Collage RMiB L’Alta Tensió a la Valldigna En 1991 IBERDROLA va dissenyar un projecte per a fer una Línia d’Alta Tensió que partint de Castelló de la Ribera duguera electricitat de la nuclear de Cofrents, travessant la Ribera , cap a les zones turístiques costaneres de la Safor i la Marina Alta . El seu traçat inicial havia d’anar per Barxeta , el Pla de Corrals i Barx , travessant paratges naturals valuosos com l’Ombria de Barx, el Mondúber i la Marxuquera . S’alçà una enèrgica oposició popular, principalment al municipi de Barx, que en un primer moment recolzaren la Generalitat i l’Ajuntament de Gandia. Per a lluitar contra la desfeta dels millors indrets comarcals els veïns constituïren la Coordinadora Contra l’Alta Tensió de la Valldigna (CCATV). Va ser l’organització pionera en les reivindicacions contra les línies d’alta tensió al País Valencià . Presentaren nombroses al·legacions i aconseguiren la desestimació del projecte.  En 1994 tornà a la càrrega IBERDROLA

  La Central Tèrmica d'Andorra (Terol) comença la seua activitat en 1979 tot i que no entrà en explotació fins a 1981. Ocupava 469,9 hectàrees i comptava amb tres grups de generació que tenien una capacitat total de producció d’energia elèctrica de 1.101,4 MW. Aquesta planta industrial generava electricitat mitjançant el vapor d'aigua que obtenien cremant carbó. Entre els anys 1982 i 1987 utilitzaren lignit que contenia un 10% de sofre. En 1982 es van observar, per primera volta, afeccions als pinars de la muntanya d’Els Carrascals , al terme municipal de Morella. Els arbres de la comarca dels Ports començaren a perdre fulles, les puntes germinals s’assecaven. Quan l’afecció era massa greu tot l’arbre moria, quedava la seua fusta morta en peu, com un record de la contaminació. La pluja àcida s’estenia per 200.000 hectàrees dels boscos de Terol i del nord de Castelló . En 1983 en vorer l’alarmant nombre de peus afectats els tècnics forestals pensaren que patien alguna pl