 |
| Collage RMiB |
“La política és el camí pel qual els homes sense principis poden dirigir
als homes sense memòria”.
“Voltaire”, François Marie Arouet (París, 1694-1778)
ECOLOGISTES
Plataforma
per un Urbanisme Sostenible i l’Associació Nova Cultura del Territori
Al
Vinalopó Mitjà, els grups ecologistes per a enfortir-se s’agruparen en
plataformes com foren la Plataforma per un Urbanisme Sostenible i l’Associació
Nova Cultura del Territori.
Col·lectiu
en Defensa del Territori Pego Viu
Aquest
estava actiu el Col·lectiu en Defensa del Territori Pego Viu (CDT) com a
resposta a les espurnes d'un incendi paorós. Es va formar per a coordinar
esforços i treballar en la recuperació de les muntanyes cremades i la seua
biodiversitat.
Associació
Cultural i Ecologista de Calp
L’Associació Cultural i Ecologista de Calp (ACEC) que començà camí en 2001 es va manifestar en contra de la construcció d’una subestació elèctrica a la Serra d’Oltà perquè era el pulmó verd del municipi, tot i que IBERDROLA aconseguí instal·lar-la.
Col·lectiu
Vall de Vernissa
La Vall de Vernissa és una unitat geogràfica que formen les viles d’Alfauir, Almiserà, Castellonet, Llocnou i Ròtova, a la Safor. Els ecologistes formaren el Col·lectiu la Vall de Vernissa per a defensar el Medi Ambient i la seua cultura. Aquest any llançaren el primer número de la revista “la Falzia, la veu dels pobles silenciosos” i repartiren exemplars pels cinc pobles de la vall saforenca. També mamprengueren una campanya per a intentar salvar els castells Vilella, Borró i Palma que comptà amb el suport dels companys del Grup d’Estudis Mediambientals de la Safor (GEMAS) i del Centre Excursionista de Ròtova. Entre els seus membres destacaren Miquel Camarena, Frederic Aparisi, Jesús E. Alonso i Jordi Puig.
 |
| Voro Pérez Fontana, Xàrquia Alternatives |
Xàrquia
Alternatives
Des de 2001 funcionava a Alzira el grup Xàrquia Alternatives que s’integrà en la Federació d’Ecologistes en Acció. Entre altres estigué encapçalat pel veterà ecologista Voro Pérez Fontana (Alzira, 1957) que també era president de la Federació d’Associacions de Veïns d’Alzira. Era un valent lluitador que aquest any va fer una vaga de fam que durà més de cinquanta-cinc dies per a sensibilitzar la Ribera Alta sobre les amenaces que implicava el transvasament del Xúquer al Vinalopó.
 |
| Foto Arxiu Angel Sánchez al Temps |
Colla
Ecologista de Castelló
La
Colla feia vint-i-cinc anys de vida i continuava treballant de valent per la
defensa del medi ambient de les comarques del nord. Aquest any denunciaren que l’aeroport
de Castelló estava incomplint la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) que els obligava
a aturar els treballs de construcció en el període de nidificació de l’arpellot
cendrós (Circus pygargus), entre el 25 de març i el 15 de setembre. L’empresa
adjudicatària de les obres era Construcciones Areoportuarias, una UTE en la qual
participaven LUBASA, FCC i PGP i sense gens de respecte continuaven treballant
a principis d’abril. Davant la denúncia ecologista, el totpoderós president de
la Diputació de Castelló, Carlos Fabra Carreras (Castelló de la Plana, 1945) va
assegurar al jutge que tenien una autorització extraordinària de la Generalitat.
Malgrat això, quan li reclamaren l’autorització, la concessionària AEROCAS
respongué que el sols tenien un acord verbal i, evidentment, el jutge titular
ordenà la paralització immediata de les obres. En 2009 arxivaren la denúncia
perquè no pogueren provar que les obres hagueren perjudicat els arpellots i
l’incompliment de la DIA no els importà res.
El
portaveu de la Colla, José Vicente Ortiz es va destacar en l’oposició al
projecte de la Zona 4 del Pla Eòlic Valencià, entre altres raons perquè el Parc
Nevera III afectava el valuós espai natural del Barranc dels Horts, una roureda
espectacular. També denuncià que Confederació Hidrogràfica del Xúquer no
respectava el cabal ecològic del riu Millars, de fet des de l’assut de
Vila-real fins al mar l’única aigua que baixava provenia de les depuradores
dels municipis del voltant. El poc cabal que aplegava es desviava a les séquies
per regar els tarongerars. Això implicava que qualsevol avaria en les
depuradores significarà una dramàtica minva d’aigua i la mort massiva dels peixos.
Per la seua part, el Grup Au reclamava que tota la zona de la desembocadura estava
molt bruta pel fem que tiraven els pescadors, però el més greu era que la pesca
estava prohibida dins d’aquest espai, un indret que encara estava pendent de
protegir per part de Conselleria.
Col·lectiu
Soterranya de Torrent
Es
va crear el Col·lectiu Soterranya de Torrent per afavorir la creació d’una
consciència crítica en la ciutadania, treballant per a la transformació de la
societat i per assolir un entorn més just, més sostenible i més humà. Un dels
seus principals camps reivindicatius fou la mobilitat sostenible, afavorint l’ús
de la bicicleta i aconseguir que fora una eina adaptada per als col·lectius amb
diversitat funcional.
Colla
Ecologista-Cultural “el Campanà”
A Crevillent va desaparéixer el Col·lectiu Ecologista el Puntal i per omplir el seu buit es va crear la Colla Ecologista-Cultural “el Campanà”, per a la defensa del territori i de la cultura. Es federaren amb Ecologistes en Acció i en 2006 obriren l’Ateneu Cultural la Coveta, tot i que per la manca de recursos hagueren de tancar-lo en 2014.
Per
l’Horta
Per
l’Horta va organitzar protestes contra la forta degradació de l’horta de la
Partida de Dalt, al barri de Campanar. En la zona sud de la ciutat participaren
en la denúncia de les basses de contenidors il·legals que degradaven els horts
més propers a les vies de comunicació. El mes de desembre aprofitaren se
celebrava a València el Fòrum Mundial sobre la Reforma Agrària (FMRA)
organitzat per l’organització internacional VIA CAMPESINA per a protagonitzar
una acció conjunta amb Acció Ecologista i l’organització camperola.
S’encadenaren en la porta d’una d’eixes basses prop de Mercavalència, entre els
activistes que protagonitzaren eixa protesta estava el líder antiglobalització,
el francés José Bové (Talença, 1953) que fundà la Confederació Camperola de
França.
Associació
Grévol
L'Associació
Cultural Grévol de Vistabella organitzà el mes de maig les III Jornades
Culturals a Vistabella. Van restaurar una barraca de pedra al Mas de la
Ribagrossa, les obres les va dirigir Juan José Barreda. Van fer una conferència
sobre "toponímia i patrimoni Rural" a càrrec de Jesús Bernat Agut,
així com visites a casetes de pedra en sec on els estudiants van realitzar
dibuixos dels diferents tipus constructius. Organitzaren excursions al Pont
Romà, a les trinxeres de la Lloma Belart i al Pi Indultat. Van publicar el
fullet "La pedra i el Ramat" en col·laboració amb la Diputació de
Castelló, l'Ajuntament de Vistabella, el Col·legi d'Arquitectes de Castelló i
la Fundació Ruralcaixa de Castelló. Per si no en tenien prou, tornaren a fer
unes altres Jornades Culturals en les quals restauraren una caseta al Passet
del Pla de Vistabella, sota la direcció de Francisco Beltran i Vives. En
col·laboració amb l'Associació Cultural l'Ortisella de Benafigos senyalitzaren
un sender i recuperaren part del paisatge hidràulic de la localitat i feren
visites guiades a les pintures rupestres de la Serra del Boi i la Cova Santa.
 |
| Collage RMiB |
Salvem
el Desert i la sorprenent cova de Miravet
L’únic
interés de fer aquesta carretera era acurtar uns kilòmetres el trajecte entre
Marina d’Or i l’Aeroport de Castelló, el problema és que travessava el parc
natural del Desert de les Palmes. El mes de gener activistes de Salvem el
Desert amb suport de GECEN van aturar la maquinària pesant que estava desbrossant
per a obrir del vial Cabanes-Orpesa, la CV-148. Tot i que hi havia una
interlocutòria judicial de 2002 que establia que eixa carretera era un delicte
ecològic i ordenava la paralització de les obres en un tram de sis quilòmetres,
el poder i la poca vergonya de Carlos Fabra eren més forts i ordena la represa
de les obres. Va justificar-lo dient que havien modificat el traçat, però eixe
"nou" recorregut ja l'havia rebutjat el jutjat perquè sols modificava
tres pilars del projecte inicial. A més en l'administració ningú va recórrer
l'ordre judicial i això implicava l'acceptació de la suspensió d'obres.
L’afecció
més greu d’aquesta carretera és que degrada la cara sud de la Ferradura i pot
implicar la destrucció del sistema càrstic de Miravet. Es tracta d’un xicotet
avenc que té un ullal que manté una fauna molt variada amb trenta espècies
d’invertebrats aquàtics. Sembla que hi ha sis espècies úniques que s’estan
investigant. De fet, ja s’ha descrit un crustaci endèmic i únic, la gamba de
Miravet (Typhlatya Miravitensis) que en 2007 es va incloure en el catàleg
d’espècies amenaçades del País Valencià. D’altra banda, la varietat d’espècies
contrasta amb el reduït nombre d’individus perquè es tracta d’un espai molt menut.
Gràcies a la denúncia de GECEN davant el Fiscal General de l’Estat es tornà a ordenar la paralització de les obres, malgrat que en un principi el jutjat número 6 de Castelló s’havia declarat incompetent. Per a forçar l’actuació de les autoritats, el 19 de febrer convocaren una manifestació amb suport del Consell d’Estudiants de la Universitat Jaume I. El més fort de tot és que en el projecte inicial es van presentar dos traçats possibles, el nord que era un poc més llarg i més car, i el sud que implicava la destrucció d’habitats únics. Com el senyor Fabra no volia gastar diners en protegir gambetes tirà endavant amb la construcció per on més mal feia, finalment s’inaugurà el mes de juny de 2006. En canvi, els activistes que tallaren les obresanaren a juí en 2007, tot i que uns altres companys van ser absolts en 2005 per un altre tall de les obres.
 |
| Collage RMiB |
Coordinadora
d’Associacions per la Natura
Aquesta coordinadora es va crear per aturar la pretensió del Pla Eòlic Valencià (PEV) de fer cinc parcs eòlics, amb una potència de 125 MW que devien produir fins a 200 aerogeneradors. GUADALAVIAR fou l’empresa que guanyà l’adjudicació per a omplir de molins les serres dels municipis d’Agost, Alcoi, Banyeres, Biar, el Fondo de les Neus, el Fondo dels Frares, Monfort, Monòver, Novelda, Onil, Oriola, Petrer, el Pinós, la Romana i Saix. Entre els grups promotors de la coordinadora estaven l’Associació d’Amics de la Vall de l’Avaiol i l’Associació Ecologista de Castalla “Natura i Gent”. El 18 de març organitzaren una excursió reivindicativa per a pujar al cim la Blasca.
Més avant aquesta coordinadora es va convertir en la Plataforma Contra la Zona Eòlica 15 que anà de la mà de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat que estava afectada per la Zona 14. Van ser molt efectius perquè aconseguiren mobilitzar pobles sencers com van ser els casos de Petrer, Elda, Castalla, Saix, Onil i Banyeres de Mariola. Fins i tot obtingueren el suport dels seus consistoris i entre tots presentaren més 15.000 al·legacions en contra d’aquest desgavell. En 2007 van aconseguir la paralització total d’aquesta zona quan la Generalitat declarà Paisatge Protegit les Serres del Maigmó, del Sit, l’Arguenya, Castalla, Frare i Cavall. Dos anys després es va declarar com a zona ZEPA la Serra de Biar. Entre molts altres destacà el seu portaveu, Fernando Moles.
Colla
Ecologista la Carrasca
Els
ecologistes alcoians estigueren focalitzats en la lluita contra el projecte de
construir un hotel dins de la Font Roja. Els seus arguments eren molt
esclaridors, una instal·lació com aquesta no aportava res a la conservació, més
aviat al contrari, afavoria l'augment de la pressió antròpica en un espai molt
delicat i més quan encara no s'havia aprovat el Pla d'Ús del parc. Tot això
sense deixar arrere la resta de lluites de llarga durada com eren l'oposició al
radar d'AENA al cim de la Serra dels Plans, a l'obertura d'una pedrera i d'una
pista forestal a la Serra dels Plans.
En el vessant pacifista es manifestaren en contra de la invasió de l’Iraq. Reclamaren a les administracions l’incompliment de les mesures correctores exigides per l’estudi d’impacte ambiental del polígon industrial Santiago Payà d’Alcoi. Presentaren al·legacions contra la Zona 14 i la 15 del Pla Eòlic Valencià, reclamaren a Confederació Hidrogràfica del Xúquer la necessitat d’establir un cabal ecològic al riu Polop i participaren amb uns altres grups comarcals en la Primera Jornada de Defensa de la Serra d’Aitana a Alcoleja.
Plataforma
pels Pobles de la Safor
Aquesta plataforma es va presentar el dissabte 4 de desembre a Gandia per a treballar per la defensa del patrimoni natural i cultural de la Safor. En eixe acte van llegir un manifest fent una crida a totes les associacions de la comarca i als ciutadans perquè s'afegiren. Aprofitaren l'acte per a recollir signatures per donar suport a les al·legacions als projectes urbanitzadors com eren el camp de golf d'Alfauir i el de Vilallonga. Les entitats que impulsaren aquesta Plataforma foren: el Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor (GEMAS); el Col·lectiu Baladre de Vilallonga, el Grup Ecologista Samaruc-Ecologistes en Acció, la Colla Correllobs de Vilallonga, l'Associació Cultural Bresca de Vilallonga, el Col·lectiu de la Vall del Vernissa, el Centre Excursionista de Ròtova, la Protectora d'Animals i la Fundació Casal Jaume I.
 |
| Collage RMiB |
Plataforma
Salvem La Bossarta
El mes de gener la Plataforma Salvem la Bossarta treballà per a salvar del ciment un paratge muntanyenc de la serra de Carcaixent. Arreplegaren més de 1.500 signatures denunciant la proliferació de projectes urbanístics que pretenien transformar aquest indret valuós i un dels desgavells més nociu era el camp de golf del Pla de Galiana. En 1991 el consistori havia signat un acord amb els propietaris declarant 2.680.142 m² com a sòl urbanitzable no programat. Amb eixa qualificació el consistori autoritzava la construcció de fins a 10 habitatges per hectàrea i assumia l'asfaltatge del camí d'accés. Per la seua part els propietaris cedien a l'ajuntament 20 ha del bosc de l'alt que el protegirien com a parc. Amb el pas dels anys, això semblava ben poc i els promotors intentaren una nova modificació per a guanyar més diners desfent el territori. La plataforma ho va denunciar i l’any 2012 el Tribunal Suprem va declarar la nul·litat de la modificació del PGOU que autoritzava l’actuació urbanística perquè mancava de l’informe preceptiu de Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre la disponibilitat de recursos hídrics. Després de la ferma oposició dels carcaixentins, en 2016 l’agent urbanitzador renuncià urbanitzar el paratge, la Bossarta s’havia salvat!
 |
| Collage RMiB |
Associació
d’Amics de l’Olivera
Per
a lluitar contra l’espoli d’oliveres mil·lenàries que quedaven a les comarques
dels Ports, a l’Alt i al Baix Maestrat, es va formar l’Associació d’Amics de
l’Olivera. Eixos anys es posà de moda comprar oliveres envellides per lluir grans
xalets, redones o jardins d’instal·lacions turístiques de luxe. Aquest
mercadeig el van impulsar intermediaris que oloraren un bon negoci comprant per
quatre xavos, tot i que per alguns exemplars espectaculars s’arribaven a pagar fins a dos milions de pessetes a Càlig.
A
Cabanes es diu que arribaren a vendre una hectàrea d’oliveres velles per un
milió d’euros. Els mitjancers tenien com a objectiu pagar poc i després vendre per
molt, però sabien que hi havia molta demanda. Llavors es van arrencar molts,
per les autovies es veien grans camions carregant oliveres de la varietat farga
que anaven a lluir a jardins privats de centre Europa.
Fins
i tot el banquer Emilio Botín ajuntà una col·lecció de 475 oliveres a la Ciutat
Financera del Banc Santander. Encarregà al biòleg Pablo Vargas Gómez (Madrid,
1965) una anàlisi genètica de la seua olivera favorita, un exemplar del
Maestrat que tenia cinc metres de diàmetre i mil dos-cents anys de vida.
L’espoli
es va fer molt evident i aviat s’alçaren les veus de protesta advertint que
emportar-se els arbres històrics implicava empobrir unes comarques corcades per
la despoblació. Vendre eixes oliveres era trair als seus avantpassats que les havien
plantades i cuidat amb cura. A les comarques del nord hi havia més arbres
mil·lenaris que veïns i els pocs ecologistes que quedaven començaren a
reunir-se a la Cooperativa del Clot d’en Simó, Xert. Aviat aconseguiren el
suport de membres de la Universitat Jaume I i de la Fundació Penyagolosa, llavors
decidiren crear l’associació Amics de les Oliveres.
Elaboraren
un inventari amb detalls de més de cent arbres centenaris i van publicar el
llibre “Olivos milenarios y monumentales
de la provincia de Castellón” on a més de la defensa dels arbres més vells reivindicaven
la qualitat diferencial de l’oli que produïen. Juan Cantavella fou un dels seus
dirigents i Arturo Esteve que era assessor cultural s’encarregà de fer el
llibre. Aquesta organització muntà una exposició fotogràfica d’oliveres
monumentals al museu de Belles Arts de Castelló. En 2005 el Consell Valencià de
Cultura (CVC) va donar-los suport reclamant l’atenció de l’administració
valenciana davant d’aquesta problemàtica. Tingueren èxit i les Corts
Valencianes aprovaren per unanimitat la Llei 4/2006 de Patrimoni Arbori
Monumental, que protegia les oliveres mil·lenàries i la resta d’arbres
monumentals. En 2016 Icíar Bollaín va dirigir la pel·lícula “El Olivo” amb guió
de Paul Laverty que es va rodar al Baix i a l’Alt Maestrat i tingué com centre
operatiu Sant Mateu on es denunciava aquesta problemàtica.
 |
| Comando Culebra, Collage RMiB |
Eco-sabotatge
del Comando Culebra
A Cullera es va presentar el “Comando Culebra” que encetà una campanya d'activitats subversives de caràcter ecologista i artístiques. Començaren ben fort, fent servir quatre llençols blancs enganxats a la serra de les Raboses modificaren el rètol de la muntanyeta de Cullera i substituïren el nom de la vila de la Ribera Baixa pel de "Culebra". Amb aquest sabotatge reivindicatiu volgueren protestar contra les amenaces que implicava el projecte urbanístic conegut com el Manhattan de Cullera, a més dels PAI del Mareny i del Brosquil.
Acció Ecologista Agró
El veterà grup ecologista va aconseguir una de les victòries judicials més sonades, la condemna contra el batle de Pego i del regidor d'Agricultura per les destrosses que provocaren al parc natural de la marjal de Pego i Oliva. S'oposaren a l'intent del consistori de Benicàssim d'urbanitzar l'aiguamoll del Quadro, també conegut com a lluent de Santiago mitjançant un PAI que pretenia requalificar 203 hectàrees per a construir 2.500 habitatges, a més d'un camp de golf, complexos esportius i centres comercials, res de nou a casa nostra. Aquesta zona inundable que ocupa 330 Ha al sud del terme en 1947 era un arrossar que s'estenia per 200 hectàrees i que s'abandonà en 1963. Després es va dedicar a la pastura de ramats i poc abans de 1971 CHX van drenar part de l'aiguamoll per a intentar afavorir el seu conreu, però la salinitat no va permetre l'èxit de cap cultiu. En acabat començà la invasió dels abocaments d'enderrocs i alçaren algunes cases.
 |
| ADENE 2004 Collage RMiB |
ADENE
Els enguerins continuaven demostrant la seua força de convocatòria, en la
diada de l’arbre van reunir 300 col·laboradors amb els quals repoblaren la
finca de la Perereta amb pins, carrasques, lledoners i garroferes. Tenien actiu
un grup de poda especialitzat en l’esporga de figueres velles i aconseguien que
tornaren a fructificar. En col·laboració amb la Colla de Senders del Centre
Excursionista de València van treballar en la recuperació del GR7. Es
manifestaren en contra del Pla Eòlic Valencià que amenaçava les seues
muntanyes. Amb tot el gruix de les seues activitats mediambientals continuava
sent el grup de vigilància y d’extinció d’incendis forestals. El GEIFA tenia cent
membres actius que tenia un vehicle tot terreny amb el qual vigilaven les
muntanyes els caps de setmana. A més mantenien en funcionament una torre de
vigilància al cim del Calderón. Per a formar als seus membres organitzaven
cursos d’extinció d’incendis i mamprenien una jornada del fem que aprofitaven per
a netejar un indret del terme.
APNAL Ecologistes en Acció
Els ecologistes del Baix Maestrat continuaven traient la seua publicació científica, el Toll Negre. Participaren en els censos de rapinyaires hivernants i organitzaren la campanya “Ajudem el nostre bosc” mitjançant la qual visitaven els centres educatius comarcals per a divulgar la importància de protegir els boscos. Denunciaren el desgavell que significava que el consistori de Benicarló parlarà de protegir el paratge del Barranquet mentre que per darrere atorgava llicències de construcció en zones inundables a les partides de Tordo i l’Olivera. Ompliren els mitjans de comunicació comarcals amb denúncies per les agressions a la marjal de Peníscola i les greus afeccions que implicava construir un gran abocador de residus prop de Càlig. Mentrestant gestionaven un viver forestal en el qual produïen arbres i matollar autòcton amb el qual repoblaven els espais comarcals degradats.
WWF
La potent organització internacional va publicar l’Informe planeta viu. En
ell analitzaven la degradació de la biodiversitat a tot el planeta i per a
poder mesurar-la van gastar l’Índex Planeta Viu (IPV). Era el resultat de
traure la mitjana en els canvis d'abundància de 555 espècies terrestres, de 323
espècies d'aigua dolça i de 267 espècies marines de tot el món. Van concloure
que en el període comprés entre 1970 i 2000, l’IPV havia disminuït un 40%. Comprovaren
que la biodiversitat dels ecosistemes d'aigua dolça era la més perjudicada
perquè havia caigut un 50%. Mentrestant els ecosistemes terrestres i els marins havien minvat un 30%. Analitzant
les dades per ecosistema van concloure que els boscos tropicals patien la
reducció de biodiversitat més important, d’un 7% mentre que els boscos
temperats sols minvaven un 1%. També analitzaren la petjada ecològica, definida
com la mesura del consum de recursos naturals que fem les poblacions humanes.
Van calcular que en l’any 2001 vam consumir els recursos que produïen 13.500
milions d’hectàrees mentre que la capacitat de producció de la Terra era d’11.300
milions d’hectàrees. Llavors consumíem 2.200 Ha més, un 21% per damunt del que
produïa en un any tot el planeta. També demanà al govern de l’estat que
prohibirà la pesca d’arrossegament en 10 muntanyes i 5 canons submarins per
considerar que eixos indrets eren santuaris de biodiversitat, malauradament
entre eixos espais valuosos no n’hi havia cap que estiguera en aigües
valencianes.
Amigues i Amics del Jardí Valencià
Aquest any es va presentar l’Associació d’Amigues i Amics del Jardí
Valencià (AJAVA) denunciant que per a permetre intimitat a les parelles que
casaven als Jardins de Monfort de València negaven l’accés del públic per la
porta històrica, sols es permetia l’accés al públic general per una estreta
porta, pel darrere. Van retraure a la Generalitat que en unes obres de
manteniment de la torrassa del Palau es van pegar-li un bon mos al Jardí de
l’Audiència, que dona a la plaça de la Mare de Déu. Es tracta una joia
patrimonial i a més tenia un escàs i vell exemplar de còcul (Cocculus laurifolius),
un arbre mitjà originari del Japó i la Xina, que va desaparéixer. El 29 de maig
es reuniren a la Vall d’Albaida diverses associacions d’amics dels jardins de
tot l’estat i signaren el Manifest de Castelló de Rugat. En ell reclamaven que els
jardins històrics mantingueren els sistemes de rec tradicionals perquè
substituir-los pel degoteig o per l’aspersió era modificar l’esperit d’aquestes
joies del patrimoni.
NATURALISTES
 |
| Natur@Alicante |
Els
naturalistes alacantins continuaren organitzant el cens d’Aus Marines
Hivernants al seu litoral que eixe any va coordinar José Santamaría Reos, l’informe
final el va redactar Elías Gomis. A poc a poc, aquest mostratge s’anava estenent
i en poc temps més s’obririen més punts de cens, de dalt a baix del nostre
país. Des d’aleshores, a mitjan gener aquesta activitat de ciència ciutadana atrau
molts ornitòlegs a les costes per a comprovar l’estat de conservació de les nostres
aus marines.
GER Ecologistes en Acció
Els naturalistes de Vila-real continuaren amb els censos d’arpellot de
marjal, el d’aus marines hivernants i el mostratge de l’activitat dels paranys.
Participaren en la redacció d’al·legacions en contra de la Zona 5 del Pla Eòlic
Valencià. Van col·laborar amb la Colla Ecologista de Castelló en la denúncia
contra l’incompliment de la DIA per part de l’aeroport i van elaborar un
informe sobre l’afecció que significava per a les parelles d’arpellot cendrós.
Encetaren la campanya “Ajudem al Bosc” en la qual feren xarrades als centres
educatius per a conscienciar al jovent en la importància de protegir els
ecosistemes forestals. Continuaren amb la publicació nombrosos articles en
premsa denunciant les principals amenaces per a la biodiversitat de les
comarques del nord.
Els veterans naturalistes del GER duien des de 1982 fent un seguiment de la
reproducció de l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) a la província de
Castelló. Les seues dades demostraven que l’espècie havia protagonitzat dues
tendències, als anys vuitanta va patir una davallada molt acusada que en les
dècades posteriors va moderar-se, tot i que no aplega a estabilitzar-se. Van
localitzar 64 territoris històrics de l’espècie, però sols van comprovar la
reproducció de 39 parelles, malgrat que deu territoris es van abandonar
definitivament per diferents motius.
AHSA
Els amics dels aiguamolls del sud d’Alacant van perdre un dels seus membres destacats, Antonio Luis Bas Amorós va traspassar a conseqüència d’un accident de trànsit. Aquest ecologista advocat va col·laborar desinteressadament representant al grup davant dels tribunals. Dugué complexos juís com fou l’extracció il·legal de llots del riu Segura en 1988, la denúncia contra l’Ajuntament d’Elx per la urbanització a les Salines de Pinet o la denúncia contra la Marina de Santa Pola. Que la terra et siga lleu, company.
 |
| SVO 2004, Collage RMiB |
Societat
Valenciana d’Ornitologia
La
SVO va presentar al·legacions als plans d’ordenació dels recursos naturals
dels parcs de l'Albufera, a les Falçs del Cabriol i a la Serra d'Espadà. El 17
de gener feren el cinqué Cens d’Aus Aquàtiques Hivernants als Aiguamolls de
l’Interior que aquest exercici es va estendre a part dels embassaments de
Castelló, pujant els punts de mostratge a 15. Participaren el cens d’arpellots
de marjal hivernants. Per seté any consecutiu isqueren a poqueta a les
muntanyes, per fer el mostratge de rapinyaires nocturns a la Comarca de
Requena-Utiel. Feren trenta-un punts d’escolta entre els dies 20 de novembre i
el 18 de desembre, en els quals participaren els naturalistes: Carlos Sáez, Carol
pardo, Gloria Priego, David Agustén, Inma Alonso, Javier Armero, Javier Sánchez,
Juanma Escamilla, Miguel Ángel Argiles, Pablo Garrido, Pedro U. Martínez, Rafa
Muñoz, Rafa López, Sergio Bargues, Toni López, Victor Torregrosa, Ximo Arévalo
i Victor Torregrosa. El mes de juny van fer un mostreig de falcó de la reina
(Falco eleonorae) a la llacuna de Talayuelas que resultà positiu. Demostrant la
presència periòdica d’aquest rapinyaire que sols cria vora el mar i a casa
nostra sols el tenim fent niu a les illes Columbretes.
Eixe
exercici, membres de la SVO anellaven a la marjal dels Moros coordinats per
Juan Carlos Ibáñez. Mentrestant els membres del grup Llebeig coordinats per Toni
Polo i Pedro del Baño, estengueren les xarxes d’anellament a l’interior a la
vora del riu Magre, a Utiel. Allí marcaren 812 ocells de 36 espècies diferents.
Entre les seues fites es pot destacar la captura a l’interior provincial d’un bequet
(Lymnocryptes minimus).
Donat
que l’any anterior trobaren per primera volta al País Valencià una parella reproductora
d’esparver blau (Elanus caeruleus) a Fuenterrobles, el 3 d’abril organitzaren
set equips per a recórrer la comarca cercant noves parelles a la Plana d’Utiel.
Els resultats tornaren a ser positius i trobaren dos exemplars adults més a
banda de la parella de l’any anterior que encara continuava assentada en el seu
territori. Continuaren fent descobriments, el mes de maig a la serra d’Utiel
van comprovar la presència d’un ocell nou per al nostre país, el mosquiter
ibèric (Phylloscopus ibericus).
 |
| Pit-roig 2004, Collage RMiB |
Grup
d’Anellament Pit-Roig
Es va formalitzar oficialment el grup d’anellament Pit-roig, encara que ja feia temps que treballaven al Jardí Botànic de València i al llit del Túria, a Paterna. Un dels seus impulsors fou Juan S. Monrós que encapçalà un gran planter de naturalistes que aquest primer any anellaren 5.581 aus. Entre altres dels molts anelladors estigueren Pau Lucio; Marcial Marin; Carmen Aznar; José Luis Greño; Rubén Pículo; Fran Atiénzar; Alex Mestre; Elena Álvarez; Pablo Vera; Mateo Ferrer; Mara Valori; Guillermo Arnal; Anna Valentín; Demetrio Vidal; Raquel Sainz; Carlos Mompó; Lydia Soler; Emilio Pons; Mireia Martínez; Emilio Barba i Raúl Sánchez-Serrano.
AAP,
un refugi per als primats a Relleu
La
primatòloga Jane Goodall va anunciar que l'associació que dirigia: Animal
Advocacy and Protection (AAP), una ONG d'origen neerlandés, anava a obrir un
refugi per als primats a Relleu, la Marina Baixa. El seu primer centre el
tenien obert a Holanda i ara volien obrir un altre espai digne a casa nostra.
En ell acollien primats abandonats o confiscats per les autoritats, mitjançant
el Projecte Primadomus. Temps després ampliaren les instal·lacions per acollir
lleons, tigres i altres espècies provinents de captivitat. L'any 2024 aquesta
ONG va rebre 1.478 sol·licituds de rescat i alertes d'animals exòtics en
situacions de vulnerabilitat, procedents de més de 10 països, això suposà un
increment de més d'un 25% respecte a les peticions de l'any anterior, sols en
2024 van acollir 82 mamífers exòtics.
PACIFISTES
I OBJECTORS
 |
| Collage RMiB |
El
15 de maig el col·lectiu antimilitarista va convocar la segona diada
d’inspecció ciutadana de la base militar de Bétera que estava assignada a
l’OTAN. Quaranta activistes en bata blanca es presentaren a les portes de la
caserna i aconseguiren entrar dins amb la intenció d’inspeccionar-la.
Grup
Antimilitarista Tortuga
El 22 de maig, el Grup Antimilitarista Tortuga organitzar la primera Marxa per a la Desmilitarització de la Serra d’Aitana que convocà seixanta pacifistes que arribaren fins a les portes de la caserna que té radars militars de vigilància marítima i aèria.
Manifestacions
multitudinàries demanant la tornada dels soldats d’Iraq
En
el primer aniversari de les grans manifestacions pacifistes per a protestar
contra la participació en la invasió de l'Iraq, el 15 de febrer es repetiren
grans manifestacions a les principals ciutats de l'estat. Exigiren al govern
d'Aznar la tornada dels soldats espanyols destacats a l'Iraq.
CRÒNICA
DE 2004
 |
| Copa America Collage RMiB |
El
4 d’octubre començava el camí d’aquesta carrera de regates esportives que
enfrontava 15 equips. S’inaugurava la nova eina populista de la dreta, els
grans esdeveniments. El president Francisco Enrique Camps Ortiz (València,
1962) repetia per tot arreu que: “la Copa Amèrica serà la projecció
internacional de la Comunitat Valenciana i significarà la creació d'ocupació,
inversions, infraestructures, innovació i elevarà els nivells de benestar i de
prosperitat en la nostra Comunitat”. L'organisme que es va crear per a
gestionar la València Louis Vuiton Act 2 va ser el Consorci València 2007.
Aviat es va veure envoltat de polèmiques entre el govern valencià i l'alcaldia
en mans del PP d'una banda i de l'altra l'estat i l'autoritat portuària que
estaven en mans del PSOE. Els primers enfrontaments foren per qui col·locava
els directius de la seua corda i pel finançament. Fins a eixe moment sols havia
pagat l'estat mitjançant un crèdit ICO i tenia previst invertir un total de 500
milions. Mentrestant, l'alcaldessa Rita Barberà Nolla (València, 1948-2016) que
va declarar que aquesta competició nàutica generaria 110.000 llocs de treball i
pretenia nomenar el director sense haver aportat res a la caixa del consorci.
En eixos moments estaven gastant-se 143,92 milions d'euros per a obrir un canal
d'accés directe des del nord del port fins a la dàrsena interior, obres que
estava pagant l'autoritat portuària i devia finalitzar-se en 2006.
La
Plataforma Anticorrupció del País Valencià va denunciar que sols els drets per
a poder organitzar aquestes regates anaven a costar 90 milions d’euros. Que un
dels compromisos que van vendre en el moment d’anunciar que s’havia obtingut l’organització
era fer l’accés nord al port mitjançant un túnel, però com coincidia amb el
canal d’entrada a la dàrsena no pogueren fer-ho. Tot mentre en eixos moments el
deute de Terra Mítica era de 218 milions de € i el de RTVV era de 553 milions i
el dèficit pressupostari de la Generalitat en l’exercici 2003 fou de 701,8
milions més.
Soterrament
de les vies de l’AVE
Els municipis del sud de l’àrea metropolitana exigiren que l’entrada de l’AVE a València es construirà mitjançant un túnel per a reduir les seues afeccions.
 |
| Vullc Horta 2004, Collage RMiB |
Destrucció
de l’horta a València
El
cap i casal va homologar el PGOU aprovat en 1988 que permetia la desprotecció
de l'horta que Rita considerava com a degradada. Volia menjar-se un milió
dos-cents mil metres quadrats en els quals pretenia construir un total 9.000
habitatges. En eixe moment el municipi tenia 13.465 hectàrees totals i d’horta
sols quedaven 1.934 ha. En catorze anys s’havia perdut el 60% de les 4.500 ha
considerades com a sòl agrícola, principalment al nord i a Campanar.
L'excusa
per a justificar la destrucció de l'horta era que faria habitatge protegit
(VPO), entre un 30 i un 50% dels metres requalificats. Les zones inicialment
amenaçades eren l'horta de Benimàmet, la de Benimaclet, la de Vera, la Carrera
del Riu, Faitanar i a Pinedo. La batlessa també començà a parlar de connectar
la ciutat amb el mar, prolongant l'avinguda de Blasco Ibáñez.
El
mes d’octubre es va inaugurar la primera fase del parc de Capçalera i no massa
lluny, al Molí del Sol, al costat de Campanar s’instal·lava la prostitució de
carrer. La policia municipal de València encetà una campanya d’assetjament de
la prostitució que principalment, exercien dones immigrants als voltants del
Marítim. Això provocà que es desplaçaren cap a l’horta de Campanar on estava
previst requalificar sòl per a alçar el barri de Nou Campanar. Per l'Horta va denunciar
que per part de les autoritats municipals hi havia la voluntat de degradar
deliberadament la Partida de Dalt. En el seu moment van permetre l’establiment
del conegut com a “hipermercat de la droga” i ara afegien la prostitució.
Plataforma
per Russafa
La
Plataforma per Russafa és una entitat ciutadana que es va crear per a fomentar
la participació veïnal en tots els projectes que afectaren aquest barri de
València. En concret s'activaren per a canviar el projecte inicial de Parc
Central que devia ocupar les platges de vies fèrries una volta se soterraren a
l'entrada de l'estació del Nord.
 |
| Alboraia i Horta 2004, Collage RMiB |
Tot
i que l'Horta d'Alboraia va rebre la primera declaració de protecció mitjançant
la figura de Paisatge Protegit que atorgava la conselleria de Medi Ambient, el
consistori xufero va presentar el seu PGOU, l'expedient 2004/1373. El
consistori pretenia urbanitzar bona part de l'horta que quedava a les partides
de Vera, Calvet i Masquefa. A més volia traslladar l'hipermercat de Port
Saplatja a l'horta de Vera. Vora el mar volien substituir l'àrea comercial per
unes torres d'habitatges ben altes amb un altre port interior amb capacitat per
a 200 punts d'amarrament.
Plataforma
en Defensa de la Serra de la Renegà
La
invasió urbanística amenaçava el darrer tros de costa que quedava sense
urbanitzar al terme d’Orpesa. Un nou pla urbanístic pretenia construir 2.000 habitatges
de luxe a la Serra de la Renegà per això es va formar aquesta plataforma.
Aquest tram era considerat com a urbanitzable pel PGOU del municipi de la Plana
Alta des de 1982, però els ecologistes demanaven la protecció d’aquest indret i
que es lliurarà de la febre urbanitzadora.
Congressos
Conservació de Flora i sobre mamífers marins
A
l’Oceanogràfic de València, el mes de març es va fer el 32 Congrés Anual de la
Societat de Mamífers Marins, al qual assistiren 150 participants i a finals de
setembre el Quart Congrés Europeu sobre Conservació de la Flora Silvestre per a
tractar la problemàtica de conservació de les espècies en perill.
Ador
i la pudor d’un abocador
Ador
feia temps que intentava tancar l'abocador que empudegava tota la contornà,
fins i tot en la veïna Palma deien: "en Ador fa pudor...". Els
adorers es defensaven contestant que "... i a Palma senten l'olor".
Aquest any el consistori fart de patir les afeccions va fer públic que el 2005
el tancarien. Aviat es trobaren amb la ferma oposició de la Diputació i dels
operaris que veien perillar els seus llocs de treballs, però en juliol fou la
mateixa Generalitat la que hagué de reconéixer que l'abocador tenia moltes
deficiències i que la pudina era insuportable, assumint la necessitat del tancament
definitiu del femer. En 2005 es va cloure i la Diputació va destinar un
pressupost de 295.650 € a les obres per a la seua impermeabilització i el seu segellat.
 |
| Arxiu RMiB |
Més
urbanitzacions amenaçaven el Clot de Galvany
L’ajuntament
de Santa Pola va anunciar el projecte de fer una urbanització de 2.000
habitatges turístics pegats al paratge protegit del Clot de Galvany. Era una
més de les agressions d’aquest racó relicte de l’Albufera d’Elx que tornava a
assetjar l’urbanisme depredador.
Ampliació
del port de Castelló
El port de Castelló va inaugurar el moll del Centenari, mitjançant el qual ampliaven més de 300.000 metres quadrats de superfície i pujaven el calat fins als 14 metres. L’objectiu era operar en ell amb grans vaixells de mercaderia general i contenidors.
 |
| Arxiu RMiB |
Estudi
sobre el plumbisme al Fondo i Santa Pola
L’equip
del Dr. Andreu Bonet, del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, mitjançant
un acord amb la Conselleria feren un estudi sobre la concentració de perdigons
de plom al Fondo d’Elx i a les Salines de Santa Pola. Els seus objectius eren
establir la distribució i concentració del plom a més de proposar mesures de
gestió per a combatre aquesta problemàtica que provoca l’enverinament d’ànecs,
molts d’elles espècies protegides com l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala).
L’abast
del treball era molt ambiciós perquè van mostrejar 900 hectàrees inundables i
geolocalitzaren mitjançant GPS els punts d’on prenien les mostres. Van trobar
que les concentracions més fortes de plom estaven a les vores de les llacunes,
on solament analitzant els primers 10 cm de sòl trobaren concentracions de 57,3
perdigons per metre quadrat. La mitjana de les mostres fou de 5,8 g/m² de
plom. Cal recordar que tan sols un perdigó oxidant-se dins la morella d’un ocell
pot provocar-li la mort per plumbosi o saturnisme. El treball va concloure que
sols al Fondo i en els primers 10 cm de sòl hi havia 53 tones de perdigons.
Respecte a la tasca de neteja proposaven l’extracció mecànica dels primers 10
cm de sòl de les zones més afectades.
Ecologistes en Acció aconseguiren que el Tribunal Superior de Justícia Valencià publicarà el 10 de maig d’aquest any una sentència que exigia a la Generalitat la prohibició definitiva de l’ús de munició de plom als aiguamolls de casa nostra, invalidant una ordre de 2001 que autoritzava prorrogues per a l’ús del plom.
 |
| Arxiu RMiB |
CEMEX
i la crema de residus
L’empresa
CEMEX va intentar fer xantatge a l'Ajuntament de Bunyol perquè es negava
autoritzar la crema experimental de residus perillosos com a combustible dels
forns de la cimentera. Informaren els treballadors que es veurien obligats a
tancar l’empresa cimentera si no els deixaven incinerar residus industrials.
Llavors els treballadors s’encararen amb la corporació exigint garanties per
als seus llocs de treball. El govern municipal contestà que sols pretenia garantir
la salubritat de les activitats industrials, afegint que l’autorització prèvia
que havia atorgat la Generalitat i la documentació que els havien remés mancaven molts detalls
respecte del combustible, les mesures de filtratge dels fumerals i la
composició química dels vessaments a l’atmosfera, sense eixos aclariments no
podien autoritzar la incineració. A més la Foia de Bunyol tenia molta
experiència pels continus incompliments de la Generalitat en matèria
mediambiental. Va gastar carrers i carreters del terme de Bunyol per al trànsit
de camions carregats de residus que anaven cap a l'abocador de Dosaigües. També
havien fet diversos intents d'instal·lar crematoris de residus sense cap garantia.
De fet, Bunyol tenia fundades sospites que patien molts més casos de càncer que
altres localitats veïnes perquè havien de suportar la contaminació industrial dels
fumerals, principalment de la cimentera. Els vessaments dels fumerals omplien bona
part del terme amb una fina polsina blanquinosa procedent de la crema de carbó
de coc i farines. Sempre entropessaren amb la Generalitat més interessada a afavorir
els interessos de les grans empreses i que desestimà totes les al·legacions
municipals, de fet autoritzaren el començament de les proves del nou
combustible per un termini de sis mesos.
Entrebancs
legals contra el transvasament del Xúquer al Vinalopó
Basant-se en la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) el Tribunal Suprem va dictar sentència el 20 d'octubre que anul·lava els articles del Pla de Conca de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, de l'any 1998. En concret anul·lava els relatius a les reserves d'aigua que justificaven l'existència d'excedents hídrics que pretenien transvasar del Xúquer al Vinalopó. Això desmuntava un dels principals arguments a favor de transferència hídrica, en canvi, la Conselleria no feu cas i publicà una DIA positiva mitjançant la Resolució de 27 de maig (2004/6153).
 |
| Arxiu RMiB |
Xàbia
en contra d’un port esportiu
Aquest exercici el País Valencià tenia 41 ports, que sumaven al voltant de 16.000 amarradors, prop d’un 20% del total de l’estat. La província que més ports tenia era Alacant, que comptava amb 24 instal·lacions portuàries i aproximadament 10.000 amarradors. Castelló tenia 9 ports i 1.700 amarradors mentre que València registrava 8 ports i 4.000 amarradors. Doncs bé, no en teníem prou, els especuladors encara volien envair més espai de les costes del Montgó. Per sort Xàbia va anul·lar la pretensió de concessió del domini públic per a ampliar el port demanat pel promotor Marina Punta del Este, SA, perquè afectava greument la reserva Marina i una espectacular pradera de posidònia.
 |
| Collage RMiB |
Recuperació
d’espais i espècies naturals
El programa LIFE el va crear la Unió Europea en 1992 per a finançar projectes de conservació, per a promoure polítiques i legislació comunitària mediambiental. Fins al 2007 es van desplegar 2.750 projectes que significaren la inversió de més 1.900 milions d'euros. Mitjançant el projecte LIFE04 NAT/ES/000044 es va aprovar una subvenció de 3.278.216 euros per a recuperar les dunes del saler plantant càdec (Juniperus oxicedrus subsp. macrocarpa), un mínim de 1.000 exemplars. Amb el LIFE04 NAT/ES/000048 es dedicaren 1.061.972 euros per a comprar 5,6 ha i recuperar els ullals de Baldoví i dels Sants, a l’Albufera. L’objectiu era afavorir espècies amenaçades com eren el samaruc (Valencia hispanica), tortugues d’estany (Emys orbicularis) i la trenca-dalla (Kosteletzkya pentacarpa) una planta aquàtica que creix a vora dels aiguamolls.
Incendis
2004
A
casa nostra es van produir un total de 487 incendis que cremaren un total de 1.102,10
ha. D’eixos sinistres, 330 foren provocats (70,97%). Sols patirem un gran
incendi entre el 12 i el 19 d’agost que va calcinar 624,38 ha, que afectà la
Calderona, principalment a Serra. El van provocar perquè començà en quatre
focus diferents, a les 21:40 hores a la Muntanyeta del Castell de Serra, es
dona el cas que dies abans ja s’havien produït dos intents d’encendre el bosc. Aquest
foc obligà a evacuar 3.000 veïns de Nàquera, Segart i Serra.
Novetats
legislatives valencianes
Es
va publicar la Llei valenciana per a regular el Sector Forestal 04/2004, de 30
de juny, sobre l'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP) que
derogava la Llei 6/1989 de 7 de juliol. Aquesta norma regulava el paisatge,
l'habitatge, el litoral, l'aigua i les infraestructures des d'un punt de vista
de l'ordenació y la planificació del territori. Establia la necessitat
d'implantar la protecció jurídica del paisatge, incloent-hi mecanismes
reguladors com eren els estudis de paisatge i les Juntes de Participació es
creaven per afavorir la participació de la ciutadania. Creava la figura del
PAT, Pla d’Acció Territorial com a ferramenta per a planificar. Un bon eixample
molt desitjat pels ecologistes era el PAT per a la protecció de l'horta.
D’altra banda, el 17 de setembre la Generalitat es va adherir al Conveni
Europeu del Paisatge que s’havia acordat l’any 2000 a Florència i l’estat
espanyol va ratificar-lo el 26 de novembre de 2007.
La
Llei 10/2004, de 9 de desembre, unificava i modernitzava la legislació que
defineix el sòl no urbanitzable.
Mitjançant
la Llei 13/2004, de 27 de desembre, es va promulgar la normativa que regulava
la caça que actualitzava l’envellida llei estatal de 1970 i l’ajustava a les
normes europees.
Respecte
dels decrets aprovats per la Generalitat, eixe exercici començà amb el Decret
2/2004 que modificava la composició del Consell Assessor i de Participació del
Medi Ambient (CAPMA) que suprimia l’específic Consell Forestal per a diluir-lo
dins d’un consell assessor genèric per a tot el medi ambient, l’objectiu era
dificultar la participació dels ecologistes. En canvi, per a protegir el sòl
forestal després d’un incendi, prohibint els interessos econòmics que volgueren
aprofitar una catàstrofe ecològica, es va promulgar el Decret 6/2004.
El
Decret 11/2004, de 30 de gener, va designar els municipis valencians que eren vulnerables
davant de la contaminació dels aqüífers pels nitrats.
D’altra
banda, el Decret 32/2004, de 27 de febrer, va crear el Catàleg Valencià
d'Espècies de Fauna Amenaçades on s'establien categories i normes per a la seua
protecció. També afegia el deure de reparar els danys causats per aconseguir la
recuperació del mal fet. L’article 12 creava la figura de Reserva de Fauna que
aportava eines per a garantir el manteniment dels espais menuts que
contingueren poblacions excepcionals d’espècies de fauna silvestre.
Mitjançant
el Decret 40/2004, de 5 de març, s’establien les normes per a prevenir i
controlar la contaminació.
El
Decret 106/2004, de 25 de juny, aprovà el Pla General d’Ordenació Forestal de
la Comunitat Valenciana.
Amb
el Decret 179/2004, de 24 de setembre, es regulava la pràctica del senderisme i
dels esports de muntanya de forma compatible amb el medi natural.
Tal
volta arribava massa tarda el Decret 210/2004, de 8 d’octubre, mitjançant el
qual es prohibia l’alliberament de crancs exòtics en el medi natural perquè el
cranc (Austropotamobius pallipes) estava a punt d’extingir-se. Malgrat que
creiem que era autòcton, investigacions posteriors demostraren que es va
introduir procedents d’Itàlia en el segle XVI, per ordre de Felip II perquè se’ls
estimava com àpat. Donat el seu valor alimentari es va estendre per tot l’estat
fins a la introducció dels crancs rojos americans (Procambarus clarkii) que
estengueren un fong mortal per al cranc italià.
Una
de les normes que no duraren molt fou el Decret 259/2004, de 19 de novembre, que
aprovà el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de l’Albufera. Mitjançant
la Sentència 484/2008 de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós del
Tribunal Superior de Justícia Valencià es va derogar parcialment. Es va crear
la Junta Rectora amb el Decret 31/2004 i amb el 280/2004 el PORN del parc
natural de la Marjal de Pego, mentre que amb el Decret 121/2004 s’aprovà el
PORN de la Font Roja.
El
Decret 265/2004, de 3 de desembre, aprovà el Pla de Recuperació del Samaruc (Valencia
hispanica).
Amb
l’ORDRE de 22 d'octubre de 2004, es van declarar cinc Reserves de Fauna a la
Comunitat Valenciana. Aquesta figura pretenia protegir indrets menuts però
vitals per a la supervivència d’espècies en perill a casa nostra. Les noves
reserves foren la Cova de les Rates Penades del Cap d'Or de Moraira (Teulada) que
volia protegir vuit espècies de rates penades. A petició del Centre
Excursionista de Ròtova es va incloure la Cova de les Rates Penades de la
mateixa localitat que protegia sis espècies de rates penades. La Marjal del
Senillar de Teulada que protegia poblacions de fartets (Aphanius Iberus), la Bassa
del Barranc de Sant Miquel d’Albocàsser per a mantenir una bona població d’ofegabous
(Pleurodeles waltl) i la Casa del Pou de Villena per a protegir al falconet de
campanar (Falco naumanii).
La desembocadura del riu Millars va rebre la figura de protecció de Paisatge Protegit per a una superfície de 450 hectàrees que s’estenien pels termes d’Almassora, Borriana i Vila-real. Aquest indret ja estava inclòs en els llistats de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i als Llocs d’Interés Comunitaris (LIC).
Paratges
Naturals Municipals
Mitjançant
el Decret 161/2004 es va regular les condicions per a declarar la figura de
protecció d’espais menuts d’importància per als municipis, el Parc Natural
Municipal (PNM). L’objectiu era que els consistoris pogueren protegir i
gestionar indrets naturals amb importants valors naturalístics per a garantir
la seua conservació i el seu ús per part de la ciutadania, aprofitant la
proximitat. Aquesta norma establia els procediments i regulava les
possibilitats de cooperació amb la Generalitat. Per a garantir la participació
dels propietaris i veïnat es creava la figura del Consell de Participació del
Paratge com a òrgan consultiu.
Aquesta
figura ha tingut èxit perquè hi ha 72 paratges declarats, la província de
València té 37 espais, Castelló 20 i Alacant 15 paratges. La superfície total
dels PNM fins aleshores puja de les 29.256 ha, de les quals 22.080 ha
corresponen a la província de València, 3.969 ha a la de Castelló i 3.182 ha a
la d'Alacant. Un dels primers a declarar-se fou el de la Murta i la Casella
d'Alzira, els ecologistes de la Ribera feia vint-i-tres anys que demanaven el
reconeixement del valor d'aquest bosc, especialment pel seu interés
paisatgístic, històric i patrimonial. Un altre dels primers a declarar-se fou
l’Estany de Nules, el 3 de desembre van protegir 2,74 Ha.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
 |
| Collage RMiB |
L’11M i les eleccions del canvi
A
les 7:37 del matí una bomba esclatava dins d’un tren a l’estació d’Atocha i un
minut després esclataven més artefactes dins tres trens de rodalia, les
estacions del Pozo i Santa Eugenia, a Madrid. Els atemptats provocaren 192
morts i prop 2.000 ferits. Des d’un primer moment el govern de José María
Alfredo Aznar López (Madrid, 1953) va assegurar que la responsable era ETA. El
12 de març milers de ciutadans es manifesten en contra del terrorisme basc,
però aviat les proves assenyalaren com a responsable l’integrisme
internacional.
El
13 de març, en plena jornada de reflexió per a les eleccions al parlament de
l’estat, es va conéixer la detenció d’uns ciutadans marroquins com a sospitosos
dels atemptats als ferrocarrils de Madrid. Tres dies després dels atemptats les
eleccions al parlament espanyol van significar un canvi. Els votants no
perdonaren les mentides del Partit Popular ni la seua implicació en la Guerra de
l’Iraq.
 |
| Collage RMiB |
José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 1960) es va convertir en el segon president govern del PSOE. L’exministre del Partit Popular, Francisco Álvarez-Cascos Fernández (Madrid, 1947) va dir, referint-se Pilar Manjón Gutiérrez (Plasència, 1958) i l’Associació d’Afectats de l’11M: “por esta puta y 4 muertos de mierda perdimos las elecciones". En l’àmbit del medi ambient l’elecció d’un nou govern significà la modificació del Pla Hidrològic Nacional el 19 de juny que anul·lava el transvasament de l’Ebre cap al País Valencià.
 |
| Arxiu RMiB |
La llengua blava a Doñana
La llengua blava és una
malaltia provocada per un arbovirus que van descriure per primera volta a Sud-àfrica,
però s’havia estés per tot arreu amb rapidesa. En 2004 es va trobar en cérvols
a Doñana, on el 95% dels animals presentaven anticossos, senyal d’haver estat
en contacte amb l’epidèmia. Afecta els remugants domèstics i salvatges,
principalment a ovelles, però també a bovins, caprins i cèrvids. La infecció es
transmet mitjançant la picada d'un mosquit del gènere Culicoides. La gravetat
dels símptomes varia segons l'espècie i el serotip, provoca calentura,
salivació intensa, depressió i dificultat respiratòria. En etapes avançades es
detecta al musell, boca i per la llengua inflamada. Algunes soques poden
arribar a provocar mortalitats de fins al 100% dels ramats, però unes altres
sols afecten un 5% i no provoquen mortalitat.
Qui contamina paga
La Directiva 2004/35/CE del
Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, sobre responsabilitat
mediambiental va néixer davant la mancança per a establir un sistema de
responsabilitat efectiu per part dels diferents estats i, principalment
respecte dels danys ambientals. Aquesta Directiva va intentar establir el
principi de “qui contamina paga”.
 |
| Collage RMiB |
Reciclatge de paper a l’estat
L’Associació Espanyola de Fabricants
de Pasta Paper i Cartó (ASPAVEL) informaren que tot l’estat consumia 4.474.300
tones, de les quals es reciclava un 56,6% mentre que bona part dels països del
nostre entorn passaven del 70%.
El Seprona detingué dos holandesos amb 191 ous
d’aus protegides
El mes d’abril a Càceres, una
unitat del Seprona trobà un vehicle sospitós en el qual dos holandesos duien 191
ous que pertanyien a 17 espècies protegides. El col·leccionisme d’ous i la
venda il·legal de pollets de rapinyaires per a practicar la falconeria menegen
molts diners i això afavoreix el tràfic d’espècies protegides.
Traspàs i Premi Ramon Margalef d’Ecologia
Va traspassar el biòleg Ramon
Margalef i López (Barcelona, 1919-2004) que en 1967 obtingué la primera càtedra
d’ecologia de l’estat en la Universitat de Barcelona. En el seu honor la
Generalitat de Catalunya va crear premi Ramon Margalef d’Ecologia que compta
amb una dotació de 80.000 €. El primer es va atorgar l’any 2005 al pioner en
l’ecologia de les poblacions, a l’oceanògraf Paul Kuykendall
Dayton (Tucson, 1941).
Legislació
El Ministeri de Medi Ambient va publicar el Reial decret 435/2004, de 12 de març, mitjançant el qual es regulava l’Inventari Nacional d’Aiguamolls. Amb el Reial decret 178/2004 es va aprovar el reglament sobre els organismes transgènics o modificats genèticament (OMG). La Unió Europea havia autoritzat per al consum humà la dacsa BT-11 tot i que la legislació no contemplava cap responsabilitat davant possibles afeccions al medi ambient o a la salut dels consumidors, malgrat que les empreses responsables de la seua comercialització asseguraven taxativament que no hi havia cap perill de contaminar cultius no modificats genèticament.
 |
| Riaza, Collage RMiB |
Polèmica al Refugi de Fauna de
les Gorgues de Riaza
Va haver-hi una agra polèmica
al Refugi de Fauna de les Gorgues de Riaza, al costat d'on estava el Refugi de
Rapinyaires de Montejo de la Vega (Segòvia). Només declarar-se el parc natural,
la Junta de Castella i Lleó per a impulsar el turisme va fer un projecte que
incloïa l'obertura de nous camins i aparcaments que comptava amb un informe
favorable emés pels tècnics de SEO/BirdLife. La part més polèmica va ser la de
fer un pàrquing i una ruta anomenada “Senda
Larga” que seguia les gorgues, dins d’una “Zona d’Especial Protecció per
les Aus” i, per tant, en època de reproducció quan els penya-segats acollien
nius de rapinyaires protegits, es podien veure afectats per presència de
caminants.
El president del Fons per al Refugi de Rapinyaires de Montejo de la Vega de la Serrezuela, Fidel José Fernández i Fernández Arroyo (Madrid, 1957-2022) fou el primer a denunciar aquesta actuació i va rebre feroços atacs per part de l'administració i de SEO. La resposta no trigà gens, bona part dels grups ecologistes i dels naturalistes, incloent-hi internacionals, alçaren la veu contra aquest desgavell. Finalment, en la nota del Fons del 23 de setembre de 2005 es va fer públic que s'havia decidit rectificar la "Senda Larga". La senda que es va obrir fou la "Senda del Río”, però es va restringir l'accés en època de reproducció i per als grups de vint o més persones.
 |
| Ossa Canell, Collage RMiB |
Un caçador va matar la darrera
ossa del Pirineu
L’1 de novembre un grup de sis caçadors que feien una batuda de senglars a la vall d’Aspe, França, mataren la darrera ossa (Ursus arctos) del Pirineu que quedava viva. El més trist és que la femella que tenia quinze anys anava en companyia d’un minyó nascut eixe mateix any. Això va implicar l’extinció de la raça d’ossos pirinencs perquè aleshores sols quedaren dos mascles, un que vivia des de 1997 a la vall del Roncal, a Navarra, i un antre que hi havia al vessant nord, a la “Vath d’Aspa”, a l’Alt Bearn de l’Occitània. Segons la versió dels que dispararen la femella, ho feren en defensa pròpia perquè intentà atacar els seus gossos. Això era quelcom normal si anava acompanyada d’un cadell al qual s’acostaren uns gossos caçadors. Després d’un llarg procés judicial, en 2010 condemnaren al responsable a pagar 10.000 € de multa i en 2013 a l’associació de caçadors que va organitzar la batuda hagué de pagar uns altres 53.000 a WWF pels danys morals. Tot i la pèrdua genètica la continuïtat dels ossos a la serralada estava garantida gràcies a la reintroducció d’individus provinents d’Eslovènia que comença a iniciativa francesa en 1996. Gràcies als exemplars introduïts s’ha aconseguit que l’espècie encetarà el camí de la recuperació, en 2024 ja hi havia 90 individus.
 |
| Collage RMiB |
Calia construir un magatzem de
residus nuclears
El Parlament de l’estat va
aprovar el sisé Pla General de Residus Radioactius d'Espanya, que contemplava la
construcció d'una instal·lació d'emmagatzematge de residus nuclears d’alta
activitat. El govern no volgué anunciar el lloc triat per acollir el cementeri
nuclear, oficialment un Magatzem Temporal Centralitzat de residus d’alta
activitat, que té com a sigles en castellà ATC. Sols anunciaren que prendrien
la decisió l’any 2010 i per a endolcir el “regalet” asseguraren que tenien nou
municipis disposats a rebre les instal·lacions. El 30 de desembre de 2011 es va
fer públic que el municipi escollit era Villar de Cañas, a Conca.
Automàticament es va rebel·lar tota la població perquè la candidatura l’havia
presentat el seu alcalde sense consultar ningú.
Fins aleshores eixes
substàncies altament radioactives es guardaven en les piscines que tenien a les
centrals i que ja estaven plens. A més, ara calia començar amb el desmantellament
de les centrals més velles i ja teníem els residus de Vandellòs embotigats a
França, cosa que ens costava 65.000 €/dia. Els residus del combustible nuclear
s’han de guardar en espais específics els primers deu anys perquè la seua
descomposició inicial desprén molta calor i cal ventilar-los perquè no entren
en combustió. A més s’ha de garantir el confinament total de l’urani i de tot
el que té en contacte directe. Per això la tècnica més freqüent emprada és introduir
els contenidors del fem nuclear dins de piscines de formigó armat que estiguen
tancades en sarcòfags d’acer inoxidable, sempre que es garantisca un aïllament total.
El desplegament d’infraestructures és tan fort que no hi tinguérem més remei
que exportar part dels residus a la Gran Bretanya i França. Fins aleshores a
l’estat sols tenia un magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana
activitat, ubicat a El Cabril, Còrdoba i en 2025 continuem sense una
instal·lació per a gestionar els residus molt radioactius.
Una altra mostra de la greu despesa que implica la gestió dels residus la tenim en la factura que paga ENRESA al Regne Unit pel manteniment de 97 tones de residus nuclear generats a Santa María de Garoña, des de 1984 fins a 2004 ens havia costat 10 milions d’euros. Els guardaven a la central de Sellafield per al seu processament i devien tornar-los per a emmagatzemar-los definitivament, però com que no teníem unes instal·lacions apropiades per acollir-los devíem continuar pagant als britànics perquè continuaren guardant-los. El més greu és que aleshores, les nuclears espanyoles generaven cada any 160 tones de residus nuclears d’alta activitat i calia gestionar que fer en ells. Ningú volia rebre a sa casa el fem atòmic i amb el pas dels anys continuem igual, no tenim cap magatzem nuclear i paguem una fotracada perquè el guarden uns altres. Aquest exercici vam conéixer que La Nuclear de Sorita va patir una avaria que implicava el canvi de la tapa que segellava el seu reactor. La seua substitució implicava que la central estiguera aturada tot un any.
 |
| Collage RMiB |
Expropiacions a Palomares per a
evitar la contaminació per plutoni
Després de trenta-vuit anys el
govern va expropiar les zones de Palomares que continuaven contaminades on
caigueren quatre bombes atòmiques nord-americanes que estaven als termes de
Vera i Cuevas de Almazora. Nous estudis van demostrar que encara es detectava
plutoni al subsol, en xifres que estaven molt per damunt les recomanades, per
la qual cosa es volien comprar per a evitar construir damunt. Aquest procés es
va eternitzar i en 2023 encara quedaven per comprar una vintena de finques de
les 44 inicials, també quedava pendent la finalització de la neteja de 50.000
m³ de sòl contaminat per plutoni i americi.
 |
| Collage RMiB |
Avaluació global de l’estat de
conservació dels ocells i dels amfibis
La primera avaluació global
dels amfibis (GAA1) començà l’any 2001 i es va completar aquest exercici. Fou
el primer estudi exhaustiu de totes les espècies d'amfibis conegudes que avaluava
l’estat de conservació de 5.743 espècies. Es va publicar a la revista Science:
“Status and Trends of Amphibian Declines and Extinctions Worldwide” (Stuart et
al. 2004). Aquest treball va comprovar que els amfibis eren el grup animal que
estava més amenaçat amb un 32%, dos de cada cinc espècies d’amfibis estaven en
perill d’extinció, un percentatge molt més elevat que el dels ocells o els
mamífers. Les principals causes eren la pèrdua d'hàbitat i la sobreexplotació que
representaven la reducció de les poblacions de la meitat de les espècies
amenaçades. Amb tot la conclusió més preocupant fou que es desconeixia les
causes que provocaven la reducció de les poblacions del 48% de les espècies
d'amfibis. També va comprovar que la minva era molt més intensa entre els
amfibis que habitaven els rierols de les muntanyes neotropicals. Estudis més
recents han identificat que malalties com la quitridiomicosi que provoca un
fong i el canvi climàtic eren les principals causes que justifiquen bona part
d'eixes causes que no s'identificaven en aquest estudi. A la Llista Roja de la
UICN en l'actualitat hi ha incloses més de 166.000 espècies, de les quals
46.300 espècies amenaçades d'extinció. Per grups són 44% de les espècies als
esculls coral·lins, un 41% dels amfibis, 38% d'arbres, 37% de taurons i
ratlles, 34% de coníferes, 26% de mamífers, 26% de peixos d'aigua dolça i un
12% d'ocells.
 |
| Collage RMiB |
La Coalició per la Conservació
dels Fons Marins (DSCC) va demanar a l’Assemblea de les Nacions Unides una
moratòria mundial per a la pesca d’arrossegament en alta mar. Denuncià que a tot
el món hi havia més 7.000 vaixells dedicats a pescar amb aquesta modalitat de
captura que provocaven innombrables rebutjos de captures que no eren comercials.
Dins les xàrcies es capturaven cada any més de 400.000 tortugues marines.
L’arrossegament de grans
xàrcies pel fons marí trenca i provoca la captura tot el que es troben allà per
on passen. Entre les captures accidentals es troben els coralls d’aigua freda
que creixen al fons i són de lent creixement. Algunes formacions són el
resultat de més 8.500 anys de successió de generacions coralls que van creixent
uns damunt dels altres. Es calcula que una sola art de pesca d’arrossegament de
profunditat pot destruir fins a una tona i mitja de corall i allí viuen moltes
espècies i bona part no estan descrites per la ciència.
Aquesta activitat destructiva desfà
ecosistemes sencers mentre esgotava els estocs pesquers a més es dona el sense
sentit que hi ha molta desproporció entre el guany econòmic i els danys
ecològics que provoca. En 2001 les seues captures sols significaven el 0,5%
dels ingressos totals de la pesca mundial, llavors una moratòria tindria unes
repercussions econòmiques mínimes respecte del guany mediambiental. Malauradament,
en la reunió de l’Assemblea General de les Nacions Unides de novembre, del 59 període
de sessions ordinàries no s’aprovà la moratòria.
Oceana fou una de les ONG que
fundà la DSCC, està dedicada a la protecció de la biodiversitat dels oceans. El
director per a Europa va ser Xavier Pastor (Mallorca, 1950). Publicà un informe
que demostrava que cert tipus de radar de baixes freqüències i d’alta
intensitat que empraven els vaixells de guerra de l’OTAN provocaven danys molt
greus als cetacis i a uns altres éssers vius. Van comprovar-lo després
d’analitzar una dotzena de cetacis que aparegueren morts a Fuerteventura després
d’unes maniobres de la flota de l’OTAN. Aquesta mateixa conclusió obtingueren
les autòpsies realitzades a uns altres cetacis que trobaren morts a Escòcia,
Almeria, al Mar d’Alborán o al Golf de Gènova en les mateixes circumstàncies.
Una prova del seriós nivell
científic d’aquesta organització és que el doctor en Biologia Daniel Pauly
(París, 1946) pertany a la seua junta directiva. Està especialitzat en l’estudi
el declivi dels ecosistemes marins i l’impacte de la pesca. Les seues
conclusions aborronadores provocaren que criticarà durament la pesca
d’arrossegament per considerar-la com un dels principals factors de degradació
de la biodiversitat marina. Per la seua trajectòria, en 2012 guanyà el premi
Ramon Margalef d’Ecologia.
 |
| Collage RMiB |
Tsunami a l’Índic
El 26 de desembre un gran terratrémol submarí prop de l’illa de Sumatra provocà un gran tsunami. Ones de més de 10 metres d’alçada s’escamparen per l’oceà Índic provocant més 300.000 víctimes mortals en desfer milers de quilòmetres de costes i enderrocant viles senceres. Els països més afectats foren Sri Lanka, Indonèsia, l’Índia, Tailàndia, Malàisia, les Maldives i Bangladesh. A més l’onada gegantina ensorrà més de 70 grans esculls de corall, un 13% dels que hi havia a l’Índic. Es va comprovar que indrets que tenien manglars i vegetació costanera ben conservada suportaren molt millor que conseqüències de l’onada destructiva que les zones més humanitzades.
Naufragi i vessament de petroli
El mes de desembre, el vaixell
Selendang Ayu va vessar més de mig milió de litres de cru al mar de Bering i
moriren sis membres de la tripulació. Els funcionaris estatunidencs de medi
ambient calculen que es van abocar uns 1,28 milions de litres de fuel. La marea
negra, com a mínim va provocar la mort de més de 1.600 ocells i 6 llúdries
marines que arreplegaren a les platges de l’illa d’Unalaska.
 |
| Collage RMiB |
Wangari Maathai, la dona de
l’arbre
L’ecologista i doctora en biologia kenyana Wangari Maathai (Nyeri, 1940-2011) més coneguda com la dona arbre va rebre el Premi Nobel de la Pau d’aquest any. En 1977 va fundar l’organització Green Belt Movement amb la qual va promoure la plantació de més de 30 milions d’arbres per a evitar l’erosió del sòl i millorar la qualitat de vida de les dones. També va fundar el partit verd Mazingira Green Party of Kenya i fou elegida com a diputada al parlament del país africà.
 |
| Collage RMiB |
Unió Europea: El Missatge de
Malahide
Sota la Presidència irlandesa
de la Unió Europea, del 25 al 27 de maig a la ciutat de Malahide es va
aconseguir prou consens per a acordar una política que evitarà la pèrdua de la Biodiversitat
europea. Van establir quatre plans d’acció: sobre recursos naturals,
agricultura, pesca i cooperació per al desenvolupament, a més fixaren un
termini fins al 2010 per assolir els objectius compromesos. El document es
batejà com a Missatge de Malahide.
El 30 d'abril s'adherien deu
països nous a la Unió Europea, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia,
Polònia, Letònia, Lituània, Estònia, Hongria, Xipre i Malta, llavors es començà
a parlar de l'Europa dels 25, una altra fita important fou el 18 de juny, quan
s'aprovà la primera Constitució europea.
Fundació del partit European
Greens
Durant el IV Congrés de la
Federació Europea de Partits Verds celebrat a Roma, entre els dies 20 i 22 de
febrer de 2004, a la qual assistiren 32 partits polítics de 29 països,
representats per vora 1.300 delegats, es va constituir el primer partit polític
en l'àmbit europeu, European Greens. Fins aleshores sols s'havien format
coalicions de partits d'ideologies versemblants dels diferents estats membres
com foren els Populars o els Socialistes Europeus al Parlament Europeu, ara
naixia el primer partit d'abast continental i eren els verds.
Tornà a activar-se el Protocol
de Kyoto
Es va reactivar el Protocol de Kyoto gràcies que el signà Rússia. Perquè
estiguera en vigor es necessitava el suport 126 països i quedà suspés quan els
Estats Units es van retirar l'any 2001. Ara gràcies als russos que li donaren
el vistiplau al parlament el 22 d'octubre tornava a entrar vigor. Cal recordar
acord pretén reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 5,2% per
davall dels vessaments planetaris que es feien en 1990.
PUBLICACIONS
 |
| Publicacions 2004, Collage RMiB |
L’Ajuntament de València va publicar el llibre “Avifauna. Urbana y
periurbana de la Ciudad de Valencia” de F. Javier G. Gans i Fco. José Català.
Eduald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953) i José María Bermúdez de
Castro i Risueño (Madrid, 1952) publicaren “Atapuerca. Perdidos en la colina”
on explicaven com va començar el projecte de l’excavació i la precarietat inicial
dels científics que encetaren els treballs. També descriu l’entusiasme que
significaren les troballes, anècdotes amb els veïns o en les visites de les
personalitats.
El catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat de València i degà de
la facultat de Ciències Socials, Ernest Garcia i Garcia (Alacant, 1948) va
publicar “Medio ambiente y Sociedad. La civilización industrial y los límites
del planeta” (2004). Fou una de les primeres obres en parlar de sostenibilitat,
donat que la capacitat limitada de recursos del planeta ens imposa límits al
creixement. Va obrir un nou camí acadèmic, la sociologia ecològica. Unes altres
obres al voltant d’aquesta realitat són “El trampolí fàustic: Ciència, mite i poder
en el desenvolupament sostenible” (1995) o “Ecología e Igualdad: Hacia una
relectura de la teoria sociològica en un planeta que se ha quedado pequeño”
(2021).
L'ICBP va publicar l’inventari d'Àrees Importants per a Ocells (IBA)
d’Àsia.
Es va publicar el Llibre Roig dels Ocells d'Espanya (Arboç et al., 2004).
El Grup d’Especialistes d’Espècies Invasores (GEEI) de l’IUCN va publicar
un monogràfic sobre les pitjors espècies inversores. Els objectius del GEEI són
minimitzar les amenaces als ecosistemes naturals i a les espècies natives que
provoca la translocació d’espècies que afavoreixen les activitats humanes a més
de treballar per a conscienciar sobre les invasions, les formes prevenir-les i els mètodes per a
erradicar-les.
PENSAMENT
 |
| Pensament 2004, Collage RMiB |
L’acumulació de la
riquesa.
El geògraf i teòric social-marxista anglés David Harvey (Gillingham, 1935) que
es definia com l'urbanista roig va teoritzar sobre la darrera fase del
Capitalisme. Defensava que una volta esgotat el creixement industrial, després
de la crisi del petroli dels anys setanta, s’evolucionà cap a una model d’acumulació
de la riquesa destruint el planeta. En paral·lel augmentava la despossessió del
gruix de la població, mentrestant la plutocràcia bloquejava el desenvolupament
de qualsevol alternativa econòmica, destrueix cultures i es convertia en
hegemònic.
L'autosuficiència
Va traspassar l’ecologista John Seymour (Londres, 1914-2004) que encisà
molts joves urbans amb la vida rural autosuficient. Va difondre aquesta
proposta de producció i vida autàrquica amb la publicació de “La vida en el
campo” (1979) i “El Horticultor autosuficiente” (1980), ambdós de l’Editorial
Blume.
Fonts i referències:
Activitats del
GER:
https://internatura.org/grupos/ger/GER-ACTIVIDADES_REALIZADAS.pdf
ADENE:
https://adene.es/wp-content/uploads/2015/12/trim.470C0529-41E1-47E5-8B10-77D8B93D22F1.mov
Álvarez Cascos i l’11 M:
Amfibis en la Llista Roja de l’IUCN:
ANA S.L. RODRIGUES, A., PILGRIM,
J., LAMOREUX, J., HOFFMANN, M., BROOKS, T. (2006). “The value of the IUCN Red
List for conservation”. Ecology and Evolution Vol.21 No.2 February 2006.
STUART, S.N., HOFFMANN, M.,
CHANSON, J.S., COX, N.A., BERRIDGE, R.J., RAMANI, P., YOUNG, B.E. (eds.) (2008).
“Threatened Amphibians of the World”. Lynx Edicions, Barcelona, Spain; IUCN,
Gland, Switzerland; and Conservation International, Arlington, Virginia, USA.
STUART, S.N. , CHANSON, J.S., COX,
N.A., YOUNG, B.E., RODRIGUES, A.S.L., FISCHMAN, S.L., WALLER, R.W. (2004). “Status
and Trends of Amphibian Declines and Extinctions Worldwide”. Science, 3 Dec
2004. Vol 306, Issue 5702. pp. 1783-1786. DOI: 10.1126/science.1103538
https://www.iucn-amphibians.org/wp-content/uploads/sites/4/2018/11/1-TAW-intro.pdf
https://www.iucn-amphibians.org/
https://www.iucnredlist.org/es
Amigues i Amics del Jardí Valencià:
Animal
Advocacy and Protection (AAP):
Associació
Cultural Grèvol de Vistabella:
https://grevol.es.tl/Mem%F2ria-d-h-activitats-Gr%E8vol.html
Associació
d’Amics de l’Olivera:
https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2016_05_1664_0055_0058.pdf
Butlletins de la Casa Verda:
https://issuu.com/faximil/docs/2004-bcv-106
https://issuu.com/faximil/docs/2004-bcv-107
Cens
d’Aus Marines Hivernants al litoral alacantí:
Cent pitjors espècies invasores:
LOWE, S., BROWNE, M., BOUDJELAS, S., DE POORTER, M. (2004) “100 Especies
Exóticas Invasoras más dañinas del mundo. Grup Especialistes d’Espècies
Invasòres” (GEEI) de l’IUCN.
Coalició per la Conservació
dels Fons Marins:
Clot
del Galvany:
https://elpais.com/diario/2004/08/21/cvalenciana/1093115882_850215.html
Col·lectiu
Soterranya de Torrent:
https://soterranya.org/
Colla
Ecologista de Castelló i la Zona 4:
Colla
Ecologista la Carrasca:
https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/resum-04.html
Colla
el Campanà:
https://elcampana.wordpress.com/qui-som/
Copa
Amèrica:
https://cincodias.elpais.com/cincodias/2004/04/01/empresas/1080826803_850215.html
Cranc
de riu que no era autòcton:
https://theconversation.com/cuando-se-protege-al-invasor-el-caso-del-cangrejo-de-rio-italiano-232216
Dèficit
i corrupció valencians en 2004:
GARCÍA-LLIBERÓS,
El País, CV. 22/06/2004
https://rojoynegro.info/articulo/copa-de-america-corrupcion-en-valencia/
Denúncia
Aeroport de Castelló i l’arpellot cendrós:
Desembocadura
del riu Millars
https://hispagua.cedex.es/documentacion/noticia/40737
Dos holandesos detinguts amb ous d’aus
protegides:
Ecosabotatges
del Comando Culebra:
https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2005_10_1113_0065_0067.pdf
Epidemiologia de la fauna silvestre:
Epidemiologia la llengua blava:
https://www.cfsph.iastate.edu/Factsheets/es/lengua_azul.pdf
Expropiació de sòl contaminat a
Palomares:
Grup
Antimilitarista Tortuga:
PART, E. (2009) “El
Moviment per la Pau i l’Antimilitarisme a Espanya: 2003-2008”. Materials de Pau
i Drets Humans 7. Generalitat de Catalunya.
Grup
d’Anellament Pit-roig:
https://grupodeanillamientopitroig.blogspot.com/
Informe
Incendis 2004:
Incendi
de Serra:
https://calderona.webs.upv.es/va12804a.html
La
Carrasca i la lluita per a salvar la Serra dels Plans:
https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/radarplans.htm
La
Copa del Amèrica:
https://cincodias.elpais.com/cincodias/2004/04/01/empresas/1080826803_850215.html
La
Falzia, número 2
https://issuu.com/vernissaviu/docs/la_falzia_02?utm_medium=referral&utm_source=vernissaviu.org
Llei
4/2004 d’Ordenació del Territori:
https://dogv.gva.es/portal/ficha_disposicion.jsp?id=1776&sig=3016/2004&L=0&url_lista=+
MATEU, A. (2021) “Entrevista a Ernest García”. MèTODE.
https://metode.es/noticias/entrevistas/entrevista-a-ernest-garcia.html
MOC València:
PART, E. (2009) “El
Moviment per la Pau i l’Antimilitarisme a Espanya: 2003-2008”. Materials de Pau
i Drets Humans 7. Generalitat de Catalunya.
OCEANA:
https://issuu.com/faximil/docs/2004-bcv-107
http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_3720000/3720806.stm
Oliveres
de Emilio Botín
https://www.elmundo.es/ciencia/2013/11/27/529500300ab740a0668b4582.html
Ordenació
del Territori:
GARCÍA
DE LA SERRANA, M.J. (2012) “Ordenación de la Marina y el Pinet (Elche) tras la
recuperación del frente costero”. Universitat d’Alacant.
https://elpais.com/diario/2004/08/15/espana/1092520811_850215.html
Plataforma
Contra la Zona Eòlica 15:
Plataforma
pels Pobles de la Safor:
Plataforma
per Russafa:
Plataforma
Salvem La Bossarta:
Plumbisme
al Fondo i Santa Pola:
BONET,
A. et al (1995) ”L’acumulació de perdigons de plom al Parc Natural del Fondó
d'Elx (Alacant): distribució espacial i propostes d’actuació”. Butll. Inst.
Hist. Nat., 63: 149-166.
https://www.sehumed.es/banco/archivos/SEHUMED10_colecc83.PDF
Pobles pudents pels abocadors:
https://valenciaplaza.com/els-pobles-valencians-amb-fama-de-pudents
Quadro de Santiago:
https://www.geocaching.com/geocache/GC3VTVE_el-quadro-de-santiago
Refugi de Fauna de les Gorgues de Riaza:
http://www.naturalicante.com/mochila/Montejo/montejo.html
Revista
Ecologista:
Salvem
el Desert:
https://barcelona.indymedia.org/mod/search/dosearch/?dosearch=1&searchtext=Desert
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/65895
Salvem
la Bossarta:
TORNOS, J.
Director (2005) “Informe Comunidades Autónomas 2004”. Instituto de Derecho
Público. Barcelona.
Transgènics:
Tsunami a l’Índic:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda89.pdf
Ullal
de Miravet:
ORTUÑO,
V.M. (2011) “Diversidad de los insectos, y sus afines, en las cuevas: una
visión ecológica para la conservación”:
HERRANDO-PÉREZ,
S. (2005) “Ullal de Miravet, tesoro natural bajo tierra”. Quercus, número 230,
abril de 2005, pp- 20-26.
https://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/cabanes_ullalmiravetartquercus.pdf
Un caçador va matar la darrera ossa del Pirineu:
https://www.eldiario.es/aragon/huella-oso-pirineo-desafios-adaptacion-80-ejemplares_1_11418606.html
Unió Europea, el Missatge de Malahide:
https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2006:0216:FIN:ES:PDF
Voro
Pérez Fontana:
https://elpais.com/diario/2004/01/11/cvalenciana/1073852279_850215.html
Xàbia
contra un port esportiu:
https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda87.pdf
https://www.veintepies.com/secciones/noticias_more.php?id=D9364_0_3_0_M
Música i pel·lícules recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada