Bous al carrer

Bous al carrer en la revista Blanco y Negro, 1910. Arxiu RMiB

Cada any al País Valencià es fan una mitjana de quatre mil espectacles taurins de les modalitats tradicionals, com són els bous al carrer, el bou embolat, el bou en corda i el bou a la mar. Hi ha espectacles al voltant del bou en 32 de les 34 comarques valencianes. 

Ur (Bos primigenius)

L’UR I EL BOU

L’ur (Bos primigenius primigenius) va ser un bòvid que habità lliure als boscos europeus fins al 1627, any en què es va extingir el darrer exemplar salvatge a Polònia, una femella al bosc de Jaktorów.

El darrer tarpan en 1884

Els nazis intentaren recuperar aquesta espècie, entre 1920 i 30,  amb el projecte dels “bòvids d’Heck”. El lideraren germans zoòlegs Ludwig Georg Henrich Heck (Berlin, 1892-1983) i Heinz Heck (Berlin, 1894-1982) foren respectivament, directors dels zoològics de Berlín i Munic. Deportaren la població que vivia al bosc de Bialowieza, a Polònia, per intentar reviure els animals totèmics del nazisme, l’ur, els bisons (Bison bonasus) i el tarpan (Equus ferus ferus), el cavall primigeni.

Ur, gravat del segle XVI

A partir de 2008 encetaren altre projecte encapçalat per Ronald Goderie, director de la Taurus Foundation, entitat conservacionista holandesa. Pretenen creuar les races més antigues de bous i comparar els resultats amb l’ADN del Bos Primigenius que encara hui es conserva. Creuen que podran traure urs molt pareguts genèticament als extints, cap a l’any 2025, dins d’un projecte de Rewilding Europe. La True Nature Foundation està fent un altre intent des de 2013, l’anomenat Uruz Project.

Bous braus, arxiu RMiB

L’ur es va domesticar al voltant del 8000 aC en l’Orient Mitjà o l’Índia i mitjançant la selecció es va convertir en el bou (Bos primigenius taurus). Hui hi ha més de 900 races diferents que van de les vaques al bou brau ibèric, el nostre bou.

Bou de Costitx, Mallorca, entre segle V i II aC

 

HISTÒRIA

Aquesta és una tradició molt arrelada perquè els pobles preromans ja adoraven al bou. S’han trobat caps de ferro de bous a Costitx, Mallorca, datats entre el segle V i el II aC. De fet hi ha moltes semblances entre la cultura dels Talaiots i la cultura minoica, a Creta, que feien jocs de circ amb els bous. Tartessos té moltes referències de la importància dels bous com animals idolatrats i utilitzats en moltes cerimònies. També per als celtes i ibers el bou era un animal totèmic, de fet el cartaginés Anníbal Barca (Cartago, 247 aC-182 aC) utilitzà als soldats ibers perquè embolaren mil bous que llançaren contra l’exèrcit romà a la batalla de Falerno, a mig camí entre Florència i Roma.

Bou iber-romà

Els romans s’aficionaren als espectacles de circ amb bous, principalment feien quelcom paregut al bot de bous amb perxa i feien exercicis d’equilibri damunt. Estava basat en els costums minoics, aquest art s’anomenava la Taurocatàpsia.

Gravat de Goya

Hi ha poques referències de festes amb bous dels visigots. A l’Edat Mitjana els nobles tenien el costum de fer jocs amb bous, muntats a cavall i armats amb garrotxes per demostrar les seues habilitats, però el poble ras sols podia fer-ho a peu. Els asturians feien festes amb bous per commemorar la convocatòria de corts per part d’Alfons II el Cast, en l’any 815. També a Àvila i Zamora feien festes amb bous per commemorar noces reials en el segle XIII. S’ha comprovat que prohibiren l’assistència dels retors a eixos espectacles amb motiu dels esposoris. Els moriscos sembla que practicaven jocs de bous al carrer.

Al País Valencià apareixen les referències a l’ús dels bous després de la reconquesta. També degué ser un costum molt freqüent per festejar noces i batejos, molt sovint amollaven bous pels carrers de València. En 1339 hagueren de prohibir-los perquè provocaven molts accidents. Hagueren de començar a regular els festejos amb bous i en 1373 s’ordenà el pagament a Arnau Rovira de nou lliures per un bou per als jocs del Mercat de València. En 1386 ja estan documentades les entrades de bous amb cavalls a Sogorb.

Al segle XV es van generalitzar els corros de bous que es feien a la plaça del Mercat de València i Jaume Roig (València, 1407-1478), al seu llibre l’Espill, assenyala que el poble gaudia turmentant als animals, ferint-los amb garrotxes.

Bou en corda a Xiva

A Algemesí hi ha registre a l’arxiu municipal de festes amb bous des de 1643. Altres documents de 1659 demanaven llicència per a fer diversos tipus de festes públiques amb bous a Montcada, Carpesa i Borbotó. A la Foia de Bunyol la referència més antiga del Bou en Corda la tenim a Xiva, és d’un document datat en 1648, també es practicava aquesta modalitat a Ontinyent en 1662.

La plaça de bous més antiga d’Espanya és la de Béjar que inauguraren l’any 1711. En eixe segle devien ser molt generalitzats aquests espectacles perquè eren considerats amorals per l’església i la corona, intentaren prohibir-los en 1790. A partir d’eixe moment hi ha innombrables referències de l’ús dels bous per tot l’estat, de toreig amb cavalls, corregudes de bous, retalladors, rodadors, emboladors o raberos i jocs de bots amb perxa per damunt de bous.

Al segle XVIII es va fer l’intent de “civilitzar” i començaren les corregudes de bous com es coneixen hui, es van generalitzar per tot l’estat. Va néixer la tauromàquia, que és el conjunt de normes que regulen l’enfrontament amb un bou, les va dictar la cort a Madrid.

Eixe segle es troben les primeres referències de bous a la Vall d’Uixó i alçaren la primera plaça de bous del país, a Bocairent en 1843, en 1850 obriren l’actual plaça de bous del carrer Xàtiva, a València.

A Xiva l’any 1882, l’alcalde intentà prohibir el bou en corda, coneguda aleshores com “la fiesta de los mozos”, això provocà un motí de la població que hagué de sufocar la Guàrdia Civil. En aquesta població és costum dur el bou lligat amb una corda i clavar-lo dins de casa la promesa. A València durant aquest segle els bous es feien quasi cada setmana, soltaven bous al carrer prop dels portals Nou i de Russafa. L’Hospital General per recaptar fons tenia el monopoli de la gestió de les corregudes de bous en rogles que continuaven fent-se a la plaça del Mercat.

Fins a finals dels anys setanta del segle XX era costum de molts pobles ferir als animals amb venables o amb punxons lligats a la punta de canyes, els torturaven fins a donar-los mort, després subhastaven els seus despulls. A l’Horta Nord es clavava un ninot de palla al mig d’un rogle on se soltava un bou per vorer com l’envestia i el desfeia, era conegut com la Brama dels Llauradors.

 

Bou embolat

PERQUÈ ENFRONTAR-SE AMB UN GRAN ANIMAL I MATAR-HO?

L’afrontament amb una fera poderosa sempre ha sigut una mostra de valor i virilitat, l’han fet servir moltes cultures. Sovint ha format part dels ritus d’iniciació a l’edat adulta o de la fertilitat. Eixir guanyador davant d’una bèstia era una garantia d’èxit social, per als fadrins era una forma de demostrar valor i coratge, el problema és que hui ha esdevingut un joc o ball estètic, engrandit pel perill, com al toreig espanyol o als bous al carrer valencians. Tradicionalment l’encarament amb el bou ha sigut cosa d’homes, anys enrere si entrava una dona a un corro, el públic la xiulava i cridava perquè se n’anara.

La tortura i mort de l’animal, envoltats amb el roig de la sang són estímuls molt poderosos que encara hui ens afecten profundament, apel·lant al més fons del nostre ésser. Totes aquestes cerimònies han esdevingut en un ample un conjunt d'expressions que han impregnat el lèxic, la música, lleis, les arts, han creat espais físics propis com són les places de bous, els cadafals, tenen dedicats museus o escoles.

Per moltes mesures de seguretat i mitjos tècnics que tinga’m, encara hui aquestes tradicions són molt perilloses, en 2017 i 2018 moriren dues persones cada any, al País Valencià. Si ens fixem en la llista de ferits es molt més nombrosa, està propera al millar d’afectats cada any.

 

L’ECONOMIA

Donat el volum de festejos que es fan cada any a casa nostra és important el seu impacte econòmic. Com a mostra del negoci sols afegir que per traure al carrer els bous més cridaners, que solen ser els més braus i que han ferit o mort més persones, es paguen barbaritats. En 2019 pagaren a Borriana 20.000 € per la contractació de Nubarron, de la ramaderia de Partido de Resina. Les vaques més cares són les conegudes com els bous salvatges o cerrils, les que mai han participat en altre espectacle.

En 2017 es van fer al País Valencià 9.709 festejos de bous al carrer que generaren un impacte econòmic directe de 148,2 milions d’euros, altres fonts l’augmenten fins a 300 milions, mentre que la Federació de Penyes Taurines afirma que aquests espectacles suposen un impacte econòmic de 184 milions d’euros anuals. El bou permet a casa nostra el manteniment de 3.095 llocs de treball. Bona part dels diners els gasten en la compra o lloguer dels bous, un total de 10,4 milions d’euros.

Bou a Puçol, 1968

La temporada de 2019 es van organitzar 8.623 espectacles de bous al llarg de tot el nostre país, utilitzaren un total de 780 bous braus. Nosaltres fem més actes taurins que a tota la resta l’estat, la major part són gratuïts, un 79,5%, al carrer es fan el 68,4% i la resta a places o corros. Tenim 3.000 penyes taurines perquè aquesta és una tradició molt arrelada al País Valencià i a les Terres de l'Ebre, Catalunya.

Bous a la mar

En 2018 a Espanya hi havia 9.993 treballadors legalitzats al voltant del món del bou, d’ells només 245 eren dones. Les ramaderies de bous braus han augmentat tot i la reducció d’espectacles, sens dubte la raó és que viuen de subvencions de la PAC en detriment d’altres sectors més productius, hi ha enregistrades 1.339 ramaderies, però sols 290 havien venut o llogat vedells.

A l’estat les corregudes de bous s’han prohibit per llei a Canàries i a Catalunya, tot i que al Principat encara es fan bous al carrer a les Terres de l’Ebre. A Galícia i les Illes Balears les corregudes són legals, però la seua pràctica està prohibida en certs llocs.

Plataforma Bou Embolat NO

Per contra els espectacles al voltant del bou estan molt considerats a Madrid, a tota Castella, Múrcia i Navarra, per a ells la tauromàquia com un Bé d'Interés Cultural, una senya identitària autòctona.

El bou, tot i el suport institucional, a poc a poc va perdent el favor del públic. En 2019 segons estadístiques publicades pel Ministeri de Cultura espanyol, es va constatar una reducció dels espectacles taurins del 6,3% respecte de l’any 2018, un total de 1.425 espectacles. La caiguda és molt més acusada si la comparem amb dades de 2007, puja a un 61%, segons l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA). Les corregudes de bous caigueren un 5,4%, en total es van fer 349 i es feren 222 espectacles de jònecs, que utilitzen animals jovenets de menys de dos anys. Les xarlotades de bous que són espectacles humorístics al voltant del bou, dirigits al públic infantil, s’han reduït un 90,6% respecte a 2007.

 

LES TRADICIONS NO DUREN PER A SEMPRE, NI SÓN BONES PER SE!

Xarlotada infantil a la plaça de bous de Requena, Arxiu RMiB

No es pot negar que el bou, en totes les seues variants és una tradició molt arrelada principalment al País Valencià, sens dubte és molt nostra. Les tradicions són costums, usos o normes que s’han mantingut generació rere generació.

No podem oblidar que històricament hem practicat tradicions molt arrelades que amb pas dels anys s’han tornat en pràctiques considerades salvatges o poc civilitzades, per eixample l’esclavitud o el canibalisme. Aquestes pràctiques foren molt importants en l’àmbit econòmic, cal recordar que l’estructura econòmica del món antic estava basada en l’esclavitud, però també foren importants culturalment parlant o fins i tot en l’àmbit religiós. Per tant assumint una lògica evolució de la nostra societat, hem de prioritzar l'eliminació del maltractament animal, a més d'evitar el perill per a les persones, enfront de la tradició.

L'entrada de bous a Sogorb

Hem d’abolir els bous al carrer i el toreig sense més dilacions i deixar tot el seu bagatge cultural per als museus etnològics. Si les administracions no volen enfrontar-se als sectors més reaccionaris, com a mínim s’han de comprometre a no afavorir-los, retirant-los tota subvenció i exigint les més fortes mesures de seguretat, tot per anar ofegant i deixar morir aquests costums salvatges. El toreig, amb la mort del bou, ha de ser prohibit ja per la Generalitat perquè no té cap tradició.

A casa nostra hi ha un fort moviment antitaurí, però sempre ha estat enquadrat dins del Moviment Animalista. Aquestes pàgines el tractaran en un pròxim capítol dedicat als animalistes valencians.

Mosterín, l’abolició de la Tauromàquia

Jesús Mosterín de las Heras (Bilbao, 1941-2017) professor de Lògica i Filosofia de la Ciència va tindre un paper crucial en la introducció de la lògica matemàtica, la filosofia analítica i la filosofia de la ciència. Va participar activament en la protecció de la vida salvatge i la seua defensa als mitjans de comunicació. Entre molts més aspectes, es va dedicar a participar en els debats sobre teoria evolutiva i genètica. Abordà qüestions com la definició de la vida mateixa o l’ontologia d’organismes i espècies biològiques. Li obsessionava la pregunta: què és la vida?

S’adonà que tots els organismes de la Terra comparteixen moltes característiques, des de la codificació d’informació genètica a l’ADN fins a l’emmagatzematge d’energia a l’ATP. L’ATP és el trifosfat d'adenosina, un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim que permet la transferència energètica intracel·lular. És la font d'energia produïda durant la fotosíntesi o la respiració cel·lular, que és consumida per molts enzims en molts processos cel·lulars. Aquestes característiques comunes només dels organismes terrestres reflecteixen que provenim d’un avantpassat comú, tot i que molt possiblement les van adquirir de manera aleatòria.

Jesús Mosterín, foto Jelens

Mosterín estava convençut que la nostra biologia és una ciència molt limitada al que veiem, un menut racó de l’univers anomenat, la Terra. Per tant no aquesta pot ser una ciència universal de la vida en general. Caldrà trobar altres formes de vida a la galàxia per a poder parlar en termes genèrics de Biologia. Aquests enfocaments filosòfics van esdevenir en la seua concepció de l’animalitat i de l’antropologia, la ciència dels primats humans.

Va concloure que el principi antròpic és una especulació gratuïta, perquè els humans no són racionals per definició, però poden pensar i comportar-mos racionalment o no, segons siga’m capaços d’aplicar la racionalitat teòrica i pràctica als pensaments i a les accions que realitzen.

La racionalitat teòrica regula molt millor la nostra organització social que si ens guiem per les nostres creences, per tant la racionalitat pràctica és l’estratègia per viure la millor vida possible, ens permet assolir objectius més importants.

Bou brau a la devesa, Arxiu RMiB

Ètica, animals i drets

Com a filòsof moral no creia en l’existència de drets intrínsecs o naturals, ni per als animals ni per als humans. Tot i que estava convençut que qualsevol societat evolucionada i racional devia crear drets, mitjançant l’acció legislativa, per a protegir a ambdós, als animals i a les persones, que som el mateix.

Amb mestria i simplicitat afirmava que la Moral són els costums d'una tribu, són la tradició, però hi ha habituds salvatges i deplorables com l'ablació del clítoris o com l'esclavitud. Per contra l'Ètica és una teoria filosòfica que intenta analitzar racionalment les diferents morals dels pobles per intentar descobrir els costums que cal promoure de les que calia erradicar. Per a fer-ho l'Ètica es basa en principis com són la Consistència o el principi de la Universalitat, per tant la tradició, per si mateixa no pot justificar res.

Mosterín suggeria que la nostra capacitat innata de compassió, alimentada pel coneixement i l’empatia, eren la base més sòlida per a justificar els drets dels animals no humans, donada la rellevància que tenen les emocions morals, com la compassió per a l'Ètica, per tant eren tan importants com el paper que té la ciència empírica.

L'interés de Mosterín per la vida salvatge provocà que Félix Rodríguez de la Fuente sol·licitarà la seua col·laboració en els seus primers anys de divulgador, participà en l’elaboració de l'Enciclopèdia Fauna.

Gràcies al profund coneixement que tenia del nostre entorn es va oposar a tots els espectacles de crueltat, per tant es va posicionar fermament contra totes les representacions d’esbarjo amb bous. Per això no dubtà en anar al Parlament de Catalunya quan discutien la prohibició de les corregudes de bous, en 2010. Posteriorment publicà dos llibres que analitzaven la cruel tradició de la festa dels bous, sempre contra-argumentant des de la racionalitat qualsevol intent de justificar-la.

Desmuntava l'argument que els festejos de bous eren una tradició espanyola, perquè Anglaterra era el poble que feia més espectacles taurins, però s'adonaren de la seua crueltat i els aboliren gràcies a la Il·lustració. Afirmava que la tauromàquia és una bossa de crueltat que quedava a Espanya gràcies al fet que un rei impresentable com Fernando VII la va maquillar i regular sota la figura de les corregudes de bous, la “festa espanyola”.

Plaça de bous d'Ubeda, Arxiu RMiB

Amb un ample un somriure afirmava que els bous de lídia eren simplement (Bos tauros), iguals que qualsevol vaca lletera, però sense grans mamelles lleteres. Refutava que ajudaven a mantenir les deveses, perquè hi vivien molt més animals com els porcs ibèrics, rematava la seua argumentació demanant que si volien preservar el bou brau i les deveses que crearen parcs nacionals i es deixara pasturar tranquils als bous.

Mosterín, Jesús (2010). “A favor de los toros”. Editorial Laetoli.

Mosterín, Jesús (2014) “El triunfo de la compasión: Nuestra relación con los otros animales”. Alianza Editorial.