Any 1975

 

El 14 de maig l'Associació Espanyola per a l'Ordenació del Medi Ambient (AEORMA) convocà una taula redona amb 40 alcaldes de la comarca del Pàramo de Lleó, per a informar-los del projecte d’instalació d’una central nuclear al ríu Esla, a Valencia de Don Juan. L’acte el prohibí el Governador Civil i per evitar-ho, enivà a la policia per empresonar a Carlos Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939), secretari general de AEORMA. Es convertia en el primer pres antinuclear d’Europa, l’alliberaren després de pagar 100.000 pessetes de fiança. Això provocà protestes i la detenció d’alguns membres del Club Cultural y de Amigos de la Naturaleza de León (CCAN).

Les campanyes antinuclears d’AEORMA les conduïen el sociòleg Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018),​ l'economista José Manuel Naredo Pérez (Madrid, 1942) i l'enginyer Pedro Costa Morata (Àguilas, 1947). Aquest grup format per preparats intel·lectuals liderà l’opossició a la construcció de les nuclears d’Ascò, de l’Atmella del Mar i la de Valdecaballeros.

Amb el Pla Energètic Nacional de 1975 s’aprovà l’inici de les obres de les centrals nuclears de segona generació: Almaraz I, Almaraz II, Ascó I, Ascó II, Lemóniz I, Lemóniz II i Cofrents. Totes estaven dissenyades per a produir un potencia pròxima als 1.000 MW elèctrics. Cofrents utilitzà un reactor de tipus BWR-6, d'aigua bullent de sisena generació, de l’empresa nordamericana General Electric. Els tècnics decidiren alçar-la just al costat de l’únic volcà que tenim al País Valencià, tot i que es considera apagat però continua calfant les aigües del balneari d’Hervideros. Aquesta instal·lació està a sols 61 quilòmetres en línia recta de l’àrea metropolitana de  València i d'una població d’1.774.350 habitantes, segons l’INE de 2008. Un accident de la nuclear podria afectar greument a la pràctica totalitat de la població de la província, que en 2019 era de 2.541.000 habitants.

Josep Vicent Marques

AEORMA va organitzar la seua junta general a la Corunya.  Redactaren un manifest per demanar a l’estat legislació per implantar l’estudi d’impacte ambiental per a tots els grans projectes, així com establir un nou delicte, l’ecològic. 

Obtingueren molt ressò dels mitjans de comunicació i això provocà un impuls de l’organització que començà a obrir delegacions per tot l’estat. AEORMA-País Valencià l’encapçalaren els sociòlegs Josep Vicent Marqués i González (1943-2008), Damià Mollà Beneyto (Bocairent, 1946-2017), l’arquitecte Just Ramirez Palomar (València, 1948-1994) i l’enginyer Guillermo Pons Ibáñez (Xàbia, ?-1997).

Es va fundar el grup Merops d'anellament a Catalunya, en el si de la secció d'Ornitologia del Museu de Zoologia de Barcelona, encara que des de 1957 s'anellava al Principat. No està del tot clar si fou el primer grup d'anellament perquè eixos anys també estava actiu el Grup Bages d'Anellament que a diferència de la majoria de naturalistes que es dedicaven als aiguamolls, es van dedicar a estudiar les aus de les muntanyes. El que és ben segur és que Merops, liderat en un principi per Lluís Colom, en 1977 canviaren i s'anomenaren Grup Català d'Anellament (CGA). En 1981 publicaren el primer número de seu butlletí. En 1983 tornaren a canviar i es convertiren en el definitiu Institut Català d'Ornitologia (ICO).

Va començar la publicació de la revista naturalista “PERIPLO, Revista del Instituto de Caza Fotogràfica y Ciencias de la Naturaleza INCAFO” dirigida per Santiago Saavedra Ligne i editada per Luis Blas Aritio, va ser primera revista que tractava la natura espanyola lluny de la visió de la caça i pesca i va durar fins l’any 1996.

Aquest any van autopublicar el primer Fanzine valencià ADEMUZ KM, els autors foren “Sento” Vicente Llobell Bisbal (València, 1953), “Micharmut” Juan Enrique Bosch Quevedo (València, 1953) i Rafa Ferrando, en ell mostraren alguns dels seus primers treballs. Degué ser el primer fanzine de "comic underground” valencià, moviment que també és va conéixer com la nova historieta valenciana.

El 27 de setembre de 1975 poc abans de morir el dictador afusellaren a Juan Paredes Manot  “Txiqui” (Zalamea de la Serena, 1954-1975) i Angel Otaegui Etxeberria (Azpeitia, 1942-1975), membres d'ETA i dels militants antifeixistes del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota FRAP: José Luis Sánchez Bravo Solla (Vigo, 1954-1975), Xosé Humberto Baena Alonso (Vigo, 1950-1975) i Ramón García Sanz (Saragossa, 1948-1975), foren les derreres morts de la repressió franquista. 

En 1947 es va aprovar una llei fonamental per la qual Franco triaria el seu successor a capdavant de l’estat. Juan de Borbó, pare de Juan Carlos I, va denunciar eixa llei perquè obligava al successor a acatar les lleis del Moviment i ell preferia una monarquia dins d'un estat de dret. En 1948 en una reunió entre els dos acordaren que el seu fill Juan Carlos aniria a Madrid per a completar la seua educació. En 1969 el caudillo va nombrar a Juan Carlos com el seu hereu polític. 

El 15 d’octubre patia un infart Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975). Fins al 24 d’octubre va sofrir tres infarts més tot i que ordenà que li dugueren el braç incorrupte de Santa Teresa, el manto de la Verge del Pilar i el de Guadalupe. Oficialment morí el 20 de novembre. 

Amb la mort del dictador finalitzaven 36 anys de dictadura que causaren 130.000 morts en tot l’estat durant la guerra, tot i que una volta acabada la conflagració, els feixistes continuaren assassinant. Al País Valencià una volta guanyada la guerra materen a 742 alacantins, 1.303 castellonencs i 2.300 valencians.

El 22 de novembre l'estat franquista proclamà a Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón i Borbón-Dos Sicilias (Roma, 1938) rei d’Espanya.