La Revolució Verda

 

Blat a Camporrobles, foto de Rafa Muñoz

Es parla de Revolució Verda per a descriure un canvi en la producció agrícola en aprofitar els avanços científics i tecnològics que han permés augmentar la producció d’aliments i ajudar a pal·liar la fam del món. El principal factor que l'impulsà fou la descoberta de noves varietats de cereals d'alt rendiment, juntament amb l'ús de fertilitzants, herbicides i pesticides, amb l'ajut de maquinària i del reg, aquesta suma de factors aconseguí multiplicar la producció d'aliments.

Norman Borlaug, foto de David Levy.

Començà a instàncies de la Fundació Rockefeller que realitzà una col·laboració amb el govern Mexicà per desenvolupar noves varietats de blat i dacsa amb molta més rendibilitat. El responsable d'aquestes recerques fou Norman Borlaug (Cresco, 1914-2009​), va descobrir varietats de blat com el Gaianes, Pitic 62, Pénjamo 62, Siete Cerros, híbrids als quals afegí gens de la varietat japonesa Norin 10. Per aquest descobriment va rebre el premi Nobel de la Pau en 1970. Gràcies a aquests descobriments Mèxic aconseguí ser autosuficient en blat i poc després començà a exportar cereals.

Mercat de Vinaròs, foto de Rafa Muñoz

Aquestes millores s'estengueren per la resta de països del Tercer Món que patien manca de producció d'aliments, a més d’alguns episodis de fam. A Bangladesh l'any 1978 aconseguiren l'autosuficiència alimentària en obtenir dues collites anuals, utilitzant el reg en l'estació seca i a una millora en les llavors de blat, arròs, mill i dacsa. Cuba aplicà aquestes tècniques en el conreu de la canya de sucre.

Foios, foto de Rafa Muñoz

Algunes veus argumentaren que amb la Revolució Verda el problema de la gana en el món es reduïa a un sols factor, la manca d'aliments, però hi havia molts més factors implicats. No s’afrontava l'acaparament de terres o l'especulació que feien les cadenes de distribució amb els aliments. A més el creixement d'aliments anava paral·lel a l'augment de població pel que continuava havent-hi perill d'episodis de fam. Per mantenir aquestes elevades produccions era imprescindible l'ús intensiu d'herbicides, fertilitzants i pesticides que augmentaren molt la contaminació i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Horta d'Almàssera, foto de Rafa Muñoz

A partir de l’any 2015 els experts defensen la necessitat d'encetar una Nova Revolució Verda, calia aconseguir un augment i diversificació de la producció d'aliments, però basada en una producció més ecològica, que fóra paral·lela a una significativa reducció dels químics agraris i duguera aparellat un important estalvi d'aigua.

Sembra d'arròs a l'Albufera de València