El riu Túria transcorria dins del terme de València set quilòmetres, encaixonat per marges de pedra, des de l’Assut de Rovella fins a l’Assut de l’Or , en creuar el pont de Ferro o de Drassanes (1931) moria al mar, entre el port i el barri de Natzaret . Els paredats s’havien construït per defensar la ciutat de les freqüents avingudes del riu que periòdicament la negaven. En les pitjors riuades sols s’havien salvat els terrenys que ocupava l’antiga ciutat romana, fundada dalt d’un alteró d’un illot a la vora del riu, pel cònsol romà: Dècim Juni Brut Galaic el 138 aC. València en 1853, gravat d’Alfred Guesdon  El riu Túria tancava València pel nord, per facilitar el pas s'havien alçat 12 ponts, cinc històrics, altres cinc i dues passarel·les més modernes. Per protegir la ciutat de les avingudes que es repetien periòdicament començaren ben prompte a alçar paredats formats amb grans pedres. En 1956 acabaren els primers que va construir la Junta de Murs i Valls , entre el p

MOVIMENT OBRER En 1900 hi havia una fàbrica de paper a  la Patacona ,  Alboraia, propietat de  Rigoberto Aranda . En 1932 es va convertir en la  Paperera del Grau SA  on   treballaven 700 obrers. En 1943 tornà a canviar de mans i s’integrà dins l’empresa basca:  Paperera Espanyola SA . Aquest any 1951 inicià el procés de producció de pasta de paper a partir d’una mescla de palla d’arròs junt unes altres fibres vegetals. Arribaren a gastar tota la palla d’arròs que produïen els camps dels termes de Sueca, Cullera  i  Sollana.  Amb ella fabricaven una mena de cartolina molt feble que per donar-li més consistència havien de mesclar-la amb palla de blat i fusta. Amb el nou procés industrial l'ocupació pujà fins als 1.300 obrers que havien de suportar una feina molt fastigosa. Tenien torns per a poder mantenir la producció 24 hores, set dies a la setmana. Els treballadors estaven tota la jornada laboral envoltats d’una atmosfera plena de fums tòxics i pudents, fent un treball dur f