Passa al contingut principal

La marjaleria de Castelló: 55 anys d'impunitat urbanística

 


La Marjaleria de Castelló eren vora 800 hectàrees d'horts, arrossars i una menuda albufera que hi havia entre la ciutat de Castelló de la Plana i el Grau. Eixos anys es pensava que un aiguamoll era quelcom insalubre i en 1965 es va aprovar la construcció d'una gran obra de drenatge. L'any 1967 ja s'havia abandonat la pràctica totalitat de conreu de l'arròs.

En 1969 Confederació Hidrogràfica, la Cambra Agrària, els Ajuntaments de Castelló i Benicàssim van posar en marxa el Pla de Sanejament de la Marjaleria amb la col·locació de canonades per drenar la marjal. Les obres acabaren en 1974 en canalitzar les aigües fins al Riu Sec. De seguida es plantaren horts i es construïren sequies, pous per garantir el subministrament en temps de sequera i casetes. Molts llauradors es traslladaren a viure al costat dels seus camps i els castellonencs que podien començaren a passar els estius als seus campets, molt més prop de la mar.


Foto de l'Associació Amics de la Marjaleria


En 1979 s’havia generalitzat l'ús de la Marjaleria com lloc d'esbarjo, de segones residències, havien proliferat els habitatges sense llicència. En 1980 s'havien construït al voltant de 3.500 xalets il·legals que s'inscrivien al notari sols amb declaració de l'arquitecte i després al Registre les acceptaven sense que tingueren llicencia municipal tot i que en realitat moltes d’eixes cases no tenien accés a la llum, a l'aigua potable ni la xarxa de sanejament.

En 1984 es va aprovar un Pla General d'Urbanisme que no contemplava cap regularització de la Marjaleria. El bipartit PSOE-CDS intentant aturar les construccions il·legals posà per tot arreu cartells avisant que estava prohibit edificar, però quan intentaren demolir eixes edificacions els vots de la Marjaleria canviaren de signe l'alcaldia.


Protesta veïnal a l’Ajuntament. Foto de Ángel Sánchez, EL PAÍS 27 febrer 2014


En 1991 guanyà l’alcaldia de Castelló el PP amb José Luis Gimeno prometent en campanya fer un Pla Especial de Reordenació de la Marjaleria per regularitzar totes les edificacions. Aquesta revisió del POGU afectà 1.700 hectàrees, d’elles 1.000 continuaven dins de zones no urbanitzables, es regularitzaven 700 hectàrees evitant enderrocaments d'eixos habitatges.

Res canvià, en 1995 a l'antiga zona humida de Castelló es continuava construint, ja hi havia al voltant de 5.000 habitatges il·legals. Molt sovint en arribar les pluges es produïen greus inundacions, mentre la corporació acceptava aquestes construccions en cobrar-les impostos com l'IBI.




El Pla General d’Ordenació Urbana de Castelló es va aprovar definitivament l’1 de maç de 2000. L’any 2001 es va regularitzar, que no era el mateix que legalitzar-lo, el primer xalet de la Marjaleria que s’havia construït en 1981. L’any 2004 es va aprovar de forma provisional una revisió del POGU, però  per acceptar-ho, Confederació Hidrogràfica exigia modificacions. Per fi l’any 2006 el Consell va aprovar el Pla Especial de la Marjaleria i l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra, va anunciar que l'execució d’aquesta regularització costaria més de 30 milions d’euros.

En 2007 encara no s'havien complit totes les exigències que reclamaven Confederació i Generalitat per aprovar la regularització de la Marjaleria, però Alberto Fabra començà a legalitzar els habitatges. En 2008 ja feia dos anys que el Pla estava paralitzat i encara no s'havia començat la construcció de la primera fase de les infraestructures promeses, faltaven fer col·lectors, estacions de bombeig i bona part de la xarxa viaria, tot i que l'Ajuntament de Castelló ja tenia pressupostada una partida econòmica de quatre milions d'euros per construir-los, el Consell aportava altre milió més.

Imatge de la Marjaleria del vol americà de 1957, Institut Cartogràfic Nacional


En 2015 amb nou govern a l'ajuntament del PSPV i Compromís, els veïns de la Marjaleria continuaven exigint la legalització i l'amnistia per a les multes a les edificacions il·legals, a la volta que reclamaven la manca de dotacions i d'ordenació urbanística. La quantia mitjana de les multes urbanístiques rondaven els 10.000 euros. Era tant el volum de gestió administrativa que proliferaren empreses gestores que s'encarregaven de preparar tota la documentació necessària per a aconseguir la legalització d'un habitatge per uns 1.000 euros.

En 2017 els polítics continuaven assegurant que el nou PGOU de Castelló respectaria totes les edificacions de la Marjaleria construïdes en terrenys no urbanitzables abans de 2014 i a més es permetria la construcció de noves. En la legislatura municipal del període 2015-2019 l'ajuntament havia invertit 9 milions d'euros en construir més infraestructures antiinundació i clavegueres a la Primera Travessera, s’havien asfaltat alguns camins i entradors, també es muntà nova il·luminació pública.

En les eleccions municipals de 2019 Amparo Marco, la candidata socialista a la reelecció a l'alcaldia de Castelló, tornà a repetir totes les promeses electorals fetes l'any 2015 que l’havien conduït a guanyar la legislatura anterior. Al mes d'abril de 2020 la realitat tornà a ser palesa, les fortes pluges demostraren la futilitat de construir damunt d’un aiguamoll, la Marjaleria de Castelló tornà a inundar-se sense que les infraestructures de bombeig i les canonades construïdes pogueren evitar-ho i damunt de la Marjaleria de Castelló ja vivien prop de 20.000 persones.


Marjaleria de Castelló


La manca de diligència d’una administració per aturar la urbanització il·legal ha provocat la pèrdua d'un aiguamoll i una allau d'habitatges sense cap infraestructura. En legalitzar-los, la resta de contribuents hauran d'assumir unes caríssimes obres per fer les infraestructures d’aquests xalets. Cada volta que ploga amb ganes tornaran les inundacions i els titulars de les cases legalitzades reclamaran més obres per evitar-les. Serà un fer i desfer, altre pou negre per als diners de Castelló.




Comentaris