La Revolució Verda

 

Blat a Camporrobles, foto de Rafa Muñoz

Es parla de Revolució Verda per descriure un canvi en la producció agrícola en aprofitar els avanços científics i tecnològics que han permés augmentar la producció d’aliments i ajudar a pal·liar la fam del món. El principal factor que l'impulsà fou la descoberta de noves varietats de cereals d'alt rendiment, juntament amb l'ús de fertilitzants, herbicides i pesticides, amb l'ajut de maquinària i del reg, aquesta suma de factors aconseguí multiplicar la producció d'aliments.

Norman Borlaug, foto de David Levy.

Començà a instàncies de la Fundació Rockefeller en una col·laboració amb el govern Mexicà per desenvolupar noves varietats de blat i dacsa amb molta més rendibilitat. El responsable d'aquestes recerques fou Norman Borlaug i per aquest descobriment va rebre el premi Nobel de la Pau en 1970. Mitjançant aquests descobriments Mèxic aconseguí ser autosuficient en blat i poc després començar a exportar cereals.

Mercat de Vinaròs, foto de Rafa Muñoz

Aquestes millores s'estengueren pels països del Tercer Món que patien manca de producció d'aliments inclosos alguns episodis de fam. En Bangladesh l'any 1978 aconseguiren l'autosuficiència alimentaria en obtenir dues collites anuals, utilitzant el reg en l'estació seca i a una millora en les llavors de blat, arròs, mill i dacsa. Cuba aplicà aquestes tècniques en el conreu de la canya de sucre.

Foios, foto de Rafa Muñoz

Algunes veus argumentaren que amb la Revolució Verda el problema de la gana en el món es reduïa a la falta d'aliments quan hi havia molts més factors implicats. S'oblidava l'acaparament de terres o l'especulació que feien les cadenes de distribució amb els aliments. A més el creixement d'aliments anava paral·lel a l'augment de població pel que continuava havent-hi perill d'episodis de fam. Per mantenir aquestes elevades produccions era imprescindible l'ús intensiu d'herbicides, fertilitzants i pesticides que augmentaren molt la contaminació i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Horta d'Almàssera, foto de Rafa Muñoz

A partir de 2015 es parlà de la necessitat d'encetar una Nova Revolució Verda que aconseguira un augment i diversificació de la producció d'aliments, però amb una producció més ecològica, que fora paral·lela a una significativa reducció dels químics agraris i amb un estalvi d'aigua.

Sembra d'arròs a l'Albufera de València