Passa al contingut principal

Any 1961

 



NATURALISTES


Al naturalista Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) el traslladaren a València on entrà en contacte amb Lluís Pechuán Albiñana i ambdós reorganitzaren la secció regional de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO). Tingueren la seu oberta al carrer Aparisi i Guijarro. Entrada la dècada dels seixanta els ornitòlegs i naturalistes espanyols encara eren molt anecdòtics i no tenien cap opció d'influença en un país embarcat en un desenvolupament accelerat i sovint sense cap planificació, després de molts anys de pobresa i autarquia.


Lluís Pechuán Albiñana

A Doñana seguien transformant els aiguamolls en camps d'eucaliptus o d'arròs. Per aconseguir que la dictadura canviarà els seus propòsits feia falta pressió internacional. Aquest any s'havia creat a Suïssa el Fons Mundial per la Naturalesa (WWF) amb l'objectiu de finançar la protecció dels espais naturals més valuosos i encapçalar la lluita contra la degradació del planeta. Els seus promotors foren Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016)​, Edward Max Nicholson (Kilternan 1904-2003), Julian Sorell Huxley (Londres, 1887-1975) i Guy Mounfort (Londres, 1905-2003). Per aconseguir-ho hagueren de mobilitzar gent que tinguera prestigi entre el món dels adinerats, per això triaren com primer president del WWF al príncep europeu Bernardo de Lippe-Biesterfeld (Jena, 1911-2004) d'Holanda. Aconseguiren nombroses donacions de mecenes com Godfrey Anderson Rockefeller, Sr. (Nova York, 1924-2010), també arribaren molts diners des d'Anglaterra i Suïssa a més de contribucions d'holandesos, danesos i suecs.



El príncep Bernardo d'Holanda va enviar a Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) una carta que havia redactat el mateix José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) demanant-li la protecció de Doñana i oferint a canvi fons per a la compra de les terres. Com el dictador volia acabar amb l'aïllament internacional accepta l'oferta i encarregà al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que redactarà la carta de contestació. El CSIC trià al mateix Valverde per redactar-la, per tant es contestava afirmativament ell mateix.


Bernardo de Lippe-Biesterfeld 

Lippe-Biesterfeld va presidir WWF des de la seua fundació fins a la seua renúncia en 1971 per l'escàndol que esclatà en saber-se que havia rebut una comissió d'1,1 milions de dòlars per la venda d'avions caça de la Lockheed Corporation a les Forces Aèries holandeses.


Naixement del riu Palància, Arxiu RMiB

 

CRÒNICA DE 1961

En 1961 el riu Palància va desaparéixer en filtrar-se al subsòl entre els termes de Teresa i Xèrica, a l'Alt Palància, deixant 110.000 fanecades del curs inferior sense reg. Segons l’historiador Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 1877-1971) en temps dels ibers edetans ja estava construït el xicotet pantà de la Floresta, canalitzat per barrancs i aqüeductes facilitava el subministrament d'Arse (Sagunt), 200 aC. De fet el poble de Viver prendria el seu nom de la paraula llatina Vivarium, una bassa amb peixos que formava part d'aquesta canalització d'aigua. Altres estudis defensen que el més probable és que el subministrament d'aigua a Saguntum vindria del riu Túria, dels Serrans, tal volta de l'aqüeducte de la Penya Tallada de Xelva.


Troleibus entre Vila-real, Castelló i el Grau

Es va inaugurar la línia de troleibusos entre Vila-real, Castelló i el Grau que costà 17 milions de pessetes i quasi vint anys de treballs.

L'Ajuntament d’Alacant aprovà la construcció de l’Edifici Alacant, 24 plantes. Autoritzaren eixa excessiva alçada perquè consideraren que seria un edifici atractiu per al turisme internacional. Arquitectes assenyalats com Juan Vidal i Ramos (Alacant, 1888-1975), Gabriel Penalva Asensi, Julio Ruiz Olmos (1908-1976) i Juan Antonio García Solera (Alacant, 1924), es manifestaren en contra públicament donant exclusivament arguments urbanístics i arquitectònics, que no es tingueren en compte.




En 1962 acabaren el més alt dels gratacels d’Alacant, l’Apartotel Riscal amb 35 pisos i 117 metres d’alçada. Un altre dels més alts és l’edifici Gran Sol amb 31 pisos i 96,9 metres d’alçada, que l’obriren en 1971. Els desgavells urbanístics arribaren a autoritzar una cafeteria al mig d’una illeta en l’Albufereta, l’any 1968, però encarregaren el projecte a Julio Ruiz Olmos que dissenyà un espectacular edifici racionalista. A pesar que els arquitectes avisaren del seu valor artístic l’alcaldessa Sonia Castedo Ramos (Ribadeo, 1971) ordenà el seu enderrocament en 2007.

Els incendis forestals es cobraven dues víctimes entre els voluntaris que intentaven papagar foc que cremà mil hectàrees a Vallada, Montesa i Aielo de Malferit. Dos incendis més a Albalat dels Tarongers i a Cocentaina, cremaren 15.000 pins.


La tortada de Goerlich a València


Aquest any enderrocaren el mercat de les flors que havia construït Francisco Javier Goerlich Lleó (València, 1886-1972) al centre de l’actual plaça de l’Ajuntament de València. Les tendetes de flors estaven dins d’un subterrani que s’obria a la llum amb una obertura central on hi havia una font. Damunt s’havia construït una plataforma elevada que es coneixia com la tortada, envoltada per tres fonts, cada una estava dedicada a una de les províncies del País Valencià. En acabar les obres deixaren una esplanada oberta on aparcaven els cotxes i les casetes de les floristeries al voltant.


Accident de Walter Marciano a la carretera del Saler, 1961


Les infraestructures viàries eren molt deficients per a la velocitat dels nous models de cotxes. El mes de juny hi hagué un greu accident entre un cotxe on anaven jugadors del València contra un camió a la carretera del Saler. A conseqüències d’ell morí el jugador brasiler Walter Marciano de Queroz, per sort Sócrates i Coll que li acompanyaven salvaren la vida. En la foto que aparegué als diaris es pot vorer l’estreta que era la carretera i el deficient asfaltat.


Alts Forns del Port de Sagunt en 1961, foto de la Fund. Patrimoni Industrial Sagunt


El 31 de març començava una vaga als Alts Forns de Sagunt, els obrers exigien cent pessetes diàries com a salari mínim.

A l'avenc del Toro, Simat de Valldigna, moria Ernesto Llopis i José Ferrís resultava greument ferit en un accident que sofriren quatre membres de la secció d'espeleologia del Centre Excursionista de València

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Model a Escala del primer reactor nuclear alemany, Karlsruhe (1957)

Aquest any els alemanys occidentals connectaren a la xarxa elèctrica la primera central nuclear en proves, a Großwelzheim, en la Baixa Francònia.




El 12 d'abril el cosmonauta soviètic Iuri Gagarin va ser el primer humà a eixir a l’espai exterior de la terra, a bord de la nau Vostok I.




L'exèrcit de l'Alemanya Socialista aixecà el Mur de Berlín el 13 d’agost, cercaren tot el sector occidental amb tanques i filferro per aïllar-lo del seu territori.

Els darrers espanyols abandonen el protectorat de Marroc, on arribaren a estar 65.000 soldats, l’acord de restitució s’havia acordat en 1956. 




Segons dades parcials del "Congrés Europeu per l'Amnistia", aquest any l’estat franquista havia condemnat mitjançant els tribunals especials de repressió política a 185 persones, a les quals havia imposat un total de 912 anys de presó, una mitjana de 4,9 anys de presó.

Fonts:

http://www.jdiezarnal.com/valenciaentornoayuntamientohistoria.html

 

BANDA SONORA RECOMANADA: 




Comentaris