 |
| Collage RMiB |
La tuberculosi és una malaltia
pulmonar que sempre ha afectat als éssers humans i als bòvids, s’ha detectat el
seu ADN en fòssils de bisons datats en disset mil anys d’antiguitat. Al Mycobacterium
tuberculosis popularment el coneixem com la tisi. Es tracta
d’una infecció bacteriana que cada any provoca la mort d’1,8 milions de
persones. Haguérem d’esperar fins a finals del segle XIX perquè els científics descobriren
que el principal vector de transmissió als humans eren els bòvids domèstics.
La varietat que afecta els ramats és la Mycobacterium bovis, tot
i que també pot contagiar a l’home, en 2017 hi hagué 55 casos confirmats de
tuberculosi humana deguts a M. bovis o M. caprae d'acord amb l'Informe Comunitari de Fonts i Tendències
de Zoonosi. Els humans poden contagiar-nos consumint llet sense tractament
tèrmic, menjant carn poc cuinada o mitjançant el contacte directe amb un animal
malalt.
Davant la seua perillositat i les greus pèrdues econòmiques que provoca, a Espanya decidiren establir controls periòdics des de 1965, mitjançant l'Ordre de 24 de maig, un Pla Nacional de Lluita contra la tuberculosi i la brucel·losi bovina. En entrar a la CEE es va aplicar un Programa d’Erradicació Accelerada, mitjançant les Directives 77/391/CEE i 78/52/CEE, amb la Decisió 87/58/CEE, però no s’ha aconseguit erradicar-la.
La prevalença de positius ha oscil·lat, entre els anys 2002 i 2019 ha
tingut un mínim d'1,31% i un màxim de 2,87%, de ramats amb un cas positiu. En
2018 es van investigar 98.643 ramats dels quals donaren positiu 1.871, una
prevalença d'1,28%. A casa nostra els darrers anys s'ha disparat la prevalença,
entre 2016 i 2019 hem oscil·lat entre 1,99 i 4,12%.
Aquest micobacteri té una gran
capacitat d’adaptació i de propagació, gràcies al fet que pot trobar refugi en
molts hostes, d’espècies domèstiques o salvatges. S’ha demostrat que els
animals que pasturen en extensiu tenen més possibilitats de contagiar-se que
els estabulats, entre 1,5 i 4,2 voltes més, perquè tenen més possibilitat
d’entrar en contacte amb animals salvatges portadors o amb els seus residus.
 |
| Porc senglar, Arxiu RMiB |
El Mycobacterium bovis pot viure en senglars, teixons, cérvols, daines i cabirols principalment. De totes aquestes espècies la que té més
contacte amb els ramats en extensiu és el senglar.
En alguns llocs de la península estan infectats fins a un 15% dels porcs salvatges. L’expansió i augment
de les poblacions de senglar així com el costum que tenen d’utilitzar punts
d’alimentació i abreujadors que també gasten els ramats permet la prevalença
d’aquesta malaltia.
Fins aleshores l’única vacuna disponible contra la tuberculosi és el bacil Calmette-Guérin,
que és una soca atenuada del bacteri Mycobacterium
bovis, però la vacuna sols donà una protecció parcial. En cas de detectar
un animal positiu les autoritats veterinàries el sacrifiquen, per a evitar el
contagi de la resta del ramat.
 |
| Fira de Ramat de Sant Andreu, Cabanes, Fotos Carmen |
Fonts:
BALSEIRO, A., GORTÁZAR, CH., SÁEZ, J.L. (2020) “Tuberculosis animal, una
aproximación desde la perspectiva de la Ciencia y la Administración”. Edita el
Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
NAVARRO, D., MUNÁRRIZ, R. (2017) “El jabalí como reservorio de la
tuberculosis. Situación actual en Navarra”.
https://www.navarraagraria.com/categories/item/1356-el-jabali-reservorio-de-tuberculosis
“PROGRAMA NACIONAL DE ERRADICACION DE TUBERCULOSIS BOVINA PRESENTADO POR
ESPAÑA PARA EL AÑO 2020”. Subdirecció general de sanitat i higiene animal i traçabilitat.
Direcció General de Sanitat de la Producció. Ministeri d’agricultura, pesca i
alimentació.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada