 |
| Platja de La Casbah, València, després d’una tempesta, Arxiu RMiB |
L’erosió de certes platges
Abans de mitjans del segle XX totes les platges del nord i centre del País Valencià creixien, la mar retrocedia per les aportacions de
sediments que arrossegaven els rius. Els corrents marins al golf de València són com un rierol que
va en paral·lel a les costes, baixant de nord cap al sud, agafen les arenes que
vessen els rius i les acumulen platges i dunes.
Els ports en fer espigons que s’endinsaven
mar endins per a créixer, feren un efecte
ombra que va impedir l’arribada de sediments a les platges que tenien al sud.
Aquest procés que se'n va vorer agreujat perquè amb la construcció
generalitzada d’embassaments es van reduir els sediments que els rius duien al
mar. En l’estat espanyol en el segle XX, passarem de tindre 60 embassaments en
1950, a més de 1.200.
El procés de regressió de les platges començà quan l’erosió de la mar i les
tempestes s’emportaren més arena de aportaven les corrents i els vents de
llevant.
 |
| Dunes a la Devesa del Saler, Arxiu RMiB |
El punt d’inflexió per a les platges al voltant de València va ser 1930, quan construïren l'escullera del Dic del Nord del port de València. En endinsar-se 2,2 quilòmetres
en la mar oberta s’adonaren que les platges situades al sud començaven a minvar,
mentre les del nord continuaven creixent.
Les conseqüències de tallar en dos el golf
de València amb un mur de roques provinents de les pedreres del Puig no trigaren gaire, la reducció de
les platges situades al sud, va ser més acusat quan com prop estaven del port.
A la platja de Benimar de Natzaret van mesurar pèrdues de fins a
200 metres de la costa, entre 1934 i 1943.
Es calcula que els darrers cinquanta anys s’han perdut dos milions de
metres cúbics d’arena que s’ha emportat la mar, en realitat la minva total ha
sigut de tres milions de metres cúbics d’arena, però un d’ells l’han tornada els
vents i els corrents.
L’equilibri entre l’erosió i les aportacions d’arena s’ha mantingut o és
positiu en les platges situades al nord dels ports, com són la Malva-rosa i les Arenes de València, la Patacona d’Alboraia, el Pinar respecte
de Castelló, l’Escullera de Cullera i
la platja Nord de Gandia.
Els ports no han parat de créixer tallant encara més la dinàmica dels corrents,
a més el canvi climàtic ha provocat un augment en la freqüència i força de les
tempestes, per tant, un augment de l’erosió. Fins a 2016 l’energia que
descarregaven les ones a les nostres costes no havia passat mai de 200 m²h, després
d’eixa data set temporals l‘han sobrepassat, però amb Gloria es va multiplicar, arribant prop dels 600 m²h.
 |
| Augment previst del nivell del mar |
Un altre factor negatiu és l’augment de temperatures, ha provocat un desgel
generalitzat amb el consegüent augment del nivell del mar. Es calcula que en
cent anys la Devesa del Saler i l’Albufera de València es perdran, per
la suma de l’efecte tanca del port respecte de les aportacions de sediments i
l’augment del nivell de les aigües.
 |
| Platja d'Almassora amb espigons per a intentar regenar-la, foto Google Earth |
Quan s’ha perdut i on?
Un estudi encarregat per l’Oficina
tècnica Devesa-Albufera, dirigit per Josep
E. Pardo Pascual de la Universitat
Politècnica, va demostrar que entre els anys 1984 i 2014 la platja de l’Arbre del Gos va perdre 65 metres
d’arena; la de Pinedo enregistrà una
regressió de 56,7 metres; la de la Creu
40 metres; les del Saler van perdre
en aquell mateix període entre 34 i 33 metres.
A les xifres anterior cal afegir que entre 2015 i 2020 s’han perdut més de
300.000 m³ d'arena a les platges, d’eixa quantitat sols torna un 23%
arrossegada pels vents de llevant i la mar, però aquesta recuperació no és
homogènia, depén de les condicions particulars de cada platja. En eixe període
van comprovar que el Muntanyar de Pujol
va perdre 5,02 metres d'ample, la Gola
del Perellonet 7,21m i la platja de la
Punta 7,11 m.
El mateix procés han patit les platges al sud del port de Castelló, de fet són les que han tingut una pèrdua més acusada.
La platja d’Almassora que comptava
amb 200 metres d’amplària, ha perdut una mitjana de 30 metres anuals. Sols la
construcció d’espigons ha aconseguit retenir uns pocs metres d’arena, una
reducció semblant han patit les platges de Borriana.
La DANA de 2019 provocà una
forta tempesta marítima que afectà greument al passeig marítim de Casablanca, a Almenara. Van desaparéixer bona part de les platges de la Llosa, Xilxes, Moncofa, Nules i Borriana. Per a corregir l’erosió el Ministeri de Transició Ecològica hagué
de pressupostar 860.000 euros per a reparar les platges d’aquests municipis de la Plana Baixa.
 |
| Arxiu RMiB |
Per a recuperar les platges els
valencians hem de gastar molts milions d’euros per a regenerar una arena
que se’n durà la següent tempesta.
Per a mitigar la reducció de les platges, el ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient es va gastar 2.400.000
€ en reparacions pels temporals al Saler,
sols amb el Pla Litoral 2017. En
agost de 2019 es van regenerar les platges
de Dénia i El Saler amb un cost
de 40 milions d’euros per extraure i traslladar tres milions de metres cúbics
d’arena.
En 2021 l’estat té previst gastar 28,5 milions d'euros per a regenerar les
platges de l’Arbre del Gos, el Saler
i la Garrofera, que sumen 7.100
metres de longitud. L’objectiu és recuperar la línia de costa existent l'any
1965. Els treballs incloïen la prolongació dels espigons de la Gola de Pujol per estabilitzar la
platja.
En el paper pot paréixer que existeix un interés per part de l’estat
central, la realitat és molt més trista, la regeneració de les platges ha tingut una execució de pressupostària
molt reduïda. En 2021 sols havien fet un 5,2% dels projectes que comptaven amb
assignació pressupostària per a regenerar les nostres costes. S’han invertit un
total de 120.000 €, sols un 19,16% dels 2,3 milions que tenien pressupostats
per a les platges del País Valencià.
Tampoc pareix que els preocupe la ineficàcia de les mesures correctores o
de les de control davant de nous projectes constructius per part de Ports de l’Estat. En la resolució de la
Declaració d’Impacte Ambiental (DIA)
de l’Ampliació del Port de València
(16/8/2007. BOE núm.196. 35046) es reconeix textualment “Al sud del Port de València es troba l'actual desembocadura del riu
Túria, desviat durant l'última ampliació del Port, i les platges de Pinedo i Saler. En les últimes dècades aquestes platges han anat sofrint una
minva produïda per la interrupció del transport litoral, a causa del creixement
del Port i al descens d'aportacions sòlides del riu Túria.” A pesar d’això van donar el vistiplau a la DIA de 2007 establint unes salvaguardes
que no s’han complit, perquè la degradació ambiental s’ha agreujat. Damunt l’APV vol aprofitar eixa mateixa DIA per fer una nova ampliació en 2020,
amb nous dragats que seran dramàtics per a la qualitat de l’aigua i les escasses
praderies posidònia.
 |
| Projecte de regeneració costa de Moncofa, Xilxes i la Llosa |
Solucions
La solució més evident i aparentment més senzilla és aportar arena a les
platges que tinguen més erosió. Es pot traure de pedreres, agafar-la del fons
del mar amb dragues o dels llits dels rius. Totes tres opcions provoquen serioses
afeccions mediambientals i són cares, el preu per metre cúbic ha oscil·lat de
3-4 fins als 20 €.
La realitat ens ha demostrat que aportar arena a les platges, és malbaratar
recursos, si no es corregeixen les causes, sols aconseguiran guanyar temps.
Quan ve un altre fort marejol se'n torna a endur la sorra i es perd tota la
inversió utilitzada en regenerar-les.
 |
| Regeneració dunar al Saler, Arxiu RMiB |
La construcció d’espigons ha demostrat que pot tindre un cert efecte
estabilitzador, tot i que és irregular, sols és una solució provisional perquè atura
el deteriorament en uns llocs i l’agreuja en altres indrets.
Als EUA per a poder autoritzar
ampliacions de ports, obliguen a les instal·lacions portuàries que tinguen dragues
actives permanentment, per a transvasar sediments. També devíem dissenyar algun
sistema que buidarà d’arena el fons dels embassaments, que tendeixen a reblir-se,
per a donar pas als sediments fins a les desembocadures.
Els ecologistes valencians defensen
la necessitat de desmuntar els dics d'abric de l'ampliació nord del Port de València. Això tindria un cost
de 400 milions, caldria gastar-se 28 milions més per a regenerar la costa i recuperar
les platges del sud. Consideren que sols així es garantirà la protecció de la Devesa del Saler, per tant, de l'Albufera.
 |
| Platja de Benimar Natzaret |
Fonts:
CEDEX (2015) “Estudios de dinámica litoral, defensa y propuestas de mejora
en las playas con problemas erosivos, considerando los efectos del cambio
climático: estrategia de actuación del tramo de costa comprendido entre el
puerto de Castelló y el Port de Sagunt (Castelló sur)”. Ministerio de
Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Clave CEDEX: 22-414-5-002.
GARCÍA, M. (2021) “España gastó 60,6 millones de euros para reponer la
arena de sus playas en los últimos cinco años y medio”. Newtral.
https://www.newtral.es/gasto-arena-playas-millones/20210815/
NAVARRO, C. (2021) “Aprobada la regeneración de las playas del Parque
Natural de la Albufera ante "la barrera litoral que supone el Puerto de
València". elDiario.es:
SANCHIS, J. (2021) “La costa valenciana sólo ha recibido el 5% de la
inversión prevista para su regeneración”. Las Provincias.
https://www.lasprovincias.es/comunitat/costa-valenciana-solo-20210607165512-nt.html
 |
| Dunes al Saler, Arxiu RMiB |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada