Passa al contingut principal

Any 1957



NATURALISTES

Ramón Sáez Royuela (Burgos, 1932-2011) va ser cronològicament el primer biòleg de l’estat perquè fou l'únic que aprovà al mes de juny, de la primera promoció que isqué de la Universitat Complutense de Madrid. Va ser un dels fundadors de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), aquest destacat ornitòleg publicà en 1973 la “Guía de la Anátidas de España”.




La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va crear el Centre de Migració d’Aus (CMA) per organitzar i regular l'anellament científic que fou la ferramenta emprada pels naturalistes per a poder estudiar la migració dels ocells.


Primera edició de "Guía de campo de las aves de España y Europa" de Peterson, Mounfourt i Hollom

SEO va negociar amb el Ministeri d'Agricultura i amb l'editorial OMEGA la publicació de "Guía de campo de las aves de España y Europa" de Roger Tory Peterson (Jamestown, 1908-1996), Guy Mounfourt (Londres, 1905-2003) i H. Hollom, traduïda per Mauricio González-Gordon Díez (Hampton Hill, 1924-2013). La versió original l’havien publicat en Gran Bretanya en 1955. Aquesta guia ha venut més d’un milió d’exemplars i s’ha traduït a dotze llengües.

Aquest any es va organitzar la tercera expedició de naturalistes a DoñanaJosé Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) anà amb els millors especialistes europeus: Monfort, Peterson, Max Nicholson (1904-2003), Lord Alanbrooke o Julian Sorell Huxley (Londres, 1887-1975), que fou el primer director general de la UNESCO


Eric Hosking

Els acompanyà el fotògraf Eric John Hosking (Chelsea, 1909-1991) va filmar el documental "Wild Spain" on per primera volta es veia una àguila imperial (Aquila adalberti) al seu niu. Aquesta producció mostrà per tot el món, les riquesses naturals amagades als aiguamolls andalusos.



Guy Mounfort publicà el llibre "Portrait of Wilderness" (Retrat d'una Terra Salvatge), amb les fotos d'Eric John Hosking (Chelsea, 1909-1991), en ell narren les tres expedicions a Doñana.

 


MOVIMENT VEÏNAL

Els falangistes havien sigut la força social en la qual es va sustentar el colp d'estat de 1936, però amb el pas dels anys s'havien vist desplaçats del poder pels tecnòcrates de l'Opus Dei. Aquest fenomen fou molt més clar a partir del rebuig en 1956 de la reforma constitucional que proposà José Luis Arrese Magra (Bilbao, 1905-1986), va intentar que la Falange fora l'única força política autoritzada per règim.




Aquest any el Moviment, com es coneixia popularment a la Falange, s'havia quedat només amb el control de les Joventuts, la Secció Femenina, la Premsa del Moviment, la Vella Guàrdia, els Excaptius i el Sindicat Vertical. Tots aquests organismes sols eren un primer escaló en la piràmide del poder, eren una mena de maquillatge que tapava les penúries del poble i que utilitzaven en desfilades commemoratives i homenatges.

Per a intentar tornar a obrir-se camí cap als escalons més alts del poder proposaren la creació de les Associacions de Caps de Família, perquè els podrien obrir espais en les administracions locals. Triaren com a primer delegat nacional a un falangista amb èxits de gestió com Manuel Fraga Iribarne (Villalba, 1922-2012).

Aquesta fórmula tenia un inconvenient, les associacions estaven sota el control del Ministeri de Governació, però aconseguiren que foren controlades pel Secretari General de Moviment (SGM), allunyades del control dels tecnòcrates.

Alguns ciutadans que volien obrir escletxes de llibertat en la dictadura, s’acostaren i les aprofitaren per a entrar en contacte amb altres veïns demòcrates. Ben prompte les abandonaren quan trobaren l'alternativa que els donaren els rectors progressistes que cediren les parròquies perquè pogueren reunir-se per tractar les problemàtiques de barris i pobles. Sense voler-ho els falangistes havien sembrat la llavor i provocat el naixement de les primeres Associacions de Veïns.




Fonts: 

COBO, P. (2001) “Las asociaciones de cabezas de familia como cauce de representación: un fallido intento de apertura del régimen franquista”. Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, Historia Contemporánea. 14,2001, p. 437-488.

http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFSerie5-9D73E519-BF8D-DFC8-6484-3619AEBDB147&dsID=Documento.pdf

 

CRÒNICA DE 1957

Començà l’any amb mal oratge amb fortes nevades que cobriren, entre altres localitats, el mateix Alacant. Els temporals afectaren especialment a la Marina Alta i provocaren una forta gelada a la Ribera Alta que va fer mal bé tota la collita de taronges d’Alzira. Fou tan traumàtic que fins i tot els fallers locals decidiren eixe any no plantar els seus monuments.


Nina Güendolina de FAMOSA


A la Foia de Castalla, coneguda com la Vall de la Joguina, un gran nombre de petites empreses jogueteres van decidir unir-se per afrontar el canvi tecnològic del sector que significava l'aparició del plàstic. Fundaren l’empresa Fàbriques Agrupades de Nines d'Onil, S. A. (FAMOSA). L’any següent llançaren al mercat la seua primera nina de plàstic, Güendolina.

En 1911 l’Ajuntament de València comprà la Devesa i el llac de l’Albufera a Patrimoni de l’Estat per 151.160,75 pessetes. Entre les clàusules del contracte figurava que la ciutat es comprometia a conservar íntegrament els boscos i el llac, no es podia canviar l’ús del sol. Si volien urbanitzar devien revisar eixe conveni, a més devien respectar a la llei Règim Local de 1955 i a la Llei de Boscos i Muntanyes de 8 de juny. Fins aleshores el compromís adquirit era que mentre fora terreny forestal calia repoblar-lo i sanejar-lo, devien reconstruir la duna litoral, habilitar vies de comunicació i fer una Caserna Forestal al Saler.

L'alcalde de Bunyol decidí prohibir aquest any la festa de la Tomatina perquè pensava que atemptava contra la decència del règim franquista. Des que uns joves de la localitat resolgueren una picabaralla a tomatades que furtaren d'una verduleria, havien celebrat la festa cada any.


Marines Vell

Les mateixes pluges que provocaren la riuà de València, a la localitat de Marines Vell provocaren una gran allau de pedres i terra provinents de l'enderroc d'una muntanya propera, el 14 d'octubre. La solsida matà sis persones i afecta greument la majoria d'habitatges del poble que comptava amb 569 veïns. Les destrosses aconsellaren el trasllat de la localitat al pla de Llíria, a deu quilòmetres de distància.




Aquest any els treballadors del tèxtil d'Alcoi convocaren vagues després de rebre consignes d’un contacte del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Estaven organitzats gràcies al moviment catòlic local de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i a la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC) que feia les tasques d'un sindicat.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL



La Direcció General de Radiodifusió va realitzar les primeres proves a València i Alacant després d’instal·lar repetidors de televisió. Les emissions havien començat a Madrid l'any anterior. El mes de setembre d’aquest 1957 es va emetre el primer espai informatiu de TVE sota el format i nom del TELEDIARIO.


SEAT 600

El 27 de juny l’empresa SEAT (Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme) va posar a la venda el primer 600. Aquest vehicle fou la millor mostra del desenvolupisme i del consumisme del franquisme. Començava la promoció de la mobilitat privada en detriment del transport públic, s’abandonà el manteniment del ferrocarril i començà la boja carrera per a construir carreteres i autopistes. 


Nuclear de Mayak

El 29 de setembre a la planta nuclear de Mayak prop de la ciutat de Cheliábinsk (URSS) va haver-hi una explosió que deixà 470.000 persones exposades a la radiació, 200 civils moriren per càncer. 


Sputnik 1

El 4 d'octubre la Unió Soviètica va posar en òrbita el Sputnik 1, va ser el primer satèl·lit artificial. L’aprofitaren per a transmetre senyal de televisió per tot el món amb els símbols comunistes com l'himne de l'URSS. Un mes després llançaren el Sputnik 2 amb el primer tripulant, la gosseta Laika que fou el primer ésser viu en eixir a l'espai exterior i orbitar al voltant de la Terra. Va morir unes hores després d'enlairar-se a conseqüència de l'estrés i el sobreescalfament del mòdul. El mes de desembre botaren el primer vaixell trencaglaç atòmic, aquesta exhibició de tecnologia soviètica sorprenia Occident.




El dia 10 a una planta de producció de plutoni per a fabricar bombes atòmiques, a Windscale (Gran Bretanya), va haver-hi un altre greu accident. Per enriquir l’urani el ficaven dins un gran bloc de grafit sòlid foradat, el combustible nuclear anava dins de tubs d’alumini i tot el sistema el refrigeraven amb aire. Quan finalitzaven el procés deixaven els tubs dins d'un canal amb aigua per a refredar-los i una volta refrigerats ja podien carregar-los en les bombes. Les instal·lacions estaven dissenyades per fer plutoni, però com els nord-americans havien provat amb èxit una bomba termonuclear que requeria triti, els britànics intentaren imitar-los sense perdre temps dissenyant un nou sistema. Per aconseguir triti cal activar-lo mitjançant neutrons de liti-6, és un procés que necessita prou més temperatura. Les primeres proves a escala petita resultaren exitoses i per això repetiren el procés a plena càrrega. Aleshores la temperatura pujà desigualment i es provocà un incendi dins del reactor. Els sensors dissenyats per a un procés que dissipa menys temperatura no avisaren als tècnics que alguns tubs s’havien calfat massa i estaven cremant-se. El procés normal finalitzava baixant la temperatura amb aire, però davant d’un incendi revifaren la combustió d’onze tones d’urani. Com en dos dies no baixava la temperatura, al contrari continuava pujant, els tècnics deduïren que dins del reactor tenien foc. Després de diferents intents fallits, finalment aconseguiren refredar el reactor llançant aigua durant 24 hores. De resultes de l'operació s’alliberaren a l’atmosfera isòtops radioactius que causaren al voltant de 240 casos mortals de leucèmia. Com es tractaven d'instal·lacions militars, gràcies a la censura aconseguiren mantenir-ho tot en secret.


BANDA SONORA RECOMANADA: 

Un dels èxits de 1957 fou "Fallera valenciana"



Comentaris