 |
| Collage RMiB |
“La cultura tecnològica està obligant
l'home a viure en presons confortables, en immensos laberints sense horitzons,
fets de ciment, ferro i cristall”.
Felix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980)
NATURALISTES
Jose Julio Tato Cumming
Al naturalista Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) el traslladaren a València on entrà en contacte amb Lluís Pechuán Albiñana i ambdós reorganitzaren la secció regional de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO). Tingueren la seu oberta al carrer Aparisi i Guijarro. Entrada la dècada dels seixanta els ornitòlegs i naturalistes espanyols encara eren molt anecdòtics i no tenien cap opció d'influença en un país embarcat en un desenvolupament accelerat i sovint sense cap planificació, després de molts anys de pobresa i autarquia.
 |
| Lluís Pechuán Albiñana |
La protecció de Doñana i el WWF
A Doñana continuaven transformant els aiguamolls en camps d'eucaliptus o d'arròs. Per aconseguir que la dictadura canviarà els seus propòsits feia falta pressió internacional i eixe paper el va jugar el WWF. Aquest mateix any s'havia creat a Suïssa el World Wildlife Fund (WWF) amb l'objectiu de finançar la protecció dels espais naturals més valuosos i encapçalar la lluita contra la degradació del planeta.
Els promotors foren Hans Lukas "Luc" Hoffmann (Basilea, 1923-2016), Julian Sorell Huxley (Londres, 1887-1975), Guy Mounfort (Londres, 1905-2003), Victor Stolan (Czechoslovakia, 1893-?), Peter Markham Scott (Londres, 1909-1989) i l’irlandés Edward Max Nicholson (Kilternan, 1904-2003). Nicholson va ser un ecologista i ornitòleg pioner, creà i administrà el primer cens nacional d’aus de Gran Bretanya, publicà “Birds in England” (1926), en 1932 fundà el British Trust for Ornithology, va ser editor “The Birds de 1951 a 1960” i cap de redacció de “The Birds of the Western Palearctic” entre 1965 i 1992.
Per aconseguir els seus objectius hagueren de mobilitzar gent que tinguera prestigi entre el món dels adinerats, per això triaren com primer president del WWF al príncep europeu Bernardo de Lippe-Biesterfeld (Jena, 1911-2004) d'Holanda. Obtingueren nombroses donacions de mecenes com Godfrey Anderson Rockefeller, Sr. (Nova York, 1924-2010), també arribaren molts diners des d'Anglaterra i Suïssa a més de contribucions d'holandesos, danesos i suecs.
 |
| Bernardo de Lippe-Biesterfeld |
El príncep Bernardo d'Holanda va enviar a Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975) una carta que havia redactat el mateix José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) demanant-li la protecció de Doñana i oferint a canvi diners per a finançar la compra de les terres. Com el dictador volia acabar amb l'aïllament internacional acceptà l'oferta i encarregà al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que redactarà la carta de contestació. El CSIC trià al mateix Valverde per redactar-la, per tant, es contestava afirmativament ell mateix.
Lippe-Biesterfeld estigué al capdavant del WWF fins a la seua renúncia en 1971, per l'escàndol que esclatà en saber-se que havia rebut una comissió d'1,1 milions de dòlars per la venda d'avions caça de la Lockheed Corporation a les Forces Aèries holandeses.
 |
| Naixement del riu Palància, Arxiu RMiB |
CRÒNICA DE 1961
Desaparició del riu Palància
En 1961 el riu Palància va desaparéixer en filtrar-se al subsol entre els termes de Teresa i Xèrica, a l'Alt Palància, deixant 110.000 fanecades del curs inferior sense reg. Segons l’historiador Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 1877-1971) en temps dels ibers edetans ja estava construït el xicotet pantà de la Floresta, que canalitzat per barrancs i aqüeductes facilitava el subministrament d'Arse (Sagunt), 200 aC. De fet, el poble de Viver prendria el seu nom de la paraula llatina Vivarium, una bassa amb peixos que formava part d'aquesta canalització d'aigua. Altres estudis defensen que el més probable és que el subministrament d'aigua a Saguntum vindria del riu Túria, des dels Serrans, tal volta de l'aqüeducte de la Penya Tallada de Xelva.
 |
| Troleibus entre Vila-real, Castelló i el Grau |
Els troleibusos de la Plana Alta i Baixa
Es va inaugurar la línia de troleibusos entre Vila-real, Castelló i el Grau que costà 17 milions de pessetes i quasi vint anys de treballs.
Els gratacels d’Alacant i la desfeta urbanística
L'Ajuntament d’Alacant aprovà la construcció de l’Edifici Alacant, 24 plantes. Autoritzaren eixa excessiva alçada perquè consideraren que seria un edifici atractiu per al turisme internacional. Arquitectes assenyalats com Juan Vidal i Ramos (Alacant, 1888-1975), Gabriel Penalva Asensi, Julio Ruiz Olmos (1908-1976) i Juan Antonio García Solera (Alacant, 1924), es manifestaren en contra públicament donant exclusivament arguments urbanístics i arquitectònics, que no es tingueren en compte. En 1962 acabaren el més alt dels edificis d’Alacant, l’Apartotel Riscal amb 35 pisos i 117 metres d’alçada. Un altre dels més alts és l’edifici Gran Sol amb 31 pisos i 96,9 metres d’alçada, que l’obriren en 1971. Els desgavells urbanístics arribaren a autoritzar una cafeteria al mig d’una illeta en l’Albufereta, l’any 1968, però encarregaren el projecte a Julio Ruiz Olmos que dissenyà un espectacular edifici racionalista. A pesar que els arquitectes avisaren del seu valor artístic l’alcaldessa Sonia Castedo Ramos (Ribadeo, 1971) ordenà el seu enderrocament en 2007.
Incendis forestals
Els incendis forestals es cobraven dues víctimes entre els voluntaris que intentaven apagar el foc que cremà mil hectàrees a Vallada, Montesa i Aielo de Malferit. Dos incendis més a Albalat dels Tarongers i a Cocentaina, cremaren 15.000 pins.
 |
| La tortada de Goerlich a València |
Enderrocament del mercat de les flors de València
Aquest any enderrocaren el mercat de les flors que havia construït Francisco Javier Goerlich Lleó (València, 1886-1972) al centre de l’actual plaça de l’Ajuntament de València. Les tendetes de flors estaven dins d’un subterrani que s’obria a la llum amb una obertura central on hi havia una font. Damunt s’havia construït una plataforma elevada que es coneixia com la tortada, envoltada per tres fonts, cada una estava dedicada a una de les províncies del País Valencià. En acabar les obres deixaren una esplanada oberta on aparcaven els cotxes i les casetes de les floristeries al voltant.
 |
| Accident de Walter Marciano a la carretera del Saler, 1961 |
Deficients infraestructures viàries
Les infraestructures viàries eren molt deficients per a la velocitat dels nous models de cotxes. El mes de juny hi hagué un greu accident entre un cotxe on anaven jugadors del València contra un camió a la carretera del Saler. A conseqüències d’ell morí el jugador brasiler Walter Marciano de Queroz, per sort Sócrates i Coll que li acompanyaven salvaren la vida. En la foto que aparegué als diaris es pot vorer l’estreta que era la carretera i el deficient asfaltat.
 |
| Alts Forns del Port de Sagunt en 1961, foto de la Fund. Patrimoni Industrial Sagunt |
Vaga als Alts Forns de Sagunt
El 31 de març començava una vaga als Alts Forns de Sagunt, els obrers exigien cent pessetes diàries com a salari mínim.
 |
| Ernesto Llopis |
Accident mortal dels espeleòlegs del Centre Excursionista de València
A l'avenc del Toro, Simat de Valldigna, moria Ernesto Llopis i José Ferrís resultava greument ferit en un accident que sofriren quatre membres de la secció d'espeleologia del Centre Excursionista de València.
L’Aplec i el Centre Excursionista d’Alcoi
El segon Aplec es va fer el 15 d'octubre a Alcoi, el convocaren juntament el Centre Excursionista d'Alcoi amb la Joventut de lo Rat Penat. La secció de Cultura Valenciana del Centre Excursionista d’Alcoi s’havia fundat el 22 de març d’eixe mateix any, per treballar per a la difusió i propagació de la nostra llengua. Des d’un primer moment treballaren de valent per a organitzar la trobada i impulsar la participació de la resta del país. Vicent Gras i Calatayud era el vocal encarregat de la secció, mentre que Salvador Tomás i Muntó va fer de contacte aprofitant que estava estudiant a València. Arribat l’Aplec, hi assistirien al voltant de dues-centes persones que participaren en una missa a l'església de Sant Jordi, feren una visita cultural per la ciutat, un dinar de germanor al Preventori, projectaren un documental sobre els Moros i Cristians i a la vesprada després del dinar van fer una sessió de cinema amateur valencià.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
La repressió política dels tribunals franquistes
Segons dades parcials del "Congrés Europeu per l'Amnistia", aquest any l’estat franquista havia condemnat en els tribunals especials de repressió política a 185 persones, a les quals havia imposat un total de 912 anys de presó, una mitja de 4,9 anys per condemnat.
 | ||
| Mapa del Protectorat Espanyol de Marroc (1949) de la Comissió Internacional de Lìmits del Marroc |
Retirada del protectorat de Marroc
El 31 d’agost els darrers sodats espanyols abandonaven el cim del Gurugú el darrer punt dins del protectorat de Marroc, on arribaren a tindre fins a 65.000 soldats. El procés de retirada es va acordar en 1956, quan encara quedaven 12.445 soldats en el territori alauita. Un any abans hi havia 90.946 ciutadans espanyols vivint als territoris marroquins.
Els parcs nacionals sense dotació econòmica
Els parcs nacionals del Teide, la Caldera de Taburiente i Aigües Tortes Llac de Sant Maurici, a més del Lloc Natural d’Interés Nacional de la Regió del llac de Sanabria (1946) comptaven amb una minsa partida econòmica de 22.500 pessetes de pressupost. La protecció franquista dels espais naturals protegits, era paper banyat!
Els primers residus nuclears a l’estat
L’estat espanyol va acumular els primers residus radioactius, procedents de les recerques que la Junta d’Energia Nuclear (JEN) realitzava amb un reactor nuclear que l’havien cedit els Estats Units. La JEN intentà el tractament dels residus utilitzant tècniques d'incorporació en asfalt, però aviat va decidir que la millor solució era la seua incorporació dins d’una matriu de ciment, tancada en bidons de 220 litres per a ser traslladats a qualsevol lloc. Com no tenien cap pla per a la gestió dels residus nuclears, el règim franquista va decidir emmagatzemar-los dins d'una mina d'urani en desús. El lloc triat va ser la mina Beta del Cabril, on un camió va traslladar diversos bidons sense posar-lo en coneixement del municipi. La necessitat de tractar i emmagatzemar els residus de diferents procedències que feien servir isòtops o fonts radioactives, com eren els centres d’investigació, indústries o hospitals, va obligar al JEN a instal·lar allí mateix una planta pilot de tractament de residus sòlids i líquids, amb capacitat d'emmagatzematge de 900 bidons.
 |
| Model a Escala del primer reactor nuclear alemany, Karlsruhe (1957) |
Desenvolupament nuclear alemany i el mur de Berlín
Aquest any els alemanys occidentals connectaren a la xarxa elèctrica la primera central nuclear en proves, que tenien a la localitat de Großwelzheim, en la Baixa Francònia.
 |
| Collage RMiB |
L'exèrcit de l'Alemanya Socialista comença la construcció del Mur de Berlín, el 13 d’agost tancaren tot el sector occidental de Berlín amb tanques i filferro.
Accidents nuclears dels exèrcits dels EUA i dels Soviètics
 |
| Collage RMiB |
El 23 de gener a Carolina del Nord, als Estats Units, a un bombarder B-52 Stratofortress que pertanyia a la base de la Força Aèria Seymour Johnson, en un repostatge en vol li comunicaren que tenia una fuita de combustible en l'ala dreta. Es quedà volant gastant el combustible abans d'intentar un aterratge d'emergència. En intentar descendir va perdre el control de la nau i el pilot ordenà l'abandó de la tripulació. En la fase final de la caiguda dues bombes nuclears Mark 39 d'entre 2 i 4 maratons van caure, una baixà amb paracaigudes de manera controlada, l'altra caigué en un camp fangós i es va desintegrar, enfonsant-se al voltant de 50 metres de profunditat.
 |
| Collage RMiB |
Un submarí soviètic K-19, equipat amb míssils balístics de propulsió nuclear R-13 SLBM, quan estava prop de les aigües de Noruega en el seu primer viatge, tingué una avaria en el sistema de refrigeració. El 4 de juliol notaren una greu pujada de temperatura d'un dels dos reactors nuclears que impulsaven la nau que estigué a punt de provocar que les barres de combustible nuclear es fongueren. El capità envià a la mort a enginyers i mariners perquè trobaren com baixar la temperatura del reactor, ho aconseguiren, tot i que això provocà vint-i-dues víctimes mortals.
Fonts i referències:
Aplec d’Alcoi:
http://www.jdiezarnal.com/valenciaentornoayuntamientohistoria.html
Espeleologia:
Fernandez, J., Andrés, P. (1979) “XXX Anys d’espeleologia, 1948-1978”. Centre Excursionista de València. Secció d’exploracions subterrànies.
http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/cev_30anysespeleologia.pdf
Retirada del protectorat de Marroc
Salueña, J.A., (2007) “Repliegue del Ejército espanyol de la Zona Norte del Protectorado Marroquí (31 de abril de 1956 - 31 de agosto de 1961)”. Apuntes de Historia Contemporanea, 23.
Retirada del protectorat de Marroc
Salueña, J.A., (2007)
“Repliegue del Ejército espanyol de la Zona Norte del Protectorado Marroquí (31
de abril de 1956 - 31 de agosto de 1961)”. Apuntes de Historia Contemporanea,
23.
https://revistas.um.es/analeshc/article/view/54381/52401
Tortada de Goerlich:
http://www.jdiezarnal.com/valenciaentornoayuntamientohistoria.html
Música i pel·lícula recomanades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada