Passa al contingut principal

Drets Humans, drets Animals

 


Els Drets Humans són les llibertats, la dignitat o facultats inherents a qualsevol ésser humà pel fet de ser-hi. Calgué esperar fins al final del segle XVIII, amb la Il·lustració perquè es començaren a definir aquests drets, abans sempre hi havia comptat el dret del més fort. Per a estendre aquests drets a tots els Homo sapiens com a iguals, encara calgué esperar més.




Veient la tardana implantació en la consciència col·lectiva dels Drets Humans podem entendre l’estat actual de la qüestió dels Drets Animals. Per parlar dels drets per a la resta d’espècies animals hem d’esperar al final del segle XX. 

Els Drets Animals fan referència a un corrent de pensament segons la qual els animals han d'estar protegits per llei de tractes cruels i no han de ser considerats com a un objecte de consum més. És a dir, els animals tot i que no són humans, serien subjectes de dret independentment de la seua espècie.


Arxiu RMiB


També ha evolucionat prou el concepte jurídic Subjecte de Dret al llarg de la història de la humanitat. Generalment, hui es considera que són Subjectes de Dret les persones naturals, independentment del seu sexe, raça o condició. Tot i que històricament, a vegades, s’ha negat aquesta condició als esclaus, a les dones o als pobles indígenes. Ser un Subjecte de Dret ha sigut un atribut exclusiu de l'ésser humà, jurídicament els animals han sigut versemblants a les coses, per tant podien pertànyer als humans, sense que tingueren cap dret legal.


Arxiu RMiB


Els drets inherents són una condició tan antiga com les religions, encara que no totes són iguals. La majoria ha diferenciat l’home dels animals, considerant-los com a simples objectes. Segons la Bíblia, Déu donà els animals a l'home per alimentar-se o per a oferir sacrificis. Els Musulmans estan autoritzats matar animals tot i que no es considera ètic fer-ho sense motius o amb crueltat. A l’extrem contrari trobem a Hinduistes i Budistes que basen la seua filosofia en la No-Violència, per tant defensen el vegetarianisme per no fer malbé als animals.




A la societat occidental la condició animal ha evolucionat al llarg del temps, tot i que darrerament aquesta qüestió ha guanyat molta més importància. El filòsof Jeremy Bentham (Londres, 1748-1832) proposà que els animals tenien capacitat de sentir angoixa i sofriment, per tant defensà que haurien de tindre uns drets fonamentals, com el dret a la vida, a la seua seguretat i no es podrien torturar ni esclavitzar.


Cuadre mig amagat a la seu de la Diputació de València


Hi ha un corrent de pensament que defensa que els animals independentment de la seua espècie també deuen ser considerats com a subjectes de dret. És l’Especisme, afirma que no es poden discriminar per ser d’una espècie diferent, per tant en nàixer els animals també tindrien dret a ser respectats, a viure lliures i a no patir maltractament arbitrari per part de la nostra espècie. 

Resumint: els animals serien lliures i no haurien de pertànyer a ningú. Aquest corrent de pensament afirma que igual que un nadó o un humà amb discapacitat psíquica no pot defensar-se jurídicament, però tenen els mateixos drets per pertànyer a la nostra espècie, tampoc podríem discriminar als animals per pertànyer a espècies diferents, tampoc ells poden defensar-se, per tant haurien de considerar-los mereixedors de ser subjectes de dret.

En aquestes creences es basen els partidaris del Veganisme, com el filòsof i jurista Gary Francione (Nova York, 1954), afirmen que no tenim dret a fer cap ús dels animals, ni per alimentar-nos ni per a consumir cap part d’ells.


Foto de Gabi Llorens


Peter Singer (Melbourne, 1946), el filòsof utilitarista, amb l'obra "Animal Liberation" va ser un dels principals impulsors de la defensa dels drets animals, tot i que mai arribà a equiparar-los amb els Humans. Reconeixia fortes diferències entre animals, per tant defensava que tenien diferents drets, tot i que dins de la nostra espècie la diferent intel·ligència no modifica els drets inherents. Considerava ètic el consum d'animals sempre que no se'ls provocara sofriment innecessari, tot i que creia molt més ètic practicar el Vegetarianisme. Per a molts, aquesta obra és considerada la bíblia del Moviment d'Alliberament Animal.

El filòsof David Sztybel (Toronto, 1967) va afirmar que els éssers sensibles individuals són un fi en si mateix, per tant tots els éssers sensibles haurien de ser reconeguts legalment com a "persones", igualant en drets als animals i a les persones.


Arxiu RMiB


El jurista nord-americà Steven M. Wise (1952) encapçala el projecte dels Drets No Humans. Feia una distinció en funció de la intel·ligència de les diferents espècies, com més seny tingueren més drets assolirien. Els primats complirien amb els criteris necessaris per a disposar de Personalitat Jurídica, perquè són capaços de desitjar coses, d'actuar de manera intencionada i tenen consciència de si mateixos. També entrarien dins d’aquesta categoria d'animals conscients com són els elefants, els lloros i els cetacis. Defensava la necessitat que deixaren de ser considerats com a "coses legals" per a poder dotar-los amb d'una personalitat jurídica que poguera protegir-los.




Tal volta tot siga més senzill si deixem a banda els termes jurídics. Hauríem de considerar que els humans som un animal més, tot i que estem més desenvolupats. Vista com és la interacció de les diferents espècies en la natura, com a animal omnívor que som tindríem el dret de matar altres animals per al nostre consum, tot i que mai seria ètic matar-los per plaer o infligir-los cap sofriment gratuït. També com a "animals més desenvolupats" hauríem de garantir a la resta dels éssers vius l'espai i el respecte suficient perquè pogueren desenvolupar les seues vides d'una forma totalment natural i amb les menors interferències nostres.


Publicitat dels caçadors a Requena, això si, amagant l'escopeta!

Tenim una educació Especista, bona prova és el llenguatge


Comentaris