 |
| Collage RMiB |
ECOLOGISTES
El 18 de febrer es va reunir a la
Casa Verda la Xarxa de Contactes Ecologistes del País Valencià a la
qual assistiren el grup La Carrasca d’Alcoi, el Grup de Defensa del
Medi Ambient de Bétera, el CEAMA de Carles Arnal Ibàñez
(Vila-real, 1957) i Quique Messeguer, el Grup Ecologista de Castelló de
la Ribera, el Col·lectiu Ecologista la Rosella de Torrent, Acció
Ecologista i el Grup Ecologista del Camp de Morvedre.
Entre altres punts acordaren la
constitució de la Coordinadora per la Defensa del Bosc del País Valencià.
En l’acte de presentació pública denunciaren que l’ICONA tallava savines
centenàries a Aras de los Olmos, a Losilla, Alcoi, mentre
a la serra Calderona arrencaven carrasques centenàries. A Énguera
i Aiora abancalaven muntanyes amb maquinària pesant, destrossant boscos
madurs. A més denunciaven que hi havia un femer incontrolat a Porta Coeli o
que un incendi de Marines l’havia provocat l’explosió d’una granada de
mà de l’exèrcit espanyol.
El Grup Ecologista Maigmó (GREMA) estava arrelat a Sant Vicent del Raspeig, a l’Alacantí. L’encapçalaren José Domingo López, Emilio Martín Estudillo, Francisco José
Llopis Tovar, José Antonio Reyes Moreno, Miguel Luque Escribano i Ángel López Hernández.
La Colla Bici-ecologista Lluna Plena
de València ja estava activa aquest
any i es reunien a la Casa Verda,
altre grup que lluitava per la mobilitat sostenible va ser la colla, La Més Lluny. Es va crear un Grup d’Educació Ambiental que pretenia
crear un itinerari pedagògic a la serra Calderona.
El mes de febrer es va fer el primer congrés del «Moviment Verd» espanyol, a Cardedeu,
dels ecologistes que volien organitzar-se per a participar del joc polític.
El mes d’abril es va celebrar
la Segona Assemblea General de la Coordinadora Assembleària del Moviment
Ecologista (CAME), l’organitzà el col·lectiu Ecoloxista Natureza
a Galícia.
 |
| Collage RMiB |
El
16 de maig es va produir un incident al grup 2 de la central nuclear d’Almaraz.
Una avaria en una de les vàlvules provocà un soroll estrident i molt intens que
alertà a tota la població, provocant el
pànic dels veïns. El Consell de Seguretat Nuclear ordenà la paralització
del reactor, era la primera volta que obligaven apagar una nuclear. L’1 d’agost
es van fer públiques les greus deficiències que tenia la nuclear. Hi havia
freqüents curtcircuits elèctrics i incendis que provocaven l’aturada dels
reactors, sense que els responsables de la instal·lació ho solucionaren. En una
inspecció comprovaren que el circuit de refrigeració secundari tenia
contaminació radioactiva, quan no havia de tindre cap contacte amb elements
radiants.
El 7 de juliol la Guàrdia Civil va impedir una marxa antinuclear contra la central nuclear de Lemóniz.
NATURALISTES
Fins aleshores teníem una bona mostra de grups repartits per tot el
territori. Estaven la Societat
Herpetològica Valenciana que encapçalava Francisco Gómez Carvana.
El GER de Castelló que encetà una campanya per denunciar el robatori
d’ous i polls per part de falconers, als nius dels rapinyaires. Convocaren
reunions amb associacions del nord de Castelló
per promoure la creació d’una plataforma per defendre les comarques dels Ports i la Tinença davant la pluja àcida de la tèrmica d’Andorra.
El grup APNAL de Vinaròs, la Colla Ecologista i el Grup
Larus de Castelló que estava
encapçalat per Nicolas Fernández, Xavi
del Señor i Valentin Tena. ADENA
València estava encapçalada per Saturnino
Barbé i el grup AGRÓ es reunien a
la Casa Verda.
A les comarques del sud teníem als veterans Grup Ecologista Montgó i al Grup Naturalista de Torrevella,
o el Grup Ecologista Montgó de Dénia
que fundaren Vicent Balaguer i Bisquert
(Dènia, 1929-2019), Joan Sala i José Crespo.
Es multiplicaven els grups naturalistes, la revista QUERCUS publicà un directori incomplet de grups de defensa de la
natura i ecologistes, als més veterans s’afegien aquests nous grups:
Al Baix Segura a Torrevella es
va formar Grup d’Estudi i Defensa de la
Natura (GEDEN) i el Grup Oriolà per
a l’Estudi de la Naturalesa (GOEN). Els oriolans tingueren casal obert de
1987 fins a 1989 quan s’unirien amb els murcians d’ANSE.
A l’Alacantí teníem el grup FALCO d’Alacant i el Grup Alacantí per la Defensa i Estudi de la Natura (GADEN) que començà aquest any, format per joves provinents d’ADENA Alacant. Organitzaren dues jornades de naturalesa amb el patrocini de la Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant, en 1986 i en 1988. Entre els seus membres destacà a un veterà naturalista com Elías Gomis.
A la Marina Baixa aparegueren el
Grup Ecologista i Naturalista Xoriguer
a la Vilajoiosa. El formaven: Pedro José Selles Soriano, Jaime Vaello
Rogles, José Santamaría Reos, Roc Sellés Lloret, Antonio Zaragozí Llenes, Juan
José Izquierdo Rosique, Alejandro Izquierdo Rosique, Ana Soler Lloret, Angela
Soler Lloret, Jacinto Escobar Mora, Benjamín Monerris Vaño i Joan Segòvia i Martínez. A la Marina Alta el Grup de Muntanya Calp fundat en 1975, ampliaren les seues
inquietuds amb l’estudi de la natura i les preocupacions ambientals.
A l’Alt Vinalopó es va formar el
Grup d’Ecologia de la Casa de la
Joventut de Villena. Al Comtat estava
el Grup d'Amics de la Natura de Cocentaina, format per joves de secundària.
En 2008 ncetaren un ambiciós projecte de custòdia del territori en encarregar-se
de la conservació i la gestió de la finca municipal Mas de Llopis.
A València es va formar l’Associació per a la Protecció i Estudi de
la Natura (APEN), l’Associació
Biològica Mediterrània (ABM) i la Coordinadora
per la Defensa del Bosc que també tenien seu a la Casa Verda.
A la Costera començà el Taller d’Ecologia de Xàtiva encapçalat
per Àngels Sala, mentre que a la Safor encetà camí el Grup Ecologista Samaruc d’Oliva. Estava
dirigit per Joan Costa, Immaculada
Albors, Helena Rodeja i Gregori Royo.
Treballaren de valent per aturar l’agressió al territori que haguera
significat la construcció d’un EuroDisney
prop de la marjal de Pego-Oliva. Aquest any organitzaren la II Setmana Ecològica d’Oliva. Temps
després es van federar amb Ecologistes
en Acció.
A la comarca dels Ports teníem
al col·lectiu d’Educació Compensatòria de Forcall, el grup “El Todó” de Todolella, l’Associació Amics de Morella, l’Associació
per la Defensa del Patrimoni Natural de Els Ports i el Col·lectiu Aplec Sorita 86.
A l’Alt Maestrat estaven el Grup Ecologista de Vilafranca (GEV) en
el qual destacaren Óscar Tena, Sergi Monfort i Pérez Sorribes. A la Plana
Alta s’afegia el grup d’Acció
Cultural de Castelló. Al Baix Maestrat, amb seu a la Tinença de Benifassà aparegué
El Roure, fundat per Quique Errando.
 |
| Estol de merites o judies, Arxiu RMiB |
A principis de gener vam patir una forta onada de fred en tota Europa que provocà una nombrosa entrada de merita (Vanellus vanellus) per totes les zones baixes del País Valencià. La saviesa popular tradicional adverteix amb una dita, que: “quan veges la judia per l’horta, tanca la porta”. Judia és un altre dels noms d’aquesta au que sols ens visita quan el fred és intens. La presència de moltes aus va despertar l'ànsia dels caçadors que mataren bona part d'uns ocells que venien fugint del fred i estaven debilitats. Tot açò ocorria sense que les autoritats feren res. La legislació té prevista una figura legislativa coneguda com a “Veda de Fortuna”, és una prohibició de caça pensada per a defensar animals debilitats per condicions climàtiques extremes. La impunitat i l’abundància d’aus provocà que els caçadors s’oblidaren dels dies hàbils per a la caça i no respectaren les distàncies de seguretat respecte de poblacions i camins.
A la revista del grup AGRÓ núm. 1 es publicaven els resultats del Cens d’Aus Aquàtiques realitzat els anys 1983, 84 i 85, que coordinà José Antonio Gómez. Informaven del primer Cens Hivernal d’Agrós que coordinaren Rafael Pardo Gutiérrez i Vicente Urios Moliner, el van fer en la primera quinzena de gener, gràcies a una subvenció del Gabinet de Medi Ambient de la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana. Per a l’administració valenciana d’eixos anys el Medi Ambient sols mereixia un trist gabinet, dins d’una conselleria d’obres públiques! En la revista AGRÓ núm. 2, José Antonio Peris Lozano i Vicente Urios publicaren una llista amb els noms dels ocells en valencià. L'encarregat del seguiment de l'activitat cinegètica era Francisco Tejedor.
 |
| Cueta groga, Arxiu RMiB |
Entre els dies 15 d'agost i 31 d'octubre es va realitzar una campanya
d'anellament de cueta groga (Motacilla
flava), organitzada per la Societat
Espanyola d’Ornitologia i finançada per l'Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalesa (ICONA).
Volien conéixer la migració postnupcial d’aquestes aus per les costes
mediterrànies ibèriques. Entre molts altres participaren els valencians José Antonio Peris, Ximo Galarza Planes,
Paco Tejedor i Alejandro
Martínez-Abrain censant en l'Albufera
de València. Encetaren un ambiciós estudi migratori coordinat per la façana
mediterrània ibèrica, mitjançant l’anellament científic d’aus.
A Osca es va celebrar la IV Trobada d’Anelladors, organitzada
pel Grupo
Ornitológico Oscense, encapçalat per Joaquín López Pardo. Va ser una reunió prou conflictiva a causa de
l’intent de prendre el control del Centre
de Migració d’Aus (CMA) per part de l’ICONA.
Fins aleshores la CMA l’havia
liderat la Societat Espanyola
d’Ornitologia (SEO).
El grup Aedenat va néixer aquest
any, van ser una excisió d’AEPDEN. Se
n’anaren perquè no estaven d’acord amb actituds pròximes als moviments socials
més reivindicatius, com el Moviment
Antinuclear. Al País Valencià quedaren
poques referències d'aquest grup, tingué molta més implantació en Madrid i Andalusia. Es van dissoldre en 1998 per formar la Confederació d'Ecologistes en Acció.
 |
| Antonio Estevan |
A casa nostra el membre més destacat d'Aedenat
va ser Antonio Estevan Estevan (Madrid, 1948-2008). Vingué l'any 1986,
quan es traslladà a Ondara, aquest
destacat intel·lectual ecologista creà, a mitjans dels anys noranta-un, una tertúlia
de reflexió crítica a Dénia, sota el
nom de "la tertúlia dels dimecres".
Una bona part dels seus membres després formaren "La Maloca del Montgó", va ser una experiència de convivència
comunitària de més de trenta persones, molts d'ells madrilenys ecologistes que
descobriren la Marina Alta i fugiren
de la gran ciutat.
El mes de desembre la Federació
Valenciana d’Espeleologia (FVE) organitzava
les primeres Jornades de Divulgació de
les Ciències Aplicades a l’Espeleologia.
 |
| Collage RMiB |
PACIFISTES I OBJECTORS
El
PSOE una volta arribà al poder s’oblidà d’una de les principals promeses
que els havia dut al govern. Aquest any es van dedicar a enllestir una intensa
campanya per a capgirar els ferms i majoritaris desitjos de la ciutadania
d’eixir-se’n de l’OTAN i de recuperar les bases militars cedides als
nord-americans.
Els
pacifistes aprofitaren l’anunci de la pròxima visita del president Ronald
Wilson Reagan (Tampico, 1911-2004) per a organitzar una gran campanya sota
l’eslògan “Jo també per la pau i contra
Reagan”. Es muntaren coordinadores pacifistes per tot a reu del país, des
de Vinaròs fins a les comarques del sud. El moviment fou tan intens i
ample que fins i tot hi hagué un Grup de Dones Antimilitaristes, que es
reunien la Casa Verda. Doncs repassem cronològicament el moviment d’ambdues
forces.
Les
forces progressistes s’oblidaren de les tradicionals picabaralles i
organitzaren un potent Moviment Pacifista que aconseguí mobilitzar
milers de ciutadans per a demanar l’eixida de l’organització militar occidental
i recuperar la sobirania de les bases militars cedides als nord-americans. Sols
a la comarca de l’Horta hi havia 44 col·lectius que participaven en la Coordinadora
Pacifista, es reunien els dijous a la Casa Verda.
El
mes de gener el ministre de defensa Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943) obria
foc advertint que una eixida de l’OTAN seria una irresponsabilitat. La
contestació dels pacifistes vingué el 20 de gener, a Madrid es
manifestaren contra la llei d’Objecció de Consciència i deu dies després
uns activistes feren una asseguda davant de la seu del PSOE, a la
capital de l’estat. El 31 de gener el govern anunciava que el referèndum sobre
la continuïtat en l’OTAN es faria en la primavera de 1986.
 |
| Collage RMiB |
El
2 de febrer el mateix president Felipe González Márquez (Dos
Hermanas, 1942) va anunciar que ell personalment demanaria als ciutadans el
vot favorable per a la continuïtat en l’OTAN. Tot mentre el dia 14 el
diari The New York Times feia públic
un informe secret dels Estats Units de 1975, en ell afirmaven que en cas d’una crisi amb els
soviètics, el Pentàgon tenia l’autorització espanyola per a desplegar
armes nuclears en el nostre territori.
El
24 de març es concentraren més de 100.000 ciutadans en la V Marxa a Torrejón,
sol·licitaven el desmantellament de les bases militars nord-americanes i
l’eixida de l’OTAN.
 |
| Collage RMiB |
El
ministeri de defensa espanyol va fer públiques les dades dels suïcidis de
soldats en la mili. En 1983 moriren 41 joves i altres 69 l’intentaren llevar-se
la vida. En el període 1979-1984 havien mort per aquesta causa 205 sodats. Les
xifres eren escandaloses, segons dades publicades al diari EL PAÍS
(13/10/1985), cada setmana morien dos soldats, mentre altres vint-i-un
resultaven ferits en les casernes espanyoles. En el sorteig de quintes del mes
de novembre determinà que 237.246 reclutes havien de fer la mili, mentre que 75.448
tingueren més sort i s’alliberaren de fer-la, en eixir excedents de cup.
 |
| Fragment de la portada del 4 de maig de 1985 |
El
primer diumenge de maig el Moviment per la Pau, el Desarmament i la
Llibertat va organitzar una manifestació per a mostrar el rebuig a la
visita de Ronald Reagan. Mentre el govern assegurava que anava a aprofitar-la
per a plantejar una revisió de “la presència militar” nord-americana. La prova del
suport que tenien els pacifistes és que en les manifestacions convocades un dia
abans de la vinguda de Reagan, s’ajuntaren a Madrid 500.000
ciutadans i a Barcelona 225.000. A les principals viles valencianes
també hi hagué concentracions molt nombroses. Segons una enquesta del diari El
PAÍS, publicada 5 de maig, el 64% dels espanyols pensaven que els
nord-americans no eren uns amics lleials. Un 54% es mostraven contraris a la continuïtat
en l’OTAN, sols un 19% es manifestaven a favor. Finalment Reagan vingué
del 6 al 8 de maig.
Una
característica de la comunicació oficial va ser l’ús de la confusió, un dia es defensava
el blanc, l’endemà el negre. L’endemà d’anar-se’n el president Reagan, es
va publicar que els nord-americans havien acceptat obrir “contactes previs” per
a tractar la reducció de la seua presència militar a Espanya. Dies
després el govern advertia que reduir les bases nord-americanes implicaria
pagar-los una indemnització de 20.000 milions de pessetes anuals! A mitjans mes
els socialistes començaren a sondejar possibles eixides per si perdien el
referèndum, advertien que si la participació no era “suficient”, podrien no fer
cas del resultat.
 |
| Arxiu RMiB |
El
mes de juny el govern advertia en una reunió amb militants, a porta tancada,
que no pensava fer cas del referèndum si guanyava el NO. L’endemà s’afanyaren a
desmentir-ho. S’afegiren les pressions internacionals, en una cimera dels
demòcrates-cristians europeus demanaren a Felipe González que no convocarà
el referèndum.
 |
| Collage RMiB |
En
octubre els eufemismes per intentar manipular l’opinió pública eren tan
evidents que s’arribaven a fer declaracions ridícules com que el govern estava mantenint
contactes per a espanyolitzar les bases nord-americanes.
El
3 de novembre EL PAÍS tornà a publicar una enquesta sobre la intenció de
vot per al referèndum de l’OTAN, realitzada a finals d’octubre.
Afirmaven que el 46% de la ciutadania estava en contra de continuar dins de
l’aliança militar, sols el 19% es manifestaven partidaris de continuar-hi dins.
 |
| Fragment de la portada de l'11 de novembre de 1985 |
El
dia 10 de novembre es tornaren a mobilitzar els pacifistes de tot l’estat, convocats per la
Coordinadora d’Organitzacions Pacifistes. Es feren manifestacions multitudinàries
per tota la geografia, a Madrid participaren 500.000 persones, a Barcelona
50.000 i a Bilbao 10.000.
Els dies 21 i 22 de desembre es reuniren a la Llotja de València 200 representants dels col·lectius pacifistes de tot l’estat per a preparar la campanya del
referèndum per a la permanència en
l’OTAN, que es preveia que convocaren
l’any següent. Acordaren organitzar una gran manifestació conjunta a Madrid per al 16 de febrer.
CRÒNICA DE 1985
El
mes de gener hi hagué un episodi de fred intens que provocà la pèrdua de la
major part dels cultius de la franja costanera de les comarques del nord del País
Valencià. Els cítrics sofriren una inversió tèrmica que baixà les
temperatures fins als -10°. La pèrdua provocà una minva de les exportacions respecte
de l’any anterior de 700.000 tones. En les comarques interiors arribaren a
mínimes de -13°, com a Camporrobles. La malifeta climàtica provocà pèrdues
valorades en 100.000 milions de pessetes.
L’entrada
en funcionament de la nuclear de Cofrents facilità que aturaren la
central tèrmica de Castelló, el que va millorar la qualitat de l’aire del
Grau.
 |
| Fragment de la portada del 7 d'agost de 1985 |
En
agost es va declarar un greu incendi forestal al terme de Cabanes que es
va estendre al Desert de les Palmes i obligà a desallotjar
urbanitzacions a Benicàssim. Es van encendre més focs que afectaren part
dels termes d’Orpesa, Alcalà de Xivert, Benassal i les Coves
de Vinromà. El foc cremà quasi tot el Desert, es van perdre més de
1.500 hectàrees de boscos. Eixe any encara no s’havien creat els Consorcis
de Bombers, per tant, la manca de coordinació agreujaren els incendis, la
descoordinació es convertia en ineficàcia i, el que és pitjor, es posaven en
greu perill el personal que treballava intentant apagar el foc.
 |
| Collage RMiB |
En
estiu es va fer públic l’interés de la multinacional Walt Disney Production Corp per a construir un gran parc
d’atraccions a Europa. Entre les localitats que estigueren sondejant per
a fer-ho estaven Elx, Pego i Cabanes. El govern espanyol oferia
20.000 milions de pessetes per a les expropiacions de les 2.350 hectàrees que
es necessitaven. Per sort per al nostre territori, finalment el van construir
prop de París.
El
17 de novembre una gota freda provocà la mort de set ciutadans en la comarca de
la Marina Alta, els arrossegà l’aigua de rambles i rierols plens per les
crescudes, quan intentaven travessar-les amb vehicles.
A Torrent hi havia una empresa
tradicional que comercialitzava el “Topicida
Huarte”. Es tractava d’un verí específic per als rosegadors com els
talpons. Estava basat en el sulfat
d’estricnina, era un alcaloide tòxic responsable de delmar les poblacions
de predadors i necròfags, que estava prohibit. El ministeri es va adreçar als
productors per a exigir-los la substitució de la substància prohibida, però com
no van fer-ho, finalment la clausuraren.
 |
| Grèvol (Ilrx aquifolium) al Penyagolosa, Arxiu RMiB |
Es va publicar l’ordre 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca sobre protecció d’espècies endèmiques, entre altres va
incloure en l’annex 1, el que defineix les espècies estrictament protegides, al
grèvol (Ilex aquifolium) i al càdec o ginebre (Juniperus oxycedrus). Als annexos 2 i 3 van incloure les savines, el teix, l’arbocer, el boix, el margalló, el freixe de flor,
els roures, la carrasca i la surera.
 |
| Collage RMiB |
Carrícola, el poble verd.
Carrícola és un municipi de 100 habitants que viu
gràcies a la seua aposta per l’agricultura
ecològica. Des dels anys cinquanta havia anat perdent població perquè sols
es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia, arribaren a baixar a sols seixanta
veïns. Tot canvià aquest any quan començaren la producció en ecològic.
En 1986-87 l’empresa francesa Alter
Bio, sota la seua filial espanyola Vida
Sana, els oferí comprar tota la producció de taronges si canviaven a la
producció ecològica. L’evolució va revitalitzar
la localitat, encetaren cultius ecològics de fruita d’estiu, d’albercocs,
prunes, caquis o bresquilles. Provaren amb èxit la producció d’hortalisses com
el fenoll, la ceba tendra, carabasses cacauet, melons o la col romanesco.
Amb els anys diversificaren la seua clientela, ho aconseguiren gràcies a encabotar-se
en mantenir la seua pròpia marca, la Vall Bio, en 1997. Un altre dels seus encerts es que ells mateixos envasaven
els seus productes, garantint la seua identitat i marca. Els consumidors una
volta comprovaren la qualitat, els vingueren a buscar uns altres distribuïdors centreeuropeus.
Reinvertiren els beneficis en construir un hostal rural, un mercat
ecològic, una aula mediambiental l’Ametla
de la Palla i un alberg a les antigues escoles. En 2010 aprofitaren l’Any Internacional de la Biodiversitat
per a convocar a 57 artistes que deixaren el poble ple d’escultures, això ho
aprofitaren per a fer una ruta turística, Biodivers Carrícola.
La col·laboració cooperativa els ha dut poder afrontar projectes de més
envergadura. Rebutjaren la instal·lació d’una depuradora tradicional, amb un
elevat preu i gestionada per una empresa privada. A canvi feren un filtre verd,
una depuradora d’aigües ecològica, gestionada per ells mateixos i amb un
manteniment molt més econòmic. Els darrers anys han encetat l’arreplegada del
fem orgànic de la localitat per a fer compost, a més d’alçar una planta
fotovoltaica.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
Mentre el 4 de febrer es feia la
convenció de l'ONU contra la tortura, apareixien els cossos de dos homes
torturats, assassinats i soterrats amb calç viva, a Busot. Fins a 1995
no es va poder confirmar oficialment mitjançant una anàlisi d’ADN, però
tothom sabia que eren dos nacionalistes bascos desapareguts: José Antonio
Lasa Aróstegui i José Ignacio Zabala Artano. Els segrestà els GAL
a França i els dugueren a la caserna de la Guàrdia Civil
d'Intxaurrondo.
 |
Les negociacions
prèvies foren complexes, francesos foren els que més crítics, però per fi la
matinada del 29 de març, es va acordar l’adhesió d’Espanya, Portugal i Grècia
a la Comunitat Econòmica Europea. El 12 de juny signaven el Tractat d'Adhesió a les Comunitats Europees (CEE) amb data de l’1 de gener de 1986. La plena
integració en la política europea significà, entre moltes més vessants, un gran
impuls per al Medi Ambient.
 |
| Fragment de la portada El País |
Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov (Privólnoie,
1931) assolia la presidència de la Unió Soviètica, l’11
de març. Va donar un ferm impuls a la distensió i al desarmament, el 7 d'abril
declarava una moratòria en el desplegament dels míssils que apuntaven cap a Europa.
Començava el desgel en les relacions entre les dues superpotències,
finalitzant els períodes de la guerra freda que havia començat en 1947, i la posterior
fase de coexistència hostil. El món encetava una nova època gràcies a la perestroika que encapçalà el mandatari
soviètic.
El 26 de maig esclatà el petrolier Petrogen One quan estava descarregant cru en la refineria de CAMPSA al port d’Algeciras. El foc es va estendre amb molta velocitat i cremà el Camponavia, un altre petrolier que estava atracat al seu costat. Es va informar que l’accident l’havia provocat una acumulació de gasos, l’accident provocà la mort de 32 persones.
 |
| Collage RMiB |
Els primers cassos s’havien
descrit en 1981 a Nova York i a Los Ángeles, però la SIDA començava
a ocupar espais en les capçaleres dels diaris mundials, gràcies al fet que
l’actor Rock Hudson (Winnetka, 1925-1985) va reconéixer que patia la
malaltia el 25 de juliol. Va ser el primer gran personatge en fer-ho públic,
poc abans del seu traspàs a conseqüència de la síndrome d'immunodeficiència adquirida.
Eixe mes a tot l’estat teníem 39 casos confirmats i havien comptabilitzat
trenta morts. Els científics no coneixien quasi res de la síndrome, però els
mitjans de comunicació s'atrevien a afirmar que era una malaltia que sols
afectava hemofílics, heroïnòmans i homosexuals, estigmatitzant
aquests grups de població, a la volta que aconseguien desinteressar a la resta
de la ciutadania. Onze anys després, en 1996, les xifres de contagis s’havien multiplicat,
teníem 3.189 valencians infectats.
Aquest estiu el primer
president socialista espanyol, Felipe González, tingué la gran idea
d’estiuejar en el vaixell de Franco, “El Azor”. En juliol va fer una travessia per Portugal i en
agost anà a Mallorca.
 |
| Rorqual comú, Arxiu RMiB |
El 21 d’octubre el vaixell balener IBSA Tres entrava a Portonovo (Pontevedra) carregat amb la darrera balena que caçaven a Espanya. Va ser una malaurada femella de rorqual comú (Balaenoptera physalus) que tenia 17,70 metres de llargària. En els deu mesos abans de la veda, la indústria balenera gallega tingué temps per a matar un total de 48 rorquals comuns. El mes de maig la Comissió Balenera Internacional (CBI) va aprovar la moratòria de la caça de balenes. L'any següent l’estat espanyol signava el tractat de Prohibició Mundial del Comerç de Balenes.
 |
| Dian Fossey |
El mes de desembre mataren a Dian
Fossey (San Francisco, 1932-1985). Aquesta dona s’havia dedicat a l’estudi
i defensa dels goril·les de muntanya
(Gorilla beringei beringei). Fossey
era una jove infermera que en 1963 s’acostà a una conferència de l’antropòleg Louis Leakey (Nairobi, 1903-1972). En
acabant pogué convéncer-ho que ella podia convertir-se en una bona
investigadora de camp dels primats. Això mateix havia fet Leakey en 1960, quan ajudà a Jane
Goodall (Londres, 1934) perquè començarà a estudiar els ximpanzés (Pan troglodytes) del parc nacional de Gombe Stream, a Tanzània. Fossey arribà a Ruanda
en 1967, amb temps, paciència i molta cura, aconseguí acostumar a un grup de
goril·les a tolerar la seua presència. Això li va permetre diferenciar-los i després
pogué entendre les seues relacions intraespecífiques. Després dels èxits que havien
obtingut Goodall i Fossey, l’any 1971 Leakey aconseguí els patrocinis per a poder enviar a Borneo a Biruté Marija Filomena Galdikas (Wiesbaden, 1946) per a estudiar
als orangutans (Pongo pygmaeus). Es
completava un ambiciós estudi dels primats superiors que ajudava a entendre
l’evolució de la nostra espècie. Fossey
publicà en 1983 “Goril·les en la boira” on contava la seua especial relació amb una
tribu de goril·les i bona part de les seues descobertes, després de sis anys
d’estudi de camp. En total estigué vint anys vivint envoltada de goril·les, en
les muntanyes Virunga. Per a
defensar als grans primats s’enfrontà amb caçadors furtius, els mateixos que l’assassinaren
a colps de matxet, el 26 de desembre d’aquest any.
Vint països a més de la CEE signaren el primer conveni internacional per a la protecció de la Capa d’Ozó, pretenien obligar a adoptar les mesures escaients per a reduir les emissions de gasos clorofluorocarbonis, també coneguts com els CFC. S’afegiren trenta-tres països sud-americans que es reuniren en Convenció de Viena per a la Protecció de la Capa d'Ozó. Els signants es comprometien a promoure la cooperació per a fer un seguiment de l’ozó atmosfèric, afavorir les investigacions i l’intercanvi d’informació.
El
10 d'agost, prop de Vladivostok, Rússia, mentre estaven reparant un
submarí soviètic de propulsió nuclear de classe "Echo", a les
instal·lacions de la badia de Chazhma, tingué una explosió en el
reactor. La deflagració alliberà un núvol de radioactiu cap a Vladivostok,
però fonts oficials asseguraren que no arribà a la ciutat, l'explosió va matar
deu persones.
Fonts i referències:
El
País:
https://elpais.com/hemeroteca/elpais/portadas/
Alacant
1985:
JIMÉNEZ, B. (2014). “Carrícola, el poble verd”. NONADA.
https://nonada.es/2014/03/carricola-el-poble-verd.html
Agro i Cultura: “Carrícola, la prosperidad de la confianza” 2014.
https://agroicultura.com/general/carricola-la-prosperidad-de-la-confianza/
https://prensahistorica.mcu.es/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=7297&anyo=1984
Revistes QUERCUS 1985
La versió en
espanyol: Jonas, Hans (1995). “El principio de responsabilidad: ensayo de una
ética para la civilización tecnológica”. Editorial Herder. ISBN
978-84-254-1901-0.
PUBLICACIONS
L’Institut Juan Gil-Albert va publicar “Les nostres plantes” de l’etnobotànic Daniel Climent i Giner (Alacant 1952).
El filòsof alemany Hans Jonas (Mönchenglandback, 1903-1993) va publicar la seua obra cimera: "El principi de la responsabilitat". La seua reflexió filosòfica va partir en comprovar l'abús del domini de l'home sobre la naturalesa, quan va quedar colpejat emocionalment per les explosions atòmiques de finals de la II Guerra Mundial, les d’Hiroshima i Nagasaki. Les seues reflexions s'adonaren del perill que som per a nosaltres mateixos, així com del gran poder de l'home té sobre una natura que no acaba d'entendre ni conéixer en profunditat. Per tant, sospità que caminaven cap a una apocalipsi gradual provocada pels riscos d'una tecnologia accelerada i el seu ús inadequat. Va comprendre que el poder que hem assolit sobre la natura ens obligava a mantenir una relació de responsabilitat respecte d'ella. Per tant, reclama la necessitat d'implantar una nova ètica que tinga en compte a l'home i a la natura, que substituïsca l'antropocentrisme tradicional. Jonas proposa un nou imperatiu de responsabilitat que hauria de governar-nos i l'expressa amb senzillesa: "Actua de tal manera que els efectes de la teua acció siguen compatibles amb la permanència d'una vida humana autèntica", o dit d'una altra manera: "No poses en perill la continuïtat indefinida de la humanitat en la Terra".
Música i pel·lícula recomanades:
 |
| La vaquilla (1985) Luis García Berlanga |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada