Cotorra Kramer (Psittacula krameri) a Alboraia Estem en un món en canvi constant, però amb la  Globalització  eixa modificació s'ha accelerat encara més. Vivim un vertiginós augment de comunicacions comercials de tota classe de mercaderies i això facilita la dispersió de les espècies més adaptatives, que sovint poden viatjar com a polissó. També ha augmentat la tinença de tota mena d'espècies d'animals de companyia i mitjançant les fuites de captivitat o animals que han alliberat deliberadament els seus amos. Aquestes translocacions poden provocar l'assentament d'animals exòtics, com per eixample ha passat amb algunes espècies de cotorres que les tenim vivint i reproduint-se amb tot normalitat en les nostres viles i urbanitzacions. Una espècie exòtica  o  al·lòctona  és la que apareix lluny de la seua àrea de distribució geogràfica o ecològica tradicional. Una volta arriba una espècie a terres noves pot trobar condicions favorables i es pot estendre amb molta

“In wildness is the preservation of the world” (La conservació del món depén del feréstec) Henry David Thoreau (1851) Abans del segle XX sols hi havia una elit de científics, d’aristòcrates i mecenes, però a mitjans d’eixe segle s'havien generalitzat les universitats gràcies al fet que molts estats i empreses multiplicaren la inversió en ciència . Aparegué tot un exèrcit d'universitaris de classe burgesa als que en arribar la fi del segle, amb la generalització de l'educació, se’ls afegiren alguns fills dels treballadors. Però per a conéixer la historia del Naturalisme i la posterior eclosió de l’ Ecologia cal retrocedir uns anys. Un dels primers passos el va donar Carolus Linnaeus (Råshult, 1707-1778) en la seua obra “ Systema Naturae ” (1735) on feia una classificació de les espècies, ens va incloure amb la denominació d' Homo sapiens . Amb eixe cognom de sapiens ens definia com a éssers savis, capaços de conéixer, de realitzar raonaments abstractes, operacions