Passa al contingut principal

Any 1984

 


NATURALISTES

Aquest any hi hagué un salt qualitatiu i quantitatiu respecte dels naturalistes valencians, s’havien fet grans i es van generalitzar per bona part del país.

Als cursos d'anelladors l’Estació Ornitològica de l’Albufera (EOA) impartien classes entre altres Lluís Pechuán Albiñana i Antoni Mira Franco. Entre els alumnes estaven José Ignacio i el seu germà Bosco Dies Jambrino, Pedro Martínez, Raúl Martínez i José Antonio Peris Lozano. Començaren anellant al mateix centre, a la marjal de Xeresa i a la marjal dels Moros. L’anellament científic d’aus a l’estat espanyol s’havia fet gran en arribar al primer milió d’aus marcades.




El mes de juny es va celebrar a l’EOA la VII Assemblea General de la Coordinadora per a la Defensa de les Aus i el seu Hàbitat (CODA), organitzada per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-EOA) amb Antoni Mira Franco i pel grup valencià AGRÓ amb Víctor Navarro Matheu (1953). Hi assistiren representants de més de quaranta grups estatals, entre els quals hi havia uns altres grups valencians, com el Grup Naturalista Torrevella, la Colla Ecologista de Castelló, el Centre Excursionista de València, el GER de Castelló i el  Grup d’Estudi i Defensa de la Naturalesa de Santa Pola (l’Alguer).

En les eleccions per dirigir la coordinadora, inesperadament es va presentar una candidatura alternativa i això va provocarà un greu enfrontament entre dues tendències. D’una part estava SEO que fins aleshores controlava la direcció, era més conservadora i partidària de pactar amb l’administració, al seu capdavant estaven Joaquín Araújo Ponciano (Madrid, 1947) i Imre de Boroviczény. La llista alternativa estava encapçalada per Javier Sáez i Benigno Varillas Suárez (Tudela, 1953), director de la revista QUERCUS. Representaven organitzacions que volien ser més radicals en la defensa de les aus enfront del poder i propugnaven la necessitat d’una descentralització. , En les votacions guanyà la llista oficialista de SEO que anomenà a Eduardo de Juana en substitució d’Araujo, mentre Irme continuava com a secretari.




AGRÓ anuncià al seu butlletí la intenció de fer un Atles Ornitològic de Castelló i València, que després quedà reduït a la província de València. El van coordinar Rafa Pardo Gutiérrez, J. Antonio Gómez, Vicent Urios Moliner, Juan Jiménez Pérez, José Ignacio Lacomba Andueza i Ramón Dolz. També realitzaren censos de làrids i limícoles a Castelló i València. Obtingueren molt ressò en la premsa quan denunciaren que al mercat de la plaça Redona de València es venien amb tota impunitat animals d’espècies protegides.




Començà trajectòria el grup GALA Anillamiento del Limonero Alicantino amb naturalistes que anys després serien molt coneguts en l’ornitologia valenciana, com Germán Manuel López Iborra, Toni Zaragozí Llenes, Helmut Doepfer, Francisco Galán, Juan Antonio Gómez, Luis Albentosa Ferrer, Fernando González, Martín López o José Antonio Martínez Climent (Alacant, 1965).


El GER-Valencia va presentar al IV Congrés Internacional sobre Rapinyaires Mediterranis a CerdenyaRecensement, distribution et reproduction de l’Aigle Royale (AC) et de l’Aigle de Bonelli (Hf) dans la Province de Valencia (Espagne)”. Publicaren Estudio del águila real y águila perdicera en la provincia de Valencia: densidad, distribución y segregación ecológica (1983-184)” editat per la Secretaria d’Agricultura (CO.DE.NA.) de la Diputació Provincial de València. El GER-Castelló feren l’informeAgresiones y medidas de protección en las poblaciones de rapaces en la provincia de Castellónsignat per Errando, E., Agueras, M., Bort, J. L.

A Elx inauguraren el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre “Teodoro Roa”, en honor al càmera Teodoro Roa García (Sant Sebastià, 1943-1980) que acompanyava a Félix Rodríguez de la Fuente (Poza de la Sal, 1928-1980) en el fatal accident que tingueren a Alaska.

El mes de gener un grup de biòlegs formaren l’Associació Biològica Mediterrània, a València.

L’associació naturalista segoviana DURATON presentà als jutjats la primera denúncia per la col·locació d’esquers enverinats amb estricnina. Aquest exercici estava al capdavant de l’ICONA el naturalista Cosme Morillo Fernández (Ceuta, 1940) que rebutjava sistemàticament totes les sol·licituds de permisos per enverinar predadors als vedats de caça.

El mes de desembre es reuniren a Borriana l’Agrupació AbBorrianenca, el Grup Ecologista Amics del Poble, el Centre Borrianenc d’Excursionisme i la Colla Ecologista de Castelló per a demanar la protecció del tram final del riu Millars.



A Castelló hi havia l’Associació Columbretes que entres altres campanyes es dedicaven a anellar a les illes, en 1983 marcaren 3.000 ocells, estava encapçalada pel professor Mira. La Colla Naturalista Larus del Grau de Castelló feia campanyes de repoblació plantant glans d’alzina al Desert de les Palmes.




 

ECOLOGISTES

Del 19 al 22 d’abril es va reunir la Coordinadora Assembleària del Moviment Ecologista (CAME) a la localitat de Genicera on assistiren una trentena de grups de tot l’estat. Del País Valencià anaren el Grup Ecologista d’Alginet, la Colla Ecologista de Castelló, Acció Ecologista i el Centre d’Estudis Ecològics i del Medi Ambient (CEEMA) que l’acabaven de crear aquest mateix any, entre altres fundadors estava el polític verd Carles Arnal Ibáñez (Vila-real, 1957). Tractaren temes de política forestal, degradació del litoral, ordenació territorial i vida alternativa. Decidiren abandonar el Comité Ministerial de MOPU (CIMA) per la nul·la política mediambiental del PSOE i com a protesta contra el Programa Energètic Nacional.

A la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN) estaven adherits els següents grups valencians: Grupo Naturalista de Guardamar del Segura, Acció Ecologista, la Colla Ecologista de Castelló, el Fons de Documentació del Medi Ambient València, el Col·lectiu Ecologista «La Rosella» de Torrent, el Grup Ecologista Llibertari GEL, l'Associació Ecologista «Ítaca», el Grupo Ecologista de Requena i el Centre d'Estudis i Activitats del Medi Ambient CEAMA.

Davant la imminent inauguració de la Nuclear de Cofrents hi hagué intenses campanyes informatives dels ecologistes per a intentar ampliar l’oposició. Acció Ecologista, la Taula Antinuclear i Ecologista de la Ribera i la Unió de Llauradors i Ramaders celebraren reunions amb llauradors per a explicar-los les conseqüències de la nuclear per a la Ribera Alta, a Bunyol i a Navarrés.

Diversos col·lectius ecologistes que crearen la Xarxa de Contactes Ecologistes per a coordinar les accions. El 18 de maig es va fer una manifestació a València per a exigir la celebració d’un referèndum clar sobre la pertinença a l’OTAN i el desmantellament de les bases militars Nord-americanes.




A la Casa Verda es reunien diversos grups com Acció Ecologista, AGRÓ, Radio Puça i la Colla Cicloecologista la Lluna Plena. Per a facilitar el contacte entre ells decidiren llançar un butlletí conjunt que batejaren amb el nom de l’espai que compartien. El mes de setembre organitzaren la V Volta Antinuclear Bici-ecologista al País Valencià.




La central nuclear de Cofrents va obtenir llicència d’activitat i comença a operar el 14 d’octubre. Durant la primavera realitzaren un simulacre d’accident, era un dels requisits previs a la seua posada en marxa, immediatament després començaren la càrrega de combustible al reactor. La seua vida útil devia haver finalitzat en 2011, però el govern ha ampliat diverses voltes l’autorització per al seu funcionament.

El Centre d'Estudis i Activitats del Medi Ambient (CEAMA), Acció Ecologista i  Agró impulsaren la creació d’una Coordinadora per la Defensa del Bosc. Fins a 1990 sota eixes sigles es reuniren per tot arreu del país bona part dels ecologistes autòctons. Fou el punt de trobada on es refugiaren molts activistes orfes d'un Moviment Antinuclear que decaigué molt després de la decepció que significà la inauguració de la nuclear de Cofrents. Es reunien cada tres mesos en la seu d’un dels grups que la formaven i això va permetre estretir llaços entre diferents grups i localitats.

A diferència del que ocorria en altres nacions de l'estat, a casa nostra va ser impossible la creació d'un gran grup Ecologista que unirà tot el país, i això que teníem l’eixample de què havien fet els nostres veïns pròxims, com el GOB a les illes Balears o ANSE a terres murcianes. Els valencians no ho aconseguirem, ben segur que hi hagué moltes raons, però influí molt la manca de vertebració nacional que provocà tenir un país allargat, amb un gran forat negre al centre, com és València, així com tindre dues llengües i orígens diversos.

Les comarques del nord tradicionalment han viscut tancades en si mateixes com si foren viles gal·les envoltades de campaments romans, tot i que si sabien coordinar-se dins l'àmbit castellonenc. A les comarques al sud la forta implantació castellà i murciana havia aconseguit soterrar les arrels catalanoparlants, això afavorí un cert menyspreu de tot el que els vingué del nord. Provocà una altra partició entre les comarques interiors i les del sud, la muntanya central hagué de tancar-se en si mateixa per a defendre’s la seua identitat, en sentir-se envoltada per alacantins i valencians aliens. Per si no n'hi hagués prou, cal afegir que aparegueren incompatibilitats personals entre els diferents lideratges, a més de diferències ideològiques entre grups més anarquistes front altres de caràcter més ecosocialista.


Imatge de Greenpeace


Es va legalitzar la delegació espanyola del grup ecologista internacional Greenpeace. L’encapçalaren Xavier Pastor (Palma, 1950) que venia del GOB, Remi Parmentier (1955), Manuel Rivas (A Coruña, 1957) i Benigno Varillas Suárez (Tudela, 1953). Acció Ecologista AGRÓ aportà al grup internacional dirigents com Jordi Bigues i Balcells (Barcelona, 1954), William Colom Montero o Joan Antoni Llinares Gómez (Alzira, 1953). Han participat activament en les campanyes pel tancament de la nuclear de Sorita, la prohibició de les xarxes de deriva, la prohibició de les mines antipersones, les bombes de raïm i la demolició de l’hotel il·legal de l’Algarrobico.


Artemio, Comandant de la 206 Brigada Mixta, (1939)


Un dels fundadors de la secció espanyola de Greenpeace amb una major experiència mediambientalista va ser Artemio Precioso Ugarte (Hellín, 1917-2007). Aquest economista fou un dels pioners de l'ecologisme. Després de la Guerra Civil es va  exiliar a Rússia, però hagué de fugir de l'estalinisme i es va refugiar a Txecoslovàquia. Allí va obtenir la càtedra de Macroeconomia en la Universitat de Praga. Una volta pogué tornar a Espanya, fundà el Centre d'Estudis Socioecològics on va formar a molts joves en l'economia ecològica.

El biòleg Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004) va obtenir el Premi Nacional de Ciència Ramón i Cajal que tenia una dotació de deu milions de pessetes. A més de reconéixer la vàlua de Margalef fou un gran impuls per a una ciència nova, l’Ecologia.


 

PACIFISTES I OBJECTORS

Dins de la Campanya per la Pau i el Desarmament el 20 de maig es va fer una gran cadena humana a Barcelona, hi anaren cent mil ciutadans per a demanar al govern del PSOE la convocatòria d’un referèndum clar i sense paranys sobre la continuïtat dins de l’OTAN. Eixe mateix dia hi hagué altres concentracions a la resta de l’estat.

El 23 de maig la premsa madrilenya afirmava que el PSOE es plantejava encetar una campanya interna a favor la permanència d’Espanya dins de l’OTAN. Començava el gir de 180° que els dugué d’oposar-se a l’entrada a defensar continuar-ne dins. L’endemà el secretari general del sindicat aliat dels socialistes, la UGT, anuncià que ells continuaven estant en contra de l’OTAN i també el va fer l’alcalde de Madrid.

El 30 de maig començava la pressió internacional, en aquest cas obri foc el secretari general de l’OTAN, l’holandés Joseph Antoine Marie Hubert Luns (Rotterdam, 1911-2002), afirmà que si es feia un referèndum, Espanya se n’aniria de l’organització militar occidental. Sense gens vergonya llança idees, com que el resultat podria dependre de quina pregunta es plantejarà. De fet ell proposà que fora: “Volen vostés unir-se a una Aliança Atlàntica esplèndida, en la qual Espanya sempre sobreviurà en temps de guerra, o prefereixen abandonar-la?”



El 3 de juny eixiren als carrers 500.000 ciutadans a Madrid, entre ells el batle Enrique Tierno Galván (Madrid, 1918-1986) sota el lema "Referèndum clar i ja, per la sortida de l'OTAN; desmantellament de les bases americanes". L’havia convocat la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Pacifistes. Hi assistiren membres del grup més esquerrà del PSOE,  d’Esquerra Socialista, com Pablo Castellano Cardalliaguet (Madrid, 1934) i Carlos López Riaño (Tuimil, 1940), a més d’intel·lectuals com el poeta Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa María, 1902-1999) o el filòsof Francisco Javier Sádaba Garay (Portugalete, 1940).



La pressió internacional perquè restarem dins de l’organització militar occidental continuà, no els preocupava gens dissimular les seues ingerències en els assumptes interns espanyols. L’11 de setembre una reunió dels ministres d’afers estrangers de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) afirmaren que desbloquejaven les negociacions per accedir al club europeu gràcies a es garantia la continuïtat en l’OTAN. El 16 de novembre el ministre d’agricultura d’Alemanya vinculava l’accés a la CEE a seguir dins la NATO.



El 28 d’octubre el diari EL PAÍS va fer públics sondejos d’opinió que asseguraven que el 52% dels espanyols estaven en contra l’Aliança Atlàntica i el 70% rebutjaven les bases militar nord-americanes al nostre territori. El suport del govern socialista a l’OTAN els desgastava en reduir-se al 36% la intenció de vot, enfront al 46% que obtingueren en guanyar les eleccions de 1982.

El mes de novembre el govern anuncià les noves normes d’accés al servei militar, retallaven la durada de la mili a dotze mesos a partir de 1987. Baixaven l’edat de reclutament a dinou anys, a partir de 1988. En complir de-set anys els joves haurien d’allistar-se als ajuntaments i els sortejarien l’any següent. Creien que abaixant l’edat de la crida a files aconseguirien reduir la quantitat d’objeccions de consciència.


El ministre socialista Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943) pressionà a l’executiva del Partit Socialista de Catalunya (PSC) perquè no aprovaren una resolució en contra l’OTAN al IV Congrés del PSC.

Manuel Antonio Torre Iglesias


El 3 de desembre es va convocar una altra concentració per a exigir un referèndum. El dia abans RTVE havia d’emetre l’espai “Usted, por ejemplo” dirigit per Manuel Antonio Torre Iglesias (Pontedeume, 1940), incloïa un reportatge sobre les manifestacions contràries a l’OTAN, però en l’últim decidiren censurar-lo i no emetre’l.




El govern socialista presentà per sorpresa la Llei d’Objecció de Consciència (LOC), el dia dels sants innocents. El Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) va convécer al Defensor del Poble perquè presentarà un recurs d’inconstitucionalitat, gràcies a això aconseguiren ajornar l’entrada en vigor de la norma, mentre continuaven defensant la desobediència civil col·lectiva. Entre els aspectes de legalitat dubtosa de la LOC destacava que s’havia de crear un tribunal per a jutjar la consciència dels objectors, el CNOC. A més se li donava potestat per a posar penes de presó d’entre dos anys, quatre mesos i un dia fins a un màxim de sis anys de presó.




Es va formar el primer Col·lectiu Mili KK a Barcelona i ben prompte es va estendre per tot l`estat, foren la vessant més combativa dels antimilitaristes perquè defensaren la insubmissió total.

El ministre espanyol d’afers estrangers, Fernando Morán López (Avilés, 1926-2020) va fer públic que el país continuaria dins de l’OTAN independentment de l’entrada a la CEE. El president del govern defensava que pertànyer a l’organització militar occidental era un factor d’estabilitat per al país. El 16 de desembre Felipe González Márquez (Dos Hermanas, 1942) aconseguí mantenir el control del partit al 30 Congrés del PSOE i aprovaren defensar la continuïtat dins del pacte atlàntic.

A la Casa Verda funcionava el Grup per la Pau i el Desarmament.



 

CRÒNICA DE 1984

El mes de gener dimitiren l'alcalde de Sagunt i disset regidors, d’un total de vint-i-cinc, per protestar contra el tancament definitiu dels Alts Forns del Mediterrani (AHM). En febrer la direcció de l’empresa ordenà el tancament de l’alt forn 2 i l’acomiadament de 777 treballadors. L’endemà els treballadors es negaren a l’aturada del forn, l’empresa respongué paralitzant els subministraments i els treballadors respongueren convocant una vaga. Acomiadaren a 230 obrers per no acatar l’ordre de tancament. Després de dures negociacions, els representants sindicals acceptaren l’aturada del forn a canvi de la readmissió dels que havien acomiadat. El 29 de març, la direcció destituí al president d’AHM per haver anul·lat els despatxaments sense obtenir contraprestacions. Finalment el 5 d’abril arribaren un acord per al tancament pactat a canvi de garantir que els treballadors afectats serien recol·locats. El tancament total es va anunciar el 5 d’octubre.




En febrer el diari MEDITERRÁNEO de Castelló començà a parlar d'una estranya malaltia que afectava els boscos dels Ports, als termes de Morella, Cinctorres, Castellfort, Portell de Morella i Sorita. Havien detectat la proliferació d’un fong paràsit Cenangyum ferruginosum, que prosperava als pins, cremant les acícules entre finals d'hivern i principi de la primavera. Els tècnics de l’ICONA estaven convençuts que la causa eren les emissions de la Central Tèrmica d’Andorra, propietat de l’Institut Nacional d’Indústria (INI). La mala qualitat dels carbons que cremava provocaven pluja àcida que debilitava als arbres i no podien defensar-se dels atacs del fong. El governador civil de Castelló, Joaquín Azagra Ros (Paterna, 1949), defensava que segons la Direcció General de Medi Ambient el fong s’havia estés a causa de la sequera, però que els lignits amb un 10% de sofre que cremava la tèrmica podrien estar agreujant el problema dels fongs. El batle de Morella, Francisco Blasco Orti (1921-2003), es queixava que al seu terme haurien de talar entre 10 i 12.000 m³ de fusta.




El mes de febrer el senador José María Escuín Monfort (Atzeneta del Maestrat, 1937-2000),  del Partit Popular, va presentar una proposició de Llei per a declarar el Parc Marítim Terrestre de les Illes Columbretes.

Els llauradors estaven assecant les marjals de la Safor, bombant aigua a la mar, tot mentre s’aterrava bona part de la marjal de Xeresa-Xeraco per transformar-la en camps de conreu i vora mar es construïen urbanitzacions turístiques. 

A Alacant isqué al carrer una revista ecologista i pacifista, anomenada LA OCA.

L’administració central va transferir les competències administratives per a la conservació de la natura al País Valencià mitjançant el Reial decret 2365/1984, de 8 de febrer.

A l’embassament de Beniarrés aparegueren tones de peixos morts per la contaminació.

El 30 d’octubre moriren nou persones i vint resultaren ferides en xocar dos trens de FEVE a la Vila Joiosa.

Les autoritats intentaren tancar l’emissora ecologista Ràdio Puça.




L’Associació de Veïns el Far del Grau de Castelló denunciaven que la factoria d’Explosivos Rio Tinto (ERT) continuava descarregant amoníac a pesar de tindre una sentència del Tribunal Suprem que prohibia fer-ho mitjançant unes arquetes de conducció de fluids. Eixe any havien descarrilat dos trens que eixien de la factoria carregats d’amoníac, quan anaven cap a les factories de PROQUIMED i PETROMED.




On abans hi havia un magatzem de creïlles arribà la modernitat a València amb l’obertura de l’Auditori Pacha València, el 23 de desembre de 1983. Els promotors foren Napoleón Beltrán, Rangel Beltrán, Jeff Teysandier, Pichi Ferris i Vicente Mañó. Les instal·lacions contenien dues sales, la més gran era l’Aditorium i en el primer pis hi havia una altra més xicoteta, la sala Garage. En ella s’estrenaren molts grups que començaven i que amb pas del temps es farien molt importants. El 7 de gener oferiren el primer concert i triaren a Alaska i  Dinarama amb Mc. Namara i Pedro Almodóvar, el mes de febrer actuà The Psychedelic Furs i en març Depeche Mode. En 1988 canviaren la marca de Pacha per Arena. La sala de concerts hagué de tancar definitivament en 1999.


 

CRÒNICA ESTATAL I INTERNACIONAL

El mes de gener es va detectar per casualitat un camió que estava greument contaminat per radioactivitat en passar prop del laboratori de Los Álamos, als Estats Units. El transport duia una font de Cobalt-60 procedent d’una unitat de radioteràpia d’un hospital de privat de Ciudad Juárez, a Mèxic. El diari EL PAÍS anunciava en una de les notes de la portada del 21 de juliol, que a una central nuclear britànica s’havien produït fuites que havien multiplicat els casos de leucèmia als voltants.

El mateix mes a Estocolm es va fer la Conferència de Desarmament en Europa (CDE), en eixe moment era l’únic fòrum internacional en el qual participaven les dues superpotències, en haver-se paralitzat les que es feien a Ginebra per intentar reduir les armes nuclears d’abast mitjà (INF) i la que tractava els míssils intercontinentals (START). Els Nord-americans desplegaven en Europa míssils de creuer i els Pershing 2 mentre els soviètics muntaven els SS-20. El 21 de març un submarí nuclear soviètic xocà amb un portaavions nord-americà al mar del Japó.


El 24 de febrer s’anuncià que el contracte programa pactat entre el govern socialista i RENFE que contemplava el tancament de 3.055 quilòmetres de vies, l’equivalent a un 22,5% de la xarxa nacional de ferrocarril. Defensaven que estratègica respecte de l’equilibri regional, en realitat intentaven reduir les copioses pèrdues. Aquesta decisió condemnava a les comarques rurals de l’interior, les que anys després serien “l’Espanya buidada”.

El 29 de març el govern del PSOE decretà la moratòria nuclear, anuncià que paralitzava les obres de construcció de  les centrals de Lemóniz, Valdecaballeros I i II i el segon grup de Trillo. Per a compensar a les empreses propietàries ficaren impostos al consum elèctric. El 10 de desembre de 1983, a la Ribera d’Ebre entrà en funcionament la central nuclear Ascó I. Pocs dies després, el 30 de gener, esclatà un alternador per una fuita d’hidrogen, provocant dos ferits lleus, segons fonts oficials. Les instal·lacions de Lemóniz estaven pràcticament acabades i romanen sense ús des d’aleshores. El govern d’Euskadi ha considerat diferents possibilitats per a les seues instal·lacions, des de convertir-les en una central de cicle combinat, fins a fer algun tipus de parc temàtic.

El 26 d’agost xocà un transbordador alemany amb el vaixell francés Mont-Louis, que naufragà prop d’Ostende (Bèlgica). Duia a la ciutat soviètica de Riga 450 tones d’hexafluorur d’urani en 30 contenidors.  

L’11 de setembre un incendi forestal a l’illa de la Gomera provocà la mort de vint persones entre les quals estava el governador civil de Tenerife, Francisco Javier Alfonso Carrillo (Puerto de la Cruz, 1948-1984), catorze més quedaren greument cremades. Es cremaren 900 hectàrees de matolls en un incendi que no semblava especialment greu, però un canvi sobtat del vent provocà una gran bola de foc que pujà pel barranc de la Laja i cremà al grup que estava vigilant l’evolució del foc, des de la carretera en la part alta del barranc.




El mes de desembre a la regió Índia de Bhopal es va produir una fuita d'isocianat de metil en una fàbrica de pesticides agrícoles de l'empresa nord-americana UNION CARBIDE. Les causes no estan clares del tot, però sembla que en tasques de neteja amb aigua a pressió arrossegaren cristalls de clorur sòdic que entraren en contacte amb el gas emmagatzemat i es va produir una reacció en cadena que va alliberar gas tòxic a l'atmosfera. Un núvol de gasos va recórrer la ciutat matant entre 6.000 i 8.000 ciutadans la primera setmana, dies després morien altres 12.000 més. L’empresa pagà 470 milions de dòlars d'indemnització, part de les quals se'l va quedar el govern indi i abandonà unes instal·lacions que estaven plenes de tota mena de residus tòxics. El 2010 un tribunal indi condemnà vuit directius de l’empresa a dos anys presó i a pagar uns 11.000 dòlars cadascú, vingué a ser l’equivalent a un salari mensual d’un gerent.



Eixe mateix mes la diputada verda alemanya Petra Kelly (Günzburg, 1947-1992) va afirmar en una sessió al parlament del seu país que Felipe González havia acceptat unir l’entrada a la CEE amb la continuïtat a l’OTAN, a més s’hauria compromés a autoritzar l’emmagatzemament de bombes de neutrons a les bases que tenien els nord-americans a Espanya.




 

PUBLICACIONS

Joan Martínez Alier (Barcelona, 1939) és un economista catedràtic emèrit de la UAB i cofundador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Aquest any publicà el llibre “L'ecologisme i l'economia. Història d'unes relacions amagades” (1984) editat per Llibres a l’Abast 62. Es tracta d’una història clàssica de crítica ecològica a la ciència econòmica, escrit des de l’òptica d’un militant ecologista d’esquerres, però sense renunciar en cap moment al rigorós mètode científic. Fa una anàlisi de l’etapa inicial de l’Economia Ecològica, caracteritzada pel descobriment dels límits físics i ecològics del creixement i per la crítica global al model de desenvolupament industrial. Després analitza l’evolució cap a una segona etapa, basada en una exploració cada cop més sistemàtica dels fluxos d'energia i de materials del sistema econòmic i la seua estreta interrelació amb les ciències socials.


EJAtlas


Alier també és autor del EJAtlas (www.ejatlas.org), un mapa en línia que recull tots els conflictes ambientals al llarg de la història, dividits en categories; aigua, energia nuclear, mineria, combustibles fòssils, extracció de biomassa, residus, infraestructures, indústries, conservació de la biodiversitat i turisme, compta amb més de 3.200 casos documentats. És membre fundador de la Societat Internacional d'Economia Ecològica i de l'Associació Europea d'Economia Ambiental.

El mes de novembre va publicar-se el primer volum de l'enciclopèdia "Història Natural dels Països Catalans" dirigida pel Dr. Ramon Folch i editada per Enciclopèdia Catalana S.A.

A Alacant isqué al carrer una revista ecologista i pacifista, anomenada LA OCA.

 

Fonts:

Artemio Precioso:

https://www.miciudadreal.es/2017/09/08/artemio-precioso-ugarte/

Diari Mediterráneo:

https://prensahistorica.mcu.es/es/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=7297&anyo=1984


BANDA SONORA RECOMANADA:

 




Comentaris