Les primeres eixides d'esbarjo a la muntanya les va organitzar la societat Lo Rat Penat, fundada en 1878 baix els auspicis de Constantí Llombart (València, 1848-1893), Teodor Llorente Olivares (València, 1836-1911) i Feliu Pizcueta i Gallel (València, 1837-1890). En 1956 crearen la secció d'excursions, organitzaren eixides a Castelló, Alacant, Alcoi, Xàtiva, Sagunt, Gandia, Oriola, Sogorb, Xixona i Llíria, també feren una excursió al Panteó dels Reis de la Corona d'Aragó al Monestir de Poblet.
En 1926 es va formar a València
el Grup Excursionista Sol que després
es transformaren en la Colla el Sol.
En juliol de 1936 convocaren una reunió de tots els excursionistes del País Valencià a la Vallesa per intentar ajuntar-los a tots en un mateix grup, però
l’alçament militar feixista va impedir-ho.
El CEV tingué una important secció d'espeleologia, en 1962 crearen el grup Scout XIII que passats els anys esdevindria en la secció infantil de centre. Entre les accions de caràcter més conservacionista que mamprengueren cal recordar que lideraren la Coordinadora per a la Protecció de la Serra Calderona l'any 1990. Abalisaren el GR7 a partir de l'any 1976 i publicaren més de 50 llibres de muntanya amb la seua editorial: Papers de Muntanya.
![]() |
Gasherbrum II, foto de Joan V. Grifoll (SEV) |
Al llarg de la seua història els presidents del CEV han sigut: Alvaro Faubel; Vicente Penyafort; Vicente Ferris; Rafa Navarro; Fernando Muñoz; Dionís Roca; Vicent Martin; Vicent Garay, Gabriel Hernandis; Rafa Cebrián Gimeno (València, 1934) autor, entre altres publicacions dels nou volums dedicats a les muntanyes valencianes; Joan Josep Senent Moreno (València, 1945) que fou un dels impulsors de l'ecologisme en el si del CEV a més de fundador de la mítica llibreria valenciana Tres i Quatre; el darrer president hagué de dissoldre el CEV perquè no pogué aconseguir un préstec de 300.000 € fou Juan Manuel Ferris (1960-2016).
L'any 2017 el CEV va entrar en fallida, perderen la seua seu i, es dissolgueren, tancant tota activitat. Poc després reprengueren les activitats de la mà d'un grup de socis incombustibles, mentre uns altres s’organitzaren en grups alternatius com la Societat Valenciana d’Excursionisme (SEV).
![]() |
Foto del Facebook del Centre Excursionista d’Alcoi en 2018 |
El Centre Excursionista d'Alcoi (CEA) es va formar el 28 de febrer de 1950, però ja havien començat activitats l’any 1949. Tingueren un grup precursor que fou la Penya Alpina d'Alcoi. Entre els seus presidents i membres fundadors es pot destacar a Fernando Borrell, Enric Vilaplana, Francesc Pérez Pascual, Daniel Llin, Enrique Payà, Francesc Sebastià, Josep Llopis i Albert Durà.
![]() |
Foto de Miralles Climent, del CEA en 1957, pioners de l'espeleo |
Aquest grup fou un dels precursors de l’espeleologia valenciana i de tot l’estat. El mes de gener de 1957 organitzaren el I Curs Nacional d’Espeleologia dels Grups Universitaris de Muntanya (GUM) del Sindicato Español Universitario SEU, que aleshores era l’única organització estudiantil legal. Assistiren trenta estudiants arribats de Madrid, Barcelona, Burgos, Santander, Granada, Salamanca i València. S’impartiren ensenyances esportives i científiques com topografia, geologia, arqueologia o bioespeleologia. Entre altres fites importants dels espeleòlegs d’Alcoi cal destacar l’exploració de l’avenc de Quatretondeta en 1953, Ojo de Guareña a Burgos en 1958 o l’expedició a la cova de Los Chorros, a Albacete en 1966. El CEA va ser un potent bressol de Naturalistes i Ecologistes de les comarques centrals.
![]() |
Foto d’Enriqueta Pastor a la web Memoria Digital de Elche |
En la dècada del 1950 a Elx hi havia el Club Muntanyer Ilicità, entre altres el van encapçalar Alfonso Navarro Ballester, Antonio Llopis "El Tojo" o Juan Carrillo "Marcos". La Unió Excursionista d'Elx va formar-se en 1960, els seus membres fundadors foren Antonio Picher, Juan Castaño, Manuel Capilla, Juan Carrillo i Manuel Jaén.
![]() |
Membres del CEA, foto https://www.cealicante.org/historia/ |
Eixe mateix 1954 naixia el Centre
Excursionista d’Ontinyent (CEO) que fou una institució que espentà el
naturalisme a la Vall d’Albaida.
Hi ha hagut moltes trobades i aplecs muntanyencs valencians, en 1959 es va fer la primera acampada del Regne de València els dies 4, 5 i 6 d’abril al Pi Alt de Genovés, la Costera. Estava organitzada pels centres excursionistes de València i patrocinada per la Federació Espanyola de Muntanyisme. D’eixa reunió decidiren la creació en 1960 de la Federació Valenciana de Muntanyisme, publicaren des de 1962 la revista “Riscos”.
L'excursionisme és un fenomen molt arrelat a casa nostra, tenim centres
excursionistes en bona part de les viles del País Valencià com el Centre
Excursionista de Vilafranca que es va fundar l'any 1978, però també hi hagué
clubs de muntanya en moltes universitats o escoles que estigueren molt actius en
les darreries del segle XX.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada