Collage RMiB |
NATURALISTES
Al naturalista Jose Julio Tato
Cumming (Alacant, 1918-1989) el traslladaren a València on entrà en
contacte amb Lluís Pechuán Albiñana
i ambdós reorganitzaren la secció regional de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO). Tingueren la seu oberta al
carrer Aparisi i Guijarro. Entrada la dècada dels seixanta els ornitòlegs i
naturalistes espanyols encara eren molt anecdòtics i no tenien cap opció
d'influença en un país embarcat en un desenvolupament accelerat i sovint sense
cap planificació, després de molts anys de pobresa i autarquia.
![]() |
Lluís Pechuán Albiñana |
A Doñana seguien transformant
els aiguamolls en camps d'eucaliptus o d'arròs. Per aconseguir que la dictadura
canviarà els seus propòsits feia falta pressió internacional. Aquest any
s'havia creat a Suïssa el Fons Mundial per la Naturalesa (WWF)
amb l'objectiu de finançar la protecció dels espais naturals més valuosos i
encapçalar la lluita contra la degradació del planeta. Els seus promotors foren
Hans Lukas "Luc" Hoffmann
(Basilea, 1923-2016), Edward Max Nicholson (Kilternan 1904-2003), Julian
Sorell Huxley (Londres, 1887-1975) i Guy
Mounfort (Londres, 1905-2003). Per aconseguir-ho hagueren de mobilitzar
gent que tinguera prestigi entre el món dels adinerats, per això triaren com
primer president del WWF al príncep europeu Bernardo de Lippe-Biesterfeld (Jena,
1911-2004) d'Holanda.
Aconseguiren nombroses donacions de mecenes com Godfrey Anderson Rockefeller, Sr. (Nova York, 1924-2010), també
arribaren molts diners des d'Anglaterra
i Suïssa a més de contribucions
d'holandesos, danesos i suecs.
El príncep Bernardo d'Holanda va
enviar a Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) una carta
que havia redactat el mateix José Antonio
Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) demanant-li la protecció de Doñana i oferint a canvi fons per a la compra de les terres. Com el
dictador volia acabar amb l'aïllament internacional accepta l'oferta i encarregà
al Consell Superior d'Investigacions
Científiques (CSIC) que redactarà la carta de contestació. El CSIC trià al mateix Valverde per redactar-la, per tant es
contestava afirmativament ell mateix.
![]() |
Bernardo de Lippe-Biesterfeld |
Lippe-Biesterfeld va presidir WWF des de la seua fundació fins a la seua renúncia en 1971 per l'escàndol
que esclatà en saber-se que havia rebut una comissió d'1,1 milions de dòlars
per la venda d'avions caça de la Lockheed
Corporation a les Forces Aèries holandeses.
![]() |
Naixement del riu Palància, Arxiu RMiB |
CRÒNICA DE 1961
En 1961 el riu Palància va desaparéixer en filtrar-se al subsòl entre els termes de Teresa i Xèrica, a l'Alt Palància, deixant 110.000 fanecades del curs inferior sense reg. Segons l’historiador Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 1877-1971) en temps dels ibers edetans ja estava construït el xicotet pantà de la Floresta, canalitzat per barrancs i aqüeductes facilitava el subministrament d'Arse (Sagunt), 200 aC. De fet el poble de Viver prendria el seu nom de la paraula llatina Vivarium, una bassa amb peixos que formava part d'aquesta canalització d'aigua. Altres estudis defensen que el més probable és que el subministrament d'aigua a Saguntum vindria del riu Túria, dels Serrans, tal volta de l'aqüeducte de la Penya Tallada de Xelva.
![]() |
Troleibus entre Vila-real, Castelló i el Grau |
Es va inaugurar la línia de troleibusos entre Vila-real, Castelló i el Grau
que costà 17 milions de pessetes i quasi vint anys de treballs.
L'Ajuntament d’Alacant aprovà la construcció de l’Edifici Alacant, 24 plantes.
Autoritzaren eixa excessiva alçada perquè consideraren que seria un edifici atractiu
per al turisme internacional. Arquitectes assenyalats com Juan Vidal i Ramos (Alacant, 1888-1975), Gabriel Penalva Asensi, Julio
Ruiz Olmos (1908-1976) i Juan
Antonio García Solera (Alacant, 1924), es manifestaren en contra
públicament donant exclusivament arguments urbanístics i arquitectònics, que no
es tingueren en compte.
En 1962 acabaren el més alt
dels gratacels d’Alacant, l’Apartotel Riscal amb 35 pisos i 117
metres d’alçada. Un altre dels més alts és l’edifici Gran Sol amb 31 pisos i 96,9 metres d’alçada, que l’obriren en
1971. Els desgavells urbanístics arribaren a autoritzar una cafeteria al mig
d’una illeta en l’Albufereta, l’any
1968, però encarregaren el projecte a Julio
Ruiz Olmos que dissenyà un espectacular edifici racionalista. A pesar que
els arquitectes avisaren del seu valor artístic l’alcaldessa Sonia Castedo Ramos (Ribadeo, 1971) ordenà el seu enderrocament en 2007.
Els incendis forestals es cobraven dues víctimes entre els voluntaris que intentaven papagar foc que cremà mil hectàrees a Vallada, Montesa i Aielo de Malferit. Dos incendis més a Albalat dels Tarongers i a Cocentaina, cremaren 15.000 pins.
La tortada de Goerlich a València |
Aquest any enderrocaren el mercat de les flors que havia construït Francisco Javier Goerlich Lleó (València,
1886-1972) al centre de l’actual plaça de l’Ajuntament de València. Les tendetes de flors estaven
dins d’un subterrani que s’obria a la llum amb una obertura central on hi havia
una font. Damunt s’havia construït una plataforma elevada que es coneixia com
la tortada, envoltada per tres fonts, cada una estava dedicada a una de les
províncies del País Valencià. En
acabar les obres deixaren una esplanada oberta on aparcaven els cotxes i les
casetes de les floristeries al voltant.
Accident de Walter Marciano a la carretera del Saler, 1961 |
Les infraestructures viàries eren molt deficients per a la velocitat dels
nous models de cotxes. El mes de juny hi hagué un greu accident entre un cotxe
on anaven jugadors del València contra un camió a la carretera del Saler. A conseqüències d’ell morí el
jugador brasiler Walter Marciano de
Queroz, per sort Sócrates i Coll que li acompanyaven salvaren la
vida. En la foto que aparegué als diaris es pot vorer l’estreta que era la
carretera i el deficient asfaltat.
Alts Forns del Port de Sagunt en 1961, foto de la Fund. Patrimoni Industrial Sagunt |
El 31 de març començava una vaga als Alts
Forns de Sagunt, els obrers exigien cent pessetes diàries com a salari
mínim.
A l'avenc del Toro, Simat de Valldigna, moria Ernesto Llopis i José Ferrís resultava greument ferit en un accident que sofriren
quatre membres de la secció d'espeleologia del Centre Excursionista de València.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
![]() |
Model a Escala del primer reactor nuclear alemany, Karlsruhe (1957) |
Aquest any els alemanys occidentals connectaren a la xarxa elèctrica la
primera central nuclear en proves, a Großwelzheim,
en la Baixa Francònia.
El 12 d'abril el cosmonauta soviètic Iuri
Gagarin va ser el primer humà a eixir a l’espai exterior de la terra, a
bord de la nau Vostok I.
Collage RMiB |
L'exèrcit de l'Alemanya Socialista
aixecà el Mur de Berlín el 13
d’agost, cercaren tot el sector occidental amb tanques i filferro per aïllar-lo
del seu territori.
Els darrers espanyols abandonen el protectorat de Marroc, on arribaren a estar 65.000 soldats, l’acord de restitució s’havia acordat en 1956.
Segons dades parcials del "Congrés Europeu per
l'Amnistia", aquest any l’estat franquista havia condemnat mitjançant els
tribunals especials de repressió política a 185 persones, a les quals havia
imposat un total de 912 anys de presó, una mitjana de 4,9 anys de presó.
![]() |
Collage RMiB |
El
23 de gener a Carolina del Nord, als Estats Units, a un bombarder
B-52 Stratofortress que pertanyia a la base de la Força Aèria Seymour
Johnson, en un repostatge en vol li comunicaren que tenia una fuita de
combustible en l'ala dreta. Es quedà en vol gastant el combustible abans
d'intentar un aterratge d'emergència. En intentar descendir va perdre el
control de la nau i el pilot ordenà l'abandó de la tripulació. En la fase final
de la caiguda dues bombes nuclears Mark 39 d'entre 2 i 4 maratons van
caure, una baixà amb paracaigudes de manera controlada, l'altra caigué en un
camp fangós i es va desintegrar, enfonsant-se al voltant de 50 metres de
profunditat.
![]() |
Collage RMiB |
Un submarí soviètic K-19, equipat amb míssils balístics de propulsió nuclear R-13 SLBM, quan estava prop de les aigües de Noruega en el seu primer viatge, tingué una avaria en el sistema de refrigeració. El 4 de juliol notaren una greu pujada de temperatura d'un dels dos reactors nuclears que impulsaven la nau que estigué a punt de provocar que les barres de combustible nuclear es fongueren. El capità envià a la mort a enginyers i mariners perquè trobaren com baixar la temperatura del reactor, ho aconseguiren, tot i que això provocà vint-i-dues víctimes mortals.
Fonts:
http://www.jdiezarnal.com/valenciaentornoayuntamientohistoria.html
Música i pel·lícula recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada