Aristòtil (Estagira, 384-322 aC) fou el primer estudiós a descriure els peixos, va identificar-ne més de cent espècies diferents en la Grècia antiga. L'estudi de la ictiologia hagué d'esperar al segle XVI perquè aparegueren estudiosos com Ippolito Salviani (Città di Castello,1514-1572), Pierre Belon (Cérans-Foulletourte, 1517-1564) i el més destacat d'ells, Guillaume Rondelet (Montpellier, 1507-1564) que publicà De Piscibus Marinum (1554) on descrivia 244 espècies del Mediterrani . El pare de la ictiologia moderna fou Peter Artedi (Örnsköldsvik, 1705-1735) que en el llibre Ichthyologia, sive Opera Omnia de Piscibus (1738) descriu quatre ordres de peixos, 47 gèneres i 230 espècies. Fartet (Aphanius iberus) mascle,  Ha passat molt de temps i s'ha ampliat prou el coneixement, tot i que queda molt per descobrir, al fons oceànic. Molt més propera i singular és la ictiofauna continental ibèrica , és molt especial a causa de la seua composició i història evolutiva a

  Riu Ebrón, Castielfabib, aigües netes i vives! Arxiu RMiB A tot l’estat tenim 353 bosses o masses d'aigua subterrània que ocupen 140.000 km ², de les quals traguem c ada any 29.400 hm ³. Segons documents elaborats pels plans hidrològics (2022-2027) presentats per les Confederacions Hidrogràfiques, el 44% de les masses d'aigua subterrània a Espanya es troben en mal estat. Per tant, estem incomplim els compromisos exigits per la Directiva Europea Marc de l'Aigua, que pretén que totes les aigües subterrànies estiguen en bon estat global abans del final de 2027. Cal recordar que no complir les lleis europees implica l’obertura d’expedients sancionadors com el que ens van obrir el 2 de juliol de 2020, per incomplir els índexs de contaminació per nitrats. No tot són sancions i exigències legals, també s'han desenvolupat programes com l' Horitzó 2020 de la Unió Europea que dedicà tres anys per a reunir i compartir informació per a implementar pràctiques i tecnologie

Embassament de Contreres, Villargordo del Cabriel, Rafa Muñoz L' estat espanyol compta amb 1.225 grans embassaments, som el cinqué país del món amb més infraestructures d'aquest tipus i el primer de la UE. Sense tindre en compte les preses fetes pels romans, sobre el riu Monnegre ,  a Tibi , tenim la presa més antiga d' Europa , feta al segle XVI entre 1579 i 1594 per regar els horts d' Alacant . També és molt coneguda la xarxa de séquies i assuts àrabs construïts per regar les terres baixes del  País Valencià,  la gestió dels rius i les seues aigües ens ve de lluny. Coneguem les virtuts dels grans embassaments: controlen les fluctuacions de cabdal i riuades, molt sovint produeixen electricitat en les centrals hidroelèctriques, garanteixen el subministrament d'aigua per al consum humà i permeten posar en reg terres que abans eren de secà.  També som conscients que els rius són ecosistemes dinàmics que donen suport a molta biodiversitat, però... Que imp