 |
| Collage RMiB |
NATURALISTES
Aquest any hi hagué un salt qualitatiu i quantitatiu respecte dels
naturalistes valencians, s’havien fet grans i es van generalitzar per bona part
del país.
Als cursos d'anelladors l’Estació
Ornitològica de l’Albufera (EOA)
impartien classes entre altres Lluís
Pechuán Albiñana i Antoni Mira Franco. Entre els alumnes
estaven José Ignacio i el seu germà Bosco Dies Jambrino, Pedro Martínez, Raúl
Martínez i José Antonio Peris Lozano.
Començaren anellant al mateix centre, a la marjal de Xeresa i a la marjal
dels Moros. L’anellament científic d’aus a l’estat espanyol
s’havia fet gran en arribar al primer milió d’aus marcades.
El mes de juny es va celebrar a l’EOA
la VII Assemblea General de la Coordinadora
per a la Defensa de les Aus i el seu Hàbitat (CODA), organitzada per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-EOA) amb Antoni Mira Franco i pel grup valencià AGRÓ amb Víctor Navarro Matheu
(1953). Hi assistiren representants de més de quaranta grups estatals,
entre els quals hi havia uns altres grups valencians, com el Grup Naturalista Torrevella, la Colla Ecologista de Castelló, el Centre Excursionista de València, el GER de Castelló i el Grup d’Estudi i Defensa de la Naturalesa de
Santa Pola (l’Alguer).
En les eleccions per dirigir la coordinadora, inesperadament es va
presentar una candidatura alternativa i això va provocarà un greu enfrontament entre
dues tendències. D’una part estava SEO
que fins aleshores controlava la direcció, era més conservadora i partidària de
pactar amb l’administració, al seu capdavant estaven Joaquín Araújo Ponciano (Madrid, 1947) i Imre de Boroviczény. La llista alternativa estava encapçalada per Javier Sáez i Benigno Varillas Suárez
(Tudela, 1953), director de la revista QUERCUS.
Representaven organitzacions que volien ser més radicals en la defensa de les
aus enfront del poder i propugnaven la necessitat d’una descentralització. , En
les votacions guanyà la llista oficialista de SEO que anomenà a Eduardo de
Juana en substitució d’Araujo, mentre Irme continuava com a secretari.
AGRÓ anuncià al seu butlletí la intenció de fer un Atles Ornitològic de Castelló i València, que després quedà reduït a la província de València. El van coordinar Rafa Pardo Gutiérrez, J. Antonio Gómez, Vicent Urios Moliner, Juan Jiménez Pérez, José Ignacio Lacomba Andueza i Ramón Dolz. També realitzaren censos de làrids i limícoles a Castelló i València. Obtingueren molt ressò en la premsa quan denunciaren que al mercat de la plaça Redona de València es venien amb tota impunitat animals d’espècies protegides.
Començà trajectòria el grup GALA Anillamiento
del Limonero Alicantino amb naturalistes que anys després serien molt
coneguts en l’ornitologia valenciana, com Germán
Manuel López Iborra, Toni Zaragozí Llenes, Helmut Doepfer, Francisco Galán,
Juan Antonio Gómez, Luis Albentosa Ferrer, Fernando González, Martín López o José Antonio Martínez Climent (Alacant, 1965).
El GER-Valencia va presentar al IV Congrés Internacional sobre Rapinyaires Mediterranis a Cerdenya “ Recensement, distribution et reproduction de l’Aigle Royale (AC) et de l’Aigle de Bonelli (Hf) dans la Province de Valencia (Espagne)”. Publicaren “Estudio del águila real y águila perdicera en la provincia de Valencia: densidad, distribución y segregación ecológica (1983-184)” editat per la Secretaria d’Agricultura (CO.DE.NA.) de la Diputació Provincial de València. El GER-Castelló feren l’informe “Agresiones y medidas de protección en las poblaciones de rapaces en la provincia de Castellón” signat per Errando, E., Agueras, M., Bort, J. L.
El mes de gener un grup de biòlegs formaren l’Associació Biològica Mediterrània,
a València.
L’associació naturalista segoviana DURATON
presentà als jutjats la primera denúncia per la col·locació d’esquers
enverinats amb estricnina. Aquest exercici estava al capdavant de l’ICONA el naturalista Cosme Morillo Fernández (Ceuta, 1940) que rebutjava sistemàticament totes les
sol·licituds de permisos per enverinar predadors als vedats de caça.
El mes de desembre es reuniren a Borriana
l’Agrupació AbBorrianenca, el Grup Ecologista Amics del Poble, el Centre Borrianenc d’Excursionisme i la Colla Ecologista de Castelló per a
demanar la protecció del tram final del riu
Millars.
 |
| Collage RMiB |
ECOLOGISTES
Del 19 al 22 d’abril es va
reunir la Coordinadora Assembleària del Moviment Ecologista (CAME) a la
localitat de Genicera on assistiren una trentena de grups de tot l’estat. Del País Valencià anaren el Grup Ecologista
d’Alginet, la Colla Ecologista de Castelló, Acció Ecologista i el Centre
d’Estudis Ecològics i del Medi Ambient (CEEMA) que l’acabaven de crear aquest
mateix any, entre altres fundadors estava el polític verd Carles Arnal Ibáñez
(Vila-real, 1957). Tractaren temes de política forestal, degradació
del litoral, ordenació territorial i vida alternativa. Decidiren abandonar el Comité Ministerial de MOPU (CIMA) per
la nul·la política mediambiental del PSOE
i com a protesta contra el Programa
Energètic Nacional.
A la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN) estaven adherits els següents grups valencians: Grupo Naturalista de Guardamar del Segura, Acció Ecologista, la Colla Ecologista de Castelló, el Fons de Documentació del Medi Ambient València, el Col·lectiu Ecologista «La Rosella» de Torrent, el Grup Ecologista Llibertari GEL, l'Associació Ecologista «Ítaca», el Grupo Ecologista de Requena i el Centre d'Estudis i Activitats del Medi Ambient CEAMA.
Davant
la imminent inauguració de la Nuclear de Cofrents hi hagué intenses
campanyes informatives dels ecologistes per a intentar ampliar l’oposició. Acció Ecologista, la Taula Antinuclear
i Ecologista de la Ribera i la Unió de Llauradors i
Ramaders celebraren reunions amb llauradors per a explicar-los les
conseqüències de la nuclear per a la Ribera Alta, a Bunyol i a Navarrés.
Diversos col·lectius
ecologistes que crearen la Xarxa de Contactes Ecologistes per a
coordinar les accions. El 18 de maig es va fer una manifestació a València
per a exigir la celebració d’un referèndum clar sobre la pertinença a l’OTAN
i el desmantellament de les bases militars Nord-americanes.
A la Casa Verda es
reunien diversos grups com Acció Ecologista, AGRÓ, Radio Puça i
la Colla Cicloecologista la Lluna Plena. Per a facilitar el contacte
entre ells decidiren llançar un butlletí conjunt que batejaren amb el nom de l’espai
que compartien. El mes de setembre organitzaren
la V Volta Antinuclear Bici-ecologista al País Valencià.
La central nuclear de Cofrents
va obtenir llicència d’activitat i comença a operar el 14 d’octubre. Durant la
primavera realitzaren un simulacre d’accident, era un dels requisits previs a
la seua posada en marxa, immediatament després començaren la càrrega de
combustible al reactor. La seua vida útil devia haver finalitzat en 2011, però
el govern ha ampliat diverses voltes l’autorització per al seu funcionament.
El Centre d'Estudis i Activitats del
Medi Ambient (CEAMA), Acció Ecologista i Agró impulsaren la creació
d’una Coordinadora per la Defensa del
Bosc. Fins a 1990 sota eixes sigles es reuniren per tot arreu del país bona
part dels ecologistes autòctons. Fou el punt de trobada on es refugiaren molts activistes
orfes d'un Moviment Antinuclear que
decaigué molt després de la decepció que significà la inauguració de la nuclear de Cofrents. Es reunien cada
tres mesos en la seu d’un dels grups que la formaven i això va permetre estretir
llaços entre diferents grups i localitats.
A diferència del que ocorria en altres nacions de l'estat, a casa nostra va
ser impossible la creació d'un gran grup
Ecologista que unirà tot el país, i això que teníem l’eixample de què
havien fet els nostres veïns pròxims, com el GOB a les illes Balears
o ANSE a terres murcianes. Els
valencians no ho aconseguirem, ben segur que hi hagué moltes raons, però influí
molt la manca de vertebració nacional que provocà tenir un país allargat, amb un
gran forat negre al centre, com és València,
així com tindre dues llengües i
orígens diversos.
Les comarques del nord tradicionalment han viscut tancades en si mateixes com
si foren viles gal·les envoltades de campaments romans, tot i que si sabien coordinar-se
dins l'àmbit castellonenc. A les comarques al sud la forta implantació castellà
i murciana havia aconseguit soterrar les arrels catalanoparlants, això afavorí un
cert menyspreu de tot el que els vingué del nord. Provocà una altra partició
entre les comarques interiors i les del sud, la muntanya central hagué de tancar-se
en si mateixa per a defendre’s la seua identitat, en sentir-se envoltada per
alacantins i valencians aliens. Per si no n'hi hagués prou, cal afegir que aparegueren
incompatibilitats personals entre els diferents lideratges, a més de diferències
ideològiques entre grups més anarquistes
front altres de caràcter més ecosocialista.
 |
| Imatge de Greenpeace |
Es va legalitzar la delegació espanyola del grup ecologista internacional Greenpeace. L’encapçalaren Xavier Pastor (Palma,
1950) que venia del GOB, Remi Parmentier (1955), Manuel Rivas
(A Coruña, 1957) i Benigno Varillas Suárez (Tudela, 1953). Acció Ecologista
AGRÓ aportà al grup internacional dirigents com Jordi Bigues i Balcells (Barcelona, 1954), William Colom Montero o Joan Antoni Llinares Gómez (Alzira, 1953).
Han participat activament en les campanyes pel tancament de la nuclear de Sorita, la prohibició de les xàrcies de
deriva, la prohibició de les mines antipersones, les bombes de raïm i la
demolició de l’hotel il·legal de l’Algarrobico.
 |
| Artemio, Comandant de la 206 Brigada Mixta, (1939) |
Un dels fundadors de la secció espanyola de Greenpeace amb una major experiència mediambientalista va ser Artemio Precioso Ugarte (Hellín, 1917-2007).
Aquest economista fou un dels pioners de l'ecologisme. Després de la Guerra Civil es va exiliar a Rússia, però hagué de fugir de l'estalinisme i es va refugiar a Txecoslovàquia. Allí va obtenir la
càtedra de Macroeconomia en la Universitat de Praga. Una volta pogué
tornar a Espanya, fundà el Centre d'Estudis Socioecològics on va
formar a molts joves en l'economia ecològica.
El biòleg Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004) va obtenir el Premi Nacional de Ciència Ramón i Cajal que tenia una dotació de deu milions de pessetes. A més de reconéixer la vàlua de Margalef fou un gran impuls per a una ciència nova, l’Ecologia.
PACIFISTES I OBJECTORS
Dins de la Campanya per la Pau i el Desarmament
el 20 de maig es va fer una gran cadena humana a Barcelona, hi anaren cent mil ciutadans per a demanar al govern del
PSOE la convocatòria d’un referèndum
clar i sense paranys sobre la continuïtat dins de l’OTAN. Eixe mateix dia hi hagué altres concentracions a la resta de
l’estat.
El 23 de maig la premsa madrilenya afirmava que el PSOE es plantejava encetar una campanya interna a favor la
permanència d’Espanya dins de l’OTAN. Començava el gir de 180° que els
dugué d’oposar-se a l’entrada a defensar continuar-ne dins. L’endemà el secretari
general del sindicat aliat dels socialistes, la UGT, anuncià que ells continuaven estant en contra de l’OTAN i també el va fer l’alcalde de Madrid.
El 30 de maig començava la pressió internacional, en aquest cas obri foc el secretari general de l’OTAN, l’holandés Joseph Antoine Marie Hubert Luns (Rotterdam, 1911-2002), afirmà que si es feia un referèndum, Espanya se n’aniria de l’organització militar occidental. Sense gens vergonya llança idees, com que el resultat podria dependre de quina pregunta es plantejarà. De fet ell proposà que fora: “Volen vostés unir-se a una Aliança Atlàntica esplèndida, en la qual Espanya sempre sobreviurà en temps de guerra, o prefereixen abandonar-la?”
El 3 de juny eixiren als carrers 500.000 ciutadans a Madrid, entre ells el batle Enrique Tierno Galván (Madrid, 1918-1986) sota el lema "Referèndum clar i ja, per la sortida de l'OTAN; desmantellament de les bases americanes". L’havia convocat la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes. Hi assistiren membres del grup més esquerrà del PSOE, d’Esquerra Socialista, com Pablo Castellano Cardalliaguet (Madrid, 1934) i Carlos López Riaño (Tuimil, 1940), a més d’intel·lectuals com el poeta Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa María, 1902-1999) o el filòsof Francisco Javier Sádaba Garay (Portugalete, 1940).
La pressió internacional perquè restarem dins de l’organització militar occidental continuà, no els preocupava gens dissimular les seues ingerències en els assumptes interns espanyols. L’11 de setembre una reunió dels ministres d’afers estrangers de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) afirmaren que desbloquejaven les negociacions per accedir al club europeu gràcies a es garantia la continuïtat en l’OTAN. El 16 de novembre el ministre d’agricultura d’Alemanya vinculava l’accés a la CEE a seguir dins la NATO.
El 28 d’octubre el diari EL PAÍS va fer públics sondejos d’opinió que asseguraven que el 52% dels espanyols estaven en contra l’Aliança Atlàntica i el 70% rebutjaven les bases militar nord-americanes al nostre territori. El suport del govern socialista a l’OTAN els desgastava en reduir-se al 36% la intenció de vot, enfront al 46% que obtingueren en guanyar les eleccions de 1982.
El ministre socialista Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943) pressionà a l’executiva del Partit Socialista de Catalunya (PSC) perquè no aprovaren una resolució en contra l’OTAN al IV Congrés del PSC.
 |
| Manuel Antonio Torre Iglesias |
El 3 de desembre es va convocar una altra concentració per a exigir un
referèndum. El dia abans RTVE havia d’emetre l’espai “Usted, por ejemplo” dirigit per
Manuel Antonio Torre Iglesias (Pontedeume, 1940), incloïa un reportatge
sobre les manifestacions contràries a l’OTAN,
però en l’últim decidiren censurar-lo i no emetre’l.
El govern socialista presentà per sorpresa la Llei d’Objecció de Consciència (LOC),
el dia dels sants innocents. El Moviment
d’Objecció de Consciència (MOC) va convécer al Defensor del Poble perquè presentarà un recurs
d’inconstitucionalitat, gràcies a això aconseguiren ajornar l’entrada en vigor
de la norma, mentre continuaven defensant la desobediència civil col·lectiva.
Entre els aspectes de legalitat dubtosa de la LOC destacava que s’havia de crear un tribunal per a jutjar la
consciència dels objectors, el CNOC.
A més se li donava potestat per a posar penes de presó d’entre dos anys, quatre
mesos i un dia fins a un màxim de sis anys de presó.
Es va formar el primer Col·lectiu
Mili KK a Barcelona i ben prompte
es va estendre per tot l`estat, foren la vessant més combativa dels antimilitaristes perquè defensaren la insubmissió
total.
El ministre espanyol d’afers estrangers, Fernando Morán López (Avilés, 1926-2020) va fer públic que el país
continuaria dins de l’OTAN
independentment de l’entrada a la CEE. El
president del govern defensava que pertànyer a l’organització militar occidental
era un factor d’estabilitat per al país. El 16 de desembre Felipe González Márquez (Dos Hermanas, 1942)
aconseguí mantenir el
control del partit al 30 Congrés del
PSOE i aprovaren defensar la continuïtat dins del pacte atlàntic.
A
la Casa Verda funcionava el Grup per la Pau i el Desarmament.
 |
| Collage RMiB |
CRÒNICA DE 1984
La
severa reconversió industrial que hagué de fer l'estat per a poder aspirar a
entrar a la Comunitat Europea va obligar al tancament de tota la siderúrgia
del Camp de Morvedre. Els arrossars i resta de terres de conreu que
s'havien expropiat per a l’ampliació, quedaren erms. Amb les pluges,
l'aiguamoll tornà a ressorgir i la vegetació de marjal anà estenent-se per
damunt de les escòries de metall que s'havien llançat per assecar la Marjal
dels Moros.
El mes de gener dimitiren l'alcalde
de Sagunt i disset regidors, d’un total de vint-i-cinc, per protestar
contra el tancament definitiu dels Alts Forns del Mediterrani (AHM). En febrer la direcció de l’empresa
ordenà el tancament de l’alt forn 2 i l’acomiadament de 777 treballadors.
L’endemà els treballadors es negaren a l’aturada del forn, l’empresa respongué
paralitzant els subministraments i els treballadors respongueren convocant una
vaga. Acomiadaren a 230 obrers per no acatar l’ordre de tancament. Després de
dures negociacions, els representants sindicals acceptaren l’aturada del forn a
canvi de la readmissió dels que havien acomiadat. El 29 de març, la direcció
destituí al president d’AHM per haver
anul·lat els despatxaments sense obtenir contraprestacions. Finalment el 5
d’abril arribaren un acord per al tancament pactat a canvi de garantir que els
treballadors afectats serien recol·locats. El tancament total es va anunciar el
5 d’octubre.
 |
| Collage RMiB |
En febrer el diari MEDITERRÁNEO
de Castelló començà a parlar d'una
estranya malaltia que afectava els boscos dels
Ports, als termes de Morella,
Cinctorres, Castellfort, Portell de Morella i Sorita. Havien detectat la proliferació d’un fong paràsit Cenangyum ferruginosum, que prosperava
als pins, cremant les acícules entre finals d'hivern i principi de la
primavera. Els tècnics de l’ICONA estaven
convençuts que la causa eren les emissions de la Central Tèrmica d’Andorra, propietat de l’Institut Nacional d’Indústria (INI). La mala qualitat dels
carbons que cremava provocaven pluja àcida que debilitava als arbres i no
podien defensar-se dels atacs del fong. El governador civil de Castelló, Joaquín Azagra Ros (Paterna, 1949), defensava que segons la Direcció General de Medi Ambient el
fong s’havia estés a causa de la sequera, però que els lignits amb un 10% de
sofre que cremava la tèrmica podrien estar agreujant el problema dels fongs. El
batle de Morella, Francisco Blasco Orti (1921-2003), es
queixava que al seu terme haurien de talar entre 10 i 12.000 m³ de fusta.
El mes de febrer el senador José
María Escuín Monfort (Atzeneta del Maestrat, 1937-2000), del Partit
Popular, va presentar una proposició de Llei per a declarar el Parc Marítim Terrestre de les Illes Columbretes.
Els llauradors estaven assecant les marjals
de la Safor, bombant aigua a la mar, tot mentre s’aterrava bona part de la marjal de Xeresa-Xeraco per
transformar-la en camps de conreu i vora mar es construïen urbanitzacions
turístiques.
A Alacant
isqué al carrer una revista ecologista i pacifista, anomenada LA OCA.
L’administració central va
transferir les competències administratives per a la conservació de la natura
al País Valencià mitjançant el Reial decret 2365/1984, de 8 de febrer.
A l’embassament de Beniarrés aparegueren
tones de peixos morts per la contaminació.
El 30 d’octubre moriren nou persones i vint resultaren ferides en xocar dos
trens de FEVE a la Vila Joiosa.
Les
autoritats intentaren tancar l’emissora ecologista Ràdio Puça.
L’Associació de
Veïns el Far del Grau de Castelló
denunciaven que la factoria d’Explosivos
Rio Tinto (ERT) continuava descarregant amoníac a pesar de
tindre una sentència del Tribunal Suprem que prohibia fer-ho mitjançant
unes arquetes de conducció de fluids. Eixe any havien descarrilat dos trens que
eixien de la factoria carregats d’amoníac, quan anaven cap a les factories de
PROQUIMED i PETROMED.
 |
| Collage RMiB |
On
abans hi havia un magatzem de creïlles arribà la modernitat a València
amb l’obertura de l’Auditori Pacha València, el 23 de desembre de 1983.
Els promotors foren Napoleón Beltrán, Rangel Beltrán, Jeff Teysandier, Pichi
Ferris i Vicente Mañó. Les instal·lacions contenien dues sales, la
més gran era l’Aditorium i en el primer pis hi havia una altra més
xicoteta, la sala Garage. En ella s’estrenaren molts grups que
començaven i que amb pas del temps es farien molt importants. El 7 de gener
oferiren el primer concert i triaren a Alaska i Dinarama amb Mc. Namara i Pedro Almodóvar,
el mes de febrer actuà The Psychedelic Furs i en març Depeche
Mode. En 1988 canviaren la marca de Pacha per Arena. La sala
de concerts hagué de tancar definitivament en 1999.
CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL
El mes de gener es va detectar per casualitat un camió que estava greument
contaminat per radioactivitat en passar prop del laboratori de Los Álamos, als Estats Units. El transport duia una font de Cobalt-60 procedent
d’una unitat de radioteràpia d’un hospital de privat de Ciudad Juárez, a Mèxic.
El diari EL PAÍS anunciava en una de
les notes de la portada del 21 de juliol, que a una central nuclear britànica
s’havien produït fuites que havien multiplicat els casos de leucèmia als
voltants.
El mateix mes a Estocolm es va
fer la Conferència de Desarmament en
Europa (CDE), en eixe moment era l’únic fòrum internacional en el qual
participaven les dues superpotències, en haver-se paralitzat les que es feien a
Ginebra per intentar reduir les
armes nuclears d’abast mitjà (INF) i la que tractava els míssils
intercontinentals (START). Els Nord-americans desplegaven en Europa míssils de
creuer i els Pershing 2 mentre els
soviètics muntaven els SS-20. El 21
de març un submarí nuclear soviètic xocà amb un portaavions nord-americà al mar del Japó.
El 24 de febrer s'anuncià que el contracte programa pactat entre el govern
socialista i RENFE contemplava el
tancament de 3.055 quilòmetres de vies, l'equivalent a un 22,5% de la xarxa
nacional de ferrocarril. Defensaven aquesta estratègia per a mantenir l'equilibri
regional, en realitat intentaven reduir les copioses pèrdues tancant les línies
amb menys passatgers. Aquesta decisió condemnava de mort a les comarques rurals
de l'interior peninsular, les que anys després serien s'anomenarien "l'Espanya buidada".
El 29 de març el govern del PSOE
decretà la moratòria nuclear, anuncià que paralitzava les obres de construcció
de les centrals de Lemóniz, Valdecaballeros I i II
i el segon grup de Trillo. Per a
compensar a les empreses propietàries ficaren impostos al consum elèctric. El 10
de desembre de 1983, a la Ribera d’Ebre
entrà en funcionament la central nuclear
Ascó I. Pocs dies després, el 30 de gener, esclatà un alternador per una
fuita d’hidrogen, provocant dos ferits lleus, segons fonts oficials. Les
instal·lacions de Lemóniz estaven
pràcticament acabades i romanen sense ús des d’aleshores. El govern d’Euskadi ha considerat diferents
possibilitats per a les seues instal·lacions, des de convertir-les en una
central de cicle combinat, fins a fer algun tipus de parc temàtic.
El 26 d’agost xocà un transbordador alemany amb el vaixell francés Mont-Louis, que naufragà prop d’Ostende (Bèlgica). Duia a la ciutat
soviètica de Riga 450 tones d’hexafluorur
d’urani en 30 contenidors.
L’11 de setembre un incendi forestal a l’illa de la Gomera provocà la mort de vint persones entre les quals estava el
governador civil de Tenerife, Francisco Javier Alfonso Carrillo (Puerto
de la Cruz, 1948-1984), catorze més quedaren greument cremades. Es cremaren
900 hectàrees de matolls en un incendi que no semblava especialment greu, però
un canvi sobtat del vent provocà una gran bola de foc que pujà pel barranc de
la Laja i cremà al grup que estava
vigilant l’evolució del foc, des de la carretera en la part alta del barranc.
La matinada del 3 de desembre a la vila de Bhopal, Índia, es va produir una fuita d'isocianat de metil en una fàbrica de pesticides agrícoles de l'empresa nord-americana UNION CARBIDE CORPORATION, que estava al mig d’un populós barri de barraques, quelcom prohibit per les lleis. Les causes no estan clares del tot, pareix que en tasques de neteja amb aigua a pressió arrossegaren cristalls de clorur sòdic que entraren en contacte amb el gas emmagatzemat i es va produir una reacció en cadena que va alliberar 42 tones d'isocianat de metil (MIC). És un compost orgànic, un gas molt tòxic i irritant, perjudicial per a la salut humana.
Un núvol de gasos va recórrer la ciutat i en les primeres 72 hores moriren
12.000 persones, finalment les autoritats comptabilitzaren 25.000 morts. Els
efectes d’inhalar el gas més diluït provocaren malalties a mig milió de
ciutadans: ceguesa, dificultats respiratòries, tumors, paràlisi cerebral, trastorns
neurològics i deformacions. Trenta-set anys després encara hi havia milers de
persones afectades i continuen naixent xiquets amb malformacions. Les xiquetes
no menstruen fins als divuit anys i les dones arriben a la menopausa als
trenta.
 |
| Collage RMiB |
El 2010 un tribunal indi condemnà vuit directius de l’empresa a dos anys
presó i a pagar uns 11.000 dòlars cadascú, era l’equivalent a un salari mensual
d’un gerent, cap d’ells entrà al presidi. L’empresa pagà 470 milions de dòlars
d'indemnització, part de les quals se'l va quedar el govern indi i abandonà
unes instal·lacions que estaven plenes de tota mena de residus tòxics. Les
restes de la factoria encara hui s’alcen al mig del barri, mentre l’aigua
continua enverinada, els animals domèstics moren aviat i no hi ha cap ocell.
Eixe mateix mes la diputada verda alemanya Petra Kelly (Günzburg, 1947-1992)
va afirmar en una sessió al parlament del seu país que Felipe González havia acceptat unir l’entrada a la CEE amb la continuïtat a l’OTAN, a més s’hauria compromés a
autoritzar l’emmagatzemament de bombes de neutrons a les bases que tenien els
nord-americans a Espanya.
PUBLICACIONS
Joan Martínez Alier
(Barcelona, 1939) és un
economista catedràtic emèrit de la UAB
i cofundador de l’Institut de Ciència i
Tecnologia Ambientals. Aquest any publicà el llibre “L'ecologisme i l'economia. Història d'unes relacions amagades”
(1984) editat per Llibres a l’Abast 62. Es tracta d’una història clàssica de crítica ecològica a la ciència econòmica, escrit des de
l’òptica d’un militant ecologista
d’esquerres, però sense renunciar en cap moment al rigorós mètode científic. Fa una anàlisi de
l’etapa inicial de l’Economia Ecològica,
caracteritzada pel descobriment dels límits
físics i ecològics del creixement i
per la crítica global al model de desenvolupament industrial. Després analitza
l’evolució cap a una segona etapa, basada en una exploració cada cop més
sistemàtica dels fluxos d'energia i de materials del sistema econòmic i la seua estreta interrelació amb les ciències socials.
 |
| EJAtlas |
Alier també és autor del EJAtlas (www.ejatlas.org), un mapa en línia que
recull tots els conflictes ambientals al llarg de la història, dividits en
categories; aigua, energia nuclear, mineria, combustibles fòssils, extracció de
biomassa, residus, infraestructures, indústries, conservació de la
biodiversitat i turisme, compta amb més de 3.200 casos documentats. És membre
fundador de la Societat Internacional d'Economia
Ecològica i de l'Associació Europea d'Economia Ambiental.
El mes de novembre va publicar-se el primer volum de l'enciclopèdia "Història Natural dels Països Catalans"
dirigida pel Dr. Ramon Folch i
editada per Enciclopèdia Catalana S.A.
A Alacant
isqué al carrer una revista ecologista i pacifista, anomenada LA OCA.
A
Castelló, Rafael Pardo Gutiérrez va publicar “Las aves del naranjal de
la provincia de Castellón”, de l’Editorial Confederació Espanyola de les Caixes
d’Estalvis. El pròleg estigué a càrrec de Daniel Gozalbo Bellés (Costur,
1948), cap del Servei Territorial d’Educació de la Generalitat.
Fonts i referències:
Artemio Precioso:
https://www.miciudadreal.es/2017/09/08/artemio-precioso-ugarte/
Diari Mediterráneo:
https://prensahistorica.mcu.es/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=7297&anyo=1984
Música i pel·lícula recomanades:
 |
| Los santos inocentes (1984) Mario Camús |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada