La Permacultura és un sistema de producció agrícola que implica una nova filosofia que s’estén a tots els aspectes de la vida. Es basa a fer un conreu sostenible, amb un ús eficient dels recursos i a la volta respectuós amb la resta d’éssers vius, que vol deixar un espai important a la natura "salvatge". Els partidaris volen estendre aquest mètode de cultiu respectuós i convertir-lo en tota una filosofia de vida que abasta des del disseny de les llars, la distribució de l'espai, l'educació, la solidaritat, etc.
Utilitza i combina tècniques de ciències com l'ecologia, el paisatgisme, l'agricultura ecològica, la biomimètica, l’ètica, la filosofia i la pedologia. La paraula es va crear ajuntant els termes agricultura i permanent.
Un dels eixos d'aquesta tècnica de conreu és el respecte del sòl i de l'aigua. Considera que el sòl, els microorganismes del subsòl i les plantes formen una comunitat o xarxa tròfica. Per a obtenir un cicle saludable dels nutrients és necessari l'equilibri dels tres factors: plantes, sòl i éssers vius del subsòl. Les plantes transfereixen al sòl una part de l'energia que produeixen amb l’energia del sol, els microorganismes que viuen al sòl es beneficien d'eixa energia i afavoreixen a les plantes facilitant l'absorció dels components minerals que necessiten per a prosperar. Les plantes en harmonia amb un sòl viu, estan sanes i poden prevenir l'atac de patògens i malalties problemàtiques.
Aquesta filosofia de cultiu i vida la proposaren els australians Bruce Charles "Bill" Mollison (Stanley, 1928-2016) i David Holmgren (1955) en el llibre “Permacultura” (1978). S’adonaren que el conreu industrial degradava amb rapidesa el sòl i que depenia de recursos no renovables, tot mentre enverinava la terra i l’aigua. Van desenvolupar un sistema agrícola sostenible basat en un cultiu múltiple d'arbres perennes, arbustos, herbes (incloses hortalisses i males herbes), fongs i sistemes d'arrels.
S’inspiraren en treballs anteriors de l'australià Percival Alfred Yeomans (1905-1984) que en el seu llibre "Water for Every Farm" (1964) parlava de la necessitat d'assolir una agricultura permanent, que es poguera mantenir indefinidament.
Mandala de la permacultura de Graham Burnett |
Aprofitaren les tècniques que exposaren en diferents publicacions entre 1960 i 1970, l'escriptora Ruth Imogen Stout (Topeka, 1884-1980) i l'australiana Esther Deans. Proposaren una jardineria vegana que no excavava ni llaurava el sòl, sols calia fer intervencions minimalistes.
El primer de tots els antecedents i el més revolucionari fou el japonés Masanobu Fukuoka (Ehime, 1913-2008), amb la seua filosofia de Fukuokan "no fer res" o agricultura natural. Defensava que la majoria de les tasques agrícoles eren innecessaris, destructives i penoses per a les persones, a canvi proposava un mètode sostenible d'agricultura que no implicava esforços físics, substituint els treballs tradicionals per innovadores tècniques basades en l’observació del funcionament de la natura.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada