Passa al contingut principal

Any 1965

 

 

NATURALISTES


El Museu del Carme d'Onda, a la Plana Baixa, es va formar a partir de la col·lecció del Gabinet de Ciències que tenia el Col·legi dels Pares Carmelites l’any 1952, que va recopilar i impulsar el Pare Anselmo Coyné Buyl (Saragossa, 1901-1979). El museu es va inaugurar aquest 1965, van alçar un edifici de 4.500 m² per acollir la nombrosa recopilació d'animals naturalitzats de tot el món. Estan classificats geogràficament en habitacions que recorden el seu hàbitat original reproduït en cartó pedra. La col·lecció compta amb més de 2.000 animals vertebrats, 5.500 invertebrats, més de 1.500 plantes en l’Herbari, també tenen 2.000 minerals, 500 fòssils i una col·lecció malacològica amb 500 espècimens. 


Tarzan


Molts escolars dels anys seixanta i dels setanta ens quedarem encisats en visitar eixe museu en un moment en què l'únic contacte amb els animals i la natura per a molts xiquets eren les pel·lícules de Tarzan o els dibuixos de Disney.


Ximpanzé Tarzan


Aquest any s’inaugurava el Zoològic de València en un xicotet recinte de menys de huit hectàrees pegades als Jardins del Reial, des del primer moment s’anunciaren que eren unes instal·lacions provisionals. 

El zoo va obrir portes amb 22 animals, alguns regalaren els domadors valencians del Circ d'Ivanoff, com la lleona Noia o el pobre ximpanzé Tarzan que abans vivia en una gàbia al mig dels Vivers, després de vindre des de Bata i que el regalà Santiago Domínguez. El consistori comprà cinc micos, un mandril, un caputxí americà, un lleopard, un ós bru, dos llops, dues hienes, un lleó i quatre lleones

Docavo en el programa Vida Salvaje de TVE de Félix Rodríguez de la Fuente, 1970

El promotor i impulsor fou el professor Ignacio Docavo Alberti (Madrid, 1922-2016), catedràtic d’Entomologia a la Facultat de Ciències de València que es va especialitzar en l’estudi dels bracònids i dels himenòpters paràsits. Va fer una gran tasca en l'estudi dels insectes que li dugué a descriure quaranta noves espècies per a la ciència. 


Un dels insectes que va descobrir Docavo, en la seua obra "Mi vida entomològica"

La provisionalitat del zoo dels Vivers durà quaranta-tres anys fins que es va inaugurar el Bioparc. L'any 2007 tancaren les envellides instal·lacions i traslladaren al Parc de Capçalera més de cent mamífers i cent aus. 



El professor Docavo va dirigir el Jardí Botànic de València entre 1962 i 1987 on va promoure la recuperació de la biblioteca del jardí, així com les zones de l’herbari i el planter que s’havien perdut en la riuà de 1957. Va escriure 17 obres, entre elles destaca “L’Albufera de València: els seus peixos i les seues aus (ictiofauna i avifauna)” (1979). 


Zoo dels Vivers, foto del blog Valenciabonita


Docavo no ha sigut massa valorat pels ecologistes i naturalistes perquè consideren que va ser el principal responsable del maltractament que patien els animals del zoo, tot i que ell sempre estigué demanant als polítics unes instal·lacions de qualitat per a garantir el  seu benestar. Les acusacions animalistes no poden fer oblidar que fou un dels primers naturalistes que va alçar la veu per defensar el Saler, també va ser un dels més actius publicant articles en la premsa per conscienciar a la població de la importància de l’Albufera, sens dubte és un dels ecologistes pioners.


Il·lustració de Martorell del Fondo a l'ARDEOLA num. 21

En un article publicat a la revista ARDEOLA vol. 21 "Revisión de la actuales colonias de ardeidas de España" de M. Fernández Cruz diu que M. Martorell aquest any 1965 va descobrir la colònia de cria d’ardeids al Fondo d'Elx. En l’ARDEOLA vol. 11 (2) de 1966, Martorell va publicar una nota sobre les aus d’Elx, amb comentaris d’observacions des de 1964. En la nota afirma que anellaren aus i també afegeix els noms valencians d’algunes aus, l’autor afirmava que no vivia a la província d’Alacant.

 

CRÒNICA DE 1965

Club d’Amics de la UNESCO, Alcoi, sessió del 3r Cicle de Cinema i Drets Humans

A Alcoi es va fundar el Club d'Amics de la UNESCO, fou un intent per part del règim tardofranquista per a crear una falsa imatge d’obertura cap a Europa. Sota el seu paraigua aparegueren tota mena d’associacions com entitats esportives, festives, d’oci. La delegació alcoiana tingué fins a 600 afiliats, gràcies que donà la possibilitat de tindre un lloc per a reunir-que aprofitaren els grups antifranquistes. Eixa va ser la causa que provocà que les autoritats franquistes el clausuraren entre 1969 i 1974.


Pintada de quitrà amb pinzell feta pel Partit Socialista Valencià el 9 d'octubre de 1965

Hi hagué clubs de la Unesco per tot l’Estat, però amb la democràcia desaparegueren la gran majoria. Actualment el club d’Alcoi està tan arrelat en la vida cultural de la capital de l’Alcoià que és l’únic que resta obert al País Valencià. Organitzen tota mena d’activitats culturals, però la preocupació pel territori i pel medi ambient continuen estant molt presents. Els darrers anys l’ha presidit Emma Rodríguez Castelló.



Aquest any la barcelonesa Editorial Álbumes Españoles llançà la col·lecció de cromos “Vida y Color", va ser una acolorida ullada a la biodiversitat del planeta en dibuixos. En molts casos fou la primera finestra oberta a la natura per a molts xiquets dels anys seixanta i setanta.




El mes d’octubre el ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, 1922-2012) inaugurà  el Parador Nacional de Turisme de Xàbia, començava el turisme de masses a la Marina Alta. El lloc que triaren per fer-ho era un pantà dessecat en un dels extrems de la platja de l'Arenal, estava just al costat del xalet de Mariano Navarro Rubio (Burbáguena, 1913-2001), llavors exministre i governador del Banc d'Espanya. En 1959 havia comprat per 10.000 pessetes aquestes terres on hi havia un jaciment arqueològic, una piscifactoria d'època romana.


Parador de Xàbia


L'any 1961 fondejà en la badia de Xàbia el vaixell de Franco, l'Azor, que visità el xalet del ministre, com anomenaven la casa del governador del Banc d'Espanya. Aviat començaren a alçar-se més xalets d’altres dirigents franquistes com el del falangista i ministre d'educació, Cruz Martínez Esteruelas (Hospitalet de Llobregat, 1932-2000).


Arxiu RMiB

Guillermo Pons Ibáñez (Xàbia ?-1997), propietari del Portitxol feu una fortuna venent-lo a trossets per a la construcció de xalets de luxe tot i que sempre volgué mantenir l’illa del Portitxol lliure d’edificacions. Pons fundà un llinatge lligat a la gestió del territori a casa nostra, entre els descendents es troben l'arquitecte Sandro Pons que participà en el disseny el model de ciutat de l'alcalde socialista de València, Ricard Pérez Casado (València, 1945), o el dirigent del Partit Popular, Esteban González Pons (València, 1964) que fou conseller de Territori amb el PP


 


CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Alice Herz, a l’edat de vuitanta-dos anys es va botar foc i morí per a protestar contra la guerra del Vietnam, el mes de març a Detroit (Estats Units), poc després set activistes la imitaren. El mes d'abril començaren les primeres manifestacions pacifistes convocades pels estudiants que culminaren en l'organització d'una gran marxa fins al Capitoli i la Casa Blanca, a la qual es van sumar els partits d’esquerra i els grups progressistes.



Als Estats Units legalitzaren la píndola anticonceptiva que ajudà a l'eclosió del sexe lliure i el Moviment Hippie. Començava l'anomenada Contracultura, eren valors, tendències i noves formes socials oposades a les establertes pel Capitalisme Consumista. El terme el va proposar l'historiador estatunidenc Theodore Roszak (Chicago, 1933-2011) al seu llibre de 1968 "El naixement d'una contracultura".



Tramvia a Alacant, cap al 1965, Foto de Pedro A. Eme.

BANDA SONORA RECOMANADA:


 


Comentaris