NATURALISTES
L’alcoià Miguel Juan Payà Barceló
(Alcoi, †2020) devia ser l’únic
anellador valencià en eixos moments, molt possiblement, fou el primer anellador
del país enregistrat a la Societat
Espanyola d'Ornitologia (SEO), principalment treballà a la Font Roja.
![]() |
Foto publicada per Pep Cantó en xarxes socials, en homenatge a l'anellador alcoià, Miguel Juan Payá Barceló. |
José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) acabava de conéixer a Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016), ornitòleg, conservacionista i filantrop suís, que l’ajudà a anar als congressos naturalistes europeus. Al Congrés Ornitològic de Hèlsinki Valverde i ell encetaren una campanya per recaptar fons per poder comprar una finca a Doñana i protegir-la. Ambdós aconseguiren aquest mateix any organitzar el congrés de Wildfowl Research Bureau (IWRB) a Jerez. Passejaren als assistents a cavall pel vedat encisant-los amb les riqueses naturals i aconseguint nombroses donacions.
![]() |
Ramon Margalef, dibuix de Daniel Soriano / CC BY-SA |
Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004), biòleg català especialitzat en limnologia, oceanografia i ecologia, va ser el primer catedràtic d’Ecologia a l’estat, en la Universitat de Barcelona l’any 1967. En la dècada de 1950 a 1959 estudià les aigües marines de Castelló, en concret la relació entre el fitoplàncton i la productivitat pesquera. Publicà un total 15 estudis al respecte entre 1951 i 1964 tots realitzats en aigües de la Plana Alta. Cal recordar la importància del fitoplàncton que són vegetals que mesuren menys d’un mil·límetre, tots junts produeixen el 75% de l’oxigen que respirem i absorbeixen el 25% de l’anhídrid carbònic que generem.
CRÒNICA DE 1959
A València enderrocaren el palau renaixentista dels Vilaragut, construït al segle XV. Amb ell finalitzava l'empremta d'una de les famílies més importants i poderoses del passat, a la volta que començava un període d'atemptats contra el patrimoni, els especuladors enfonsaven valuosos palaus gòtics per alçar torres d’edificis, en aquest cas el va substituir l'Ayre Hotel Astoria Palace.
Al Manila Park es va celebrar el primer festival de la cançó espanyola de Benidorm. El van retransmetre la Xarxa d’Emissores del Moviment (REM) i el guanyà Mona Bell amb la cançó “Telegrama”.
Els darrers municipis de la província de València rebien el servei telefònic, amb la connexió a la xarxa de Terrateig, Aielo de Rugat a la Vall d’Albaida i Castellonet de la Safor. Tot mentre inauguraren el repetidor del Garbí i començaren a rebre les emissions de Televisió Espanyola.
![]() |
Setmanari Valle de Elda, 9 de maig de 1959 |
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El Decret d'Ordenació Econòmica de 21-VII-1959 suposà la fi de la política autàrquica franquista en alliberar els intercanvis comercials i permetre les inversions de capital estranger. Pocs dies després amb la Llei d'Ordre Públic de 30-VII-1959 es prohibia als obrers la possibilitat de fer aturs col·lectius, fou un intent més de callar al Moviment Obrer. Al retall adjunt del setmanari Valle de Elda es demostra el que entenia el franquisme del Moviment Obrer i com celebrava la festa del Treball de l'1 de maig.
![]() |
Foto de Wikipedia |
Mitjançant el Tractat Antàrtic signat per dotze països a Washington, l'1 de desembre, els estats es comprometien a no extreure minerals durant cinquanta anys. Tampoc s’autoritzaven proves d'armament o qualsevol altra activitat militar, llevat de les que foren d’ajut i suport a les activitats científiques o pacífiques.
Gràcies a ell, al continent
Antàrtic encara bull la vida, a l’hivern nien els pingüins emperadors
(Aptenodytes forsteri). En estiu ho fan el pingüí d'Adèlia (Pygoscelis
adeliae), el pingüí emplomallat (Eudyptes chrysocome), el pingüí
reial (Aptenodytes patagonicus), el pingüí carablanc (Pygoscelis
antarcticus) o el pingüí papua (Pygoscelis papua).
Rorqual comú, Arxiu RMiB |
Les balenes com el rorqual
blau (Balaenoptera musculus), el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el rorqual
boreal (Balaenoptera borealis), el rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera
acutorostrata), la iubarta (Megaptera novaeangliae), la balena franca
comuna (Eubalaena glacialis) s’alimenten de krill. Uns altres
mamífers marins com el catxalot (Physeter macrocephalus), el zífid
cap d'olla austral (Hyperoodon planifrons) o les orques (Orcinus
orca) pesquen o cacen. Tots ells desenvolupen la major part del seu cicle
vitel a les aigües antàrtiques.
A les profunditats hi viu el calamar
colossal (Mesonychoteuthis hamiltoni) mentre que a la plataforma
continental pesquen i cacen foques com foca de Weddell (Leptonychotes
weddellii), la foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus), la foca
de Ross (Ommatophoca rossi), la foca leopard (Hydrurga leptonyx), l’elefant
marí austral (Mirounga leonina) o l’os marí antàrtic (Arctocephalus
gazella). Aquests sols són els més grans, hi ha tot un món d’aus marines,
peixos, fins i tot prosperen sorprenents invertebrats que viuen al continent
blanc i les aigues.
Arxiu RMiB |
PUBLICACIONS
Robert Whittaker Harding
(Wichita, 1920-1980) fou
un ecòleg botànic estatunidenc que va defensar la classificació dels éssers
vius en cinc regnes, en la publicació "On
the Broad Classification of Organisms" (1959). Whittaker distingeix el regne dels Animals, vertebrats i invertebrats;
el regne de les plantes; el dels fongs; el de les moneres, uns éssers microscòpics i unicel·lulars, però sense nucli com
són els bacteris; per finalitzar amb
el regne dels protists, que són cèl·lules eucariotes sense parts
diferenciades, com són els protozous
i algunes algues.
![]() |
Fotograma del NODO Imatges núm. 865 (RTVE) Peníscola en 1959 |
![]() |
Muntatge amb fotogrames del NODO Imatges núm. 865 (RTVE) Peníscola en 1959 |
![]() |
Detall del llibret de les festes de Villareal de los Infantes (Vila-real) maig de 1959 |
![]() |
Biblioteca Digital Valenciana, etiqueta de taronges en 1959 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada