Passa al contingut principal

Any 1951




Aquest any la Societat d'Aigües Potables i Millores de València va acabar el nou programa de distribució d'aigua potable que s'havia iniciat a la ciutat en 1943, s’havien invertit 35 milions de pessetes. Aquestes obres asseguraren el subministrament d'aigua potable a tots els habitatges de València amb la pressió suficient.


Canonge Liñán de López Portaña al Museu Lázaro Galdiano

Abans la població s'abastia de pous amb aigües molt insalubres. Devem l'origen del subministrament d'aigua de València que l'any 1846, que en morir el canonge Mariano Liñán deixà en herència 28.000 duros que tenia invertits en deute públic francés. Encarregà al seu germà del finançament del subministrament d'aigua de la ciutat amb el compromís que les obres havien de començar abans d'un any. 

Liñán va ser un dels Higienistes valencians, amb el metge i professor de la Universitat de València Joan Baptista Peset i Vidal, denunciaren públicament que la manca d'aigua, la insalubritat i la manca d'higiene de les ciutats era la principal causa de les epidèmies de còlera. La primera actuació dels Higienistes valencians va ser la construcció del Cementeri General de València en 1807.

Per a escometre eixa gran obra l'Ajuntament de València, la Societat Econòmica d'Amics del País i el germà del canonge Liñán sol·licitaren permís a la reina Isabel II i una vegada concedit feren una presa al riu Túria, una planta de proveïment i una xarxa de distribució.

Marqués de Campo

El Marqués de Campo, llavors alcalde de València, va crear l'empresa Conducció d'Aigua Potable de la Ciutat de València SA. perquè particulars aportaren diners que després recuperarien mitjançant els impostos. Aquesta empresa és la mateixa gestora del subministrament actual, canvià el nom pel de Grup Aigües de València.



Entre 1845 i 1850 es va construir l'assut de la Presa a Manises, una bassa de decantació i un aqüeducte que a través de dues canonades arribava fins a un depòsit a Mislata, d'allí es dirigien cap al carrer Quart i el carrer de Cavallers i finalitzaven en mitja dotzena de fonts abeurador. La primera font que va entrar en funcionament va ser la font de la plaça del Negret, el 19 de novembre de 1850. Però el subministrament i la salubritat de les aigües eren escassos i es repetiren greus epidèmies de còlera que sols entre els anys 1884 i 1885 provocaren la mort de 30.000 valencians.


Plaça del Negret, València. Rafa Muñoz

L'any 1978 el subministrament tornà a ser deficitari i es va construir el canal Xúquer-Túria des de l'embasament de Tous i la planta potabilitzadora del Realó, a Picassent. Aquesta instal·lació funciona per gravetat el que va convertir-la en una planta eficient des del punt de vista energètic.

València 1951

A finals del segle XIX s’estengueren les xarxes de distribució d’aigua a la majoria de viles valencianes tot i que moltes poblacions menudes i allunyades hagueren d’esperar vora un segle per a tindre subministrament d’aigua corrent a casa.


Billet amb Joaquim Sorolla i Bastida, foto de l'arxiu RMiB



Comentaris