Passa al contingut principal

Any 1970

 



NATURALISTES

Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) que havia presidit la secció balear i després la valenciana de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), tornà destinat a sa casa, allí fundà i encapçalà la secció local, SEO Alacant.


Foto de Herminio Boira. José Mansanet, primer a l’esquerra acompanyat de Juan Alcober, Gonzalo Mateo, Fernando Boisset i Felisa Puche, a la llacuna de Talayuelas.

Un dels intel·lectuals que es manifestaren públicament en contra de la urbanització de la Devesa del Saler fou el botànic José Mansanet Mansanet (Simat de la Valldigna, 1915-1990). Va ser el primer catedràtic de Botànica de la Facultat de Ciències de València, de 1969 fins a 1985 va ser un dels primers impulsors l’estudi de la flora del País Valencià.


S'aprovà la Llei de Caça de 1970 que introduïa per primera volta el concepte d'espècie protegida. Retirava les recompenses per matar animals considerats “nocius”, acabant definitivament amb les Juntes Provincials d'Extinció que havien intentat eliminar les feristeles, els animals perillosos per al bestiar o per a la caça menor. Eixos predadors s’havien perseguit des que el rei Carles I va dictar en 1542 la primera llei de caça i autoritzà el seu extermini, principalment dels llops. Entre els anys 1954 i 1961 sota les Juntes d’Extinció s’havien matat legalment prop de 656.000 exemplars de la llista d'animals nocius, que incloïa quasi tots els predadors: llops, ossos, linx ibèric, raboses, mosteles, genetes, gats salvatges, fagines, teixons, llúdries, àguiles o brúfols.


Foto de Carlos Carrasco-Muñoz. http://origenecologiaennuestropais.blogspot.com/

 

ECOLOGISTES

Aquest any l'advocat Carlos Carrasco-Muñoz de Vera (Segovia, 1939) especialitzat en Règim Jurídic dels Recursos Naturals, va organitzar l'Associació Espanyola per a l'Ordenació del Medi Ambient (AEORMA). Entre els fundadors del primer grup ecologista de l’estat hi havia destacats intel·lectuals antifranquistes com el sociòleg de Carcaixent José Vidal-Beneyto (Carcaixent, 1937-2010) "Pepín", l'economista Ramón Tamames Gómez (Madrid, 1933), el filòsof José Luis López Arangueren (Àvila, 1909-1996), el sociòleg navarrés Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 1938-2018), l'enginyer i urbanista sevillà Ramón Fernández Durán (Sevilla, 1947-2011), l'enginyer i sociòleg murcià Pedro Costa Morata (Águilas, 1947), el geògraf castellà Eduardo Martínez de Pisón (Valladolid, 1937), l'arquitecte i paisatgístic uruguaià Leandro Silva Delgado (Salto, 1930-2000), el jurista càntabre Eduardo García de Enterría (Ramales de la Victoria, 1923-2013), el farmacèutic i biòleg madrileny Faustino Cordón Bonet (Madrid, 1909-1999), l'arquitecte Francisco Javier Carvajal Ferrer (Barcelona, 1926-2013), el psiquiatre castellà Antonio Colodrón Álvarez (Nava del Rey, 1931-2018) i el biòleg gallec Javier Castroviejo Bolivar (Bueu, 1940) que anys després va dirigir l'Estació Biològica de Doñana i col·laborà en publicacions de Félix Rodriquez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980).


"Pepín" José Vidal-Beneyto


Els objectius d'AEORMA eren afavorir l'ordenació i protecció del territori a més de l'estudi dels problemes mediambientals. En els seus estatuts definien el Medi Ambient com “un compendi de valors naturals, culturals, històric-artístics, socials i estètics que formaven l'entorn de l'home”. Centraven els seus interessos en l'home i en millorar la societat del tardofranquisme, deixant en un segon terme la defensa del Medi Natural.

Cal destacar que AEORMA intentaren fer un seriós treball jurídic per aturar algunes de les desfetes mediambientals, fins i tot arribaren emprendre accions judicials contra el president del govern, l’almirall Luis Carrero Blanco (Santoña, 1904-1973). Evidentment foren inadmeses a tràmit pels tribunals franquistes.

Publicaren estudis sobre la insalubritat dels barris que s’alçaven al voltant de fàbriques altament contaminants i obtingueren prou ressò de les seues accions als mitjans de comunicació del règim, aprofitant les escletxes que se li obrien a les acaballes del règim franquista. Eixos anys les ciutats creixien molt de pressa i desordenadament, sense dotar-les dels mínims servicis urbanístics, en omplir-se de l'èxode rural a la recerca de treball i millors condicions de vida.


Sidi Saler tancat, Arxiu RMiB

 

CRÒNICA DE 1970

Amb el nom de Sidi Saler batejaren un hotel de cinc estreles de luxe que començaren a construir aquest any a la vora de la mar, ocupant 20.204 m² de la Devesa. Obrí les portes en 1976 per a convertir-se en l'hotel més luxós de València. En 2011, trenta-cinc anys després, l'hagueren de tancar afectat per la crisi econòmica i per la llei de costes, que delimitava la titularitat pública de la franja costanera, l'edificació l’havien alçat dins del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT).

En el moment del tancament el propietari era l'alemany Manfred Stier, que havia tingut litigis amb Hisenda per evasió fiscal a Liechtenstein, pels quals el condemnaren en 2018 a més de tres anys de carcel i a pagar un multa de 7,1 milions d’euros. En desestimar-se per opacitat l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERTO) que havia presentat, decidí tancar la instal·lació. Després passà a ser propietat del BBVA i del Fons Cerberus. En 2020 el nou propietari, l'empresa Divarian, volia reobrir portes i prorrogar la seua concessió administrativa trenta anys més, però la pandèmia sembla haver-ho evitat.


Pedrera de la serra Perenxisa, Torrent

A la Serra Perenxisa es va obrir una gegantina pedrera per fer el sòl del nou llit del Túria. Fins al seu tancament en 2010 tragueren 10 milions de metres cúbics de pedra amb els quals desferen 32 hectàrees de la muntanya. L’ajuntament de Torrent volia regenerar-la en 2020, però reconeixen que hauran de transcórrer molts anys i gastaran molts diners per dissimular eixa gran cicatriu, perquè faran falta més d’11,7 tones terra neta per tapar eixa gran cicatriu.


Palauet d'Eduardo Oroval


València enderrocaren el palauet d’Eduardo Oroval, una joia modernista construïda en 1920 per l’arquitecte José Manuel Cortina Pérez, al cantó del carrer Sorní amb el carrer Colom. Estava just enfront de la casa dels Dracs, un altre palauet germà que es pogué salvar.

A la Foia de Bunyol, al terme de Xest, inauguraven la Universitat Laboral, tot mentre el 20 de juny llevaven dels carrers de València el darrer tramvia.

 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

Espanya finalitzava la dècada amb una població 34.040.642 habitants. Franco ja havia triat com a successor al príncep Borbó i dins del règim dues famílies es barallaven per a col·locar-se bé, de cara a la imminent mort del dictador. D’una banda estaven els immobilistes del búnquer que copaven els principals càrrecs, d’altra banda els aperturistes intentaven maniobrar per a situar-se en llocs de poder.




El ministre d’Educació, José Luis Villar Palasí (València, 1922-2012) va publicar aquest any la Llei General d'Educació i Finançament de la Reforma Educativa (LGE) que es va basar en les conclusions del Llibre Blanc sobre l'Educació. Aquest nou pla formatiu generalitzava l'educació obligatòria i gratuïta fins als catorze anys, sota la figura de l’Educació General Bàsica (EGB), just després d’acabar es feien tres anys de Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) o es passava a la Formació Professional, a més instaurava un Curs d’Orientació Universitari (COU) per als que volien accedir a la Universitat




El desenvolupisme va aconseguir que es generalitzara la televisió dins les llars. Eixe any triomfaven sèries nord-americanes com "El meu marcià favorit", el dofí Flipper, o Tarzán, tot mentre tots els teleespectadors és quedàvem encisats amb la sèrie documental “Planeta Azul”, de Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980).


Gall fer, espècie protegida, Arxiu RMiB


S'aprovà una nova Llei de Caça que introduïa per primera volta el concepte d'espècie protegida. Retirava les recompenses per matar als animals considerats com “nocius”. Acabà definitivament amb les Juntes Provincials d'Extinció, que havien intentat eliminar les feristeles, els animals considerats perillosos per al bestiar o per a la caça menor.

Eixos predadors s’havien perseguit des que el rei Carles I va dictar en 1542 la primera llei de caça i autoritzà el seu extermini, principalment pensada contra els llops, per a protegir els ramats. Entre els anys 1954 i 1961 sota la jurisdicció de les Juntes d’Extinció s’havien matat legalment prop de 656.000 exemplars de la llista d'animals nocius, que incloïa quasi tots els predadors, a més dels cànids mataren ossos, linx ibèric, raboses, mosteles, genetes, gats salvatges, fagines, teixons, llúdries, àguiles o brúfols. La pressió que patiren dugué a moltes d’aquestes espècies molt prop de l’extinció.


Foto del Polycommander publicada a La Voz de Galicia

El 5 de maig embarrancà i després es va incendiar prop de les illes Cies (Vigo) el petrolier Polycommander, mentre maniobrava per a eixir de la ria. Duia un carregament de 49.414 tones de petroli de la varietat "Light Arabian". Abocà unes 15.000 tones de cru que afectaren les costes de Baiona i Panxón.


7.000 persones es reuniren a l'Independence Mall de Filadèlfia, el 22 d'abril de 1970

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar el 22 d’abril de 1970 com el primer Dia de la Terra. Va ser tot un èxit perquè sols als Estats Units participaren en les diferents activitats commemoratives més de 20 milions de persones.




El 5 de març entrà en vigor el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), després que l’aprovaren el 12 de juny de 1968 i el ratificaren quaranta-tres països. Es basa en la no proliferació i el desarmament nuclear, per a prioritzar l'ús pacífic de l'energia nuclear.




Richard Nixon (Yorba Linda, 1913-1994) visità Madrid el mes d’octubre, només estigué vint-i-quatre hores. Els nord-americans sabien que la mort del dictador era imminent, més que la instauració d’un règim democràtic tenien por que una revolució posara en perill la continuïtat de les bases militars que tenien en Espanya.

L’any següent Nixon envià en missió secreta al general Vernon A. Walters (Nova York, 1917-2002) per a entrevistar-se amb Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892-1975). El president nord-americà volia que li preguntarà directament que passaria amb Espanya després de la seua mort. Preparà una carta personal perquè li la donara en mà i aprofitarà la trobada per a preguntar-li. Només en veure’s cara a cara, Franco li digué directament:

Lo que le interesa realmente a su presidente es lo que acontecerá en España después de mi muerte, ¿no?”.

I afegí:

Yo he creado ciertas instituciones, nadie piensa que funcionarán. Están equivocados. El Príncipe será Rey, porque no hay alternativa. España irá lejos en el camino que desean ustedes, los ingleses y los franceses: democracia, pornografía, droga, qué se yo. Habrá grandes locuras pero ninguna de ellas será fatal para España.”

El general Walters li replicà que com podia estar tan segur i l’envellit dèspota sentencià:

Porque yo voy a dejar algo que no encontré al asumir el gobierno de este país hace cuarenta años, la clase media española. Diga a su presidente que confíe en el buen sentido del pueblo español, no habrá otra Guerra Civil"

La història li donà la raó, ben cert és que ho deixà ben lligat perquè sols canviés l’embolcall del país, el règim franquista controlà en tot moment la Transició.

Font:

https://www.elespanol.com/cultura/historia/20181002/profecia-franco-revelo-nixon-juan-carlos-quedaria/342216806_0.html


El 7 de novembre de 1970 a Madrid va haver-hi una fuita radioactiva d'un complex de recerca nuclear de la Junta d’Energia Nuclear. Es van vessar entre 40 i 80 litres d'aigua contaminada​ al riu Manzanares, després es va estendre als rius Jarama i Tajo. També es va filtrar i provocà la contaminació dels aqüífers subterranis. Posteriors lectures realitzades a Aranjuez van donar  valors radioactius de fins a 75.000 vegades superiors a la dosi permesa. La contaminació va arribar fins al Tajo al seu pas per Lisboa, però els dos règims dictatorials aconseguiren mantenir l'accident en secret.




El dia 2 de desembre començà el Consell de Guerra a Burgos que condemnà a mort a sis membres d’ETA. Entre altres acusacions els consideraren responsables de la mort del policia torturador Melitón Manzanas. Després de les fortes protestes per tot l’estat i de pressions internacionals, el dia 30 del mateix mes els van commutar les penes de mort per les de presó.


Richard D. Ryder

L’especisme

L'Especisme és un corrent de pensament que va aparéixer aquest any, postulat pel psicòleg britànic Richard D. Ryder (Corfe Castle, 1940). Nasquè com una denuncià de l'ús d'animals en l'experimentació científica, amb l'obra "Animals, Men and Morals" (1971). Ryder afirma que el concepte d'espècie sols amaga una discriminació, per tant l'Especisme són els perjudicis que ens provoquen les diferents aparences físiques dels animals, per tant és èticament immoral infligir sofriments a la resta d’animals. L'Especisme Humà discrimina a la resta d'espècies animals al considerar-les inferiors i per tant calia fer una evolució cap a un Antiespecisme, a la igualtat entre les espècies.

L'Especisme Antropocèntric considera que els animals són propietat dels humans, per tant creu ètic disposar de la resta de la biodiversitat al nostre antull, legitima tota mena de maltractaments, fins i tot la mort d'animals per diversió, com la cacera. Ryder creu que això no és ètic, perquè pertànyer a una espècie o altra, és com ser d'una raça o d'altra, o d'un sexe determinat, no són característiques significatives, sols són qualificatives.

El filòsof australià Peter Albert David Singer (Melbourne, 1946) publicà en 1975 "Animal Liberation", amb ell va popularitzar l'Especisme. Afirma que l'únic que és èticament correcte és el que siga el millor per a una majoria, sense diferenciar entre si eixa majoria és d'animals humans o de la resta d'animals.

L'Especisme va impulsar el naixement del Moviment d'Alliberament Animal, els seus defensors són popularment coneguts com "els Animalistes". S'oposen a l'ús d'animals per a la investigació, com aliment, per a l'entreteniment i rebutgen qualsevol ús dels seus productes, com el cuir, la llana o la pelleteria.

Els Animalistes: https://historiaecologistapv.blogspot.com/2021/11/els-animalistes.html

 

PUBLICACIONS


L’Editorial Salvat va signar un contracte amb Rodríguez de la Fuente per fer l’edició en fascicles de “Fauna”. El naturalista encarregà la redacció de l’obra als seus col·laboradors i experts naturalistes, al gallec Javier Castroviejo Bolivar (Bueu, 1940), Cosme Morillo Fernández (Ceuta, 1940) i al biòleg val·lisoletà Miguel Delibes de Castro (Valladolid, 1947), especialista en el linx ibèric i director de l’Estació Biològica de Doñana durant dotze anys.

 

BANDA SONORA RECOMANADA:






Comentaris