Ecologia i les falles alternatives

Va costar, però el canvi arribava al món de les Falles de València, aquells anys quan començava el domini del "búnquer-barraqueta", quan el principal tema faller de bona part dels monuments eren les baralles entre pancatalanistes i blavers, mentre la resta es dedicaven al “destape” i les dones començaven a alçar la veu contra el seu paper de florer ornamental. A l’encreuament dels carrers Reina Na Germana i Jacint Benavent, al barri de l’Eixample de València, de 1977 fins a 1980 es va plantar la falla King Kong. Va ser el primer un intent d’obrir una finestra a la democratització de la festa fallera, per a impulsar una necessària renovació. En un dels llibrets colorits declararen que el seu objectiu era acabar amb el centralisme uniformador de la Junta Central Fallera, acabar amb el mercantilisme de les falles i la seua coentor. 

Falla King-kong 1978

El seu únic president fou Julio Tormo Ases (València, 1952), entre molts més destacaren Manuel Sánchez Ayuso (Múrcia, 1941-1982), Alfons López Tena (Sagunt, 1957), Fernando Villalonga Campos (València, 1960), el lletrat Lluís Aguiló i Lúcia, l’interiorista Andreu Alfaro-Hofmann, José Cabrera, Salvador Dolç, Alejandro Escribano, el jurista Vicent Franch i Ferrer (Borriana, 1949), Alo i Cesar Montesinos Martínez, Enric Olmos, Josep Vicent Picó, Francesc Tarazona, Ricard Pérez Casado (València, 1945), Teresa Gisbert, Laura Gomar, Odile Garland, Anna Sánchez, Cuca Gómez de Mebrillera o Margarita Ducajú. 

Estaven en un barri de la burgesia valenciana, això va afavorir que trobarà ampli suport d’intel·lectuals com Josep Vicent Marqués i González (1943-2008), Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992), Alejandro Mañes, Jordi Teixidor, l’escultor Andreu Alfaro i Hernández (València, 1929) o Manuel Sanchis i Guarner (València, 1911-1981). També obtingueren ajut d’artistes de la cançó com Els Pavesos, Al Tall o Remigi Palmero i Bustamante. Als seus llibrets hi participaren il·lustradors com Juan Enrique Bosch Quevedo Micharmut (València, 1953-2016) o Francesc Xavier Errando i Mariscal “Javier Mariscal” (València, 1950). 

Falla King-kong 1980

El seu èxit més gran fou aconseguir que intel·lectuals i progressistes valencianes tornaren a estimar i gaudir de la festa tradicional, a la qual havien donat l’esquena. Ompliren de color una manifestació popular que l’havien convertit en una eina més del poder franquista, amb la intenció de controlar l’esperit valencià i garantir la continuïtat i respecte del poder centralista i de l’església. 

Falla King-kong 1979

Aquesta falla canalla s'enfrontà a les imposicions de la Junta Central Fallera (JCF), com l'obligació per als hòmens d'anar vestits de negre, un invent dels anys seixanta, del president de Juan Bautista Martí Belda. Feren xicotets actes transgressors com que algunes falleres dugueren a l'ofrena gavelles d'alfals en compte de flors. Llavors el president de la Junta Central Fallera era un càrrec polític, sense res a vorer amb el món faller i bona part dels directius eren nomenats a dit per l’alcalde. El president en la Transició, Ramón Pascual Lainos, intentà que res canviés ajudat per un reglament dissenyat per a garantir el compliment de la llei. Cal recordar que es discriminava a les dones impedint-les qualsevol accés al poder de les falles, les deixaven relegades a la funció d'ornament colorit. 

La temàtica de la falla fou radical en la denúncia dels problemes ecològics de la ciutat. En comptes de fer el típic monument amuntegat, el partiren en trossos escampats pels carrers denunciant temes com la invasió urbanística del Saler, la contaminació de l’Albufera, la Nuclear de Cofrents. 

En 1979 aprofitaren el disseny d’un faller arquitecte, Fernando Aranda, i muntaren un cadafal que amb el lema Homenatge viperí, que criticava als personatges públics del moment. L’any següent l’aprofitaren per a muntar la Cort del Faraó, que comptava amb tres piràmides, la menuda duia rodes per arrossegar-la en les cercaviles. 

Junta Central Fallera, anys seixanta

L’intent de renovació d’un reducte del conservadorisme regionalista provocà que foren l’objectiu de tota mena d’atacs i boicots per part de l’extrema dreta i del blaverisme més combatiu. Anar contra corrent és dur i crema a qualsevol, per això no aguantaren molt i es dissolgueren en 1980, quan els van expulsar de la Junta Central Fallera. 

L’eixample de King-Kong es va estendre aviat, en 1979 al barri obrer de Torrefiel, aparegué la falla Cambrils-Camí de Montcada. Eixe any plantaren la falla Pinochet per a denunciar la repressió internacional, però també criticaren la que patíem dins de casa, com l’autonomia "descafeïnada" que ens havien donat a Madrid o la repressió de la dona. Els veïns apostaren fort per canviar ràncies tradicions com el vestit de panderola dels homes o la manca d'ús del valencià en un barri ple d’immigrants. 

Honori Pasqual

A diferència de King Kong aquesta comissió la formaven joves treballadors i estudiants d’un barri dormitori, la qual cosa va fer que no tingueren molta visibilitat entre intel·lectuals i quadres dels partits d’esquerres tradicionals, ni recursos econòmics. La formaven membres de partits a l’esquerra del Partit Comunista, anarquistes i jovent d’un barri molt viu i combatiu.

Va presidir la falla el capellà obrer Honori Pasqual i Martí (Agrés, 1945). Fill d’una família de llauradors que enviaren al seminari amb dotze anys, on va prendre consciència que la cúpula eclesial volia allunyar-lo de la seua llengua i de les seues arrels. Va pertànyer a les Plataformes Anticapitalistes i treballà d’obrer a la construcció. Li assignaren la parròquia de Sant Pancraci al mateix barri amb Vicent Ferrer, ambdós ajudaren a organitzar l’Associació de Veïns de Torrefiel.  

En 1980 els mateixos veïns amb les seues mans feren com a cos central de la falla una gran torre de refrigeració de la Central Nuclear de Cofrents d'on eixien els polítics que ens imposaven el desgavell de l'energia nuclear, que dissenyà un jove faller ecologista, Rafa Muñoz i Bastit (València, 1962). Tal volta fou una de les primeres mostres de l'ecologia i del Moviment Antinuclear omplint tota una falla. 

Aquesta comissió també va rebre tota mena d’agressions perquè utilitzaven una reproducció del Penó de la Conquesta com banderí de la comissió, enllestit amb les quatre barres. Els homes anaren a l’Ofrena amb el vestit tradicional dels llauradors valencians i en parelles mixtes, en eixe moment la norma obligava que anaren dones i homes en grups separats. Part del públic aplaudia en vorer els vestits tradicionals, uns altres en vorer el penó els insultaven i els acusaven de ser catalanistes. En plena Batalla de València hagueren de muntar vigilància al monument perquè un grup de feixistes intentà trencar la falla abans d’hora.

Cartell d'Artur Ballester en 1938

Falles republicanes