Passa al contingut principal

Desforestació: Carboners i Fornillers

Colla de Llenyaters a Cazorla 1920 Fototeca Forestal Española / INIA 


La desforestació és la destrucció del bosc a consqüencia de les activitats humanes. La fusta dels boscos cap a 1900 es necessitava per a quasi tot, amb ella es feien mobles, es gastava a la indústria, als ferrocarrils, a la construcció, com a combustible de les llars, per cuinar i calfar-se o per fer vaixells. L'augment de la població i l'activitat econòmica va provocar una accelerada desforestació que provocà que a principis de segle XX a penes quedaren boscos a Europa. Per regular aquest recurs bàsic es dictaren moltes normes i ordenances municipals per regular la seua explotació i les sancions als que contravenien les normes.

Dels boscos s'extreien molts recursos: fusta, llenya, carbó, fornilla, calç, bellotes a més d’aliment per als ramats i persones. El Bosc es va convertir en un recurs important i un medi de vida de nombroses famílies que posseïen poques terres de cultiu o eren jornalers i necessitaven completar els seus ingressos amb l’aprofitament de la fusta i llenya. Nombrosos oficis explotaren aquests recursos; destralers, llenyataires, carboners, fornillers, cordellats, soguers, esparters, transportistes amb carros, raiers que transportaven els troncs pels rius o mulers arrossegadors de troncs amb matxos entre altres.

Carboners de Calonge (1920) Col. Família Cama Saballs. Servei d’Arxiu Municipal de Palamós.

Els carboners es dedicaven a produir, vendre o distribuir carbó. Per fer-ho devien tallar llenya i amuntegar-la en una carbonera, s'havia de cobrir de terra, pegar-li foc i controlar la combustió les 24 hores del dia fins que la llenya es convertira en carbó vegetal. Quan el carbó estava cuit es treia i es ficava dins de sacs per vendre'l a tant l'arrova. L'arrova valenciana es dividia en trenta lliures subtils, l'equivalent actual són 12,78 quilos. Era una feina molt dura que requeria llargs períodes d'estada lluny de les poblacions, aïllat en la muntanya.

Camió de fornilla a Requena, Arxiu Municipal de Requena

La fornilla era la llenya mitjana del sotabosc que s'arreplegava i utilitzada com combustible per cremar. Per collir-la calia tallar-la i ajuntar-la en gavelles de llenya, traure-la als camins, carregar-la i transportar-la fins als mercats. A Requena era tant el volum extret que es carregava en vagons de tren per dur-la als forns de les fàbriques, com la cimentera de Bunyol. Però tota mena d'indústries utilitzaren aquest combustible que feia funcionar els forns de rajolers, taulellers, forns de calç i canterers. Els fornillers treballaven de sol a sol, a destall en una feina mal pagada, la necessitat d'optimitzar ingressos els obligava a un excés d'extracció que degradava encara els escassos boscos que quedaven. Aquest ofici començà a morir quan l’electrificació arribà als habitatges i indústries a mitjan segle XX. 

En verd fosc els boscos, a l'esquerra l'any 1900 i a dreta en 2010 @ the Department of Geoinformation Science and Remote Sensing, Wageningen University, Netherlands.

Aquesta explotació intensiva va produir una reducció dràstica dels boscos del País Valencià. Als anys cinquanta va començar a revertir-se el procés, gràcies al desenvolupament econòmic i industrial, a la migració a les zones costaneres i l'abandó d’àrees rurals. Els boscos tornaren a créixer a poc a poc a pesar dels grans incendis que minvaren el seu creixement. Aquest augment de la cobertura forestal queda reflectit a perfecció en l'anàlisi de Richard Fuchs, investigador de la Universitat de Waningen d'Holanda, que ha fet una reconstrucció cartogràfica de la cobertura terrestre històrica d'Europa, el primer mapa representa la cobertura vegetal en 1900 i el segon l'any 2010.



Obrint el punt de vista més enllà de casa nostra cal assenyalar que les selves tropicals del planeta estan en seriós perill, un cinqué d'elles s'han destruït entre 1960 i 1990, hui la velocitat de destrucció és tres voltes major que la que hi havia en eixe període. Si la desforestació continua a aquest ritme, els científics estimen que totes les selves tropicals s'hauran destruït cap a l'any 2030. La pèrdua serà catastròfica perquè d'elles traguem bona part de les substàncies que utilitzem per fer medicaments, en 1991 més d'un 25% dels productes farmacèutics procedien de plantes tropicals. La més gran de totes és la selva amazònica que s'estén uns sis milions de km². Es formà durant un període de més de vint-i-dos mil anys i hui té una importància ecològica cabdal perquè genera grans corrents tèrmics que temperen el clima del planeta i és un reducte de biodiversitat.

Comentaris