Any 1968

1968, Collage RMiB

“La missió Apol·lo ens va permetre veure per primera vegada la Terra des de l'espai. Recorde molt bé aquesta imatge, una bola blava enmig de la foscor. El nostre planeta, vulnerable i aïllat. T'adonaves que la nostra llar no era il·limitada, la nostra existència tenia marges".

David Attenborough (Isleworth, 1926)

NATURALISTES

Anelladors valencians

En el bienni 1967-1968 a València hi havia 7 anelladors: Lluís Pechuán Albiñana que anellà 7.076 aus. Joan J. Barral Coll que ho feu amb 1.171 ocells, entre ells una de les primeres baldrigues; J. M. Ricart Lumbreras anellà 1.683 aus, entre altres un duc petit (Asio otus) i una tallareta sarda (Sylvia sarda) a més recopilà noms populars valencians dels ocells; Francesc Llorens Moncholí que anellà 53 aus; i J. I. Tamarit 4 aus. A Alacant sols treballava E. García Fogués que va marcar 473 aus i J. Bengochea Meyer que anellà 42 aus a Castelló.

Primeres Jornades Ornitològiques de SEO

El mes d'abril la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va organitzar les primeres Jornades Ornitològiques Espanyoles a la vila de Jerez de la Frontera. Els ornitòlegs valencians Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) i Lluís Pechuán Albiñana van presentar una comunicació sota el títol "El llac de l'Albufera de València" on proposaven la creació d'una reserva ornitològica a la Mata del Fang per protegir les colònies reproductores d'agrós.

ADENA

ADENA/WWF

El WWF va obrir la seua delegació a Espanya amb el nom d'ADENA, el 30 de juliol es va signar l’acta de constitució de la delegació. El mes de desembre, al palau de la Zarzuela signaren l’acta de reconeixement de l’associació un grup d’altes “personalitats” de l’estat, com era el príncep Juan Carlos de Borbó (Roma, 1938) que fou elegit com a president, tot i que era un reconegut aficionat a la caça. Com a vicepresident triaren una figura emergent en l'àmbit de la natura, al falconer i comunicador naturalista: Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980).

Colón y Carvajal amb l'emèrit en una jornada de caça

El primer secretari fou Ramón Madariaga. Entre altres directius del WWF estaven el falangista i president de la Federació de Caça Jaime de Foxá i Torroba (Madrid, 1913-1976) i l'administrador de la Casa Reial, un altre conegut caçador, Manuel de Prado i Colón de Carvajal (Quito, 1931-2009). Com assessors tècnics van fitxar als vertaders naturalistes, José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) i Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003). Anys després el contingent de directius naturalistes estigué representat per Jesús Garzón Heydt (Sopeña de Cabuérniga, 1946) i Javier Castroviejo Bolivar (Bueu, 1940).

Un jove J. C. de Borbó caçant al palau de las Marismillas, Doñana

Les primeres iniciatives de l’associació consistiren en la publicació de cartells sobre la fauna en perill, amb una tirada de 100.000 exemplars. També encetaren el projecte de rescat de les gaseles amenaçades del Sàhara, aleshores província espanyola, agafaren exemplars de la gasela dama (Nanger dama mohrr) i de gasela comuna (Gazella dorcas). Assessorats per Miguel Ángel García Dory (Arriondas, 1939-1994) i Ernesto Junco (Cabielles, 1946) compraren 12 dels darrers exemplars vius del cavall asturcó i els amollaren al parc nacional de Covadonga. El WWF era tan persuasiu recaptant fons que inclòs aconseguiren que l’empresa Coca-cola els pagarà anuncis a la televisió espanyola. En maig de 1969 havien recaptat 25 milions de pessetes amb els quals compraren 3.214 hectàrees més de Doñana, gràcies a això pogueren protegir els estanys (lucios) de Mari López i el Lobo.

Salvar una boscarla

El Council for the Protection of Birds (ICBP), en l’actualitat Birdlife International, va comprar l’illa Cousin Island per a salvar de l'extinció la boscarla de les Seychelles (Acrocephalus sechellensis), de la qual sols quedaven 29 ocells dins d’un menut tros de manglar. Gràcies a la restauració dels boscos i al trasllat d’exemplars a unes altres illes, l'espècie es va recuperar i ja no està en risc d'extinció. En 2014 la seua població ha augmentat fins als 3.000 exemplars. Aquesta va ser la primera reserva natural de propietat internacional al món.

CRÒNICA DE 1968

València 1968

Població de l’Àrea Metropolitana de València

L'Àrea Metropolitana de València assolia aquest any el milió d'habitants. El cap i casal en tenia 310.031, vivint en poc més enllà de l'àmbit de la ciutat emmurallada i de l'eixample del XIX. S’Afegien els veïns dels 41 municipis que estaven a menys de quinze quilòmetres, tots junts sumaven una població total de 613.997. Representaven el 55,85% del total provincial que era d'1.654.304 habitants, llavors més de la meitat de la població de la província vivia en el 6% de la superfície total.

Hospital la Fe, foto de valenciablancoynegro.blogspot.com

L’Hospital la Fe de València

Començà a construir-se l'Hospital La Fe en uns camps que es trobaven entre el Polígon de Campanar i la séquia de Mestalla, pròxims a la carretera de Burjassot. Per a poder fer l'hospital hagueren de desviar séquies i expropiar algunes parcel·les properes. Bona part d’ells va acceptar la indemnització que els va oferir el Ministeri de l'Habitatge, excepte els amos d'una vaqueria i d’una fàbrica d’adobs de pell i cuir. Per anar-se’n van posar com a condició obtenir un lloc de treball al centre sanitari, un com a zelador i un altre com a jardiner. L'Institut Nacional de Previsió va aprovar un pressupost de 870.588.450 pessetes per a la construcció d'aquest centre sanitari. Amb ells es va aixecar una Residència General, un aparcament, el Servei d'Urgències, magatzems adaptats per acollir isòtops radioactius, l'Escola d'Infermeres i Matrones, la Maternitat, l'Hospital Infantil, els magatzems generals, els laboratoris de recerca i el Centre de Recerca.

Foto d'exposició “Desde la posguerra a la primavera valenciana”. Universitat de València

Protestes estudiantils

L’1 d’abril clausuraren la Universitat de València per a aturar les freqüents protestes dels estudiants. Aquest curs s'aprovà la creació de l'Institut Politècnic Superior de València que junt amb el Centre d’Enginyeria d’Alcoi creat en 1964 donarien pas a la Universitat Politècnica, l’any 1971. A l’institut valencià començaren a impartir Arquitectura, Enginyeria Industrial, Camins i Telecomunicacions.

Loriguilla vell, Arxiu RMiB

Ofegament del poble de Loriguilla

El 27 de novembre de 1967 es va inaugurar l'embassament de Loriguilla amb una capacitat màxima de 71 hectòmetres cúbics, un pantà que es menjà totes les terres de conreu del poble. Loriguilla el formaven 469 edificis, la major part eren pallers, cases de labor i corrals. Hi havia 204 habitatges on vivien 841 habitants. El mes de febrer, 794 veïns es van traslladar a la seua nova ubicació, a la comarca de Camp de Túria, a un indret entre Riba-roja de Túria i Xest. En 1975 aconseguiren segregar-se de Riba-roja i tornaren a ser municipi independent.

Centre d'Estudis Universitaris (CEU)

A Alacant es va inaugurar el nou Centre d'Estudis Universitaris (CEU) on estava l'antic aeròdrom de Rabassa, al costat de Sant Vicent del Raspeig. Comença amb dues facultats, la de Ciències i la Filosofia i Lletres. Pertanyia orgànicament a la Universitat de València. Tot i que es va concebre com a hereva de l'antiga Universitat d'Oriola que havia funcionat fins a 1834. El primer curs tingué 230 alumnes i el primer cap d'estudis fou el catedràtic d'Òptica, el doctor Mariano Aguilar Rico (1923-2019). Aquest va ser el bressol de la Universitat d’Alacant.

Centre Excursionista d’Alacant

El Centre Excursionista d’Alacant organitzà les segones Jornades Espeleològiques Valencianes a Tàrbena, Marina Baixa.

Foto de villenacuentame.com

Aigua potable per a Villena

En agost es va instal·lar una potent bomba que per primera volta garantia el subministrament estable d’aigua potable a Villena.

La IV siderúrgia per a Sagunt

A l'octubre el ministre d’Indústria Gregorio López-Bravo de Castro (Madrid, 1923-1985) anuncià que anava a fer la quarta planta siderúrgica de l’estat, al Port de Sagunt.

Julio Iglesias i los Gritos a Benidorm

Festival de Benidorm: Julio Iglesias. Eurovisió: Massiel

Aquest any es va celebrar la desena edició del Festival de la Cançó de Benidorm que guanyà “Julio Iglesias” Julio José Iglesias de la Cueva (Madrid, 23 de setembre de 1943) acompanyat del grup “Los Gritos”. Interpretaren "La Vida sigue igual" i s’endugueren el trofeu de la “Sireneta d’Or”. El festival de la música de Benidorm era una de les principals estratègies emprades per a promocionar internacionalment el destí turístic de la Costa Blanca, marca que abastava tota la façana costanera d'Alacant. Mentre “Massiel” María de los Ángeles Félix Santamaría Espinosa (Madrid, 1947) guanyava el Festival de la Cançó d'Eurovisió.

Accident laboral mortal a Ibi

El 16 d’agost, a la partida de la Pileta, Ibi, va haver-hi una explosió a un taller clandestí que matà 33 treballadors i va ferir a uns altres 16, la pràctica totalitat del personal de l’empresa “Mirafé”. Eixe dia hi havia al voltant de 60 treballadors, però sols vuit estaven donats d’alta, la resta eren il·legals que acabaven de vindre a la Foia de Castalla. Es dedicaven a fer els fulminants que gastaven per disparar pistoles de joguet. Aquesta comarca rebia molts immigrants procedents d’Andalusia i Castella la Manxa per a treballar en les fàbriques de joguines.

Incendis al País Valencià

El mes d’octubre es van calar foc els boscos de Corts de Pallars, es cremaren 1.235 Ha. A la província de València patirem 41 incendis que cremaren un total de 2.350,2 ha. Alacant tingué 52 incendis que van desfer en cendres 3.282,1 ha, el pitjor incendi es va declarar el mes d’agost cremant més de 500 ha. A Castelló es van produir 20 incendis que cremaren 147,1 ha. Llavors, al País Valencià tinguérem 113 incendis que cremaren més de 5.779,4 ha.

Raimon a Madrid, 1968

Concert de Raimon a Madrid i “l’estaca” de Lluís Llach

El 18 de maig actuà “Raimon” Ramon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940) a la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid. Acabà abans d’hora perquè la policia va fer una càrrega per a dispersar-los. L'11 de juliol de 1968, Lluís Llach va cantar "L'estaca" en directe per primera vegada. Ho va fer a “La Cova del Drac” de Barcelona, en la presentació del disc “Cop de destral”.

Ordenança eclesial de dejunis i abstinències 1968

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Els Madelmans

A l’estat, aquest fou un any amb poc destacable, l'únic ressenyable és la multiplicació dels turistes que ens visitaven, eixe any vingueren un total de 19.183.973 estiuejants. El jovent quedà encisat amb l’aparició d’un joguet revolucionari, el Madelman. Es tractava d’una figura articulada formada per 23 peces de plàstic que mesurava 17 cm, que duia roba de tela cosida i tot un món d’accessoris. Es fabricava en Indústries Plàstiques MADEL. En un principi va semblar una mena de nines per a xics, però això no importà i en poc temps es va convertir en tot un èxit de vendes.

"...inauguró esta Central Nuclear primera que inicia en nuestra Patria la era atómica industrial"

Primera central nuclear espanyola

Es va inaugurar la primera central nuclear de l’estat, l'anomenaren José Cabrera, però popularment era coneguda com la Nuclear de Sorita, a Guadalajara. El reactor era de tecnologia d’aigua a pressió del fabricant nord-americà Westinghouse. El projecte l'havia encapçalat l'empresa Unión Eléctrica Madrileña (UEM).

Sala de Control de la nuclear de Sorita

Posteriorment, canvià de nom i fou Gas Natural Fenosa, més recentment tornà a canviar a Naturgy. La inauguració oficial de la nuclear la va presidir el dictador, el 12 de desembre, s’iniciava l'era atòmica industrial espanyola. L'any 2006, una volta acabada la vida útil de la central, es va desconnectar definitivament de la xarxa elèctrica i començà el seu desmantellament definitiu que finalitzà l'any 2009.

Secrets Oficials, Collage RMiB

Llei de Secrets oficials

Es va aprovar la llei 9/1968 de 5 d'abril, sobre Secrets Oficials que encara hui està en vigor i això és una mostra més de les mancances democràtiques. No establia cap termini per a la desqualificació automàtica dels "secrets d'Estat" a Espanya, per tant, els forats negres del dret poden ser eterns.

Collage RMiB

Llei d’incendis forestals

L’estat va promulgar la Llei 81/1968, sobre els Incendis Forestals, la seua finalitat la lluita i prevenció dels focs forestals. Entre altres coses considerava la riquesa forestal com un bé nacional que havia de preservar-se del foc per tots els mitjans, per tant, els incendis es convertien un problema d’ordre públic. Promovia mesures de restauració de les zones cremades. Deixava el control de les cremes agrícoles, del carboneig, el trànsit i l’acampada a les muntanyes als governadors civils. Autoritzava els alcaldes a mobilitzar els veïns per a combatre el foc, així com contemplava la participació de l’exèrcit en la lluita contra els incendis més greus.

Llacuna de la Nava. http://cronicasdefauna.blogspot.com/

Dessecació de Llacunes a les castelles

El Ministeri d'Obres Públiques va encetar el projecte de sanejament i dessecació de la Manxa humida, que afectava 23.000 hectàrees, també assecaren la llacuna de la Nava, a Palència. Als anys setanta les autoritats la Manxa afavoriren l’obertura indiscriminada de pous en l'aqüífer 23 per a impulsar l'expansió del regadiu, amb l’agreujant que conrearen cultius amb molta necessitat d’aigua, com la remolatxa o la dacsa.

Parcs Nacionals

Aquest any l’estat tenia en plantilla 300 guardes que depenien del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs, però sols 13 d’ells es dedicaven a la custòdia dels parcs. (Fernández i Pradas, 1996, p. 47).

Martin Luther King i Robert F. Kennedy

Any d’utopies, repressió, guerres i assassinats

Fora de les nostres fronteres, en l’anomenat any de la utopia, el món canviava a tota velocitat gràcies a la conjunció de grans esdeveniments com els Moviments Contraculturals dels Estats Units protagonitzats pels hippies, el Maig de 68 francés, la Primavera de Praga, la matança de 400 estudiants a la plaça de les Tres Cultures de Mèxic, la Guerra del Vietnam o els assassinats de Martin Luther King (Atlanta, 1929-1968) o Robert F. Kennedy (Brookline, 1925-1968).

Referèndum d’Independència de Guinea Equatorial

L’11 d’agost es va realitzar un referèndum en l’aleshores denominada Comunitat Autònoma de la Guinea Equatorial. Els resultats recolzaren la decisió majoritària d'assolir la independència, el 12 d'octubre es declararen oficialment independents amb el nom de Guinea Equatorial. El seu primer president fou Francisco Macías Nguema (Nsegayong, 1924-1979) que fins aleshores era batlle de Mongomo.

Fundació del Club de Roma

El Club de Roma és una organització internacional que es va fundar el 8 d’abril, amb base a Alemanya. El va crear Aurelio Peccei en l’Academia Lincei de Roma per a debatre críticament diferents qüestions globals urgents, molt especialment problemes ecològics. El formen cent setze membres de ple dret, entre els quals hi ha científics, intel·lectuals, economistes, empresaris, caps d'estat dels cinc continents que creuen que el futur de la humanitat no està decidit i encara som a temps de millorar la humanitat. Els membres plenaris espanyols són: Carlos Álvarez Pereira és Enginyer Aeronàutic, Isidro Fainé Casas (Manresa, 1942) directiu de la Caixa, José Manuel Morán Criado directiu de Telefònica, Joan Rosàs Xicota (Granollers) executiu de la Caixa i Antonio Valero Capilla catedràtic d’Enginyeria Mecànica.

Arxiu RMiB

Carta Europea de l’Aigua

El 6 de maig a Estrasburg es va redactar la Carta Europea de l’Aigua. Constava de dotze articles que assenyalaven la importància de l’aigua per a la vida. Establia que era un bé finit i, per tant, calia conservar-la i controlar-la. Advertia que contaminar l’aigua és atemptar contra la humanitat i la natura, afegint que calia mantenir-la en condicions que garantiren la salut pública. Per això es devien depurar totes les aigües residuals. Reconeixia la importància dels boscos i la coberta vegetal en la seua conservació. Recomanava fer un inventariat dels recursos hídrics i una planificació del seu ús. Finalitzava advertint de la necessitat de conservar i estalviar, basant-se en les conques hídriques eren una unitat, ressenyant que l’aigua no coneix fronteres, per tant, és un bé comú.

Fragment de l'informe de la conferència que va fer Ramon Margalef

Conferència de la Biosfera i el desenvolupament sostenible

A París es va celebrar la Conferència Internacional de la Biosfera de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) per a intentar aconseguir un equilibri entre el desenvolupament i la protecció del Medi Ambient. Per primera volta es generalitzava l'ús del concepte de desenvolupament sostenible. Gràcies a les conclusions d'aquesta cimera es va crear el programa de les Relacions entre l'Home i la Biosfera (MAB) en 1971. A ella, l'estat va enviar a Ramon Margalef.

Collage RMiB

Accidents nuclears de submarins

El 8 de març un submarí K-129 soviètic de propulsió dièsel, però carregat amb míssils balístics, es va enfonsar a unes 750 milles al nord-oest de l'illa d'Oahu, Hawaii. Va desaparéixer sense donar cap senyal d’alarma. Duia tres míssils balístics amb armes nuclears, així com diversos torpedes nuclears. Un altre submarí nuclear, en aquesta ocasió nord-americà es va perdre el 22 de maig. Es tractava de l'USS Scorpion que duia una tripulació de 99 homes i tots moriren en l'accident. Eixiren de la base de Rota per a tornar als EUA, quan estava prop de les illes Açores es va perdre contacte amb la nau.

Massacre de Mỹ Lai, Vietnam

El 16 de març un grup de militars l’exèrcit nord-americà van assassinar a entre 347 i 504 civils vietnamites de la localitat de Mỹ Lai. La major part eren dones, xiquets i ancians, a més no eren comunistes, eren aliats dels nord-americans. Algunes víctimes foren mutilades i algunes dones i xiquetes de dotze anys foren violades, abans de sofrir mutilacions. Només un dels oficials, el tinent William Calley, fou condemnat a cadena perpètua i treballs forçats, tot i que sols va complir 3 anys i mig d’arrest domiciliari.

Foto de la NASA, Apolo 8

Apolo 8

La primera foto parcial del nostre planeta feta des de l'espai, la van traure els nord-americans el 24 d'octubre de 1946. Utilitzaren una càmera muntada damunt d'un coet V2, procedent de l'arsenal alemany de la Segona Guerra Mundial. Calgué esperar fins a la missió espacial de l'Apol·lo 8, perquè l'astronauta Bill Anders fera una foto la nit de Nadal, que van publicar el 30 de desembre d’eixe mateix any. Per primera volta veiem la Terra eixint darrere de la Lluna. El nostre planeta semblava ser una xicoteta boleta blava enmig de la immensitat i foscor de l'espai. Llavors ens adonarem que el nostre món era molt menut, comprovarem que vivíem dins d'un marge finit del qual depeníem totalment, tot el planeta era la nostra casa i devíem cuidar-lo. Va ser la constatació d'una veritat fonamental, vivim tancats en un planeta que té límits físics, aleshores la nostra supervivència com a espècie depén de respectar-los.

L'ambaixador americà Llewellyn E. Thompson i el ministre d'Exteriors soviètic Andrei Gromyko signen el Tractat de No Proliferació Nuclear, l'NPT, a Moscou.

Tractat de No Proliferació Nuclear

Es va signar el Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT), aquest acord limitava la possessió de bombes nuclears a cinc països: els Estats Units, Regne Unit, França, URSS i la Xina. Fins aleshores eren els únics que havien fet assajos nuclears, a més eren els cinc membres permanents del Consell de Seguretat l'ONU. Espanya no volgué ratificar aquest tractat esperant poder fabricar la seua bomba atòmica en un futur pròxim. Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) estava disposat a aconseguir-la, tot i que tenia por de les represàlies nord-americanes, que sempre li pressionaren perquè no ho intentara.

Publicacions

El biòleg Paul Ehrlich i la seua companya Anne Ehrlich van publicar el famós i polèmic "The Population Bomb" que plantejaven una sèrie d'escenaris de fam en un futur pròxim a causa de la superpoblació. Alertaven que la superpoblació del planeta conduiria, en les dues dècades següents, a una manca d'aliments que provocaria la mort de centenars de milions de persones, provocant un col·lapse global sense precedents. Més de mig segle després, és evident que l'apocalipsi de l’augment de la població humana no arribà quan ho van predir, tot i que l’excés demogràfic és una de les causes que han agreujat la petjada ecològica de la nostra espècie i que ens condueixen cap al col·lapse civilitzatori, a un canvi climàtic i a una greu crisi de la biodiversitat.