Passa al contingut principal

Agricultura i ramaderia ecològiques

 

Horta d'Almàssera


Alimentar a 10.000 milions d'éssers humans serà un seriós desafiament per a l'agricultura i ramaderia els anys vinents. Caldrà produir més assegurant l’adopció de bones pràctiques agronòmiques, respectuoses amb el medi. Hi ha dues opcions de conreu, l'agricultura industrial aposta per la utilització dels progressos de la genètica vegetal, l’ús de la biotecnologia i l’augment dels transgènics,  que hauran de ser acceptats per la societat. L’altra opció és canviar a un model de producció ecològica, molt més respectuós amb el medi ambient, a més garantint un subministrament fiable per a tota la població.

L’Agricultura Ecològica és una de les branques de l’ecologia que cerca la salut dels aliments, de les plantes, la terra, de l’entorn i dels productors, també es denomina Agricultura Biològica. És un sistema de producció i elaboració que té com a objectiu l’obtenció d’aliments de qualitat, lliures de residus i minimitzant l’impacte humà al medi ambient. Per altra part la Ramaderia Ecològica és un sistema de producció que té com a objectiu la salut del consumidor, el benestar dels animals i la protecció del medi ambient. També hi ha producció d’Apicultura Ecològica, d’Aqüicultura Ecològica així com sistemes de Producció Vegetal Ecològica per garantir els materials auxiliars de l’agricultura, com per eixample les llavors o la producció de plantes decoratives en Vivers Ecològics.




El concepte d’Agricultura ecològica va néixer en el segle XX de la mà de Rudolf Steiner (Donji Kraljevec, 1861-1925). En 1924 parlà per primera volta d’Agricultura Biològica-dinàmica, la va definir com una filosofia de conreu que respecta la natura, integrant el factor humà gràcies a l’ús de tècniques homeopàtiques que tenen  molt en compte factors com la llum, les estacions, els estels i el clima.


Lady Eve Balfour, foto de Elliott & Fry, 1943


En 1930 Sir Albert Howard (Bishop’s Castle, 1873-1947) va descriure l’Agricultura Orgànica al llibre An Agricultural Testament (1943). Presta molta atenció al sòl en definir-ho com el principal suport de les plantes. 

Lady Evelyn Barbara Balfour (Dublín, 1898-1990) amb el llibre “The Living Soil” (1943) anà més enllà lligant molt estretament la salut del sòl i la dels humans.


Boles d'argila amb llavors i adobs

L’any 1950 el microbiòleg Masanobu Fukuoka (Ehime, 1913-2008) proposà l’Agricultura Natural. Defenia una mínima intervenció humana, assegurant que no calia llaurar ni llevar les males herbes i que tot podia fer-se sense utilitzar adobs ni pesticides. Proposava aportar una mica de treball i cura per a després d'un temps rebre els fruits, fugint de l’exhauriment del sòl. Per demostrar-ho va crear mètodes innovadors com sembrar deixant les llavors sobre terra, sense soterrar-les, envoltades en boles d’argila. El fang les protegeix de les aus, sols cal esperar la pluja que desfà el fang i facilita la germinació de la llavor. En les pilotes de sembra afegia llavors de trebol que en créixer, donaven ombra i protecció les plantetes. En compte de llaurar cobria el sòl amb les restes de les collites anteriors, tot mesclat amb una mica de fem, fent una mena de compostatge natural. És molt important que tots els treballs respecten el cicle natural de les plantes. 

L’any següent Hans Müller (Hasle, 1891-1988) i Maria Müller (1894-1969) després d'un seriós estudi científic sobre l’Agricultura Biològica-Ecològica demostraren la validesa dels principis d’aquestes tècniques.

El pare de l’agricultura biològica francesa fou Raoul Lemaire (Villers-Bretonneux, 1884-1972) en 1959 va crear el mètode Lemaire-Boucher descobrint la sorprenent fertilització que suposaven les algues.

En 1960 Francis Chabousson (1908-1985), Raul Lemaire i Claude Aubert (1936) amb el seu llibre “L’Agriculture biologique: une agriculture pour la santé et l'épanouissement de l'homme” proposen l’Agrobiològia, es basa en el fet que les plagues es poden controlar amb l'acció dels seus enemics biològics i amb l’autodefensa de les plantes quan estan sanes. La suma de tots aquests estudis i tècniques va impulsar definitivament l’Agricultura ecològica en la dècada dels anys setanta del segle XX .




En 1992 amb la Política Agrària Comú (PAC) impulsaren per primera volta l’Agricultura Ecològica a la Comunitat Europea, amb l’Agenda 2000 que presentaren en 1997 i amb l’acord de 1999 es va potenciar definitivament.

El principal entrebanc és que, hui en dia, els rendiments obtinguts per les explotacions d'agricultura ecològica són clarament més baixos que els que obtenen els mètodes de conreu tradicional. La producció Ecològica necessita més mà d’obra i té major risc de pèrdua de collita en cas d’atac greu de plagues. Això provoca que els aliments produïts per l'agricultura ecològica siguen més cars, entre un 30 i un 100% més que les produccions convencionals.


Conreu tradicional de la xufa a Alboraia


Al País Valencià sempre hi ha hagut mòlt d'interés per l'agricultura ecològica i s'han organitzat molts esdeveniments al voltant. Segons estadístiques de 2015 teniem un 4,5% de les terres conreades certificades en producció ecològica. 

Les primeres iniciatives es remunten a l'any 1997. A iniciativa del Centre Rural d'Informació Europea (CRIE) es va organitzar el primer Seminari d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (SAE-CV) a Burjassot. L'any següent es va fer a València el III Congrés de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica i en 1999 es va fer el segon Seminari a Oriola i el tercer a Castelló l'any 2002.




Els grups i col·lectius que assitiren al SAE-CV foren: l’Associació d’Agricultura Ecològica (ADAE), Associació Valenciana de Consumidors (AVACU), Associació de Consumidors de Productes Ecològics la Llavoreta, Acció Ecologista AGRÒ, Plataforma Rural del País Valencià, Cadena Ecològica Espanyola, Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional CERAI, Centre d’Estudis i Desenvolupament Rural CEIDER, la Cooperativa Mas de Noguera, el Col·lectiu Ecologia i Pau de Novelda, Ecomediterrània Cooperativa Valenciana, Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica SEAE, Grup d’Acció Comarcal Els Serrans-Racó d’Ademùs, La Unió de Llauradors i Ramaders COAG, Grup d’Estudiants EUITA, Ecoforum-Els Verds del País Valencià, Societat d’Agricultura Ecològica del Massís del Caroig, Cooperativa el Lledoner, Centre d’Educació Ambiental El Teularet.

Segell certificat de producció ecològica


A València tenim moltes empreses i cooperatives intentant treballar en ecològic com la Vall de La Casella Cooperativa Ecològica Valenciana que va néixer en 1996 dedicada a la producció de cítrics biològics, encapçalada per Alfons Domínguez Gento, expert d’agricultura ecològica d’Acció Ecologista. En 2014 tenien una producció de cítrics d'uns 150.000 quilos, de taronges, mandarina, pomelo i magranes. 

Altres projectes pioners d’agricultura ecològica són Terrabona, a Picassent amb Angel Cerveró, la Cooperativa Ecomediterrània de Francesc García, Aiguaclara d'Alberic, Fruites Tot l’Any d’Alzira, Cofrudeca d’Albaida que fa la major part de la seua producció en ecològic. 

També tenim grups comercialitzadors de producte ecològic com Punt de Sabor, una tenda de productes agroecològics o Som Alimentació que va ser la primera Cooperativa Ecològica de Consumidors de la ciutat i que té oberta una botiga física.




Hi ha altres empreses que obren el ventall d’activitats al voltant de l’Agricultura Ecològica com EkoRoca. És un espai agroecològic i pedagògic-sanador ubicat a una masia del barri Roca, Meliana. Cultiven fruites i verdures ecològiques, preparen comandes de productes elaborats, recullen ous de gallines que viuen lliures o couen pa. D'altra banda fan activitats pedagògiques com tallers de cuina, d'aikido, de txi-kung, a més de menjars, sopars i fins i tot espectacles o excursions.


Imatge de l’instagram d'Ecograu: @ecogaru_agricultura


A Castelló trobem entre molts altres a Ecograu Castelló, Agroalimentaria Ecologica, les tendes Unaltremón, Mi Tienda Ecològica Cooperativa o la Botiga Ecologica Vila-real Sl. També hi ha producció d’avicultura amb Lledó Avicultura Ecològica o Apicultura Ecològica SL a Peníscola. Destaquen la qualitat de l’oli d’oliva d’empreses com Martí Roca Ecològic de Canet lo Roig que ha guanyat nombrosos premis.




A Alacant també hi ha molts projectes com Cel i Sòl, Toñifruit, Oli d’Oliva Verge extra Montcabrer Ecològic, associacions de consumidors i productors com Bioalacant, tendes en línia com La Camperola, cooperatives de Consum Responsable com bioTrèmol




En 2009 va néixer la cadena d'establiments Alicante Supersano, el primer supermercat d’Espanya en llevar de les seues prestatgeries tots els productes amb oli de palma i sense transgènics. A l’Alt Vinalopó hi ha un bon grapat d’empreses que fan oli d’oliva ecològic.




El Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) és l’autoritat encarregada de certificar els productes agroalimentaris ecològics d’origen vegetal o animal, transformats o no, obtinguts al País Valencià. En la seua web afirmen que som la quarta autonomia de l’Estat en superfície dedicada a l’agricultura ecològica i líders nacionals en el creixement del nombre d’operadors i de superfície d’agricultura ecològica en els darrers anys.


Verema a Requena


A casa nostra l’any 2019 hi havia dedicades a la producció ecològica 4.268 hectàrees de cítrics, 1.340 de fruiters, 4.018 de cereals, 12.806 de vinya, 10.102 de fruits secs, 4.976 d’oliveres i 901 d’hortalisses. La vinya és el cultiu amb més producció ecològica, ocupa un 18% del total nacional. Li segueixen els fruits secs amb un 13,2% del total en ecològic, després venen l’oli i els cereals. 

Per províncies Alacant en 2018 se sobrepassava les 40.000 hectàrees, Castelló passava de les 8.500 hectàrees en 2016 i València tenia prop de 43.000 hectàrees.  La major part de la producció s’exporta a Europa i els països que encapçalen el consum són Alemanya, França i Regne Unit per aquest ordre. En 2018 es va estimar un volum de negoci de la producció ecològica valenciana de 452,4 milions d’euros, representava un 25% del total estatal. Les comarques capdavanteres en aquest tipus de producció verda són l’Alt Vinalopó i la Plana d’Utiel-Requena.


Superfície ecològica i productors al País Valencià, font CAECV.


La ramaderia ecològica es basa en la producció de productes animals obtinguts garantint la conservació de l’entorn natural, tenint el màxim respecte cap al benestar del bestiar, evitant l’ús de substàncies químiques en tot el procés. El CAECV també té seccions dedicades a la producció apícola i aqüícoles ecològiques, així com a la producció de material viverista sota les mateixes normes de respecte al medi i sense l’ús de productes químics.

La producció ramadera ecològica al País Valencià és molt testimonial, segons dades de 2015 teníem tres explotacions a Castelló d’oví ecològic amb 933 caps de bestiar, de caprí hi havia sols dues explotacions a Castelló amb 597 animals. D’avicultura teníem 4 empreses amb 4.612 gallines, d’apicultura estaven enregistrades dues empreses d’Alacant amb 1.503 bucs, mentre d’èquids sols hi havia 12 cavalls d’una empresa de Castelló.


Mercat a Ghana


La Generalitat va elaborar en 2015 el Primer Pla Valencià de Producció Ecològica dotat amb un pressupost que ascendia a més 78 milions d’euros per al període 2016-2020.




Un altre vessant de la producció agrícola industrial és la pèrdua de varietats de cultius tradicionals i de races de bestiar autòcton. Per evitar-ho es va dissenyar el Pla de la Diversitat Agrària Valenciana per al període 2017-2020. Una de les accions que mamprés és la creació d'un Catàleg de Varietats d'Interés Agrari Valencià, és un recull les varietats tradicionals valencianes i una volta reproduïdes donaran l'opció d'adquirir llavors o animals a qui les puga necessitar.


Arrossars a l'Albufera


Comentaris