Pesca tradicional al rai a Alboraia, foto de Rafa Muñoz Segons estadístiques de la Generalitat Valenciana,  l'any 2019 al País Valencià teníem 588 embarcacions que pescaren 20.771,4 tones de peix per un valor de poc més de 92 milions d'euros. El principal port era el de Santa Pola que comptava amb 85 vaixells que cobraren 2.751 tones per un valor de 19.701.900 €. Li seguien quasi empatats  la Vila Joiosa amb 40 barques i Castelló amb 52 pesquers, ambdues localitats tenien captures per valor de més de nou milions d'euros. Amb pesqueres per un valor superior al milió d'euros anual estaven els ports d' Altea, Calp, Dénia, Xàbia, Torrevella, Alacant, Borriana, Peníscola, Vinaròs, Benicarló, Cullera, Gandia i València . Port de Vinaròs, foto de Rafa Muñoz La principal espècie que capturem és l’Aladroc (Engraulis encrasicolus) amb 8.807,8 tones, amb un valor de deu milions i mig d’euros, seguit de la Gamba rosada (Aristeus antennatus) amb 207 tones, per un valor

  Aquest any 1968 s’acabava una dècada de progrés econòmic i començava una forta recessió a França . A la Universitat de París Nanterre , al mig d’un barri de la perifèria, el que començà com unes simples peticions de millores per part dels estudiants i que foren reprimides amb fermesa, derivà en la generalització de les protestes a tots els estudiants, el tancament de les universitats i violents enfrontaments urbans amb les forces de seguretat. Les protestes es van estendre ràpidament als treballadors, en eixe moment a més d’un elevat atur hi havia condicions laborals molt dures i aprofitaren les protestes estudiantils per a convocar una Vaga General que secundaren més de deu milions de treballadors. En unir-se estudiants i obrers es generalitzaren les revoltes, guanyaren pes i s’ocuparen facultats i empreses. Georges Pompidou, maig de 1968 El president de la República, el general De Gaulle , envià al primer ministre Georges Pompidou a negociar amb els treballadors en vaga per d