Collage RMiB El 25 d’abril de 1998 es va produir un dels pitjors desastres ecològics en un parc nacional a l’estat espanyol. A la localitat sevillana d’Azanalcóllar es va trencar un mur d’una gran bassa de 200 ha de superfície plena de residus que pertanyia a la mina els Frares, propietat de la multinacional sueca New Boliden. Aquest trencament escampà 5,5 milions de metres cúbics de llots tòxics i 1,9 milions de metres cúbics d’aigües àcides formades per una dissolució en aigua d’altes concentracions d’a rsènic , cobalt, crom, coure, mercuri, manganés, níquel, plom, estany, urani i zinc. Aquesta sopa tenia un pH de 5,5, una acidesa incompatible amb qualsevol forma de vida. El marejol tòxic baixà 62 km pel llit del riu Agrio, però es va desbordar inundant una amplària mitjana de 500 metres. Va entrar al riu Guadiamar arribant fins a Entremuros, en el límit nord-est del parc nacional de Doñana, allí aconseguiren aturar el vessament, el 27 d’abril. Aquesta allau d e fang contaminà 4

  1998, Collage RMiB “ Una cosa és correcta quan tendeix a preservar la integritat, estabilitat i bellesa de la comunitat biòtica. És incorrecta quan tendeix al contrari ”. Aldo Leopold (Burlington, 1887-1948) NATURALISTES Societat Valenciana d’Ornitologia La Societat Valenciana d’Ornitologia va inaugurar el 31 de gener la primera seu pròpia en un baix del carrer Sant Pere Pascual 11 de València. Era un lloc fosc i humit, però suficient per a fer les reunions, tertúlies i xarrades que en principi se celebraven tots els dimarts de 19.30 a 21.30 hores. Quantes idees, quants intercanvis de coneixements van fer-se enllà. Molt sovint eixes tertúlies es tancaven amb un entrepà i una cervesa, sens dubte eixes vetlades van fer créixer l’associació. Aquesta ubicació es va mantenir fins a gener de 2003 quan ho hagueren d'evacuar a causa del risc de ruïna que amenaçava tot l'edifici, per la qual cosa l'Ajuntament de València va ordenar el desallotjament forçós i immediat. Llavor