Any 1975

 

ECOLOGISTES

El 14 de maig l'Associació Espanyola per a l'Ordenació del Medi Ambient (AEORMA) convocà una taula redona amb 40 alcaldes de la comarca del Páramo de León, per a informar-los del projecte d’instal·lació d’una central nuclear al riu Esla, a Valencia de Don Juan. L’acte el va prohibir el governador civil i l’enivà a la policia per empresonar a Carlos Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939), secretari general d’AEORMA. Es convertia en el primer pres antinuclear d’Europa, l’alliberaren després de pagar 100.000 pessetes de fiança. Això provocà protestes i la detenció d’alguns membres del Club Cultural y de Amigos de la Naturaleza de León (CCAN).

Les campanyes antinuclears d’AEORMA les conduïen el sociòleg Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018),​ l'economista José Manuel Naredo Pérez (Madrid, 1942) i l'enginyer Pedro Costa Morata (Àguilas, 1947). Aquest grup format per preparats intel·lectuals liderà l’oposició a la construcció de les nuclears d’Ascó, de l’Ametlla de Mar i la de Valdecaballeros.

Amb el Pla Energètic Nacional de 1975 s’aprovà l’inici de les obres de les centrals nuclears de segona generació: Almaraz I, Almaraz II, Ascó I, Ascó II, Lemóniz I, Lemóniz II i Cofrents. Totes estaven dissenyades per a produir un potència pròxima als 1.000 MW elèctrics. Cofrents utilitzà un reactor de tipus BWR-6, d'aigua bullent de sisena generació, de l’empresa nord-americana General Electric.

Els tècnics decidiren alçar la nuclear de Cofrents just al costat de l’únic volcà que tenim al País Valencià, tot i que es considera apagat continua calfant les aigües del balneari d’Hervideros. Aquesta instal·lació està a sols 61 quilòmetres en línia recta de l’àrea metropolitana de  València, amb població d’1.774.350 habitants, segons l’INE de 2008. Un accident de la nuclear podria afectar greument a la pràctica totalitat de la població de la província, que en 2019 era de 2.541.000 habitants.

AEORMA va organitzar la seua junta general a la Corunya, en ell redactaren un manifest per demanar la legislació escaient per a implantar l’estudi d’impacte ambiental a tots els grans projectes, així com per a establir la figura del delicte ecològic.

Josep Vicent Marques

Obtingueren molt ressò als mitjans de comunicació i això provocà un impuls de l’organització, començaren a obrir delegacions per tot l’estat. A casa nostra, AEORMA-País Valencià l’encapçalaren els sociòlegs Josep Vicent Marqués i González (1943-2008), Damià Mollà Beneyto (Bocairent, 1946-2017), l’arquitecte Just Ramírez Palomar (València, 1948-1994) i l’enginyer Guillermo Pons Ibáñez (Xàbia, ?-1997). 

Les campanyes antinuclears d’AEORMA les conduïen el sociòleg Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018),​ l'economista José Manuel Naredo Pérez (Madrid, 1942) i l'enginyer Pedro Costa Morata (Àguilas, 1947). Aquest grup format per preparats intel·lectuals liderà l’opossició a la construcció de les nuclears d’Ascò, de l’Atmella del Mar i la de Valdecaballeros.

NATURALISTES

Es va fundar el grup d'anellament Merops, a Catalunya, en el si de la secció d'Ornitologia del Museu de Zoologia de Barcelona. Estigué liderat per Lluís Colom, en 1977 canviaren i s'anomenaren Grup Català d'Anellament (CGA), en 1981 publicaren el primer número del seu butlletí. En 1983 tornaren a canviar de nom i es convertiren en el definitiu Institut Català d'Ornitologia (ICO).

Al Principat s’anellava des de 1957, no està del tot clar si Merops foren el primer grup d'anellament perquè eixos anys també estava actiu el Grup d'Anellament Bages, a diferència de la majoria dels naturalistes que es dedicaven a treballar als aiguamolls, es van dedicar a estudiar les aus de les muntanyes. 

MOVIMENT VEÏNAL

Al si del Centre Excursionista de Vinaròs hi hagué discrepàncies, una part dels membres pensaven que s’acostava l’hora de participar en l’organització del poble i treballar per la democràcia. Com que no trobaren el suport de la resta de membres, que eren més partidaris de centrar-se en l’excursionisme, els disidents formaren l’Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn, tot i que no pogueren finalitzar els tràmits per a legalitzar-la fins a 1977.

A Alacant s’organitzaren els veïns del barri de Verge del Remei, encapçalats per Maria del Carmen Díez Navarro, Antoni Quinto Tomasetti, Joaquín Navarro, Alfonso Arenas Férriz, Emilia Poveda i Gregorio Verdú Quílez. Entraren en contacte amb cinc monges que s’havien mudat a un pis del barri de Divina Pastora, entusiasmades per les possibilitats que donava una associació per a treballar a millorar el seu barri, copiaren els estatus de Verge del Remei i muntaren la seua pròpia associació. El Govern Civil les aprovà molt més prompte perquè unes monges no semblaven massa “comunistes” per a les autoritats.

Fonts:

https://www.avmigjorn.org/historia-de-lassociacio/ 

https://afondo.diarioinformacion.com/40_anos_aytos/movimiento-vecinal-historia-alicante.html

Foto de José Sanz

CRÒNICA DE 1975

El 24 de juny van detenir als Deu d’Alaquàs, acusats d'organitzar el Consell Democràtic del País Valencià. Els va reunir Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana, 1924-1998) per a redactar un projecte d’Estatut i demanar l’autogovern dels valencians.

Manifestació a Alacant

Després dels afusellaments de setembre hi hagué fortes protestes a moltes viles, a València s'enfrontaren amb els antiavalots. Les condicions als barris continuaven molt precàries, no s’invertia a urbanitzar els carrers als barris. Bona prova és que eixe mes tornà a morir un xiquet ofegat a la séquia de Rascanya.

Les forces de seguretat detingueren a quaranta presumptes membres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), a València, Xàtiva, Alzira, Cullera, Picassent i Catarroja. Els acusaven dels atemptats d'agost, en ells tirotejaren des d’un cotxe a un sentinella de la Presó de Dones, el guàrdia civil que resultà ferit lleu. Poc després repetiren el modus operandi a les casernes de l’exèrcit a Paterna, però baixen del cotxe i s’aproparen a peu, el soldat  aconseguí arrabassar-los l'arma. Entre el material que els intervingueren hi havia plans per atemptar contra la xarxa telefònica i un projecte per fer un alliberament massiu a la Presó Provincial.

Arxiu RMiB

A l'Albufera de València arribaren tones de peixos morts per les quatre séquies. Els llauradors havien ruixat amb cianur i endosulfan, que és un insecticida acaricida, els camps d'arròs negats perquè les carpes se'ls menjaven la collita.

Es va produir un gran incendi a Cortes de Pallars que va cremar 3.500 hectàrees, un 10% de la superfície de la Reserva de Caça de la Mola.

L’ajuntament de Cofrents donà la llicència d’obres per a construir la central nuclear.

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

El 27 de setembre afusellaren a Juan Paredes Manot  “Txiqui” (Zalamea de la Serena, 1954-1975) i Angel Otaegui Etxeberria (Azpeitia, 1942-1975), membres d'ETA i als militants antifeixistes del FRAP: José Luis Sánchez Bravo Solla (Vigo, 1954-1975), Xosé Humberto Baena Alonso (Vigo, 1950-1975) i Ramón García Sanz (Saragossa, 1948-1975). Van ser les derreres morts de la repressió franquista.

El 15 d'octubre el dictador Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) patia un infart, fins al 24 d'octubre sofrí tres més. Una de les seues últimes ordres va ser que li dugueren el braç incorrupte de Santa Teresa, el manto de la Verge del Pilar i el de Guadalupe. Les relíquies no funcionaren i oficialment moria el 20 de novembre, després d'una llarga agonia.

En 1947 s’havia aprovat una llei fonamental per la qual Franco triava el seu successor a capdavant de l’estat. Joan de Borbó i Battenberg (La Granja de San Ildefonso, 1913-1993) que era el següent Borbó en la línia successòria, denuncià que eixa llei obligava acatar les lleis del Moviment, mentre ell volia una Monarquia sotmesa a un Estat de Dret. En 1948 en una reunió del dictador i Joan de Borbó, acordaren que el seu fill Joan Carles aniria a Madrid per a completar la seua educació. En 1969 el Caudillo va anomenar-lo com el seu hereu polític.

Arxiu RMiB

El 22 de novembre proclamaren Joan Carles Alfons Víctor María de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 1938) com rei d’Espanya. Finalitzaven trenta-sis anys de dictadura que causaren 130.000 morts durant la guerra. Una volta acabada la conflagració, els feixistes assassinaren al País Valencià a 742 alacantins, 1.303 castellonencs i 2.300 valencians.

El mes de febrer uns centenars de veïns ocuparen els terrenys on es projectava construir la central nuclear de Whyl, prop de Friburg de Brisgòvia, Alemània. La policia els va desallotjar amb violència innecessària, mitjançant les emissions televisives tot el país s'adonà de la injustícia que implicava el poder del hòlding nuclear contra simples camperols que defensaven la seua terra. Dies després 30.000 persones tornaren a ocupar les obres durant nou mesos seguits. El govern tingué por del ressò mediàtic, per la qual cosa abandonà el projecte. Anys després els terrenys es convertiren en una reserva natural. Aquest fet implicà el naixement del Moviment Antinuclear Alemany i l'impuls dels posteriors partits verds.

Antoni Jonch i Cuspinera (Granollers, 1916 - 1992), impulsor de la declaració del parc natural del Montseny i director del Zoo de la capital comtal, proposà fer valdre el paper educatiu que podia exercir el Zoo de Barcelona. Va promoure l'anomenada "escola teoricopràctica" que amb el pas dels anys es convertiria en el Departament d'Educació del Zoo de la capital catalana.

PUBLICACIONS

Començà la publicació de la revista naturalista “PERIPLO, Revista del Instituto de Caza Fotogràfica y Ciencias de la Naturaleza INCAFO” dirigida per Santiago Saavedra Ligne i editada per Luis Blas Aritio. Va ser primera revista que tractava la natura espanyola lluny de la visió de la caça i pesca, durà fins a l’any 1996.

Aquest any publicaren el primer Fanzine valencià: ADEMUZ KM. Els autors foren “Sento” Vicente Llobell Bisbal (València, 1953), “Micharmut” Juan Enrique Bosch Quevedo (València, 1953) i Rafa Ferrando. En ell mostraren alguns dels seus primers treballs, degué ser el primer fanzine de "còmic underground” valencià, moviment que també es va conéixer com la “nova historieta valenciana”. 

Banda sonora recomanada: 

Wish You Were Here, Pink Floyd