Passa al contingut principal

Any 1951


CRÒNICA DE 1951

En 1900 hi havia una fàbrica de paper a la PataconaAlboraia, que era propietat de Rigoberto Aranda. En 1932 es va convertir en la Paperera del Grau SA on arribaren a treballar 700 obrers, en 1943 s’integrà en l’empresa basca: Paperera Espanyola SA


Paperera Espanyola a Alboraia, foto del blog Valencia Actua

Aquest any iniciaren el procés de producció de pasta de paper a partir d’una mescla de palla d’arròs amb altres fibres vegetals. Arribaren a utilitzar tota la palla d’arròs dels termes de Sueca, Cullera i Sollana. Amb ella obtenien una mena de cartolina molt feble, per donar-li més consistència hagueren de mesclar-la amb palla de blat i fusta. 

Amb el nou procés industrial l'ocupació pujà fins als 1.300 obrers que havien de suportar una feina molt fastigosa, amb torns les 24 hores, els set dies a la setmana. Tota la jornada la passaven en una atmosfera tòxica i pudenta amb un treball dur físicament. Havien de desfer les fibres vegetals i banyar-les en sosa, la pasta que obtenien la introduïen en piscines de salmorra i accionaven uns elèctrodes, la pasta resultant havien d'assecar-la i processar-la. Davant aquestes dures condicions de treball exigiren millores laborals, com el Sindicat Vertical no els féu cas s'organitzaren pel seu compte, convocaren la primera vaga aquest any, en ple franquisme. El moviment reivindicatiu l'encapçalà l'obrer comunista Emeterio Monzón Berges (1920).




En 1954 tornaren a convocar una altra vaga per a exigir un plus als treballs en cap de setmana i nocturns. Quan els treballadors no es presentaren al torn de treball l’empresa envià a la policia secreta per esbrinar quins eren sindicalistes en cap, es produïren durs enfrontaments amb els antiavalots. No aconseguiren millores salarials, però l’empresa acceptà construir setanta habitatges per als obrers, al barri de la Malva-rosa





Aquest any la Societat d'Aigües Potables i Millores de València va acabar el nou programa de distribució d'aigua potable que s'havia iniciat a la ciutat en 1943, s’havien invertit 35 milions de pessetes. Aquestes obres asseguraren el subministrament d'aigua potable a tots els habitatges de València amb la pressió suficient.


Canonge Liñán de López Portaña al Museu Lázaro Galdiano

Abans la població s'abastia de pous amb aigües molt insalubres. Devem l'origen del subministrament d'aigua de València que l'any 1846, que en morir el canonge Mariano Liñán deixà en herència 28.000 duros que tenia invertits en deute públic francés. Encarregà al seu germà del finançament del subministrament d'aigua de la ciutat amb el compromís que les obres havien de començar abans d'un any. 

Liñán va ser un dels Higienistes valencians, amb el metge i professor de la Universitat de València Joan Baptista Peset i Vidal, denunciaren públicament que la manca d'aigua, la insalubritat i la manca d'higiene de les ciutats era la principal causa de les epidèmies de còlera. La primera actuació dels Higienistes valencians va ser la construcció del Cementeri General de València en 1807.

Per a escometre eixa gran obra l'Ajuntament de València, la Societat Econòmica d'Amics del País i el germà del canonge Liñán sol·licitaren permís a la reina Isabel II i una vegada concedit feren una presa al riu Túria, una planta de proveïment i una xarxa de distribució.


Marqués de Campo


El Marqués de Campo, llavors alcalde de València, va crear l'empresa Conducció d'Aigua Potable de la Ciutat de València SA. perquè particulars aportaren diners que després recuperarien mitjançant els impostos. Aquesta empresa és la mateixa gestora del subministrament actual, canvià el nom pel de Grup Aigües de València.



Entre 1845 i 1850 es va construir l'assut de la Presa a Manises, una bassa de decantació i un aqüeducte que a través de dues canonades arribava fins a un depòsit a Mislata, d'allí es dirigien cap al carrer Quart i el carrer de Cavallers i finalitzaven en mitja dotzena de fonts abeurador. La primera font que va entrar en funcionament va ser la font de la plaça del Negret, el 19 de novembre de 1850. Però el subministrament i la salubritat de les aigües eren escassos i es repetiren greus epidèmies de còlera que sols entre els anys 1884 i 1885 provocaren la mort de 30.000 valencians.


Plaça del Negret, València. Rafa Muñoz


L'any 1978 el subministrament tornà a ser deficitari i es va construir el canal Xúquer-Túria des de l'embasament de Tous i la planta potabilitzadora del Realó, a Picassent. Aquesta instal·lació funciona per gravetat el que va convertir-la en una planta eficient des del punt de vista energètic.


València 1951

A finals del segle XIX s’estengueren les xarxes de distribució d’aigua a la majoria de viles valencianes tot i que moltes poblacions menudes i allunyades hagueren d’esperar vora un segle per a tindre subministrament d’aigua corrent a casa.


Benidorm, platja de Ponent (1950), foto de Simeón Nogueroles


Tres mesos després de ser nomenat alcalde de Benidorm, Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 1922-2008) va reunir a tot el poble per a explicar-los el futur que somniava. El que va proposar va ser la compra d'un pou a Polop per 450.000 pessetes i els demanà aportacions voluntàries. Construïren una canonada de 17 quilòmetres per a dur l'aigua potable a la vila. En 1950 sols vivien dos mil veïns, la major part eren mariners i pescadors, la resta eren llauradors dels secants. Els mariners havien vist món, per tant estaven preparats per al gran canvi que els va suggerir, l'evolució cap a una vila moderna, dedicada al turisme.


Billet amb Joaquim Sorolla i Bastida, foto de l'arxiu RMiB

Començaren a circular a València els primers troleibusos que eren més maniobrables, ràpids i eficients en les frenades que els vells tramvies, la primera línia que els emprà fou la del barri Montolivet.




PUBLICACIONS

Es va presentar a l'Ajuntament de València l'obra “Diccionari Català, Valencià, Balear”, d’Antoni Maria Alcover.



Fonts: 

VERDET, F. (2014) “Historia de la industria papelera valenciana”. Universitat de València.

http://valenciaactua.es/malvarrosa-nacida-del-agua-los-bloques-rosa/

SANZ, B. (2002). “Rojos y demócratas. La oposición al franquismo en la Universidad de Valencia. 1939-1975.” Editorial CC.OO. PV, FEIS y Albatros. Valencia. ISBN 84-7274-256-3.

https://memorialuniversitario.com/wp-content/uploads/2011/04/rojos-y-demo%CC%81cratas.pdf

https://histobenidorm.blogspot.com/2015/03/imagenes-turisticas-en-blanco-y-negro.html


BANDA SONORA RECOMANADA:




Comentaris