La xarxa viària és un dels principals elements d'organització i cohesió d'un territori, la seua evolució marca molts aspectes del medi ambient i de les societats. De les tradicionals carreres o camins de carro, passant per les vies romanes fins a les autopistes actuals, el transport de persones i mercaderies s'ha multiplicat i ha guanyat en rapidesa i seguretat. Obrir vies cada volta més amples i necessitades de més infraestructures ha provocat efectes nocius al territori. Fins i tot s'han convertit en dics de contenció o preses, hi han retingut les aigües d'escorrentia multiplicant la incidència de les riuades com la Pantanà de Tous . Arc de Cabanes La primera gran via de comunicació a casa nostra la construïren els romans, començà en el segle IV aC, fou la via Augusta que unia Gades , l’actual Cadis, amb Roma . A casa nostra anava de Cartago (Cartagena) a Saetabis (Xàtiva), continuava a Valentia (València), Saguntum (Sagunt), passava per l’Arc de Cabane

  El naturisme va sorgir a Alemanya a la fi del segle XIX com un moviment cultural que buscava millorar la salut dels obrers que vivien amuntonats en les grans ciutats, en un entorn amb pèssimes condicions higièniques. En el poc temps lliure que disposaven, l'única alternativa saludable que tenien al seu abast era fer exercici físic suau a la natura, prendre banys de llum, sol o aigua i fer-ho nu era molt més profitós. International Naturist Federation En 1974 la Federació Naturista Internacional va definir oficialment el Naturisme com; « una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per posar en pràctica el nudisme en comú, amb la finalitat d'afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient ». Federació Espanyola de Naturisme A Espanya començà a practicar-se a principis del segle XX, com una més de les branques del Moviment Llibertari Higienista que proposava pràctiques com el nudisme , el vegetarianisme , l' esperantisme o l'eman

Just Ramírez Just Ramirez Palomar (València, 1948-1994) fou un dels ciutadans que estigueren al capdavant de la transició a València entre 1970 i 1990. Aquest arquitecte de formació, Ecologista convençut, líder del Moviment Veïnal i dirigent del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) no deixà passar cap oportunitat per treballar pel canvi polític, per l’ Ecologia i la Justícia Social . Mentre estudiava arquitectura milità al Sindicat d’Estudiants Universitaris Valencians (SDEUV) amb el seu amic Carles Dolç Soriano (València, 1949) amb el qual compartí molts moments al llarg de tota la seua vida.   Arxiu RMiB Encapçalà el Moviment Ciutadà a València fundant l’ Associació de Veïns de Torrefiel al costat de Feliciano Albaladejo Olmos (Múrcia, 1951) del PCE i Vicente Ferrer el retor de la parròquia de Sant Pancraci . Els acompanyaren un bon grapat de protagonistes de la vida cultural de la ciutat, com foren  Joan Ballester i Pérez ( 1944- 2010) fundador de l’Associació

  “ Com es veu que aquesta gent que escriu sobre els temps de la dictadura del segle passat no l'ha viscut. I la por, la paüra i l'angoixa, la fam i la misèria de llavors?  La inquietud, les injustícies impotents d'aquell temps, el mal viure dels que patim. On queden reflectits? La fredor dels historiadors fa pensar que la història, tota la història, no va ser així ”. Comentari del quadre "L’abraçada", Joan Genovés i Candel (València, 1930-2020) NATURALISTES Els primers anelladors valencians A poc a poc s'estenia l’ ornitologia , l’anellador valencià J. Cubells va recuperar a Puçol un Agró roig (Ardea purpurea) anellat per Salvador Maluquer i Maluquer (Barcelona, 1926) a l’illa de Buda , al Delta d’Ebre . El murcià M. González va recuperar un verderol (Chloris chloris) anellat per l’alcoià Miguel Juan Payà Barceló (Alcoi, †2020) el mateix any. Jose Julio Tato Cumming (Alacant, 1918-1989) fou el primer ornitòleg que publicà una ressenya de les aus d'