Any 2009

 

“El que alguns anomenen com a crisi ecològica del planeta, és conseqüència del triomf aclaparador de l'ambició humana”.

José Mujica (Montevideo, 1935-2025)

 

ECOLOGISTES

Acció pel Clima

Acció pel Clima fou una conjunció d’interessos formada en 2007, per Acció Ecologista AGRÓ, CCOO, Compromís pel Territori, Ecologistes en Acció, Escola Valenciana, Esquerra Ecologista, Greenpeace, Intersindical Valenciana, Joves Verds, Revolta, València en Bici i WWF/Adena València. Aquest exercici van organitzar les terceres Jornades sobre el Canvi Climàtic i el Territori Valencià. Hi oferiren un cicle de cinema i taules redones, en les quals van participar: Vicent Torres Castejón (Paterna, 1950-2024), Graciela Noemí Ferrer Matvieychuc (Mar del Plata, 1973), Paco Sanz, Toni Montesinos, Enric Amer Blanch, Carlos Arribas Ugarte, Fernando Gaja i Díaz, Juli Romaguera, Carles Arnal Ibáñez (Vila-real, 1957), Javier Pla, Pau Soler, Miguel A. Baixauli i Mario Jiménez.

 

ADENE

Els ecologistes enguerins s’oposaren a la instal·lació de l’abocador a Llanera. Tingueren un enfrontament amb el consistori per la negativa a facilitar-los la documentació dels parcs eòlics que estaven fent al seu terme, malgrat que des d’un primer moment el consistori s’havia compromés a ser transparent, els ecologistes sospitaven que l’opacitat era un intent d’amagar irregularitats.

En mes de juliol, la Fiscalia va demanar al Consell la paralització de tres parcs per, presumptament, tenir llicència d’activitat fraudulenta. Semblava que els promotors havien dividit un mateix parc en tres, per a evitar que els tràmits administratius i l’informe d’Impacte Ambiental foren responsabilitat del ministeri, en canvi, si eren tres parcs diferents, tenien una potència inferior als 50 MWh, aleshores, els procediments corresponien a la Generalitat. Tot i l’obertura de la investigació, les obres continuaren, per a intentar fer valdre la política dels fets consumats. El 2 de novembre, el jutjat va paralitzar les obres dels parcs eòlics de Benalaz I i II i Salomón, que sumaven 70 aerogeneradors. Malgrat que, en 2011, la Conselleria autoritza la seua construcció (Diari Oficial CV. Número 6462 / 17.02.2011). No s’aturaren les irregularitats, en 2016, un jutjat ordenà enderrocar nou molins que Acciona Eólica de Levante (filial del grup Acciona) els havia instal·lat envaint una canyada reial, tot i que l’informe d’impacte ambiental ho prohibia clarament.

Respecte de la seua tasca contra incendis, aconseguiren passar l’estiu sense cap foc significatiu, els onze conats que patiren aconseguiren apagar-los aviat, malgrat que va ser una estació seca i calorosa. Aquestes diferències entre l’Administració i ADENE, provocaren represàlies per als ecologistes, com l’ajornament de subvencions.

 

Amics Arbres

El 15 de març, el grup va organitzar una plantació d’arbres a la serra de Mariola, en col·laboració amb l’Associació Gastronòmica "El Menjador", la Col·lectivitat Mas del Poltre i la Colla Ecologista la Carrasca-Ecologistes en Acció. Van denunciar diverses agressions contra l’arbrat urbà, com les que feren els consistoris de Paterna o a Algemesí, i criticaren el de Mislata, perquè el parc de la Canaleta tenia pins amb processionària, cosa que, a més d’afectar els arbres, era perillós per al veïnat. El més incomprensible era que, amb una simple poda de les branques afectades pels nius d’aquest lepidòpter, s’evitava el problema.

 

Amics de la Serra d’Escalona i la Devesa de Campoamor (ASE)

La Plataforma per a la Protecció de la Serra Escalona, que s’havia format el 2001, aquest exercici va esdevindre en l’Associació Amics de la Serra Escalona (ASE). El 10 de maig, amb la col·laboració d’altres grups comarcals, organitzaren una marxa per a fer públic el seu rebuig al traçat d’una línia elèctrica d'alta tensió entre Torremendo i Sant Miquel de les Salines, que devia travessar la Serra d'Escalona i la Devesa de Campoamor.

Tot mentre, no pareixia materialitzar-se la protecció d’aquest espai molt valuós per moltes espècies en greu perill. Aquesta serralada estava envoltada per un dels pitjors forats negres de la construcció a tot l’estat, hi havia molts interessos que pretenien omplir la serra de xalets i camps de golf.

Afortunadament, la sentència, de 28 de juny de 2007, de la Comissió Europea, sobre l’assumpte C−235/04, que condemnà el Regne d’Espanya perquè moltes autonomies no havien declarat prou espais protegits per a defensar les aus, va obrir una finestra d’oportunitat.

Com la Generalitat era un dels territoris que no tenien prou superfície protegida, es va veure obligada a ampliar-la. El mes de juny publicà el Decret que augmentava la xarxa de zones d’especial protecció per a les Aus (ZEPA), cosa que significà la creació de 25 noves i l’ampliació de la superfície d’unes altres. Passarem a tenir un total de 43 àrees emparades sota aquesta figura legal, entre elles, les 10.407 hectàrees d’Escalona i Campoamor.

Entre molts més activistes que treballaren per la protecció d’Escalona-Campoamor, és obligatori destacar a Tomás Vicente Martínez Campillo, Miguel Ángel Pavón, Carlos Javier Durà i Manuel Gómez Costa, que també va dirigir el moviment veïnal de Sant Miquel de Salines.

 

Associació Benissera Antiincendis (ABAI)

Gràcies a les ajudes VOLCAM, encetaren el programa “Abelles”, amb el qual instal·laren caixes per afavorir la reproducció dels insectes pol·linitzadors, amb l’objectiu d’afavorir la regeneració dels boscos de la serra de Bèrnia. ABAI tenia experiència perquè feia anys que instal·lava bucs per a les abelles. Van crear un bloc informatiu per fer tasques d’educació ambiental. Per a involucrar els més joves, van editar el conte “L’Eixam”, d’Angel Crespo, i il·lustrat per José Antonio Costa, dirigit a xiquets de sis a nou anys, basat al món de les abelles. Ho complementaren tot amb un taller de construcció d’eixams d’abelles, i construïren una estació pol·linitzadora a la serra de Bèrnia.

 

Associació Cultural Grévol de Vistabella i GREFA

El mes de maig participaren en les Jornades Culturals de la Pedra Seca, que organitzà la  Universitat Jaume I, al Penyagolosa. En juliol feren una ponència sobre la Preservació del Patrimoni de la Pedra en Sec, als Països Catalans, en la VI Trobada d'Estudi organitzada a Vilafranca. Uns dels seus membres més destacats, Antonio Giner i Rafel Fabregat, impartiren una conferència al taller d'ocupació: “Viu la pedra, treballa-la",  a Vilafranca. Col·laboraren en les IV Jornades maquis, de Vistabella del Maestrat, que organitzà el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. 

El mes d’agost muntaren les IX Jornades culturals i de la pedra seca. Mantingueren les seues tasques de restauració, actuant al Mas de Llorens, a Xodos. Grévol i el Grup per a la Conservació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (GREFA), entraren a formar part de la Junta rectora del Parc Natural del Penyagolosa.

 

Associació Cultural i Ecologista de Calp (ACEC)

Els ecologistes i bona part del veïnat es manifestaren contra la construcció d'una subestació elèctrica, a la Serra d'Oltà, el pulmó verd de Calp. Aquest era un espai sense cap protecció, per això s'havia permés la progressiva construcció d'habitatges residencials i infraestructures que degradaven els seus valors ambientals. Eixe any enviaren una petició a la Comissió Europea demanant que l'administració valenciana protegirà espais com les salines i les incloguera en el catàleg de zones humides.

 

Avinença, Custòdia del Territori

El 16 de maig van organitzar les terceres jornades de Custòdia del Territori al País Valencià, a València.

 

Bici Crítica

A l’assemblea que va celebrar Bici Crítica a Gijón assistiren membres d’Alacant en bici, Castelló en bici, Elx en Bici, Ontinyent en bici i València en bici. En eixe moment, ConBici estava format per 45 grups de tot l’estat. Donat l’ample suport social que tenia Elx en bici, els van convidar a participar en la Setmana de la Sostenibilitat que organitzà la Universitat d’Elx.

El diumenge 10 de maig, Elx en bici i Alacant en bici  van organitzar una excursió conjunta seguint Via Verda del Maigmó. Eixiren d'Elx en tren, passant per Alacant, i baixaren a Sant Vicent del Raspeig. En acabant, van fer un dinar de germanor al Baixador d'Agost, per a tornar a pujar al tren. Elx en bici convocaren una marxa ciclista per a reclamar la construcció de més carrils bici i més seguretat per als usuaris de les dues rodes a Elx.

 

Col·lectiu el Runar

El col·lectiu de Benissa, que ja estava actiu des de l’any 2003, amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Universitat d'Alacant, van organitzar unes jornades monogràfiques sobre els riuraus per analitzar les seues perspectives de futur. Els riuraus eren unes construccions agràries específiques per a processar el raïm, assecar-lo i convertir-lo en pansa.

 

Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat

El grup del Comtat va denunciar davant la Fiscalia al director general d'Energia, Antonio Cejalvo Lapeña, per un presumpte delicte de suborn passiu impropi. Sospitaven que havia assignat un estudi d'impacte ambiental innecessari de la zona eòlica 14, que implicà una despesa de diverses desenes de milers d'euros, que s'atorgà a una empresa en la qual participava la seua germana. La denúncia acabà arxivant-se i no es va obrir cap judici, al respecte.

 

Ecologistes en Acció del País Valencià

Ecologistes en Acció del País Valencià denunciaren el vessament d'aigües residuals al Cap de l'Horta, cosa que perjudicava aquest espai protegit sota la figura de LIC, especialment per la presència de praderies de posidònia oceànica.

Ecologistes en Acció va considerar que l’any 2009, amb la crisi econòmica, demostrava el fracàs del model de creixement infinit, estant immersos en un Planeta amb recursos finits. Per això, van declarar aquest exercici 2009, com l'any de “menys per a viure millor amb equitat, l'any del decreixement”.

 

Cap d'Horta, Arxiu RMiB

Ecologistes en Acció i AHSA

El 7 de juliol, el Tribunal Suprem rebutjà el recurs de cassació que havien presentat els ecologistes, sobre la contaminació del riu Segura. Va condemnar-los al pagament de les costes judicials, cosa sorprenent, contrària a la doctrina europea del que contamina paga, cosa que, per als tribunals espanyols, s’havia convertit en: tu contamina, que paguen els ecologistes!

Els ecologistes Carlos Arribas, d’EA i Miguel Ángel Pavón, d’AHSA, presentaren una campanya per arreplegar donatius, per a cobrir els 16.000 € que reclamaven els tribunals. En novembre, a Almoradí convocaren un acte que tingué el suport de col·lectius com la Plataforma en Defensa de l'Horta, la Plataforma Segura Net, l’Associació de Dones per la Igualtat d'Almoradí, Natura Viva, Sindicat d'agricultors i ramaders la Unió del Baix Segura, l’STEPV-I del Baix Segura i Esquerra Unida d'Almoradí, anunciaren la venda de bons per a cobrir les despeses judicials.

 

Ecologistes en Acció dels Serrans

Aquest any estigueren molt involucrats en la denúncia de les greus afeccions que produïa la mineria a la comarca dels Serrans. Les pedreres a cel obert s’havien multiplicat envaint quasi tots els termes, sols a Alpont havien obert 70 explotacions mineres. Andilla patia les afeccions de l’extracció i el trànsit de 430.000 tones/any de minerals de sols set explotacions actives, i a canvi sols ingressava 70.000 €/any. A Titaigües, la pedrera de Caolins la Pedra, deixava uns minsos impostos i taxes de 28.000 €/any.

A canvi d’aquestes almoines ridícules, les explotacions a cel obert degradaven el medi natural, afectant la fauna, flora i el paisatge. Les pedreres generaven contaminació acústica, atmosfèrica, destruïen conreus i els rierols. La degradació del paisatge era incompatible amb una de les poques possibilitats de desenvolupament econòmic que tenien al seu abast, el turisme rural. Qui voldrà anar a passar uns dies d’esbarjo, just al costat d’una pedrera?

Els portaveus d’Ecologistes en Acció: Roberto Rubio i Luis Suller, denunciaren que uns treballs d’aclariment  d’una pineda al Picarcho, Toixa, van desfer bona part de la vegetació que protegia una microreserva de flora. Un espai reduït que estava perfectament senyalitzat i que era sobradament conegut per la guarderia, a més els treballs forestals devien estar supervisats per tècnics de la mateixa Generalitat.

 

Greenpeace

El mes de setembre, el Ministeri de Medi Ambient va encarregar un informe sobre les possibilitats d'expropiar l'hotel que s'havia quedat a mig fer, a l'Algarrobico (Almeria). Aquesta estructura ocupava el domini marítim terrestre, perquè està a sols 14 de la vora del mar. Sorprenentment, les seues conclusions defensaven aturar el procés d'expropiació. Per a protestar i pressionar al ministeri, seixanta activistes de Greenpeace van cobrir la façana de l'esquelet de l'hotel amb una gran tela verda de 370 m², que tenia escrit el missatge: "PARC NATURAL SENSE HOTEL IL·LEGAL".

La setmana del 13 al 18 d’abril, mamprengueren una campanya contra els Transgènics. Consideren que són un experiment a gran escala, perquè és una tecnologia que no està plenament estudiada i pot implicar greus problemes de salut i de contaminació genètica, de les varietats naturals. Els actes van concloure amb una manifestació a Saragossa, per a defensar el dret a una alimentació i una agricultura lliures de transgènics.

Coincidint amb la cimera del clima de Dinamarca, celebrada en desembre, el Director Executiu de Greenpeace, Juan López de Uralde Garmendia (Sant Sebastià, 1963) i una acompanyant, van aconseguir entrar sense invitació a la gala d’autoritats, on van estendre una pancarta reivindicativa. De resultes de la protesta, els empresonaren dinou dies.

El grup ecologista va celebrar el trenta aniversari de la seua arribada a l’estat espanyol, en 1984, quan van obrir una oficia a Madrid. Aquest exercici, Greenpeace Espanya, comptava amb més de 100.000 socis i mantenia un ample suport de grups de voluntaris distribuïts per 23 províncies.

 

Grup d’Amics de la Natura Cocentaina

Eixe any, Rafa Enguix encapçalava el Grup d’Amics de la Natura Cocentaina.

 

La Carrasca, Ecologistes en Acció

El grup de l’Alcoià continuà amb les seues campanyes en contra de l’urbanisme depredador, que a Alcoi es traduïren en l’oposició a la urbanització del “Nou Estepar”, dels sectors Serelles 2 i 3, de la urbanització de Xirillent, que anava adobada amb un camp de golf i contra el Polígon Industrial de la Canal. Tot i estar en plena crisi, l’impuls agafat els anys anteriors provocà que intentaren finalitzar l’allau d’urbanitzacions que creixien com els espàrrecs en febrer. Un recull dels projectes que van perseguir els ecologistes alcoians: A Benasau volien fer 2.000 habitatges en l’horta del terme, a Bocairent tenien entre mans el PAI de “Les Penyes”, enmig de l’àrea d’amortiment del parc natural de la Serra Mariola, on volien fer-ne 1.500 cases. Gràcies a les al·legacions de la Carrasca, el consistori d’Ibi aturà 350 xalets a la Canal. A Penàguila volien fer urbanitzacions a la Torre Sena i al Mas de Pau. A Planes pretenien encetar la urbanització de “La Joia de Planes”, just al costat de l’embassament de Beniarrés.

 

Llavors d’Ací, trobada d’intercanvi de Llavors

El 8 de març, a Turballos, un llogaret de Muro de l'Alcoi, es va organitzar la trobada d'intercanvi de llavors que organitzà l'Associació "Llavors d'Ací". Aquest grup es va formar en 2007 per a intentar recuperar el coneixement dels llauradors valencians i les seues llavors i races tradicionals, per a treballar en la promoció i conservació de les varietats de cultius autòctons valencians. 

 

Marfull Acció Ecologista Agró

Marfull es van solidaritzar amb la detenció de Juantxo Uralde, participant en una  concentració davant del consolat de Dinamarca, a València. Col·laboraren amb Acció pel Clima i penjaren una gran pancarta a l’arc de la Porta de la Mar, a València, en el qual denunciaven: “Camps, no té passes el clima, per l’arc del Triomf”. Denunciaren que els pressupostos del Consell, per al 2010, tornaven a oblidar el Canvi Climàtic perquè sols li assignaven un minso 0,012%, per a impulsar polítiques que frenaren les emissions de CO₂. Eixa quantitat sumava 1,2 milions d'euros, i gran part anaven a dedicar-los a les obres de millora d’una fundació mixta que tenien amb l’empresa Ford. De la resta, 600.000 euros es dedicaven a pagar els sous i el funcionament del personal enquadrat en l’oficina creada per a combatre l’escalfament global.

Amb motiu del dia de l’arbre que organitzava la Generalitat, Marfull denuncià que hi havia molta opacitat i reclamaren que deixaren de fer-se fotos en celebracions i feren públiques les dades de la repoblació que havien fet. Els van retreure que seguien afavorint el monocultiu de pins, i que continuaren invertint en maquinària pesant que sols servia per a compactar sòl i degradar els boscos, afavorint la seua l’erosió.

 

Margalló Ecologistes en Acció

Aleshores, Margalló estava encapçalat per Jeroni Rico. Aquest exercici es van focalitzar a intentar aturar els diferents projectes urbanístics del consistori il·licità. Un dels que més va mobilitzar la població va ser el que pretenia omplir d’infraestructures turístiques el Palmerar, cosa que  implicava greus afeccions als horts. El més cridaner per la seua desmesura va ser el projecte de fer una gran torre mirador que volien plantar enmig del bosc de palmeres. Els ecologistes exigiren a les administracions que, abans de des-fer els horts amb construccions de dubtosa utilitat, calia redactar un pla estratègic que garantirà la conservació d’aquest espai singular. Aviat, obtingueren el suport de bona part del teixit ciutadà, com la Confederació d’Associacions de Veïns de la Comunitat Valenciana (CAVECOVA), el Moviment Ciutadà d’Elx, el Fòrum Social d’Elx, l’Associació Juvenil Mig Zero Mala Barraca, Maulets d’Elx, el Grup Antimilitarista Tortuga, l’Associació Solidaritat amb Amèrica Llatina, l’Assemblea de Dones d’Elx, Joves del Casal d’Elx, Carrers del Món, Joves culés d’Elx, la Comissió Juvenil de Festes Sant Andreu, l’Associació Àrea 51 i el col·lectiu Memòria i Justícia d’Elx i Comarca.

Ecologistes en Acció de Sant Vicent del Raspeig, el mes de març, organitzaren la vuitena convocatòria de repoblació al vall del Savinar, activitat amb la qual volien protestar contra els projectes urbanístics i el camp de golf que amenaçaven aquest espai valuós.

Junt amb AHSA, demanaren la paralització del desenvolupament del sector urbanístic MR-10, a La Marina d’Elx. Els dos grups ecologistes denunciaren que l’impuls urbanitzador d’eixos sectors fins aleshores lliures de ciment, com eren el AR-1 d'Arenals i el MR-9 de La Marina, eren eixamples de la depredació del territori de les zones litorals. A la Marina pretenien alçar 1.400 habitatges, repartits en edificis de 2, 3 i 4 altures. Tot mentre, la pineda on pretenien fer l’actuació urbanística, va patir quatre incendis eixe l’estiu. Per a rematar la degradació, el mes de setembre, el cinquè foc provocat per dos focus que calcinà més de 3.000 m². El veïnat estava en contra d'aquesta actuació, perquè consideraven que significaria una sentència de mort per a l'espai natural de les Dunes de la Marina-Guardamar, que des de 2006 era considerat com a Lloc d'Interés Comunitari (LIC). De fet, la crisi amenaçava la viabilitat econòmica del sector MR9, on acabaven de construir mil habitatges turístics i la pràctica totalitat estaven buits. A més, encara no havien fet el sistema de desguàs cap a la depuradora i les aigües brutes anaven a parar directes al perímetre del Parc Natural de les Salines de Santa Pola.

 

OCEANA

El grup ecologista internacional especialitzat en la defensa dels oceans, va denunciar que les grans empreses del sector de la pesca havien creat el lobby G-10, per a influir en el Parlament Europeu. Les grans multinacionals del mar, que formaven el G-10, eren: Pescanova, Calvo, Jealsa, Frinsa, Isabel, Sálica, la d’aqüicultura Stolt Sea Farm, el productor de farines de peix Ártabra, Freiremar o Iberconsa. Pretenien accedir al finançament de 344 milions d’euros, que en un principi s’havia creat per a les xicotetes empreses del mar, les que tingueren menys de 750 treballadors, i una facturació anual màxima de 200 milions d’euros.

El mes d’octubre, representants d’Oceana es van entrevistar amb la ministra Elena Espinosa Mangana (Ourense, 1960), per a sol·licitar-li aturar la pràctica de tallar les aletes i llançar al mar la resta dels cossos dels taurons que pescaven, massa sovint quan encara estaven vius. Aquesta pràctica estava prohibida per la Unió Europea des de 2003, perquè complicava les inspeccions i permetia a les companyies pesqueres evitar les mesures de conservació dels taurons. Aquest desficaci era el resultat d'un antic costum, a les bodes dels rics solien convidar a una sopa d'aletes de tauró. Amb l'augment de les classes mitjanes a la Xina i a Corea, ara havia augmentat exponencialment la demanda d'aletes de tauró. Cal recordar que cada tauró compta amb dues aletes pectorals, més una dorsal i una altra caudal, al mercat internacional, un quilo d'aletes de tauró estava al voltant 1.000 $.

 

Per la Natura d’Elx

Aquest grup, creat en 2008, estava format per 29 activistes que volien treballar per millorar la natura i s’estrenaren el mes de juny, d’aquest any, organitzant una recollida de fems i enderrocs al paratge del camí Vell i l'antiga fonda les Torres, en les Salines d'Elx i Santa Pola. Aleshores, el seu president era Salvador Serrano.

 

La Plataforma Comarcal per una Mobilitat Sostenible (PCM)

La portaveu de la PCM, Carmina Gisbert, va fer un repàs de l’estat dels carrils-bici a Elx i Alacant. Els qualificà d’escassos, quan no eren nuls, estaven sense connectar, mal dissenyats, amb poc manteniment, i molts trams eren perillosos per als ciclistes.

 

Plataforma per a l’Estudi i Conservació de la Serra de Xiva

El grup de la Foia de Bunyol continuà amb les tasques de repoblació forestal al paratge d’Oratillos. Continuaren amb la recuperació de caminals del terme. Feren una eixida per la senda de les Males Passes, per a commemorar els dos viatges que va fer el botànic alemany Heinrich Moritz Willkomm (Herwigsdorf, 1821-1895), que en 1844 i 1850 estigué explorant les muntanyes de Xiva, cosa que li va servir per a descriure un bon grapat d’espècies botàniques noves per a la ciència. Es mobilitzaren en contra dels parcs eòlics que volien fer a les serres de la zona 9. 

Col·laboraren en diverses convocatòries amb l’Associació per a la Recuperació dels Bosc Autòcton (ARBA).

 

Salvem Catarroja

Encapçalant el sentiment de bona part d’aquesta localitat de l’Horta sud, Salvem Catarroja continuà la campanya per aturar el PAI de Nou Mil·lenni. Cal recordar que aquest projecte urbanístic implicava la construcció de més de 13.000 habitatges, quan a Catarroja sols n’hi havia 8.000, i 2.000 d’ells estaven buits. Aquesta promoció implicava créixer en 40.000 nous veïns i implicava ocupar el doble de terreny, respecte del nucli urbà, convertint Catarroja en un altre barri dormitori de València.

El consistori intentà boicotejar la concentració que convocaren el 16 d’abril, la policia local  requisà els fulls informatius que repartien per les bústies i els multaren per embrutar la població. El batle Francisco Chirivella (Catarroja, 1946-2009), amenaçà els opositors amb multes de fins a 600.000 € si continuaven endavant amb les mobilitzacions. Malgrat les malifetes del consistori, la convocatòria fou un èxit i va rebre un ampli suport social.

El mes d’octubre convocaren una altra concentració, en aquest cas anaren a València, a la plaça de Manises. Just en eixe moment, la promoció urbanística impulsada per l’Institut Valencià de l’Habitatge (IVVSA), estava paralitzada pels tribunals, perquè bona part de les noves edificacions anaven a fer-les ocupant la rambleta del Sord, una zona inundable. Eixos horts estaven més fondos que el barranc de Xiva, cosa que implicaria la seua inundació cada volta que caigueren quatre gotes.

 

Salvem el Botànic i Marfull AE-Agró

A València, van despenjar una gran pancarta de 120 metres de llargària, amb la reclamació: “Hotel No!, Més Jardí!”. Amb eixe acte reivindicatiu volien per a demanar al consistori que es decidirà i salvarà el solar de Jesuïtes, anul·lant la llicència per a fer un hotel, i ampliar el Jardí Botànic. Eixe any continuaven les lluites encreuades als tribunals, entre la promotora Expo Grupo i Gran Hotel Crystal Palace, contra Salvem. Després d’unes sentències contràries, Salvem va recórrer al Tribunal Suprem.

 

WWF

El 28 de març, WWF tornà a organitzar una apagada de llums,  l’Hora del Planeta, a la qual es van adherir més de 1.700 ciutats de 80 països d’arreu el món.

Com a resultat dels seus estudis sobre la protecció dels boscos i la seua contribució contra el canvi climàtic, van calcular que la superfície arbrada de l’estat, era responsable de la captació anual de 186 milions de tones de CO₂, unes 13,4 tones per hectàrea (WWF Espanya, 2009). Això era equivalent a 3,65 tnC/ha/any. Aleshores la superfície dels espais naturals protegits ascendia a 3,8 milions d’hectàrees, per tant, la captura de CO₂ que feien aquest espais seria al voltant de 50 milions de tones any.

 

Xúquer Viu

Xúquer Viu, que aleshores encapçalava Paco Sanz, convocà una concentració davant la Delegació del Govern per a protestar contra l’ús de l’aigua que es feia en el transvasament al Vinalopó. Denunciaven que els cabals els gastaven per al subministrament de nous projectes urbanístics, cosa que havien assegurat que mai es faria, perquè sols anaven a gastar-lo per al rec dels conreus de les comarques del sud. L’excés d’ús hídric, es demostrava que diversos trams del llit s’havien assecat completament. Fins aleshores el govern de l’estat s’havia manifestat clarament en contra del transvasament, malgrat que en juliol de 2009, va fer un gir radical en declarar que l’aigua s’utilitzaria tant per a usos agraris com per a usos de boca a la província d’Alacant. Mentrestant, continuava paralitzat el procés d’elaboració d’un Nou Pla de Conca, perquè no eren capaços ni d’aclarir-se quina devia ser la delimitació del seu ’àmbit territorial. de la

Les implicacions de la reducció de cabal eren que s’augmentava la concentració de contaminació, empitjorant la qualitat de la poca quantitat que baixava pel seu llit. Aquesta realitat implicava un incompliment de la Llei d’Aigües i de la Directiva Marc de l’Aigua europea. Tot mentre la Confederació, encara no havia determinat quin era el seu cabal ecològic, cosa imprescindible per a poder conéixer els teòrics excedents. Tampoc s’havia redactat el Pla de Recuperació del Xúquer, que devien tenir fet des de juliol de 2008. Donats els greus incompliments, Xúquer Viu anuncià que anava a denunciar-los davant la Unió Europea i demanaren paralitzar el finançament, mentre no es corregiren els incompliments.

Van aclarir que tampoc era millor l’estat riu Cabriol, patia reduccions de fins al 40% del seu volum. Mentrestant, no paraven d’augmentar els regadius, molts d’ells il·legals, principalment a la Manxa, cosa que segons els ecologistes provocava una reducció de fins a un 60% el cabal, respecte dels seus volums històrics.

 

NATURALISTES

Acció Ecologista AGRÓ

Per a donar a conéixer l’acord de Custòdia del Territori que havien signat a la Marjal d'Almenara, que finançava la Fundació Biodiversitat, van organitzar diversos actes coincidint amb la setmana del Dia Mundial de les Zones Humides.

L’any 1997, havien denunciat irregularitats d’una empresa al barranc del Bosquet, a Moixent, perquè havia envaït el seu llit. Després d’insistir davant Confederació, aconseguiren, que després de dotze anys va culminar amb la tramitació de la multa. Un altre cas que guanyaren fou que van demanar a l’administració que llevarà del catàleg d’espècies invasores la tórtora turca (Streptopelia decaocto), perquè havia fet una expansió natural, progressiva al llarg del temps, des de les seues àrees originals, llavors no devia considerar-se com a invasora. Tot i els contundents arguments científics, hagueren de recórrer al jutjat perquè finalment, en 2012, el Tribunal Superior de Justícia valencià donarà la raó als naturalistes d’AE-Agró.

Feren públic que Conselleria, amb l’excusa de combatre una plaga de vesc (Viscum album), van autoritzar un pressupost de més d’un milió d’euros, per a tallar 3000 pins adults, dins del parc natural del Penyagolosa. Malgrat que botànics especialistes comprovaren que mentre l’argumentació de l’administració assegurava que pretenien tallar peus afeblits, sobre el terreny tallaven els pins més grans, que estaven en perfecte estat sanitari.

Es va formar un nou col·lectiu dins d’AE-Agró, l’Associació Muntanyeta dels Sants, a Sueca. El mes de desembre els ecologistes van inaugurar a l’Ullal de quartons, de la marjal d’Almenara, un hort de tortugues, enquadrat en el projecte en col·laboració amb la Fundació Biodiversitat. També renovaren els cartells informatius.

 

AHSA

Els amics dels aiguamolls del sud d'Alacant, van denunciar que el Pla de Recuperació de l'ànec capblanc (Oxyura leucocephala), implicava dedicar a la seua conservació, l'ús dels embassaments de Ponent i Llevant, del Fondo d'Elx. Cal recordar que aquesta era una espècie en perill crític d'extinció. En canvi, la comunitat de regants i l'administració valenciana, que eren els propietaris, pretenien dedicar una de les basses al rec i deixar l'altra per als ànecs, cosa que implicava reduir a la meitat la superfície dedicada a la supervivència d'aquesta espècie.

Les fortes pluges d'octubre provocaren lliscaments de terres que ensorraren dos quilòmetres del canal de Sant Fulgenci, impedint l'accés de l'aigua al Fondo, per la qual cosa, els regants van demanar 1,5 milions d'euros a la Generalitat. Els ecologistes eren conscients, que aquest fet era un més, que demostrava el procedir habitual dels regants. S'aprofitaven dels excepcionals valors de la biodiversitat del Fondo per a obtenir sucosos fons de l'administració, mentre que no dubtaven a enfrontar-se a ella quan els seus interessos no coincidien amb les mesures de conservació.

D’altra banda, AHSA presentà al·legacions en contra de l’aprovació per part de la Generalitat del PAI de Dolors Golf. Sense respectar la seua pròpia legislació, com eren el PAT del Baix Segura i l’informe contrari del Ministeri de Medi Ambient. Autoritzar aquesta urbanització i el camp de golf veí, implicaven ocupar 1,6 milions de m² en terrenys d'alt risc d'inundació. A canvi, es garantien el negoci redó d’alçar 2.500 habitatges i un camp de golf, de gairebé 600.000 m².

Gràcies a la recuperació que feren del toll de la Camamilla, en col·laboració amb ASE, aconseguiren la reproducció d’una parella de rosseta (Marmaronetta angustirostris), un dels ànecs ibèrics més amenaçats d’extinció.

 

APNAL Ecologistes en Acció

Van denunciar que obres de neteja en  un barranc a la Salzadella (Baix Maestrat) i un altre a les Coves de Vinromà (la Plana Alta), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, mitjançant l’empresa TRAGSA, gastarem maquinària pesant per a eliminar la vegetació. Aquesta actuació desgavellada va provocar eliminar una població de llúdria (Lutra lutra), que feia poc s’havia assentat en eixes rieres. Mantingueren reunions amb pescadors del Baix Maestrat per a analitzar les afeccions que provocaven als fons marins els cadufs, els pots que gastaven per a la pesca del polp, o el tresmall. Presentaren al·legacions contra el projecte de port esportiu a Peníscola. No oblidaren continuar amb les seues tasques de seguiment de la biodiversitat. Participaven en la Junta rectora del parc de la Serra d’Irta, a la qual presentaren denúncies per diverses tales d’arbrat, també demanaren informació sobre un incendi que va afectar el parc. Obrint el focus a la resta del territori, s’oposaren a la instal·lació d’una antena del Ministeri d’Interior al Coll d’en Berri, Peníscola. Per si no fos prou, APNAL publicà el volum 11 de: “Toll Negre, revista de actualidad científica”.

 

Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant

L’Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant es va fundar en 1983, per a treballar per la cultura i l’ús del valencià a la localitat del Camp de Túria. Aquest exercici feren una ruta guiada temàtica sobre l’aprofitament de l’aigua al terme. En concret, el Grup de Medi Ambient la 49, malnom que 49 prové del treball de captura, mesurament, marcatge, numeració i retorn de tortugues d’aigua, perquè la número 49 la capturaren moltíssimes vegades. Aquest exercici encetaren un estudi sobre les poblacions de mamífers que vivien al parc natural del Túria, amb la col·laboració de voluntaris. L’objectiu era elaborar i editar una guia sobre els mamífers del parc natural. Van participar en l’organització de les primeres Jornades de Biodiversitat del Parc Natural del Túria. Entre els seus membres més assenyalats, Juan Montesinos Garcia, José María Gamero, Juan Ponce, Enric Bernabé Tent i Manolo Bernad Garcia.

 

Associació per a l’Estudi, Conservació i Foment del Medi Ambient TAFAE

Aquest grup, que romania actiu des de 1999, aquest desé aniversari, presentaren un escrit a l’Administració advertint de la proliferació d'una planta gramínia exòtica invasora, al Clot de Galvany, es tractava de Pennisetum setaceum. Els ecologistes sospitaven que la seua expansió podia significar un seriós problema per a la flora autòctona i van recordar que existia una ordre de l'any 2007, que contemplava l’obligació de mamprendre mesures per al seu control. Després de la crida d’atenció, Conselleria anuncià l’activació d’un pla per a erradicar les plantes invasores en dotze punts del Fondo. Arrencaren prop de cinc tones de plantes exòtiques, principalment de cactus, com la figuera de pala (Opuntia màxima) i el cactus Austrocylindropuntia subulata. Eixes actuacions van permetre detectar l’expansió del tabac de jardí (Nicotiana glauca), una planta de la família de les solanàcies, originària de Sud-amèrica. Aleshores, TAFAE estava encapçalat per Paqui Pérez.

 

Bosc Viu

El dijous 10 de desembre es va presentar el grup Bosc Viu, també denominat com a plataforma per a la Defensa dels Ecosistemes Forestals Valencians, que impulsaren Carles Arnal, Juan Ignacio Ponce Guardiola (València, 1965) i José Alamar. Pretenien impulsar un canvi de rumb en la política forestal de la Generalitat, perquè amb la publicació del Pla d’Acció Territorial Forestal (PATFOR), van demostrar quins eren els interessos respecte dels boscos. L’administració considerava perjudicial el teòric excés de proteccionisme de la superfície forestal. Conselleria, era partidària de facilitar l’explotació econòmica dels recursos, afavorint l’extracció de biomassa. Una de les primeres denúncies públiques que va fer Bosc Viu, fou la tala de pins al Penyagolosa.

En la plataforma participaren les següents entitats: Adena-WWF; Acció Ecologista AGRÓ; Associació Cultural 9 d'Octubre de Vilamarxant; Associació Naturalista d’Aiora i la Vall; CGT PV; CCOO País Valencià; Colla Ecologista la Carrasca EA d’Alcoi; Colla Ecologista l'Arrel d’Ontinyent; Ecologistes en Acció dels Serrans; el Cigronet de Castelló; Federació d'Ecologistes en Acció del País Valencià; GECEN; GER E-A; Grévol; Intersindical Valenciana; Marfull; Margalló d’Elx; Plataforma dels Pobles de la Safor; Salvem el Millars de la Foia de Bunyol; SEO/BirdLife; Societat d'Amics de la Serra d'Espadà; Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO) i Xúquer Viu.

 

El Gabre, bloc naturalista

Un naturalista de Crevillent, en Xama, encetà amb la publicació del bloc “el Gabre”, per a informar de natura i cultura a les comarques del sud. Una de les seues tasques destacades fou el recull dels noms valencians del Baix Vinalopó, mitjançant una sèrie d’entrevistes amb tota mena d’usuaris de la natura. En col·laboració amb el Casal Jaume I de Crevillent, feren un taller de construcció de caixes niu.

 

El Grup Ecologista Xoriguer

Els naturalistes de la Vila Joiosa, van instal·lar deu plataformes flotants per a facilitat la reproducció dels ocell a la desembocadura de les aigües que baixen de l’embassament d’Amadorio.

 

El Morell, Associació Ornitològica de la Safor

El mes de gener es va crear aquest grup, gràcies a la mobilització que provocà l’arribada d’onze exemplars de morell de mar negre (Melanitta fusca) a Gandia. Això va fer coincidir un grup de joves interessats pels ocells, que decidiren formar un grup ornitològic, amb l’objectiu de promoure la conservació i el coneixement de la natura a la Safor. Els directius i fundadors són Toni Mulet i Ferrer, Rafael Gonzàlez Camarena, José Pérez Simó, Francisco José Llacer, Alberto Martín Gil.

 

Gallipato Alcublano

A les Alcubles s’ajuntaren un grup d'amics interessats pel Medi Ambient, que dinamitzà Vicente Sancho, membre veterà del Grup Roncadell. Conscients de la pèrdua d’habitat dels amfibis dels Serrans, encetaren tasques de recuperació de les basses que abans gastaven per donar de veure els ramats. Els membres fundadors foren: Antonio Gómez Mercader; David Candel Arbó; José Antonio Martínez Pérez; José Rafael Casaña Martínez; Rubén Sánchez Mayor i Ángel Galvez.

 

GER Ecologistes en Acció

Els naturalistes de Borriana mantingueren la seua ingent tasca, d’estudis i censos. Participaren en el cens RAM des del port de la seua localitat de la Plana Baixa, un comptatge de la biodiversitat del Penyagolosa, un cens d’enganyapastors a la seua comarca o el control dels paranys a les comarques del nord. El seu vessant reivindicatiu continuà sense descans, tornaren a redactar escrits de denúncia del parany i de l’enfilat. Van retreure l’administració la manca de transparència informativa. Presentaren al·legacions al projecte d’ampliació de les zones ZEPA. Respecte dels estudis i informes i articles de premsa, destacar un divulgatiu sobre la utilitat de la tècnica del “digiscoping” per a la lectura d’anelles a distància o un informe sobre com identificar el sexe en els arpellots. Van publicar el quint anuari ornitològic de la província de Castelló i presentaren un treball sobre els rapinyaires del riu Millars, al Congrés de Fauna de Castelló.

 

Grup Ornitològic l’Ullal (GOU)

La col·laboració de diferents grups d’anellament que impulsà Juan S. Monrós González, va culminar amb la unió de bona part d’ells. Entre molts més estaven José Luis Greño, Guillermo Arnal, Pedro Marín, Carlos Mompó, Rubén Oliver, José L. Cantó, Carlos Ponce o Emilio Pons.

En coincidir molts anelladors van aconseguir multiplicar les campanyes d’anellament que mamprengueren els grups d’anellament GOU, Pit-Roig, GOTUR, Reiet o SEO-Monticola. Entre unes altres campanyes van fer un seguiment del pas migratori postnupcial a la marjal de Pego-Oliva, entre els mesos d’agost i setembre, quan Pit-Roig i GOU marcaren 2.200 aus. En eixe moment el seu portaveu era Jaime Gómez. També van treballar conjuntament amb Llebeig, a la serra Gúdar.

 

Natura i Gent de Castalla

A la localitat de l'Alcoià, des de 2007 estaven actius els naturalistes i ecologistes, amb el nom de Natura i Gent. Aquest exercici, van mamprendre tasques de repoblació amb carrasques al paratge de les Voltes. El centre de la seua activitat va ser l'organització de vint-i-tres excursions, sols eixe any, però també promocionaren el comerç just mitjançant una paradeta a la porta del mercat i organitzaren xarrades.

 

Projecte Canyet-Alcoi

Els membres del Projecte Canyet-Alcoi, organitzaren el 5 de desembre una jornada d'anellament i marcatge de voltors (Gyps fulvus) a la Serra Mariola.

 

Projecte Hyla

Un grup d'estudiants de Biologia de la Universitat d'Alacant mantenien una reserva, a la partida del Moralet Alt, a Alacant. Hi volien estudiar i afavorir la biodiversitat, per això van crear una bassa i muntaren una estació d'anellament.

 

Renaixement de l’anuari ornitològic del País Valencià

Al Centre de Recuperació de la Granja del Saler hi hagué una reunió dels promotors de l'Anuari Ornitològic de Castelló, Juan Luis i Josep Bort, del GER-EA amb alguns dels representants de la resta de grups del país. Estigué Bosco Dies Jambrino, un dels responsables de la publicació dels primers anuaris, a finals dels anys vuitanta del segle passat. Estigueren Mario Giménez, en representació de SEO/BirdLife, els membres del Grup Au: Manolo García i Miguel Tirado. Per part de la Societat Valenciana d'Ornitologia anaren Toni Polo, Luis Aleixos i Rafa Muñoz. Tots junt acordaren aprofitar la ferramenta informàtica que havien creat els germans Bort, que havien gastat per a editar l'Anuari de Castelló. Malauradament, cap membre dels grups de les comarques del sud, pogué assistir aquesta trobada. Aquest exercici, els ornitòlegs de Castelló publicaren l’anuari de Castelló de 2008, perquè pogueren publicar un anuari de país, calgué esperar fins a 2011.

 

SEO/BirdLife Alacant

El mes de novembre organitzaren un curs de muda del plomatge d’ocells, que va impartir Carlos Ponce Cabas. Les pràctiques les feren al riu Montnegre, al terme de Mutxamel, on marcaren més de quaranta aus que caigueren en les xarxes d’anellament.

Donada la manca de qualitat dels estudis d’impacte ambiental que no havien detectat l’espècie, SEO denuncià que les obres de l’AVE, als termes d’Elx i Asp, havien fet malbé l’hàbitat del cuaenlairat (Cercotrichas galactotes), un ocell en perill crític d’extinció i enmig del seu període reproductor.

Eixe any, la Universitat d'Alacant (UA) i SEO/BirdLife Alacant començaren la seua participació en el projecte internacional "Piccole Isole" que estudi la migració dels ocells, des de l'Illa de Tabarca. Aquest projecte va néixer en 1988, gràcies a una iniciativa de l'Institut Nazionale per la fauna Selvàtica. En l'actualitat hi participen més de 40 estacions d'anellament distribuïdes per nou països mediterranis: Itàlia, Espanya, França, el Regne Unit, Malta, Gràcia, Israel, Malta i el Marroc.

 

Societat Valenciana d’Ornitologia SVO

Els naturalistes valencians continuaren amb les seues tasques divulgatives. Entre les nombroses activitats que prepararen, destaquen la participació en jornades organitzades pel parc natural del Túria, Volant per la Calderona, en les quals també participà el Grup Pit Roig i el grup d’anellament Llebeig, van fer una campanya de marcatge d’ocells. Llebeig també estigué anellant a Llíria i a Bétera. Enquadrat en aquesta col·laboració, impartiren un curs d’anellament i un altre sobre els cants dels ocells. També desenvoluparen activitats conjuntes amb el parc natural de Xera-Sot de Xera.

Respecte dels treballs d’investigació, continuaren amb els censos d’aus hivernants a les zones humides, el d’aus i mamífers marins, des del cap de Cullera, el de falcó de la reina a Talayuelas o el quinzé cens d’arpellot de marjal (Circus aeruginosus).

Eixe any aprofitaren els locals que facilitava Fundar, una fundació de Bancaixa per a donar suport a les organitzacions sense ànim de lucre, a les quals facilitaven l’ús d’un edifici condicionat amb aules i sales de reunions. Això va permetre multiplicar les conferències, a més, organitzaren un curs que va impartir, Eduardo Barrachina, cap de l’empresa audiovisual, Azor producciones.

David Nieto, va donar una conferència sobre el llop ibèric. Una altra versà repàs sobre la incidència que implicava augmentar les poblacions d’ocells insectívors com a control biològic de les plagues forestals, gràcies a la instal·lació de caixes niu, que va impartir José Reyes Álvarez. Bosco Dies va explicar en què consistia el Projecte Ullals, que pretenia impulsar la recuperació dels brolladors d’aigües subterrànies al parc de l’Albufera. Javier Barona va parlar sobre la biodiversitat del parc natural del sud-est de Madrid. Víctor J. Hernández va presentar el seu llibre “La comunidad de aves de un humedal litoral mediterráneo”, un dels primers que va publicar amb la marca de Tundra Edicions. Guillermo Gallego va explicar com eren els primers passos d’una activitat incipient, el turisme ornitològic. Pascual López va comunicar els seus estudis innovadors sobre el seguiment via satèl·lit del falcó de la reina (Falco eleonorae).

El Grup d’Anellament Marjal dels Moros, continuava amb el seguiment d’ocells a la marjal de Sagunt, dintre del projecte PASER (Pla d’Anellament per al Seguiment d'Espècies Reproductores). Mentrestant, el Grup Pit Roig treballava al Jardí Botànic de València, i en companyia del Grup Reiet muntaren una estació d’anellament en l’Albufera de Gaianes. Al voltant d’aquest aiguamoll s’ajuntà un bon grup de naturalistes, encapçalats per Fran Atiénzar Navarro i Jorge Boronat. Respecte de les excursions, es pot assenyalar la que feren al Toro, per a gaudir de les aus hivernants de les muntanyes de l’interior de Castelló. Una altra va dur-los a la marjal d’Almenara, i una altra al barranc del Carraixet.

El vessant reivindicatiu estigué marcat per l’oposició al Pla Eòlic Valencià i al projecte de fer una presó al paratge del Campet, Set Aigües, el Centre Penitenciari Llevant II. Aquesta gran infraestructura, que devia tenir 1008 cel·les, anava enmig d’un bosc de 25.000 hectàrees, ocupant 31,34 ha de sòl, de les quals, 1,76 hectàrees estaven qualificades de sòl no urbanitzable de protecció forestal. Davant d’aquest sense sentit ambiental, que anava enmig d’una zona amb molta biodiversitat i plena d’espècies protegides, hi havia una altra raó de pes, en cas d’incendi forestal seria impossible evacuar-la. Per aturar aquesta ciutat-presó, es va formar la Plataforma No a la Càrcer de Set Aigües. A més dels ornitòlegs, s’afegiren a la plataforma 253 biòlegs valencians que signaren un manifest, la Societat Espanyola de Conservació de Plantes i bona part del teixit ciutadà. La presó encetà obres, tot i que un jutjat va admetre la denúncia de la plataforma. En 2011 van publicar la declaració d’impacte ambiental, malgrat que, a hores d’ara, la presó està paralitzada a mig fer, quan ha desfet un espai molt valuós, per ser corredor ecològic entre el LIC de la serra de Malacara i la ZEPA de l’Alt Túria-serra del Negret.

   

PACIFISTES I OBJECTORS

MOC València/Alternativa antimilitarista

Els pacifistes valencians estigueren molt involucrats en denunciar les afeccions que implicaria per a tot el món, que esclatés un antre conflicte armat a l'Afganistan. El mes de novembre, organitzaren la setena inspecció ciutadana de la caserna de Bétera, assignada a l'OTAN. Feren la tradicional en la qual participaren 80 activistes, dels quals set aconseguiren introduir-se dins. Entre molts més activistes, destacaren les aportacions de Carlos Barranco, que publicà articles com: “Amb Obama, l’OTAN serà l’instrument preferit dels Estats Units”.

Grup Tortuga

Mantingueren la seua campanya habitual en defensa de l'Objecció Fiscal a la Despesa Militar. Demanaven a la ciutadania conscienciada amb el pacifisme, que en el moment de fer la declaració de la renda (IRPF), no ingressaren la part proporcional de les despeses militars, en canvi, que la ingressaren a qualsevol ONG de caràcter social solidari. Gràcies a la seua llarga experiència, aconseguiren que 36 alacantins, presentaren l'objecció. Bona part d'ells, residien a les comarques de l'Alcoià i el Comtat, on en total aconseguiren desviar 2.696 €.

Coincidint amb el 60 aniversari de l’organització atlantista, van denunciar que l’elevada despesa militar de l'OTAN, suposava el 67% de la despesa militar mundial, cosa que provocava una boixa cursa per a desenvolupar armaments més destructius. Insistiren que tots eixos diners que es gastaven als pressuposts militars, es retreien de les prestacions socials, impedint coses més importants, com eren la lluita contra la pobresa o reforçar el finançament dels serveis sanitaris i educatius.

El diumenge 24 de maig, es va organitzar la sisena Marxa per la Desmilitarització de la serra d’Aitana. Col·lectius de tot el país tornaren a pujar la serra d’Aitana, per a demanar la desaparició de la caserna que ocupava el cim. Els activistes s’ajuntaren al port de Tudons, en la carretera Sella-Alcoleja. Després de llegir un manifest, just davant de la reixa que tanca la carretera que puja als radars, anaren cap a la font de l’Arbre per a esmorzar. En acabar es dividiren, uns pujaren fins al cim, mentre uns altres es quedaren a passar el matí a la font. Després, una volta tots junts, feren un dinar de germanor.

 

Marxa per la Pau i la No-violència

Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934-2024), juntament amb el primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan (Istanbul, 1954), que anys abans havien encapçalat la proposta d'un Pacte de Civilitzacions, van presentar a Barcelona una altra iniciativa, la "Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència". Els preparatius començaren en novembre de 2007 i la marxa va arrencar el 2 d'octubre a Wellington, Nova Zelanda i, després de noranta-tres dies recorrent més de 80 països, uns 100 activistes la finalitzaren el 2 de gener de 2010, al parc de Punta Vaques, l'Argentina. L'objectiu era proposar al món treballar per la pau i la No-violència.

 

CRÒNICA DE 2009

Aigües

L’estat hídric del País Valencià

Confederació Hidrogràfica del Xúquer, va fer públics els punts negres per a les aigües, les conclusions foren molt preocupants. Doncs fem un repàs, eixe any, les aigües del riu Xúquer, no aplegaven al mar, durant els mesos més càlids, això implicava una greu la intrusió d’aigües marines que es filtraven fins al terme de Sueca, 3 km terra endins. El mateix riu, al seu pas per Albacete, no duia aigua en un tram de 40 km, per la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, on s’havien obert centenars de pous il·legals que extreien recursos per al rec de cultius de secà.

Els aqüífers de la Plana de Castelló, del Mitjà i de l’Alt Vinalopó, patien sobreexplotació. Les aigües que baixaven pels rius Montnegre i Serpis tenien una qualitat molt dolenta, a més, els embassaments de Tibi i Beniarrés, patien continus episodis d’eutrofització. Eixe procés es produeix quan les aigües, tenen dissoltes massa sals i minerals nutrients, principalment nitrats. Això provoca un augment exponencial d’algues que consumeixen l’oxigen dissolt, impedint la supervivència de la resta d’éssers aquàtics. Això mateix, passava al riu Canyoles, a l’embassament de Bellús, al riu Magre, a l’embassament de Forata, i als rius Palància i Llucena.

El riu Verd, estava molt contaminat pels vessaments de la indústria paperera. El riu Vinalopó, tenia uns nivells de contaminació de fins a 388 mg/l de matèria en suspensió, quelcom tres vegades superior al recomanat. El riu Albaida també estava molt contaminat per abocaments industrials. Alzira tenia l’aigua potable contaminada per nitrats, amb valors superiors a 50 mg/l, per tant, per damunt dels límits recomanats per l’OMS.

A casa nostra, encara teníem localitats sense depuradora, com eren els casos de Novelda, Alzira, Carcaixent. El cap i casal, Benidorm o Castelló de la Plana, tenien una depuració deficient de les seues aigües residuals. Mentrestant, l’Albufera rebia poc cabal del Xúquer, a més d’aigües sense depurar de l’àrea metropolitana, cosa que implicava continus episodis de mortaldat de peixos. Tot mentre, el camp de golf del Saler continuava treien cabals del llac, sense cap autorització.

 

Dessalació d’aigua

A casa nostra, segons dades del Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (Cedeixes), s’estenia l’ús de l'aigua dessalada. En 2008, augmentà la capacitat de dessalació a un total de 85.000 metres cúbics diaris. Això significà que un 70% dels valencians, només gastava aigua dessalada. Les plantes dessaladores valencianes produïen un total de 317.620 metres cúbics al dia, el 13,6% de la producció estatal. Eixe exercici, un total de 34 municipis de les comarques del sud, i les dues grans àrees urbanes, com eren Alacant i Elx, se subministraven principalment amb aigua dessalada (70%), mentre que la resta baixava pel transvasament Tajo-Segura.

L'aigua que abans consumia a Alacant era molt dura i de pitjor qualitat. Ara, gràcies a  la barreja d’orígens, havia millorat molt la seua qualitat, el que eixia de l’aixeta no tenia tantes sals dissoltes, ni ions de calci, també havia millorat molt el seu sabor. Encara que era més cara, estava en l’entorn de 0,60 cèntims d'euro per metre cúbic, mentre que la que abans, la que aplegava pel transvasament, els costava al voltant de 0,20 €. El subministrament el gestionava la Mancomunitat de Canals del Taibilla, que proveïa un total de 80 hectòmetres cúbics/any, dels quals, 30 eixien de la planta Alacant I i II, ubicada al costat d’Aigua Amarga. La dessaladora d’Alacant, tractava 122.500 m³/dia en la planta I, mentre que la II produïa 65.000 m³/dia, sols eixa segona planta costà 96 milions d’euros. Ambdós subministraven una població de 470.000 persones.

El problema que ningú responsable polític vol aclarir, és que el consum d'aigua, provinent de dessaladores, implica un augment exponencial del consum elèctric. En 2023, les dues dessaladores de l'àrea metropolitana de Barcelona, s'havien convertit en el segon consumidor elèctric de Catalunya, sols per darrere del consum dels ferrocarrils, sumant Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat. Ambdues dessaladores consumien més que tota l'electricitat que gastava el turisme de la província d'Alacant. Una volta s'ha captat, filtrat i decantat l'aigua procedent del mar, cal injectar-la a una pressió d'entre 65 i 68 bars, perquè puga passar la membrana de la planta d'osmosi. Una volta l'ha aconseguit, s'obté aigua molt pareguda a la destil·lada, en perdre tots els ions. Aleshores, cal remineralitzar el líquid obtingut, per això han d'afegir-li calç i CO₂, a més de clor. Aquest procés genera molta salmorra, que han de retornar al mar repartint-lo mitjançant 350 difusors, per a evitar la seua acumulació i evitar contaminar el mar.

D'altra banda, està el problema del preu del metre cúbic d'aigua de dessaladora, comparat amb el mateix volum provinent de la depuració d'aigües continentals. A Catalunya, el preu d'aigua dessalada costava, en 2023, 30 cèntims el metre quadrat, mentre que la mateixa quantitat depurada dels rius, costava 0,5 cèntims. A més, cal recordar que la producció elèctrica és molt contaminant.

Un altre factor a tenir en compte és que el turisme gasta fins a un de cada quatre litres que es gastaven a les illes Balears, segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears, fet aprofitant la pandèmia de 2020.

 

La guerra pel Transvasament Tajo-Segura

El 27 de març, les administracions i les associacions de regants de les comarques del sud, convocaren una manifestació a Elx, per a demanar aigua per al transvasament des del riu Tajo. Els ecologistes denunciaren la manipulació que es feia de la població, perquè aquestes convocatòries mai s'especificaven, en volien gastar eixos cabals addicionals. En teoria, asseguraven que era per al rec dels conreus, en canvi, el preu de l'aigua era incompatible amb una rendibilitat minvant dels productes agrícoles. Més aïna semblava ser per a subministrar xalets, omplir les piscines i regar els nombrosos camps de golf. De fet, des del 2005, els cabals que baixaven pel canal del transvasament, en gran part, s'havien dedicat al consum urbà. 

Prèviament, per a protestar contra la modificació de l’estatut de Castella la Manxa, que exigia el control dels cabals del riu Tajo, el 18 de març, s’ajuntaren al voltant de 400.000 persones a Múrcia per a exigir el manteniment dels enviaments hídrics al transvasament del Tajo, cap al Segura. Mentre que a la Manxa, el 20 de juny, es manifestaven a Talavera de la Reina, 50.000 persones en contra del transvasament.

 

Tribunal de les Aigües, 1967, foto ABC

El Tribunal de les Aigües de València, patrimoni de la humanitat

El Tribunal de les Aigües de València, patrimoni de la humanitat. Aquesta institució de justícia per a regular l'ús de l'aigua de rec a l'Horta de València, que era la institució jurídica més antiga de tota Europa, per raons de la seua singularitat i tradició, va ser considerada per la UNESCO com a bé del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

 

Tancat de la Pipa, Arxiu RMiB

Tancat de la Pipa

El 19 d’octubre començà a treballar el Tancat de la Pipa. Es tracta d’un filtre verd que va fer ocupant 40 hectàrees d'arrossars, just a la vora de l’Albufera. El seu propòsit era interceptar l’aigua degradada que baixava pel barranc de Poio, abans que entrarà al llac, per a millorar la seua qualitat, abans que entrarà al llac. Les actuacions costaren 3.414.702,80 d’euros, que va finançar en bona part el Ministeri de Medi Ambient (MAPAMA).

Les instal·lacions eren una sèrie de basses amb poca fondària, per les quals es feia circular l’aigua. En les primeres etapes, aconseguien decantar els residus en suspensió, després aprofitaven l’acció de la vegetació palustre per a oxigenar i netejar-la de contaminants. Tot el procés no necessitava gastar cap producte químic, sols gastaven energia per a nodrir els motors de les bombes que facilitaven el trànsit de l’aigua. Una volta va créixer la vegetació palustre dels bassals, el tancat es van convertir en un espai que aprofitaven nombroses espècies, afavorint la multiplicació de la biodiversitat.

Per a la gestió de l’espai signaren un acord de custòdia amb Acció Ecologista AGRÓ i la Societat Espanyola d'Ornitologia. En 2011, per al seguiment de l’evolució de la biodiversitat dels estanys, van contractar l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (IBIBE) de la Universitat de València. Mentre que a l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i el Medi Ambient (IIAMA), de la Universitat Politècnica de València, li encarregaren el seguiment de les aigües, des d’un punt vista físic i químic. A l'Institut Agroforestal Mediterrani (IAM) li van encarregar el seguiment de les poblacions d’artròpodes i una valoració ambiental general.

 

Biodiversitat i espais naturals

Espais protegits

Aleshores, els espais protegits del País Valencià sumaven un total de 2.330.500 hectàrees, un  10,14% de la nostra superfície terrestre. Si sumaven els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, la superfície protegida pujava al 37%.

La superfície de les diferents figures de conservació, teníem que les microreserves de flora sumaven 94,68 ha, els paratges naturals municipals 2.102,24 ha i les reserves de fauna 288,96 ha. A més, teníem prop de 255.000 hectàrees marines protegides. Eixe any es declararen noves microreserves de flora: l’Arenal de Borriana, 4,01 ha; el Barranc de la Mina, 1,17 ha; el Barranc del Toll de la Sarga, 4,00 ha; la Duna del Pebret, 0,29 ha; la Font de la Cervera, 3,55 ha; el Mas del Racó, 3,50 ha; a la Mola d’Ares declararen dos espais diferents que sumaven 35,39 ha, el Molí de la Torre, amb 3,66 ha, i l’Ombria del Mas de la Vall, amb 5 ha; la Penya del Castell, 0,85 ha; Penyalba, 15,86 ha; les Penyes del Diable, 5 ha; i la rambla de les Truites, 12,40 ha. Els nous paratges naturals municipals foren: la Font del Baladre-Fontanars-Riu d'Agres, a Muro d’Alcoi amb 15.314 ha i les Fontanelles, a Corbera, amb 86,422 ha.

El de 5 de juny, la Generalitat va ampliar la Xarxa de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), quedant composta per 43 espais que sumaven un total de 732.726,20 hectàrees terrestres i 17.840,55 marines.

 

El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

El riu Millars, en el seu darrer tram, abans de la desembocadura, entre els termes municipals d’Almassora i Borriana, és un aiguamoll molt valuós per la seua biodiversitat. Per això està inclòs en la Xarxa europea Natura 2000, en ser considerat com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus) i LIC (Lloc d’Interés Comunitari), a més de com a Zona Humida i Refugi de Caça. La Generalitat Valenciana va protegir-lo, mitjançant la figura de Paisatge Protegit amb el Decret 79/2005. L’espai protegeix 424 hectàrees del llit del riu, des del pont de la carretera CV-10 fins a la seua desembocadura al mar. Entre les actuacions per a recuperar-lo, entre els anys 2007 i 2009, van obrir tres llacunes i construïren un observatori d’aus i una torre mirador. A més del Millars, els altres paisatges són l’Ombria del Benicadell, la Serra Escalona, la Solana del Benicadell, les Sorts de Teulada, el Puig Campana i Ponotx, el Serpis entre Vilallonga i Cocentaina, la serra del Maigmó i la serra del Sit, a més de la serra de Bèrnia i Ferrer.

 

Al fons, Casilla Hernández, Requena, davant "los Alcoceres"

El Consell va excloure una finca de caça, del parc natural de les Falçs del Cabriol

El 4 de febrer, en la publicació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), ens adonarem que van llevar-li al parc natural, gairebé 1.992 hectàrees, per a desprotegir la finca de caça major de Casilla Hernández, propietat de l'exministre de la UCD, Jaime Lamo d'Espinosa (Madrid, 1941). En total van desprotegir el 4,2% de la superfície del parc, per afavorir els interessos del 13é Marqués de Mira-sol, Baró de Frignani i Frignestani, nyas, coca!

 

Jornades de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ambient Ramon Margalef al Fondo

El mes d'octubre, l'institut creat en 2006 per la Universitat d'Alacant i el parc natural del Fondo d'Elx, van organitzar unes jornades científiques per a donar a conéixer diferents estudis científics sobre aquest aiguamoll.

 

Problemàtiques del Fondo d’Elx-Crevillent

La Comunitat General de Regs de Llevant, Marge Esquerre del Segura, eren els propietaris dels embassaments del Fondo d’Elx-Crevillent, des de la concessió pública de les aigües del riu Segura i de les assarbs, en 1919-1922. Aquest exercici es queixaren de l’alta salinitat de les aigües que els aplegaven pel riu Segura, cosa que feia inviable el reg dels seus conreus. Llavors exigiren solucions a la Generalitat, demanaren autorització per a buidar el Fondo, i tornar a omplir-lo amb aigües de millor qualitat provinents de les pluges. El problema és que això implicava greus afeccions per a la població d’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), una espècie en seriós perill d’extinció i en el període de reproducció.

Cal recordar que, després de discrepàncies que venien de llarg, en 2008, les baralles culminaren amb l’expulsió de la guarderia del parc natural. Aleshores, la Generalitat respongué reduint un 30% les subvencions que atorgava als propietaris, que pujaven al voltant d’un milió d’euros cada any a canvi de mantenir la biodiversitat i la presència de la guarderia del parc.

Aquest exercici, davant la minva de les subvencions, tornaren a negociar i en febrer tancaren un acord entre el conseller, José Ramón García Antón (Sant Vicent del Raspeig, 1948-2009) i el president de Regs, Manuel Serrano. Acordaren dividir l’ús dels recursos hídrics de les basses més grans. El mes d’agost, es va materialitzar l’autorització per a segregar l’ús de les aigües de les basses de Ponent i Llevant. Volien dedicar l’aigua d’un dels dos embassaments per al rec, i l’altre deixar-lo en exclusiva per a facilitar la biodiversitat.

Els ecologistes s'oposaven, argumentant que eixe pacte implicava reduir a la meitat la superfície que necessitaven espècies aquàtiques en greu perill d'extinció, com eren l'ànec capblanc i la rosseta (Marmaronetta angustirostris), quelcom contrari a les lleis europees, estatals, i fins i tot, a les de la mateixa Generalitat. Els naturalistes aclarien que tot el conflicte es resumia, en què els regants no volien cap tutela dels cabdals, perquè no els gastaven per al reg, els revenien per al subministrament de les nombroses urbanitzacions i als camps de golf.

Els desficacis no acabaven, el 28 de juny de 2009 un camperol amb anteriors denúncies, llaurava un camp davant els nassos de la guarderia, a sols 100 metres del Centre d'Interpretació del parc, destrossant entre 200 i 300 postes de carregada (Glareola pratincola), un altre ocell protegit. D’altra banda, se sumaven les pressions de l’Associació per al Desenvolupament Sostenible dels Espais Protegits, un grup on s’agrupaven propietaris de finques cinegètiques i les societats de caçadors. Denunciaren que Conselleria pretenia limitar els seus drets de caça i pesca al Fondo. Al voltant del parc natural hi havia cinc vedats de caça, dos al terme de Crevillent i tres al d’Elx, on cada any autoritzaven deu tirades, el problema és que ho feien en espai amb una alta densitat d’espècies en greu perill d’extinció, quelcom incompatible amb la seua protecció.

 

Rosseta, Arxiu RMiB

La rosseta, l’ànec ibèric més amenaçat

Eixe any, a tot l’estat sols quedaven vint parelles reproductores de rossetes (Marmaronetta angustirostris). Aleshores, es va convertir en una de les set espècies en perill crític de conservació a Espanya. Gràcies al projecte LIFE Rosseta, en 2020 la seua població reproductora havia pujat 74 parelles, i en 2024 a 130 parelles. A més, diversos projectes específics han aconseguit recuperar 3.000 hectàrees d’aiguamolls per l’espècie i s’han criat en captivitat més 3.000 pollets, que després s’han alliberat en la natura. També s’han signat 8 acords de custòdia amb propietaris locals d’aiguamolls importants per aquest ànec.

 

Descobertes noves espècies a casa nostra

En un toll del paratge del Pou del Rotllo, d'Ares del Maestrat, es va retrobar el Musculium lacustre, un mol·lusc bivalve d'aigua dolça que es creia extingit a casa nostra, des de la dècada dels anys seixanta, a més trobaren una població de milers d’exemplars.

A Pego-Oliva, les recerques fetes pel Laboratori d'Algologia de la Universitat de Múrcia, trobaren quatre noves espècies d'algues a la marjal. Per primera volta, per a tot l’estat i per a la Mediterrània, detectaren la presència de l’alga Vaucheria compacta i la Vaucheria dillwynii. També van detectar la Vaucheria frigida i Botrydium granulatum.

A Sinarques, van retrobar la Littorella uniflora, una planta amfíbia que, des que la seua descoberta en 1978, no l’havien tornat a veure. Van descriure poblacions del liquen Rinodina evae, a les sureres d'Espadà i Calderona i a les Alcubles descobriren un xicotet crustaci, Isaura mayeti, sent l’única població ibèrica. També trobaren exemplars de Phengaris rebeli, una papallona que mai no s’havia vist a terres valencianes.

 

Ullal de Baldoví, Arxiu RMiB

Restauració dels ullals dels Sants i Baldoví

Mitjançant un projecte LIFE, amb la col·laboració de la Generalitat, es van gastar al voltant d’un milió d'euros en la restauració d’aquest brollador al terme de Sueca. La seua excepcional qualitat d’aigües permet el manteniment d’una fauna i flora aquàtiques que havien desaparegut de la resta de l’Albufera.

 

Voltors al canyet, Arxiu RMiB

Voltors famolencs

Des de l'epidèmia de les vaques boges, malaltia que tècnicament era l'Encefalopatia espongiforme bovina, s'havia prohibit l'abandonament de cossos de bestiar als canyets, cosa que provocà una dramàtica reducció d'aliment per als voltors ibèrics. Afortunadament, mitjançant el Reglament (CE) 1069/2009, per motius ecològics, autoritzà l'alimentació suplementària dels carronyaires. Tot i que calgué esperar fins al Reglament (UE) 142/2011, perquè es tornaren a autoritzar l'abandonament de bestiar en zones d'alimentació suplementària i es va regular la gestió dels canyets. La seua transposició a la legislació estatal fou el Reial decret 1632/2011, de 14 de novembre.

 

Parany, informe de Castelló

Els grups naturalistes de les comarques del nord de Castelló: GER EA; AGRÓ; GECEN; i APNAL-EA, presentaren "Parany: informe sobre la caça il·legal a Castelló, anys 2007 i 2008". Sols recordar breument que el parany és una pràctica de caça d'ocells que els atrapa atraient-los fins a uns arbres podats per a convertir-los en amagatalls on pengen unes varetes que s'impregnen en visc, un pegament en el qual queden enganxats indiscriminadament moltes aus migratòries. Segons la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació dels ocells silvestres, i la Llei estatal, 42/2007, sobre el patrimoni natural i de la biodiversitat, el parany era un mètode de caça no selectiva.

Durant els dos anys en els quals van desenvolupar aquest estudi, els autors descobriren que, al País Valencià, hi havia al voltant de 3.000 caçadors que practicaven aquesta modalitat de caça que implicava la mortalitat d’uns dos milions d’ocells, en sols els trenta dies en els quals es practica, coincidint amb pas migratori. El 2007 controlaren sols els paranys que estaven actius. Per trobar-los, feren recorreguts, els van georeferenciar i feren un fitxa amb les dades de cadascun. L'any següent, tornaren a visitar-los i quantificaren quants continuaven actius, i els quals s'havien abandonat. També comprovaren si gastaven reclam per atraure les víctimes i van remetre tota la informació a Conselleria, al SEPRONA i a Fiscalia, perquè recordem que el parany és un mètode prohibit. Després sol·licitaren a l'administració informació de les denúncies que havien presentat. Com a resposta, els digueren que l'any 2007 van obrir 156 sancions i en 2008 unes altres 154. De resultes de les dades històriques de les multes, llavors les sancions disminuïen, i sols havien afectat el 5% de les instal·lacions actives, a més, bona part de les multes les havien ficades els agents mediambientals (83%).

Malgrat la claredat de les lleis i les sentències, l’administració valenciana era molt negligent a l’hora de garantir el seu compliment. Més aïna, la Generalitat demostrà que estava totalment implicada en trobar justificacions legals per a mantenir aquesta modalitat de caça, per això van modificar la Llei de Caça valenciana (13/2004), mitjançant la Llei 7/2009, de 22 d'octubre, que reformà els articles 7 i 10, per a permetre la pràctica del parany. L’excusa fou intentar aconseguir-lo substituint el visc per un altre producte que no deteriorà el plomatge, per tant, que no provocarà la mort dels ocells. Calia descobrir algun producte que immobilitzarà les aus i després es pogueren alliberar, així podrien justificar que era un mètode de cacera selectiu i podrien obtenir el vistiplau d’Europa.

D’altra banda, el 15 d’octubre, el president dels paranyers d’APAVAL, Pasqual Batalla, es va  presentar davant les Corts per a celebrar que la Generalitat havia legalitzat el parany com a activitat legal, malgrat que no es podria caçar fins a l’any següent. L’administració necessitava eixe termini per a elaborar i aprovar un reglament que desenvoluparà una mena de cistell malla, que no matarà els ocells. En realitat, el que havien legalitzat eren tres paranys experimentals, per a fer proves.

 

Tortuga d’orelles roges (Trachemys scripta), Arxiu RMiB

Combatre la invasió de tortugues exòtiques

Començà el projecte LIFE09 NAT/ÉS/000529, també conegut com a LIFE-Trachemys. Es tractava en un intent d'evitar la invasió tortugues exòtiques, principalment de la tortuga d’orelles roges (Trachemys scripta), que va començar per culpa de la venda de xicotetes tortuguetes d'aigua, que es va generalitzar a mitjans dels anys vuitanta, del segle XX. L'objectiu era erradicar-les per a protegir les espècies autòctones, Emys orbicularis i Mauremys leprosa. Malgrat que la gran quantitat d'individus que s'havien venut en tants anys, implicà que bona part, acabaren alliberades als aiguamolls valencians. Això, juntament amb la gran adaptabilitat i resistència de les nouvingudes, va consolidar les seues poblacions a totes les zones humides del país.

 

Morrut roig, (Rhynchophorus ferrugineus), Arxiu RMiB

El morrut roig s’estenia pel palmerar d’Elx

En 2007 una empresa de planters de palmeres no va complir amb la quarantena obligatòria per a qualsevol planta importada. En conseqüència va introduir la plaga del morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus). Aquest exercici, es va conéixer una sentència del Tribunal Superior de Justícia que condemnà a “Viveros ilicitanos”, a pagar una multa de 120.000 € per no fer la quarantena obligatòria de 250 palmeres que importaren des d’Egipte cap al port de València.

Una bona notícia al respecte fou que una empresa valenciana de tractaments i articles fitosanitaris, Llopis i Llopis, de Xàtiva, començà a oferir una solució molt efectiva contra el morrut roig i la Paysandisia archon, una papallona invasora que també afectava les palmeres. Consistia en un tractament basat en un còctel de nematodes que infectaven el morrut i les larves de la papallona, a més d’uns productes reconstituents que enfortien les palmeres infectades.

 

El SEPRONA participà en l’anellament a la serra Escalona

Es va produir una col·laboració interessant, el servei de Medi Ambient de la Guàrdia Civil (SEPRONA) va col·laborar amb els biòlegs de la Universitat Miguel Hernández en les seues campanyes de marcatge a la serra d’Escalona.

 

Climatologia

A les comarques del sud, es va produir la tardor més seca, dels darrers cinquanta anys. Segons el Diari Información (31/01/2010), Torrevella enregistraren, la temperatura mitjana més alta dels darrers quaranta-sis anys, assolint el registre de 23,6 °C. En paral·lel, també van patir un dels registres més gran de pluja, amb 472,5 l/m², sols superat per les dades de la gota freda de 1989 i per les precipitacions de 1973. En aquesta localitat del Baix Segura, que tenia dades des de 1964, va comprovar que la mitjana de les temperatures mínimes havia pujat 4 °C, mentre que les màximes havien crescut un grau centígrad. Tota l’aigua que caigué a Torrevella, es va trobar amb unes infraestructures deficients. Segons declaracions del batle Pedro Ángel Hernández Mateo, la pràctica totalitat de les urbanitzacions del terme no tenien feta la xarxa de pluvials, cosa que provocà nombroses inundacions.

 

Energia i Indústria

Centrals tèrmiques, Crevillent i Xixona, paralitzades gràcies a l’activisme social                              

Els ecologistes del Baix Vinalopó començaren l’any amb l’amenaça de rebre una central tèrmica de 100 MW, que volien fer-los a la partida del Boch, Crevillent. La promotora d’aquesta indústria altament contaminant era una empresa pública irlandesa, ESB Internacional. En un principi, els promotors comptaven amb el suport de la Cooperativa Elèctrica Sant Francesc d’Assís, que havia comprat el sòl on anaven a fer la planta. Mentrestant, Iberdrola s’afanyava preparant la construcció de les línies elèctriques i els transformadors necessaris.

Sense perdre temps, el 15 de febrer, els col·lectius ciutadans s’organitzaren i crearen la Plataforma contra la Central Tèrmica de Crevillent. El seu primer portaveu fou Iván Lledó. Hi participaren la pràctica totalitat dels col·lectius ciutadans comarcals: l’Associació de veïns 5a Elevació; la Colla Ecologista el Campanà; l’Associació d'Afectats de Càncer de Crevillent; l’Esquerra Republicana del País Valencià; el Casal Jaume I de Crevillent; Margalló-Ecologistes en Acció; la Federació d'Associacions de Veïns de Crevillent; el Col·lectiu Matola; el PSPV-PSOE de Crevillent; l’Associació de veïns Partida de  Catxapets; l’Associació de veïns Penyeta Redona; i l’Associació Amics de la Natura.

Els arguments en contra d’aquesta indústria altament contaminant eren que el consistori ja havia donat el vistiplau a la construcció d’un parc fotovoltaic, i amb això garantien la millora del subministrament elèctric, que a la comarca era tradicionalment deficient. A més, una central tèrmica emet moltes emissions de gasos, per la qual cosa deu fer-se a més de 2 km dels nuclis de població, però on pretenien fer-la, estava a menys de 800 del barri de l’Estació, a menys de 400 metres de 50 habitatges o del polígon industrial 14.

Els fumerals de la tèrmica hauria contaminat un radi de 50 km, un espai altament poblat. Les seues emissions haurien deteriorat la qualitat de l’aire a tota eixa zona, augmentant els nivells de CO₂, els òxids de nitrogen (NOₓ), i hagueren generat boires tòxiques provocades per la interacció dels gasos contaminants amb la calor i les altes pressions, prou freqüents en eixe indret. Tot això haguera afavorit pluges tòxiques, augmentant els riscos per a la salut de la població. A més, aquesta indústria necessitava un subministrament d’aigua diari, al voltant de 36.000 litres, enmig d’una zona on els recursos hídrics són escassos. En febrer es va conéixer que l'empresa promotora no havia ingressat l'aval necessari per a començar els tràmits administratius. Ben segur que, donada la unànime oposició de tot el teixit social, els entraren dubtes i aviat, la Cooperativa de Sant Francesc es va fer enrere.

Els polítics no trigaren molt a desmarcar-se de cap responsabilitat respecte del projecte. Primer es llevaren les puces deixant la responsabilitat de la decisió, al resultat de l’estudi d’impacte ambiental. A més, fent un exercici de joc a dues bandes, asseguraren que si la Generalitat declarava el projecte d’utilitat pública, llavors es podria dur endavant. L’any següent, quan ja era evident que no es faria la Tèrmica, el batle de Crevillent del Partit Popular, Cèsar Asencio, es va declarar ferm opositor al projecte, assegurant que tot havia sigut culpa dels socialistes, perquè necessitaven potència elèctrica per a construir dessaladores, perquè no volgueren fer el transvasament de l’Ebre!

Tot i que, cal tornar al mes març de 2009, per acabar de convéncer els darrers partidaris de la central tèrmica, la Plataforma encetà una campanya d’arreplegada de signatures i pararen taules informatives per tot arreu. Sols a Elx i Crevillent aconseguiren el suport de 2.000 ciutadans. En acabant, gràcies a la força dels seus arguments en contra i l’ampli suport veïnal, van organitzar una actuació de Pep Gimeno, el Botifarra. La Plataforma havia guanyat la partida, ESB Internacional llançà la tovallola, renunciant a la tèrmica de Crevillent. Encara que hi havia més, en paral·lel havien previst fer una altra tèrmica a Xixona, en concret al polígon de l’Espartar III. Tot i que, després del fracàs de Crevillent, els entrà la por en comprovar l’oposició ciutadana i la crisi, llavors, van desistir de fer més negocis al sud del País Valencià.

 

Incident a la nuclear de Cofrents

El dia 26 de març, la nuclear va patir una sobtada reducció de potència. Aquestes incidències, per normativa, s'han de comunicar Consell de Seguretat Nuclear (C.S.N.), cosa que no es va fer. El problema és que no era la primera volta que patien aquestes incidències, cosa que implicava la necessitat d'aturar la central per fer una acurada anàlisi, trobar les causes i corregir-les.

 

Reviscolaren la Plataforma Tanquem Cofrents

La Plataforma Tanquem Cofrents, va reactivar-se per aconseguir que, una volta acabada la vida útil de la instal·lació, es tancarà definitivament, sense més prorrogues. Les entitats que hi participaren foren: Greenpeace; Intersindical Valenciana; Ecologistes en Acció del País Valencià; Joves Verds; WWF-València; CGT-P.V.; Acció pel Clima; ATTAC-P.V.; GECEN; Compromís pel Territori; Xúquer Viu; i Baladre. Els primers portaveus que triaren foren Ana Ariza, d'Ecologistes en Acció PV, José Albelda de Greenpeace, i Carles Arnal Ibàñez, d'Acció Ecologista AGRÓ.

 

Ascó va rebre la multa més grossa mai emesa

El mes de maig, la Nuclear d’Ascó, va rebre la multa més copiosa mai emesa a una central nuclear, li caigueren 15,4 milions d’euros. Els fets van ocórrer en 2007 i provocaren l’emissió de radioactivitat per damunt dels límits legals, que afectaren uns treballadors. L’incident no es comunicà al Consell de Seguretat Nuclear, fins a l’any següent. Els penalitzaren per no informar a temps i per no prendre mesures radicals per a tancar les zones afectades.

 

Incendis

Aquest exercici, a casa nostra, es van produir 427 incendis, el seu nombre per províncies fou: 109 a Alacant, on es cremaren 1.459,30 ha, 115 a Castelló que calcinaren 1.177,05 i 203 a València, que van convertir en cendres un total de 295,94 ha de superfície forestal. Del total de focs, un 343 (80,33%) foren connats, això implica que pogueren controlar-se en poc temps, limitant les seues afeccions. A casa nostra, els focs provocats per negligències i causes accidentals foren un 40,98% del total, els intencionats un 31,62% i els provocats per llamps un 25,29%.

Sols tinguérem tres grans focs que cremaren més de 500 ha. A la Nucia, el 24 de gener començà un foc provocat per la caiguda d'una línia elèctrica que cremà 1.006 ha. El 23 de juliol començà un foc a Sogorb que cremà 1.026,72 ha, provocat per un llamp. El 22 de juliol, unes obres en una casa prefabricada a la Vall d’Alcalà, provocaren un sinistre que cremà bona part de la Vall d’Alcalà i de la Vall de Gallinera, calcinant 546 ha. Uns altres dos sinistres es produïen al barranc de la Batalla i al Viaducte d’Alcoi. Un altre dels espais més valuosos que es van cremar fou el Puig Campana, que el 24 de gener va patir un foc que va desfer 1.006 ha.

 

Infraestructures i transport

Afeccions i defensa de les comarques del Vinalopó

Eixe any estaven fent les obres del traçat de l’AVE cap a Alacant. Això implicava la construcció de grans infraestructures, que significaren greus afeccions per a les comarques de l’Alt i el Mitjà Vinalopó, els termes més afectats foren Elda, Monòver, Novelda, Montfort  i Asp. El tren devia travessar un territori que tenia un relleu molt abrupte, cosa que implicava moltes dificultats tècniques. Això es va traduir en la necessitat de construir un bon grapat de solucions hidrològiques, agrícoles i la modificació de les innombrables vies de serveis. També implicava la construcció de grans infraestructures, com foren el túnel de les Barrancades, d’Elda, amb una longitud de 2.890 m, o el viaducte sobre el riu Vinalopó, que va necessitar la construcció d’una plataforma de 1.481 m. Calia fer un gran nus ferroviari de Montfort, per a facilitar la bifurcació de la línia, que devia anar cap a Alacant i el ramal cap a Múrcia. A més, devien creuar cursos fluvials complexos, com eren els voltants de l'antic pantà d'Elx (s. XVII). Totes aquestes obres provocaren un gran impacte al territori, cosa que mobilitzà una ciutadania condemnada a patir les conseqüències, per facilitar que gent aliena passarà a tota velocitat per davant la porta de sa casa.

La Generalitat va considerar que les comarques del Vinalopó devien convertir-se en subministradors i patidores de les infraestructures nocives, que devien nodrir l’àrea metropolitana d’Alacant-Elx. Havien d’acollir les plantes de producció energia, com la Zona 15 del Pla Eòlic valencià, que devia desplegar per les serres del Maigmó i del Cid, 200 aerogeneradors. Devien perdre conreus valuosos per a convertir-los en macroplantes solars, o per allotjar centrals tèrmiques. A més de perdre terres productives o espais naturals, també devien renunciar al patrimoni cultural, com era l’antiga canalització (segle XVIII) i els aqüeductes que van dur la primera aigua de boca que aplegà a Elx, que devien ensorrar-los per a deixar pas a l’AVE. En paral·lel, els promotors trobaren al Vinalopó Mitjà sòl més econòmic i proper a les principals vies de comunicació que duien cap a la gran àrea metropolitana d’Alacant-Elx. Això es va traduir en la proposta de requalificar sòl per a construir 29 PAI, cosa que implicava fer fins a 41.831 habitatges nous.

Els consistoris i els promotors urbanístics oblidaven que aquest creixement exponencial implicava multiplicar les necessitats hídriques, energètiques i l’obertura de noves vies de comunicació. També significava ocupar bona part dels darrers espais mig naturalitzats que els quedaven, com eren les Canyades-el Tite d’Elda, la Serreta de Novelda, Tatiana en Asp, el Majorat, Boticària, Betíes i Secanyet a Monòver i Velaire a la Romana. En 2009, sols hi havia construït un camp de gloff a Monfort del Cid, malgrat que els nous projectes urbanístics pretenien fer-ne nou més, a Elda, Asp, dos al Fondo de les Neus, quatre a Monòver, i un a Novelda.

Totes aquestes agressions van impulsar el sorgiment d’un fort moviment de defensa del territori. Aquest any 2009, sols al Vinalopó Mitjà hi havia en funcionament 74 associacions veïnals, grups de propietaris afectats per les expropiacions a Novelda, Monfort del Cid o a Petrer, a més d’innombrables grups naturalistes i ecologistes. Eixe teníem lluitant contra aquestes amenaces a l’Associació per a la Defensa i el Gaudí de l’Asp Rural (ADDAR) d’Asp, el Grup Defensor i Protector de les Aus Carduelis; el Grup Naturalista Heliaca de Monòver; l’Associació d’Amics de la Vall de l’Avaiol, de Petrer; l’Associació Ecocultural de les serres del Maigmó i del Sit, també de Petrer; el Club Arruí del Vinalopó; Acció Ecologista Tarai, d’Elda-Petrer, el Grup Ecologista Naturalesa Viva d’Elda, Ecologia i Pau de Novelda; o la Plataforma Zona 15 No, de Petrer i Castalla.

Contra el creixement exponencial de l’urbanisme i l’agressió de les infraestructures, es formaren grups de resposta ciutadana, a Monòver, la Romana, el Fondo de les Neus i el dels Frares, o Monfort del Cid. Es van crear grups especialitzats en la Defensa del Territori, com foren: la Coordinadora Nova Cultura del Territori; la Plataforma per un Urbanisme Sostenible; la Plataforma Tren sí, AVE no; l’Assemblea Ciutadana per un Asp Sostenible; la Plataforma Línies Elèctriques Sense Impacte Agrícola de Montfort i Novelda; l’Associació per un Territori i Ambient pels Ciutadans de Monòver; la Plataforma per a un Urbanisme Sostenible; o la Plataforma Cívica contra la incineradora de Monòver; o l’Associació Sociocultural El Tramvia número 2, de la Romana. Afortunadament, les comarques del Vinalopó, van perdre la por a reclamar el seu espai i la seua pròpia personalitat.

 

Benissa continuava partida per la travessia de l’N-332

Benissa continuava esperant treure, fora del nucli urbà, la travessia de la Nacional 332. En el poble coneixien eixa variant com la ronda dels Cotino, en al·lusió a la família del conegut polític, propietaris del Grup SEDESA. Els continus escàndols de corrupció que envoltaven aquesta família, aconseguiren paralitzar un projecte llargament desitjat per aquesta localitat de la Marina Alta. Ara, per fi, quan havien aconseguit que començaren les obres, aviat les hagueren de paralitzar, perquè depenien d’un programa urbanístic que, la crisi havia paralitzat, cosa que impedia el cobrament de les quotes urbanístiques que devien permetre finançament de l’obra. Per a espentar la infraestructura, els veïns crearen la Plataforma Cívica Variant de Benissa. En no res, arreplegaren 3.000 signatures de suport, en una vila de 10.000 veïns. Fins al 2015, Foment no tornà a activar l’obra que, aleshores, costà 27 milions d’euros, per fer 4,65 km.

 

CV-300 no per ací! Coordinadora d’Amics de l’Horta

La Conselleria d’Infraestructures publicà la licitació de l’estudi de mobilitat de l’àrea metropolitana de València i l’expedient de direcció i control tècnic de carreteres per al Pla d’Infraestructures Estratègiques (PIE), per al període 2009-2011. Aquest pla d’infraestructures de l’àrea metropolitana de València, era un document d’intencions polític-tècnic, sense cap suport legal ni pressupostari, que no respectava les normes pròpies de la Generalitat, establertes en la LUV. Entre els desficacis, volien tornar a treure del calaix de les infraestructures, la construcció d'una Ronda entre Albalat dels Sorells i València, per substituir la CV-300, la popularment coneguda com l'antiga carretera de Barcelona (N-340). Aquest projecte duia més trenta anys intentant obrir-se camí, i sempre hagueren de desestimar-lo, per la ferma oposició social.

Part del seu traçat volia aprofitar els marges del barranc del Carraixet, ocupant camps considerats com a horta de protecció integral (HPI), segons el PATH. Havia de travessar l’Horta Nord, partint de Benicalap, passant pel Poble Nou, Tavernes Blanques, Almàssera i Meliana, per acabar en Albalat dels Sorells.

Per aturar aquesta infraestructura, es va formar la Coordinadora Amics de l’Horta, que encapçalà Eva Llopis Sancho. Com la resta d’intents, ara obtingueren suport de l’Associació de Veïns del Racó de Sant Llorenç, la Cooperativa Agrària Sant Cristóbal, l’Associació de Veïns de Defensa de l’Horta Protegida, l’Associació de Veïns de la Patacona, l’Associació de Veïns Desemparats, l’Associació de Veïns del Centre Històric i l’Horta d’Alboraia, la Unió de Llauradors i Ramaders (COAG), el Moviment Cívic per l’Horta, Acció Ecologista AGRÓ. Una volta més, tornà a passar el de sempre, hagueren d’oblidar menjar-se l’horta per fer autopistes.

 

Malbaratar diners, la Torre de Miramar de València

El govern central finalitzava la Torre de Miramar, situada a l'entrada nord de València, on s’acaba la V-21, l’autovia de Puçol. Eixa obra es va convertir en la redona més cara d'Espanya, perquè costà 24 milions d'euros. L’origen del negoci fou la construcció d’un pas subterrani per a entrar al cap i casal, evitant l'encreuament de Tarongers i la Ronda Nord, eliminant el que fins aleshores s’havia batejat com el semàfor d'Europa.

El problema fou que algú amb poc trellat va pensar rematar eixa infraestructura viària clavant-li al mig un monòlit faraònic, una torre-mirador de 45 metres d'alçada. En teoria, devia ser una atracció turística que podia acollir fins a 160 persones, una mena de nou Micalet, des del qual es veuria el campus de la Politècnica, Tarongers, el Cabanyal i la mar. Eixe cirialot lleig sols estigué obert tres mesos, perquè estava enmig de grans vies, sols pensades per al trànsit dels cotxes, allunyat de tot i amb accessos difícils. En resum, tot quedà en un escandalós malbaratament de diners públics, del qual sols guanyaren les constructores que van fer l'obra.

 

Legislació

Decrets del Consell

El Govern Valencià aprovà el Decret 70/2009, de 22 de maig, pel qual es creava el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i regulava mesures de conservació addicionals, significant la protecció legal de la flora més amenaçada. Una altra novetat fou la creació de la figura d'hàbitat protegit, per a defensar determinats espais singulars. L'administració va ajornar tot el relatiu al control de plantes invasores, fins al Decret 213/2009, de 20 de novembre, que aprovà mesures per al control d'espècies exòtiques invasores.

Reials decrets

El Reial decret llei 6/2009, de 30 d'abril, va establir diverses mesures relatives al sector energètic, per a combatre la crisi, com foren l’aprovació del bo social.  El Reial decret 30/2009, de 16 de gener, va establir les normes per a poder comercialitzar els bolets, per a l’ús alimentari. El Reial decret 1304/2009, de 31 de juliol, va regular el dipòsit i l'eliminació de residus als abocadors. Mentre que Reial decret 243/2009, de 27 de febrer, va aprovar el Pla Nacional Integrat de Residus per al període 2008-2015. Entre altres mesures, va regular que fer amb els residus radioactius.

Amb Reial Decret 174/2009, de 29 de desembre, es declararen noves zones per a engreixar la Xarxa Natura 2000 a Canàries, complementades amb l’Ordre ARM/3521/2009, de 23 de desembre.

El Reial decret 243/2009, de 27 de febrer, regula la vigilància i control dels trasllats de residus radioactius i combustible nuclear gastats, entre els estats membres o procedents o amb destinació a l'exterior de la Comunitat Europea.

El Reial decret 948/2009, de 5 de juny, va definir la composició del Consell Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Cal recordar que, segons la Llei 42/2007, el Consell Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat devia assumir les funcions abans atribuïdes al Consell Assessor de Medi Ambient. A més d’un president i un vicepresident del ministeri, va crear 35 vocalies, amb veu i vot, manco que sols assignava cinc a les organitzacions no governamentals d’àmbit estatal, vinculades amb la conservació.

El Reial decret 1304/2009, de 31 de juliol, va modificar el decret 1481/2001, de 27 de desembre, sobre l'eliminació de residus mitjançant el dipòsit en abocador.

El Reial decret 1428/2009, d'11 de setembre, modificà el Pla Bàsic d'Emergència Nuclear, aprovat per Reial decret 1546/2004, de 25 de juny.

El Reial decret 1514/2009, de 2 d'octubre, regulava la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i la deterioració.

El Reial decret 1549/2009, de 9 d'octubre, regulava l'ordenació del sector pesquer i la seua adaptació al Fons Europeu de la Pesca.

El Reial decret 1823/2009, de 27 de novembre, va concedir una subvenció a les comunitats autònomes per a l'execució urgent d'actuacions per al compliment de la legislació d'abocadors, incloent-hi la clausura d'abocadors il·legals i la captació de biogàs en abocadors, i altres actuacions complementàries.

El Reial decret 1826/2009, de 27 de novembre, va modificar el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis, aprovat per Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol. S'hi fixaven les temperatures mínimes i màximes dels sistemes de calefacció i refrigeració.

Ordres i Resolucions

Al Butlletí Oficial de l'Estat: 26 de febrer de 2009, Núm. 49, es va publicar la Resolució de 20 de gener de 2009, per la qual s'aprovà el Pla Nacional Integrat de Residus per al període 2008-2015.

L’Ordre ARM/1647/2009, de 15 de juny, va prohibir la pesca dels taurons, com el Prionacea glauca o l’Ixurus oxyrhinchus, així com la resta d’espècies d’aquest grup faunístic.

L’Ordre ITC/1721/2009, de 26 de juny, es va establir la minoració de la retribució de la producció d'energia elèctrica, en l’equivalent al valor dels drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle assignats gratuïtament, per a les produccions del 2007. El mateix va fer L’Ordre ITC/1722/2009, de 26 de juny, per a l’exercici de 2008 i el primer semestre de 2009.

L'Ordre PRE/2827/2009, de 19 d'octubre, va modificar les assignacions establertes en el Pla Nacional d'Assignació de Drets d'Emissió de Gasos d'efecte d'hivernacle, 2008-2012, aprovats pel Reial decret 1370/2006, de 24 de novembre.

Mitjançant l'Ordre ARM/3521/2009, de 23 de desembre, es declaraven zones especials de conservació els llocs d'importància comunitària, marins i marítim terrestre de la regió Macaronèsica de la Xarxa Natura 2000 aprovats per les Decisions 2002/11/CE de la Comissió, de 28 de desembre de 2001, i 2008/95/CE de la Comissió, de 25 de gener de 2008. Mitjançant una esmena d'última hora, al projecte de Llei de Navegació Marítima, la ministra socialista, Elena Espinosa Mangana (Ourense, 1960), va desvirtuar la protecció del litoral. La modificació va permetre vendre habitatges construïts abans de 1988, dins del domini públic costaner. Cosa que estava prohibida expressament la llei de costes anterior. Tot i que aquesta norma, encara trigà temps a aprovar-se (14/2014, de 14 de juliol), el mal ja estava fet, en obrir la porta a la legalització i la transferència dels habitatges alçats en primera línia del litoral.

Normatives europees

Pacte Verd Europeu

Entre les novetats legislatives, implicà l’entrada en vigor del Pacte Verd de 2009. El seu objectiu era enfortir el desenvolupament sostenible, focalitzant en les polítiques energètiques, i impulsar l'acció climàtica. De resultes es van elaborar lleis com la Directiva 2009/128/CE sobre l'ús sostenible de plaguicides.

Pacte Europeu d’alcaldes i alcaldesses

El mes de febrer, el Parlament Europeu, va promoure el Pacte dels alcaldes i les alcaldesses. El seu objectiu era millorar la qualitat de vida dels ciutadans, respecte del clima i l’energia, involucrant directament als consistoris. Pretenia afavorir l’adaptació de les ciutats als reptes que significava la lluita contra el Canvi Climàtic i per aconseguir-lo proposaren fer un Inventari d’Emissions de Referència i una Avaluació dels Riscos i Vulnerabilitats Climàtics (ERVC).

Directiva d’ocells

El mes de novembre entrà en vigor la Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre de 2009, del Parlament Europeu, relativa a la conservació dels ocells silvestres. Reconeixia que mantenir les poblacions d’aus era quelcom obligatori per a millorar les nostres condicions de vida i el desenvolupament sostenible.

Acords internacionals

En el Butlletí Oficial de l'Estat: 6 de juny de 2009, Núm. 137, es va comunicar l’Acord Internacional, d’ajustos al Protocol de Montreal, relatiu a les substàncies que esgoten la capa d'ozó, adoptats en la XIX Reunió de les Parts, a Montreal (el Canadá) del 17 al 21 de setembre de 2007.

Es va ratificar el Protocol sobre l'aigua i la salut al Conveni de 1992 sobre la protecció i utilització dels cursos d'aigua transfronterers i dels llacs internacionals, fet a Londres, el 17 de juny de 1999, així com el Protocol sobre registres d'emissions i transferències de contaminants, fet a Kíev el 21 de maig de 2003.

La Resolució de 31 de juliol de 2009, de la Direcció General de medi natural i Política Forestal, va incloure en la llista del Conveni de Ramsar, diverses zones humides d'Andalusia.

El Tractat de Lisboa de la Unió Europea, que es va signar el 13 de desembre de 2007, entrà en vigor l'1 de desembre d'aquest any. Aquest acord va reformar l'estructura la Unió Europea, per a millorar el seu funcionament, atorgant més competències al Parlament Europeu, i donant personalitat jurídica pròpia a la Unió. Entre els seus objectius destacava el compromís d'assolir un desenvolupament sostenible i compatible amb la protecció del Medi Ambient. Van crear noves figures, com el càrrec de president del Consell Europeu, es va reforçar el paper de l'Alt Representant per a la Política Exterior, convertint-lo en una mena de superministre d'exteriors.

 

Política i societat

La situació econòmica continuava deteriorant-se, en augmentar les conseqüències de la crisi, tot mentre que, en paral·lel, apareixien nous casos de corrupció. Dúiem molts anys enganyats per una prosperitat que sols era per als corruptes i per als més rics, la resta, de sobte, entropessà amb una realitat social molt diferent.

Es generalitzaven els expedients de regulació d’ocupació, augmentava exponencialment l’atur, en conseqüència es multiplicaven els embargaments i els desnonaments, condemnant molts ciutadans a la pobresa. Sols a Alacant, a finals d’any, teníem 228.110 aturats, mentre es mantenien 728.700 treballadors actius, un percentatge que era cinc punts superiors a la mitjana de l’estat (La Verdad, 30/01/2010). A Elx estaven sense faena, 30.000 treballadors, mentre que a tot el País Valencià, pujaven del mig milió. A tot l’estat, un milió de ciutadans malvivien sense dret a rebre cap prestació.

Per a protestar per les retallades i els acomiadaments, el 28 de març s'organitzaren diverses manifestacions al llarg del País Valencià. El 13 de juny s'organitzà una altra concentració a València per a protestar contra la corrupció de l'administració valenciana, en la qual exigien la dimissió del president de la Generalitat.

En canvi, les ajudes de l’administració anaven a uns altres, es materialitzà el rescat de la banca, que pujà 58.000 milions d'euros, dels quals, fins al 2025, només se n'havien recuperat 6.922, un 11,93% del total (Segons dades del FROB). Eixe any, el deute extern dels bancs i de les caixes d’estalvi espanyoles sumaven els 832.000 milions d’euros, l’equivalent al 45% del total del deute de l’estat.

 

Corrupció

Després de cinc anys, el 12 de maig, la jutgessa de Nules va finalitzar instrucció del cas Fabra,  per la trama dels plaguicides, imputant-li delictes mereixedors de presó. A mitjan maig, el jutge encarregat va imputar a Camps per suborn, pel cas dels vestits. El fiscal anticorrupció va sol·licitar presó per falsedat en document oficial.

El Partit Popular intentava amagar les seues responsabilitats en el cas Gürtel. Els intents de fugir de la realitat s’estavellaren el 21 de juliol, quan hagué de dimitir el president de la Generalitat, Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 1962). De seguida, s’estengueren les responsabilitats per la resta del partit. El 29 d’octubre obrien expedient disciplinari a Ricardo Costa Climent (Castelló de la Plana, 1972) i el 10 d’octubre el van destituir com a secretari general del PPCV.

Per a intentar defensar Camps i la resta de casos de corrupció que assetjaven el Partit Popular espanyol, la secretària general, María Dolores de Cospedal García (Madrid, 1965), va encetar la política de la crispació. Enquadrat en aquesta estratègia, pocs dies després, Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 1955), va acusar José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 1960), d’Inquisidor.

En agost, un jutjat de Madrid, va obrir una investigació contra Rita Barberà per una de les derivades del cas Gürtel, de quan presidia la Federació de Municipis i Províncies (FEMP). El mes de setembre hi havia 90 dirigents del Partit Popular, acusats als jutjats per diferents casos de corrupció, mentre que del PSOE eren 33.

 

La Fórmula desastre!

Es va fer la segona carrera de Fórmula 1 a València, oficialment: el Gran Premi d'Europa. El president Camps ja sabia que eixe esdeveniment era una ruïna econòmica, però devia mantenir la festa, per a intentar tapar els escàndols que començaven a multiplicar-se. Valmor Sports, l'empresa pantalla dels amiguets: Fernando Roig, Jorge Martínez Aspar, Bancaixa (33%), Vicente Cotino i José Luis Olivas, eren els que devien gestionar l'esdeveniment, pagar les factures i embutxacar-se els beneficis, però no treien prou per a tot. Això sí, ells cobraven bones nòmines puntualment. El 9 de juny, sols havien venut 8.000 de les 50.000 entrades disponibles, llavors, no muntaren totes les que cabien. La data de la carrera s'acostava, perquè la van fer el 23 d'agost. Aleshores intentaren negociar amb Bernie Ecclestone, una reducció del cànon. Ho aconseguiren, els costà al voltant de 20 milions d'euros, malgrat que, com sols tenien deutes, fou la Generalitat la que hagué de pagar-los. Sols eixe any, Valmor va perdre 12,5 milions d'euros.

 

Ultradreta verda?

Venien temps roïns per a la dreta valenciana, que acabà esguitant la ultradreta. Es va dissoldre el partit Alianza  Nacional, que havia encapçalat l’advocat nazi Pedro Pablo Peña. Van convertir-se en un partit "eco-feixista": Pensamiento y Acción Ecologista (PAE). Es declaraven seguidors de Manuel Galiana Ros, que en 2008 publicà “Crisis global: El fin de una era”.

Entre els “mèrits” d’Alianza Nacional, grup que s’havia fundat a València en 2005, figuraven donar suport i refugi a Pedro José Cuevas Silvestre, un dels assassins d’en Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974-1993).

En aquesta nova etapa, disfressats de verd, continuaven defensant la raça, tot i que ara intentaven amagar-se sota la “modernor” de la defensa de l’entorn. Per a intentar marcar distàncies, definiren la seua nova carasseta verda com a “ecologia integral”.

 

Residus i Reciclatge

L’any 1997, es va aprovar el Pla Integral de Residus (PIR97), sota el mandat del popular Eduardo Zaplana (Cartagena, 1956), a la Generalitat Valenciana. El Decret 317/1997, de 24 de desembre, del Govern Valencià, que després es va modificar amb el Decret 32/1999, de 2 de març, pretenia ser un instrument de planificació de la gestió dels residus. Per aconseguir-lo va crear onze zones autònomes que devien encarregar-se de la seua gestió.

Això implicava la construcció de plantes de gestió de residus i abocadors gegants, perquè el model triat, consistia a soterrar la brossa, no pas impulsar el reciclatge i la reducció dels residus, quelcom més ecològic que, a més, implicava la creació de més llocs de treball i un impuls per a les economies locals. Apostar per macroplantes de gestió de residus, amb pressupostos astronòmics, es dificultava el control, afavorint la corrupció.

 

El fem de l’Àrea Metropolitana de València i la corrupció

La història del fem de València comença l’any 1900, quan la Societat d’Agricultors de la Vega (SAV) recollia el fem de València amb carros, i els empraven per a adobar els camps de l’horta. En 1967, SAV va obrir la planta de producció de compost, més important d’Europa, en tractar 800 Tm/dia, a la qual donà personalitat jurídica, creant la Companyia Valenciana de Fertilitzants (FERVASA).

L’any 1968, el consistori de València va adjudicar el tractament i reciclatge del fem a FERVASA. Segons el contracte, l’empresa devia pagar al consistori 18 pessetes per cada tona que arreplegarà, amb una concessió fins a 1998. Malgrat que el negoci els isqué malament, perquè perdien diners i aviat reclamaren que la ciutat que cobrirà les pèrdues. En 1975, guanyaren el recurs judicial, que condemnà a València a pagar, 646 pessetes per cada tona de brossa que tragueren dels carrers. Malgrat que l’empresa continuà declarant pèrdues, uns 200 milions de pessetes cada any. En 1982, distribuïren els primers contenidors de fem, pels carrers del cap i casal. L’any 1984 va obtenir llicència d’obertura l’abocador de Basseta Blanca, a Riba-roja de Túria, on tenien previst llançar 92.753 tones/any. Aprofitaren una gran pedrera abandonada, que es va omplir amb més de 3 milions de tones de fem, i estigué actiu fins a 1996.

En 1985, SAV va aconseguir fer el millor negoci de tots amb la brossa, va vendre FERVASA al consistori per 213 milions. Feia anys que no presentaven comptes, mentre asseguraven que tenien moltes pèrdues. Aquesta foscor comptable alçà sospites que es malversaven diners, fou una més de les presumptes corrupcions, que envoltaren el negoci del fem. En 1988, començaren la recollida selectiva, mitjançant uns contenidors específics per arreplegar vidre, que després ampliaren amb els de paper i plàstic.

Des de 1994, tenien en marxa la planta Dosaigües, on acabava bona part del fem sense valor que produïa l’àrea metropolitana, que va substituir l’abocador de Basseta Blanca. L’any 1977, el govern d’Eduardo Zaplana aprovà el Pla Integral de Residus (PIR). En 1996 es va tancar l’abocador de Basseta Blanca, a Riba-roja, les obres de segellament de les 40 ha que ocupava, entraren en la seua etapa final en 2026, sumant un cost de 12,6 milions d’euros.

La creació de l’Abocador de Dosaigües, en 1998, fou una de les contraprestacions del pacte del pollastre de 1995, que va implicar el suport d’Unió Valenciana a la candidatura d’Eduardo Zaplana, a la presidència de la Generalitat. UV tenia vincles molt estrets amb la Societat d’Agricultors de la Vega (SAV), mentre que FCC tenia foscos lligams amb el PP de Madrid, ambdues empreses obtingueren la concessió per a la construcció i gestió de l’abocador, tot i que, la seua adjudicació va ser declarada com a il·legal pel Tribunal Suprem, aquest any 2009. 

La Llei 2/2001, d’11 de maig, va crear les àrees metropolitanes, i es va crear l'Entitat Metropolitana de Residus (EMTRE) per a la gestió dels residus de l'Àrea de València. Aleshores, el fem anava a les plantes de tractament a Quart de Poblet i Aldaia per a la seua classificació, mentre que els residus sense aprofitament, anaven a l’abocador de Dosaigües. En 2004, la batlessa d’Aldaia va ordenar el tancament de part de la planta de tractament del fem, perquè no tenia llicència d’activitat. En 2005, com SAV no devia perdre tants diners, es presentaren i guanyaren la gestió dels residus de la Zona 1. L’any 2007, hagueren de tancar part de la planta de residus d’Aldaia  i començaren les obres per a obrir la planta de Manises, sols quedà funcionant la planta de Quart de Poblet, llavors encetaren la construcció de la planta de tractament de Manises.

El 28 d’agost de 2008, com calia recaptar més diners, l'àrea metropolitana de València va implantar la taxa TAMER. Es tractava d'un tribut obligatori, gestionat per l'Entitat Metropolitana de Residus (EMTRE), que devia finançar el tractament, reciclatge i eliminació de residus urbans, i que es pagava en el rebut de l’aigua. L’any 2020, els ingressos de la taxa TAMER foren setanta milions d’euros. Mentrestant, els ciutadans devien continuar pagant la taxa del fem als consistoris, perquè, segons asseguraven, sols cobrien la recollida del fem. La planta de tractament de Manises, s’adjudicà a l’UTE de SAV, FCC i SECOPSA, les obres començaren en 2008.

Aquest exercici 2009, l'EMTRE malgastava diners en les de la planta Manises, que devia gestionar 350.000 tones/any. Davant les protestes del veïnat de Manises per la pudor i la brutícia que arrossegava el vent, es gastaren 120 milions d'euros amagant el que feien dins. Per aconseguir-ho construïren uns edificis lluïdors. Aquesta planta entrà en servici en desembre de 2012, estava situada al costat de la planta dels Fornells. Eixe mateix any, entrà en funcionament la nova planta de tractaments de fem de Quart de Poblet, entrà, substituint a la de FERVASA, que devia gestionar 400.000 t/any que generaven 1,5 milions d’habitants. La seua gestió s’encomanà a l’UTE els Fornells, formada per les empreses VALORIZA, CORPORACIÓ TÚRIA i CYES. També hagueren d’ampliar l’abocador de Dosaigües, i l’adjudicaren a l’UTE formada per SAV i FCC.

Aquesta zona era la que més volum de fems gestionava de tot el país, implicant un finançament gegant. Amb tants diners en joc, la gestió que feren entre 2004 i 2010 estigué plena d'irregularitats. En 2018, la Fiscalia va rebre una denúncia i va obrir investigacions que acabaren davant els tribunals. Investigaren un alt càrrec tècnic i dos empresaris, per presumptament, atorgar contractes a empreses pròximes, per un valor de deu milions d'euros, cosa que implicà la destitució del gerent de l'EMTRE, en 2020.

 

L’abocador del Campello.

En 2002 es va adjudicar el tractament dels residus de la Zona XV, que provenien la Marina Alta, de la Baixa i el Campello. Tant la planta com l’abocador anaren al terme del Campello, al paratge de les Canyades. Tant la planta de valorització com l’abocador entraren en funcionament aquest exercici, l’empresa que obtingué la seua gestió era fou FCC Medi Ambient. El femer tenia una capacitat de 2.363.384 m³, i es va dissenyar per a una vida útil de poc més de divuit anys, doncs, es reblirà totalment en 2027. En 2022, l’empresa gestora, demanà una ampliació de la seua capacitat. En 2025, Ecologistes en Acció del País Valencià va presentar al·legacions a la sol·licitud d’ampliació (0023/AAI/CV) que demanà FCC mitjançant l’expedient IPPC/2025/089-S.

Els veïns del Campello començaren a partir la pudor que eixia d’un femer. A una distància de  2 km, la pudina era insuportable, fins i tot, a 6 km encara la notaven. Cal sumar les molèsties que provocaven l’exèrcit de camions que anaven i tornaven, a tota hora, carregats amb 100.000 m³ de residus que devaluaven la qualitat de vida del veïnat. Fins i tot, les mateixes autoritats municipals, que havien defensat l’autorització d’aquest abocador, ara s’adonaven de l’engany i de les greus afeccions a la qualitat de vida de la localitat de l’Alacantí. Aleshores començaren a denunciar mancances com que havien construït la bassa de lixiviats, quelcom necessari per a evitar els riscos de fuites i contaminació dels aqüífers. Contra l’agressió que implicava la planta de deixalles es va formar l’Associació d’Afectats per l’Abocador, que presidia Nieves Rodríguez.

 

L'abocador de Llanera

El 25 de juliol de 2005, es va adjudicar la gestió de la brossa de les comarques de la Costera, la Canal de Navarrés, la Safor, la Vall d’Albaida i la Vall d’Aiora-Cofrents. A Llanera de Ranes, li tocaren la planta de tractament dels residus urbans, com l’abocador. Situat a sols 6 km de Xàtiva, al terme de Llanera de Ranes, ocupant sòl considerat com a forestal, on el veïnat solia eixir a gaudir de la muntanya, volgueren fer un gran femer de quasi mig milió de metres quadrats, per a gestionar una capacitat de tractament de 146.400 t/any.

El mes de juliol d’aquest any, els tècnics de la Generalitat redactaren un informe sobre la concessió de les obres de construcció de l'abocador i l’adjudicaren a Urbaser, amb una puntuació de 76,46 punts sobre 100. Tot i que en el mes de desembre rectificaren, van emetre un segon document que atorgava la concessió a l’UTE de FCC i Dimesa, que havien obtingut 62,58 punts. Sorprenentment, la nova oferta guanyadora incloïa sòl propietat de la família Juan Cotino, que a més estava separat i allunyat de la parcel·la principal. En 2015,un jutjat de Xàtiva acceptà investigar una denúncia per part d’un empresari, sobre un presumpte suborn de 3 milions d’euros, que hauria facilitat el canvi de guanyador de la concessió.

Aviat, es va mobilitzar bona part del teixit social de la Costera i la Canal de Navarrés, que formaren una plataforma opositora. El 20 de juny, organitzaren una cursa contra l’abocador. El dia 11 de juliol es manifestaren 3.000 veïns a Xàtiva per a intentar aturar aquest projecte i dos dies després, hi hagué una altra convocatòria a Roglà i Corberà, a la qual acudiren forces policials de tota la comarca per a intentar intimidar la ciutadania i evitar que assistiren a l’acte reivindicatiu. El mes de juliol, membres de la plataforma començaren a anar per tota la comarca explicant la problemàtica i demanant suport, mitjançant la presentació de mocions als consistoris, demanant la paralització del projecte.

El mes d’octubre, el president de la plataforma i batle de Torrella, Francisco Moreno, el vicepresident Pau Mendoza i Xavier Delgado es van reunir amb el subdelegat del govern, per a demanar seguretat per als actes que convocaven i agrair el suport que els havien donat, fins aleshores. En 2018, el govern del botànic, va desestimar la construcció de la planta de tractament de residus i l’abocador.

 

Plataforma No a l’abocador a Moixent

El mes de febrer es va formar una plataforma en contra d’una planta de tractament de residus al paratge de les Alcusses, als termes de Moixent i la Font de la Figuera, afectant també el terme de Fontanars. El 9 de març convocaren una concentració de protesta. El desgavell és que la planta que pretenia fer la unió d’empreses formada per Girsa, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i Sacyr-Vallehermoso, anava al costat mateix del poblat ibèric de les Alcusses, Monument Històric Artístic Nacional, des de 1931. A més, anaven a clavar-lo just al costat d’una fèrtil zona de vinyes. La mobilització ciutadana fou ferma i el mes de març havien recollit 5.000 signatures del veïnat. Els carrers de la vila s’emplenaren de cartells amb la consigna: “Moixent diu no a l’abocador”. Donada l’oposició encapçalada per la Plataforma No a l’Abocador de Moixent, el Consorci de Residus optà per intentar-ho en un altre lloc.

 

Tribunals, sentències

Llacuna de Torrevella, Arxiu RMiB

Desaparició de les zones d’amortiment dels parcs naturals

La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, en el recurs de cassació núm. 3742-2005, va dictar Sentència, el 30 de setembre de 2009. Anul·là el Decret 60/2003, de 13 de maig, de la Generalitat Valenciana, que establia la creació de zones d'amortiment de 500 metres d'amplària, per als parcs de les Salines de Santa Pola, les Llacunes de la Mata-Torrevella i el Fondo d'Elx-Crevillent, que per a protegir-les prohibia edificar en elles. Eixa decisió implicava alliberar milions de metres quadrats que es podrien urbanitzar al voltant de les zones humides del sud d'Alacant, condemnant-les a la seua desaparició.

 

Condemna per no protegir les aus silvestres

Per a donar compliment a la Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, de 28 de juny de 2006, mitjançant la qual condemnaven diverses autonomies per haver incomplit el manament de la Directiva 79/409/CEE, referent a la protecció de les aus  silvestres, entre elles al País Valencià. Es va publicar l’Acord de 5 de juny (DOCV Núm. 6031, de 09.06.2009) i l’Acord de 27 de novembre de 2009, del Consell, amb una correcció d'errades. Va ampliar la Xarxa de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), designant vint-i-cinc noves àrees ZEPA, algunes d’elles marines, ampliant la superfície protegida d’unes altres 16. Així doncs, sota aquesta figura de protecció quedaren emparats un total de 43 espais (Segons dades del MITECO, 2024). Els nous espais protegits foren els Illots de Benidorm i Serra Gelada, l’Espai Marí de l’illa de Tabarca, la Serra d’Irta, l’Espai Marí d’Orpesa i Benicàssim, el Montgó i el Cap de Sant Antoni, el Prat de Cabanes-Torreblanca, l’Albufera, l’Espai Marí d’Ifac, l’Almadrava, l’Espai Marí de la Marina Alta, l’Espai Marí de Cap Roig, l’Espai Marí de l’Entorn de les Illes Columbretes.

 

Drets d'emissió de gasos

La Sentència, de 15 de juliol de 2009, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, va declarar la nul·litat de l'apartat 4.A.a. del Pla Nacional d'Assignació de drets d'emissió 2005-2007, aprovat per Reial decret 1866/2004, de 6 de setembre.

La sentència, de 21 d'octubre de 2009, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, per la qual s'anul·la la disposició addicional única del Reial decret 1767/2007, de 28 de desembre, pel qual es determinaven els valors a aplicar l'any 2008 per al finançament dels costos corresponents a la gestió dels residus radioactius i del combustible gastat, i al desmantellament i clausura d'instal·lacions.

 

La Punta, la lluita continuava

La resistència veïnal de la Punta, encapçalada per l'Associació de Veïnes de la Unificadora de la Punta, va tenir un èxit als jutjats. En juliol d'aquest any, el Tribunal Superior de Justícia de València dictà sentència anul·lant el Pla Especial de la ZAL. L'argument fou que l'expansió del port no comptava amb el pertinent informe d'avaluació ambiental, com exigia la llei de costes. Davant aquesta sentència, les administracions van presentar un recurs de cassació, que tornaren a desestimar en 2015. Malgrat tot, del barri i del seu veïnat no quedava res més, que un espai tancat, a mig urbanitzar. Malgrat que en 2026, el Tribunal Suprem, tot i reconéixer la il·legalitat de l'expropiació, en considerar que no podien refer el barri i els horts, va legalitzar la ZAL.

 

Una sentència, detonant del Procés

Abans de fer-se pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya, l'ambient anà esclafant-se. El mes de juny, el Partit Popular va arremetre amb tot el suport dels mitjans de comunicació de Madrid, en contra del consistori d'Arenys de Munt, que havia decidit organitzar una consulta popular sobre l'independentisme. El tret d'eixida del conflicte va ser el 26 de novembre, quan es va publicar el veredicte que anul·lava la reforma estatutària, en considerar il·legals els articles relatius a definició de nació i llengua.

Als conservadors, els molestava tot el que anarà en contra la unitat, com el terme nació i el manteniment d’una llengua diferent. La resposta catalana fou de sorpresa en despertar del somni de la diversitat i el federalisme, en desfer-se els nassos davant el mur de la unitat i la supremacia castellana.

L’endemà tota la premsa catalana va publicar una editorial conjunt que es titulava “La dignitat de Catalunya”. Per a refer-se, convocaren una manifestació multitudinària sota el lema de “Som una nació, nosaltres decidim”. Eixe fou el tret d’eixida del Procés cap a l’intent d’assolir la independència, en no sentir-se respectats pel nacionalisme espanyolista. Aviat es activaren les xarxes fosques del control de l’estat. S’obriren les investigacions judicials del cas Pretòria, pel presumpte finançament il·legal del Partit Socialista de Catalunya (PSC) i de Convergència i Unió (CiU).

 

Assetjament al jutge Garzón

El Tribunal Suprem va obrir investigacions contra el jutge Baltasar Garzón, començava l'assetjament contra el magistrat, que s'havia atrevit a investigar als polítics del bipartidisme. Enmig de molts clars i moltes foscors, el jutge s'havia cregut que podia anar per lliure, sense respectar el poder judicial, un dels principals reservoris de l'estat franquista. Ingènuament, va pensar que, amb l'única arma de les lleis, podia enfrontar-se amb el poder polític. Evidentment, no trigà molt a adonar-se de la crua realitat, les lleis sols eren un entramat per a mantenir els poders tradicionals. Ningú podria fer-los front amb el Codi Penal, el seu intent de fer valdre les lleis, estava condemnat a la irrellevància. En un no res, li muntaren un procés, i el feren fora de la carrera judicial.

Urbanisme

Paterna, Arxiu RMiB

Les promotores fan i desfan, mentre Paterna no sabia res!

Una promotora que urbanitzava el sector de Molins, a Paterna, va tallar 50 arbres que creixien als escocells del carrer Crist de la Fe. En denunciar-lo els ecologistes al ple del consistori, el regidor responsable digué que no sabia res de res.

 

La crisi i l’expansió urbanística a Elx

L’oposició veïnal i la crisi ajudaren el territori, el mes de maig es va anul·lar el projecte urbanístic d’alçar 1.200 habitatges a la Marina, d’Elx.

 

Plataforma Xixona SOStenible

Les autoritats municipals i els promotors de Xixona eren molt impulsius, aquest any encara tenien entre mans una allau d’urbanitzacions en projecte. En cinc indrets diferents del seu terme volien fer-ne 12.500 habitatges i un camp de golf, quan la vila sols tenia 7.500 veïns censats. Contra aquest desgavell es va crear la Plataforma Xixona SOStenible en 2005, la seua força i l’ajut de la crisi aconseguiren aturar-los tots, excepte el del Vergeret, que ja estava a mig fer. Un dels seus portaveus fou David Ballester.

 

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Alimentació

Menjars ultraprocessats (UDF), el pinso dels pobres

Un estudi publicat a la revista britànica The Lancet, denunciava que la indústria dels ultraprocessats (UPF), s’havia convertit en negoci de guanyar diners a cabassos, especulant amb els aliments, mentre perjudicaven la salut de la ciutadania. Van obrir-se camí en el mercat, allargant el temps  la conservació dels aliments, malgrat que després descobriren el negoci dels additius i conservants que incrementaven el gust, fent-lo més addictius i amb una conservació molt més llarga. Amb una barreja de matèries primeres de baixa qualitat, quasi de rebuig, llavors molt barates, modificades per una barreja de substàncies químiques, van crear una mena de pinso per als humans. Aconseguien textures, olors i gust molt més atractius per als consumidors. No els importà abusar de substàncies que en grans quantitats són verins per a la salut, com eren la sal i el sucre. A més, la generalització de l’ús del microones es podien calfar en no res, i es podien menjar en sols uns segons, sense embrutar res.

Aquesta combinació potenciadora del gust, de l’olor i el sabor, amb la facilitat per a cuinar-los i embrutar poc, estigué impulsat per una campanya publicitària intensiva. Estaven condemnats al triomf, aconseguint guanyar-se el sector més humil de les societats occidentals, més preocupat pel gust, el preu i la senzillesa, que per la qualitat i la salubritat del menjar. Segons l’estudi, aquest exercici, van conquerir el 50% del consum alimentari total. El detall important que s’amagava darrere d’aquesta degradació alimentària, és que consumir molts UDF provoca moltes malalties, cardiovasculars, augment dels nivells de colesterol, al·lèrgies, entre moltes més afeccions. Tampoc és menys important que els processos industrials que fan servir, necessiten gastar més combustibles fòssils, o que per a conservar els productes més temps, fan servir innombrables quantitats d’envasos plàstics i molts additius sintètics que no ser sap les conseqüències que poden tenir, a llarg termini. En resum, s’havia creat una bomba contra la salut i el medi ambient.

Un grapat d’indústries amb pocs escrúpols i moltes ganes de guanyar diners, començaren a créixer. Amb els ingressos extraordinaris es dedicaren a enfonsar la competència de les indústries d’alimentació natural. Es convertiren en grans multinacionals amb poder per a modificar lleis o pressionar governs. Els pinsos per als humans, van guanyar la batalla, els perdedors foren els de sempre, els llauradors, ramaders i els petits productors de menjar de qualitat i saludable.

 

Fam al món

El mes de setembre, Josette Sheeran (Orange, 1954), directora del Programa Alimentari Mundial (PAM) de les Nacions Unides, va fer públic que la xifra de famolencs, al planeta, havia superat per primera vegada els mil milions de persones. Estava convençuda que eixe augment era conseqüència directa de la crisi i de la reducció de l'ajuda humanitària. Eixe any, el PAM només tenia 1.179 milions d'euros per a invertir-los a combatre la gana de 108 milions d'empobrits que malvivien en 74 països, quan necessitava 4.585 milions. Es notava la crisi del Primer Món, i es multiplicava la gana dels més pobres. Sols a Bangladesh hi havia 700.000 xiquets amenaçats de mort per la malnutrició. També patien fam els centenars de milers de refugiats que fugien de Somàlia o dels que s’havien refugiat a Kenya. Els països amb més problemes per a garantir l’alimentació dels seus ciutadans eren: Burundi, Txad, la República Democràtica del Congo, Eritrea, Etiòpia i Sierra Leone. El Relator Especial sobre el Dret a l’Alimentació de les Nacions Unides, el sociòleg suís Jean Ziegler (Thun, 1934), va advertir que cada cinc segons moria de fam un xiquet menor de deu anys, i cada quatre minuts moria algú per falta de vitamina A. Cada dia 24.000 éssers humans traspassaven per manca d’aliments i uns altres 100.000, a conseqüència de malalties relacionades amb la desnutrició.

 

Canvi Climàtic

COP15

El mes de desembre es va celebrar la Cimera de les Parts, sobre el Canvi Climàtic, de les Nacions Unides (COP15), a Copenhaguen. L’objectiu principal era substituir el Protocol de Kyoto, per quelcom més ambiciós. Els ecologistes organitzaren una trobada alternativa a la COP15. Entre les seues conclusions, demanaren a tots els països assolir compromisos vinculants, per a mantenir l’augment de les temperatures per sota dels 2 °C. Una altra de les seues peticions va ser assumir una reducció de les emissions globals de CO₂, amb l’objectiu de deixar-les a zero en 2050. Un altre dels punts que consideraven important, era aturar la desforestació.

Els ecologistes volien deixar clar i ras que la ciutadania ho tenia molt més clar que els polítics, i per demostrar-lo, el 15 de desembre convocaren una gran manifestació la capital de Dinamarca, que compta amb la participació de més 100.000 activistes i que tingué el suport de més 516 organitzacions de 67 països. Es produïren enfrontaments entre els més radicals, que se situaren al final de la llarga marxa de protesta, començaren les provocacions d’origen dubtós, i les forces de l’ordre van respondre amb violència, detenint 900 persones.

Com era l’habitual, la cimera no obtingué cap acord vinculant, feren el de sempre, parlar i anunciar bones intencions. Els Estats Units i la Xina pactaren que no assumirien cap acord que implicarà reduccions en les emissions de diòxid de carboni, quan ambdós eren els principals productors. En el document de conclusions de la cerimònia de cloenda, van reconéixer la necessitat d’aturar l’esclafament planetari per sota dels 22 °C, i la necessitat de tornar a fer una revisió en 2015, per a intentar deixar-lo per sota dels 1,5 °C. Els països rics van prometre fer un fons de 30.000 milions de dòlars, destinats als països en desenvolupament, perquè els gastaren reduint les seues emissions.

 

Els límits planetaris

Aquest any, un equip liderat per Johan Rockström (Finspång, 1965), publicaren: “els límits planetaris, un espai operatiu segur per a la humanitat”. Pretenien identificar els límits planetaris que no s'havien de transgredir, per a garantir una estabilitat climàtica. Identificaren deu fites que havia d’evitar traspassar, com eren: La crisi climàtica; l’acidificació dels oceans; el forat d'ozó; el cicle del nitrogen i fòsfor; l’ús de l'aigua; la Desforestació i altres canvis d'ús del sòl; la pèrdua de biodiversitat; la contaminació de partícules en atmosfera; La contaminació química.

 

Glacera a Islàndia, Arxiu RMiB

Les darreres glaceres dels Pirineus es fonen

Un mesurament fet pel Ministeri de Medi Ambient, va comprovar que als Pirineus sols quedaven 206 hectàrees de glaceres, llavors, des de 2002, s’havien reduït 72 ha. L’any 1982, Jordi Camins, expert en glaciologia, va catalogar un total de 93 glaceres al conjunt dels Pirineus. Malgrat que el procés de desgel havia començat cap al 1850, a mitjans dels anys vuitanta es va accelerar, i es va fer molt més acusat en la dècada dels 2000, per culpa de l’augment de les temperatures. De mitjana, les glaceres més grans dels Pirineus es desfan a un ritme de 20-25 m de longitud i de 2-2,5 m de gruix cada any. El calcula que cap al 2040 no quedarà cap glacera activa, i deu anys després es fondran totes.

 

Contaminació

Ecologistes en Acció, informe sobre contaminació

Ecologistes en Acció publicà un informe sobre la contaminació atmosfèrica a l’estat. Hi asseguraven que 12 milions de ciutadans, respiraven aire contaminant, sent el trànsit rodat, el principal responsable. Els gasos que eixien del tub d’escapament del trànsit, era responsable de l'emissió del 25% dels gasos d'efecte d'hivernacle que produíem. Donades eixes xifres esgarrifoses, demanaren que les grans ciutats limitaren l'ús dels vehicles privats. Estava sobradament provat que una exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica, perjudicava greument la salut. Estudis per a elaborar l'Estratègia Europea de Qualitat de l'Aire, assenyalaven que la contaminació causava 350.000 morts prematures a Europa cada any, 16.000 d'elles a Espanya. Eixa dada triplicava les morts provocades per accidents de trànsit.

Va sorprendre que el mateix secretari general per a la Prevenció de la Contaminació i el Canvi Climàtic, Arturo Gonzalo Aizpiri (Madrid, 1963), confirmarà les dades dels ecologistes, declarant que la xifra d’espanyols, sotmesos a l’excés de contaminants, pujava dels 18 milions. Continuà explicant que les ciutats, i especialment, les àrees metropolitanes espanyoles, tenien nivells de qualitat de l'aire "inacceptables", alhora que reconeixia que es tractava d'un assumpte difícil de solucionar perquè implicava abordar restriccions en el trànsit i la mobilitat. El trànsit, al costat de les calefaccions, eren les principals responsables de la mala qualitat de l'aire.

En l'informe dels ecologistes va analitzar dades dels nivells de compliment de la normativa europea respecte de tres contaminants i els comparaven amb mostres de les principals ciutats. Llavors, el diòxid de nitrogen (NO₂), és el que emeten els automòbils i afecta la capacitat immunològica dels individus. Aleshores, el límit anual de NO₂ estava fixat per al 2010 en 40 μg/m³, i bona part del País Valencià el superava, de fet, el cap i casal era una de les ciutats més contaminades de l’estat, respecte d’aquest valor.

Amb tot, les partícules en suspensió (PM10) eren el problema contaminant més greu. Són responsables de nombroses malalties respiratòries, problemes cardiovasculars, i càncers de pulmó, així com d'un elevat índex de morts prematures. Bona part de les ciutats a tot l’estat superaven el límit diari de 50 μg/m³. A casa nostra destacaven negativament les dades de l’Alcora, Borriana, Onda, Quart de Poblet o Castelló. Al cap i casal destacaven negativament les estacions de Nou Centre, la Pista de Silla, o el Politècnic. També eren crítiques les dades d’Elx.

Respecte de l'ozó troposfèric (O₃) era molt cridanera la dolenta situació de Morella, era la segon pitjor ciutat de tot l’estat, sols per darrere de Barcelona. També eren alarmants les dades de Benigànim o el Villar. Aquest contaminant es produeix per reaccions químiques entre els òxids de nitrogen (NOₓ) i compostos orgànics volàtils (COV), en presència de llum solar intensa i amb altes temperatures. És un contaminant secundari generat per la suma de les emissions del trànsit rodat, les indústries, la calefacció i les centrals termoelèctriques.

 

Contaminació de l’aigua a Bangladesh

Es va conéixer que hi havia grans concentracions d'arsènic en l'aigua dels pous del país asiàtic, cosa que provocà l'enverinament de deu milions de persones. Algunes veus responsabilitzaren les Nacions Unides, perquè en 1990 l'UNICEF començà un pla per a perforar pous, per a facilitar aigua a la població, amb la intenció d’evitar morts, per diarrea dels xiquets més menuts, malgrat que ningú va parar-se analitzar la qualitat de les aigües subterrànies, cosa que provocà una catàstrofe sanitària. A Bangladesh el subministrament està gairebé descentralitzat. La gran majoria de les zones rurals trauen aigua potable mitjançant bombes manuals o pous tubulars.

Segons l'Enquesta de Clústers d'Indicadors Múltiples (MICS) del 2009, hi havia al voltant d’uns deu milions de pous tubulars privats en ús. Van comprovar que els pous individuals, que tenien poca fondària, de menys de 150 metres, estaven contaminants per arsènic i d’ells bevien 22 milions de persones. Es va comprovar que aquesta concentració era provocada per fonts naturals geològiques. A més, des de la dècada de 1970, coincidint amb la instal·lació massiva de pous poc profunds, per a evitar els bacteris de les aigües superficials que provocaven diarrees, van tractar-los amb arsènic, que quedà atrapat als sediments subterranis, enverinant l'aigua potable. A banda de l’aigua de boca, també l’aprofitaven per al rec dels arrossars, cosa que multiplicà la ingestió d'aquest tòxic. Es va calcular que cada any, la ingestió d’arsènic provocà 43.000 morts prematures.

Energia

La producció elèctrica a Espanya

La producció elèctrica a l'estat, segons la tecnologia de generació, estigué encapçalada per la producció de la cogeneració del Cicle Combinat de Gas Natural (CCGT). Aquesta tecnologia genera electricitat cremant gas, cosa que espenta turbines gas i de vapor consecutivament, aconseguint una eficiència superior al 55%. L'estat, va generar 79.603 GW/h, un 28,74% del total. Va seguir-li la producció de les centrals nuclears, amb 49.780 GW/h, responsable d'un 17,97% del total. En tercer lloc estigué la primera font renovable, l'eòlica, amb una producció de 38.876 GW/h, representant un 14,03%. La producció solar va ser la darrera tecnologia, amb una producció molt testimonial, amb sols 140 GW/h, un 0,05% del total. Els mesos de gener i febrer d'eixe exercici, un 30% de la producció elèctrica consumida a l'estat, era d'origen renovable. El 8 de novembre, per primera volta, l'energia produïda per l'eòlica va superar en producció a la resta de les tecnologies.

 

La multa més gran per a la Nuclear d’Ascó

En maig d’aquest exercici, la Central Nuclear d’Ascó, va rebre la multa més grossa mai emesa pel Consell de Seguretat Nuclear, per un valor de 15,390 milions d’euros, a conseqüència de les emissions radioactives que va patir en tardor de 2007, que no es notificaren fins a l’any següent.

 

Tancament de la nuclear de Garoña

El govern de l'estat, que encapçalava Rodríguez Zapatero, mitjançant l'Ordre ITC/1785/2009, de 3 de juliol, va aprovar el tancament definitiu de la nuclear de Santa Maria de Garoña (Burgos), aleshores era la central més antiga en funcionament a l'estat, que es va connectar a la xarxa elèctrica en 1970. Encara que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va fer un informe favorable a l'ampliació de la seua vida útil, sempre que mamprengueren fortes reformes. El seu tancament definitiu s'allargà fins al 5 de juliol de 2013. Tot i que, fins al 2023, no començà el procés de desmantellament, que comptava amb un pressupost aproximat de 475 milions d'euros.

 

Xoc de dos submarins nuclears

Xoc de dos submarins nuclears.Sorprenentment, el mes de febrer, a l'Atlàntic, el submarí nuclear francés Le Triomphant va xocar amb el submarí nuclear britànic HMS Vanguard. Per sort, ambdós anaven a poca velocitat i no es va perdre cap dels dos. Mentrestant, Corea del Nord, el mes de maig, va fer proves de la seua pròpia bomba nuclear.

 

Espais Naturals

Espais Naturals Protegits

Per a commemorar el primer centenari de la declaració dels primers parcs nacionals a Europa, nou àrees que Suècia va protegir el 24 de maig de 1909, es va publicar l’Anuari de l’estat dels espais naturals protegits de 2009. Segons les seues dades, aquest exercici l'estat tenia 12,1% de la superfície terrestre (una mica més de 6,1 milions d'hectàrees) i prop de l'1% de la superfície marina protegida. Si li sumaven les zones cobertes per la Xarxa Natura 2000, la superfície terrestre protegida superava els 14 milions d'hectàrees, l'equivalent al 28% del territori, cosa que implicava convertir-nos en l'estat europeu que més superfície protegida aportava a la xarxa europea.

En el període 2008-2009 s'havien declarat gairebé 100 espais nous, que suposaven 135.000 hectàrees, i d'elles, 3.756 eren marines. A més, es van declarar com a ZEC unes 554.000 hectàrees a Canàries, de les quals, 184.000 ha eren marines. Al conjunt de l'estat teníem més de 40 figures legals distintes, de protecció d'espais naturals. Sota la figura de parc natural hi havia 157 espais que sumaven 3,7 milions d'hectàrees. Això implicava que prop del 70% dels aiguamolls, del 63% dels marenys i el 14,3% de la xarxa de rius i rierols tenien alguna protecció legal. Els espais protegits rebien al voltant de 26 milions de visites, i sols els 14 parcs nacionals rebien més de 10 milions. Almenys hi havia 225 centres de visitants i uns altres 270 punts d'informació d’espais naturals. Eixos centres rebien entre un 18 i un 20% de les visites totals fetes als espais protegits.

 

Noves àrees marines protegides

El 5 de juny, el Consell de Ministres, va aprovar la creació d'una xarxa de 10 zones marines protegides en aigües espanyoles per a incloure-les en la xarxa Natura 2000. A casa nostra sols implicà una xicoteta ampliació de l’àrea protegida de les Illes Columbretes. Aleshores, l’estat comptava amb 23 àrees marines protegides, entre les gestionades pel govern central i les autonomies. Fou el tret d’eixida del projecte LIFE+ INDEMARES, que estigué actiu fins a 2014. Finançat al 50% entre la Comissió Europea i el Ministeri, va invertir 15,4 milions d’euros per a estudiar la biodiversitat marina, i conéixer els espais marins més valuosos per a complementar la Xarxa Natura 2000. Identificà deu Llocs d’Importància Comunitària (LIC) i trenta-nou Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que sumaven més de 7,3 milions d’hectàrees a la Xarxa Natura. Les ONG que col·laboraren foren la Coordinadora per a l’Estudi dels Mamífers Marins (CEMMA), OCENA, la Societat per a l’Estudi dels Cetacis de l’Arxipèlag Canari (SECAC), SEO/BirdLife i WWF-Espanya.

 

Foc a les torberes del parc nacional de les Taules de Daimiel

El mes d'agost tornà a encendre's la torba del parc nacional de les Taules de Daimiel, que ja s'havia encés l'any 1985. Ara es cremava aquest carbó vegetal que estava al llit sec del riu Guadiana, consumint la matèria a quatre metres sota terra. Fins aleshores s'havien trobat tres focus diferents. Aquest singular foc, aprofitava sòls de torba, amb molta matèria orgànica a mig descompondre, enmig d'un substrat paregut a una esponja, que permet la circulació de l'oxigen. La prolongada sequera que eixugava tota la humitat del subsol i assecava la torba, i en calar-se foc, anava estenent-se a poc, a poc. Aleshores, sols podia apagar-se tornant a inundar l’aiguamoll. Per aconseguir aigua i salvar el parc nacional, el 6 de desembre, començaren a estendre una canonada des de l’Aqüeducte Tajo-Segura, per a poder enviar-li aigua. La Unió Europa va obrir un expedient, perquè volien estudiar les possibles responsabilitats de les administracions, per incompliment de la Directiva d’Hàbitats.

 

Mobilitat sostenible

Impuls a la bici a Ginebra

El cantó suís de Ginebra, de 160.000 euros per a promoure la mobilitat sostenible, amb l'eslògan: "Cada moment de la vida és una ocasió per a replantejar-te la teua mobilitat, amb bici, a peu, en bus o amb el tramvia".

 

Obituari

Va traspassar el primatòleg Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922-2009). Es va especialitzar en l'etologia o l'etnologia dels primats. Va descobrir per a la ciència diverses noves espècies o comportaments culturals dels primats, sent el primer a descriure que els ximpanzés feien servir ferramentes per a extraure formigues dels seus caus. Començà de forma autodidàctica gràcies a viure a Guinea Equatorial, entre 1940 i 1969. També va estudiar diversos grups indígenes.

 

Política i Societat

La Crisi

Les dades d’atur del mes de febrer eren terribles, a l’estat hi havia 3.605.402 aturats i 900.000 treballadors s’havien quedat sense prestació per desocupació. Tot mentre l’OCDE recomanava abaratir l’acomiadament!

El 29 de març el govern del PSOE va rescatar Caja Castilla la Mancha en aprovar un aval per valor de 9.000 milions d’euros. En setembre els nous gestors demanaren una nova aportació, però el Banc d’Espanya es va negar a donar-los més. Es van conéixer les dades de 2008, els jutjats espanyols tramitaren 58.686 execucions hipotecàries, cosa que significà un augment del 126%, respecte de l’exercici anterior. Entre gener i març, el PIB de l’estat va retrocedir 2,9% punts, respecte del mateix trimestre de 2008.

El mes d’abril continuava la pujada de les taxes d’atur, per primera volta en les dades històriques els desocupats passaven dels quatre milions, cosa que en Andalusia, Extremadura i Canàries equivalia a estar per damunt del 20% d’aturats. Més d’un milió de llars a tot l’estat, tenien tots els seus membre aturats, teníem una taxa de desocupació del 17,36%, de la població activa. Coincidint amb l’1 de maig, es produïren manifestacions multitudinàries a tot l’estat, per a reclamar mesures que amortiren les repercussions als segments més febles de la societat. En paral·lel les enquestes demostraren que la intenció del vot es desplaçava cap al Partit Popular, que superava en 1,2 punts al PSOE. El 20 de maig, es va fer públic que el PIB de l’estat havia minvat un 3%, respecte de l’any anterior. En 2008 es van quedar 613.512 habitatges sense vendre, mentre que en sols sis mesos de 2009, s’havien sumat uns altres 385.000 més.

En juliol s’anuncià la unió de Cajasur, caixa propietat de l’Església, amb Unicaja, però demanaren subvenció a l’estat. Començà l’espantà, dos dies més tard, Caixa Terrassa i Caixa Sabadell, encetaren el procés de fusió. Eixe mes, l’atur continuà creixent, aplegarem als 4.137.500 aturats a l’estat. En agost, foren Caixa Madrid, Caixa Galicia i la CAM, les que encetaren les negociacions per a fusionar-se, malgrat que el gallecs es van retirar en pocs dies. En novembre es va saber que Mariano Rajoy va guanyar la partida i ficà Rodrigo Rato i Figaredo (Madrid, 1949), com a president de la caixa madrilenya. Eixe mateix mes es va unir Cajastur i la caixa de Castella de la Manxa. En novembre, un pacte entre el PSOE, PP i CiU, aprovà un crèdit de rescat, ampliació de les concessions i una pujada de preus, a favor de les concessionàries de les autopistes de peatge.

 

Repartiment de la riquesa, reflexió colpidora de les dimensions de la Crisi

Segons un senzill càlcul enviat a CNN per un televident, el pla de rescat als bancs amb diners dels contribuents, que aleshores es discutia al congrés d'EUA, anava a costar 700.000 milions de dòlars. Això sense comptar els 500.000 milions que ja s'havien lliurat a la banca, ni els que van donar els governs europeus, als seus propis bancs. Després d'un senzill càlcul, es desprén, que si eixe any el planeta tenia una població de 6.700 milions d'humans, si hagueren dividit eixos 700.000 milions de dòlars que donaren als bancs i els hagueren repartit entre totes les persones que, aleshores, hi havia al món, els hagueren tocat a cadascú, 104,5 dòlars. Tots els Homo sapiens de la terra hagueren tingut una pagueta. D'aquest càlcul es desprén que tenim un seriós problema de repartiment de la riquesa.

 

Rescat dels bancs nord-americans i dels espanyols

En realitat, l'únic que es va repartir són diners dels pressuposts dels estats per a salvar la banca, les asseguradores i les grans empreses. Vegem dues eixamples, els Estats Units, en el seu pla de rescat als bancs es gastaren 250.000 milions, en el de la indústria de l'automòbil 82.000 milions, a les asseguradores els regalaren 70.000 milions més. En paral·lel, en el conegut com a rescat fora del TARP, pagaren uns altres 191.000 milions als gegants hipotecaris. Tot això sumava 595.000 milions de dòlars. És complex fer-se una idea del que significa eixa quantitat, però ben segur que traurien molts ciutadans de la pobresa. Més aïna, pel rescat a la banca de l'estat espanyol, vam regalar-los 65.700 milions d'euros, cosa que, repartida pels 48 milions d'habitants, implica que cada ciutadà haguera rebut unes estrenes de 1.368,75 euros!

 

Llibertat d’Expressió?

Eixe any condemnaren José Antonio Barroso Toledo, alcalde de Puerto Real, perquè en un acte commemoratiu de l'aniversari de la II República va dir que el monarca Joan Carles era un cràpula i corrupte, paraules que li costaren 6.840 euros de multa, per un delicte greu d'injúries al Rei.

 

Xarxa Europea ATTAC

La Xarxa Europea ATTAC, celebrà una assemblea a París, el 29 d’octubre. Entre les seues exigències més cridaneres estava la defensa de la creació d’un impost sobre les transaccions financeres internacionals. Aquest moviment es va crear en 1998.

 

L'amenaçar al poder del dòlar, implicava la destrucció!

Aquest exercici, el coronel i líder de Líbia: Muàmmar Muhàmmad Abd-as-Salam Abu-Minyar al-Qaddhafí (Qasr Abu Hadi, 1942-2011), va proposar la creació d'una moneda africana, basada en el dinar libi, que tornarà a tindre com a suport l'or. Aquest desafiament al sistema monetari del dòlar, segons correus electrònics filtrats enviats per Hillary Clinton, fou el fet que va decidir l'impuls per al seu enderrocament, mitjançant una intervenció aèria militar dels Estats Units. Els països occidentals aprofitaren l'excusa de les protestes de la Primavera Àrab, de febrer de 2011, per atacar Líbia i aconseguir que les forces dissidents enderrocaren el seu govern.

 

Colp d’estat impulsat pels Estats Units d’Amèrica

El mes de juny es va produir un clop d'estat dels militars a Hondures, que enderrocaren al president José Manuel Zelaya Rosales (Catacamas, 1952), que havia encetat un procés d'aproximació a la lliga bolivariana, d'Hugo Rafael Chávez Frías (Sabaneta 1954-2013). Intentà millorar el seu país, que en eixos moments era un dels més pobres de tota Sud-americà. Fins aleshores, els havien utilitzat els nord-americans, per a fer de tap dels països revolucionaris de centreamericà, com Nicaragua, o dels intents d'autonomia política de Costa Rica. Per això, el pecat fou aconseguir una mica d'independència i, per aconseguir-lo, s'acostaren a Cuba i Veneçuela, cosa que mai podia tolerar el govern estatunidenc.

 

WhatsApp

Va aparéixer una aplicació per als telèfons mòbils, que aviat es va estendre per tot el món, WhatsApp. Es tractava d'un programa, que es va convertir en la missatgeria instantània més emprada del planeta, amb gairebé 2.000 milions d'usuaris actius en 2025. Va afectar greument els sistemes de comunicació tradicionals, com eren el correu postal, el telegrama, la telefonia, el teletip o el fax. Sens dubte fou una revolució que significà el principi de l’obsolescència de les comunicacions analògiques.

 

Sanitat

Grip A N1H1

Grip A N1H1L'11 de juny de 2009, l'Organització Mundial de la Salut, va declarar la situació de pandèmia deguda a un nou virus influença A (H1N1) d'origen porcí. El virus començà a detectar-se el mes de març a Mèxic. En abril tenien més 1.300 casos diagnosticats, llavors, a Espanya es va detectar el primer cas, a Albacete. Sis setmanes després estava estés per tot el món, gràcies a que era més contagiós que la grip, tot i que, per sort, la seua virulència era més baixa. El mes de juliol, es va conéixer que, a l'Argentina, la Grip A havia infectat més 100.000 persones i havia provocat la mort a 44 dels afectats. Eixe mateix mes, a l'estat, moria el segon afectat per la Grip A, a les Palmes, i que ja teníem més de mil infectats. Pocs dies després, els morts eren dos més, un Mallorca i un altre a Madrid. Sanitat va elaborar un pla de contingències que contemplava la mort de 8.000 malalts de Grip A, a l'estat. En agost, l'Agència Europea del Medicament anuncià que estava a punt d'aprovar una vacuna contra la Grip.

 

Urbanisme

Informe AUKEN

El 26 de març, el Parlament Europeu aprovà l’Informe AUKEN. Després de rebre nombroses denúncies per part de ciutadans de l’estat espanyol, sobre vulneracions generalitzades dels seus drets, per part dels agents urbanitzadors i les autonomies, a més de greus agressions al medi ambient, obriren una Petició (0609/03), d’investigació. La Comissió, encarregà un informe al respecte i, de resultes de les investigacions, redactaren unes conclusions esborronadores. Europa ordenava a l’estat i a les autonomies que feren una revisió acurada de tota la legislació urbanística que afectarà els drets dels propietaris, amb l’objectiu de posar fi als abusos dels drets i les obligacions que consagrava el Tractat CE i la Carta dels Drets Fonamentals. El document, especificava que calia derogar les figures legals que afavorien l’especulació i, recomanava a les autoritats autonòmiques, la suspensió i posterior revisió de tots els plans urbanístics que estigueren pendents d’execució.

Entre les seues consideracions, assenyalava expressament l’incompliment de les recomanacions que havia fet la síndica de greuges valenciana. En el seu informe, manifestà que s’estaven damnejant els drets dels propietaris, que tenien la mala sort de sofrir requalificacions urbanístiques i PAI. Argumentava que molts d’eixos plans eren insostenibles des d’un punt de vista mediambiental i que no respectaven normes bàsiques, com eren les avaluacions d’impacte ambiental negatives, ni els desfavorables de les confederacions hidrogràfiques competents. Finalitzava recordant que la Comissió tenia competències per a tallar el finançament dels fons estructurals, si no es respectaven les seues conclusions. Aquest fou el fet que significà la fi de l’especulació urbanística a casa nostra.

 

PUBLICACIONS

La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) va publicar “IBA Marinas un mar de aves. Áreas Importantes para las Aves (IBA) marinas en España LIFE04NAT/ES/000049 2004-2009”. L'objectiu va ser identificar les àrees marines, que eren d'importància per a la supervivència de les aus marines, a l'estat, perquè es pogueren protegir.

Marten Scheffer va publicar "Critical Transitions in Nature and Society" de Princeton Studies in Complexity". Hi fa una introducció a les transicions crítiques dels sistemes dinàmics i complexos, com és el cas del Canvi Climàtic. Eixos canvis de tendències, es produeixen a partir de punts concrets d'inflexió, que una volta superats canvien les tendències. Scheffer intentà explicar com predir eixos punts d'inflexió, per a poder preparar la humanitat, per a intentar mitigar els efectes del nou període climàtic en la nostra societat.

Es va publicar “Anuario Ornitológico de Castellón. Volumen V. Año 2007” coordinat per Josep Bort i Juan L. Bort.

L’Editorial Tundra, publicà “Aves de la Comarca de Requena-Utiel (1998-2002)” realitzat pels membres del Grup Requena-Utiel de la Societat Valenciana d’Ornitologia: Javier Armero Iranzo, Juanjo García, Antonio  López, Rafa Muñoz i Bastit, Carlos Sáez i Javier Sánchez.

 

Fonts i referències:

ABAI de Benissa:

https://www.infobenissa.com/noticies/natura/el-programa-volcam-instal%c2%b7la-una-estacio-pol%c2%b7linizadora-a-la-serra-de-bernia/

Abocador de Dosaigües:

https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2015_09_1632_0042_0045.pdf

Abocador de Llanera:

https://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella/desgracia-consumada/

https://elpenjoll.blogspot.com/search/label/Natura%20i%20ecologia

https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2015/10/12/561aa1e522601d60798b461b.html

https://elpais.com/diario/2009/07/28/cvalenciana/1248808687_850215.html

https://www.levante-emv.com/costera/2015/05/06/responsable-llanera-controla-sociedad-aspira-12601087.html

https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/adjuntos-spip/pdf/Alegaciones_tipo_Plan_especial_vertedero_Llanera_de_Ranes.pdf

Abocador de Moixent:

https://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella/el-fem-i-lescoria/

https://arandiga.wordpress.com/2009/03/07/continua-loposicio-a-la-planta-de-residus-de-moixent-la-font-de-la-figuera/

Abocador del Campello:

https://www.diarilaveu.cat/politica/labocador-del-campello-quinze-anys-de-pudor-i-de-protesta-veinal-119841/

https://alicanteplaza.es/alicanteplaza/noticia27843

https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2026/03/eapv_alegaciones-AAI-vertedero-el-campello_web.pdf

https://dogv.gva.es/datos/2001/11/30/pdf/2001_X11452.pdf

https://adene.es/vertedero/resumen-de-la-charla-sobre-el-vertedero-de-llanera

Acció Ecologista AGRÓ:

https://www.levante-emv.com/castello/2009/12/19/accio-ecologista-agro-inaugura-huerto-13181370.html

https://fundacion-biodiversidad.es/proyectos_ficha/custodia-del-territorio-en-puntos-estrategicos/

https://www.elpuntavui.cat/article/573583-el-tsj-exclou-a-la-tortora-turca-del-cataleg-valencia-despecies-exotiques-invasores.html

ACEC Calp:

http://www.acecalp.es/asociacion/

https://www.informacion.es/marina-alta/2009/06/16/bruselas-lamenta-falta-proteccion-les-7325950.html

Acció pel Clima:

https://www.ecologistasenaccion.org/16106/valencia-iii-jornades-territori-valencia-i-canvi-climatic/

ADENE:

https://adene.es/

https://adene.es/2009/02

Afeccions i defensa del Baix Vinalopó:

AMAT MONTESINOS, X. (2012). “Ciudadanía y defensa del territorio. La experiencia del Medio Binalopó (Alicante)”. Departamento de Geografía Humana. Universidad de Alicante

https://rua.ua.es/server/api/core/bitstreams/91d53570-c0f0-4ede-8567-36db396d8e65/content

file:///E:/00%20hist%20ecol/2009/AMAT-2010_territorio_ciudadania_tesina.pdf

https://rua.ua.es/server/api/core/bitstreams/91d53570-c0f0-4ede-8567-36db396d8e65/content

file:///E:/00%20hist%20ecol/2009/AMAT-2010_territorio_ciudadania_tesina.pdf

AHSA:

https://ahsa.org.es/wp/wp-content/uploads/2010/12/Proyecto%20Manzanilla.pdf

Aigües salines al Fondo:

https://www.informacion.es/elche/2009/08/29/elevada-salinidad-inviable-agua-hondo-7290264.html

Alacant i Elx en bici:

https://www.facebook.com/alacantenbici/

Amics Arbres:

https://amicsarbres.blogspot.com/2009/03/bon-exit-de-la-plantacio-darbres.html

Amics de la Serra d’Escalona i la Devesa de Campoamor (ASE):

https://amigosdesierraescalona.wordpress.com/quienes-somos/

Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant:

https://www.informacion.es/elche/2009/10/14/hondo-queda-aislado-danado-inservible-7267651.html

https://margallo.org/ahsa-recurre-en-alzada-la-aprobacion-del-pai-dolores/

Ampliació Zones ZEPA:

https://dogv.gva.es/datos/2009/06/09/pdf/docv_6031.pdf

https://www.miteco.gob.es/ca/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/red-natura-2000/zepa.html

Anellament científic:

https://anellamentsvo.blogspot.com/2009/

Anuari Espais Naturals Potegits:

https://redeuroparc.org/wp-content/uploads/2022/03/Anuario2009.pdf

Anul·len les zones d’amortiment dels parcs del sud d’Alacant:

https://www.informacion.es/vega-baja/2009/08/19/supremo-anula-proteccion-suelo-torno-7295003.html

APNAL Ecologistes en Acció:

https://internatura.org/grupos/apnal/Memoria_APNAL-EA_2009.pdf

https://internatura.org/grupos/apnal/toll_negre11.pdf

Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant:

https://a.storyblok.com/f/181101/x/4df293fa30/revista-40-anys-web.pdf?cv=1702643438911

Associació Cultural Grèvol:

https://grevol.es.tl/Mem%F2ria-d-h-activitats-Gr%E8vol.htm

Bosc Viu:

https://boscviu.blogspot.com/p/manifest-fundacional.html

https://boscviu.blogspot.com/2009/11/

Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçada:

https://dogv.gva.es/auto/docvpub/rlgv/2009/D_2009_070_va_O_2013_006.pdf

AGUILELLA, A.; FOS, S.; LAGUNA, E. (Eds.) (2009). Catálogo Valenciano de Especies de Flora Amenazadas. Colección Biodiversidad, 18. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. Valencia.

Centrals tèrmiques a Crevillent i Xixona:

https://termicanoval.blogspot.com/2010/

Climatologia:

https://www.juntacentral.es/sites/default/files/imagenes/prensa/29-09-09_infor.pdf

Condemnen ecologistes per denunciar la contaminació del riu Segura:

https://margallo.org/el-ts-condena-a-los-ecologistas-a-pagar-las-costas-por-el-caso-de-la-contaminacion-del-rio-segura/

https://margallo.org/alegan-contra-la-propuesta-de-reducir-el-habitat-en-el-hondo/

Contaminació de l’aigua a Bangladesh:

https://washdata.org/sites/default/files/documents/reports/2019-06/Bangladesh-2009-MICS-water-quality-report.pdf

https://www.hrw.org/report/2016/04/06/nepotism-and-neglect/failing-response-arsenic-drinking-water-bangladeshs-rural

Contaminació Informe EA:

https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/adjuntos-spip/pdf_Aire2009.pdf

Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat:

https://margallo.org/denunciado-ante-la-fiscalia-de-valencia-el-director-general-de-energia/

CV-300 no per ací i la Coordinadora d’Amics de l’Horta:

https://mediambient.gva.es/documents/20088661/20089684/obra_1508/dbf2656f-bc9b-4036-8422-48402e6e8359

https://es.scribd.com/document/15769574/CV-300-Propuesta-Mocion-Concejales-Valencia-y-Alboraia

Darreres glaceres dels Pirineus:

https://beteve.cat/medi-ambient/glaceres-pirineus-catalunya-desgel-agonia-extincio/

Dessaladores, problemàtica:

https://www.elcritic.cat/opinio/joan-buades/dessaladores-al-maxim-afavorint-el-malbaratament-de-aigua-182530

https://www.informacion.es/alacanti/2024/07/08/mutxamel-salvacion-benidorm-desalinizadora-agua-verano-105099461.html

https://elpais.com/diario/2009/08/06/cvalenciana/1249586286_850215.html

Dimissió de Camps:

https://www.elmundo.es/elmundo/2011/07/20/valencia/1311173185.html

El Fondo d’Elx-Crevillent:

https://margallo.org/alegan-contra-la-propuesta-de-reducir-el-habitat-en-el-hondo/

https://margallo.org/ingenieros-de-medio-ambiente-evaluan-los-danos-del-canal-principal-de-el-hondo/

El Gabre, bloc naturalista:

http://elgabre.blogspot.com/

El fem de València i la corrupció:

https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_1985_11_0074_0014_0016.pdf

https://www.sav.es/va/historia

El Morell, Associació Ornitològica de la Safor:

https://ornitologiasafor.blogspot.com/

https://elmorellupv.blogspot.com/

Espais Naturals Protegits i l’Anuari:

https://redeuroparc.org/wp-content/uploads/2022/03/Anuario2009.pdf

Fam al món:

https://www.pagina12.com.ar/diario/elmundo/4-133476-2009-10-15.html

https://www.globalhungerindex.org/pdf/en/2009.pdf

Foc a les torberes del parc nacional de Daimiel:

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda108.pdf

https://www.rtve.es/noticias/20091019/aparece-nuevo-foco-incendio-subsuelo-tablas-daimiel/296963.shtml

https://www.consumer.es/medio-ambiente/incendios-subterraneos-que-ocurre-en-las-tablas-de-daimiel.html

Fórmula 1:

https://historiaecologistapv.blogspot.com/2025/11/any-2008.html

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/formula-1-valencia-camps-valmor-corrupcion-pp_1_2123499.html

https://elpais.com/diario/2010/03/05/cvalenciana/1267820277_850215.html

Fragmentació dels parcs eòlics i invasió d’un assegador reial:

https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/condenan-a-acciona-a-derribar-nueve-molinos-eolicos-en-enguera-por-delito-medioambiental

https://www.levante-emv.com/comarcas/2009/10/17/acciona-paraliza-parques-eolicos-enguera-13198007.html

Gallipato Alcublano:

http://gallipatoalcublano.blogspot.com/2010/11/nace-el-gallipato-alcublano-en-agosto.html

Greenpeace Espanya, 25 anys:

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/cambio_climatico/090503-B.pdf

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/revistaGREEN/revista3-10.pdf

Grup Ornitològic l’Ullal (GOU):

https://www.radiopego.com/el-grup-ornitologic-ullal-collabora-en-un-novedos-estudi-al-voltant-de-la-migracio-de-les-aus-de-la-marjal-pego-oliva/

https://www.researchgate.net/publication/305259466_La_importancia_de_anillar_con_el_modelo_optimo_el_caso_del_carricero_tordal

https://www.informacion.es/marina-alta/2009/10/15/anillan-2-200-aves-marjal-7268783.html

Grup Tortuga:

https://margallo.org/balanc-de-la-campanya-dobjeccio-fiscal-a-la-despesa-militar-2009-en-la-provincia-dalacant/

Grup Xoriguer:

https://xoriguer.org/

Impuls a la bici a Ginebra:

http://www.soitu.es/soitu/2009/03/16/hartosdelcoche/1237217712_397453.html

Incendis:

https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/incendios-forestales/los_incendios_forestales_2009_baja_resolucion-_tcm30-132599.pdf

https://www.levante-emv.com/sucesos/2009/07/22/incendio-vall-d-alcala-extiende-13234200.html

Incendi i sequera del parc nacional de les Taules de Daimiel:

https://revistapanda.wwf.es/pdf/Panda108.pdf

Informe AUKEN:

https://www.unizar.es/gimenof/gimenof/DOCENCIA_DADE_23_24_files/informeAUKEN26marzo09.pdf

Informe Contaminació Ecologistes en Acció:

https://margallo.org/12-millones-de-espanoles-respiran-aire-contaminado/

https://margallo.org/un-84-de-la-poblacion-espanola-respira-aire-contaminado/

https://www.grupotortuga.com/Un-84-de-la-poblacion-espanola

Intercanvi de Llavors:

www.llavorsdaci.org

La Carrasca, AE:

https://www.carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/resum-09.html

La Punta:

https://recuperemlapunta.info/acerca-de/

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/zal-port-valencia-quan-els-interessos-economics-calciguen-els-drets-ciutadans_1_13105253.html

https://perlhorta.info/el-tsj-ratifica-la-nullitat-del-pla-especial-que-va-destruir-lhorta-protegida-de-la-punta/

https://directa.cat/com-arrasar-dues-vegades-la-punta-de-valencia/

La crisi i l’expansió urbanística:

https://margallo.org/anulado-el-proyecto-de-las-1-200-viviendas-en-la-marina/

Legislació:

https://sedumnews.blogspot.com/2009/05/aprovat-el-nou-cataleg-valencia-de.html

https://dogv.gva.es/va/eli/es-vc/d/2009/05/22/70

LIFE+ INDEMARES:

https://www.indemares.es/sites/default/files/informe_layman_2.pdf

https://www.indemares.es/sites/default/files/notas/nota_prensa_5_junio_2009_marm.pdf#:~:text=5%20junio%202009%20%E2%80%93El%20Consejo%20de%20Ministros,de%2010%20%C3%A1reas%20marinas%20protegidas%20en%20aguas.

https://www.indemares.es/areas-marinas

LIFE-Trachemys:

https://mediambient.gva.es/va/web/biodiversidad/life-trachemys

Límits planetaris:

ROCKSTRÖM, J; STEFFEN, W; NOONE, K; PERSSON, Å; STUART CHAPIN III, F; LAMBIN, E.F;  LENTON, T.M; SCHEFFER, M; FOLKE, C; SCHELLNHUBER, H.J; NYKVIST, B; DE WIT, C.A; HUGHES, T; VAN DER LEEUW, S; RODHE, H; SÖRLIN, S; SNYDER, P.K; COSTANZA, R; SVEDIN, U; FALKENMARK, M; KARLBERG, L; CORELL, R.W; FABRY, V.J; HANSEN, J; WALKER, B; LIVERMAN, D; RICHARDSON, K; CRUTZEN, P; FOLEY, J.A. (2009) “A safe operating space for humanity”. Nature volum 461, pàgines 472–475. https://www.nature.com/articles/461472a

Llavors d’Ací:

https://llavorsdaci.org/

https://sedumnews.blogspot.com/2009/04/proposta-per-al-dia-de-la-lluita.html

Llei de comercialització de bolets:

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2009-1110

Marfull AE-Agró:

http://marfull.blogspot.com/2009/

Margalló Ecologistes en Acció:

https://margallo.org/el-psoe-y-el-pp-trasladan-al-pleno-la-tension-judicial-por-las-facturas/

https://miradorpalmeral.wordpress.com/2009/04/11/manifiesto-mirador/

https://margallo.org/charla-coloquio-de-la-plataforma-contra-la-central-termica-de-crevillent/

https://margallo.org/un-nuevo-incendio-provocado-arrasa-3-000-m2-de-la-pinada-entre-la-marina-y-guardamar/

https://margallo.org/desestimados-los-sectores-mr-3-y-mr-5-en-la-marina/

https://margallo.org/219/

https://margallo.org/la-pinada-entre-la-marina-y-guardamar-sufre-el-cuarto-incendio-en-apenas-20-dias/

https://www.informacion.es/elche/2009/09/26/nuevo-incendio-provocado-arrasa-3-7275476.html

Margalló-Elx en bici:

https://margallo.org/306/

Menjars ultra processats (UDF), el pinso dels pobres:

https://www.thelancet.com/series-do/ultra-processed-food

Microreserves de flora:

https://espores.org/conservacio/microreserves-de-flora-una-figura-de-proteccio-que-compleix-25-anys/

Mobilitzacions demanant més aigua del Tajo-Segura:

https://margallo.org/margallo-contesta-al-cjelx/

MOC València/Alternativa antimilitarista:

www.uv.es/alminyan

 www.insumissia.org

https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/3659839/20091125/pacifistes-ocuparan-dissabte-caserna-lotan-betera-demanar-retirada-tropes-lafganistan.html

https://antimilitaristas.org/IMG/pdf/inspeccio2009.pdf

https://divergences.be/IMG/article_PDF/Con-Obama-la-OTAN-sera-el-instrumento-preferido-por-EE-UU_a1252.pdf

Morrut roig a Elx:

https://margallo.org/imponen-120-000-euros-a-un-vivero-por-saltarse-la-cuarentena-de-palmeras-importadas-de-egipto/

https://margallo.org/una-firma-valenciana-combate-con-exito-el-picudo-de-las-palmeras/

Multa per a la Nuclear d’Ascó:

https://margallo.org/asco-multada-con-154-millones-la-sancion-mas-alta-a-una-nuclear/

Musculium lacustre:

https://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/23/valencia/1232739290.html

Natura i Gent de Castalla:

https://naturaigent.blogspot.com/

https://quinacastallavolem.blogspot.com/

Noves espècies valencianes:

Revista BIOdiversitat número 4.

Nuclear:

https://margallo.org/incidente-en-la-nuclear-de-cofrentes-sin-comunicacion-al-csn/

OCEANA:

https://oceana.org/reports/magazine-winter-2009/

Parany legalitzar, reforma de la Llei de Caça:

https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello-provincia/2025/04/07/parany-ve-luz-final-tunel-tras-prohibicion-116116937.html

https://www.lasprovincias.es/valencia/20091015/valenciana/parany-legal-pero-podra-20091015.html?ref=http%3A%2F%2Fmarfull.blogspot.com%2F

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2009-18507

Paratges Naturals Municipals:

https://mediambient.gva.es/documents/92720197/161377283/Estudio+de+difusi%C3%B3n+online+de+los+PNM.pdf/ef733dbb-54fe-4b61-952b-6a4420c0d488?t=1415346751731

Pla Integral de Residus (PIR):

https://mediambient.gva.es/documents/20549779/92789153/Documento+de+Sintesis+final/e68e0c7d-7976-4ea9-88d8-557e5fc32cc4

Plataforma Comarcal per una Mobilitat Sostenible:

https://margallo.org/la-ciudad-a-dos-ruedas/

Plataforma per al Estudi i Conservació de la Serra de Xiva

https://www.plataformasierrachiva.org.es/

https://storage.googleapis.com/plataforma-sierra-chiva.appspot.com/sendas/publicacion_paseo_de_willkomm.pdf

Plataforma Xixona SOStenible:

https://carrasca-ecologistesenaccio.org/_antiga/sarga1.html

https://www.grupotortuga.com/concentracion-ciudadana-en-xixona/

Presó Levante II:

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2011-6502

Projecte Canyet-Alcoi:

https://elgabre.blogspot.com/2009/12/anellament-i-marcatge-de-voltors-alcoi.html?m=0

Projecte Hyla:

http://www.reserva.hyla.es/Prensa.htm

Producció elèctrica a l’estat, dades interanuals en GWh, REE, autor Xavier Cugat:

https://public.flourish.studio/visualisation/26800152/

Reducció del P. N. de les Falçs del Cabriol:

http://svorequenautiel.blogspot.com/2009/12/reducen-el-parque-natural-del-cabriel.html

Rescat als bancs nord-americans

https://margallo.org/sencillo-calculo-impresionante-resultado/

Residus i corrupció:

https://www.newtral.es/quienes-cuando-y-por-que-las-claves-del-caso-azud/20230104/#google_vignette

https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2015_09_1632_0042_0045.pdf

Repartiment de la riquesa i la crisi:

https://margallo.org/sencillo-calculo-impresionante-resultado/

Salvem Catarroja:

https://www.llibertat.cat/2009/04/-salvem-catarroja-qualifica-d-exit-la-concentracio-contra-el-nou-mi-lenni-6432?show_normal=true

Salvem el Botànic i Marfull AE-Agró:

http://marfull.blogspot.com/2009/05/

SEO/BirdLife

https://margallo.org/denuncian-que-las-obras-del-ave-destruyen-una-zona-de-cria-de-una-especie-en-peligro/

Seprona i UMH anellant a Escalona:

https://www.informacion.es/vega-baja/2009/06/20/anillamiento-sierra-escalona-7323503.html

Sisena Marxa a Aitana:

https://socdepoble.net/2009/05/22/grup-antimilitarista-tortuga/

Tafae:

https://www.informacion.es/elche/2009/08/22/ecologistas-piden-erradiquen-especies-vegetales-7291209.html

https://margallo.org/ecologistas-piden-que-se-erradiquen-especies-vegetales-invasoras-del-clot/

Tancament de la nuclear de Garoña:

https://margallo.org/el-gobierno-cerrara-garona-en-2013/

Tancat de la Pipa:

Martín Monerris, M., 2008. «El sistema de filtros verdes del Tancat de la Pipa». Ambienta: la revista del Ministerio de Medio Ambiente, 83: 53-56.

https://www.hortanoticias.com/seo-birdlife-y-accio-acologista-agro-seguiran-cuidando-del-tancat-de-la-pipa-4-anos-mas/

https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_AM/AM_2008_83_53_56[1].pdf

Torre de Miramar de València:

https://mapadevalencia.lopezcuenca.com/torre/

Torrevella Gota Freda:

https://www.informacion.es/vega-baja/2009/10/03/alcalde-amenaza-parar-obra-desalinizadora-7274703.html

Voltors famolencs:

https://www.iberica2000.org/art/3231.html

WWF:

file:///E:/00%20hist%20ecol/2009/00%20descartes/memoria2009_cons_leg_1.pdf

Xoc de dos submarins nuclears:

https://www.vilaweb.cat/noticies/una-guerra-nuclear-podria-comencar-per-accident-i-aixo-la-fa-encara-mes-perillosa/

Xúquer Viu:

https://blocs.mesvilaweb.cat/compromisalcudia/mocio-i-relacio-de-recolzaments-de-la-manifestacio-del-dissabte-a-sueca/

https://www.intersindical.org/salutlaboral/mediambient.htm#carta12122009

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/12/13/xuquer-viu-pide-ue-retire-13183178.html

https://xuquerviu.net/page/15/

 

Música i pel·lícules recomanades