La Permacultura

 

La Permacultura és un sistema de producció agrícola que es basa en el respecte del sòl i de l'aigua. Pretén implantar un conreu sostenible, amb un ús eficient dels recursos i a la volta respectuós amb la resta d’éssers vius, que vol imitar l’equilibri de la natura "salvatge".

Aquesta tècnica de conreu considera que el sòl, els microorganismes del subsol i les plantes formen una comunitat o xarxa tròfica, tots tres són necessaris per a obtenir un cicle saludable dels nutrients. 

L’energia entra al cicle mitjançant la llum del sol, les plantes l’absorbeixen i transfereixen par al subsol. Els microorganismes que viuen al sòl es beneficien d'eixa energia extreta per les plantes i els tornen el favor afavorint l'absorció dels components minerals del terra que necessiten per a prosperar. L’equilibri d’un sòl viu, permet que les plantes creixen sanes i puguen prevenir l'atac de patògens o malalties problemàtiques. 

El terme permacultura es va crear ajuntant els termes agricultura i permanent. Les seues arrels s’asseuen en ciències com l'ecologia, el paisatgisme, l'agricultura ecològica, la biomimètica, l’ètica, la filosofia i la pedologia. Els sues partidaris l’entenen com quelcom més ample, molt més enllà d’una tècnica de conreu, és tota una filosofia de vida que abasta des del disseny de les llars, la distribució de l'espai, l'educació, la solidaritat, etc.

Les bases de la Permacultura les proposà el japonés Masanobu Fukuoka (Ehime, 1913-2008), amb la seua filosofia de Fukuokan "no fer res" o agricultura natural. Defensava que la majoria de les tasques agrícoles eren innecessaris, destructives i penoses per a les persones. Ell defensava un mètode sostenible d'agricultura que no implicava esforços físics, substituint els treballs tradicionals per innovadores tècniques basades en l’observació del funcionament de la natura.

Mandala de la permacultura de Graham Burnett

En paral·lel l'australià Percival Alfred Yeomans (1905-1984) al seu llibre "Water for Every Farm" (1964) parlava de la necessitat d'assolir una agricultura permanent, que es poguera mantenir indefinidament. 

Els pares foren uns altres australians Bruce Charles "Bill" Mollison (Stanley, 1928-2016) i David Holmgren (1955). En el llibre “Permacultura” (1978) explicaren que el conreu industrial degradava la terra i l’aigua amb rapidesa, això provocava que per a mantenir la fertilitat es depenia de recursos no renovables. Per a recuperar l’equilibri natural proposaren el cultiu simultani d'arbres perennes, arbustos, herbes (incloses hortalisses i males herbes), fongs i sistemes d'arrels. S’aprofitaren les tècniques de l'escriptora Ruth Imogen Stout (Topeka, 1884-1980) i l'australiana Esther Deans. En diferents publicacions entre 1960 i 1970, suggeriren assolir una jardineria vegana que no cavarà ni llaurarà el sòl, que sols fera intervencions minimalistes.