 |
| 1957. Collage RMiB |
NATURALISTES
La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) va crear el Centre de Migració d’Aus (CMA) per organitzar i regular l'anellament científic que fou la ferramenta emprada pels naturalistes per a poder estudiar la migració dels ocells.
Aquest any es va organitzar la tercera expedició de naturalistes a Doñana. José Antonio Valverde Gómez (Valladolid, 1926-2003) anà amb els millors especialistes europeus: Monfort, Peterson, Max Nicholson (1904-2003), Lord Alanbrooke o Julian Sorell Huxley (Londres, 1887-1975), que fou el primer director general de la UNESCO.
 |
| Eric Hosking |
Els acompanyà el fotògraf Eric John Hosking (Chelsea, 1909-1991) va filmar el documental "Wild Spain" on per primera volta es veia una àguila imperial (Aquila adalberti) al seu niu. Aquesta producció mostrà per tot el món, les riquesses naturals amagades als aiguamolls andalusos.
MOVIMENT VEÏNAL
Els falangistes
havien sigut la força social en la qual es va sustentar el colp d'estat de 1936, però amb el
pas dels anys s'havien vist desplaçats del poder pels tecnòcrates de l'Opus Dei. Aquest fenomen fou molt més clar a partir del rebuig en 1956
de la reforma constitucional que proposà
José Luis Arrese Magra (Bilbao, 1905-1986) que va intentar que la Falange fora l'única força política
autoritzada per règim.
 |
| José Luis Arrese Magra |
Aquest any el Moviment, com es coneixia popularment a la Falange, s'havia quedat només amb el control de les Joventuts, la Secció Femenina, la Premsa
del Moviment, la Vella Guàrdia,
els Excaptius i el Sindicat Vertical. Tots aquests
organismes sols eren un primer escaló en la piràmide del poder, eren una mena
de maquillatge que tapava les penúries del poble i que utilitzaven en
desfilades commemoratives i homenatges.
Per a intentar tornar a obrir-se camí cap als escalons
més alts del poder proposaren la creació de les Associacions de Caps de Família, perquè els podrien obrir espais en les administracions locals. Triaren com
a primer delegat nacional a un falangista amb èxits de gestió com Manuel Fraga Iribarne (Villalba, 1922-2012).
Aquesta fórmula tenia un inconvenient, les associacions estaven sota el control del Ministeri de Governació, però aconseguiren que foren controlades pel Secretari General de Moviment (SGM), allunyades del control dels tecnòcrates. Alguns ciutadans que volien obrir escletxes de llibertat en la dictadura, s’acostaren i les aprofitaren per a entrar en contacte amb altres veïns demòcrates. Ben prompte les abandonaren quan trobaren l'alternativa que els oferien els rectors progressistes, que cediren les parròquies perquè pogueren reunir-se per a tractar les problemàtiques de barris i pobles. Sense voler-ho els falangistes havien sembrat la llavor i provocat el naixement de les primeres Associacions de Veïns, tot i que fins a 1969 no es pogueren legalitzar les primeres.
CRÒNICA DE 1957
Començà l’any amb mal oratge amb fortes nevades que cobriren, entre altres localitats, el mateix Alacant. Els temporals afectaren especialment a la Marina Alta i provocaren una forta gelada a la Ribera Alta que va fer mal bé tota la collita de taronges d’Alzira. Fou tan traumàtic que fins i tot els fallers locals decidiren eixe any no plantar els seus monuments.
 |
| Nina Güendolina de FAMOSA |
A la Foia de Castalla, coneguda com la Vall de la Joguina, un gran nombre de petites empreses jogueteres van decidir unir-se per afrontar el canvi tecnològic del sector que significava l'aparició del plàstic. Fundaren l’empresa Fàbriques Agrupades de Nines d'Onil, S. A. (FAMOSA). L’any següent llançaren al mercat la seua primera nina de plàstic, Güendolina.
En 1911 l’Ajuntament de València comprà la Devesa i el llac de l’Albufera a Patrimoni de l’Estat per 151.160,75 pessetes. Entre les clàusules del contracte figurava que la ciutat es comprometia a conservar íntegrament els boscos i el llac, no es podia canviar l’ús del sol. Si volien urbanitzar devien revisar eixe conveni, a més devien respectar a la llei Règim Local de 1955 i a la Llei de Boscos i Muntanyes de 8 de juny. Fins aleshores el compromís adquirit era que mentre fora terreny forestal calia repoblar-lo i sanejar-lo, devien reconstruir la duna litoral, habilitar vies de comunicació i fer una Caserna Forestal al Saler.
L'alcalde de Bunyol decidí prohibir aquest any la festa de la Tomatina perquè pensava que atemptava contra la decència del règim franquista. Des que uns joves de la localitat resolgueren una picabaralla a tomatades que furtaren d'una verduleria, havien celebrat la festa cada any.
 |
| Marines Vell |
Les mateixes pluges que provocaren la riuà de València, a la localitat de Marines Vell provocaren una gran allau de pedres i terra provinents de l'enderroc d'una muntanya propera, el 14 d'octubre. La solsida matà sis persones i afecta greument la majoria d'habitatges del poble que comptava amb 569 veïns. Les destrosses aconsellaren el trasllat de la localitat al pla de Llíria, a deu quilòmetres de distància.
Aquest any els treballadors del tèxtil d'Alcoi convocaren vagues després de rebre consignes d’un contacte del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Estaven organitzats gràcies al moviment catòlic local de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i a la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC) que feia les tasques d'un sindicat.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
 |
| RTVE.es |
La Direcció General de Radiodifusió va realitzar les primeres proves a València i Alacant després d’instal·lar repetidors de televisió. Les emissions havien començat a Madrid l'any anterior. El mes de setembre d’aquest 1957 es va emetre el primer espai informatiu de TVE sota el format i nom del TELEDIARIO.
 |
| SEAT 600 |
El 27 de juny l’empresa SEAT (Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme) va posar a la venda el primer 600. Aquest vehicle fou la millor mostra del desenvolupisme i del consumisme del franquisme. Començava la promoció de la mobilitat privada en detriment del transport públic, s’abandonà el manteniment del ferrocarril i començà la boja carrera per a construir carreteres i autopistes.
 |
| Collage RMiB |
L'estat franquista va promulgar la Llei Muntanyes de 8 de juny. Va definir legalment que el terreny forestal eren les terres que tingueren espècies arbòries, matollars o herbassars, que no foren objecte de cultius. Va descriure les diferents possibilitats de propietat dels boscos. Dictà les normes per a l'explotació de fusta i la repoblació. La llei incloïa algunes normes proteccionistes com que l'objecte final era la conservació i millora dels boscos o que l'ocupació o trencament de tot, o part, d'una muntanya sense autorització, seria multat amb el triple del cost dels danys i perjudicis que hi hagueren provocat. El seu reglament es va desenvolupar l'any 1962.
 |
| Collage RMiB |
La badia on estava el Portus Magnus dels cartaginesos, que després gastaren els romans, amb els anys es transformà en Portmán. Des de l'antiguitat s’explotaren mines, de plata, or, blenda, pirita en diferents jaciments de metalls pesants a la serra de Cartagena-La Unión i aquesta badia era una de les seues eixides naturals al mar. Aquest any començaren a gran escala l’extracció mineral a cel obert i muntaren un dels llavadors de minerals més gran del món, enmig de la dita badia. Des de la seua inauguració, Peñarroya una empresa de capital francès, vessà al mar al voltant de 7.000 tones de residus al dia. Tot i que no tenien permís per a abocar els residus contaminants al mar, entre 1957 i 1990 llançaren 60 milions de fangs que entre molts altres productes residuals duien cianur sòdic, àcid sulfúric, cadmi, zinc i plom. De resultes de la gran quantitat abocada cegaren 12 km² i 14 m de profunditat de mar. En 1989 en perdre rendibilitat l'activitat i després de les protestes de Greenpeace, Peñarroya va vendre la serra sencera, sis milions de metres quadrats a una pesseta el metre quadrat, que comprà un promotor local, Portmán Glof i l’any següent tancaren les explotacions i finalitzaren els abocaments per por a la responsabilitat ambiental que exigia la legislació europea. L’Ajuntament de La Unió demandà a l’empresa exigint la regeneració de la badia, però en 1993 els tribunals donaren la raó a la mineria perquè els vessaments tenien el vistiplau de l’Administració Central. Tot i les contínues promeses dels polítics mai s'ha intentat regenerar la badia completament. Després de les primeres actuacions de 2015, informes científics aconsellaren no remenar més els sediments per a evitar estendre la contaminació. Vint-i-cinc anys després del tancament del llavador, l'aigua de la badia té un pH inferior a 4 (d'acidesa alta) i presenta un color vermell o ataronjat provocat pel ferro acumulat en els sediments.
 |
| Nuclear de Mayak |
Acabant la II Guerra Mundial, l’URSS va fer la central nuclear de Mayak prop de la ciutat de Cheliábinsk, en la regió dels Urals. Les mesures de seguretat eren el que menys importava a les autoritats soviètiques, per això estigué vessant aigües contaminades que acabaren al riu Obi. Amb el temps s’adonaren de la bestiesa que havien fet i començaren a emmagatzemar els residus en grans contenidors. El 29 de setembre va haver-hi una explosió en un tanc que contenia 300.000 litres de fems radioactius, a conseqüència d’una fallida del sistema de refrigeració. Els núvols contaminants s’estengueren per 23.000 km² i afectaren 470.000 persones.
 |
| Sputnik 1. Collage RMiB |
El 4 d'octubre la Unió Soviètica va posar en òrbita el Sputnik 1, va ser el primer satèl·lit artificial. L’aprofitaren per a transmetre senyal de televisió per tot el món amb els símbols comunistes com l'himne de l'URSS. Un mes després llançaren el Sputnik 2 amb el primer tripulant, la gosseta Laika que fou el primer ésser viu en eixir a l'espai exterior i orbitar al voltant de la Terra. Va morir unes hores després d'enlairar-se a conseqüència de l'estrés i el sobreescalfament del mòdul. El mes de desembre botaren el primer vaixell trencaglaç atòmic, aquesta exhibició de tecnologia soviètica sorprenia Occident.
 |
| Collage RMiB |
El dia 10 d’octubre a Windscale-Sellafield (Gran Bretanya), a una planta de producció de plutoni per a fabricar bombes atòmiques, va haver-hi un altre greu accident. Llavors per a enriquir l’urani el ficaven dintre d’un gran bloc de grafit sòlid foradat, el combustible nuclear anava dins de tubs d’alumini i tot el sistema el refrigeraven amb aire. Quan finalitzaven el procés d’enriquiment, deixaven els tubs dins d'un canal amb aigua per a refredar-los i una volta freds ja podien muntar-los en les bombes. Les instal·lacions de Windscale estaven dissenyades per fer plutoni, però com els nord-americans havien provat amb èxit una bomba termonuclear que requeria triti i els britànics no volien ser menys, intentaren imitar-los sense perdre temps dissenyant un nou sistema. Per aconseguir triti cal bombardejar deuteri amb neutrons de liti-6, és un procés que genera molta temperatura. Les primeres proves a escala petita amb el generador de Windscale resultaren exitoses, per això repetiren el procés a plena càrrega. Aleshores la temperatura pujà molt i provocà un incendi dins del reactor. El sistema tenia uns sensors dissenyats per a un procés que dissiparà menys temperatura, per tant, no avisaren als tècnics que alguns tubs estaven cremant-se. En el procés normal baixaven la temperatura amb aire, però davant d’un incendi el que aconseguiren fou revifar la combustió d’onze tones d’urani. Després de dos dies no pogueren baixar la temperatura, al contrari continuava pujant, llavors els tècnics s’adonaren que dins del reactor tenien foc. Després de diferents intents fallits, finalment refredaren el reactor llançant-li aigua durant 24 hores. De resultes de l'operació s’alliberaren a l’atmosfera un núvol amb criptó, xenó i iode que es va estendre per tota Europa, arribant fins a Suïssa. Els isòtops radioactius contaminaren més de 300 km² i causaren al voltant de 240 casos mortals de leucèmia. Com es tractaven d'instal·lacions militars, gràcies a la censura aconseguiren mantenir-ho tot en secret.
Es va signar el Tractat de Roma gràcies al qual es va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) on pactaren una unió duanera i la creació d'un mercat comú.
PUBLICACIONS
Guy Mounfort publicà el llibre "Portrait of Wilderness" (Retrat d'una Terra Salvatge), amb les fotos d'Eric John Hosking (Chelsea, 1909-1991), en ell narren les tres expedicions a Doñana.
 |
| Arxiu RMiB |
Ramón Sáez Royuela (Burgos, 1932-2011) va ser cronològicament el primer biòleg de l’estat perquè fou l'únic que aprovà al mes de juny, de la primera promoció que isqué de la Universitat Complutense de Madrid. Va ser un dels fundadors de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), aquest destacat ornitòleg publicà en 1973 la “Guía de la Anátidas de España”.
 |
| Primera edició de "Guía de campo de las aves de España y Europa" de Peterson, Mounfourt i Hollom |
SEO va negociar amb el Ministeri d'Agricultura i amb l'editorial OMEGA la publicació de "Guía de campo de las aves de España y Europa" de Roger Tory Peterson (Jamestown, 1908-1996), Guy Mounfourt (Londres, 1905-2003) i H. Hollom, traduïda per Mauricio González-Gordon Díez (Hampton Hill, 1924-2013). La versió original l’havien publicat en Gran Bretanya en 1955. Aquesta guia ha venut més d’un milió d’exemplars i s’ha traduït a dotze llengües.
Fonts i referències:
COBO, P. (2001) “Las asociaciones de cabezas de familia como cauce de representación: un fallido intento de apertura del régimen franquista”. Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, Historia Contemporánea. 14,2001, p. 437-488.
Badia de Portmán:
Pérez-Sirvent, C., Hernández-Pérez, C., Martínez-Sánchez, M.J., García-Lorenzo,
M.L., Bech, J. (2016) “Geochemical characterisation
of surface waters, topsoils and efflorescences in a historic metal-mining area
in Spain”, Journal of Soils and Sediments, 16(4),abril 2016. DOI:
10.1007/s11368-015-1141-3.
https://elpais.com/diario/2010/11/07/sociedad/1289084404_850215.html
Música i pel·lícules recomanades:
 |
| Un dels èxits de 1957 fou "Fallera valenciana" |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada