El Decreixement

 

El Decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s'oposa al dogma neoliberal del Creixement Econòmic Il·limitat. El pensador que encunyà aquest terme fou Nicholas Georgescu-Roegen (Constanţa, Romania, 1906-1994), ho va fer després d'adonar-se en 1980 que la nostra societat occidental consumia més recursos dels que produïa el nostre planeta.

El decreixement té dos vessants: una ecològica i una altra de justícia social. Decreixement vol dir reduir l'ús de recursos i energia, durant aquest procés hauríem d'aprofitar per a reduir les desigualtats socials. Per tant hauríem de tindre en compte les desigualtats entre el nord i el sud a l'hora d'implantar els diferents graus de reducció que haurien d’assolir els països.

Per a entendre la necessitat de parar de créixer, o decréixer cal entendre el procés econòmic que permet la supervivència de la nostra espècie. Per això Georgescu parlà dels conceptes de baixa entropia per assenyalar els recursos naturals valuosos, en contraposició a l’alta entropia,  amb el qual denomina els residus i la contaminació sense valor.

Va afegir que el procés econòmic és el que transforma la baixa entropia en l’alta entropia, el que és el mateix, quan els recursos naturals que consumim es transformen en deixalles. Per tant el procés econòmic és irreversible i eixa és l’explicació perquè els recursos naturals són escassos. El reciclatge de recursos materials és possible, però sols si invertim copiosos recursos energètics i materials, per tant tampoc és sostenible. D’altra banda cal recordar que els recursos energètics no es poden reciclar, l’energia que gastem es dissipa en forma de calor residual, aquest procés és la llei de l’entropia. Per arribar a aquests conceptes fou molt important l’aportació del català Joan Martinez Alier (Barcelona, 1939).

La terra és un sistema tancat en el sentit termodinàmic, perquè intercanvia energia amb la resta del cosmos, però no matèria, si exceptuem uns pocs meteorits que ens poden arribar. Per tan sols hi ha dues fonts de baixa entropia a l’abast de l’home, els recursos minerals de l’escorça de la terra i la radiació solar que rebem del sol.

D’aquestes dues fonts els minerals són els més escassos mentre que l’energia solar, en principi, és inesgotable. Aquesta asimetria natural entre l'accés als minerals i el flux d'energia solar explicaria el contrast històric entre la vida urbana i la rural. La vida urbana s’ocupa de la indústria associada a l'extracció incessant i accelerada de minerals i al consum energètic, mentre que la tranquil·la vida rural es dedica a l’agricultura i la ramaderia tradicional, aprofitant l’energia solar i l’acció de plantes i animals per a transformar-la en aliments i recursos. Per contra l’agricultura moderna està més relacionada amb la vida urbana, perquè està basada en els fertilitzants, utilitza hivernacles, pinsos industrials, per tant depén dels recursos minerals i s’associa amb el consum de minerals i energia.

Georgescu-Roegen tenia una visió pessimista sobre la nostra naturalesa i el futur que ens espera. Es basa en el fet que la capacitat de càrrega de la terra per a sostenir les poblacions humanes amb els nivells actuals de consum, està disminuint a mesura que anem gastant els recursos minerals que són finits. Hem d'afegir que la nostra naturalesa biològica com a espècie es contraria a pensar en el benestar de les generacions futures. Per tant l'economia mundial continuarà creixent fins al seu col·lapse inevitable. Aleshores entrarem en un període d'escassetat cada vegada més profunda que provocarà una misèria generalitzada. Aquest procés agreujarà les relacions socials en tot el món, es multiplicaran els conflictes violents mentre s’intensificarà la lluita econòmica.

L'economista Serge Latouche (Gwened, 1940) va afegir que el Decreixement serà una imposició de la realitat, perquè un planeta limitat no pot suportar un creixement il·limitat. En canvi aquest pensador és més optimista perquè pensa que el Decreixement ajudarà a l'eclosió de moltes alternatives socials, no serà quelcom negatiu, tan sols el necessari per a garantir la nostra supervivència!

A l'estat tenim bons pensadors defensors del decreixement com Agustín López Tobajas (Saragossa, 1949) que en 2008 publicà “Manifest contra el progrés”. Des d'un punt de vista espiritualista, ens parlà del Pensament del Retorn, un retorn a la interiorització, a valors com són la col·lectivitat o el bé comú. Defensa una nova organització social semblant a un feudalisme cooperativista, allunyat de la informàtica i de la mecanització.

Carlos Taibo Arias (Madrid, 1956) ha ampliat aquest concepte del Decreixement amb nombroses publicacions com “Decrecimiento. Una propuesta razonada” (Alianza Editorial, 2021) i moltes conferències. Parteix d'idees com que "La globalització avança cap a un caos que escapa a tot control" o "Viure millor amb menys només té sentit si abans hem redistribuït radicalment la riquesa" per a defensar que "qualsevol contestació del capitalisme en el segle XXI ha de ser, per definició, decreixents, autogestionària, antipatriarcal i internacionalista". En l'obra "Col·lapse. Capitalisme terminal, transició eco-social, eco-feixisme" (2016) parla de les possibles respostes socials que s'obriran, entre altres seran la Transició Eco-social o l'Eco-feixisme.

Pensa que molts sectors del poder pensen que amb solucions Eco-feixistes podran afrontar millor el col·lapse en tindre llibertat per a poder afrontar sense contestació l’excés de població o les migracions que provocaran la fam i la manca de recursos. Molts d’eixos sectors en públic neguen el canvi climàtic, però un personatge com el president Donald John Trump (Queens, 1946) pretenia comprar Groenlàndia a Dinamarca per a garantir-se futurs recursos. Segons Taibo l’única alternativa que ens queda és eixir quant més aviat millor, del Capitalisme i les seues regles.

Un altre important pensador és Julio García Camarero (Madrid, 1939), doctor en Geografia per la Universitat de València i un dels fundadors d’AVIAT, autor de “El decrecimiento feliz y el desarrollo humano” (2013), “El decrecimiento infeliz” (2015) i “Manifiesto para la transición hacia el decrecimiento feliz” (2017). Defineix al Capitalisme com la “Religió de la desmesura”. Critica el creixement de la població humana que augmenta vertiginosament als països del Tercer Món, tot i que són els que menys perjudiquen la nostra casa comuna, la biosfera. A diferència de societats com la dels EUA que tenen una petjada ecològica, cinc voltes superior al límit de “resistència de càrrega” del planeta.

Després del col·lapse sols podrem entrar en una “nova normalitat no traumàtica del tot” si aconseguim eixir de l’actual sistema capitalista suïcida, que tot el descompon i corromp. En eixe cas podrem iniciar un nou estil de vida, el del decreixement feliç, basat principalment en quatre plantejaments:

Anul·lar per complet el consumisme-productivista i substituir-lo per una producció i consum responsables, desterrant falses necessitats creadores d'addicció i infelicitat.

Substituir la competitivitat per la col·laboració i pel suport mutu generalitzat.

Trencar amb les jerarquies i el patriarcat.

L'única jerarquia superior deuran ser les cures i el manteniment de la vida, el que hui gairebé, sols fan les dones.