Any 1965

 

El Museu del Carme d'Onda, a la Plana Baixa, es va formar a partir de la col·lecció del Gabinet de Ciències que tenia el Col·legi dels Pares Carmelites l’any 1952, que va recopilar i impulsar el Pare Anselmo Coyne. Es va inaugurar aquest 1965 l'edifici del museu de 4.500 m² construït per acollir la nombrosa recopilació d'animals de tot el món, naturalitzats i classificats geogràficament en habitacions que recorden el seu hàbitat original amb cartó pedra. 

Foto de Turisme de Castelló

La col·lecció compta amb més de 2.000 animals vertebrats, 5.500 invertebrats, més de 1.500 plantes en l’Herbari, també tenen 2.000 minerals, 500 fòssils i una col·lecció malacològica amb 500 espècimens. Molts escolars dels anys seixanta i dels setanta ens quedarem encisats en visitar aquest espectacular museu en un moment en què l'únic contacte amb els animals per a molts xiquets eren les pel·lícules de Tarzan o de Disney.

Docavo en el programa Vida Salvaje de TVE de Félix Rodríguez de la Fuente, 1970

Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016) fou catedràtic d’Entomologia a la Facultat de Ciències de València, es va especialitzar en l’estudi dels bracònids, els himenòpters paràsits. Va fer una gran tasca en l'estudi dels insectes en descobrir 40 espècies noves i trobà per primera volta dins l'estat 300 espècies. L’any 1965 inaugurava el Zoològic de València en un xicotet recinte de menys de huit hectàrees, pegat als Jardins dels Vivers, des del primer moment s’anunciaren com instal·lacions provisionals. Comença amb 22 animals, alguns que li van regalar els domadors valencians del Circ d'Ivanoff, com la lleona Noia, i el pobre ximpanzé Tarzan que abans vivia en una gàbia al mig dels Vivers. La provisionalitat del zoo durà quaranta-tres anys que va romandre fins que es va inaugurar el Bioparc. L'any 2007 es traslladaren els animals, més de cent mamífers i altres cent aus al seu nou zoològic. Dirigí el Jardí Botànic de València entre 1962 i 1987 on va promoure la recuperació de la biblioteca del jardí, així com les zones de l’herbari i el planter que s’havien perdut en la riuà de 1957.

Va escriure 17 obres, entre elles en 1979 publicà el llibre “La Albufera de València: els seus peixos i les seues aus (ictiofauna i avifauna)”. Docavo no sigut massa valorat pels ecologistes i naturalistes per considerar-lo responsable del maltractament dels animals del zoo, tot i que ell sempre estigué demanant als polítics unes instal·lacions de qualitat. No hem d'oblidar que fou un dels primers que va alçar la veu per defensar el Saler, per tant un dels ecologistes valencians pioners.

Tarzán, foto de Las Provincias

Pintada de quitrà amb pinzell feta pel Partit Socialista Valencià el 9 d'octubre

Un dels insectes que va descobrir Docava, en la seua obra "Mi vida entomològica"

Aquest any es llançà la col·lecció de cromos “Vida y Color", era una acolorida ullada a la biodiversitat del planeta en dibuixos. Va ser la primera finestra oberta a la natura per a molts xiquets dels anys seixanta i setanta que publicà l’editorial barcelonesa Editorial Álbumes Españoles.

"Vida i Color"

En un article publicat a la revista ARDEOLA vol. 21 "Revisión de la actuales colonias de ardeidas de España" de M. Fernández Cruz diu que M. Martorell aquest any 1965 va descobrir la colònia de cria d’ardeids al Fondo d'Elx. En l’ARDEOLA vol. 11 (2) de 1966, Martorell va publicar una nota sobre les aus del Fondo, comentant observacions des de 1964. En la nota afirma que anellaren aus i també afegeix els noms valencians d’algunes aus. A la nota afirmava que no vivia a la província d’Alacant.

Il·lustració de Martorell del Fondo a l'ARDEOLA num. 21

Vietnam 1965, Foto de Horst Faas

El mes de març a Detroit (Estats Units), Alice Herz de vuitanta-dos anys es va botar foc i morí per protestar contra la guerra del Vietnam, després set activistes més l'imitarien. Al mes d'abril començaren les primeres manifestacions pacifistes organitzades pels estudiants que culminaren en l'organització d'una gran marxa fins al Capitoli i la Casa Blanca, a la que se sumaren els partits esquerrans i grups progressistes.

Als Estats Units es va legalitzar la píndola anticonceptiva que ajudà a l'eclosió del sexe lliure i el Moviment Hippie. Començava l'anomenada Contracultura, eren valors, tendències i noves formes socials oposades a les establertes pel Capitalisme consumista. El terme el proposà l'historiador estatunidenc Theodore Roszak al seu llibre de 1968 "El naixement d'una contracultura".