Passa al contingut principal

Any 1985

 

Collage RMiB

ECOLOGISTES

El 18 de febrer es va reunir a la Casa Verda la Xarxa de Contactes Ecologistes del País Valencià a la qual assistiren el grup La Carrasca d’Alcoi, el Grup de Defensa del Medi Ambient de Bétera, el CEAMA de Carles Arnal Ibàñez (Vila-real, 1957) i Quique Messeguer, el Grup Ecologista de Castelló de la Ribera, el Col·lectiu Ecologista la Rosella de Torrent, Acció Ecologista i el Grup Ecologista del Camp de Morvedre.




Entre altres punts acordaren la constitució de la Coordinadora per la Defensa del Bosc del País Valencià. En l’acte de presentació pública denunciaren que l’ICONA tallava savines centenàries a Aras de los Olmos, a Losilla, Alcoi, mentre a la serra Calderona arrencaven carrasques centenàries. A Énguera i Aiora abancalaven muntanyes amb maquinària pesant, destrossant boscos madurs. A més denunciaven que hi havia un femer incontrolat a Porta Coeli o que un incendi de Marines l’havia provocat l’explosió d’una granada de mà de l’exèrcit espanyol.




El Grup Ecologista Maigmó (GREMA) estava arrelat a Sant Vicent del Raspeig, a l’Alacantí. L’encapçalaren José Domingo López, Emilio Martín Estudillo, Francisco José Llopis Tovar, José Antonio Reyes Moreno, Miguel Luque Escribano i Ángel López Hernández.




La Colla Bici-ecologista Lluna Plena de València ja estava activa aquest any i es reunien a la Casa Verda, altre grup que lluitava per la mobilitat sostenible va ser la colla, La Més Lluny. Es va crear un Grup d’Educació Ambiental que pretenia crear un itinerari pedagògic a la serra Calderona.

El mes de febrer es va fer el primer congrés del «Moviment Verd» espanyol, a Cardedeu, dels ecologistes que volien organitzar-se per a participar del joc polític.

El mes d’abril es va celebrar la Segona Assemblea General de la Coordinadora Assembleària del Moviment Ecologista (CAME), l’organitzà el col·lectiu Ecoloxista Natureza a Galícia.


Collage RMiB


El 16 de maig es va produir un incident al grup 2 de la central nuclear d’Almaraz. Una avaria en una de les vàlvules provocà un soroll estrident i molt intens que alertà a tota la població,  provocant el pànic dels veïns. El Consell de Seguretat Nuclear ordenà la paralització del reactor, era la primera volta que obligaven apagar una nuclear. L’1 d’agost es van fer públiques les greus deficiències que tenia la nuclear. Hi havia freqüents curtcircuits elèctrics i incendis que provocaven l’aturada dels reactors, sense que els responsables de la instal·lació ho solucionaren. En una inspecció comprovaren que el circuit de refrigeració secundari tenia contaminació radioactiva, quan no havia de tindre cap contacte amb elements radiants.

El 7 de juliol la Guàrdia Civil va impedir una marxa antinuclear contra la central nuclear de Lemóniz. 

 


NATURALISTES

Fins aleshores teníem una bona mostra de grups repartits per tot el territori. Estaven la Societat Herpetològica Valenciana que encapçalava Francisco Gómez Carvana.

El GER de Castelló que encetà una campanya per denunciar el robatori d’ous i polls per part de falconers, als nius dels rapinyaires. Convocaren reunions amb associacions del nord de Castelló per promoure la creació d’una plataforma per defendre les comarques dels Ports i la Tinença davant la pluja àcida de la tèrmica d’Andorra.



El grup APNAL de Vinaròs, la Colla Ecologista i el Grup Larus de Castelló que estava encapçalat per Nicolas Fernández, Xavi del Señor i Valentin Tena. ADENA València estava encapçalada per Saturnino Barbé i el grup AGRÓ es reunien a la Casa Verda.

A les comarques del sud teníem als veterans Grup Ecologista Montgó i al Grup Naturalista de Torrevella, o el Grup Ecologista Montgó de Dénia que fundaren Vicent Balaguer i Bisquert (Dènia, 1929-2019), Joan Sala i José Crespo.

Es multiplicaven els grups naturalistes, la revista QUERCUS publicà un directori incomplet de grups de defensa de la natura i ecologistes, als més veterans s’afegien aquests nous grups:

Al Baix Segura a Torrevella es va formar Grup d’Estudi i Defensa de la Natura (GEDEN) i el Grup Oriolà per a l’Estudi de la Naturalesa (GOEN). Els oriolans tingueren casal obert de 1987 fins a 1989 quan s’unirien amb els murcians d’ANSE.

A l’Alacantí teníem el grup FALCO d’Alacant i el Grup Alacantí per la Defensa i Estudi de la Natura (GADEN) que començà aquest any, format per joves provinents d’ADENA Alacant. Organitzaren dues jornades de naturalesa amb el patrocini de la Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant, en 1986 i en 1988. Entre els seus membres destacà a un veterà naturalista com Elías Gomis.



A la Marina Baixa aparegueren el Grup Ecologista i Naturalista Xoriguer a la Vilajoiosa. El formaven: Pedro José Selles Soriano, Jaime Vaello Rogles, José Santamaría Reos, Roc Sellés Lloret, Antonio Zaragozí Llenes, Juan José Izquierdo Rosique, Alejandro Izquierdo Rosique, Ana Soler Lloret, Angela Soler Lloret, Jacinto Escobar Mora, Benjamín Monerris Vaño i Joan Segòvia i Martínez. A la Marina Alta el Grup de Muntanya Calp fundat en 1975, ampliaren les seues inquietuds amb l’estudi de la natura i les preocupacions ambientals.




A l’Alt Vinalopó es va formar el Grup d’Ecologia de la Casa de la Joventut de Villena. Al Comtat estava el Grup d'Amics de la Natura de Cocentaina, format per joves de secundària. En 2008 ncetaren un ambiciós projecte de custòdia del territori en encarregar-se de la conservació i la gestió de la finca municipal Mas de Llopis.

A València es va formar l’Associació per a la Protecció i Estudi de la Natura (APEN), l’Associació Biològica Mediterrània (ABM) i la Coordinadora per la Defensa del Bosc que també tenien seu a la Casa Verda.




A la Costera començà el Taller d’Ecologia de Xàtiva encapçalat per Àngels Sala, mentre que a la Safor encetà camí el Grup Ecologista Samaruc d’Oliva. Estava dirigit per Joan Costa, Immaculada Albors, Helena Rodeja i Gregori Royo. Treballaren de valent per aturar l’agressió al territori que haguera significat la construcció d’un EuroDisney prop de la marjal de Pego-Oliva. Aquest any organitzaren la II Setmana Ecològica d’Oliva. Temps després es van federar amb Ecologistes en Acció.

A la comarca dels Ports teníem al col·lectiu d’Educació Compensatòria de Forcall, el grup “El Todó” de Todolella, l’Associació Amics de Morella, l’Associació per la Defensa del Patrimoni Natural de Els Ports i el Col·lectiu Aplec Sorita 86.

A l’Alt Maestrat estaven el Grup Ecologista de Vilafranca (GEV) en el qual destacaren Óscar Tena, Sergi Monfort i Pérez Sorribes. A la Plana Alta s’afegia el grup d’Acció Cultural de Castelló. Al Baix Maestrat, amb seu a la Tinença de Benifassà aparegué El Roure, fundat per Quique Errando.


Estol de merites o judies, Arxiu RMiB


A principis de gener vam patir una forta onada de fred en tota Europa que provocà una nombrosa entrada de merita (Vanellus vanellus) per totes les zones baixes del País Valencià. La saviesa popular tradicional adverteix amb una dita, que: “quan veges la judia per l’horta, tanca la porta”. Judia és un altre dels noms d’aquesta au que sols ens visita quan el fred és intens. La presència de moltes aus va despertar l'ànsia dels caçadors que mataren bona part d'uns ocells que venien fugint del fred i estaven debilitats. Tot açò ocorria sense que les autoritats feren res. La legislació té prevista una figura legislativa coneguda com a “Veda de Fortuna”, és una prohibició de caça pensada per a defensar animals debilitats per condicions climàtiques extremes. La impunitat i l’abundància d’aus provocà que els caçadors s’oblidaren dels dies hàbils per a la caça i no respectaren les distàncies de seguretat respecte de poblacions i camins.

A la revista del grup AGRÓ núm. 1 es publicaven els resultats del Cens d’Aus Aquàtiques realitzat els anys 1983, 84 i 85, que coordinà José Antonio Gómez. Informaven del primer Cens Hivernal d’Agrós que coordinaren Rafael Pardo Gutiérrez i Vicente Urios Moliner, el van fer en la primera quinzena de gener, gràcies a una subvenció del Gabinet de Medi Ambient de la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana. Per a l’administració valenciana d’eixos anys el Medi Ambient sols mereixia un trist gabinet, dins d’una conselleria d’obres públiques! En la revista AGRÓ núm. 2, José Antonio Peris Lozano i Vicente Urios publicaren una llista amb els noms dels ocells en valencià. L'encarregat del seguiment de l'activitat cinegètica era Francisco Tejedor

  

Cueta groga, Arxiu RMiB

Entre els dies 15 d'agost i 31 d'octubre es va realitzar una campanya d'anellament de cueta groga (Motacilla flava), organitzada per la Societat Espanyola d’Ornitologia i finançada per l'Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalesa (ICONA).

Volien conéixer la migració postnupcial d’aquestes aus per les costes mediterrànies ibèriques. Entre molts altres participaren els valencians José Antonio Peris, Ximo Galarza Planes, Paco Tejedor i Alejandro Martínez-Abrain censant en l'Albufera de València. Encetaren un ambiciós estudi migratori coordinat per la façana mediterrània ibèrica, mitjançant l’anellament científic d’aus.




A Osca es va celebrar la IV Trobada d’Anelladors, organitzada pel Grupo Ornitológico Oscense, encapçalat per Joaquín López Pardo. Va ser una reunió prou conflictiva a causa de l’intent de prendre el control del Centre de Migració d’Aus (CMA) per part de l’ICONA. Fins aleshores la CMA l’havia liderat la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO).


A l’Estació Ornitològica de l’Albufera (EOA) marcaren pollets d’esplugabous i realitzaren un seguiment de les colònies d’agrós colonials. Aquestes campanyes les va  coordinar Rafa Pardo Gutiérrez.




El grup Aedenat va néixer aquest any, van ser una excisió d’AEPDEN. Se n’anaren perquè no estaven d’acord amb actituds pròximes als moviments socials més reivindicatius, com el Moviment Antinuclear. Al País Valencià quedaren poques referències d'aquest grup, tingué molta més implantació en Madrid i Andalusia. Es van dissoldre en 1998 per formar la Confederació d'Ecologistes en Acció.


Antonio Estevan


A casa nostra el membre més destacat d'Aedenat va ser Antonio Estevan Estevan (Madrid, 1948-2008). Vingué l'any 1986, quan es traslladà a Ondara, aquest destacat intel·lectual ecologista creà, a mitjans dels anys noranta-un, una tertúlia de reflexió crítica a Dénia, sota el nom de "la tertúlia dels dimecres". Una bona part dels seus membres després formaren "La Maloca del Montgó", va ser una experiència de convivència comunitària de més de trenta persones, molts d'ells madrilenys ecologistes que descobriren la Marina Alta i fugiren de la gran ciutat.




El mes de desembre la Federació Valenciana d’Espeleologia (FVE) organitzava les primeres Jornades de Divulgació de les Ciències Aplicades a l’Espeleologia.


Collage RMiB


 

PACIFISTES I OBJECTORS

El PSOE una volta arribà al poder s’oblidà d’una de les principals promeses que els havia dut al govern. Aquest any es van dedicar a enllestir una intensa campanya per a capgirar els ferms i majoritaris desitjos de la ciutadania d’eixir-se’n de l’OTAN i de recuperar les bases militars cedides als nord-americans.




Els pacifistes aprofitaren l’anunci de la pròxima visita del president Ronald Wilson Reagan (Tampico, 1911-2004) per a organitzar una gran campanya sota l’eslògan “Jo també per la pau i contra Reagan”. Es muntaren coordinadores pacifistes per tot a reu del país, des de Vinaròs fins a les comarques del sud. El moviment fou tan intens i ample que fins i tot hi hagué un Grup de Dones Antimilitaristes, que es reunien la Casa Verda. Doncs repassem cronològicament el moviment d’ambdues forces.




Les forces progressistes s’oblidaren de les tradicionals picabaralles i organitzaren un potent Moviment Pacifista que aconseguí mobilitzar milers de ciutadans per a demanar l’eixida de l’organització militar occidental i recuperar la sobirania de les bases militars cedides als nord-americans. Sols a la comarca de l’Horta hi havia 44 col·lectius que participaven en la Coordinadora Pacifista, es reunien els dijous a la Casa Verda.

El mes de gener el ministre de defensa Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943) obria foc advertint que una eixida de l’OTAN seria una irresponsabilitat. La contestació dels pacifistes vingué el 20 de gener, a Madrid es manifestaren contra la llei d’Objecció de Consciència i deu dies després uns activistes feren una asseguda davant de la seu del PSOE, a la capital de l’estat. El 31 de gener el govern anunciava que el referèndum sobre la continuïtat en l’OTAN es faria en la primavera de 1986.


Collage RMiB


El 2 de febrer el mateix president Felipe González Márquez (Dos Hermanas, 1942) va anunciar que ell personalment demanaria als ciutadans el vot favorable per a la continuïtat en l’OTAN. Tot mentre el dia 14 el diari The New York Times feia públic un informe secret dels Estats Units de 1975, en ell  afirmaven que en cas d’una crisi amb els soviètics, el Pentàgon tenia l’autorització espanyola per a desplegar armes nuclears en el nostre territori.




El 24 de març es concentraren més de 100.000 ciutadans en la V Marxa a Torrejón, sol·licitaven el desmantellament de les bases militars nord-americanes i l’eixida de l’OTAN.


Collage RMiB


El ministeri de defensa espanyol va fer públiques les dades dels suïcidis de soldats en la mili. En 1983 moriren 41 joves i altres 69 l’intentaren llevar-se la vida. En el període 1979-1984 havien mort per aquesta causa 205 sodats. Les xifres eren escandaloses, segons dades publicades al diari EL PAÍS (13/10/1985), cada setmana morien dos soldats, mentre altres vint-i-un resultaven ferits en les casernes espanyoles. En el sorteig de quintes del mes de novembre determinà que 237.246 reclutes havien de fer la mili, mentre que 75.448 tingueren més sort i s’alliberaren de fer-la, en eixir excedents de cup.


Fragment de la portada del 4 de maig de 1985


El primer diumenge de maig el Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat va organitzar una manifestació per a mostrar el rebuig a la visita de Ronald Reagan. Mentre el govern assegurava que anava a aprofitar-la per a plantejar una revisió de “la presència militar” nord-americana. La prova del suport que tenien els pacifistes és que en les manifestacions convocades un dia abans de la vinguda de Reagan, s’ajuntaren a Madrid 500.000 ciutadans i a Barcelona 225.000. A les principals viles valencianes també hi hagué concentracions molt nombroses. Segons una enquesta del diari El PAÍS, publicada 5 de maig, el 64% dels espanyols pensaven que els nord-americans no eren uns amics lleials. Un 54% es mostraven contraris a la continuïtat en l’OTAN, sols un 19% es manifestaven a favor. Finalment Reagan vingué del 6 al 8 de maig.




Una característica de la comunicació oficial va ser l’ús de la confusió, un dia es defensava el blanc, l’endemà el negre. L’endemà d’anar-se’n el president Reagan, es va publicar que els nord-americans havien acceptat obrir “contactes previs” per a tractar la reducció de la seua presència militar a Espanya. Dies després el govern advertia que reduir les bases nord-americanes implicaria pagar-los una indemnització de 20.000 milions de pessetes anuals! A mitjans mes els socialistes començaren a sondejar possibles eixides per si perdien el referèndum, advertien que si la participació no era “suficient”, podrien no fer cas del resultat.




El mes de juny el govern advertia en una reunió amb militants, a porta tancada, que no pensava fer cas del referèndum si guanyava el NO. L’endemà s’afanyaren a desmentir-ho. S’afegiren les pressions internacionals, en una cimera dels demòcrates-cristians europeus demanaren a Felipe González que no convocarà el referèndum.


Collage RMiB


En octubre els eufemismes per intentar manipular l’opinió pública eren tan evidents que s’arribaven a fer declaracions ridícules com que el govern estava mantenint contactes per a espanyolitzar les bases nord-americanes.

El 3 de novembre EL PAÍS tornà a publicar una enquesta sobre la intenció de vot per al referèndum de l’OTAN, realitzada a finals d’octubre. Afirmaven que el 46% de la ciutadania estava en contra de continuar dins de l’aliança militar, sols el 19% es manifestaven partidaris de continuar-hi dins.


Fragment de la portada de l'11 de novembre de 1985


El dia 10 de novembre es tornaren a mobilitzar els pacifistes de tot l’estat, convocats per la Coordinadora d’Organitzacions Pacifistes. Es feren manifestacions multitudinàries per tota la geografia, a Madrid participaren 500.000 persones, a Barcelona 50.000 i a Bilbao 10.000.  

Els dies 21 i 22 de desembre es reuniren a la Llotja de València 200 representants dels col·lectius pacifistes de tot l’estat per a preparar la campanya del referèndum per a la permanència en l’OTAN, que es preveia que convocaren l’any següent. Acordaren organitzar una gran manifestació conjunta a Madrid per al 16 de febrer.




 

CRÒNICA DE 1985

El mes de gener hi hagué un episodi de fred intens que provocà la pèrdua de la major part dels cultius de la franja costanera de les comarques del nord del País Valencià. Els cítrics sofriren una inversió tèrmica que baixà les temperatures fins als -10°. La pèrdua provocà una minva de les exportacions respecte de l’any anterior de 700.000 tones. En les comarques interiors arribaren a mínimes de -13°, com a Camporrobles. La malifeta climàtica provocà pèrdues valorades en 100.000 milions de pessetes.

L’entrada en funcionament de la nuclear de Cofrents facilità que aturaren la central tèrmica de Castelló, el que va millorar la qualitat de l’aire del Grau.


Fragment de la portada del 7 d'agost de 1985


En agost es va declarar un greu incendi forestal al terme de Cabanes que es va estendre al Desert de les Palmes i obligà a desallotjar urbanitzacions a Benicàssim. Es van encendre més focs que afectaren part dels termes d’Orpesa, Alcalà de Xivert, Benassal i les Coves de Vinromà. El foc cremà quasi tot el Desert, es van perdre més de 1.500 hectàrees de boscos. Eixe any encara no s’havien creat els Consorcis de Bombers, per tant, la manca de coordinació agreujaren els incendis, la descoordinació es convertia en ineficàcia i, el que és pitjor, es posaven en greu perill el personal que treballava intentant apagar el foc.


Collage RMiB


En estiu es va fer públic l’interés de la multinacional Walt Disney Production Corp per a construir un gran parc d’atraccions a Europa. Entre les localitats que estigueren sondejant per a fer-ho estaven Elx, Pego i Cabanes. El govern espanyol oferia 20.000 milions de pessetes per a les expropiacions de les 2.350 hectàrees que es necessitaven. Per sort per al nostre territori, finalment el van construir prop de París.

El 17 de novembre una gota freda provocà la mort de set ciutadans en la comarca de la Marina Alta, els arrossegà l’aigua de rambles i rierols plens per les crescudes, quan intentaven travessar-les amb vehicles.

A Torrent hi havia una empresa tradicional que comercialitzava el “Topicida Huarte”. Es tractava d’un verí específic per als rosegadors com els talpons. Estava basat en el sulfat d’estricnina, era un alcaloide tòxic responsable de delmar les poblacions de predadors i necròfags, que estava prohibit. El ministeri es va adreçar als productors per a exigir-los la substitució de la substància prohibida, però com no van fer-ho, finalment la clausuraren.


Grèvol (Ilrx aquifolium) al Penyagolosa, Arxiu RMiB


Es va publicar l’ordre 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca sobre protecció d’espècies endèmiques, entre altres va incloure en l’annex 1, el que defineix les espècies estrictament protegides, al grèvol (Ilex aquifolium) i al càdec o ginebre (Juniperus oxycedrus). Als annexos 2 i 3 van incloure les savines, el teix, l’arbocer, el boix, el margalló, el freixe de flor, els roures, la carrasca i la surera.


Collage RMiB

 

Carrícola, el poble verd.

Carrícola és un municipi de 100 habitants que viu gràcies a la seua aposta per l’agricultura ecològica. Des dels anys cinquanta havia anat perdent població perquè sols es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia, arribaren a baixar a sols seixanta veïns. Tot canvià aquest any quan començaren la producció en ecològic.

En 1986-87 l’empresa francesa Alter Bio, sota la seua filial espanyola Vida Sana, els oferí comprar tota la producció de taronges si canviaven a la producció ecològica. L’evolució  va revitalitzar la localitat, encetaren cultius ecològics de fruita d’estiu, d’albercocs, prunes, caquis o bresquilles. Provaren amb èxit la producció d’hortalisses com el fenoll, la ceba tendra, carabasses cacauet, melons o la col romanesco.

Amb els anys diversificaren la seua clientela, ho aconseguiren gràcies a encabotar-se en mantenir la seua pròpia marca, la Vall Bio, en 1997. Un  altre dels seus encerts es que ells mateixos envasaven els seus productes, garantint la seua identitat i marca. Els consumidors una volta comprovaren la qualitat, els vingueren a buscar uns altres distribuïdors centreeuropeus.

Reinvertiren els beneficis en construir un hostal rural, un mercat ecològic, una aula mediambiental l’Ametla de la Palla i un alberg a les antigues escoles. En 2010 aprofitaren l’Any Internacional de la Biodiversitat per a convocar a 57 artistes que deixaren el poble ple d’escultures, això ho aprofitaren per a fer una ruta turística, Biodivers Carrícola.

La col·laboració cooperativa els ha dut poder afrontar projectes de més envergadura. Rebutjaren la instal·lació d’una depuradora tradicional, amb un elevat preu i gestionada per una empresa privada. A canvi feren un filtre verd, una depuradora d’aigües ecològica, gestionada per ells mateixos i amb un manteniment molt més econòmic. Els darrers anys han encetat l’arreplegada del fem orgànic de la localitat per a fer compost, a més d’alçar una planta fotovoltaica.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Mentre el 4 de febrer es feia la convenció de l'ONU contra la tortura, apareixien els cossos de dos homes torturats, assassinats i soterrats amb calç viva, a Busot. Fins a 1995 no es va poder confirmar oficialment mitjançant una anàlisi d’ADN, però tothom sabia que eren dos nacionalistes bascos desapareguts: José Antonio Lasa Aróstegui i José Ignacio Zabala Artano. Els segrestà els GAL a França i els dugueren a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo.




Les negociacions prèvies foren complexes, francesos foren els que més crítics, però per fi la matinada del 29 de març, es va acordar l’adhesió d’Espanya, Portugal i Grècia a la Comunitat Econòmica Europea. El 12 de juny signaven el Tractat d'Adhesió a les Comunitats Europees (CEE) amb data de l’1 de gener de 1986. La plena integració en la política europea significà, entre moltes més vessants, un gran impuls per al Medi Ambient.


Fragment de la portada El País


Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov (Privólnoie, 1931) assolia la presidència de la Unió Soviètica, l’11 de març. Va donar un ferm impuls a la distensió i al desarmament, el 7 d'abril declarava una moratòria en el desplegament dels míssils que apuntaven cap a Europa. Començava el desgel en les relacions entre les dues superpotències, finalitzant els períodes de la guerra freda que havia començat en 1947, i la posterior fase de coexistència hostil. El món encetava una nova època gràcies a la perestroika que encapçalà el mandatari soviètic.

El 26 de maig esclatà el petrolier Petrogen One quan estava descarregant cru en la refineria de CAMPSA al port d’Algeciras. El foc es va estendre amb molta velocitat i cremà el Camponavia, un altre petrolier que estava atracat al seu costat. Es va informar que l’accident l’havia provocat una acumulació de gasos, l’accident provocà la mort de 32 persones.


Collage RMiB


Els primers cassos s’havien descrit en 1981 a Nova York i a Los Ángeles, però la SIDA començava a ocupar espais en les capçaleres dels diaris mundials, gràcies al fet que l’actor Rock Hudson (Winnetka, 1925-1985) va reconéixer que patia la malaltia el 25 de juliol. Va ser el primer gran personatge en fer-ho públic, poc abans del seu traspàs a conseqüència de la síndrome d'immunodeficiència adquirida. Eixe mes a tot l’estat teníem 39 casos confirmats i havien comptabilitzat trenta morts. Els científics no coneixien quasi res de la síndrome, però els mitjans de comunicació s'atrevien a afirmar que era una malaltia que sols afectava hemofílics, heroïnòmans i homosexuals, estigmatitzant aquests grups de població, a la volta que aconseguien desinteressar a la resta de la ciutadania. Onze anys després, en 1996, les xifres de contagis s’havien multiplicat, teníem  3.189 valencians infectats.




Aquest estiu el primer president socialista espanyol, Felipe González, tingué la gran idea d’estiuejar en el vaixell de Franco, “El Azor”. En juliol va fer una travessia per Portugal i en agost anà a Mallorca.


Rorqual comú, Arxiu RMiB


El 21 d’octubre el vaixell balener IBSA Tres entrava a Portonovo (Pontevedra) carregat amb la darrera balena que caçaven a Espanya. Va ser una malaurada femella de rorqual comú (Balaenoptera physalus) que tenia 17,70 metres de llargària. L'any següent l’estat signava el tractat de Prohibició Mundial del Comerç de Balenes. En els deu mesos abans de la veda, la indústria balenera gallega tingué temps per a matar un total de 48 rorquals comuns.


Dian Fossey


El mes de desembre mataren a Dian Fossey (San Francisco, 1932-1985). Aquesta dona s’havia dedicat a l’estudi i defensa dels goril·les de muntanya (Gorilla beringei beringei). Fossey era una jove infermera que en 1963 s’acostà a una conferència de l’antropòleg Louis Leakey (Nairobi, 1903-1972). En acabant pogué convéncer-ho que ella podia convertir-se en una bona investigadora de camp dels primats. Això mateix havia fet Leakey en 1960, quan ajudà a Jane Goodall (Londres, 1934) perquè començarà a estudiar els ximpanzés (Pan troglodytes) del parc nacional de Gombe Stream, a Tanzània. Fossey arribà a Ruanda en 1967, amb temps, paciència i molta cura, aconseguí acostumar a un grup de goril·les a tolerar la seua presència. Això li va permetre diferenciar-los i després pogué entendre les seues relacions intraespecífiques. Després dels èxits que havien obtingut Goodall i Fossey, l’any 1971 Leakey aconseguí els patrocinis per a poder enviar a Borneo a Biruté Marija Filomena Galdikas (Wiesbaden, 1946) per a estudiar als orangutans (Pongo pygmaeus). Es completava un ambiciós estudi dels primats superiors que ajudava a entendre l’evolució de la nostra espècie. Fossey publicà en 1983 “Goril·les en la boira” on contava la seua especial relació amb una tribu de goril·les i bona part de les seues descobertes, després de sis anys d’estudi de camp. En total estigué vint anys vivint envoltada de goril·les, en les muntanyes Virunga. Per a defensar als grans primats s’enfrontà amb caçadors furtius, els mateixos que l’assassinaren a colps de matxet, el 26 de desembre d’aquest any.

Vint països a més de la CEE signaren el primer conveni internacional per a la protecció de la Capa d’Ozó, pretenien obligar a adoptar les mesures escaients per a reduir les emissions de gasos clorofluorocarbonis, també coneguts com els CFC.





PUBLICACIONS

L’Institut Juan Gil-Albert va publicar “Les nostres plantes” de l’etnobotànic Daniel Climent i Giner (Alacant 1952). 

 

FONTS

https://elpais.com/hemeroteca/elpais/portadas/

http://www.alicantevivo.org/

JIMÉNEZ, B. (2014). “Carrícola, el poble verd”. NONADA.

https://nonada.es/2014/03/carricola-el-poble-verd.html

Agro i Cultura: “Carrícola, la prosperidad de la confianza” 2014.

https://agroicultura.com/general/carricola-la-prosperidad-de-la-confianza/

https://prensahistorica.mcu.es/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=7297&anyo=1984

Revistes QUERCUS 1985

  

BANDA SONORA RECOMANADA




Comentaris