Finalitzem un període de dos segles d’un fort desenvolupament tecnològic i científic que han servit de miratge en les societats occidentals per a amagar la crua realitat de l’augment de la desigualtat. Hui continuem formant part d'una societat fragmentada en classes socials , amb empresaris i treballadors, en la qual uns pocs acumulen grans riqueses i poder desmesurats, enfront d’una creixent majoria de marginats que estan condemnats a viure en la precarietat. Amb el canvi de segle, sobtadament, ens hem trobat enmig d’una greu crisi de la nostra civilització provocada pel canvi climàtic i a l’escassetat de matèries primeres bàsiques, com el petroli. S’han generalitzat les crisis alimentàries i econòmiques que han provocat guerres, pobresa i migracions massives dels desheretats. Tot açò mentre una bona part del primer món s’ha refugiat d’aquesta crua realitat en el miratge de les xarxes socials i dels mons virtuals paral·lels, tot mentre als mitjans de comunicació tradicionals

  Arxiu RMiB El 3 de juny de 1979 els grups ecologistes Associació Valenciana d’Iniciatives i Accions en Defensa del Territori (AVIAT) i Grup Ecologista Llibertari (GEL), junt amb les associacions de veïns i els partits d’esquerra com el Partit Comunista del País Valencià (PCPV) el MCPV, LCR o sindicats com la CNT , van organitzar una gran concentració contra la nuclear de Cofrents. Aprofitaren la convocatòria de protesta internacional contra l’energia nuclear per l’accident de Harrisburg . La Coordinadora Antinuclear del País Valencià trià la localitat de Teresa de Cofrents , a la Vall d'Aiora, on s'ajuntaren vora 20.000 persones. De tot el país s’acostaren més de 250 autobusos i un miler de cotxes. Molts arribaren un dia abans per fer una gran acampada ecologista a Teresa de Cofrents . L’acte central comptà amb la participació, entre altres dirigents, de Josep Vicent Marqués i González (1943-2008) i Marcial Martínez López (Palomera, ¿-2013) , cap de les Associacions

  Collage RMiB ECOLOGISTES Nuclear de Cofrents En gener el Consell de Ministres aprovava el Primer Pla Energètic Nacional, dins del IV Pla de Desenvolupament PEN-75. En ell s’aprovava l’inici de les obres de construcció de les centrals nuclears de segona generació: Almaraz I, Almaraz II, Ascó I, Ascó II, Lemoiz I, Lemoiz II i Cofrents. Totes elles estaven dissenyades per a produir una potència propera als 1.000 MW elèctrics. Els tècnics decidiren construir la nuclear de Cofrents just al costat de l’únic volcà que tenim al País Valencià, tot i que es considera apagat, continua calfant les aigües del balneari d’Hervideros. Collage RMiB Aquesta instal·lació està a sols 61 quilòmetres en línia recta de l’àrea metropolitana de València, que llavors tenia una població d’1.185.735 habitants, segons el Padró Municipal de l’INE. Un accident d’aquesta central podria afectar greument a la pràctica totalitat de la població de la província. Des d’un primer moment l’Ajuntament de Cofrents estigué mo