La pesca valenciana i europea PPC

Pesca tradicional al rai a Alboraia, foto de Rafa Muñoz

Segons estadístiques de la Generalitat Valenciana, l'any 2019 al País Valencià teníem 588 embarcacions que pescaren 20.771,4 tones de peix per un valor de poc més de 92 milions d'euros. El principal port era el de Santa Pola que comptava amb 85 vaixells que cobraren 2.751 tones per un valor de 19.701.900 €. Li seguien quasi empatats la Vila Joiosa amb 40 barques i Castelló amb 52 pesquers, ambdues localitats tenien captures per valor de més de nou milions d'euros. Amb pesqueres per un valor superior al milió d'euros anual estaven els ports d'Altea, Calp, Dénia, Xàbia, Torrevella, Alacant, Borriana, Peníscola, Vinaròs, Benicarló, Cullera, Gandia i València.

Port de Vinaròs, foto de Rafa Muñoz

La principal espècie que capturem és l’Aladroc (Engraulis encrasicolus) amb 8.807,8 tones, amb un valor de deu milions i mig d’euros, seguit de la Gamba rosada (Aristeus antennatus) amb 207 tones, per un valor prop de set milions i mig, en tercer lloc estava el Polp roquer (Octopus vulgaris) amb 1.085 tones per un valor de set milions tres-cents mil euros.

El peix de proximitat es comercialitza en 20 llotges als principals ports. Per garantir la renovació dels recursos pesquers la Conselleria de Medi Ambient va declarar tres reserves marines, pegades a la franja costanera enfront de la Serra d’Irta, al Cap de Sant Antoni i al voltant de l’illa de Tabarca. Aquests reservoris permeten la reproducció i el creixement dels alevins, afavorint l’augment de certes poblacions.

Piscifactoria a la Vila Joiosa, foto de Rafa Muñoz

La indústria de l’aqüicultura es dedica principalment a la producció d’Orada (Sparus aurata), l’any 2010 hi hagué una producció de quasi sis mil tones. Li segueix el Llobarro (Dicentrarchus labrax) amb poc més de dues mil tones i molt endarrerit trobem algunes piscifactories dedicades al Reig (Umbrina cirrosa), amb una producció de poc menys de 800 tones.

La pesca és una indústria molt important perquè proporciona el 20% de la ingesta de proteïna animal per a 3.000 milions de persones, segons la Food and Agriculture Organization (FAO). Els recursos de mars i rius generen ocupació per a 47,5 milions de pescadors i la indústria pesquera genera llocs de treball per a altres 120 milions de persones.

Pesca tradicional a Sri Lanka, foto de Rafa Muñoz

Amb tot estem molt lluny d'una pesca sostenible, es trau més peix del que poden produir les poblacions salvatges. L'augment de les temperatures del mar està provocant que moltes espècies vives hagen de desplaçar-se cap al nord cercant aigües més fredes, això provocarà un descens de captures en les latituds més baixes, amenaçant la seguretat alimentària de les poblacions dels tròpics.

Classificació de la pesquera a Calp, foto Rafa Muñoz

Tradicionalment la pesca ha sigut una activitat extractiva de peixos sense cap límit, amb les noves tècniques navals i les millores de les arts, s'ha pescat molt per sobre de la capacitat de reposició del medi. Quan s'acabaven els recursos a un lloc, es canvien els caladors o es reconverteixen les indústries per a explotar altres tipus de pesca. El problema és que cada volta són més les especies i els llocs que s'han exhaurit, sols al Mediterrani el 96% de les espècies de peix i marisc d'interés pesquer pateixen sobrepesca.

Pesca tradicional a Ghana, foto de Rafa Muñoz

Una volta acabats els recursos dels caladors europeus, les seues flotes arribarem a acords amb governs d'altres països per explotar els seus mars. Els països costaners africans vengueren els drets pesquers a les flotes industrials estrangeres i aquestes han arrasat amb recursos que eren necessaris per a la subsistència dels seus pescadors artesanals i de les seues poblacions locals, sols les elits locals s'han quedat amb els pocs beneficis que deixen allí les flotes del Primer Món. Després molts joves d'eixes poblacions espremudes l'única opció que troben és la d'embarcar-se en una pastera per vindre a treballar a Europa.

Cal desenvolupar una pesca sostenible, però per poder planificar-la s'ha d'esbrinar l'estat real de les poblacions. S'ha d’analitzar amb cura l'impacte ambiental de les extraccions, la repercussió de la pesca en les espècies objectiu i en la resta de la cadena tròfica, els predadors pateixen la minva de les seues preses, com dofins, tonyines, taurons, aus marines i certes balenes. També hi ha moltes espècies no comercials, protegides que moren en les arts de pesca, com són les baldrigues o les tortugues marines.

Mascarell, ocell marí, foto de Rafa Muñoz

Per a garantir una explotació sostenible, els pescadors s'han de sotmetre a una supervisió externa que puga garantir el compliment dels objectius extractius i les empreses han de tindre molta flexibilitat per poder adaptar-se a uns recursos fluctuants en un medi canviant.

No sols repercuteix al medi la pesca industrial o artesanal, també hi ha indrets on la pesca recreativa representa el 50% de les captures, com ocorre al Cap de Creus. Les eines que es gasten en la pesca recreativa, l'ham, la línia i els ploms generen greus afeccions ambientals. Sols per posar un eixample assenyalar que un fil de pescar triga al voltant de sis-cents anys a descompondre's i pot provocar la mort a qualsevol animal que quede enredat en ell.

Gàbies d'aqüicultura davant de la Serra Gelada

La Unió Europea té una Política Pesquera Comuna (PPC) coordinada des de 1970. En un principi es va basar en el lliure accés als recursos per tot arreu de les aigües europees, als països membres. En 1983 davant l’excessiva pressió i la minva de captures s’hagueren d’establir quotes i mesures proteccionistes. La darrera reforma de la PPC la van fer en 2013, hagueren de fixar noves quotes de pesca i més mesures per reduir l’impacte al medi. 

Caixa de morralla, foto Rafa Muñoz

Una de les alternatives a la pesca extractiva és l'aqüicultura que a Europa suposa el 20% de la producció de peix i dóna treball a 85.000 persones. Curiosament els majors productors són països sense mar com Hongria i Àustria. Les instal·lacions d'aqüicultura són molt contaminants per l’abundant descàrrega de nutrients rics en fòsfor i nitrogen. Del menjar que donen als peixos, sols aprofiten ¼, incorporant-lo als seus cossos, les ¾ parts restants romandran al medi. Del total dels pinsos subministrats no aprofitats, la major part del nitrogen es dissol en l’aigua mentre que la major part del fòsfor resta en forma de sediment sòlid. Aquests residus quan es concentren degraden el fons que hi ha sota les gàbies flotants, però en badies tancades o en rius i llacs poden degradar greument el medi.

Subhasta a la Llotja del peix de Calp

Xarxes de pesca a Calp

Pesquera a Berlevåg (Noruega), al Mar de Barentsz, foto de Rafa Muñoz