Passa al contingut principal

Any 1965

 


El Museu del Carme d'Onda, a la Plana Baixa, es va formar a partir de la col·lecció del Gabinet de Ciències que tenia el Col·legi dels Pares Carmelites l’any 1952, que va recopilar i impulsar el Pare Anselmo Coyne. Es va inaugurar aquest 1965 l'edifici del museu de 4.500 m² construït per acollir la nombrosa recopilació d'animals de tot el món, naturalitzats i classificats geogràficament en habitacions que recorden el seu hàbitat original amb cartó pedra. 


Foto de Turisme de Castelló



La col·lecció compta amb més de 2.000 animals vertebrats, 5.500 invertebrats, més de 1.500 plantes en l’Herbari, també tenen 2.000 minerals, 500 fòssils i una col·lecció malacològica amb 500 espècimens. Molts escolars dels anys seixanta i dels setanta ens quedarem encisats en visitar aquest espectacular museu en un moment en què l'únic contacte amb els animals per a molts xiquets eren les pel·lícules de Tarzan o de Disney.


Docavo en el programa Vida Salvaje de TVE de Félix Rodríguez de la Fuente, 1970


Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016) fou catedràtic d’Entomologia a la Facultat de Ciències de València, es va especialitzar en l’estudi dels bracònids, els himenòpters paràsits. Va fer una gran tasca en l'estudi dels insectes en descobrir 40 espècies noves i trobà per primera volta dins l'estat 300 espècies. L’any 1965 inaugurava el Zoològic de València en un xicotet recinte de menys de huit hectàrees, pegat als Jardins dels Vivers, des del primer moment s’anunciaren com instal·lacions provisionals. 



Començà amb 22 animals, alguns que li van regalar els domadors valencians del Circ d'Ivanoff, com la lleona Noia o el pobre ximpanzé Tarzan, que abans vivia en una gàbia al mig dels Vivers. La provisionalitat del zoo durà quaranta-tres anys que va romandre fins que es va inaugurar el Bioparc. L'any 2007 es traslladaren els animals, més de cent mamífers i altres cent aus al seu nou zoològic. Dirigí el Jardí Botànic de València entre 1962 i 1987 on va promoure la recuperació de la biblioteca del jardí, així com les zones de l’herbari i el planter que s’havien perdut en la riuà de 1957.




Va escriure 17 obres, entre elles en 1979 publicà el llibre “La Albufera de València: els seus peixos i les seues aus (ictiofauna i avifauna)”. Docavo no ha sigut massa valorat pels ecologistes i naturalistes perquè el consideraren responsable del maltractament dels animals del zoo, tot i que ell sempre estigué demanant als polítics unes instal·lacions de qualitat per garantir el  seu benestar. No hem d'oblidar que fou un dels primers que va alçar la veu per defensar el Saler, per tant un dels ecologistes valencians pioners.

Un dels insectes que va descobrir Docavo, en la seua obra "Mi vida entomològica"


Club d’Amics de la UNESCO, Alcoi, sessió del 3r Cicle de Cinema i Drets Humans


A Alcoi es va fundar el Club d'Amics de la UNESCO, fou un intent per part del règim tardofranquista per a crear una falsa imatge d'obertura cap a Europa. Sota el seu paraigua aparegueren tota mena d'associacions com entitats esportives, festives, d'oci, culturals, etc. Els primers anys hi hagué fins a 600 afiliats només a Alcoi. Com facilitava la possibilitat de tindre un lloc on reunir-se i organitzar-se, l'aprofitaren els grups d'antifranquistes, això provocà que el clausuraren les autoritats diferents voltes entre 1969 i 1974. S'obriren Clubs d'Amics de la Unesco per tot l'Estat, però amb la democràcia desaparegueren la gran majoria. Actualment el d'Alcoi és l'únic que resta obert al País Valencià. S'organitzen tota mena d'activitats culturals on la preocupació pel territori i el medi ambient estan molt presents, està presidit per Emma Rodríguez Castelló.




A València enderrocaren el Palau dels Vilaragut, construït al segle XV. Amb ell finalitzava l'empremta d'una de les famílies més importants i poderoses del passat. Començava un període d'atemptats contra el patrimoni, els especuladors guanyaven enfonsant valuosos palaus per alçar edificis alts o en aquest cas l'Ayre Hotel Astoria Palace.


Il·lustració de Martorell del Fondo a l'ARDEOLA num. 21


En un article publicat a la revista ARDEOLA vol. 21 "Revisión de la actuales colonias de ardeidas de España" de M. Fernández Cruz diu que M. Martorell aquest any 1965 va descobrir la colònia de cria d’ardeids al Fondo d'Elx. En l’ARDEOLA vol. 11 (2) de 1966, Martorell va publicar una nota sobre les aus del Fondo, comentant observacions des de 1964. En la nota afirma que anellaren aus i també afegeix els noms valencians d’algunes aus. A la nota afirmava que no vivia a la província d’Alacant.





Aquest any es llançà la col·lecció de cromos “Vida y Color", era una acolorida ullada a la biodiversitat del planeta en dibuixos. Va ser la primera finestra oberta a la natura per a molts xiquets dels anys seixanta i setanta que publicà la barcelonesa Editorial Álbumes Españoles.




Vietnam 1965, Foto de Horst Faas


El mes de març a Detroit (Estats Units), Alice Herz de vuitanta-dos anys es va botar foc i morí per protestar contra la guerra del Vietnam, poc després set activistes més la van imitar. Al mes d'abril començaren les primeres manifestacions pacifistes convocades pels estudiants que culminaren en l'organització d'una gran marxa fins al Capitoli i la Casa Blanca, a la que se sumaren partits esquerrans i grups progressistes.




Als Estats Units es va legalitzar la píndola anticonceptiva que ajudà a l'eclosió del sexe lliure i el Moviment Hippie. Començava l'anomenada Contracultura, eren valors, tendències i noves formes socials oposades a les establertes pel Capitalisme Consumista. El terme el va proposar l'historiador estatunidenc Theodore Roszak (Chicago, 1933-2011) al seu llibre de 1968 "El naixement d'una contracultura".


Pintada de quitrà amb pinzell feta pel Partit Socialista Valencià el 9 d'octubre de 1965






Tramvia a Alacant, cap al 1965, Foto de Pedro A. Eme.


Comentaris