La xarxa viària és un dels principals elements d'organització i cohesió d'un territori, la seua evolució marca molts aspectes del medi ambient i de les societats. De les tradicionals carreres o camins de carro, passant per les vies romanes fins a les autopistes actuals, el transport de persones i mercaderies s'ha multiplicat i ha guanyat en rapidesa i seguretat. Obrir vies cada volta més amples i necessitades de més infraestructures ha provocat efectes nocius al territori. Fins i tot s'han convertit en dics de contenció o preses, hi han retingut les aigües d'escorrentia multiplicant la incidència de les riuades com la Pantanà de Tous . Arc de Cabanes La primera gran via de comunicació a casa nostra la construïren els romans, començà en el segle IV aC, fou la via Augusta que unia Gades , l’actual Cadis, amb Roma . A casa nostra anava de Cartago (Cartagena) a Saetabis (Xàtiva), continuava a Valentia (València), Saguntum (Sagunt), passava per l’Arc de Cabane

  El naturisme va sorgir a Alemanya a la fi del segle XIX com un moviment cultural que buscava millorar la salut dels obrers que vivien amuntonats en les grans ciutats, en un entorn amb pèssimes condicions higièniques. En el poc temps lliure que disposaven, l'única alternativa saludable que tenien al seu abast era fer exercici físic suau a la natura, prendre banys de llum, sol o aigua i fer-ho nu era molt més profitós. International Naturist Federation En 1974 la Federació Naturista Internacional va definir oficialment el Naturisme com; « una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per posar en pràctica el nudisme en comú, amb la finalitat d'afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient ». Federació Espanyola de Naturisme A Espanya començà a practicar-se a principis del segle XX, com una més de les branques del Moviment Llibertari Higienista que proposava pràctiques com el nudisme , el vegetarianisme , l' esperantisme o l'eman

Just Ramírez Just Ramirez Palomar (València, 1948-1994) fou un dels ciutadans que estigueren al capdavant de la transició a València entre 1970 i 1990. Aquest arquitecte de formació, Ecologista convençut, líder del Moviment Veïnal i dirigent del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) no deixà passar cap oportunitat per treballar pel canvi polític, per l’ Ecologia i la Justícia Social . Mentre estudiava arquitectura milità al Sindicat d’Estudiants Universitaris Valencians (SDEUV) amb el seu amic Carles Dolç Soriano (València, 1949) amb el qual compartí molts moments al llarg de tota la seua vida.   Arxiu RMiB Encapçalà el Moviment Ciutadà a València fundant l’ Associació de Veïns de Torrefiel al costat de Feliciano Albaladejo Olmos (Múrcia, 1951) del PCE i Vicente Ferrer el retor de la parròquia de Sant Pancraci . Els acompanyaren un bon grapat de protagonistes de la vida cultural de la ciutat, com foren  Joan Ballester i Pérez ( 1944- 2010) fundador de l’Associació

  Collage RMiB “ L’errada va consistir en creure que la terra era nostra, quan la veritat de les coses és que nosaltres som de la terra. ”   Sebastião Salgado (Aimorés, 1944) NATURALISTES Tato Cumming, impulsor de l’ornitologia d’Alacant Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) que abans havia presidit la secció balear i després la valenciana de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), tornà destinat a sa casa i allí fundà i encapçalà la secció local de SEO Alacant.   Foto de Herminio Boira. José Mansanet, primer a l’esquerra acompanyat de Juan Alcober, Gonzalo Mateo, Fernando Boisset i Felisa Puche, a la llacuna de Talayuelas. El botànic José Mansanet Mansanet Un dels intel·lectuals valencians que es manifestaren públicament en contra de la urbanització de la Devesa del Saler fou el botànic José Mansanet Mansanet (Simat de la Valldigna, 1915-1990). Va ser el primer catedràtic de Botànica de la Facultat de Ciències de València (1969-1985), fou un dels primers a impulsar l’estud