La Marjaleria de Castelló eren vora 800 hectàrees d'horts, arrossars i
una menuda albufera que hi havia entre la ciutat de Castelló de la Plana i el Grau. Eixos anys es pensava que un aiguamoll era quelcom insalubre i en 1965 es va aprovar la construcció d'una gran obra de drenatge.
L'any 1967 ja s'havia abandonat la pràctica totalitat de conreu de l'arròs.
En 1969 Confederació Hidrogràfica, la Cambra
Agrària, els Ajuntaments de
Castelló i Benicàssim van posar
en marxa el Pla de Sanejament de la
Marjaleria amb la col·locació de canonades per drenar la marjal. Les obres
acabaren en 1974 en canalitzar les aigües fins al Riu Sec. De seguida es plantaren horts i es construïren sequies, pous
per garantir el subministrament en temps de sequera i casetes. Molts llauradors
es traslladaren a viure al costat dels seus camps i els castellonencs que
podien començaren a passar els estius als seus campets, molt més prop de la
mar.
 |
| Foto de l'Associació Amics de la Marjaleria |
En 1979 s’havia generalitzat l'ús
de la Marjaleria com lloc d'esbarjo, de segones residències, havien proliferat els
habitatges sense llicència. En 1980 s'havien construït al voltant de 3.500 xalets
il·legals que s'inscrivien al notari sols amb declaració de l'arquitecte i
després al Registre les acceptaven sense
que tingueren llicencia municipal tot i que en realitat moltes d’eixes cases no
tenien accés a la llum, a l'aigua potable ni la xarxa de sanejament.
En 1984 es va aprovar un Pla General d'Urbanisme que no
contemplava cap regularització de la
Marjaleria. El bipartit PSOE-CDS intentant aturar les construccions il·legals posà per tot arreu cartells avisant que estava prohibit edificar, però quan intentaren demolir eixes edificacions els vots de la Marjaleria canviaren de signe l'alcaldia.
 |
| Protesta veïnal a l’Ajuntament. Foto de Ángel Sánchez, EL PAÍS 27 febrer 2014 |
En 1991 guanyà l’alcaldia de Castelló el PP amb José Luis Gimeno prometent en campanya fer un Pla Especial de Reordenació de la Marjaleria per regularitzar totes les edificacions. Aquesta revisió del POGU afectà 1.700 hectàrees, d’elles 1.000 continuaven dins de zones no urbanitzables, es regularitzaven 700 hectàrees evitant enderrocaments d'eixos habitatges.
Res canvià, en 1995 a l'antiga
zona humida de Castelló es
continuava construint, ja hi havia al voltant de 5.000 habitatges il·legals. Molt
sovint en arribar les pluges es produïen greus inundacions, mentre la corporació
acceptava aquestes construccions en cobrar-les impostos com l'IBI.
El Pla General d’Ordenació Urbana de Castelló es va aprovar definitivament l’1 de maç de 2000. L’any
2001 es va regularitzar, que no era el mateix que legalitzar-lo, el primer xalet
de la Marjaleria que s’havia
construït en 1981. L’any 2004 es va aprovar de forma provisional una revisió
del POGU, però per acceptar-ho, Confederació Hidrogràfica exigia modificacions. Per fi l’any 2006
el Consell va aprovar el Pla Especial de
la Marjaleria i l’alcalde de
Castelló, Alberto Fabra, va
anunciar que l'execució d’aquesta regularització costaria més de 30 milions
d’euros.
En 2007 encara no s'havien
complit totes les exigències que reclamaven Confederació i Generalitat per aprovar la
regularització de la Marjaleria, però Alberto Fabra començà a legalitzar els habitatges. En 2008 ja feia dos anys
que el Pla estava paralitzat i encara no s'havia començat la construcció de la
primera fase de les infraestructures promeses, faltaven fer col·lectors, estacions de bombeig i bona part
de la xarxa viaria, tot i que l'Ajuntament
de Castelló ja tenia pressupostada una partida econòmica de quatre milions
d'euros per construir-los, el Consell
aportava altre milió més.
 |
| Imatge de la Marjaleria del vol americà de 1957, Institut Cartogràfic Nacional |
En 2015 amb nou govern a l'ajuntament del PSPV i Compromís, els veïns de la Marjaleria continuaven exigint la
legalització i l'amnistia per a les multes a les edificacions il·legals, a la
volta que reclamaven la manca de dotacions i d'ordenació urbanística. La quantia
mitjana de les multes urbanístiques rondaven els
10.000 euros. Era tant el volum de gestió administrativa que proliferaren empreses gestores que s'encarregaven de preparar tota la documentació
necessària per a aconseguir la legalització d'un habitatge per uns 1.000 euros.
En 2017 els polítics continuaven
assegurant que el nou PGOU de Castelló
respectaria totes les edificacions de la
Marjaleria construïdes en terrenys no urbanitzables abans de 2014 i a més
es permetria la construcció de noves. En la legislatura municipal del període
2015-2019 l'ajuntament havia invertit 9 milions d'euros en construir més infraestructures
antiinundació i clavegueres a la Primera
Travessera, s’havien asfaltat alguns camins i entradors, també es muntà nova
il·luminació pública.
En les eleccions municipals de
2019 Amparo Marco, la candidata socialista a la reelecció a l'alcaldia de Castelló, tornà a repetir
totes les promeses electorals fetes l'any 2015 que l’havien conduït a guanyar la
legislatura anterior. Al mes d'abril de 2020 la realitat tornà a ser palesa, les
fortes pluges demostraren la futilitat de construir damunt d’un aiguamoll, la Marjaleria de Castelló tornà a
inundar-se sense que les infraestructures de bombeig i les canonades construïdes
pogueren evitar-ho i damunt de la
Marjaleria de Castelló ja vivien
prop de 20.000 persones.
 |
| Marjaleria de Castelló |
La manca de diligència d’una administració
per aturar la urbanització il·legal ha provocat la pèrdua d'un aiguamoll i una
allau d'habitatges sense cap infraestructura. En legalitzar-los, la resta de contribuents
hauran d'assumir unes caríssimes obres per fer les infraestructures d’aquests
xalets. Cada volta que ploga amb ganes tornaran les inundacions i els titulars
de les cases legalitzades reclamaran més obres per evitar-les. Serà un fer i
desfer, altre pou negre per als diners de Castelló.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada