eixes acampades el seu primer contacte amb la natura, mentre gaudien de l'aventura de dormir en una tenda campanya o d’ajuntar-se al voltant d'un foc de campament. Anys després uns quants d’ells es convertirien en naturalistes i ecologistes. Juniors el Jabalí Negro Aparegueren grups excursionistes en escoles religioses o en parròquies, com els Juniors, també a les universitat