 |
| Collage RMiB |
“L'objectiu de la ciència és descobrir i il·luminar la veritat”.
Rachel Carson
NATURALISTES
L’ornitòleg Lluís Pechuán Albiñana
El naturalista valencià Lluís Pechuán Albiñana feia seguiment i anellament dels ardeids de l'Albufera de València i també treballava al Fondo d'Elx. Publicà que hi havia una colònia de martinet (Nycticorax nycticorax) que criava a la pineda de la Devesa del Saler. En 1968 va constatar que en començar la urbanització de la Devesa desaparegueren com a reproductors algunes espècies. Va publicar a la revista ARDEOLA, en el volum 10 (1966) signà l’article "Sobre charranes, fumareles y ardeidas que nidifican en la albufera de valencià" i la nota "Larus ridibundus anidando en el lago de la Albufera", al número de 1969 trobem "Captura d'un Alopochen aegyptiacus en l'Albufera de Valencia". En 1971 aparegué la seua darrera aportació que tornava a reflectir l’evolució de les aus colonials a les mates: "Sobre la colonia de garzas del Lago de la Albufera de Valencia".
 |
| Lluís Pechuán Albiñana |
Anelladors al País Valencià
Al País Valencià sols hi havia 3 anelladors, a València teníem a l’abans mencionat Lluís Pechuán que enregistrà 228 ocells i a Joan J. Barral Coll que anellà 812 aus. A Alacant continuava treballant l’alcoià Miguel Juan Payà que comunicà el marcatge de 481 aus.
 |
| Adolfo Rincón de Arellano / Foto de Luis García Oliver - Enciclopèdia Catalana |
CRÒNICA DEL 1962
Redacció del projecte d’urbanització del Saler
L’Ajuntament de València encapçalat per l'alcalde Adolfo Rincón d'Arellano (València, 1910-2006) van encarregar la redacció del projecte per a la urbanització de la Devesa del Saler, a la Societat Terrenos de Valencia, S. A. TEVASA, darrere de la qual estava el Banc Urquijo. El projecte el va fer l'arquitecte madrileny Julio Cano Lasso (Madrid, 1920-1996).
 |
| Manuel Fraga Iribarne 1962 |
Fraga i el turisme depredador del territori
Manuel Fraga Iribarne (Villalba, 1922-2012), que havia sigut anomenat ministre d'Informació i Turisme el 10 de juliol de 1962, va ser el pare del turisme depredador del territori. Pretenia impulsar el turisme de masses per a augmentar els ingressos de l’estat. Per a facilitar-ho dictà la Llei de Centres i Zones d'Interés Turístic Nacional, que aprovaren l’any següent. Aquesta norma permetia botar-se les restriccions que imposava la Llei del Sòl de 1956, llavors va permetre el desenvolupament urbanístic sense restriccions, creant la ferramenta perfecta per a permetre la requalificació de la Devesa del Saler i la seua urbanització. En compensació a l’estat pel desbloqueig urbanístic del Saler, el 23 de novembre de 1962 l’Ajuntament de València acordà la cessió a l’estat dels terrenys per a construir el Parador Nacional del Saler. Les obres acabaren en 1966 i el camp de golf s’inaugurà en 1968.
La nova societat de consum
A València el primer gran comerç en assolir les noves tendències de consum va ser el Siglo Valenciano que començà la seua activitat dedicada al tèxtil en 1879, al carrer de la Pau. Tot i que hi hagué de passar quasi un segle perquè, aquest any l'empresari Carlos Máñez Meliá (València, 1929) fundarà Galerías TodO, al principi de l'avinguda de Baró de Càrcer. Va ser la primera gran botiga que oferia tota mena de productes. Comptava amb un gran soterrani, planta baixa i dues plantes amb escaleres mecàniques, obrien ininterrompudament de nou del matí fins a les set de la vesprada i, fins i tot, implantà la primera targeta de compra a l'estat, que era de cartó. Un altre emprenedor de fou Ernesto Martínez Colomer (Ontinyent, 1912-1984) que tingué diverses grans botigues dedicades al tèxtil sota la marca Lanas Aragón. Al carrer Russafa estava el magatzem Casa Gay.
 |
| Collage RMiB |
El canvi definitiu en els hàbits de consum dels valencians vingué amb la inauguració del Corte Inglés al carrer Pintor Sorolla, que va obrir portes el mes d’abril de 1971. L’anunciaren com el centre comercial més gran d’Espanya, amb més 75.000 m². En 1974 intentà fer-li la competència MARCOL, del mateix Ernesto Martínez, que alçà un altre gran magatzem en l’avinguda de Pius XII, amb una superfície de més de 59.000 m².
 |
| Finca de Ferro en construcció |
Al cap i casal inauguraren l’Edifici Garcerán, conegut popularment com la “finca de ferro”. Té 22 plantes i 85 metres d’alt, el van fer amb una estructura de bigues de ferro, quelcom poc conegut a la ciutat. Va ser la construcció més alta de la ciutat durant vora quaranta anys. Mentre l’alçaven li posaren el malnom de la “Finca dels Collons”, perquè quan la gent eixia de l'Estació del Nord i mirava cap a l'esquerra, veia la seua envergadura, exclamaven: "Collons, quina finca!".
El tèxtil alcoià
El tèxtil alcoià estava format per 340 empreses que empraven a 9.000 treballadors. Aquest any començaren a organitzar-se sindicalment i augmentà la conflictivitat laboral, demanaren augments de salaris i condicions laborals dignes.
Inundacions
Tinguérem inundacions a València, Pedralba, Bugarra, Riba-roja de Túria, Almassora i Alacant, on moriren dos ciutadans.
 |
| Drets: Delfí Abella i Gibert (Barcelona, 1925-2007), Remei Margarit i Tayà (Sitges, 1935), Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931-2020), Francesc “Quico” Pi de la Serra (Barcelona, 1942), Joan Francesc Mira i Casterà (València, 1939); asseguts: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927-2023), Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) i “Raimon” Ramon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940). Foto Casa Joan Fuster |
L’Aplec de Castelló
El 21 d’octubre es va fer el tercer Aplec a Castelló organitzat pel Centre Excursionista de Castelló i les joventuts de lo Rat Penat. Actuaren Els Setze Jutges acompanyats per Raimon que cantava per primera volta fora de València.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El franquisme volia entrar a la CEE
 |
| MACOSA 1962 |
 |
 |
| Vaga minera a Asturies, 1962 |
El 4 de maig, per primera volta la premsa espanyola publicava que hi havia alguns disturbis laborals en el nord d'Espanya, i per a evitar la seua extensió s’havia decretat l'estat d'excepció durant tres mesos, a les províncies d'Astúries, Biscaia i Guipúscoa. El 9 de maig la vaga s’havia estés a les mines de Lleó. El dia 10 intel·lectuals enviaren una carta als diaris demanant que informaren de les vagues mineres. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 1869-1968) encapçalava una llarga llista de signants, que no publicà la premsa del Moviment.
 |
| Arxiu RMiB |
El dia 14 la vaga s’havia estés a indústries de Madrid, Barcelona, Saragossa, Terol i a les mines d’Andalusia. El 15 va haver-hi una manifestació de dones en solidaritat amb els vaguistes, a la Porta del Sol. La pressió pujava i el govern tingué por que s’estengueren les protestes encara més. El dia 24 el Consell de Ministres aprovà una pujada en el preu del carbó per a augmentar els sous, l’endemà tornaren a la feina algunes mines i en poc temps es va desactivar la vaga.
Assecar la llacuna da Limia
El desenvolupisme va arribar a la política agrària franquista, per guanyar terres de conreu eixugaren la llacuna d'Antela, situada en la comarca orensana da Limia. Era el llac d'aigua dolça més gran de l'estat, la seua grandària variava anualment segons la pluviometria, però generalment tenia 7 quilòmetres de llarg per 6 quilòmetres d'ample. Les obres de dessecació començaren en 1958 i acabaren aquest any. Crearen 3.165 noves hectàrees de conreu. Expulsaren milers d'aus aquàtiques que hagueren de buscar-se altres indrets molls. La fauna subaquàtica tingué pitjor sort i desaparegué totalment. Hui aquesta comarca és un indret amb greus problemes de contaminació dels aqüífers, els responsables són els purins que vessen més 400 granges industrials. Les aigües sovint superen concentracions de 50 mil·ligrams de nitrats per litre, que és el límit permés per la Unió Europea.
 |
| Collage RMiB |
La Crisi dels Míssils
El 22 d’octubre el president nord-americà John Fitzgerald Kennedy (Brookline, 1917-1963) anunciava en roda de premsa que els soviètics havien instal·lat bases de míssils nuclears a Cuba que apuntaven cap als Estats Units. Va ser un dels moments més tensos entre les dues superpotències. Cal recordar que des de la presa del poder dels revolucionaris cubans, encapçalats per Fidel Alejandro Castro Ruz (Birán, 1926-2016) l’1 de gener de 1959, el seu poderós veí del nord no havia parat d’intentar expulsar-los del poder. Els paladins de la democràcia, per aconseguir-ho no dubtaren a pagar comandos terroristes, organitzaren la invasió d’un exèrcit de mercenaris i decretant un estricte bloqueig econòmic. El 28 d'octubre, el president Kennedy es va comprometre a deixar d'intentar envair Cuba i la Unió Soviètica retirà els míssils atòmics que tenia instal·lats a Cuba, finalitzava la Crisi dels Míssils.
Conferència MAR
El mes de novembre es va celebrar a la Camarga francesa la Conferència MAR, l’organitzà Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016). En ella per primera volta governs, ONG i científics s’ajuntaven per a demanar un tractat internacional per a protegir els aiguamolls i aportaren un llistat amb els mollals de major importància internacional.
PUBLICACIONS
La nova revista TRIUNFO
El 9 de juny es va publicar el primer número de la renovada revista TRIUNFO per intentar obrir una finestra als corrents de pensament democràtics. La publicació va néixer a València en 1946 com una revista de cine, tot i que l’any 1948 es traslladà a Madrid. Aquest 1962 es transformà en una revista d’informació general. En eixes pàgines aparegueren els primers articles publicats a la premsa espanyola que parlaven d'ecologia i medi ambient. Els signaren els primers intel·lectuals ecologistes com Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018). En 1982, no pogué mantenir la competició amb altres publicacions més modernes i tancà definitivament.
Rachel Carson i Silent Spring
La biòloga marina i conservacionista Rachel Carson (Springdale, 1907-1964) després de detectar pesticides per tot arreu, des de la llet materna fins als pingüins, va escriure “Silent Spring”. Amb aquest llibre aconseguí despertar l'interés mundial de personalitats i científics que s’adonaren de la necessitat de crear una nova ciència; l’Ecologia. Amb el pas del temps es va convertir en un Moviment Sociològic i Filosòfic, en demostrar al món la necessitat d’un canvi radical del model de societat per evitar un Antropocidi.
Joan Fuster i Nosaltres els Valencians
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) publicà l’assaig “Nosaltres, els valencians”. Fins a eixe moment ningú s’havia replantejat la història del nostre poble. Partint d'una anàlisi de les nostres arrels duals: aragoneses i catalanes, va sacsejar la consciència i aconseguí despertar la identitat valenciana adormida després de tres-cents anys d’imposicions culturals. Ell estava convençut que una volta assumirem la nostra identitat hauríem d’incorporar-nos als països catalans per a poder persistir com a poble, estava convençut que a soles seríem massa febles per a mantenir la nostra cultura davant la força d’un estat totalitari i espanyolista. Aquesta concepció d’una unió política dels pobles de parla catalana va ser l’argument que empraren les dretes regionalistes, a finals dels anys setanta, per a dividir primer i després per a tornar a enfonsar la consciència valenciana dins de l’espanyolitat imposada.
Fonts i referències:
L’Aplec de Castelló:
Música i pel·lícula recomanades:
 |
| La gran familia (1962) Fernando Palacios, Rafael J. Salvia |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada