Any 1998

1998, Collage RMiB

“Una cosa és correcta quan tendeix a preservar la integritat, estabilitat i bellesa de la comunitat biòtica. És incorrecta quan tendeix al contrari”.

Aldo Leopold (Burlington, 1887-1948)

NATURALISTES

Societat Valenciana d’Ornitologia

La Societat Valenciana d’Ornitologia va inaugurar el 31 de gener la primera seu pròpia en un baix del carrer Sant Pere Pascual 11 de València. Era un lloc fosc i humit, però suficient per a fer les reunions, tertúlies i xarrades que en principi se celebraven tots els dimarts de 19.30 a 21.30 hores. Quantes idees, quants intercanvis de coneixements van fer-se enllà. Molt sovint eixes tertúlies es tancaven amb un entrepà i una cervesa, sens dubte eixes vetlades van fer créixer l’associació. Aquesta ubicació es va mantenir fins a gener de 2003 quan ho hagueren d'evacuar a causa del risc de ruïna que amenaçava tot l'edifici, per la qual cosa l'Ajuntament de València va ordenar el desallotjament forçós i immediat. Llavors tornaren a reunir-se a la Gran Via Marques del Túria 28. Eixe any el Grup SVO-Marjal del Moro anellava a la Marjal dels Moros. Aleshores va començar una de les activitats que a hores d’ara continuen fent-se cada any, el Cens Hivernal d’Arpellot de Marjal (Circus aeruginosus).

Grup Requena-Utiel ornitologia a les terres de l’interior

Dins de la SVO molt prompte s’adonaren de l’oblit històric de l’estudi de les aus de les terres de l’interior del País Valencià i fruit d’eixa mancança, eixe any va organitzar-se el Grup SVO Requena-Utiel. Els primers anys van fer treballs pioners a València com fou el cens del duc (Bubo bubo hispanus), el d’oroneta cua-rogenca (Cecropis daurica), després continuaren amb els censos de falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei) i el seguiment reproductiu dels grans rapinyaires nidificants a la comarca. Els fundadors d’aquest grup foren Javier Armero Iranzo, Juanjo García, Toni López, Javier Sànchez, Carlos Sáez i Rafa Muñoz i Bastit. Publicaren un anuari comarcal: “Anuario Ornitológico de la Comarca de Requena-Utiel 1998” signat per Armero, López, Muñoz, Sànchez i García.

Grup Local de SEO/Alacant

Es va crear el grup Local de SEO/Alacant amb un bon nombre d’ornitòlegs, entre els seus membres destacaren Antonio Jacobo Ramos, Antonio Zaragozí, Elías Gomis, Germán López, Pep Cantó, Luis Fidel Sarmiento i Lluís Sogorb.

L’Associació Naturalista del Camp de la Foradada (ANCHO)

A Pilar de la Foradada es va formar l’Associació Naturalista del Camp de la Foradada (ANCHO) que presentaren batalla als desgavells dels plans urbanístics comarcals i a l’autopista Alacant-Cartagena. Els naturalistes de Pilar de la Foradada denunciaren la troballa de quatre àguiles calçades (Aquila pennata) electrocutades al peu d’una torre elèctrica, prop de la depuradora de la seua localitat. Assenyalaren que un dels punts negres de l’electrocució de rapinyaires al País Valencià estava a la serra d’Escalona, al Baix Segura.

Collage RMiB

Anellament científic

El mes de maig, primer a Onda i després a la marjal dels Moros en Sagunt es van celebrar les Primeres Jornades Tècniques d'Estandardització de Mesures en l'Anellament d'Aus, que organitzaren el Grup Au d'Ornitologia i el Grup Marjal del Moro.

Els Grups l’Alguer i AHSA, Torre Brissó

El Grup l’Alguer presentaren al·legacions a l’Ajuntament de Santa Pola i enviaren cartes a les autoritats demanant aturar el projecte d’urbanització Ciutat Jardí 5, en Torre Brissó, un aiguamoll i una productiva finca de conreu pegada al sud del Clot de Galvany. Aquest espai en un principi estava inclòs en el projecte del Catàleg de Zones Humides, però s’ajornà la seua inclusió per les pressions dels constructors.

L’Associació d’Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA) denunciaren que vessaments d’aigües residuals provinents de la urbanització Gran Alacant (Santa Pola) contaminaren el Clot de Galvany i el paratge de Torre Brissó (Quercus 145, p. 15, març 1998). Aquests abocaments s’han repetit periòdicament, en l’any 2000 AHSA tornà a denunciar que aigües massa salinitzades que no es podien depurar i que provenien de les urbanitzacions de Gran Playa i Playa Lisa acabaren a Torre Brissó, degradant la qualitat de les aigües del Clot de Galvany. També notificaren la mort de trenta-quatre flamencs (Phoenicopterus roseus) morts per plumbisme al Fondo d’Elx, per ingerir perdigons de plom dels cartutxos dels caçadors. L’any 1997, al Fondo s’arreplegaren vuit ànecs capblanc (Oxyura leucocephala) morts per la mateixa malaltia (Quercus 146, p.47, abril 1998).

GER

El Grup d’Estudi dels Rapinyaires continuaren amb la seua extensa tasca de seguiment reproductiu i de cens de fauna a les comarques de Castelló. Feren recorreguts pels llits dels rius per a fer un seguiment del seu estat de conservació. Organitzaren els habituals cursets d’iniciació a l’ornitologia, excursions i xarrades. Elaboraren informes per a incloure espais naturals en la Xarxa Natura 2000. Del seu vessant proteccionista es poden destacar les campanyes contra el Parany o contra la construcció de l’aeroport de Vilanova d’Alcolea, a la Plana Alta, el que després seria famós per convertir-se en “l’aeroport de l’abuelito” de Carlos Fabra Carreras (Castelló de la Plana, 1945).

Publicaren articles de denúncia per la contaminació als Ports, per les afeccions de la caça o contra l’ús d’esquers enverinats. Foren un dels grups fundadors d’Ecologistes en Acció, llavors es convertiren en GER-Ecologistes en Acció. A més anaren a congressos nacionals i internacionals d’ornitologia. Una de les seues fites més importants d’aquest exercici fou la creació del portal d’internet, INTERNATURA, on entre moltes més coses referents a la natura, penjaren els anuaris ornitològics del País Valencià, que fins a eixe moment havia editat l’Estació Ornitològica de l’Albufera i SEO/BirdLife.

Corriol camanegre, Arxiu RMiB

Colla Ecologista de Castelló

La Colla va fer un estudi de la reproducció de les aus limícoles a les platges de Castelló i comprovaren que aquestes espècies estaven enrarint-se. Els descensos més acusats eren els del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) amb una davallada respecte de les parelles de 1993 del 18% i la camallonga (Himantopus himantopus) que era la que més havia baixat, un 23%. Les causes eren la regressió del litoral, l’exhauriment d’aqüífers i rius, els canvis d’ús del sòl i l’augment del turisme. Per a revertir aquesta minva proposaren a la Generalitat que declararà la protecció de la marjal d’Almenara i la desembocadura del riu Millars. Aquest estudi el van dirigir Ramon Prades Bataller i José Vicente Ortiz (Quercus 149, juliol 1998. p. 47).

Societat Ornitològica Marmaronetta d’Elx

El grup Marmaronetta feren públic que la Generalitait anuncià que aquest 1998 seria la darrera temporada en la qual es podrà caçar a la marjal dels Moros, perquè finalitzava la concessió per al permís de caça i no es tornaria a autoritzar. Justificaren la protecció per la seua inclusió en el catàleg de Zones ZEPA (Quercus 143, p. 49, gener 1998). El problema vingué quan s’acostà la temporada de cacera i plogueren les pressions dels caçadors, aconseguiren que conselleria recularà i anunciarà el 16 setembre que tornava a permetre la caça als Moros tres anys més, fins al 2001, quan es declararia reserva de caça (Quercus, 153, p.16, novembre 1998).

ECOLOGISTES

Colla Ecologista d’Alacant

Denunciaren que els germans Quiles, propietaris de l’empresa Kelme, pretenien urbanitzar el Saladar d’Aiguamarga, un aiguamoll amb una superfície de 208 ha que està situat a cavall dels termes d’Elx i d’Alacant. Volien soterrar-lo baix de cinquanta bungalous de luxe, un hotel i un complex esportiu. Eixos anys tot empresari amb prou liquidesa que aspirarà a multiplicar la seua fortuna es dedicava a l’especulació del territori. Qualsevol erm que estiguera prop del mar era propici per a comprar-lo barat, convéncer als amics polítics per què li requalificaren el sòl i després construir en ell un complex turístic (Quercus 146, p. 13, abril 1998).

Assenyalaren al consistori de Guardamar pel vessament de 100.000 m³ de fangs en les dunes, un espai protegit per la Directiva d’Hàbitats, cosa que fou autoritzada per la Direcció General de Costes. Es dona el cas que eixos tarquims s’havien tret de la gola del riu Segura per a excavar el port esportiu de la Marina de la Dunas, tot un desgavell! (Quercus 149, p. 48. Juliol 1998).

Colla Ecologista Mediterrània d'Almassora

Aquest any ja estava activa la Colla Ecologista Mediterrània d'Almassora, entre les seues accions cal destacar la presentació d’al·legacions a la Comissió Europea contra l’ampliació del port de Castelló. Estaven molt interessats en l’agricultura ecològica i en concret en la citricultura ecològica, van ser uns lluitadors actius contra els cultius transgènics i molt interessats en els bancs de llavors. Per destacar alguns membres es pot citar a Vicent Boix, José M. Martínez i Jaume Clausell.

Colla Ecologista l’Àlber

La Colla estigué molt atenta a la pol·lució que provocava l'empresa Refracta que feien atovons refractaris, era responsable de la contaminació acústica i d’abocaments de partícules en suspensió, a Quart de Poblet. Un estudi que encarregà la Conselleria de Medi Ambient, d’un any de durada, comprovà els nivells diaris d’emissions de partícules en suspensió (P.E.S.). Els resultats foren molt preocupants, el 70% dels dies se superava l'índex màxim de contaminació autoritzat per llei, malgrat això, un 10% dels dies se superava set voltes el límit màxim legal. De resultes d’aquestes dades, la Generalitat va declarar els voltants de la factoria com a “ZONA CONTAMINADA”. Per si no n’hi havia prou, el soroll nocturn que provocava aquesta indústria obligà l'Ajuntament a emetre una ordre prohibint la producció en horari nocturn, però l’empresa es va negar acatar l’ordenança, llavors la Colla Ecologista l'Àlber va preparar un dossier i presentà una denúncia a la Guàrdia Civil. Finalment, l’empresa es va traslladar a canvi d’una requalificació del sòl per fer una promoció d’habitatges coneguda com la “Gran Mazana”.

Coordinadora Ecologista del Sud del País Valencià (CESPV)

La Coordinadora Ecologista del Sud del País Valencià (CESPV) amb seu en Santa Pola van presentar al·legacions per incloure mesures de protecció a 24 aiguamolls encara no inclosos en el Catàleg de Zones Humides. Els que sí que estaven catalogats eren el Fondo d’Elx, les llacunes de la Mata i Torrevella, la marjal de Pego-Oliva, les Salines de Santa Pola, a més de les Salines de Calp, la llacuna de Salines, la llacuna i Saleros de Villena, el Fondo d’Amorós, el Saladar d’Aiguamarga, Balssars-Carabassí i els embassaments de La Pedrera i Elda. Els ecologistes demanaren que s’inclogueren l’embasament de Beniarrés, Tibi, Isbert, Guadalest, Elx, Amadorio, Relleu, Cid, i Crevillent, les albuferes de Xàbia, Gaianes, Moraira, Alacant, Gleda i Zacañete, la Marjal d’Onil, les Salinetes de Novelda, els saladars de Fontcalent i Arneva, els Fondos de Rabassa, la llacuna de Salines i la de Saleros a Villena, la part baixa del riu Montnegre, la desembocadura del riu Segura i la part baixa del riu Sec a Pilar de la Foradada, a més de Bassars-Carabassí. També organitzaren una "Jornada sobre pedreres, restauració i impactes ambientals", celebrada a Novelda.

Unes altres plataformes actives

Eixe any teníem actives plataformes de coordinació entre els diferents grups del país com l’Assemblea Anti-Taurina o la Coordinadora en Defensa de l'Aigua de l'Alcoià-el Comtat. També bullien els grups alternatius com l’Associació d'Immigrants Progressistes: l’Ateneu Llibertari Al Marge; Bassot de Burjassot; el Centre d'estudis i documentació sobre Amèrica Latina i Àfrica (CEDALSA); el Col·lectiu Llibertari Algun Dia de Castelló que editaven “Tinta Subversiva”; el Col·lectiu de Joves de la Coma de Paterna; el Col·lectiu Ecologista Rosella de Torrent; la Coordinadora de Col·lectius del Parc Alcosa d’Alfafar; el Cuc de Picanya; el Kolectivo Libertario Alt Palància de Sogorb; la Llavoreta una associació per al consum productes biològics; la Mandràgora un grup gastronòmic vegetarià; la Plataforma 0,7 i més; i la distribuïdora alternativa Soroll. A València es publicava Alteritat Revista Electrònica Alternativa, l’Assemblea de Solidaritat amb els Pobles de Mèxic tenia la revista internacionalista "El paliakate", el Butlletí Antagonista de Contrainformació.

Segon Encontre Comarcal a l’Horta “Per la Humanitat i contra el Neoliberalisme”

El mes de maig a València es va celebrar el Segon Encontre Comarcal de l’Horta per a debatre sobre Neoliberalisme, Antifeixisme, Antimilitarisme, Internacionalisme, Ecologia, Alliberament nacional, Immigració, Marxisme i Zapatisme. Hi van participar entitats com Caritas, Revolta, Metges sense fronteres, USO, Endavant, Pua, Solidaritat Catalana, Associació Zapatista, el Centre d'estudis i documentació sobre Amèrica Latina i Àfrica (CEDSALA), Entrepobles, SoDePau, Askapena, el MOC, València Antifeixista, Plataforma per la Dignitat i l’Assemblea contra l'Europa de Maastricht. O activistes com A. Arana, R. Ninyoles, Vicent Bello, Pilar Masó, David Hamernstein i Carlos Rois d'Utopia Contagiosa.

Col·lectiu Caramuixa de Manises

El Col·lectiu Caramuixa de Manises no volgueren legalitzar-se, perquè es consideraven ecologistes i feministes de base i afirmaven estar cremats de les grans associacions ecologistes. Treballaren de valent enfront del consistori de Manises per a la recuperació de la vegetació de ribera i la protecció del llit del Túria al pas pel seu poble, no pas per a convertir-lo en un jardí. A diferència del veí Quart de Poblet, no aconseguiren que el consistori invertirà a recuperar el llit del riu que encara en 2024 és un espés canyar, però Quart va fer un jardí.

El mes de juliol organitzaren un seminari sobre Globalització i Resistència, subtitulat com els “Efectes socials i ecològics del "lliure" comerç”, a Benaixeve. Es va dividir en cinc blocs, el primer tractava sobre conceptes bàsics com eren globalització, neoliberalisme o patriarcat. El segon anà sobre descripcions teòriques i discussions pràctiques sobre les relacions de gènere, el medi ambient, la cultura i la tecnologia. El tercer versà sobre "desenvolupament" de l'agricultura i de les societats rurals i el quart es va centrar a analitzar l’Organització Mundial del Comerç i el darrer sobre les alternatives.

Colla Ecologista la Carrasca

Un repàs de l’extens recull d’activitats dutes a terme aquest any demostren que la Colla tenia una gran vitalitat, que formaven un grup madur i molt preparat per a lluitar en defensa del medi ambient. Treballaren per a impulsar la recollida selectiva de residus. Continuaren amb la campanya "Mariola Parc Natural ara!". Presentaren al·legacions a la variant del barranc de la Batalla de l'autovia Alacant-Alcoi. Organitzaren un grapar de xerrades, un concurs fotogràfic "Ecoimatge 98" amb el tema: El riu Serpis. Es manifestaren en contra de la pedrera de l'Alberri, a la serra de Mariola. Denunciaren les mancances del transport públic a l’Alcoià, feren actes de suport als aturats i organitzaren actes per a denunciar el maltractament animal dels aficionats als espectacles taurins. Continuaren amb els antinuclears, presentaren al·legacions al Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la serra de Mariola i contra una empresa de reciclatge de residus plàstics i d'envasos de productes tòxics i perillosos a Alcoi. Feren neteges de fem al cim del Montcabrer.

Es manifestaren en contra dels abocaments de pasta de paper en el riu Barxell d'Alcoi, per part de l'empresa "Reciclados del Plástico, SL”. Demanaren a l'Ajuntament de Biar que ajornarà l’aprovació del parc eòlic de les serres d'Onil i Reconco, en espera d'un Pla d'Ordenació dels Recursos Eòlics que fora transparent i estiguera basat en estudis seriosos. En col·laboració amb uns altres grups denunciaren l'agressió provocada per l'obertura d'una pista il·legal al Cabeçó d'Or i una altra oberta a la serra d’Aitana. Exigiren a Conselleria un estudi d’impacte ambiental per al ramal del gasoducte entre Ibi i Xixona. Presentaren al·legacions al projecte d'ampliació del port de Tabarca.

Presentaren una denúncia conjunta amb el Grup d'Amics de la Natura, de Cocentaina, i la Colla Ecologista La Kabrantà, de Muro) demanant s'investigués la legalitat d’extraccions d'aigua i vessaments d’aigües residuals de l’empresa "Moltó Reig, SA". Feren al·legacions contra l'obertura d'un abocador en la partida de Montnegre, Alacant i al Pla General d'Ordenació Urbana de Cocentaina. Presentaren una denúncia per un cas de caça amb parany a Benigànim. Aquest any publicaren el darrer número del seu full informatiu: “la Carrasca”, després d’integrar-se en Ecologistes en Acció. Organitzaren una campanya contra els aliments manipulats genèticament i presentaren al·legacions a projectes de "silvicultura preventiva" de la Diputació d'Alacant en els termes d'Alcoleja, Benifallim, la Torre de les Maçanes, Sella i Penàguila. Entre els seus membres es pot destacar a Tirs Llorenç Berenguer, Vicent Romans, Júlia Moltó Linares o Carles Mansanet Terol.

La Punta en 1998, abans de la ZAL

Defensem La Punta, No a la ZAL!

El mes d’octubre, l’Associació de Veïns La Unificadora de la Punta encapçalada per Carmen González, la plataforma Defensem la Punta, Salvem l’Horta i 117 propietaris afectats pel Pla Especial que volia convertir 70 hectàrees de sòl no urbanitzable en una Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), presentaren un recurs contenciós contra la resolució de la Conselleria d’Obres Públiques que autoritzava la reconversió de sòl no urbanitzable d’especial protecció en sòl industrial. Presentaren més de 12.000 al·legacions que l’Administració va contestar amb un muntó de fulls. L’oposició a aquesta reconversió estava molt justificada perquè aquesta ampliació al servici del port sacrificava horta protegida, alqueries històriques, a més de tot un barri.

El Pla Especial d'Ampliació del Patrimoni Públic del Sòl de la Generalitat Valenciana per al Desenvolupament d'una Zona d'Activitats Logístiques en la zona de la Punta del terme municipal de València, aparegué al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del 13 d’octubre. Mitjançant la figura jurídica de Pla Especial es podien fer tots aquests canvis radicals, botant-se les mesures protecció prèvies, així com l’ordenació anterior del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), també permetia ajornar l’estudi d’impacte ambiental fins a la reclassificació del sòl (El País, 20/10/1998).

Grup Estable d'Ecologia de Manises

Uns altres col·lectius naixien en les cases de cultura dels pobles que eren punt de trobada de joves ecologistes com va passar amb el Grup Estable d'Ecologia de Manises que va néixer de les activitats organitzades per la Fundació Municipal de Cultura a l'institut de la localitat i a la Casa de Cultura del poble.

Col·lectiu de Reciclatge "El Cuc"

Altres que en un principi eren xicotets grups ecologistes com el Col·lectiu de Reciclatge "El Cuc" evolucionaren i formaren una cooperativa de reciclatge on treballen els membres d’aquest col·lectiu de Picanya.

Federació Ecologista de Castelló (FEC)

La Federació Ecologista de Castelló (FEC) la formaven el Grup d'Estudi dels Rapinyaires (GER), el Grup Ecologista de Vilafranca (GEV), la Colla Ecologista de Castelló (CEC), la Colla Ecologista d'Almassora (CEA), el Col·lectiu Ecopacifista l’Arquet, el Grup d'Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN) i l’Associació Protectora de la Naturalesa Llevantina (APNAL). Tots pertanyien a la Coordinadora per a la Defensa de les Aus i el seu Hàbitat (CODA).

Denunciaren davant la Unió Europea el mal ús dels fons europeus perquè, d’una banda finançaven projectes agressius contra el medi ambient, com la regeneració de la platja nord de Peníscola sense el perceptiu estudi d’impacte ambiental. Es gastaven una part de la subvenció en la construcció del passeig marítim i en l'obertura d’una carretera, quan ambdós projectes afectaven greument la marjal de Peníscola i a l’hàbitat del samaruc (Valencia hispanica). Eixe aiguamoll pertanyia la Xarxa d’Àrees de Reserva per a la protecció del samaruc, projecte que també estava subvencionat per la UE a través dels fons LIFE (Quercus 145, p. 48, març 1998).

Grup d'Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN)

GECEN va denunciar que el PGOU de Castelló de la Plana que estava a punt d’aprovar-se implicava la total destrucció de les restes de la marjal de Castelló, per això presentaren al·legacions i un pla per a la seua recuperació i conservació. Entre els principals valors que encara atresorava la marjaleria era que tenia la segona millor població provincial de tortuga d'estany (Emys orbicularis), a més de vint espècies d’aus protegides (Quercus 144, p. 49, febrer 1998).

Grup Ecologista de Vilafranca

El grup dels Ports organitzà en estiu un camp de treball per a restaurar camins de muntanya tradicionals.

Col·lectiu Ecologista l’Arquet de la Vall d’Uixó

Denunciaren que Peníscola volia urbanitzar el seu tram de la serra d’Irta autoritzant una nova macrourbanització i un altre port esportiu. A l’extrem sud intentà fer el mateix Alcalà de Xivert per fer més xalets i un camp de golf. No volent quedar-se enrere respecte dels pobles veïns Santa Magdalena de Polpís volgué obrir una carretera que travessant la serra li donarà accés al mar, tallant el sector central d’Irta. Tots aquests intents pretenien avançar-se a la protecció de la serra per part de la Generalitat. Cal recordar que Irta era un dels escassos trams verges del litoral valencià (Quercus 145, p. 45, març 1998).

Salvem Russafa

L’associació cívica Salvem Russafa va ser un altre dels grups ciutadans que s’organitzaren per a defensar i millorar la qualitat de vida del seu barri. En Russafa hi vivien al voltant 24.000 ciutadans dels quals 6.000 eren gent gran. Aquest any s’oposaren a la demolició del refugi escolar subterrani que hi havia al carrer Pedro III el Gran, tot i que el propietari acabà enderrocant-lo en febrer de l’any 2000. En 1999 demanaren a l’ajuntament que comprarà i obrira al barri els jardins del palauet Monfort i exigiren retirar el projecte de fer un aparcament subterrani baix del parc Manuel Granero. Estigueren molt actius per aturar les manifestacions xenòfobes de Skin-Neofeixistes i Neonazis de l'extrema dreta com Espanya 2000, que intentaren aprofitar que Russafa era barri multicultural amb una bona presència de veïns immigrants. Entre molts altres membres de l’associació destacà Enrique Durán.

Collage RMiB

Defensa del Pouet de Campanar

L’1 de juny es manifestaren dos mil ciutadans al barri de Campanar, convocats pel Fòrum per una València Sostenible, un grup que es va formar el 24 de febrer d’aquest mateix any que tingué el suport de més de cinquanta organitzacions ciutadanes que volgueren copiar el model de “Salvem el Botànic” i fer-lo extensiu a la defensa d’altres indrets de la ciutat. En aquesta convocatòria volgueren envoltar amb una cadena humana l’alqueria del Foraster que tenia una ordre pendent d’enderrocament, per obrir pas a la urbanització del Nou Campanar. Pocs dies abans les màquines havien enderrocat l’alqueria de Barberà, que tenia més de sis-cents anys d’antiguitat, i fou propietat de la família del poeta cubà José Martí Pérez (l'Havana, 1853-1895).

Aquestes actuacions immobiliàries al barri de Campanar van estar impulsades per l’alcaldessa Rita Barberà Nolla (València, 1948-2016) i tingueren la inestimable col·laboració de la directora general de patrimoni Carmen Pérez. El consistori del PP preferiren deixar les mans lliures als constructors i no fer cas de la declaració de les Corts Valencianes que consideraren el Pouet com un conjunt històric que calia protegir (LEVANTE EMV, 1/6/1998). En aquest cas els agents urbanístics i el PP comptaren amb la inestimable col·laboració del diari Las Provincias que publicà un article amb aquest encapçalament: ”Las alquerías de la huerta de Campanar, amenazadas por la inevitable expansión urbanística de Valencia”. Després afegia sense vergonya que els principals beneficiats de la requalificació de l’horta eren els llauradors pels preus milionaris que cobrarien per les expropiacions.

Fundació d’Ecologistes en Acció

Com a resultat d’un procés d'unificació dels grups ecologistes de l’estat que es mantenien coordinats mitjançant la Coordinadora d'Organitzacions de Defensa Ambiental (CODA), tres-cents grups ecologistes s’uniren per a optimitzar els escassos recursos que tenien els grups més menuts. Fent una federació facilitaven la publicació d’un butlletí, mantenir una pàgina web, mantenir una assessoria jurídica, les relacions internacionals o la producció de material per a les campanyes.

Tingueren molta cura en mantenir la personalitat i l'autonomia de cadascun dels membres, per això molts grups del País Valencià es van adherir. Del País Valencià s’adheriren: la Colla Ecologista de Castelló, APNAL de Vinaròs, el Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires GER, Grup Ecologista de Vilafranca, l’Arquet, la Colla Ecologista d’Almassora, la Colla d’Alacant, la Carrasca d’Alcoi, Margalló d’Elx, el Campanà de Crevillent, la Ribera en Bici, la Colla Segària la Marina Alta, ecologistes de la Marina Baixa, el Grup Taiola de Santa Pola, el Grup Maigmó GREMA de Sant Vicent del Raspeig, ecologistes de València i l’Associació Salvatierra de Villena. No es van afegir el GOB, l’Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC) i Acció Ecologista AGRÓ, una bona part dels ecologistes de parla catalana.

El mes de desembre recuperaren la revista l’Ecologista, amb la publicació d’un número especial dedicat a la multinacional Monsanto. La força d’aquesta multinacional nord-americana era tan gran que aconseguiren que l’impremta Pewells destruirà 14.000 exemplars abans que arribaren al públic, gràcies al suport les dues principals cadenes de distribució de publicacions del Regne Unit. En eixos moments “The Ecologist” era una publicació feia més de vint-i-cinc anys que eixia periòdicament. Llavors els editors de la revista, per a trencar la censura de Monsanto autoritzaren la reproducció gratuïta a qualsevol grup ecologista d’arreu el món. Entre els grups que col·laboraren en l’eixida d’aquesta publicació a l’estat estigueren Acció Ecologista Agró i Ecologistes en Acció.

Carlos Arribas Ugarte

Entre molts més destaquen memebres com Ramón Fernàndez Duran (Sevilla, 1947-2011), Santiago Martín Barajas (Terol, 1962), Lola Yllescas (Córdoba, 1946), Teo Oberhuber, Paco Segura, Yayo Herrero (Madrid, 1965) o Carlos Arribas Ugarte membre de la Colla Ecologista d’Alacant que encapçalà la coordinació d’Ecologistes en Acció País Valencià i des de 2018 la secció confederal de residus

Acció Ecologista Agró

AE-Agró es va sorprendre i decebre amb l’èxit que tingué la proposta de dissoldre la CODA per a formar la Federació d’Ecologistes en Acció, per l’ampli suport que obtingué entre els ecologistes del País Valencià. Es lamentaren que molts d’eixos mateixos col·lectius que s’havien adherit a Ecologistes en Acció, en 1993 rebutjaren formar una federació versemblant, tot i que exclusivament valenciana. Ben segur fou pel rebuig a l’excessiu protagonisme d’AE-Agró, així com pel forat negre que semblava ser el cap i casal per a la resta del país. En canvi, eixos mateixos grups no dubtaren abraçar un grup fortament centralitzat a Madrid. Això fou un dur colp de realitat per a AE-Agró que no va impedir que continuaren amb la seua tasca.

El col·lectiu de la Ribera es va oposar al projecte de la variant de Guadassuar que devia enllaçar l’Alcúdia i Alzira perquè implicava la destrucció de 45 hectàrees de camps de conreu, i implicava la pèrdua de fins a 4.000 jornals anuals. A més no s’havia demanat informe a Confederació Hidrogràfica a pesar d’afectar zones inundables, quelcom molt sensible en la Ribera després de la “pantanà”. El mes de novembre organitzaren les II Jornades per un Transport Sostenible a Alzira, en les quals defensaren l’ús del ferrocarril en detriment del vehicle de combustió particular.

El grup de la Safor s’enfrontà al projecte de Xeresa de fer un gran hotel, dos camps de golf i un parc temàtic a la marjal. El col·lectiu de la Costera s’enfrontà a Confederació Hidrogràfica per l’incompliment de la Llei d’Aigües, per no denegar el permís a una empresa de Moixent que amplià les seues instal·lacions ocupant una zona forestal pública i part del llit d’un barranc.

Una altra amenaça que denunciaren fou que el PGOU d’Alcalà de Xivert pretenia urbanitzar la seua part de la serra d’Irta, ocupant una franja de 4 km amb una urbanització batejada com a Ribamar. Tenien un projecte per a construir 16.000 habitatges per allotjar una població de 64.000 habitants, per sort aquest projecte no va prosperar. Una altra infraestructura que amenaçava les comarques de Castelló va ser la carretera d’Orpesa a la Vall d’Alba, que travessava el Desert de les Palmes.

A l’Horta Nord denunciaren l’intent d’urbanitzar la marjal de Massamagrell i aconseguiren que el jutjat decretarà la paralització cautelar de les obres perquè estaven afectant una zona humida protegida.

PACIFISTES, OBJECTORS i OKUPES

Collage RMiB

Objecció de Consciència

Un dictament del Tribunal Suprem va sentenciar que els objectors que estigueren esperant destí per a fer la Prestació Social Substitutòria més de catorze mesos, quedaven eximits de fer-la. El millor de tot fou que això va beneficiar al voltant de 50.000 joves objectors (El País, 28/2/1998). El 17 de febrer de 1998 el ple del Congrés espanyol aprovà per unanimitat la supressió de les penes de presó per als insubmisos. El 7 de març el govern anuncià un indult per a tots els insubmisos. Dies després anunciaren que dels dos milions de joves que devien fer el Servei Militar eixe any, els sobraven el 83% (El País, 9/3/1998). Una altra bona notícia fou que 85.000 objectors no haurien de fer la Prestació Social Substitutòria entre els mesos de juny i setembre (El País, 19/6/1998). Eren els passos previs per a la professionalització de l’exèrcit.

Collage RMiB

CSOA Pepika la Pilona

La segona onada de centres okupats a València per a fer casals de joves alternatius fou protagonitzat pel Centre Social Okupat i Autogestionat (CSOA) Pepica la Pilona, al barri del Cabanyal. El nom va ser un homenatge a una popular veïna, nascuda al barri en 1919 i morta en 1994, que es dedicava a la prostitució i acabà amb discapacitat psíquica pels patiments que hagué de sofrir. Els activistes ocuparen una antiga drassana abandonada i la mantingueren oberta fins al 2006. Sols aconseguiren expulsar-los després que es produirà un “estrany” incendi que va fer malbé tot l’edifici.

CRÒNICA DE 1998

Collage RMiB

Una planta de piròlisi per a la Canyada, l’Alt Vinalopó

Un grup empresarial presentà un projecte per a muntar una planta de piròlisi de fems. Aquesta tècnica d’eliminació de residus consisteix a cremar la brossa i obtenir electricitat, descomponen la matèria orgànica a baixa temperatura, a menys de 500 °C en un forn sense oxigen. Aquest procés és molt brut en alliberar pels fumerals hidrocarburs aromàtics i clor a més de dioxines i furans, substàncies que són 70.000 voltes més tòxiques que el cianur. A més les cendres residuals una volta finalitzada la combustió contenent grans quantitats de mercuri, cadmi, plom i cinc. Per sort, gràcies a l’oposició ecologista no ho autoritzaren.

El dia de la Dona a València

La lluita per la igualtat de gènere s’obria pas, a València el 8 de març es va convocar una de les més nombroses concentracions de tot l’estat per a commemorar el dia de la dona. Entre altres reivindicacions començaren a gastar l’eslògan de “Cap Agressió Sense Resposta” per a denunciar la violència de gènere.

Fangs de depuradora a Camporrobles, Arxiu RMiB

Els fangs de compostatge de les depuradores

Els residus orgànics es tracten en plantes de compostatge per a elaborar adobs agrícoles. Quan el procés o la planta encarregada del cuinat dels residus funcionen malament, quelcom massa freqüent, produeixen fangs en males condicions que poden fer malbé les terres que les reben, generen molta pudor en els voltants i proliferen els insectes com les mosques. Un veí de Biar va denunciar al SEPRONA que a la partida de Fontanelles s’havien dipositat fangs en dolents condicions. Després d’una investigació, els agents van ordenar la paralització de la distribució dels fangs biosòlids procedents de les depuradores d’Alcoi, Benidorm, Elda i Petrer.

Palmerar d'Elx, Arxiu RMiB

Cens del plamerar d’Elx

Aquest any es va fer un cens de les palmeres del terme d’Elx, de resultes d’aquest estudi vam conéixer que hi havia 181.138 exemplars i altres 160.000 eren propietat dels viveristes locals.

Serra d'Espadà, Arxiu RMiB

Activitat legislativa respecte del Medi Ambient

Es va declarar el parc natural de la Serra d’Espadà per a protegir 31.180 hectàrees, amb el Decret 161/1998, de 26 de setembre, aquesta està situada a cavall de les comarques de l'Alt Palància i l’Alt Millars.

Amb el Decret 109/1998, de 29 de juliol, es va regular la declaració de paratges naturals municipals així com les posteriors relacions de cooperació entre la Generalitat i els municipis per a la seua gestió.

Mitjançant la Llei 9/1998, de 15 de desembre, es va regular la pesca marítima del País Valencià. Aquesta activitat econòmica era prou important per a l’economia valenciana, perquè aleshores teníem al voltant de mil embarcacions que generaven una ocupació directa per a sis mil treballadors, així com un volum de captures del voltant de seixanta mil tones, que suposaven una xifra de negoci superior als quinze mil milions de pessetes.

Uns altres decrets importants foren el pla especial per fer front als riscos d'accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril (Decret 132/1998, de 8 de setembre), així com el pla especial per a fer front als incendis forestals (Decret 163/1998, de 6 d'octubre).

Es va aprovar el Pla de Residus de la Comunitat Valenciana (Decret 317/1997, de 24 de desembre). Mitjançant el Decret 28/1998, de 10 de març, es va designar la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, que va ser l'organisme competent de desenvolupar el Reglament (CEE) 1836-1993, de 29 de juny, pel qual es pretenia que les indústries s'adheriren amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals.

Per a finalitzar, cal assenyalar la promulgació del Decret 148/1998, de 22 de setembre, amb el qual es regulaven els Bous al Carrer, en totes les seues modalitats. Eixe any la Vall d’Uixó va ser el municipi que més festejos de bous va celebrar de tot l’estat.

A3 i AVE a l'embassament de Contreres, Arxiu RMiB

Finalitzà la construcció de l’A-3

El 3 desembre s’inaugurava el darrer tram pendent de l'autovia de Madrid a València, els 44 km entre l’embassament de Contreres i Motilla del Palancar. Les obres d’aquesta infraestructura van començar en 1954, quan adjudicaren del primer dels quatre trams que evitaven la travessia de Vallecas i no acabaren fins a l’any 1964. Després hagueren de passar uns trenta-quatre anys més perquè finalitzaren definitivament la seua construcció.

Obres de l'AVE a Requena, Arxiu RMiB

Entrada de l’AVE a València

Es va signar un protocol amb la Comunitat de Madrid per a impulsar la línia de l’AVE entre la capital de l’estat i València. Es va preveure un pressupost de quatre-cents mil milions de pessetes i un començament d’obres per a l’any 2000. Tot mentre s’inaugurava la línia 3 de Metrovalència, entre l’Albereda i l’avinguda del Cid. El ministeri de Foment es va comprometre a continuar amb les obres per a unir la Ronda Nord amb la Sud.

III Cinturó de Ronda

El mes de juny el Ministeri de Foment declarava la urgència de les obres del III Cinturó de Ronda. Era el tercer intent de fer un corredor per afavorir el trànsit pel nord del cap i casa. Pretenien unir mitjançant una autovia la CV-30 entre Burjassot i l'entrada per Benicalap, tallar l'horta fins al nord de Tavernes Blanques, enllaçar amb la carretera de Barcelona i en arribar al terme d'Almàssera construir un nou tram d'autovia pegat a la vora nord del barranc del Carraixet, tallar la partida Savoia d'Alboraia en paral·lel al barranc, per acabar enllaçant amb la V-21.

Aquesta infraestructura haguera ocupat entre 50 i 60 hectàrees d’Horta, quelcom versemblant al que va ocupar la ZAL al barri de la Punta. Com en els darrers intents de desenvolupar aquesta infraestructura, es va organitzar la Plataforma Per un cinturó d'Horta que comptà amb el suport dels municipis de l’Horta Nord afectats. El seu portaveu Josep Lluís Miralles va assegurar que sumant els camps que quedarien aïllats, les alqueries afectades on vivien una vintena de famílies i alguna fàbrica, farien augmentar la pèrdua de terres a les 80 o 90 ha.

A més recordà que la Unió Europea havia considerat l’horta valenciana com un paisatge d’alt valor i necessitat de protecció, cosa que no havia contemplat la declaració d’impacte ambiental. Les mobilitzacions foren tan fermes que aconseguiren aturar el projecte a principis de l’any 2000, així com la destitució del responsable provincial de carreteres que l'havia impulsat.

Xàbia, Arxiu RMiB

Especulació Urbanística a Xàbia

L’any 1998, es va presentar una iniciativa urbanística que volia establir-se al Segon Muntanyar, caracteritzat per ser un tram de costa molt obert, on l’empresa promotora Xàbia 2000 S.L. pretenia instal·lar un port esportiu que ocuparà 650 metres lineals de la costa. La proposta de construcció del port esportiu mobilitzà a bona part de la població i en pocs dies l’Associació de Veïns del Segon Muntanyar aconseguí arreplegar quasi 4.000 signatures en contra del projecte. El consistori de Xàbia, governat en aquell moment per PP, UV, CDS, GIJ i l’oposició ciutadana, es va posicionar frontalment a la construcció del port, mitjançant un acord del plenari pres per unanimitat de tots els grups municipals, al·legant que el Pla General atorgava a aquest sector la categoria de “sòl no urbanitzable de protecció del paisatge”.

Horta d'Alboraia, Arxiu RMiB

El sòl al País Valencià

Segons la publicació “Capacitat d’ús dels sòls de la Comunitat Valenciana de la Generalitat Valenciana” (1998), només hi havia un total del 3,9% de sòl amb màxima capacitat agrícola al País Valencià. Això significaven unes 88.000 ha de les 2.235.500 ha que té el territori valencià. Aquestes 88.000 ha es repartien principalment entre la Vega Baixa del Segura i l’Horta de València.

Canons del Xúquera Xalans, Arxiu RMiB

Destrucció d’un dels millors boscos de ribera

Els Verds, la Societat Valenciana d’Ornitologia, el GER de València i la Societat Espanyola d’Ornitologia van denunciar que a Xalans, la Vall d’Aiora, estaven desfent un dels millors boscos de ribera que ens quedaven, tot mentre dragaven el riu. A més amb els materials extrets estaven alçant uns talussos en paral·lel al llit del riu Xúquer, tot sense que existirà cap estudi d’impacte ambiental i sense que el conseller de Medi Ambient, José Manuel Castellá Almiñana, ordenarà la paralització dels treballs.

Santa Maria de la Valldigna, Arxiu RMiB

Restauració i pérdua del nostre patrimoni

Començaren els treballs de restauració de Santa Maria de la Valldigna, un monestir cistercenc de 1289 a Simat de la Valldigna. Restauraren la porta dels ferros de la catedral de València i es va inaugurar l’Hemisfèric de la Ciutat de les Ciències i les Arts de València. La UNESCO va declarar com a patrimoni de la humanitat les coves i pintures prehistòriques de la Valltorta, de Bicorb i Navarrés.

Barraca d'Alboraia, Arxiu RMiB

L’escriptor i periodista Agustí Hernández i Dolz (Alboraia, 1977) denunciava que a l’Horta Nord sols quedaven vint-i-dues barraques en peu, la major part concentrades a les partides rurals d’Alboraia, Almàssera, Vera i Marítim. Les de la partida de Vera estaven amenaçades per la construcció dels campus de Tarongers i Vera. Les de Campanar per la urbanització del Nou Campanar i les d’Alboraia i Almàssera per la Ronda Nord de València, el Polígon d’Alboraia i el Tercer Cinturó de Ronda. Al sud del Cap i Casal la situació era encara més greu per l’ampliació del Port, de Natzaret o la destrucció de la Punta. L’especulació amb el preu d’una fanecada d’horta per a convertir-la en sòl urbanitzable disparaven el cost fins als set o vuit milions, davant d’això cap llaurador envellit, i massa sovint sense relleu generacional, s’ho pensava molt, tots venien les seues barraques familiars i els horts contigus (LEVANTE EMV, 15/8/1998).

Collage RMiB

Dimissió del conseller d’Obres Públiques per defraudar hisenda

Luis Fernando Cartagena Travesedo (Oriola, 1954) hagué de dimitir el 15 de març per un presumpte frau a Hisenda per no declarar els beneficis que li reportaren 164 milions de pessetes invertits en unes cessions de crèdit del Banc Santander. Va ser el primer càrrec públic del PP en dimitir per corrupció. Finalment, en 2008 després de molts ajornaments entrà a la presó per a complir una condemna de quatre anys per quedar-se diners d’una donació per al seu poble, quan era alcalde d’Oriola.

Collage RMiB

Un anestesista jonqui va contagiar 275 valencians d’hepatitis C

Es va fer públic que un anestesista jonqui entre 1988 i 1998 havia contagiat a 217 ciutadans d’hepatitis C en punxar-se part de l’anestèsia per a col·locar-se abans de subministrar la dosi als pacients, amb la mateixa xeringa. Bona part dels afectats es van contagiar a la Ciutat Sanitària la Fe i la clínica privada la Casa de la Salud, a València. A Juan Maeso Vélez (Madrid, 1942) el van condemnar a 1.933 anys de presó, dels quals va complir setze anys abans d’obtenir la llibertat provisional, en 2023.

Benidorm, Arxiu RMiB

Benidorm líder en reciclatge d’aigües i Terra Mítica

Eixe any la ciutat de Benidorm havia aconseguit la fita de reciclar el 97% de l’aigua que consumia (El País, 16/8/1998). D’altra banda, començaren les obres per fer el parc temàtic de Terra Mítica.

Incendis forestals

A Castelló es van produir 150 incendis que cremaren un total de 517,56 hectàrees, els 223 sinistres de València calcinaren 626,18 ha i els 173 d'Alacant convertiren en cendres un total de 823,58 ha. Per sort ni sofrirem cap gran incendi, els que cremen més 500 ha, els focs més grans a casa nostra va ser el de Beniardà, la Marina Baixa, on vam perdre 396 ha. Els altres sinistres més importants per la seua extensió foren: a setembre en Millena, el Comtat amb 225 ha; en gener a Cabanes, la Plana Alta, es cremaren 200 ha; a Tavernes de Valldigna en juliol es perderen 170 ha; a Barx, la Safor, en octubre es van calcinar 152 ha; finalment a Benassal, el mes de juliol, 100 ha es convertiren en cendres.

Collage RMiB

Obertura de l’abocador de Dosaigües

L'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE) necessitava urgentment trobar una alternativa a l’abocador de Basseta Blanca que en 1996, gràcies a sentència del Tribunal Suprem aconseguí el seu tancament. Llavors aquest any, l’1 de setembre inauguraren l’abocador de Dosaigües, a la Foia de Bunyol, per a recepcionar tots els fems de l’Àrea Metropolitana de València, en una zona que es va cremar en el gran incendi de 1994.

Una volta acordada la nova ubicació, tot i que abans de fer-la pública, l’alcalde de Dosaigües i el seu fill es dedicaren a comprar les parcel·les afectades pel projecte. Un any després les van vendre a Proficer Sedimentos i aquesta empresa les traspassà a la UTE que formaven les empreses gestores del tractament dels residus, Agricultores de la Vega (SAV) i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Els propietaris enganyats van denunciar aquesta operació d’especulació que va generar un benefici de 33,3 milions de pessetes (LEVANTE EMV, 5/4/2009).

En un principi la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es va oposar pel perill de contaminació, per fer un abocador gegantesc en la capçalera d’un barranc que abocava directament al mateix Xúquer, aigües baix de la presa del Naranjero, qualsevol accident podria provocar una greu contaminació de les seues aigües.

A més aquest indret estava allunyat fins a 80 km de les plantes de tractament i això obligava a dur camions carregats de fem pudent travessant pobles com Bunyol o Macastre. Per això proposaren habilitar una carretera des de Requena, però calia un estudi d’impacte ambiental. Finalment, el Pacte del Pollastre mitjançant el qual entraren al govern de la Generalitat el PP i Unió Valenciana va simplificar els tràmits, reduïren costos i els camions acabaren travessant Bunyol i Macastre.

El mes de setembre d’aquest 1998 inauguraven la Planta d'eliminació de residus de “La Matrona” a Dosaigües, propietat de l’UTE SYF Tractaments, constituïda en un 65% per S. A. Agricultors de la Vega de València. En ella recepcionaven els rebutjos no reciclables procedents de la Planta de tractament de residus urbans de l'Àrea Metropolitana de València, situada a Quart de Poblet. Aquesta planta es va fer en sòl definit com a forestal protegit, a més allí mateix hi vivien espècies protegides.

El mes de novembre la plataforma Riu Xúquer convocà una manifestació en contra d’aquesta instal·lació perquè podria contaminar els aqüífers o arribar al mateix riu provocant un greu accident en la principal font d’aigua dolça de la qual depén tota la plana de València. Enfront es trobaren amb un grup de veïns que amb el suport de l’alcalde defensaven que aquesta instal·lació, que significava molta riquesa per a la localitat. Hagué de presentar-se la Guàrdia Civil per a evitar enfrontaments. José Ramón Cervera, portaveu de la plataforma Riu Xúquer va declarar als mitjans de comunicació la greu amenaçar de contaminació del Xúquer a conseqüència de filtracions, a més segons la llei no es podien instal·lar abocadors en zones inundables ni estaven permesos els abocadors privats (El País, 23/11/1998).

Aleshores començà la lluita de Bunyol i Macastre per a evitar que els camions del fem travessaren els seus carrers. Primer convocaren manifestacions, però com no els feren cas acabaren tallant el pas als camions. Després de moltes bregues aconseguiren que es construïren vies alternatives que evitaren el pas dels camions per dins dels seus carrers.

Rebuig a una incineradora d’olis a Bunyol

La Corporació de Bunyol va negar la llicència d’activitat a l’empresa Aureval SL, que volia incinerar olis usats procedents de l’automoció, per a produir energia elèctrica en el polígon industrial “El Llano de Buñol”. La regidora de Medi Ambient va justificar la negativa a concedir la llicència perquè la planta que havien de muntar no es pareixia res al projecte que van presentar a l’hora de demanar l’autorització. Aquesta instal·lació pretenia cremar olis reciclats en un motor gegant, versemblant al qual gasten els grans vaixells, però el principal problema era que pel funeral anaven a emetre fums negres i espessos, amb moltes partícules de carbó en suspensió, a més la instal·lació produiria molt soroll i molestes vibracions al seu voltant (El País, 17/9/1998).

Acadèmia de la Llengua Valenciana i l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

Mitjançant la Llei 7/1998 de 16 de setembre, la Generalitat Valenciana va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Va ser concebuda com una institució de caràcter públic, adscrita a la Presidència, amb personalitat jurídica pròpia, i que tenia com a funció determinar i elaborar, si forà el cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià, així com vetllar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària i la realitat lingüística genuïnament valencianes, basant-se en les «Normes de Castelló». El problema va ser que costà molt que el PP i el PSOE es ficaren d’acord en els noms dels acadèmics.

Un altre organisme relacionat amb el medi ambient que es va crear mitjançant el Decret 99/1998, de 23 de juny fou l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, depenent de la Universitat de València. Aquest Institut té capacitat per a investigar qualsevol qüestió relativa a la biodiversitat en les seues múltiples facetes. Impulsen treballs d’investigació, així com tasques de peritatge i assessoria de problemes que requereixen investigació científica. Fins aleshores, han centrat bona part dels seus treballs en epidemiologia molecular, control de plagues o conservació i protecció d'espècies.

Fotja banyuda, Arxiu RMiB

Salvar la fotja banyuda

La fotja banyuda (Fulica cristata) és un ocell aquàtic que estava pràcticament extingit a tota la península, els darrers exemplars es veien als aiguamolls del sud del País Valencià. Aquesta espècie estrictament protegida presenta un greu hàndicap, és molt pareguda a la fotja comuna (Fulica atra) una espècie cinegètica i com no es poden distingir, les poques banyudes que teníem morien en les tirades d’aus aquàtiques que s’autoritzaven dins dels mateixos parcs naturals on quedaven arraconats els darrers exemplars. La Generalitat valenciana feia anys tènia un programa de cria en captivitat, però a conseqüència de la consanguinitat la taxa de natalitat era molt baixa i els pocs exemplars que naixien eren estèrils. Per això aquest any es va encetar un projecte per a col·lectar ous de les banyudes marroquines. Amb el vistiplau del govern magrebí, el mes d’abril es van collir 30 ous de 17 nius en un aiguamoll prop de Larache. Una volta arribaren a les instal·lacions de cria en captivitat, nasqueren i es criaren amb normalitat 22 exemplars que s’utilitzaren per a renovar les fotges dedicades a la reproducció en captivitat. L’èxit d’aquest projecte va permetre reintroduir al medi un bon nombre de fotges banyudes, que encara continuen sent molt escasses, de fet al País Valencià sols les tenim habitualment al Fondo d’Elx. Les naturalistes que s’encarregaren de dur endavant aquest programa foren Covadonga Viedma Gil i Natalia Ramón Chilet (Quercus 149, juliol 1998, p. 46).

Lloro gris cua-vermell, Arxiu RMiB

Tràfic il·legal d’aus al port de València

El 3 de juliol el SEPRONA va decomissar trenta lloros grisos cua-vermell o jaco (Psittacus erithacus), espècie inclosa en l’apèndix II del Conveni CITES i, per tant, necessitaven un permís d’exportació amb el qual no comptaven, llavors els importaren il·legalment. Aquesta espècie de psitàcid és molt valorada, per això les seues poblacions en llibertat s’havien enfonsat després de convertir-se en l’espècie de lloro més comercialitzada als anys vuitanta, amb una xifra estimada de 50.000 aus exportades (Quercus 151, p. 50, setembre 1998)

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Breus

L’ONU va publicar el seu informe sobre desenvolupament humà, gràcies a això vam conéixer que les 225 persones més riques del món acumulaven la mateixa riquesa que tenien el 47% de la població del planeta, els 5.500 milions més pobres. Això va ser una clara prova de la desigualtat, de la concentració de la riquesa en unes poques mans. En eixe informe Espanya era considerat com l’onzé país on millor es vivia, a més ressaltava la millora de la situació de les dones, respecte de la desigualtat de gènere.

El 9 de febrer el govern espanyol autoritzà la utilització de la base de Morón de la Frontera a les tropes dels Estats Units en cas d'un atac contra l'Iraq.

El 23 de febrer de 1998 Netscape Communications Corporation anuncià la creació de mozilla.org per a coordinar el desenvolupament del navegador web de Mozilla, basat en codi obert, això implicava que estava obert per a la modificació i millora per part de tothom. El mes de maig, l’empresa nord-americana Microsoft va llançar al mercat el nou sistema operatiu Windows 98 que va revolucionar l’ús de la informàtica i aconseguí estendre el seu ús a bona part de la societat.

Collage RMiB

En novembre el president del govern del Partit Popular, José Maria Alfredo Aznar López (Madrid, 1953) no dubtà anunciar que encetava contactes amb ETA per acordar un alto el foc definitiu. També van reconéixer l’inici de converses “cara a cara” amb els independentistes bascos. Tot això en un moment en què mantenia una total sincronia amb els nacionalistes catalans, encapçalats pel president Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930).

L'11 de desembre de 1998 a Veneçuela, el Consell Nacional Electoral (CNE) va proclamar a Hugo Chávez Frías com a nou president de la República de Veneçuela, per al període 1999-2004, data que va segellar l'inici de la Revolució Bolivariana.

Van ser molt comentades les relacions sexuals entre el 42é president dels Estats Units d’Amèrica, “Bill Clinton” William Jefferson Clinton (Hope, 1946) i una becària seua, Monica Samille Lewinsky (San Francisco, 1973).

Als Ecologistes que van sabotejar les obres de l’embassament d’Itoiz els van condemnar a cinc anys de presó (El País, 17/4/1998).

Collage RMiB

Condemnes a Barrionuevo, Vera, Luis Roldán, Galindo i Conde

El Tribunal Suprem condemnà tretze anys de presó a l’exministre socialista d’interior, José Barrionuevo Peña (Berja, 1942) i al seu secretari d’Estat Rafael Vera Fernández-Huidobro (Madrid, 1945) a deu anys de presó per la participació en el segrest i tortura de Segundo Marey (1932-2001) en desembre de 1983. Aquesta detenció fou una errada perquè Marey era un venedor de mobles d’oficina. Barrionuevo sols estigué tres mesos empresonat i Vera cinc mesos després de la concessió d’un indult. Aquest fou un dels primers actes delictius impulsat des del govern de Felipe González en la guerra bruta contra ETA, utilitzant als Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). No trigaren molt a eixir de presó, el 24 de desembre d’aquest mateix any tots els condemnats per aquest cas quedaren lliures gràcies a un indult parcial que dictaminà el Consell de Ministres del PP.

Al que fou director de la Guàrdia Civil entre 1986 i 1993, Luis Roldán Ibáñez (Saragossa, 1943- 2022), quan anaven a llevar-li el passaport va fugir d’Espanya i estigué fugat entre 1994 i 1995. La seua fugida finalitzà quan la policia espanyola el va detenir en l'àrea de trànsit de l'aeroport de Bangkok. El mes de febrer d’aquest any el condemnaren per enriquiment il·lícit a vint-i-vuit anys de presó, per apropiar-se 400 milions provinents dels fons reservats i de comissions il·legals que li donaren les empreses que treballaven per a l’institut armat. Part dels diners dels quals es va apropiar els va amagar en comptes opacs. En la seua detenció tingué un paper destacat un personatge fosc, un confident habitual dels serveis secrets espanyols, Francisco Paesa Sánchez (Madrid, 1936-2023), que li facilità la fugida i després va propiciar la seua captura. Quan el jutjat que instruïa la causa contra Roldán cità a declarar a Paesa, es va fer pública una esquela anunciant la seua mort. Cosa que resultà ser falsa.

També començà el processament del general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo (Granada, 1939-2021) pel segrest en França en 1983, la tortura i el posterior assassinat a Busot (l’Alacantí) dels membres d’ETA: José Antonio Lasa Aróstegui (Tolosa, 1963-1983) i José Ignacio Zabala Artano (Tolosa, 1962).

El 26 de febrer, el Tribunal Suprem condemnà a l'expresident de Banesto, Mario Conde, a 4,5 anys de presó per un delicte d'apropiació indeguda, mentre l'Audiència Nacional de Madrid, condemna a l'exdirector de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, a 28 anys de presó per malversació de cabals públics, estafa, suborn i cinc delictes contra la Hisenda Pública.

Collage RMiB

Contaminació radioactiva a ACERINOX

El mes de maig una font de Cesi-137 va entrar en una planta de processament de ferralles de l’empresa ACERINOX, a Algesires. Aquest material altament radioactiu es va fondre amb la resta metalls provocant un núvol radioactiu que tampoc detectaren en la planta. Foren equips detectors de radioactivitat de França, Itàlia, Suïssa i Àustria les que detectaren nivells de radioactivitat mil voltes superiors als permesos. De resultes de la destrucció del material radioactiu Tota la planta quedà contaminada, junt amb dos molins d’acer. L’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) va recollir 341 tones de pols radioactiu amb dosis que superaven els 100 μSv/h¹ mentre que 4.857 tones més quedaren depositades en el Centre de Recuperació d’Inertes (CRI-9) de Huelva. La descontaminació costà 3.500 milions de pessetes.

Ramón Sampedro, pel Dret a una Mort Digna

El Dret a morir dignament

Ramón Sampedro Cameán (Xuño, 1943-1998) va ser un marí i escriptor gallec que quedà tetraplègic quan tenia vint-i-cinc anys. Va lluitar per a reclamar el seu dret per a sol·licitar la mort i que els que l'ajudaren a fer-ho no incorreguessen en cap delicte, el dret a morir dignament.

Els regals a les energètiques

El 3 desembre es va conéixer que el Ministeri d’Indústria havia acceptat un informe que havien encarregat les elèctriques a l’Assessoria Cliford Chance, en ell defenien la necessitat de compensar-les amb 1,03 bilions de pessetes, per la minva d’ingressos que els havia provocat la competència. El PP va aprovar aquesta compensació en incorporar-la la Llei d’Acompanyament dels Pressuposts de 1999, mitjançant una emenda en el tràmit en el Senat que tingué el suport de Convergència i Unió. Les contraprestacions per als catalans no trigaren massa, Convergència Democràtica de Catalunya, la branca de CiU que liderava Jordi Pujol va comprar un edifici a l’Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER) per 625 milions de pessetes, per a fer la seua nova seu i eixe preu era molt inferior al del mercat (El País, 26/12/1998).

Tercera Conferència Ministerial sobre els Boscos d’Europa.

Entre els dies 2 i 4 de juny, a Lisboa es va celebrar la tercera conferència de ministres europeus dedicada en exclusiva a la protecció dels boscos. En la declaració final defensaren la necessitat d’impulsar una gestió dels boscos sostenible i que prioritzarà la millora del seu estat de conservació, així com la necessitat de legislar per a garantir aquests eixos.

Els verds alemanys entraren al govern d’Alemanya

El mes de setembre guanyà les eleccions alemanyes el socialdemòcrata Gerhard Fritz Kurt Schröder (Mossenberg-Wöhren, 1944), per a obtenir la majoria va oferir a la llista ecologista que participaren en el govern federal. El líder dels verds era Joschka Fischer (Gerabronn, 1948) va ser ministre d’Afers Exteriors i Vicecanceller i una de les primeres mesures que aprovaren ambdós partits fou l’abandó progressiu de l’energia nuclear.

COP4, conferència sobre el Canvi Climàtic de l’ONU

El mes de novembre a Buenos Aires es va celebrar la quarta cimera sobre canvi climàtic de l’ONU COP4 enmig del desànim generalitzat per part dels ecologistes davant l’exigència dels EUA exigint als països en vies de desenvolupament que també reduïren les seues emissions de CO₂. Malgrat això es pogueren negociar algunes eines com foren els Mecanismes de Desenvolupament Net, el Comerç d'Emissions, la transferència de tecnologia, també van establir una data límit per a decidir les regles de Kyoto.

Collage RMiB

Fuita radioactiva a Toulouse

El 27 de novembre la central nuclear de Golfch, prop de Tolosa de Llenguadoc, va patir una fuita radioactiva mentre els operaris feien reparacions en un dels seus reactors i l’empresa propietària no va avisar a les autoritats fins 24 hores després. La xarxa ecologista “Sortir du Nucléaire” va trobar triti en les algues del riu Garona que sols podien vindre de fuites dels dos reactors. A més, l’any 2003 van detectar iode 131 en l’aigua de rec i en la potable, amb mesures de fins a 289 Becquerels/litre. D’altra banda, el 6 d'abril de 1998 França i el Regne Unit ratifiquen el Tractat de Prohibició Total de Proves Nuclears.

Un general va amenaçar amb l’ús de l'arsenal nuclear rus

El general retirat Aleksandr Ivánovich Lébed (Novocherkask, 1950-2002), governador de Krasnoyarsk, va amenaçar al govern de Borís Nikoláievich Yeltsin (Butká, 1931-2007) amb la presa de control dels arsenals nuclears que tenia Rússia en Sibèria, si els militars no cobraven aviat els cinc sous mensuals que els devien.

ATTAC

El 3 de juny, Bernard Cassen (París, 1937) i Ignacio Ramonet Mínguez (Redondela, 1943) crearen l’Associació per a la Taxació de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans (ATTAC). Es tractava d’un moviment internacional que promovia el control democràtic dels mercats financers i de les institucions que els gestionen. ATTAC és membre de l'ONG europea Finance Watch i dona suport als diferents moviments d'Indignats arreu dels països perifèrics i centrals de l'euro. Alguns membres destacats han sigut Viviane Forrester (París, 1925-2013), Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 1928), Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945-2021) o Gisèle Halimi (la Goleta, 1927-2020). Han actualitzat el seu nom que ara és Moviment Internacional de Ciutadans pel Control Democràtic dels Mercats Financers i les seues Institucions, tot i que manté les sigles originals Attac. Aquest moviment s’origina a França com a grup de pressió a favor de la introducció d'una taxa per a les transaccions financeres internacionals (taxa Tobin), per a restringir la volatilitat dels mercats de capitals. El detonant aglutinador d’aquest grup fou una editorial en Le Monde Diplomatique que publicà Ramonet el mes de desembre de 1997. En ella defensava la implementació de la taxa Tobin i la necessitat de crear un grup de pressió per aconseguir-ho. Han obert delegacions en la majoria dels països d'Europa Occidental i en un important nombre de països africans i sud-americans.

Collage RMiB

Acord Multilateral sobre Inversions (AMI)

L'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l'Organització Mundial del Comerç (OMC) intentaren imposar un tractat comercial, l’Acord Multilateral sobre Inversions (AMI) que pretenia atorgar més drets i llevar obligacions en les inversions internacionals que feren les empreses transnacionals. Enfront d’aquest desgavell que convertia en irrellevants les decisions dels estats, en eximir del compliment de les lleis a les multinacionals, es van alçar més de 600 ONG de 67 països que aconseguiren que l’OCDE rebutjara la creació de l’AMI.

Lleis

El 12 de gener de 1998 a París, 19 països europeus, entre ells Espanya, signaren el protocol del Consell d'Europa que prohibia la clonació d'éssers humans, fou la primera norma jurídica internacional en aquesta matèria. Això es va reflectir en la promulgació de la Directiva 98/44/CE, de 6 de juliol de 1998, relativa a la protecció jurídica de les invencions biotecnològiques que va permetre patentar cèl·lules o seqüències d’ADN, sempre que estigueren aïllades del seu entorn natural o estiguera produïda per mitjà d'un procediment tècnic, llavors podria ser objecte d'una invenció, encara que ja existirà anteriorment en estat natural. Tot i que no eren patentables les varietats vegetals o les races animals, tampoc es podien patentar seqüències o gens sencers. Llavors no es podien patentar els clons humans o els procediments de modificació genètica humans.

Mitjançant el Reial decret 1664/1998, de 24 de juliol, es van aprovar bona part dels plans hidrològics de l’estat i entre ells els de les nostres conques, la del Segura i el Xúquer. Aquesta norma fou la justificació per al posterior Transvasament Xúquer Vinalopó en assegurar que el Xúquer tenia excedents hídrics de 80 hm³, quelcom totalment fals.

PUBLICACIONS

Segon Inventari Forestal

En la crònica de 1975 vam veure que s'havia publicat el Primer Inventari Forestal espanyol, però a causa dels canvis que dugué la Transició espanyola, tot i que tenien previst repetir els inventaris forestals en períodes consecutius de deu anys no pogueren fer el segon fins al període 1986-1996. Els resultats aquest any, segons les seues dades el País Valencià comptava amb 363.994,32 ha de boscos, amb 264.285,35 ha d'arbrats menuts i 586.797,55 ha de matollars.

Zygmunt Bauman la Globalització i la Modernitat líquida

Zygmunt Bauman (Poznań, 1925-2017) fou un sociòleg i filòsof que en un primer moment va reflexionar sobre l’estratificació social i el moviment obrer, tot i que va evolucionar cap a l’estudi de la modernitat. Aquest any va publicar “Globalització: Les conseqüències humanes” preocupat entre altres coses per la Globalització.

Ell la definia com un fenomen complex i absorbent, que es genera de l'antagonisme entre el local i el global. Les forces econòmiques utilitzen tota la seua força publicitària per a presentar el local com a sinònim de pobresa i degradació social, mentre que pretenien fer creure que el global era l’equivalent a la llibertat. En realitat el globalisme sols és una eina per a beneficiar al poder econòmic, és tan potent que es converteix en una nova cultura, tan forta com una religió emergent que pot canviar jerarquies socials, polítiques i econòmiques.

En 1999 va plantejar el concepte de modernitat líquida, en comprovar la fluïdesa, el canvi constant, la flexibilitat i l’adaptació dels nous temps, que deixaren enrere un món estable, predictible i controlable, sòlid. Al final de la seua vida va adonar-se que les xarxes socials eren un parany, per què ens polaritzen i enfronten, gràcies que el jo virtual sempre és més agressiu que el jo reial.

Fonts i referències:

Abocador de Dosaigües:

https://elpais.com/diario/1998/11/23/cvalenciana/911852284_850215.html

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/04/05/vertedero-blindado-13291841.html

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2021/02/24/macrovertedero-aguas-alargara-vida-util-35397333.html

Accident nuclear Golfech:

https://www.cevreadaleti.org/conflict/golfech-nuclear-power-plant-france/?translate=es

Aplec en defensa de l’Horta de Campanar:

https://ahoresdara.com/po-66/

ATTAC:

https://attac.es/

Butlletins de la Casa Verda AE-Agró: