El Museu del Carme d'Onda, a la Plana Baixa, es va formar a partir de la col·lecció del Gabinet de Ciències que tenia el Col·legi dels Pares Carmelites l’any
1952, que va recopilar i impulsar el Pare
Anselmo Coyne. Es va inaugurar aquest 1965 l'edifici del museu de 4.500 m² construït
per acollir la nombrosa recopilació d'animals de tot el món, naturalitzats i classificats
geogràficament en habitacions que recorden el seu hàbitat original amb
cartó pedra.
![]() |
Foto de Turisme de Castelló |
![]() |
Docavo en el programa Vida Salvaje de TVE de Félix Rodríguez de la Fuente, 1970 |
Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016) fou catedràtic d’Entomologia a la Facultat de Ciències de
València, es va especialitzar en l’estudi dels bracònids, els himenòpters
paràsits. Va fer una gran tasca en l'estudi dels insectes en descobrir 40
espècies noves i trobà per primera volta dins l'estat 300 espècies. L’any 1965
inaugurava el Zoològic de València
en un xicotet recinte de menys de huit hectàrees, pegat als Jardins dels Vivers, des del primer
moment s’anunciaren com instal·lacions provisionals. Comença amb 22 animals,
alguns que li van regalar els domadors valencians del Circ d'Ivanoff, com la lleona
Noia, i el pobre ximpanzé Tarzan
que abans vivia en una gàbia al mig dels Vivers.
La provisionalitat del zoo durà
quaranta-tres anys que va romandre fins que es va inaugurar el Bioparc. L'any 2007 es traslladaren els
animals, més de cent mamífers i altres cent aus al seu nou zoològic. Dirigí el Jardí Botànic de València entre 1962 i 1987 on va promoure la recuperació de la
biblioteca del jardí, així com les zones de l’herbari i el planter que s’havien
perdut en la riuà de 1957.
Va escriure 17 obres, entre elles en 1979 publicà el llibre “La
Albufera de València: els seus peixos i les seues aus (ictiofauna i avifauna)”. Docavo
no sigut massa valorat pels ecologistes
i naturalistes per considerar-lo
responsable del maltractament dels animals del zoo, tot i que ell sempre
estigué demanant als polítics unes instal·lacions de qualitat. No hem d'oblidar
que fou un dels primers que va alçar la veu per defensar el Saler, per tant un dels ecologistes valencians pioners.
![]() |
Tarzán, foto de Las Provincias |
![]() |
Un dels insectes que va descobrir Docava, en la seua obra "Mi vida entomològica" |
Aquest any es llançà la col·lecció de cromos “Vida y Color", era una acolorida ullada
a la biodiversitat del planeta en dibuixos. Va ser la primera finestra oberta a
la natura per a molts xiquets dels anys seixanta i setanta que publicà
l’editorial barcelonesa Editorial
Álbumes Españoles.
![]() |
"Vida i Color" |
En un article publicat a la revista ARDEOLA
vol. 21 "Revisión de la actuales
colonias de ardeidas de España" de M. Fernández Cruz diu que M.
Martorell aquest any 1965 va
descobrir la colònia de cria d’ardeids
al Fondo d'Elx. En l’ARDEOLA vol. 11 (2) de 1966, Martorell va publicar una nota sobre
les aus del Fondo, comentant observacions
des de 1964. En la nota afirma que anellaren aus i també afegeix els noms
valencians d’algunes aus. A la nota afirmava que no vivia a la província d’Alacant.
![]() |
Il·lustració de Martorell del Fondo a l'ARDEOLA num. 21 |
![]() |
Vietnam 1965, Foto de Horst Faas |
El mes de març a Detroit (Estats
Units), Alice Herz de vuitanta-dos anys es va botar foc i morí per
protestar contra la guerra del Vietnam,
després set activistes més l'imitarien. Al mes d'abril començaren les primeres
manifestacions pacifistes organitzades pels estudiants que culminaren en
l'organització d'una gran marxa fins al Capitoli
i la Casa Blanca, a la que se
sumaren els partits esquerrans i grups progressistes.
Als Estats Units es va legalitzar la píndola
anticonceptiva que ajudà a l'eclosió del sexe lliure i el Moviment Hippie. Començava l'anomenada Contracultura, eren valors,
tendències i noves formes socials oposades a les establertes pel Capitalisme consumista. El terme el proposà l'historiador estatunidenc Theodore Roszak al seu llibre de 1968
"El naixement d'una contracultura".
Comentaris
Publica un comentari