Passa al contingut principal

La Permacultura

 


La Permacultura és un sistema de producció agrícola que implica una nova filosofia que s’estén a tots els aspectes de la vida. Es basa a fer un conreu sostenible, amb un ús eficient dels recursos i a la volta respectuós amb la resta d’éssers vius, que vol deixar un espai important a la natura "salvatge". Els partidaris volen estendre aquest mètode de cultiu respectuós i convertir-lo en tota una filosofia de vida que abasta des del disseny de les llars, la distribució de l'espai, l'educació, la solidaritat, etc.




Utilitza i combina tècniques de ciències com l'ecologia, el paisatgisme, l'agricultura ecològica, la biomimètica, l’ètica, la filosofia i la pedologia. La paraula es va crear ajuntant els termes agricultura i permanent.




Un dels eixos d'aquesta tècnica de conreu és el respecte del sòl i de l'aigua. Considera que el sòl, els microorganismes del subsòl i les plantes formen una comunitat o xarxa tròfica. Per a obtenir un cicle saludable dels nutrients és necessari l'equilibri dels tres factors: plantes, sòl i éssers vius del subsòl. Les plantes transfereixen al sòl una part de l'energia que produeixen amb l’energia del sol, els microorganismes que viuen al sòl es beneficien d'eixa energia i afavoreixen a les plantes facilitant l'absorció dels components minerals que necessiten per a prosperar. Les plantes en harmonia amb un sòl viu, estan sanes i poden prevenir l'atac de patògens i malalties problemàtiques. 


Aquesta filosofia de cultiu i vida la proposaren els australians Bruce Charles "Bill" Mollison (Stanley, 1928-2016) i David Holmgren (1955) en el llibre “Permacultura” (1978). S’adonaren que el conreu industrial degradava amb rapidesa el sòl i que depenia de recursos no renovables, tot mentre enverinava la terra i l’aigua. Van desenvolupar un sistema agrícola sostenible basat en un cultiu múltiple d'arbres perennes, arbustos, herbes (incloses hortalisses i males herbes), fongs i sistemes d'arrels. 



S’inspiraren en treballs anteriors de l'australià Percival Alfred Yeomans (1905-1984) que en el seu llibre "Water for Every Farm" (1964) parlava de la necessitat d'assolir una agricultura permanent, que es poguera mantenir indefinidament. 


Mandala de la permacultura de Graham Burnett


Aprofitaren les tècniques que exposaren en diferents publicacions entre 1960 i 1970, l'escriptora Ruth Imogen Stout (Topeka, 1884-1980) i l'australiana Esther Deans. Proposaren una jardineria vegana que no excavava ni llaurava el sòl, sols calia fer intervencions minimalistes.




El primer de tots els antecedents i el més revolucionari fou el japonés Masanobu Fukuoka (Ehime, 1913-2008), amb la seua filosofia de Fukuokan "no fer res" o agricultura natural. Defensava que la majoria de les tasques agrícoles eren innecessaris, destructives i penoses per a les persones, a canvi proposava un mètode sostenible d'agricultura que no implicava esforços físics, substituint els treballs tradicionals per innovadores tècniques basades en l’observació del funcionament de la natura.






Comentaris