Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Doñana

Desastre d’Azanalcóllar

  Collage RMiB El 25 d’abril de 1998 es va produir un dels pitjors desastres ecològics en un parc nacional a l’estat espanyol. A la localitat sevillana d’Azanalcóllar es va trencar un mur d’una gran bassa de 200 ha de superfície plena de residus que pertanyia a la mina els Frares, propietat de la multinacional sueca New Boliden. Aquest trencament escampà 5,5 milions de metres cúbics de llots tòxics i 1,9 milions de metres cúbics d’aigües àcides formades per una dissolució en aigua d’altes concentracions d’a rsènic , cobalt, crom, coure, mercuri, manganés, níquel, plom, estany, urani i zinc. Aquesta sopa tenia un pH de 5,5, una acidesa incompatible amb qualsevol forma de vida. El marejol tòxic baixà 62 km pel llit del riu Agrio, però es va desbordar inundant una amplària mitjana de 500 metres. Va entrar al riu Guadiamar arribant fins a Entremuros, en el límit nord-est del parc nacional de Doñana, allí aconseguiren aturar el vessament, el 27 d’abril. Aquesta allau d e fang contaminà 4

Any 1952

Embassament d'Alarcón any 1952, LAS PROVINCIAS  NATURALISTES Els ornitòlegs catalans  Frederic Travé i Alfonso (Barcelona, 1918-1982), els cosins  Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 1930-2011)  i  Salvador Maluquer i Maluquer (Barcelona, 1926)  encapçalaren en 1951 el primer intent de fundar una associació ornitològica d’àmbit estatal i publicaren un anunci en premsa. Gràcies a ell s’assabentaren que a  Madrid  també hi havia un nucli d’interessats en fer-ne una associació ornitològica.  Joaquim Maluquer, Frederic Travé i Salvador Maluquer, foto de Salvador Maluquer a l’Arxiu Xavier Ferrer La idea dels madrilenys de fer una societat ornitològica sorgí en un viatge a  Doñana  que van fer aquest mateix any Francisco Bernis Madrazo (Salamanca, 1916-2003) i José Antonio Valverde   Gómez  (Valladolid, 1926-2003). Allí entraren en contacte amb  Mauricio González-Gordon Díez (Hampton Hill, 1924-2013), propietari del celler González Byass que coneixia molt bé el vedat