Els embassaments del Fondo d’Elx i Crevillent , al Baix Vinalopó , tenen una capacitat d’emmagatzemament de deu hectòmetres cúbics d’aigua i són propietat de la Comunitat General de Regants de Llevant des de 1918. Estan situats damunt del que va ser l’Albufera d’Elx, que va existir fins al segle XVIII, moment en qual la van drenar per a posar-la en conreu. Com aquesta albufera tenia aigües salades, en 1923 decidiren fer l’embassament de Llevant de 450 ha i en 1942 ampliaren la capacitat amb el de Ponent , amb 650 h més. Amb eixos dos pantans i altres basses més menudes emmagatzemaren les aigües dolces procedents de la desembocadura del riu Segura. Per a dur l’aigua hagueren d’elevar-la i l’enviaren cap al Fondo pel canal central. Amb aquestes aigües de millor qualitat, a més de regar els conreus, aprofitaren per a rentar la sal dels camps que havien guanyat a l’aiguamoll original, augmentant la productivitat d’aquestes terres. Els estanys d’Elx-Crevillent es van convertir en u

  Els Drets Humans són les llibertats, la dignitat o facultats inherents a qualsevol ésser humà pel fet de ser-hi. Calgué esperar fins al final del segle XVIII, amb la Il·lustració perquè es començaren a definir aquests drets, abans sempre hi havia comptat el dret del més fort. Per a estendre aquests drets a tots els Homo sapiens com a iguals, encara calgué esperar més. Veient la tardana implantació en la consciència col·lectiva dels Drets Humans podem entendre l’estat actual de la qüestió dels Drets Animals. Per parlar dels drets per a la resta d’espècies animals hem d’esperar al final del segle XX.  Els Drets Animals fan referència a un corrent de pensament segons la qual els animals han d'estar protegits per llei de tractes cruels i no han de ser considerats com a un objecte de consum més. És a dir, els animals tot i que no són humans, serien subjectes de dret independentment de la seua espècie. Arxiu RMiB També ha evolucionat prou el concepte jurídic Subjecte de Dret

  El burgalés  Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) fou un naturalista i excepcional comunicador que aprofità els primers anys de la televisió per a ensenyar-nos la natura que encara sobrevivia amagada a certs indrets de la  península Ibèrica . Després ho faria amb la resta del món gràcies als documentals divulgatius que va produir. Va ser un dels socis fundadors de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) , en 1954. En 1957 es va graduar en Medicina a la Universitat de Valladolid , després anà a Madrid a estudiar l’especialitat d'estomatologia, però la seua gran afició era la falconeria i la natura. Quan va acabar els seus estudis es va donar a conéixer per dirigir el Centre Nacional de Falconeria creat a Briviesca (Burgos) i per les exhibicions que donava d’aquest antic mètode de cacera. Va estudiar al falcó pelegrí i el comportament dels llops . En 1960 començà a escriure articles divulgatius de la natura a la revista ABC . Amb els seus falcons

1968, Collage RMiB   “ La missió Apol·lo ens va permetre veure per primera vegada la Terra des de l'espai. Recorde molt bé aquesta imatge, una bola blava enmig de la foscor. El nostre planeta, vulnerable i aïllat. T'adonaves que la nostra llar no era il·limitada, la nostra existència tenia marges ". David Attenborough (Isleworth, 1926) NATURALISTES Anelladors valencians En el bienni 1967-1968 a València hi havia 7 anelladors: Lluís Pechuán Albiñana que anellà 7.076 aus. Joan J. Barral Coll que ho feu amb 1.171 ocells, entre ells una de les primeres baldrigues; J. M. Ricart Lumbreras anellà 1.683 aus, entre altres un duc petit (Asio otus) i una tallareta sarda (Sylvia sarda) a més recopilà noms populars valencians dels ocells; Francesc Llorens Moncholí que anellà 53 aus; i J. I. Tamarit 4 aus. A Alacant sols treballava E. García Fogués que va marcar 473 aus i J. Bengochea Meyer que anellà 42 aus a Castelló.  Primeres Jornades Ornitològiques de SEO El mes d'abril la So