Any 1968

 

Pel·lícula del director Pedro Lazaga, rodada a Alacant

NATURALISTES

En el bienni 1967-1968 a València hi havia 7 anelladors. Lluís Pechuán Albiñana que anellà 7.076 aus. Joan J. Barral Coll que ho feu amb 1.171 ocells, entre ells una de les primeres baldrigues. J. M. Ricart anellà 1.683 aus, entre altres un duc petit (Asio otus) i una tallareta sarda (Sylvia sarda) a més recopilà noms populars valencians dels ocells. Francesc Llorens Moncholí anellà 53 aus i J. I. Tamarit 4 aus. A Alacant sols treballava E. García Fogués que va anellar 473 aus i J. Bengochea Meyer que anellà 42 aus a Castelló.

El mes d'abril la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va organitzar les primeres Jornades Ornitològiques Espanyoles a la vila andalusa de Jerez de la Frontera. Els ornitòlegs valencians Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) i Lluís Pechuán Albiñana van presentar una comunicació sota el títol "El llac de l'Albufera de València" on proposaven la creació d'una reserva ornitològica a la Mata del Fang per protegir les colònies reproductores d'agrós.

ADENA

El WWF va obrir la seua delegació a Espanya sota el nom d'ADENA. L’organització va elegir  com a president al príncep hereu Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 1938), tot i que era un reconegut aficionat a la caça. Com a vicepresident triaren una figura emergent en l'àmbit de la natura, al falconer i comunicador naturalista; Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980).

Colón y Carvajal amb l'emèrit en una jornada de caça

Entre altres directius del WWF estigueren el falangista i president de la Federació de Caça Jaime de Foxá i Torroba (Madrid, 1913-1976) i l'administrador de la Casa Reial, un altre conegut caçador, Manuel de Prado i Colón de Carvajal (Quito, 1931-2009). Com assessors tècnics fitxaren a José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) i Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003). Anys després el contingent de directius naturalistes estigué representat per Jesús Garzón Heydt (Sopeña de Cabuérniga, 1946) i Javier Castroviejo Bolivar (Bueu, 1940).

Un jove J. C. de Borbó caçant al palau de las Marismillas, Doñana

El WWF era tan persuasiu recaptant fons que inclòs aconseguiren que Coca-cola els pagarà anuncis a la televisió espanyola. En maig de 1969 havien recaptat 25 milions de pessetes amb els quals compraren 3.214 hectàrees més de Doñana, aconseguiren protegir els estanys, “lucios”, de Mari López i el Lobo.

 

ECOLOGISTES

"...inauguró esta Central Nuclear primera que inicia en nuestra Patria la era atómica industrial"

Es va inaugurar la primera central nuclear de l’estat, l'anomenaren José Cabrera, però popularment fou coneguda com la Nuclear de Sorita, a Guadalajara. El reactor era de tecnologia d’aigua a pressió del fabricant nord-americà Westinghouse.

Sala de Control de la nuclear de Sorita

El projecte l'havia conduït l'empresa Unión Eléctrica Madrileña (UEM), posteriorment canvià de nom i fou Gas Natural Fenosa, més recentment tornà a canviar a Naturgy. La inauguració oficial de la nuclear la presidí el dictador el 12 de desembre, amb ella s'iniciava l'era atòmica industrial espanyola. L'any 2006, una volta acabada la vida útil de la central es va desconnectar definitivament de la xarxa elèctrica i començà el seu desmantellament definitiu que finalitzà l'any 2009.

 

CRÒNICA DE 1968

L'Àrea Metropolitana de València assolia aquest any el milió d'habitants, 310.031 corresponien a la població dels 41 municipis que estaven a menys de quinze quilòmetres, sumant els 613.997 empadronats del cap i casal, s'acostaven prou a la xifra redona. Representaven el 55,85% del total provincial que era d'1.654.304 habitants. Resultà que més de la meitat de la població de la província vivia en el 6% de la superfície total.

Loriguilla vell, Arxiu RMiB

El mes de març es va traslladar el poble de Loriguilla, després que l’any anterior acabaren les obres de l’embassament. Anaren a un indret entre Riba-roja de Túria i Xest. En 1975 aconseguiren segregar-se de Riba-roja i tornaren a ser municipi independent.

L’1 d’abril clausuraren la Universitat de València per a aturar les freqüents protestes dels estudiants. Aquest curs s'aprovà la creació de l'Institut Politècnic Superior de València que junt amb el Centre d’Enginyeria d’Alcoi creat en 1964 donarien pas a la Universitat Politècnica, l’any 1971. A l'institut valencià començaren a impartir Arquitectura, Enginyeria Industrial, Camins i Telecomunicacions. El 18 de maig actuà Raimon Ramon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940) a la Universitat Complutense de Madrid.

A Alacant es va inaugurar el nou Centre d'Estudis Universitaris (CEU) on estava l'antic aeròdrom de Rabassa, al costat de Sant Vicent del Raspeig. Comença amb dues facultats, la de Ciències i la Filosofia i Lletres. Pertanyia orgànicament a la Universitat de València. Tot i que es va concebre com a hereva de l'antiga Universitat d'Oriola que havia funcionat fins a 1834. El primer curs tingué 230 alumnes i el primer cap d'estudis fou el catedràtic d'Òptica, el doctor Mariano Aguilar Rico (1923-2019). Aquest va ser el bressol de la Universitat d’Alacant. 

En agost es va instal·lar una potent bomba que per primera volta garantia el subministrament d’aigua potable a Villena.

A l'octubre el ministre de Comerç anuncià que la quarta planta siderúrgica que havia de construir l’estat es faria a Sagunt.

Julio Iglesias i los Gritos a Benidorm

Aquest any se celebrava la desena edició del Festival de la Cançó de Benidorm que guanyà Julio Iglesias acompanyat del grup Los Gritos, interpretaren "La Vida sigue igual", s’endugueren la Sireneta d’Or mentre Massiel guanyava el Festival de la Cançó d'EUROVISIÓ. El festival de la música de Benidorm era una de les estratègies per publicitar internacionalment el destí turístic de la Costa Blanca, marca que abasta tota la façana costanera d'Alacant.

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Martin Luther King i Robert F. Kennedy

Mentre fora de les nostres fronteres en l’anomenat any de la utopia, el món canviava a tota velocitat gràcies a la conjunció de grans esdeveniments com els Moviments Contraculturals dels Estats Units, el Maig de 68 francés, la Primavera de Praga, la matança d’estudiants de Tlatelolco, a la plaça de les Tres Cultures de Mèxic, la Guerra del Vietnam o els assassinats de Martin Luther King o Robert F. Kennedy. A casa nostra aquest fou un any amb poc destacable, l'únic ressenyable és que es multiplicava la quantitat de turistes que ens visitaven, eixe any vingueren un total de 19.183.973 estiuejants.

París, maig de 1968

ETA va obrir foc assassinant per primera volta, aquest any mataren a tres persones. Un d'ells fou el policia acusat de torturador per centenars de detinguts, el cap de la Brigada Polític-Social de Guipúscoa, Melitón Manzanas González (Sant Sebastià, 1909-1968). L’any 2001 un govern de la democràcia espanyola li va concedir la Gran Creu de la Reial Orde del Mèrit Civil a títol pòstum. 

Secrets Oficials, Collage RMiB

Es va aprovar la llei 9/1968 de 5 d'abril, sobre Secrets Oficials que encara hui està en vigor, una mostra més de les mancances democràtiques. No establia cap termini per a la desqualificació automàtica dels "secrets d'Estat" a Espanya, per tant, els forats negres del dret podien ser eterns.

Collage RMiB

L’estat va promulgar la Llei 7 de desembre sobre els Incendis Forestals, la seua finalitat la lluita i prevenció dels focs forestals. Entre altres coses considerava la riquesa forestal com un bé nacional que havia de preservar-se del foc per tots els mitjans, per tant, els incendis es convertien un problema d’ordre públic. Promovia mesures de restauració de les zones cremades. Deixava el control de les cremes agrícoles, del carboneig, el trànsit i l’acampada a les muntanyes en els governadors civils. Autoritzava als alcaldes a mobilitzar els veïns per a combatre el foc, així com contemplava la participació de l’exèrcit en els incendis més greus.

L’11 d’agost es va realitzar un referèndum a l’aleshores denominada Comunitat Autònoma de la Guinea Equatorial, els resultats recolzaren la decisió majoritària d'assolir la independència, el 12 d'octubre es declararen oficialment com a Estat independent de Guinea Equatorial. 

L'ambaixador americà Llewellyn E. Thompson i el ministre d'Exteriors soviètic Andrei Gromyko signen el Tractat de No Proliferació Nuclear, l'NPT, a Moscou.

Es va signar el Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT), aquest acord limitava la possessió d'artefactes militars nuclears a cinc països: els Estats Units, Regne Unit, França, URSS i la Xina. Fins aleshores eren els únics que havien fet assajos nuclears, a més eren els cinc membres permanents del Consell de Seguretat l'ONU. Espanya no volgué ratificar aquest tractat esperant poder fabricar la seua bomba atòmica en un futur pròxim. Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) estava disposat a aconseguir-la, tot i que tenia por de les represàlies nord-americanes, que sempre li pressionaven perquè no ho intentara.

Collage RMiB

El 8 de març un submarí K-129 soviètic de propulsió dièsel, però carregat amb míssils balístics, es va enfonsar a unes 750 milles al nord-oest de l'illa d'Oahu, Hawaii. Va desaparéixer sense donar cap senyal d’alarma. Duia tres míssils balístics amb armes nuclears, així com diversos torpedes nuclears. Un altre submarí nuclear, en aquesta ocasió nord-americà es va perdre el 22 de maig. Es tractava de l'USS Scorpion que duia una tripulació de 99 homes i tots moriren en l'accident. Eixiren de la base de Rota per a tornar als EUA, quan estava prop de les illes Açores es va perdre contacte amb la nau.

A París es va celebrar l'anomenada Conferència de la Biosfera de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) per a intentar aconseguir un equilibri entre el desenvolupament i la protecció del Medi Ambient. Per primera volta es generalitzava l'ús del concepte de desenvolupament sostenible. Gràcies a les conclusions d'aquesta cimera es va obrir el programa de les Relacions entre l'Home i la Biosfera (MAB) en 1971. 

Foto de la Nasa

La primera foto de part del nostre planeta feta des de l'espai, la feren els nord-americans el 24 d'octubre de 1946, utilitzaren una càmera muntada damunt d'un coet V2, procedent de l'arsenal alemany de la Segona Guerra Mundial. Calgué esperar fins a la missió espacial de l'Apol·lo 8, perquè l'astronauta Bill Anders fera una foto la nit de Nadal, que van publicar el 30 de desembre d’aquest any. Per primera volta veiem la Terra eixint darrere de la Lluna, el nostre planeta semblava ser una xicoteta boleta blava enmig de la immensitat i foscor de l'espai. Llavors ens adonarem que el nostre món era molt menut, comprovarem que vivíem dins d'un marge finit del qual depeníem totalment, tot el planeta era la nostra casa i devíem cuidar-la. Va ser la constatació d'una veritat fonamental, vivim tancats en un planeta que té límits físics, aleshores la nostra supervivència com a espècie depén de respectar-los.

Música i pel·lícula recomanades: