Any 1959

 

NATURALISTES

L’alcoià Miguel Juan Payà Barceló (Alcoi, †2020) devia ser l’únic anellador valencià en eixos moments, molt possiblement, fou el primer anellador del país enregistrat a la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO), principalment treballà a la Font Roja.

Foto publicada per Pep Cantó en xarxes socials, en homenatge a l'anellador alcoià, Miguel Juan Payá Barceló.

José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) acabava de conéixer a Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016), ornitòleg, conservacionista i filantrop suís, que l’ajudà a anar als congressos naturalistes europeus. Al Congrés Ornitològic de Hèlsinki Valverde i ell encetaren una campanya per recaptar fons per poder comprar una finca a Doñana i protegir-la. Ambdós aconseguiren aquest mateix any organitzar el congrés de Wildfowl Research Bureau (IWRB) a Jerez. Passejaren als assistents a cavall pel vedat encisant-los amb les riqueses naturals i aconseguint nombroses donacions.

Ramon Margalef, dibuix de Daniel Soriano / CC BY-SA 

Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004), biòleg català especialitzat en limnologia, oceanografia i ecologia, va ser el primer catedràtic d’Ecologia a l’estat, en la Universitat de Barcelona l’any 1967. En la dècada de 1950 a 1959 estudià les aigües marines de Castelló, en concret la relació entre el fitoplàncton i la productivitat pesquera. Publicà un total 15 estudis al respecte entre 1951 i 1964 tots realitzats en aigües de la Plana Alta. Cal recordar la importància del fitoplàncton que són vegetals que mesuren menys d’un mil·límetre, tots junts produeixen el 75% de l’oxigen que respirem i absorbeixen el 25% de l’anhídrid carbònic que generem. 

 

CRÒNICA DE 1959

A València enderrocaren el palau renaixentista dels Vilaragut, construït al segle XV. Amb ell finalitzava l'empremta d'una de les famílies més importants i poderoses del passat, a la volta que començava un període d'atemptats contra el patrimoni, els especuladors enfonsaven valuosos palaus gòtics per alçar torres d’edificis, en aquest cas el va substituir l'Ayre Hotel Astoria Palace. 

Al Manila Park es va celebrar el primer festival de la cançó espanyola de Benidorm. El van retransmetre la Xarxa d’Emissores del Moviment (REM) i el guanyà Mona Bell amb la cançó “Telegrama”.

Els darrers municipis de la província de València rebien el servei telefònic, amb la connexió a la xarxa de Terrateig, Aielo de Rugat a la Vall d’Albaida i Castellonet de la Safor. Tot mentre inauguraren el repetidor del Garbí i començaren a rebre les emissions de Televisió Espanyola.

Setmanari Valle de Elda, 9 de maig de 1959

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

El Decret d'Ordenació Econòmica de 21-VII-1959 suposà la fi de la política autàrquica franquista en alliberar els intercanvis comercials i permetre les inversions de capital estranger. Pocs dies després amb la Llei d'Ordre Públic de 30-VII-1959 es prohibia als obrers la possibilitat de fer aturs col·lectius, fou un intent més de callar al Moviment Obrer. Al retall adjunt del setmanari Valle de Elda es demostra el que entenia el franquisme del Moviment Obrer i com celebrava la festa del Treball de l'1 de maig. 

Foto de Wikipedia

Mitjançant el Tractat Antàrtic signat per dotze països a Washington, l'1 de desembre, els estats es comprometien a no extreure minerals durant cinquanta anys. Tampoc s’autoritzaven proves d'armament o qualsevol altra activitat militar, llevat de les que foren d’ajut i suport a les activitats científiques o pacífiques.

Gràcies a ell, al continent Antàrtic encara bull la vida, a l’hivern nien els pingüins emperadors (Aptenodytes forsteri). En estiu ho fan el pingüí d'Adèlia (Pygoscelis adeliae), el pingüí emplomallat (Eudyptes chrysocome), el pingüí reial (Aptenodytes patagonicus), el pingüí carablanc (Pygoscelis antarcticus) o el pingüí papua (Pygoscelis papua).

Rorqual comú, Arxiu RMiB

Les balenes com el rorqual blau (Balaenoptera musculus), el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el rorqual boreal (Balaenoptera borealis), el rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata), la iubarta (Megaptera novaeangliae), la balena franca comuna (Eubalaena glacialis) s’alimenten de krill. Uns altres mamífers marins com el catxalot (Physeter macrocephalus), el zífid cap d'olla austral (Hyperoodon planifrons) o les orques (Orcinus orca) pesquen o cacen. Tots ells desenvolupen la major part del seu cicle vitel a les aigües antàrtiques.

A les profunditats hi viu el calamar colossal (Mesonychoteuthis hamiltoni) mentre que a la plataforma continental pesquen i cacen foques com foca de Weddell (Leptonychotes weddellii), la foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus), la foca de Ross (Ommatophoca rossi), la foca leopard (Hydrurga leptonyx), l’elefant marí austral (Mirounga leonina) o l’os marí antàrtic (Arctocephalus gazella). Aquests sols són els més grans, hi ha tot un món d’aus marines, peixos, fins i tot prosperen sorprenents invertebrats que viuen al continent blanc i les aigues.

Arxiu RMiB

PUBLICACIONS

Robert Whittaker Harding (Wichita, 1920-1980) fou un ecòleg botànic estatunidenc que va defensar la classificació dels éssers vius en cinc regnes, en la publicació "On the Broad Classification of Organisms" (1959). Whittaker distingeix el regne dels Animals, vertebrats i invertebrats; el regne de les plantes; el dels fongs; el de les moneres, uns éssers microscòpics i unicel·lulars, però sense nucli com són els bacteris; per finalitzar amb el regne dels protists, que són cèl·lules eucariotes sense parts diferenciades, com són els protozous i algunes algues.

Fotograma del NODO Imatges núm. 865 (RTVE) Peníscola en 1959

Muntatge amb fotogrames del NODO Imatges núm. 865 (RTVE) Peníscola en 1959

Detall del llibret de les festes de Villareal de los Infantes (Vila-real) maig de 1959

Biblioteca Digital Valenciana, etiqueta de taronges en 1959