Any 1961

 

Naixement del riu Palància

En 1961 el riu Palància va desaparéixer en filtrar-se al subsòl entre els termes de Teresa i Xèrica, a l'Alt Palància, deixant 110.000 fanecades del curs inferior sense reg. Segons Nicolau Primitiu en temps dels ibers edetans ja estava construït el xicotet pantà de la Floresta que canalitzat per barrancs i aqüeductes facilitava el subministrament d'Arse (Sagunt), 200 aC. De fet el poble de Viver prendria el seu nom de la paraula llatina Vivarium, una bassa amb peixos que formava part d'aquesta canalització d'aigua. Altres estudis defensen que el més probable és que el subministrament d'aigua a Saguntum vindria del riu Túria, dels Serrans, tal volta de l'aqüeducte de la Penya Tallada de Xelva.

Troleibus entre Vila-real, Castelló i el Grau

Es va inaugurar la línia de troleibusos entre Vila-real, Castelló i el Grau que costà 17 milions de pessetes i quasi vint anys de treballs.

Lluís Pechuán Albiñana

Aquest any traslladaren al naturalista alacantí José Julio Tato Cumming a València on entrà en contacte amb Lluís Pechuán Albiñana i ambdós reorganitzaren la secció regional de SEO. Tingueren la seu oberta al carrer Aparisi i Guijarro. Entrats en la dècada dels anys seixanta els ornitòlegs i naturalistes espanyols encara eren molt anecdòtics i no tenien cap opció d'influença en un país embarcat en un desenvolupament accelerat i molt sovint sense cap planificació, després de molts anys de pobresa i autarquia.

A Doñana seguien transformant els aiguamolls en camps d'eucaliptus o d'arròs, per aconseguir que la dictadura canviara els seus propòsits feia falta pressió internacional. Aquest any s'havia creat a Suïssa el Fons Mundial per la Naturalesa (WWF) amb l'objectiu de finançar la protecció dels espais naturals més valuosos i encapçalar la lluita contra la degradació del planeta. Els seus promotors foren Luc Hoffmann, Max Nicholson, Julian Huxley i Guy Mounfort. Cercaren donacions econòmiques per comprar terres a Doñana i per aconseguir-ho hagueren de mobilitzar gent que tinguera prestigi entre el món dels adinerats, per això triaren com primer president del WWF al príncep europeu Bernardo de Lippe-Biesterfeld. Aconseguiren nombroses donacions de mecenes com Godfrey A. Rockefeller, també arribaren molts diners des d'Anglaterra i Suïssa a més de contribucions d'holandesos, danesos i suecs.

Bernardo de Lippe-Biesterfeld 

El príncep Bernardo d'Holanda va enviar a Franco una carta que havia redactat el mateix Valverde demanant-li la protecció de Doñana i oferint a canvi fons per a la compra de les terres. Com el dictador volia acabar amb l'aïllament internacional accepta l'oferta i encarregà al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que redactara la carta de contestació, el CSIC trià al mateix Valverde per redactar-la, per tant es contestava afirmativament ell mateix.

El príncep Lippe-Biesterfeld va presidir WWF des de la seua fundació fins a la seua renúncia en 1971, la raó va ser l'escàndol que esclatà en saber-se que va rebre una comissió d'1,1 milions de dòlars per la venda d'avions caça de la Lockheed Corporation a les Forces Aèries Holandeses.