Antinuclears a la Vall d'Aiora

 

Arxiu RMiB

El 3 de juny de 1979 els grups ecologistes Associació Valenciana d’Iniciatives i Accions en Defensa del Territori (AVIAT) i Grup Ecologista Llibertari (GEL), junt amb les associacions de veïns i els partits d’esquerra com el Partit Comunista del País Valencià (PCPV) el MCPV, LCR o sindicats com la CNT, van organitzar una gran concentració contra la nuclear de Cofrents. Aprofitaren la convocatòria de protesta internacional contra l’energia nuclear per l’accident de Harrisburg.

La Coordinadora Antinuclear del País Valencià trià la localitat de Teresa de Cofrents, a la Vall d'Aiora, on s'ajuntaren vora 20.000 persones. De tot el país s’acostaren més de 250 autobusos i un miler de cotxes. Molts arribaren un dia abans per fer una gran acampada ecologista a Teresa de Cofrents.

L’acte central comptà amb la participació, entre altres dirigents, de Josep Vicent Marqués i González (1943-2008) i Marcial Martínez López (Palomera, ¿-2013), cap de les Associacions Veïnals de València.

Arxiu RMiB

Una volta finalitzat alguns activistes, molt emprenyats per les notícies de la mort de Gladys del Estal Ferreño (Caracas, 1956-1979) volgueren anar a protestar a les mateixes portes de la nuclear i marxaren a la localitat veïna de Cofrents.  Hi hagué forts enfrontaments amb els antiavalots que dispararen nombroses pilotes i pots de fum dins dels autobusos amb l’objectiu d’evitar que baixaren els ecologistes, fins i tot trencaren finestres dels autobusos. A partir d’eixe dia un dels eslògans antinuclears més utilitzats fou “Central Nuclear, Terrorisme d’Estat”.

Col·lectiu Margalló, Elx

Els ecologistes passaren a ser extremistes perillosos que devia combatre la Transició “democràtica”. El 2 de desembre, el diari Las Provincias entrevistà al comissari de l'Energia i Recursos Minerals, Luis Magaña Martínez (València, 1937-1996). Va afirmar que cadascun dels que participaven en les manifestacions antinuclears cobrava 500 pessetes i a més li donaven un entrepà. Aquest polític de l’UCD, Doctor enginyer de Mines, anys després va presidir l’elèctrica FECSA i la duria a la fallida l’any 1991, en gran part per les fortes pèrdues que li provocaren les desmesurades despeses nuclears. 

Arxiu RMiB

Els Ecologistes del País Valencià no pogueren evitar l'obertura de la nuclear de Cofrents, cosa que si aconseguiren els bascos, murcians o navarresos amb les seues. La pressió dels antinuclears aconseguí reduir el pla inicial de construir 30 nuclears, es quedà en 10. Les obres de Cofrents s’acabaren en 1982, després d’un període de proves inicià la seua explotació comercial el 14 d’octubre de 1984, amb una potència instal·lada de 992 MWe.

Antinuclears a València

A casa nostra el desconsol i la decepció per no poder aturar la nuclear fou un llast, un pesar molt fort per a l’ànim de l’ecologisme valencià. Els anys següents molts activistes es dedicaren a gaudir de la natura i de la festa, mentre s'allunyaven de les mobilitzacions. Hagueren de passar uns anys perquè els moviments reivindicatius tornaren a rearmar-se i agafar forces, arran l’entrada en l’OTAN.

Arxiu RMiB