 |
| Collage RMiB |
ECOLOGISTES
El 14 de maig l'Associació Espanyola
per a l'Ordenació del Medi Ambient (AEORMA) convocà una taula redona amb 40
alcaldes de la comarca del Páramo de León,
per a informar-los del projecte d’instal·lació d’una central nuclear al riu Esla, a Valencia de Don Juan. L’acte el va prohibir el governador civil i l’enivà
a la policia per empresonar a Carlos
Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939), secretari general d’AEORMA. Es convertia en el primer pres
antinuclear d’Europa, l’alliberaren
després de pagar 100.000 pessetes de fiança. Això provocà protestes i la detenció
d’alguns membres del Club Cultural y de
Amigos de la Naturaleza de León (CCAN).
Les campanyes antinuclears d’AEORMA
les conduïen el sociòleg Mario Gaviria
Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018), l'economista José Manuel Naredo Pérez (Madrid, 1942) i l'enginyer Pedro Costa Morata (Àguilas, 1947). Aquest
grup format per preparats intel·lectuals liderà l’oposició a la construcció de
les nuclears d’Ascó, de l’Ametlla de Mar i la de Valdecaballeros.
Amb el Pla Energètic Nacional de
1975 s’aprovà l’inici de les obres de les centrals nuclears de segona
generació: Almaraz I, Almaraz II, Ascó I,
Ascó II, Lemóniz I, Lemóniz II i
Cofrents. Totes estaven dissenyades per
a produir un potència pròxima als 1.000 MW elèctrics. Cofrents utilitzà un reactor de tipus BWR-6, d'aigua bullent de sisena generació, de l’empresa nord-americana
General Electric.
Els tècnics decidiren alçar la nuclear de Cofrents just al costat de l’únic volcà que tenim al País Valencià, tot i que es considera
apagat continua calfant les aigües del balneari d’Hervideros. Aquesta
instal·lació està a sols 61
quilòmetres en línia recta de l’àrea metropolitana de València,
amb població d’1.774.350 habitants, segons l’INE de 2008. Un accident de la
nuclear podria afectar greument a la pràctica totalitat de la població de la
província, que en 2019 era de 2.541.000 habitants.
 |
| Collage RMiB |
AEORMA va organitzar la seua junta general a la Corunya, en ell redactaren un manifest
per demanar la legislació escaient per a implantar l’estudi d’impacte ambiental a tots els grans projectes, així com per
a establir la figura del delicte ecològic.
 |
| Josep Vicent Marques |
Obtingueren molt ressò als mitjans de comunicació i això provocà un impuls
de l’organització, començaren a obrir delegacions per tot l’estat. A casa nostra,
AEORMA-País Valencià l’encapçalaren
els sociòlegs Josep Vicent Marqués i
González (1943-2008), Damià Mollà Beneyto (Bocairent, 1946-2017), l’arquitecte
Just Ramírez Palomar (València, 1948-1994) i l’enginyer Guillermo Pons Ibáñez (Xàbia, ?-1997).
Les campanyes antinuclears d’AEORMA
les conduïen el sociòleg Mario Gaviria
Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018), l'economista José Manuel Naredo Pérez (Madrid, 1942) i l'enginyer Pedro Costa Morata (Àguilas, 1947). Aquest
grup format per preparats intel·lectuals liderà l’opossició a la construcció de
les nuclears d’Ascò, de l’Atmella del Mar i la de Valdecaballeros.
NATURALISTES
Es va fundar el grup d'anellament Merops,
a Catalunya, en el si de la secció
d'Ornitologia del Museu de Zoologia de Barcelona. Estigué
liderat per Lluís Colom, en 1977 canviaren
i s'anomenaren Grup Català d'Anellament
(CGA), en 1981 publicaren el primer número del seu butlletí. En 1983 tornaren
a canviar de nom i es convertiren en el definitiu Institut Català d'Ornitologia (ICO).
Al Principat s’anellava des de 1957, no està del tot clar si Merops foren el primer grup d'anellament perquè eixos anys també estava actiu el Grup d'Anellament Bages, a diferència de la majoria dels naturalistes que es dedicaven a treballar als aiguamolls, es van dedicar a estudiar les aus de les muntanyes.
MOVIMENT VEÏNAL
Al si del Centre Excursionista de Vinaròs hi hagué discrepàncies, una part dels membres pensaven que s’acostava l’hora de participar en l’organització del poble i treballar per la democràcia. Com que no trobaren el suport de la resta de membres, que eren més partidaris de centrar-se en l’excursionisme, els disidents formaren l’Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn, tot i que no pogueren finalitzar els tràmits per a legalitzar-la fins a 1977.
A Alacant
s’organitzaren els veïns del barri de
Verge del Remei, encapçalats per
Maria del Carmen Díez Navarro, Antoni Quinto Tomasetti, Joaquín Navarro,
Alfonso Arenas Férriz, Emilia Poveda i Gregorio
Verdú Quílez. Entraren en contacte amb cinc monges que s’havien mudat a un
pis del barri de Divina Pastora, entusiasmades
per les possibilitats que donava una associació per a treballar a millorar el
seu barri, copiaren els estatus de Verge
del Remei i muntaren la seua pròpia associació. El Govern Civil les aprovà
molt més prompte perquè unes monges no semblaven massa “comunistes” per a les
autoritats.
Fonts:
https://www.avmigjorn.org/historia-de-lassociacio/
https://afondo.diarioinformacion.com/40_anos_aytos/movimiento-vecinal-historia-alicante.html
 |
| Foto de José Sanz |
CRÒNICA DE 1975
El 24 de juny van detenir als Deu
d’Alaquàs, acusats d'organitzar el Consell
Democràtic del País Valencià. Els va reunir Vicent Ventura i Beltran
(Castelló de la Plana, 1924-1998) per a redactar un projecte d’Estatut i demanar l’autogovern dels
valencians.
 |
| Manifestació a Alacant |
Després dels afusellaments de setembre hi hagué fortes protestes a moltes
viles, a València s'enfrontaren amb els antiavalots. Les condicions als barris continuaven molt
precàries, no s’invertia a urbanitzar els carrers als barris. Bona prova és que
eixe mes tornà a morir un xiquet ofegat a la séquia de Rascanya.
Les forces de seguretat detingueren a quaranta presumptes membres del Front Revolucionari Antifeixista i
Patriòtic (FRAP), a València,
Xàtiva, Alzira, Cullera, Picassent i
Catarroja. Els acusaven dels atemptats d'agost, en ells tirotejaren des
d’un cotxe a un sentinella de la Presó
de Dones, el guàrdia civil que resultà
ferit lleu. Poc després repetiren el modus operandi a les casernes de l’exèrcit
a Paterna, però baixen del cotxe i
s’aproparen a peu, el soldat aconseguí
arrabassar-los l'arma. Entre el material que els intervingueren hi havia plans
per atemptar contra la xarxa telefònica i un projecte per fer un alliberament massiu
a la Presó Provincial.
 |
| Arxiu RMiB |
A l'Albufera de València
arribaren tones de peixos morts per les quatre séquies. Els llauradors havien
ruixat amb cianur i endosulfan, que és un insecticida
acaricida, els camps d'arròs negats perquè les carpes se'ls menjaven la collita.
Es va produir un gran incendi a Cortes de Pallars que va cremar 3.500 hectàrees, un 10% de la superfície de la Reserva de Caça de la Mola.
L’ajuntament de Cofrents donà la
llicència d’obres per a construir la central nuclear.
 |
| Arxiu RMiB |
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El 27 de setembre afusellaren a Juan Paredes Manot “Txiqui” (Zalamea de la Serena, 1954-1975) i Angel Otaegui Etxeberria (Azpeitia, 1942-1975), membres d'ETA i als militants antifeixistes del FRAP: José Luis Sánchez Bravo Solla (Vigo, 1954-1975), Xosé Humberto Baena Alonso (Vigo, 1950-1975) i Ramón García Sanz (Saragossa, 1948-1975). Van ser les derreres morts de la repressió franquista.
El 15 d'octubre el dictador Francisco
Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) patia un infart, fins al 24 d'octubre
sofrí tres més. Una de les seues últimes ordres va ser que li dugueren el braç
incorrupte de Santa Teresa, el manto
de la Verge del Pilar i el de Guadalupe. Les relíquies no funcionaren
i oficialment moria el 20 de novembre, després d'una llarga agonia.
En 1947 s’havia aprovat una llei fonamental per la qual Franco triava el seu successor a capdavant de l’estat. Joan de Borbó i Battenberg (La Granja de San Ildefonso, 1913-1993) que era el següent Borbó en la línia successòria, denuncià que eixa llei obligava acatar les lleis del Moviment, mentre ell volia una Monarquia sotmesa a un Estat de Dret. En 1948 en una reunió del dictador i Joan de Borbó, acordaren que el seu fill Joan Carles aniria a Madrid per a completar la seua educació. En 1969 el Caudillo va anomenar-lo com el seu hereu polític.
 |
| Arxiu RMiB |
El 22 de novembre proclamaren Joan
Carles Alfons Víctor María de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 1938) com rei
d’Espanya. Finalitzaven trenta-sis
anys de dictadura que causaren
130.000 morts durant la guerra. Una volta acabada la conflagració, els
feixistes assassinaren al País Valencià a
742 alacantins, 1.303 castellonencs i 2.300 valencians.
 |
| Collaga RMiB |
El mes de febrer uns centenars de veïns ocuparen els terrenys on es projectava construir la central nuclear de Whyl, prop de Friburg de Brisgòvia, Alemània. La policia els va desallotjar amb violència innecessària, mitjançant les emissions televisives tot el país s'adonà de la injustícia que implicava el poder del hòlding nuclear contra simples camperols que defensaven la seua terra. Dies després 30.000 persones tornaren a ocupar les obres durant nou mesos seguits. El govern tingué por del ressò mediàtic, per la qual cosa abandonà el projecte. Anys després els terrenys es convertiren en una reserva natural. Aquest fet implicà el naixement del Moviment Antinuclear Alemany i l'impuls dels posteriors partits verds.
Antoni Jonch i Cuspinera
(Granollers, 1916 - 1992), impulsor de la declaració del parc
natural del Montseny i director del Zoo
de la capital comtal, proposà fer valdre el paper educatiu que podia exercir el
Zoo de Barcelona. Va promoure
l'anomenada "escola teoricopràctica" que amb el pas dels anys es
convertiria en el Departament d'Educació
del Zoo de la capital catalana.
PUBLICACIONS
Començà la publicació de la revista naturalista “PERIPLO, Revista del Instituto de Caza Fotogràfica y Ciencias de la
Naturaleza INCAFO” dirigida per Santiago
Saavedra Ligne i editada per Luis
Blas Aritio. Va ser primera revista que tractava la natura espanyola lluny
de la visió de la caça i pesca, durà fins a l’any 1996.
Aquest any publicaren el primer Fanzine valencià: ADEMUZ KM. Els autors foren “Sento” Vicente Llobell Bisbal (València, 1953), “Micharmut” Juan Enrique Bosch Quevedo (València, 1953) i Rafa Ferrando. En ell mostraren alguns dels seus primers treballs, degué ser el primer fanzine de "còmic underground” valencià, moviment que també es va conéixer com la “nova historieta valenciana”.
El Primer Inventari Forestal
Un
inventari forestal és un intent de recollir la màxima informació
possible sobre els boscos, entenent-los com a espais òptims respecte del
desenvolupament vegetal, tot i que cal entendre que els ecosistemes no
humanitzats poden ser molt diferents d’un bosc, depenent de molts factors també
podem haver-hi des de matollars fins a terres ermes.
A
més hui en dia a Europa no podem parlar d’ecosistemes totalment
salvatges, tots tenen diversos graus d’intervenció humana. En l’inventari es
pretén esbrinar la ubicació i extensió dels espais forestals, el règim de
propietat que tenen, l’estat de la seua protecció, la seua naturalesa
biològica, les figures legals que l’emparen, a més deu analitzar la seua
probable evolució i la capacitat que tinguen per a produir diferents béns.
Els
primers inventaris de l’estat espanyol es remunten a la il·lustració, al segle
XVIII, quan per a mantenir l’imperi marítim hagueren de quantificar les
existències d'arbres útils per a la construcció naval, per a substituir les
freqüents pèrdues de vaixells. En 1855 a conseqüència de la llei de
desamortització de Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona, 1806-1870), l’estat
va malvendre els seus béns immobiliaris, els de l’església i els que no tenien cap
propietari viu. Per tant, es va transferir la propietat de molts boscos que
ràpidament foren explotats i degradats pels nous propietaris. Davant la
desforestació accelerada, per a intentar protegir el poc que anava quedant, es
va constatar la necessitat de tindre un inventari detallat dels boscos públics
i en 1859 van fer la “Classificació
general de les muntanyes públiques”.
 |
| Collage RMiB |
El primer Inventari Forestal Nacional modern el va fer la Direcció General de Muntanyes, l’encarregat del seu disseny va ser l’enginyer José María Cervera Ibáñez (?, 1917-1998). L’elaboració es va fer entre 1966 i 1974, el van publicar en 1975 tot i que faltaven les dades d’algunes províncies com la d’Alacant. Per a fer-ho utilitzaren fotografies aèries del vol fotogramètric nord-americà de 1956-1957, fins i tot gastaren els primers ordinadors que es comercialitzaven llavors (1).
D’una superfície total de l’estat de 50.500.800 hectàrees constataren que el 23,35% eren boscos, el 27,26% eren terrenys desforestats, el 44,78 eren conreus i el 4,5 eren erms. Les dades del País Valencià donaren que d’una superfície total 2.325.500 hectàrees, sols el 17,54% eren boscos (408.068 ha) que es repartien de la següent forma: un 87,81% (358.350 ha) eren coníferes i només el 12,18% (49.718 ha) eren Quercus sp, alzines i roures (2).
(1) Història de l’inventari forestal d’Espanya, Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic:
(2) Mapa del Banc de Dades de la Natura, Ministeri de Medi Ambient.
Banda sonora
recomanada:
 |
| Wish You Were Here, Pink Floyd |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada